Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do, aquests trabucs com sonen?
Com sonaran els trabucs del ball de Serrallonga Petit?
No tenim ni idea, però millor que ens ho expliquin.
L'Horda Marauri i la presidenta del ball de Serrallonga, Marta Jiménez.
Marta, bon dia.
Bon dia.
La L'Horda Valadí, que és la responsable del grup del ball de Serrallonga Petit,
que es presenta aquesta tarda i ho farà a la Casa de la Festa
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Ja tenim també bandolers petits, eh?
La cosa dels bandolers continua també prenent el relleu generacional?
Fa gràcia, aquests bandolers petitets en miniatura.
Tot va començar, una base són fills d'exbandolers que anàvem a les files
i la resta, doncs, amics, companys de classe, d'escola, d'esplai,
i que han anat sortint una mica de... a partir dels fills dels exmembres,
o extra bocaires de les files.
I vol dir, bé, anem a muntar això.
Jo m'imagino que, com tota la vida, el primer que fas, primer és la il·lusió,
l'objectiu claríssim, però immediatament toques de peus a terra i dius,
bé, i això quant ens ha de costar?
Perquè ho sabem per experiència, afortunadament,
que s'han anat creant molts grups del Seguir Si Petit,
que això costa uns diners, i s'ha d'anar buscant uns esports,
o sigui, a encoratjar i a il·lusionar
a gent que pugui col·laborar des del punt de vista econòmic en aquesta creació.
Sí, a més ha sigut molt més costós,
perquè com que hem hagut de fer les reproduccions amb fibra de vidre,
tot això era molt més costós del que inicialment podíem pensar,
però hem tingut molta col·laboració d'entitats que ens han donat subvencions,
el Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat,
de la Conselleria de Promoció Comercial de l'Ajuntament de Tarragona,
Espimsa, la Diputació, el Parc Central...
Llavors, a partir d'això, el Fons del Vall i una mica,
tot un seguit de gent que ens ha donat el seu suport
i que ens ha ajudat molt a estirar-lo endavant.
Tenim la il·lusió, tenim els diners...
Com es crea tot això?
Seient una taula, la gent del Vall de Serrallonga,
traieu el Serrallonga original,
el planteu allà i dient, bé, ara prenem mides i fem-ho tot petit?
Sí, bueno, ja feia anys que rondava la idea de fer el Vall petit,
però no ens acabaven de llançar mai.
I bueno, va venir l'alors d'un dia, va, sí, fem-ho, fem-ho,
i van dir, bueno, si ens tirem mai a la piscina no el farem,
i mira, va sortir així.
Amb el vestuari renovat de l'any 2002, era?
O 2003?
Sí, sí, 2002.
Recordem com és el Vall de Serrallonga, però partint del petit,
que a l'hora també és parlar del gran.
Quants integrants, els vestits, els trabucs,
el tema del foc, que també el parlarem,
perquè ja sabem que la legislació és molt estricta en aquest tipus de coses.
Expliqueu-nos una miqueta com heu anat articulant tot plegat.
Doncs el Vall petit, bàsicament, és la reproducció quasi fidel del gran.
Són 14 bandolers, 7 per fila, el Joan, la Joana i el nen,
que són els caps i el diable, que va al darrere.
I res, doncs bàsicament és el mateix, els vestits són quasi iguals,
pràcticament hem anat a buscar les teles que fossin iguals i tot,
i els trabucs, òbviament, no et disparen pòlvora perquè està prohibit que ho facin els nens,
i llavors vam inventar com un mecanisme així que fes una petita explosió i és mitjançant un globo.
Clar, pel que el plan B era fer com quan jugàvem a Índios i Vaqueros, pum pum, i no era plan.
No, però tampoc no, aquesta, les pistoletes d'Índios i Vaqueros ja no,
tampoc no ho podem perquè no es pot disparar pistó.
I totes aquestes joguines estan retirades del mercat.
També era una solució fàcil, però no poden disparar pistonets de plàstic ni res.
Llavors, doncs, com que teníem la impossibilitat de permisos d'armes ni de pistó,
pòlvora, també hi ha una moratòria fins al 2010 que tots els grups de foc s'han de revisar,
no es podia invertir en una cosa que no sabéssim segur que continuava després del 2010.
Llavors vam haver de buscar, podíem sortir com a Vilafranca,
simplement surten amb un trabuc de joguina i no fan res.
Llavors treure només el Vall Parlat, perquè és el que és el Vall de Serra Llonga.
Però portem dos anys buscant el què,
finalment al final del tercer trimestre del 2007 vam trobar això de l'aire que ens onflava el globus i tal.
era buscar l'aplicació, com fer-ho, ficar-ho dins d'alguna cosa que s'assemblés amb trabuc,
vam fer-ho amb fibra.
Llavors va ser quan vam liar-nos la manca al cap i vam dir venga endavant,
perquè altra cosa no es pot fer.
I llavors és el que vam trobar quan vam fer l'assemblea i vam decidir tirar endavant,
que fins i tot el que el fet que una escopeta peti un globo,
fins i tot és lúdic, que és una cosa més educativa que no pas pel que ara escrius,
el que és la pòlvora i...
Però fa pum.
Però fa pum.
Si fa pum, la canella ja està contenta, perquè diràs,
home, soc un bandoler, tinc el trabuc, ho tinc tot, he d'anar fent les maleses i tot plegat.
I això no fa pum, doncs no fa gràcia, però si fa pum, perfecte.
Molt il·lusionats, fa una setmana que els hem tingut tots i que els hem pogut veure
perquè estaven amb la incògnita de com seria, els hi havíem explicat, els hi havíem dibuixat,
però clar, fins que no ho tens a la mà, ni nosaltres mateixos, clar, tot acabat,
doncs no te'n fas a la idea.
El diable burlesque i els trabucs els heu fet amb fibra de vidre,
algú en particular els ha fet, per l'original, el vostre està pintat pel Toni Torrell, no?
Si no m'equivoco, el de grans, el...
El vestit del diable...
El diable burlesque.
No, l'original sí, després es va fer un altre que el va...
Quan es va fer la renovació del vestuari el va dissenyar el Sergi Martínez,
que també era bandoler, i llavors el que passa que en aquell moment
ell el va dissenyar cosit, que s'havia de fer cosit, tipus com els diables buramars,
que van cosits no pintats, però per qüestió de pressa es va fer pintat.
Ara, com que aquell vestit també tenia uns anyets, estava bastant fent malbé,
ens va dir, va, intenteu fer-ho cosit, i això, doncs, al final ho hem fet tant el del Vall Gran com el del Vall Petit,
que el Gran necessitava un maqueo, que són molts anys ja, eh, sortint pel món.
Sí, i llavors els hem fet tots dos cosits, no estan pintats, sinó que estan cosits,
ells ha fet una... la padrina, que li deia l'àvia, una àvia d'un membre del Vall,
i s'ha entretingut durant tot l'estiu a cosir-nos els dos vestits.
Això ho diuen moltes vegades, què seria del seguici, sobretot del seguici petit,
però també del gran, sense les àvies i les padrines que cusen, eh?
Sí.
Jo crec que un any, i amb modèstia, els organitzadors de la Comissió de Santa Tecla,
tema teclés, perpetuador i tal, haurien de mirar cap a aquestes modistes domèstiques,
les àvies i les padrines que, Déu-n'hi-do, que es fan un tipus de cosir i d'arranjar els vestits.
La canalla deu estar encantada de la vida, no?, i nerviosa.
Hores d'ara, avui que és primer dia de col·le, segur que no se n'enteren de res,
perquè deuen estar nerviosíssims.
Estan com una moto. Primer dia d'escola, dia de presentació,
a més a més estem convidats a l'escola PACS a fer el pregó petit, el dia mateix 19.
Vull dir, tindran un primer inici de Santa Tecla, amb molts actes,
perquè serà la representació del pregó,
i després les dues actuacions de parlaments que ja teníem previstes,
i estan una mica aquesta setmana amb tot el boom de...
Clar, perquè el Serrallonga és un ball parlat,
per tant els bandolers i bandoleres, m'imagino, que de tot hi ha,
només faltaria, s'han hagut d'aprendre, els borsots i tot el que han de dir.
Els seus parlaments, sí.
Hem seguit, a més, una línia com el Vallgran,
els hem fet uns parlaments moderns, no hem agafat tradicionals,
hem buscat una mica els temes que puguin interessar una mica els crius,
llibres, sisena hora, el carnet dels terraconins,
crítica a coses que ells els puguin saber o entendre
de què estan fent i de què estan parlant.
I una mica més curtets que els dels grans,
perquè enguany no sabíem com serien els nens,
quina resposta ens donarien,
i no, no, estan molt entusiasmats.
Home, implicar-se en allò que els envolta, com tu deies, no?
Parlar de qualsevol altra cosa que els hi és aliena,
doncs no té interès, és la manera de...
Vosaltres, els grans, enguany, per on anireu?
No, no dic que em diguis, eh?
Només faltaria... No, trenquem la tradició?
No, tocarem bastants temes...
En teniu, eh?
Sí, sí.
Els diables, vosaltres enguany teniu dames i vells,
teniu teca?
Tenim temes.
Com cada any, si fa un o fa...
Tinc sortida en escaldats, segons.
Sí, no?
Bé, d'això es tracta.
Ja toca, també.
Clar que sí.
Segons marca la norma,
els hagués patit l'integrar nens i nenes entre 6 i 12 anys.
Quines edats oscil·len, els vostres?
Bé, hem començat...
Els que tenim ara són a partir dels 7,
la de 6 a setmana, a files no han sort cap,
fins als 10,
perquè així, si agafàvem algú de 12 anys
per sortir un any, també ens sabia greu.
Tinc així els que tenen uns 10 anys,
tenen com dos anyets per poder sortir
i tenir l'esforç que han pogut fer
durant tot l'estiu,
perquè des del mes de juny que estan assajant,
els hi pogués recompensar durant uns temps.
Després hi ha només la figura del nen,
que és un nen de 4 anys,
i després la resta...
Que s'han sobrat nens...
Que te n'ha dit llista d'espera, segur que hi ha.
Sí, i llavors la resta d'alguns de...
Llavors ja n'hi ha de 6, 5,
que són germanets que ja surten ara files,
que ja es fan com de bosses,
que s'han anat els encarregats de repartir els globus
en comptes de la pòlvora.
I escolteu una cosa, la música.
La música és la mateixa, són els mateixos valls
que els valls grans,
ai, que el Vall Gran.
De moment en guany només en traiem dos dels tres que fan,
el Joan del Riu i el Vall de Parlaments,
i hem pensat que per en guany
ja n'hi ha prou aprenent-se aquests dos,
començant a agafar el públic amb els seus parlaments en guany,
l'any que ve ja els introduirem al tercer ball.
Avui, com deies, sens dubte hi ha nervis.
No vull ni imaginar-me el que pot haver-hi
el dia del seguir-sí petit.
Home, sí.
Parem que surti bé, no?
Sí, pot ser una cosa.
No sé si estaran més nerviosos els papes, les mames,
els tits, la gent gran del Serrallonga,
que no pas ells.
Home, ells estan molt nerviosos,
naltros també, perquè pugui sortir tot bé,
que la posa...
Clar, una cosa és quan assaigues
i després posar-ho al carrer,
que després és el que diem,
Santa Tecla sempre tot surt bé
i quan un cop surts al carrer,
la qüestió és el que els hem dit,
molt important, que surtin a divertir-se
i a disfrutar de la festa d'una altra manera
que no ho havien fet fins ara,
que era fent ells la festa.
I ho presenteu a la casa de la festa,
que ja tocava.
D'altra banda, heu previst alguna presentació en particular,
una miqueta...
Bé...
Si no es pot dir, no es diu, eh?
Jo sé que sempre reserveu alguna cosa.
No és massa espectacular, no hem fet cap cosa massa espectacular,
és un acte senzillet per ells,
perquè ja teníem prou desemocions per aquesta setmana,
sortiran els nens, vindran els col·laboradors i padrins del ball
i ja està, no...
Un acte molt senzillet, no...
Home, senzillet i res espectacular,
ja veure tota aquesta colla de bandolarets i bandolaretes
amb els seus trebús, amb totes les figures i tot,
Déu-n'hi-do, si ja és espectacular i bonic, eh?
Sí, esperem que agradi a la gent,
sobretot com que tenen també moltes expectatives
els bandolers grans de veure la seva reproducció,
la seva miniatura de bandoler,
que també és bonic veure-ho com han quedat
amb els vestits que ens han fet a la Mercamoda,
els trebús que ens han fet al taller Sarandaca de Granollers,
amb fibra...
Molta gent no ho ha vist i tenen ganes de veure tot el complet,
com queda després tot vestit.
Marta, tu com a presidenta ho has vist o tampoc?
Jo ho he vist a trossets, això, tot junt no els he vist.
No sé si ho ha vist algú tot junt.
Bueno, algú, algú...
Tu ho has vist, Lorna?
Bueno, tots vestits alhora no.
Tots junts no.
Tots junts alhora no,
perquè cadascú els hem anat provant un per un,
que almenys en un any sortissin tots maquets amb el seu vestidet,
s'han entretingut a fer dues proves a la botiga,
s'han portat molt bé amb nosaltres
i llavors, clar, tampoc no els he vist vestit i trabuc alhora,
tampoc no ha hagut l'equació per poder-ho fer.
En conjunt no.
No, avui ho veurem tots tots.
els 18 personatges amb el seu trabuc.
I tothom que vulgui acostar-s'hi, perquè és un acte obert.
Està tothom convidat.
Esperem que, per part també de la canalla,
que a vegades tot això dels petardos i els trabucs les molesta,
doncs a la millor que això els pugui agradar
i que es diverteixin en el nostre ball.
Potser dic una bajanada,
però ni que sigui internament,
no us plantegeu vestir-vos al ball de Serra Llonga Gran,
anar al petit i fer-vos una foto.
Això sí que ho hem...
Ni que fos un acte, una cosa privada,
perquè ja sabem que la seqüència de la festa és la que és
i només pot sortir quan es pot sortir,
però privadament no us ho heu plantejat?
Bé, és una idea, es pot fer, es pot fer.
El que passa que avui no podia ser tots perquè molts treballen fora de Tarragona,
no poden baixar tots.
Llavors, per fer-ho una mica coix,
doncs tampoc no quedava bé.
Queda més bé que quedem un dia tots els grans i els petits
i ens reunim tots junts per fer-ho.
Queden molts dies de festa per fer això i després de la festa.
I vosaltres preparant, preparant també per la Cercavila,
per la processó, per aquests dies que venen realment intensos,
en el que és la part més tradicional de la festa
i la més esperada, sens dubte, no, Marta?
Sí, sí, aquesta setmana encara ens quedem per fer dos assajos,
que ja seran els finals i, bueno, doncs preparar-ho tot,
la pòlvora que estigui a temps, els trabucs que estiguin a punt,
és feina, però, bueno, sempre acaba sortint al final.
Atenció als versots, eh?
Atenció al que dirà el Vall de Serrallonga,
que la Marta ja ha avançat, que treurà espurnes, allò,
i no dels trabucs, precisament.
Marta Lorda, enhorabona, eh?
De veritat, per continuar, doncs, mantenint aquesta tradició
i incorporant-se al Seguissi Petit.
I moltíssimes gràcies per dedicar-nos una estona del vostre temps.
Aquests dies que neueu tan atabalades.
Molt bon dia, gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Tarragona Radio es la radio de las festas.