Molt bona tarda, què tal? Com esteu? Comença el tren.
Passen uns minuts de les 6 de la tarda, avui és 26 d'abril, és dijous,
i per tant arriba una nova edició del nostre particular magazín cultural.
Una edició que començarà com cada setmana analitzant l'actualitat política amb un toc d'humor.
A les nostres seccions habituals us acostarem a l'actualitat televisiva,
us recomanarem les millors novetats musicals i us parlarem del Festival Rec 2007
que se celebra aquesta setmana a la nostra ciutat.
A més, avui comptarem amb la presència a l'estudi de 3 estudiants universitaris
que han vingut a cursar una part dels seus estudis al nostre país.
Amb ells conversarem sobre integració i llengua i ens explicaran el per què i el com d'aquesta experiència.
I abans de marxar, la nostra agenda cultural us farà tot un seguit de propostes
per aprofitar al màxim els propers 7 dies. Arrenquem!
I arrenquem amb la política, com cada dijous. Arrenquem amb el Joan i amb el Rubén.
Què tal, nois? Com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda. Deixem que et digui una cosa. M'encanta la teva samarreta, eh?
Molt xula, de veritat.
No, per cert, la teva no està mal tampoc, eh?
No, no.
Per a aquells que no ens veuen, perquè no estem a la tele, estem a la ràdio,
en Rubén i avui portem la mateixa samarreta.
Amb un color diferent.
Amb un color diferent. Això la tele hauria quedat de conya, eh?
Sí, sí.
I comencem amb Zapatero, perquè Zapatero troba injustificada la impaciència dels partits catalans
per l'aplicació de l'Estatut.
Dale, que le duele!
Mentre està en Maragall ha replicat que l'esforç per l'Estatut ha sigut inútil.
Eso lo sabe todo el mundo y yo también lo sé.
Un col·legi de Madrid trenca mollos i acosta el català als alumnes.
Una idea brillantíssima.
Veiem que a Carol li ha agradat la notícia, eh?
Sí, sí, i és que es veu que una noia de Vic explica contes en català a 75 nens de l'escola Ágora.
Un cop a la setmana.
No tothom està d'acord, eh?
Amb ells són inútiles.
És de ser inútiles, eh?
Vostè jodes?
El Bulli, el restaurant de Ferran Adrià, és considerat per ser un any consecutiu
com el millor restaurant del món, segons la llista de San Pellegrino.
Avui, Aznar, en una de les seves interessantíssimes conferències, ha valorat el menjar del Bulli.
Me gusta mucho, me gusta mucho.
D'altra banda, Eto, que ahir va dinar al Bulli, ens ha explicat la seva experiència.
He puesto las botas hoy y me parecía un pato dentro de la bota.
I és que el premi no ha deixat indiferent a ningú, ni tan sols el mateix Jordi Pujol,
que li ha dedicat aquestes paraules al Ferran Adrià.
O que bé que ho fas, o que ets bon noi, que bon noi que ets.
Però no, tothom ha estat d'acord amb la decisió.
Avui mateix hem sortit a la Rambla i un avi, descontent,
perquè li agrada més el menjar de la seva Conxita, ens ha dit...
¿Cómo se puede tolerar eso?
Ya lo oyen.
Molt bé, gràcies, nois, per ser-ho estat al Bulli, vosaltres?
Doncs no, no hem tingut el ple.
Dos anys d'espera, diuen, eh?
Deixem la política i marxem cap a la petita pantalla.
Pròxima parada, El Tren.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, a Tarragona Ràdio.
Doncs, després de l'humor,
continuem amb la nostra estimadíssima secció de televisió.
Saludem la Lorena i el Josep.
Hola, bona tarda, i moltes gràcies per això d'estimadíssima.
Ja sabeu que això és un plaer per nosaltres.
Si et sembla, avui no et direm què és el que tenim,
sinó que ho escoltis tu mateix.
Doncs perfecte, arrenquem.
I per no perdre el costum, començarem pels 5 més vistos.
I avui continuarem una setmana més fent el rànquing al revés.
A la cinquena posició hi trobem Ben Del Pla.
Davant seu, a la quarta, Càmara Café.
Aida ocupa el tercer esglaó.
En una rara segona posició està CSI.
I al número 1 hi trobem el partit de València contra el Chelsea.
Passem ara a les novetats, o no?
Perquè TV3 retrocedeix a l'època de la Tarragona Imperial.
No és així, Josep?
Doncs exacte, Lorena, estem parlant de la via Augusta,
una sèrie ambientada al segle XXIV abans de Cris,
a l'antiga Tàrrecó, que s'estrenarà aquest dijous.
Tot comença quan l'emperador August té mal d'estómac
i ordena al seu metge personal Pompeu que vingui des de Roma.
Així que Pompeu i tota la seva família, els patricis, s'hi desplacen.
Però durant el viatge perden les seves possessions i els seus esclaus,
de manera que hauran de començar de zero a Tarra,
com uns nous esclaus molt velicosos i ibèrics.
Per fi alguna sèrie de TV3 està ambientada a Tarragona,
perquè era l'única província que hi faltava una sèrie.
L'Ucortanyà a Lleida, Ben Del Pla, Girona, i la resta a Barcelona.
Estarem a l'espera de si val la pena o no.
A veure què tal.
I amb la sintonia de concursos que ens caracteritza,
parlem de Passa Palabra, perquè tornava...
Pensava que tornava l'1, 2, 3, eh?
No, no, torna...
Avui sí que hi ha un retorn.
Torna, Passa Palabra, les nostres pantalles,
però amb un canvi de cadena i de presentadora.
Després de sis temporades d'èxit Antena 3, Telecinco...
Soprem-ne.
Sí, Telecinco serà qui ens portarà de nou al programa de les rosquilles,
però sense la nostra estimada Sílvia Jato.
Preparada, Carmen?
Sí, pero que a mí no me vayas a preguntar de chismorreo ni de nada de eso, eh?
Que yo no voy a hablar más de nadie.
Comenzamos entonces.
Con la M, ¿qué folclórica es calva y lleva peluca?
Mi gran amiga Marujita Díaz.
Correcto.
Con la I, ¿qué tonadillera se afeita las patillas y el bigote?
Hombre, mi queridísima Isabel Pantoja.
Correcto.
Con la R, ¿cuál es la artista más sortera del panorama español?
Te daré una pista.
Suele llevar chándal con abrigo de bisón.
Está claro y extrañable, Rocio Jurado.
Vaya, Carmen, veo que no te gusta hablar mal de nadie.
La presentadora no serà ni Carmen Sevilla ni Silvia Jato.
I qui serà?
I possibulament podria ser aquella que presenta Tuado.
Sí, amb aquella que té aquelles dents i que es diu Emma García.
Emma García.
La del polígrafo?
Sí.
Ah, ahí està.
Vols dir que faran una versió en lloc de rosquilles en polígrafo?
Oh, rosquilles però del cor.
Aquest tall estava encertat.
No la veig, eh, parlant a la velocitat de la Silvia Jato.
Jo tampoc.
S'entrava encara.
Segurament.
I si la setmana passada parlaven dels llibres de la tele,
avui parlem d'un nou programa de llibres
que s'estrena aquest divendres al Canal 33.
El programa, sota el títol de l'Hora del lector,
serà presentat per Emili Manzano.
L'espai comptarà cada setmana amb una entrevista a un escriptor,
un reportatge sobre hàbits de lectura
i consells a càrrec de diversos editorials.
TV3 sembla, doncs, que aposta per la cultura
després que el programa de lectura del 33 desapareixés
de la graïlla la passat temporada.
Ja va bé, s'ha de dir, de tant en tant hi hagi un programa
on la bebé Nestevan no hi tingui cabuda.
Belén Estevan.
O això esperem.
O no té cabuda, Belén Estevan.
Le quiero decir una cosa aprovechando que estoy aquí.
Quiero decirte que mi niña no es ningún mono de feria, ¿me entiendes?
Que sí, Belén, sí.
Però qui sap, potser publica un llibre titulat
com un gat usar a un torero i vivir de él de por vida.
Home, de fet, aquesta pregunta
jo suposo que molts dels nostres ullens l'estan fent, eh?
Eh, que sí.
Perquè una persona com Gésolín de Obrí
que surt de totes les places carregat de sostens i roba interior,
jo m'estic preguntant què li va veure amb aquesta dona.
Sí, perquè abans...
Bueno, ara està operada, però abans també...
La seva intel·ligència no.
Sí, sí, no ho sé.
És un farà un parador normal que li podíem dir a Líker Jiménez
que tractés el seu programa.
Ah, ja està.
Igual en la intimitat millora, eh?
D'algun cop amagada.
Potser al pròxim Sant Jordi trobem aquest llibre.
Segurament no ho va ser.
Mai s'ha de ser.
Èxit de venda.
I acabem les novetats parlant de 4,
que aquesta setmana va finalitzar la segona temporada
de la sèrie publicica espanyola Genesis
i generalment de l'assassino.
Per cert, jo ho vaig veure al final
i bon final, eh?
Bon final.
De moment encara no se sap exactament...
Es pot explicar al final?
Un dels personatges mor.
Suposo que pels que segueixen la sèrie
això deu ser una pista important, no?
Perquè n'entro no la seguim, es nota.
Es nota, no.
De moment encara no se sap del tot segur,
però és possible que el substitueixen Dani Martín
i els seus companys en una nova sèrie,
també publiciaca, que es dirà Cuenta atràs.
També s'ha acomiadat a Ida
i en el seu lloc ja ha començat
La que s'avecina,
el remake de Quino a quien viva a Telecinco.
Adelante, caballero.
Bienvenido a Mirador de Montepinar.
L'espin-off de la sèrie de José Luis Moreno,
aquell que jugava amb ninos
i que ara és un dels productors més rics d'Espanya,
té lloc en una buxosa univers urbanització.
Enhorabuena.
Estáis adquiriendo una espectacular vivienda
de diseño moderno y exclusivo.
con más de mil metros cuadrados.
Pensava que anaves a dir
de luxuosa universitat.
Ho anava a dir.
I dic, per a aquells que no coneguin la nostra
podríem passar i veurien el luxe que s'hi respira.
De luxuosa és res.
Ho anava a dir, però no.
Bé, doncs, alguns actors són els mateixos,
per exemple, la Hierbes i la Juan Cuesta
són un altre cop parella,
però ara ella és perroquera, crec.
Però també n'hi ha de nous,
encara que l'essència gamberra original i perdura.
una altra part de desgraciados
que se ha comprado una mierda
de 60 metros cuadrados
por el doble de lo que cuesta.
Teníamos que estar en la cárcel.
De moment sembla que pinta prou bé,
però en aquest món,
qui no corre bola,
així que segur que és un altre gran èxit del PP Buís.
Un gran, un gran.
I avui, després de diverses setmanes,
recuperem el nostre audímetre,
on fem de metges per veure
quin és l'estat de salut de la graella televisiva.
Avui comencem parlant de
Dónde estás corazón,
i és que últimament no va de cap manera,
i fins i tot el superen a audiència
el programa Llúvia d'estrelles,
que ja és trist, eh?
Molt trist, eh?
Molt.
Doncs sembla que els interrogatoris afamosos
comencen a cansar,
i ja era hora.
I el que sí que té un bon estat de salut
i perfecte és l'Hospital Central,
que amb la seva incorporació a la graella
ha aconseguit enganxar
més de 5 milions d'espectadors.
Pel que sembla,
l'audiència està malalta de sèries
i les velles glòries,
a vegades,
funcionen més que les novetats.
I res més, Carles.
Això deu ser que les novetats
tampoc són res d'altre món, no?
No, no, la veritat és que...
Moltes vegades decepcionen bastant.
Molt bé, doncs anem a sentir
si us sembla què tal les novetats musicals.
Anem a veure què tal.
Som-hi.
Pròxima parada,
el tren.
Molt bé, doncs després de la televisió,
fa un moment deia
que anàvem a parlar de novetats musicals.
Suposo que seran novetats
i no tindrem un rànquing tan espectacular
com el de la setmana passada, no?
No el tindrem, no.
No pateixis.
No pateixo, Roent.
Joan, bona tarda, com esteu?
Bona tarda.
I el Joan començarà a parlar-nos
dels Petshop Boys.
Efectivament.
I comencem amb Go West.
I Petshop Boys traurà al mercat
un DVD basat en la seva última gira mundial.
A fer calerons, no, esto?
A fer calerons, però a base de B,
perquè aquest DVD recull fundamental,
que és aquesta gira que us he dit
i que repassa els seus grans èxits
de tota la història de la banda.
És a dir, que el DVD és tot un document.
Quin nom, quin nom?
Quin nom li han ficat?
Han canviat el nom, no?
M'has dit?
Sí, el nom que porta el DVD és Cubism,
que no sé pronunciar exactament bé en anglès.
I el podeu trobar a les tendes el dia 21 de maig.
Tot i això, tot i que durant la gira
van passar per molts països,
el DVD s'han centrat només en Mèxic,
perquè justament va ser allí a Mèxic
que van rodar també un documental sobre la banda
que també va al DVD.
Així maten dos pàjaros d'un tiro, no?
Dos pàjaros d'un tiro,
un munt de material dins d'un DVD
que vos recomano fervorosament.
I hi ha bons directes?
I els directes, bé, els directes són exquisits
perquè són de les millors cançons
que té la banda al llarg de tota la seva història.
Només alguns noms,
West and Girls, Go West,
Where the Streets Have No Name
o Flamboyant, que és una de les més noves.
I aquestes cançons es presenten tal com eren
o les han actualitzat, vull dir, han remesclat?
En aquestes cançons, els dos,
entremaliats dels Pet Shop Boys,
que ens tenen acostumbrats a innovar molt,
han fet moltes remescles
i, per exemple, han remesclat Se a Vida E,
que és una cançó que va tindre bastant d'èxit
en la seva època,
amb d'altres com Domino Dancing,
és a dir, que les remescles són exòtiques, exòtiques.
Molt bé, estic parlant del 21 de maig, doncs, no?
Del 21 de maig,
que s'ho apuntarà tot home,
que les tendes s'acabaran, s'acabaran,
estos DVDs.
Molt bé, què més ens porteu?
També us portem Love of Lesbian.
perquè els barcelonins treuen un nou disc,
bueno, treuen ja l'entret, aquest passat dilluns,
aquest 23 d'abril,
i el disc es diu
Cuentos Chinos para los Niños del Japón.
El que està sonant és el seu single
Universos Infinitos,
que podeu veure al YouTube.
I aquestes bandes, segurament,
són d'estes que per internet
se tiren la meitat de la promoció, no?
Sí, sí.
Home, és una promoció barata, no?
Sí, el May Space del grup,
allí podeu escoltar aquesta cançó
i segurament alguna més.
I què no opinen ells del nou disc?
Perquè d'aquest tipus de grups,
el millor són les seves consideracions
de la seva pròpia música.
Segons ells mateixos,
en el disc portarem a l'extrem
la fórmula de l'anterior disc
Maniobres d'Escapismo.
Diuen que serà un disc més líric i adult,
però que també hi haurà fricades,
que és un signe d'identitat del grup.
Doncs mira, uns altres
que també estan de fricades,
últimament, amb els seus clips,
almenys, són Travis.
I Travis presenta un nou disc,
un nou disc que es diu
The Boy With No Name.
Han enregistrat aquest àlbum a Londres,
als estudis RAC i seguint la moda actual,
han inclòs un parell de col·laboracions,
com no podia ser d'altra manera.
Últimament no parem de parlar
de col·laboracions amb aquests grups.
La setmana passada també igual.
És realment una plaga,
a més a més a tots els nivells,
ja no només en pop internacional,
sinó també en castellà
i en tots els gèneres.
Col·laboracions a Dojo.
I bé, per a que sàpiguésseu
qui són els dos
que han col·laborat
amb l'últim disc de Travis,
us dic que un és Brian Eno,
que ningú el coneix,
però que és una figura
que ells mateixos volen promocionar
i l'altre...
Però Brian Eno ha estat
un dels grans productors dels U2, eh?
Ja, ja, i tant.
O sigui, que potser tu no el coneixes,
però alguns dels que ens escolten sí.
No, no, però clar,
jo parlo pel target juvenil.
Ah, perdona, perdona.
No sé què m'estàs dient
amb això, el target juvenil,
però, bueno...
El target juvenil no el coneix molt.
L'he captat, eh?
L'he captat.
I bé, l'altre és Kathy Tunstall,
que és una noia
que canta un estil d'over
però més tranquil·let
i bé, és agradable.
Quan el podrem comprar?
El dia 7 de maig
ja el podreu trobar a les botigues.
I podem escoltar alguna cosa?
Hi ha single?
I sí, sí, i tant.
Hi ha single, se diu closer
i bé, està en l'estilet de la banda també,
molt tranquil·let
i el clip, que és el millor,
que és que se tiren un munt de coses
dins el súper,
el fan malbé,
és més bonic el clip que la cançó,
quasi, quasi.
Hòstia, neum-n'hi-do.
Venen a promocionar aquí a Catalunya?
Se demostra la gran qualitat musical.
La qualitat musical és tal,
o que l'audiovisual
ja s'ha quedat més despenjada.
I bé, realment,
el que ens queda destacat...
Concerts?
Sí, és la seva visita
únicament a Barcelona,
de tota Espanya,
només vindran aquí.
És a dir, que perfecte.
I ara,
és que esta setmana ho he de dir,
m'he sap greu,
però us porto jo la notícia que es posa
i parlarem de Madonna.
Ja està bé que per parlar de Caspa
comencis amb El Like a Verge, no?
Sí, és que, mira,
Madonna no s'ha cansat
d'acumular fracassos cinematogràfics
i ara es llança a dirigir una pel·lícula.
Serà el seu primer film,
que serà una comèdia que, no sé,
potser es farà riure.
Vols dir que debuta com a directora?
Sí, sí, directora, directora.
I el nom de la pel·lícula
està prou bé,
és
Fifth and Wisdom,
ho sento el meu anglès, val?
Sí, t'anava a dir.
Ho tradueixo,
ho tradueixo,
i és
Inmundícia i Sabidoria,
que no sé
quin tipus d'humor
hi cabrà aquí.
I bé, no res més,
dir-vos que la pel·lícula
es començarà a rodar a Londres
properament
i que ho ha fet
per demostrar al seu marit
que, com tots sabeu,
és un altre director fracassat
de l'escena internacional,
que ell,
si ell a seu proposa,
pot fer el que vulgui.
Jo només espero
que el seu marit
no faci el mateix
i es posi a cantar,
perquè
no m'agradaria veure
el de Lolita
cantant
No l'ho sentit cantar,
però no?
Bueno, jo diria que
Guy Ritchie ja fa temps que canta,
però com una almeja, eh?
I canviem de tema,
canviem de tema.
I ara us explicaré
per què sona aquest
Burning the USA
de Bruce Springsteen
i és que el passat dissabte
van organitzar,
això és més una curiositat,
no més que una notícia,
està prou bé,
van organitzar una subhasta
benèfica a favor dels músics
que han sobreviscut
els huracans del golf de Mèxic.
Jo tinc una pregunta
que és
i per què no més a favor
dels músics
que han sobreviscut,
no?
Ja ha sobreviscut
més d'ent, no?
No ho sé.
Sí, però
són músics,
volen ajudar
a su gremio.
I, bueno,
la idea va ser de...
Carles,
com es diu
el guitarrista dels U2?
Perquè tinc por de dir-li
de edge.
Sí, sí.
D-Edge.
D-Edge.
Val.
Doncs la idea és de D-Edge
i em sembla que va estar exposat
al Hard Rock Café
del Times Square.
Ajà.
i bé.
Si la idea és del diatge
és bona, eh?
Sí, però
la pregunta clau és
és una d'aquestes subhastes
que només subhasten
coses friquis
i horribles
com l'último rizo
de Shirley Temple
o coses d'aquestes
que ja fan peste?
Sempre i quan hi hagi
gent friqui
que estigui disposat
a pagar-ho
o realment
van subhastar
coses interessants
i que es poden aprofitar?
Van subhastar
coses interessants
com unes ulleres
de sol de John Lennon
que les pots picar.
De sol, sí.
Es poden aprofitar
o es ponen així
d'acord.
típiques en forma d'ou.
Unes altres de bono.
Aquestes també me les posaria.
Vale.
Però de quin bono?
Del polític o...?
Amb el bono polític
jo sàpiga que no porto ulleres.
Però si es podria posar
de sol, segurament.
I bé,
i també hi ha numerosos instruments
que van pertany
a artistes
de la talla de Paul McCartney,
Jimi Hendrix,
Lou Reed,
Jenny Joplin
o el mateix Bruce Springsteen
per això ho he posat
Borning de Dios.
Jo vull acabar
la secció de música
recordant
que una cosa
que no hem dit abans
en la secció de Madonna
que és que va començar
fent cine porno.
Això és lo...
Madonna va començar
fent cine porno
i és lo més destacable
que ha fet ella
a nivell cinematogràfic.
Segurament.
La seva primera peli porno.
Lo que millor se li dona
per damunt de la música
i el cine.
Que va intentar comprar-la
quan després se va fer
millonaria porno.
Molt bé, molt bé.
Estem en horari protegit
i bé, que comencem
com la setmana passada.
Val, val.
Doncs si no ja et tens permès...
Moltes gràcies.
I vinga.
I per cert,
vosaltres,
la gent jove
amb la qual no m'inclou
pel que he vist abans,
com portava el tema
de la llengua?
Millor que el de Brian Eno.
Sí?
Sí.
Molt bé, doncs.
Doncs escolteu la conversa
que tindrem tots seguit
que és molt interessant.
Molt bé.
Gràcies i fins la setmana que ve.
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
agafa el tren
a Tarragona Ràdio.
Doncs després del repàs musical
continuem amb el programa.
Com ja us anunciàvem a l'inici,
avui hem convidat al nostre estudi
tres estudiants universitaris
procedents de diferents orígens
i que han decidit venir al nostre país
per tardar de cursar
una part dels seus estudis
a l'estranger.
Quins motius tenen
per escollir el nostre país
com a destí?
S'han sentit acollits a l'arribar?
Coneixen l'existència del català
abans de venir?
Els hi ha suposat això un obstacle?
Doncs bé, aquestes són
algunes de les qüestions
que avui intentarem resoldre
i primer que tot
el que vull fer
és saludar
els nostres convidats.
Buenas tardes a todos.
Buenas.
En primer lugar
te saludo a ti.
Dalila, buenas tardes.
Gracias por estar con nosotros.
De nada.
Tu, ¿de dónde vienes?
Vengo de Argelia.
Estoy preparando máster
de cultura mediterránea.
En segundo lugar
saludamos a Chien.
Sí.
Hola, gracias por estar aquí.
Sí, sí, gracias.
Soy un chino.
¿Y estás estudiando?
Sí, sí.
De la facultad Letras.
¿De Letras?
Sí, sí.
Y en tercer y último lugar
saludamos a Maos.
Maos viene de Israel.
¿Y estás estudiando?
Soy compañero de Dalila
y estoy haciendo también
el máster de estudios culturales
mediterráneos.
¿Hace mucho tiempo
que estáis aquí los tres?
Yo hoy tengo justo
cinco meses.
¿Cinco meses solo?
Sí, sí.
Yo tres meses.
Menos.
Yo un año y medio.
Un año y medio.
Sí.
La primera pregunta
que os quería hacer es
¿cuál es el motivo
por el cual vosotros
decidís venir a estudiar
a Tarragona
o venir a estudiar a Cataluña?
Para mí
me interesa mucho
la cultura mediterránea,
todo lo mediterráneo
y quería pasar de Argelia
para salir de Argelia
y ir a Europa
y estudiar,
conocer a gente.
Y me gusta mucho
el máster
porque
formamos una multiculturalidad
dentro del curso de ella.
Yo soy de la universidad
de China.
La universidad
enseña la lengua
española
y hay comunicación
entre esas dos universidades
por eso yo vengo aquí
para estudiar.
Sí.
¿Y Maos?
Yo por amor
conocí a mi mujer
que es española
en Francia.
¿Estudiando?
Estudiando, sí, sí.
Ella
hizo Erasmus
durante un año
y luego
las cosas
me llevaron aquí.
¿Hablabais
castellano
antes de venir aquí?
¿Conocíais bien la lengua?
Yo sí,
tengo filología española.
¿Tienes filología española
cursada en Algeria?
Sí, en Francia.
¿Y conocíais
la existencia
de la lengua catalana
en Cataluña
antes de venir?
Sí, sí.
¿Los tres conocíais
la existencia?
Sí, sí, sí.
Yo os quería preguntar
el hecho
del bilingüismo
que existe actualmente
en Cataluña.
Gente habla
en castellano,
gente habla en catalán.
A vosotros
que supongo
que desconocéis
el catalán
porque no lo habréis
estudiado
antes de venir, ¿no?
¿Alguno de vosotros
conocí algo
de catalán?
Supongo que no, ¿no?
No.
No conozco
catalán.
¿Vos ha supuesto
algún obstáculo
para integraros
en nuestro país
el hecho
de la existencia
del catalán?
Para mí, no.
¿Ninguno?
No, yo tampoco.
Yo no.
Bueno, yo tenía
experiencia estudiando
en Francia,
por lo tanto,
sufrí al principio
las barreras lingüísticas,
pero poco a poco
ya sabía
que voy a hacer
pasar la misma cosa
aquí en España.
y ya estoy acostumbrado,
por lo tanto,
para mí es más
como un reto
que una barrera.
¿Consideras, por tanto,
que es más un reto?
Sí, es un reto.
Porque todas las clases
supongo que las hacéis
en castellano.
No.
¿No todas las clases?
Inglés, francés
y castellano.
Catalán.
También catalán.
A veces.
¿Hacéis alguna
de las clases
en catalán?
Sí,
pero muy pocas
porque, bueno,
el concepto del máster
es distinto.
Es un máster europeo.
¿Y en tu caso,
Chien,
que tú sí que vas
a la Universidad de Letras?
No, no,
todas mis clases
son de castellano.
¿Y eran ya en castellano
desde el principio?
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Creo que
de todo el mundo
el español
significa castellano,
creo que.
Por eso
poca gente
puede hablar
catalán
sobre esta parte.
¿Te refieres
a que solo podemos
hablar catalán
en Cataluña?
Creo que sí.
Creo que sí.
¿Y os habéis sentido
bien integrados
a nuestro país?
Es decir,
¿consideráis que habéis tenido
una buena acogida?
Sí.
Sí, sí.
Claro que sí.
¿Destacaríais
algún aspecto
en particular?
La gente,
las tradiciones,
la cultura,
el mar...
Sí,
yo creo que
sobre todo
la gente.
yo
noté que la gente
está bastante
abierta
y...
¿Sabéis que
los catalanes
tenemos fama
de cerrados?
¿O no lo sabíais?
Sí,
pero depende
a quién.
La sonrisa
de Dalila
implica que
has notado
cierta
cierta
correspondencia
entre que
el catalán
se ha cerrado
o no?
Pues no mucho,
pero si me han
hablado catalanes
me han hablado
de esto que...
Pues que
se ha cerrado.
¿Estáis intentando
alguno de vosotros
aprender el catalán?
Sí,
yo sí.
¿Estás estudiando catalán?
Pues la tercera clase.
Tercera clase.
Sí.
¿Quién?
Yo solo puedo decir
un poquito catalán.
Bueno,
ya sabes,
algo es algo.
Perdón,
buena nit.
¿Y Maos?
Yo sí.
Porque tu novia
es de Tarragona
o no?
Es de Reus.
Es de Reus.
Sí,
pero
nació
en
portoyano.
Yo hice
el año pasado
un
curso
intensivo
de catalán.
Ajá.
Y
para entender
entiendo
perfectamente.
Hablar
tengo dificultades
porque
porque hablo
también francés
y muchas veces...
O sea,
que entiendes
el catalán.
¿Los otros dos
entendéis el catalán?
Sí.
¿Sí?
¿Tú bien lo entiendes?
No.
Ah,
menos mal,
porque a mí se me da mejor
el catalán que el castellano.
Sí,
todas las clases
hablan
castellano.
Ajá.
¿Y hasta cuándo
pensáis estar aquí?
No sé,
depende,
hay que encontrar
un trabajo
o...
¿Creéis que es una experiencia
que recomendaríais
a otra gente?
Sí.
Sí,
sí.
¿Sí?
Sí,
sí.
¿Entendéis
con la multiculturalidad
como una base importante
para la cultura
de los países
de fuera?
Sí.
Sí,
sí.
Es una experiencia
muy,
muy importante,
yo creo.
En tu caso,
Dalila,
el hecho de ser mujer
y salir de un país
como Argelia,
¿te ha supuesto
algún problema
en tu país
o no?
No.
¿Ninguno?
No,
ninguno.
pues que
cuando vienes aquí
tenías,
antes tenía
muchas ideas así,
no dijimos malas
pero negativas,
no sé,
pero al venir aquí
ya,
y con este máster
he cambiado.
¿Te refieres
a ideas
negativas
de los países
de fuera?
Sí.
¿Túyas?
¿Y consideras
que las ideas
de los de aquí
respecto a vosotros
son las correctas?
Pues de fuera
tú cuando
no conoces
a alguien
no puedes,
puedes hablar
de alguien
sin conocerle
pero no puedes
hablar de él
sin,
¿cómo se dice?
No puede,
¿cómo es?
Que es muy fácil
hablar desde fuera
sin conocer
lo que realmente
te refieres,
¿no?
Sí,
sí,
sí,
pero al conocer
la gente ya
y me ayuda mucho
este máster
y esta experiencia,
sí.
Muy bien,
pues ahora os presentaré
a Joan
que está por aquí
porque Joan
os va a hacer
unas preguntas
para ver
más o menos
cómo estáis
de cultura
de nuestro país.
Joan.
Hola,
Carlos.
¿Qué tal?
¿Cómo vulguís?
Muy bien.
¿Cómo calificaríais
el nivel de vida
de Cataluña
respecto al de vuestro país?
Es que no entiendo
muy bien la pregunta.
¿Consideráis que se vive
mejor aquí
o en vuestro país?
¿Os parece que se vive
mejor aquí
o en vuestro país?
Es que es una pregunta
muy difícil.
Sí.
Yo diría
más o menos
la misma cosa
respecto a mi país.
¿Y en China?
Me parece
Tarragona
un poco parecido
de mi ciudad.
También cerca del mal
y es muy avanzada.
Las personas
son muy amables
y por eso
para mí
no muy desconocida
la ciudad.
Y lo sé,
Cataluña,
la económica de Cataluña
es avanzada,
de España.
Y por eso
esta pared
es muy, muy,
muy buena
de España.
Es mi idea.
¿Qué comida
os gusta más
de Cataluña?
Pan con tomate.
¿Chen?
Lo sé,
casi no come
nada de España
porque
normalmente
hago comida
en casa
y
la comida de China.
¿Te haces
la comida en casa?
¿Vives en un
piso de alquiler?
Sí,
sí, sí, sí.
Alquilo un piso.
¿Y estás compartido?
Siempre hago
comida de China.
Típico,
muy típico.
¿Pero no has probado
nada de aquí?
Sí,
lo sé,
la comida
paella.
Paella.
Paella, paella.
Lo sé mucho,
pero no he comido.
No has comido.
Sí.
¿Y tú, Dalila?
Crema catalana.
Crema catalana.
¿Cuál es la tradición
que más os gusta
o que más
os ha llamado
la atención?
Hay algunas fiestas
que a mí
me gusta,
San Jordi.
Hay muchas fiestas,
eso ya es,
yo creo que es un
punto muy,
muy positivo.
¿Conocéis
dentro de las tradiciones
de los castellos?
Tú lo mencionabas,
Dalila.
Yo tengo solamente
la foto
y estoy esperando.
¿No los has visto
en directo?
No,
porque tengo
solamente cinco meses
hasta octubre,
¿no?
Bueno,
en verano
igual empieza la temporada.
Ahora empieza.
Estoy esperando.
¿Qué palabra
catalana os gusta más?
¿Qué palabra?
Sí.
Adiós.
Muy bien.
Muy bien.
¿Y Tian?
Buenas noches, ¿no?
¿Sabes?
Solo puedo hablar
dos frases de canadá.
Solo puedo decir
Buenas noches.
Muy bien, pues nada,
muchas gracias
por haber estado
con nosotros.
Os deseamos
mucha suerte en el futuro
y hasta la próxima.
Gracias.
Adiós.
¿Vols alta velocidad?
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
vola amb el tren
de Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs,
després d'aquesta
interessant conversa
saludem la Jéssica i la Laia.
Buenas tard, la Carles.
Buenas tard, la Carles.
Jo no sé vosaltres,
però jo em quedo amb el que ha dit
el Maós,
el respecte
que per ella el català
més que una barrera
és un repte.
Sí.
Home, sí,
per molta gent és un repte,
perquè no ens entenen.
per molta gent
és un obstacle
i una barrera
i que digui
que és un repte
és que...
Sempre és millor
ser un repte.
Sí, és millor
ser un repte, exacte.
Però ara toca parlar
de cine,
toca parlar del rec.
Els actes del festival
van començar
el passat dimarts,
dia 24,
i s'allargaran
fins al proper
diumenge 29 d'abril.
Inclouen seminaris,
projeccions
de curtmetratges
i de pel·lícules
i fins i tot
exposicions
dedicades a grans
del cinema internacional.
Però bé,
tot això
en parlarem més endavant
perquè abans
cal començar
amb el que
mou el festival,
el concurs
de curtmetratges.
Què té que
altres seccions?
Ficció,
documental,
videocreació
i autors de Tarragona
i totes elles
obertes
a tots els formats
tant de cinema
com vídeo
i han de ser
creacions
de fins a 30 minuts.
Al final
de cada projecció
de curtmetratges
a concurs
ens obsequien
amb un curt internacional
d'especial qualitat
que hagi destacat
en el circuit internacional
de festivals.
Les parletes
li diuen.
Però si et sembla
Carles,
abans de seguir
posem un tall
que vam recollir
ahir
de gent
que opina
sobre els curtmetratges.
A veure què els van semblar.
Aquest any
jo crec que els curts
són de més qualitat.
Bé,
bastant divertit.
N'hi ha hagut
un parell
que m'han decepcionat
una mica
però en general
bastant bé.
La veritat
és que bastant bé.
sobretot les
que he vist
d'animació
m'han semblat
molt bé
i una
que retratava
molt bé
el que era
en metàfores
la dona aquella
que es posava
dins d'un mariquí.
M'ha agradat molt.
M'ha agradat molt.
En general,
bé.
amb quina et quedes?
El de semàntica.
Molt bé, molt bé.
Vosaltres heu vist
algun dels curts?
No, jo no.
Jo no vaig tenir
l'oportunitat.
M'he quedat amb els grans
de saber
de què anava això del maniquí.
Sí,
això del maniquí,
de fet,
això m'ho van explicar,
l'ho del maniquí.
És un curtmetratge
sobre anorèxia.
El que passa és que
era com a tan abstracte
que hi havia gent
que havia de demanar
a veure,
ho has entès?
Explica-m'ho.
Perquè era com a
molt abstracte
d'entendre.
Val,
si es relacionava
el maniquí
amb el tema de l'anorèxia.
Però si et sembla,
Carles,
anem a parlar d'un tema
que ens toca més de prop
i és que dins dels curtmetratges
hi ha una secció especial
que és d'autors de Tarragona
que aquest any
és un concurs a part
i que tindrà un jurat
específic
per decidir
quin és el millor curt
tarragoní.
D'entre els autors
seleccionats aquest any
hem parlat amb l'Eloi Ortiz
que casualment
és company nostre
de classe.
No és que li fem propaganda
però és que ja que el teníem a prop.
Home,
l'hi donem el nostre suport
però no volem influir
en la decisió del jurat.
No que va,
no, no, no.
I això,
l'Eloi ens ha comentat
que alguna cosa
sobre el seu curt.
Redemció
perquè és una miqueta
la cura dels pecats
de la societat.
Ja està dividit
en dos sectors,
és un sector
una miqueta
que ensenya els pecats
de la societat.
podíem dir catalana
però bé,
una miqueta en general,
gairebé global.
Després una miqueta
la cura
per no caure
en el que seria
una mica
la deformació
de la societat
i de contaminar-se
a si mateix.
També ens va comentar
quines són
les seves pròpies
expectatives
de futur.
La publicitat.
A mi la publicitat
m'encanta.
Crec que supon
que el saber
vendre
o el saber
mostrar una imatge
que convenci
l'altra gent
és genial.
Doncs per a la nit
encara queden coses
per fer
i per veure.
I hi ha molts curs
i moltes coses
i durant les tardes
a l'auditori
de la Fundació
de Caixa Tarragona
els podreu veure.
Bé, però a la nit
si la gent encara
té ganes
de més festa
hi ha el Regla Nuit
que va començar
el passat dimarts
i durarà
fins al dissabte
i cada nit
a dos quarts
de dotze
de la nit
hi ha projeccions
de videocreacions
a les escoles
de la ciutat
i d'escoles convidades
entre les quals
hi ha l'escola
de Sant Antonio
de los Baños de Cuba.
Tot està ambientat
amb música
de diversos DJs.
Què, Carles,
t'apuntes?
Sí, home,
peta bé.
Aquesta escola
de Sant Antonio
de los Baños
és de les escoles
més famoses
del món de cinema
que es diuen.
Però exactament
la festa
en què consisteix?
S'alterna la música
amb la projecció
de curtmetratges?
No,
ho veus tot plegat
a la videocreació
la projecten
per unes pantalles
enmig del camp de mar
i alhora
pots escoltar la música
i pots prendre
alguna cosa
segurament
perquè deuen
posar un paret.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
I què és això
us esteu preguntant?
Jo sobretot Carles
crec que...
Les meves orelles
s'estan preguntant, sí.
Aquests nois
es diuen
Putilàtex
i van ser
a l'actuació...
I això què té a veure
amb el Rec 2007?
Doncs van ser
l'actuació
de la Nit Bizarra
que va ser dimarts.
És una altra secció
dins del Rec.
Hi ha moltes seccions
dins del Rec
i la Nit Bizarra
és una d'elles.
O sigui,
parlem d'abans d'ell
i per tant
ja m'he perdut, no?
Exacte.
Sí, ho sento.
Però...
com a recompensa
et porto
unes converses
que vam tenir amb ells
i que ens van comentar
que era...
Potser, potser interessant.
Que per què era això
de Putilàtex.
Putilàtex.
Bueno, es que empezamos
de coña
llamándonos
Mutilàtex
Babies
que viene
que viene de una película
de Almodóvar.
De ahí empezamos
a distorsionar el nombre
a distorsionar el nombre
i acaben Putilàtex.
Mira una moderna
mira una moderna.
Aquests nois
estan introduïts
dins dins d'un grup
o els han introduïts
dins d'un grup
que s'anomena
l'Electroclash
o l'Electropunk
i això.
Els vaig preguntar
a veure
què em pensaven
d'això
que és l'Electropunk
i me van comentar
això.
El que se inventa
la palabra
no sabe lo que és.
O sea,
no nos creemos
nada de eso.
O sea,
escribir era una cosa
extraña
que nosotros
no pedimos
estar ahí metidos.
De momento
empezaron a decir
que nosotros
formamos parte
de eso
y bueno,
no sé,
yo me he enterado
hoy lo que era,
o sea,
alguien me ha explicado
de lo que va el asunto
pero parte
de un principio
falso
casi como
en su momento
la movida.
O sea,
no sé.
Pues tener morro,
echarle morro
al asunto
y sin saber
hacer música
ni nada
pues cantar un poquito
y hacer gilipollas.
No pertenecemos
a ningún grupo.
Porque somos
todas unas modernas.
Doncs comentar-vos
que Apotilàtex
es l'actuación final,
el colofón final
d'una projecció
de curtmetratges
a la sala escum
va ser
dimarts
d'uns curtmetratges
de serie B,
Z,
X,
Y y eso.
I com
tot es
de molt petardeo
doncs
van escollir
Apotilàtex.
Un grup apropiat
pel tipus
de curtmetratges
que se matinen.
Diguéssim que sí,
tot en consonància.
M'agrada la sinceritat,
eh, però.
Sí.
Quan parlava
de la definició
del tipus de música
que fan,
que diu
aquest nom
no sap
ni per què
el van posar.
Ni ningú,
sí, sí.
Ho fan
per definir.
Bé,
seguim amb una altra secció
de Carles,
si et sembla,
perquè
Òpera Prima
es podria considerar
que és una de les novetats
d'enguany,
però realment
no és una novetat,
sinó perquè
les altres edicions
del Rec ja existia,
però enguany
s'ha convertit
en un concurs.
El guanyador
d'aquesta secció
rep un premi
de 3.000 euros
i suposo
que et sonaran
pel·lícules
com Azul Oscuro,
Casinegro i Tapes,
doncs aquesta secció
va ser en la que
es van estrenar.
Ha sigut una bona
plataforma
per estrenar pel·lícules
que han tingut
molt d'èxit
en els darrers anys.
I el dimarts
passat es va estrenar
Ladrones,
l'òpera prima
de Jaime Marqués.
I et sonaran
els actors
Maria Valverde
de La flaqueza
del Bolchevique
o Los Borgia.
La veritat,
aquesta sí.
Sí?
I el Juan José Ballesta,
el nen del Bola
i de Planta Cuarta?
Sí,
clar,
està.
Ladrones
realmente surgió
en una reunión
que tuve con un amigo
para hacer una película
de terror.
Quedamos buscando
historias de miedo
y si nos ocurrió
hacer una historia
de miedo
sobre carteristas.
Empezamos a hacer
una historia de terror
y en un momento dado
metimos una historia
de amor
dentro de la película
y conforme progresaba
la película
cada vez nos interesaba
menos el miedo,
nos gustaba más
la historia
de los dos
personajes solitarios.
Entonces,
se aparcó lo del miedo
y se convertía
una película
de amor
y sobre todo
una película
de iniciación.
Y siempre me ha gustado
mucho el tema
de los primeros momentos,
la primera vez que te enamoras,
la primera vez que das un beso,
la primera vez que haces algo,
esa especie de emoción
que hay en los primeros momentos.
Y Ladrones,
en el fondo,
es la historia de amor
de un chico
que todo lo hace
por primera vez.
A més a més,
Marqués va ser
un dels convidats
de darrera hora
de la otra secció del REC,
diguéssim,
que es un seminari
on els estudiants
de comunicació
de la URB,
bé,
de tota la URB,
pot venir
a fer crèdits lliures
d'aquests
que ens fan falta a tots.
I aquest any
el seminari
es diu Rodatge
i va parlar
amb els estudiants
sobre com arribar
a ser un director
de cinema
o, si més no,
poder-se dedicar
a tot aquest món
del cine.
Si quieres hacer cine,
quieres querer hacer cine
y no valorar otra opción.
Bueno,
eso es un consejo,
eso es lo que yo he hecho,
pero no es un consejo
que puede dar
porque la vida
es muy difícil
y te puedes encontrar
con cierta edad
y sin ningún tipo de trabajo.
Pero es verdad
que si no lo intentas
con todas tus fuerzas,
despidete
porque no va a salir.
Doncs ahir,
durant la segona jornada
del seminari,
Javier Albarino,
un dels components
de l'equip d'art
del Laberinto del Fauno,
ens va explicar
als estudiants
la seva experiència.
Bé,
al principi
ens va explicar
què és el que fa
un director d'art,
un equip d'art
i ens va comentar
això.
¿Quién és el seu paper
en una pel·lícula?
Exacte, sí.
Bueno,
pues básicamente
el equipo de dirección artística
en una pel·lícula
se encarga
de todo lo que son
los...
digamos,
todo lo que aparece
en pantalla
que no son
ni los actores
ni la iluminación
ni, en fin,
todo lo que vemos físicamente,
lo que son
los setos de rodaje,
los decorados,
la intervención
que hay en localizaciones,
esto es, digamos,
si estamos en una localización
que es una ciudad
contemporánea actual,
pues convertirla
en una ciudad medieval,
convertirla
en una ciudad futurista
o bien, bueno,
encargarse
de todo lo que es
el diseño
de ambientes.
I bé,
i com us he comentat abans,
va ser
equip
de l'equip d'art
de l'Aberinto del Faurno
i li van preguntar
quina va ser
la seva experiència.
Bueno,
en realidad,
yo normalmente
trabajo como director
de arte.
Esto es
encargado
de l'equip
de dirección artística
en un equipo
de rodaje
de una película.
Entonces,
de vez en cuando
hago otro tipo
de trabajos
como diseñador,
también en el mundo
del cine
y en el caso
del Laberinto del Faurno
se trató de,
bueno,
yo estaba de ilustrador
de preproducción,
estaba como dibujante
de decorados
en preproducción.
Entonces,
en realidad,
casi es una parte,
una anécdota
dentro del resto
de cosas que he hecho
porque,
digamos que he tenido
responsabilidades
bastante mayores.
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,
de la película,

en los tres llocs.
Sí, sí.
De moment,
escoltarem una mica
què és això
d'aquesta exposició.
Una daga,
una flauta
i un portafades.
Mi nombre es Ofelia.
¿Quién eres tú?
Yo he tenido tantos nombres,
nombres viejos,
que solo pueden pronunciar
el viento
y los árboles.
Soy un fauno.
Una cama ortopèdica
i pots de vidre
que contenen fetos.
¿Usted cree fantasmas?
En la novela
no hay fantasmas.
Yo creo que he visto uno.
Aquí.
Mira, Carlos,
como puedes ver,
soy un hombre de ciencia.
En este país
ha habido siempre
mucha superquería.
La Europa entera
está enferma del miedo
y el miedo
enferma el arbre.
En el pueblo,
a esto le llaman
el espinazo del diablo.
La mà
i les màscares de Cronen.
¿Qué es esa cosa rana
de la máscara,
antigas?
Carl Ruprecht Cronen,
el sicario número uno
de Hitler
y jefe de la sociedad
secreta Tule.
Si está aquí,
esto es más grave
de lo que creía.
Toto Show
y Molmes
astrava la exposición
Hacedor de cuentos,
el arte
en Guillermo del Toro.
Lo que hay que dejar
bien claro
es que no es una exposición
de Guillermo del Toro,
sino sobre la gente
que ha trabajado
en las películas
de Guillermo del Toro,
incluyendo
a Guillermo del Toro.
Es decir,
que hay tantos dibujos,
bocetos,
storyboards
y material creado
por el propio Guillermo
como por supuesto
de toda la gente
que alrededor
ha trabajado
en estos 15 años.
Has visto
La vera y todo el fauna?
Sí,
sí que la he visto.
M'ha agradat,
l'he trobat molt original
perquè barreja una mica
la fantasia
amb algo verídic
que va succeir.
No.
Sí.
Esperaba
una película fantástica
y en realidad
un porcentaje muy bajo
de película fantástica.
Sí,
sí que la he visto.
Sí,
em va sorprendre molt.
El que més m'agradava
és la temática de fons.
Què et sembla
l'exposición?
Bueno,
estem començant a mirar
i de moment bé.
Encara no he arribat
a veure-ho tot
però m'està agradant molt
el que he vist.
Molt ben presentada.
Sí,
sí,
la crec interessant
i a part crec que està molt bé
que aquí
ens portin coses d'aquestes.
M'està resultant
força agradable.
Doncs no l'he acabat de ver
però per ara sí.
Sí,
m'ha gustat molt.
Em sembla molt bé,
molt bonica,
molt ben muntada.
Penso que amb material
de molta qualitat
i amb uns panels
molt il·lustratius
tant amb el que diu
com amb les imatges
que presenta.
Què és el que més t'ha agradat?
El que m'ha agradat
és també l'explicació
del principi
perquè vulguis que no
costa d'ajudar
i t'orientar.
Home,
jo penso que les peces
que s'utilitzen al film
crec que serà interessant
d'observar-les
de més a prop.
Los Storyboards
era Trezo,
és lo que venia a ver,
más que nada.
Doncs la part que està
allà al darrere
de com fan les màscares
pels actors.
Les màscares del dolent
de Hellboy.
Potser el que es dedica
més a la pel·lícula
que és la que he vist
és el fet de veure
els dibuixos
de lo que eren
els escenaris.
Tenen un detallisme
i una imaginació
important.
Bé, i per acabar la secció
com que ja ens queda
poc temps
recordar a la gent
que encara queden
moltes coses per veure
durant la setmana
i que aquesta nit
es projecta
la pel·lícula
de bares
a dos quarts d'onze
a l'antiga audiència.
Si voleu
sup'en calma
també es queda
el Regla Nuit
el que hem explicat abans
on avui es presenta
la mostra
de Creçons
de l'Escola de Cuba.
i si algú encara
no en té prou
amb tot això
que hem explicat
pot entrar a la web
festivalrec.com
Molt bé, alguna cosa més?
Em sembla que no.
Que no, des que déu-n'hi-do
aquesta setmana
el treball que ho he fet.
Jo m'he quedat tranquil
aquesta setmana.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs moltes gràcies
pel treball fet
i fins la setmana que ve
que suposo que tornarem
amb les estrenes
cinematográfices.
A veure.
O alguna altra sorpresa.
I amb alguna sorpreseta.
Sí, em sembla que tenim
sorpresa la setmana que ve.
Molt bé, doncs
la setmana que ve.
Adéu-siau.
Gràcies.
Arriba l'autèntic TGV
a la ciutat.
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
al tren
a Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs
continuem amb el programa
i per si el rec
no us sembla suficient
cosa que dubto
saludem a l'Ester.
Ester, què tal?
Com estàs?
Hola, molt bona tarda.
L'Ester, com cada setmana
ens portarà a l'agenda
per veure què més
podem fer durant aquests 7 dies.
Doncs sí, després
de la dia de Sant Jordi
torna la gent del tren
amb més esdeveniments
actes i espectacles
tots ells molt interessants.
Com ja sabeu de sobre
tenim a punt
un petit repàs
a les activitats
que no s'heu de perdre
ni a Tarragona
ni a les Rodalies.
I després de tant de rec, Carles
te'n queden ganes
de fer més coses
aquest cap de setmana?
Vols sentir l'agenda?
Sí, home, sempre val la pena
sentir la teva agenda.
Doncs comencem
amb l'agenda d'avui.
Proposta
Setmana medieval de Montblanc
Dia i hora
Diversos actes
durant el proper cap de setmana
Lloc
Montblanc, Conca de Barberà
us ho expliquem.
Sant Jordi
ja ha passat
però potser
algun de vosaltres
se n'ha quedat
amb ganes de més.
Doncs
cap problema
Montblanc
continua amb la seva festa grossa
la setmana medieval
i han reservat
per a la nit de demà
divendres
i el dissabte
els dos moments
més esperats
el dràcum nocte
i la representació
de la llegit de Sant Jordi.
Divendres
a dos quarts de dotze
a la plaça
Sant Francesc de Montblanc
arriba el dràcum nocte
una festa
que la setmana passada
ja ens explicava
el tren
en Joan López
organitzador
i Sant Jordi
Montblanc
i d'enguany
l'hem començat
en guany fa 8 anys
i la dràcum
fent un resum molt ràpid
és un correfoc
més una cerimònia
de sacrifici
d'una donzella verge
perquè ens arribin
les forces del mal
a Montblanc
doncs ja ho sabeu
arriben les forces
del mal
a Montblanc
i a més d'aquesta
megafarra medieval
i els 500 litres
de sang de drac
dissabte
teniu l'oportunitat
de veure
i viure
la representació
de la llegenda
de Sant Jordi
més informació
a www.setmanamedieval.org
a més recordem
Esther
que en Joan López
també ens deia
que aquest cap de setmana
és el cap de setmana
fort a la setmana medieval
sí, sí
per això que nosaltres
a l'egenda
volem recordar
a tots els nostres oients
que visitin Montblanc
Proposta
Concurs Nacional de Dança
Tarragona
Dia i hora
Divendres 27
dissabte 28
i diumenge 29 d'abril
a partir de les 10 del matí
Lloc
Palau Firal de Congressos
de Tarragona
Us ho expliquem
Després de l'èxit
en la seva primera edició
el Concurs Nacional de Dança
torna a Tarragona
de la mà
de l'associació
Anaprode
més de 800 participants
arreu de l'estat espanyol
es van disputar
la participació
a Tarragona
a les fases prèvies
a Xatiba i a Gijón
i ara
arriben al Palau
de Congressos
de la Ciutat Imperial
amb els estils
clàssic, contemporani,
hip-hop
i dansa espanyola
Paral·lelament al concurs
es realitzen
altres activitats
relacionades
amb la dansa
tot per a celebrar
el Dia Internacional
de la Dansa
demà divendres
a les 6 de la tarda
més de 150 alumnes
de les escoles
de dansa tarragonines
realitzaran exercicis
damunt la barana
del balcó
del Mediterrani
Déu-n'hi-do
també demà
la IT Dansa
Jove
companyia
de l'Institut de Teatre
presenta al Metropol
l'espectacle
Clar Obscur
a dos quarts de 10 del vespre
dins la mostra
de Teatre Jove 2007
teniu doncs
un cap de setmana
ple de dansa
per endavant
Proposta
Teatre
Idaho i Utah
Nanas para Nenes Malitos
amb Albert Taspinosa
Dia i hora
Dimecres 2 de maig
dos quarts de 10 del vespre
Lloc
Teatre Metropol
Rambla Nova Tarragona
Us ho expliquem
Imagineu-vos per un moment
que algú inventa
qualsevol cosa
un medicament
i s'acaba la son
les ganes de dormir
de tothom per sempre
Doncs
a partir d'aquesta situació
es va entreteixint
la trama
de l'obra
Idaho i Utah
Nanas para Nenes Malitos
tal com sona
Aquesta peça teatral
que ara podem veure
al Metropol
va rebre el Premi
de Teatre Barcelona
2006
a la millor obra
i sempre sempre
rere d'una bona obra
es troba un bon director
en aquest cas
el responsable d'aquest èxit
és Albert Espinosa
director, actor
i guionista de cinema
teatre i televisió
qui pot presumir
d'històries de pel·lícules
com Planta Quarta
Tu vida en 65 minuts
els embolics
també del cor
de la ciutat
i debutarà
com a director
amb No me pides
que te besse
porque te besaré
Després d'Aida Hoyuta
tothom
qui vulgui
podrà compartir
una estona
amb l'Alberta Espinosa
i la resta
d'actors
de la companyia
El cafè
del Teatre Metropol
Doncs fins aquí
l'agenda
i les activitats
Gaudiu del cap de setmana
i recupereu forces
els que tingueu por
en el dia del treballador
L'agenda tornarà
dijous vinent
amb més gràcia
i cultura
per a tots
Fins la setmana que ve
Molt bé, doncs gràcies Esther
Alternatives del REC 2007
Encarem ara
la recta final del programa
Arriba l'alta velocitat
de la ciutat
Cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
el tren
a Tarragona Ràdio
Doncs arribem al final
del programa d'avui
un programa en el que hem parlat
d'immigrants
i d'integració
El passat 9 d'abril
Telemadrit
emetia un reportatge
titulat Ciudadanos de Segunda
en el que es denunciava
el suposat tracte discriminatori
que rep la llengua castellana
a Catalunya
Un reportatge
que mostrava
una realitat inexistent
i que ajuda ben poc
a millorar la convivència
entre aquestes dues cultures
Catalunya ha estat
sempre un país
d'acollida
que s'ha obert
als immigrants
amb els braços oberts
Cal respectar
la cultura
i la llengua catalana
com a eina fonamental
d'integració
Volem acabar avui
però amb una dedicatòria
especial
i és que fa 70 anys
que la legió
contra Alemanya
al servei de les tropes
del general Franco
bombardejava Guernica
i marcava un punt d'inflexió
en el desenvolupament
de la guerra civil espanyola
La població civil
era atacada indiscriminadament
i morien centenars d'innocents
Encara ara ens preguntem
i per què?
Us deixem amb John Lennon
i Give Peace the Chance
una cançó que clama
per donar una altra oportunitat
a la pau
Gràcies a tots
a tots els que han fet possible
aquest programa
Marta Montegut
Núria Cartanyà
Josep Ardila
Lorena Romera
Laia Díaz
Joan Callerissa
Roben Miró
Jèssica Linares
Joan Castell
Esther del Campo
Míriam Calderer
i qui us parla
Carles Esporrin
Ha estat un plaer
ens retrobem la setmana que ve
no hi falteu
Adéu
All we are safe
Let's hear it
the rest of the call
It's here in the town
Oh, thanks
There we go
You're coming up
Down in the open
If you need
Rummer
Zombie brother
Zombie brother
Zombie girl
Dedicator
Don't say
Howdy, howdy, howdy
All we are safe
It's give me such a chance
Come on, come on
Come on
Come on
All we are safe
It's give me such a chance
Come on, come on
All we are safe
It's give me such a chance
All we are safe
All we are safe
It's give me such a chance
All we are safe
It's give me such a chance
All we are safe
It's give me such a chance
Come on
All we are safe
It's give me such a chance
All we are safe
It's give me such a chance
All we are safe
It's give me such a chance
It's give me such a chance
All we are safe
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!