2 de 7, Jordi Andreu.
No m'agradaria acabar aquest apartat sobre el 2 de 7, Jordi,
amb una anècdota deliciosa de xiquets de Tarragona l'any 1981.
Sí, crec que va ser el primer cop que el van descarregar,
que van pujar 3 segons del de la pinya per fer-lo,
i el que es va quedar sense baix,
van arribar allà una mica com al joc de les cadires.
Al joc dels baixos, en aquest cas.
Al joc dels baixos, el que es va quedar sense baix va baixar,
i crec que va ser el primer que es va descarregar a la colla,
i aquesta anècdota, els 3 segons per fer el 2 de 7.
Pilar de 6, Piscu Còrdoba, dels Nens del Vendrell.
I és cert, Piscu, que sejàveu sobre un raïll de tren?
Bé, doncs sejàveu sobre un raïll de tren,
sobre un... o sigui, això d'un tronc rodó...
A veure, teníem unes maneres d'ensejar...
que n'entres es pensàvem que era, en aquell temps,
el típic, o sigui, el que més bé es podia anar, no?
3 de 8, Maurici Preciado, de la colla jove xiquets de Tarragona.
El més important per mi en aquell moment,
quan jo anava a Lledal,
era que l'arregla no la descarregar estigués la més còmode
i que fes amb mi el que volgués.
Des d'arropenjar-se, des d'estirar-me,
era ell el que descarregava el castell, no?
Perquè li venia tot cap allà, són 10 segons,
però aquests 10 segons són jevis, no?
Però d'alguna manera...
Creus que si una colla domina molt bé el pilar,
té l'alineació correcta, tots els elements,
el pilar de set sense el folre és factible?
Tu el veus que és possible fer-lo?
Jo estic claramente convencido,
o sea, de hecho, cuando nosotros hicimos aquella prueba
de tirar de set era cuando la bella tenía la SESI,
que entonces escuché que pesaba 12 kilos, no?
O sea, yo estoy totalmente seguro
que si la SESI, en vez de caer en la colla de ella,
caer en los burgasos en esa época,
los burgasos mínimamente hubiéramos cargado
el tirar de set limpio, pero totalmente convencido estoy.
5 de 8, Manel Borillo,
de la colla jove xiquets de Tarragona.
És de les caigudes pitjors o no,
tal com diu la llegenda popular?
Jo només he caigut de la banda del 2,
de la banda de la rengla no.
Com es porta això de caure de la banda del 2?
Bé, perquè t'escapes per on pots i ja està, no?
Però, vamos, en principi,
si estàs a la banda del 3,
bueno, sí, tinc la caiguda del 5 de 9.
Poden ser dues caigudes.
El 5, en aquest cas, va ser dues caigudes,
que primer te cao el 3 i després també el 2.
És una doble caiguda,
amb la qual cosa encara no estàs aixecant el cap de la primera
que t'arriba la segona.
4 de 8 amb l'agulla.
Francesc Sànchez, de la colla joves xiquets de Valls.
Sempre s'ha dit que si hagués caigut el casell abans
s'hagués donat per carregat,
i en canvi no m'ha sigut.
Sí, però com que es va considerar que s'escarregava a tota l'hora,
que no era així,
perquè quan caien més de dos membres,
el pom de dalt es considerava caiguda.
Llavors, en aquell moment,
jo el davant portava l'altre segon, que era el Valdric,
i quan vaig sentir el criu que em petava a mi,
dic, hòstia, el descalificaran.
Jo vaig pensar, entre mi, clar,
aquells moments d'estar de d'allò.
Vaig pensar, dic, fotem-ho a terra,
que no costava fotre un cop de cos
i el que se'ns anava a fer punyetes, no?
4 de 9 en Folra, Joan Romero,
de la Colla Vella dels Chiquets de Valls.
Si la gent recorda,
era un 4 de 9 que, en vez de crossa,
es portava uns hòmens
que entremig de cada pilar...
Les guillotines, no?
Gagiotines.
Això de la guillotina no sé d'on va sortir,
però, bueno, van dir la guillotina,
perquè l'home està amb el cap a dintre
i, clar, si cou,
sembla ser que d'on li tallarien el cap, no?
3 de 8 aixecat per sota.
Frederic Planes, dels Castellers de Barcelona.
Et queda un 3 de 8 molt malament.
Molt lleig, molt lleig.
Molt lleig, molt lleig,
i aleshores és molt, molt difícil.
Tens un parell de segons per recuperar la mida.
Si amb aquell parell de segons no la recuperes,
no deixes un 3 de 8 més o menys raonable,
lletxot, però raonable,
no hi ha res a fer.
Dos de 9 amb Folra i Manilles.
David Miret, dels Castellers de Vilafranca.
El novembre del 93,
quan els minyons de Terrassa
carreguen la primera torre de 9 amb Folra i Manilles,
com ho sentiu a Vilafranca, David?
Home, ens va doldre, ens va doldre.
Sí, va ser un cop fort,
perquè nosaltres l'havíem ideat
i els altres anàvem veient com anàvem provant
i anàvem caient.
Fins i tot algú deia, me'n recordo,
la torre de 9 millor ideal és
amb la canalla de la vella,
el tronc dels minyons
i les ganes dels de Vilafranca,
m'enténs?
Pilar de 8 amb Folra i Manilles.
César Torrijos,
de la colla vella dels xiquets de valls.
Hi ha dos moments,
un és quan arrenques,
com aquell qui diu,
perquè fins que no hi ha pes,
no para de bellugar-se, no?
Passaria una mica com el 2 de 9,
m'imagino.
Sí, sí, la veritat és que jo sempre dic a l'Alexis,
dic tu quan arribis del puja ràpid,
perquè estic més bé quan te tinc a sobre
que quan te tinc al darrere, no?
Com aquell qui diu,
quan ja hi poses una mica de pes
es van anar assentant,
llavors, clar,
l'entrada i sortir de l'enxanet
és com qualsevol pilar, no?
El que passa és que, clar,
allí vas una mica més suelto
i llavors, doncs,
allí has de tenir una mica de potència,
crec jo,
per poder-lo aguantar, no?
5 de 9 amb Folra.
Ramon Codines,
dels Minyons de Terrassa.
Malgrat que vosaltres, els periodistes,
com amb la vostra feina,
us interessa a vegades vendre un tipus de sensacions,
pels castellers que estem a places
són diferents les sensacions.
Llavors, el tema de la rivalitat
i de qui serà el primer i no sé què,
a vegades no té tanta importància
com ho sembla
quan llegim la pensa, no?
Home, Ramon,
que si és de quan va ser la primera,
que si l'altra no sé què...
Vull dir, en el fons,
si és el primer o no,
en el fons ens sue els collons,
per dir, ai, perdoneu,
el que volem és fer el castell
perquè hem estat molt bé treballant
i suant l'esquena.
4 de 9 amb Folra i l'agulla.
Joan Badell,
dels Castellers de Vilafranca.
Amb tan sols un de descarregat
vam començar a treballar aquest Folra,
vam començar a fer proves,
unes que van ser força complicades,
perquè ja no ens en sortien,
vam anar provant diverses opcions,
de com un Folra,
sobretot la preocupació
era les crosses i el nucli intern,
de com aguantar l'agulla allà al mig,
mirar-se si el segon de l'agulla
podia portar crosses o no,
i al final,
bé, ens en vam sortir força bé
i vam poder carregar
el 4 de 9 amb l'agulla.
O sigui,
el resum que jo faig d'aquest castell
és que, per lo difícil que és,
el vam parir amb molt poc temps.
4 de 9 net,
Paco Guerra,
de la Colla Joves Chiquets de Valls.
El 4 de 9 no és el fruit d'una temporada,
és el fruit del recolliment
de molts anys,
diguéssim,
que en un any es prepara un 4 de 9,
diguéssim,
tens uns terços que,
mirant-se ja saben
el que tenen que fer,
i hi ha uns quarts
que també porten molts ensajos junts
i, diguéssim,
és tota una recollida d'un fruit,
diguéssim,
que no es pensi la gent
que fer un 4 de 9
és dir,
va,
posem sí,
no,
no,
no.
Fins demà!
Fins demà!