És un quart d'una del migdia, un minut, saludem ja el cap de gestió
i coordinador de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona,
Joan Pasqual, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta música és la d'una formació que es diu Ticun
i que actuarà el proper divendres 18 de juliol.
La proposta que els fem des d'ara fins al llarg de tota aquesta hora
és anar parlant i anar comentant els aspectes més diversos
de cadascuna de les formacions que encara han d'actuar
dins del marc en del que és ser músiques del món.
La idea és que vostès es facin una idea, que vegin també
que són formacions totes elles molt heterogènies
i que ens poden donar una mostra del que s'està fent en l'actualitat
dins d'allò que s'anomena músiques del món,
que és un concepte molt ampli i afortunadament ens permeten
que viri molts tipus de música, no, Joan?
Exacte, exacte. Aquest, de fet, és un festival molt obert,
és un festival dedicat a la música, músiques del món,
músiques de noves tendències i, en definitiva, fusió,
que diríem que és el que avui en dia podem trobar
amb moltes experiències musicals arreu del món.
Els músics es barregen, les cultures es barregen...
Jo penso que és una part molt positiva per intentar entendre
que els registres són diversos i que tot és possible
que tinguem d'aprendre de les altres cultures.
Home, de fet, ara que se'n parla tant de multiculturalitat
des de diferents vessants, els primers que ja fa dècades
van començar a fer multiculturalitat van ser els músics i els artistes, no?
Sí, sí, precisament perquè la música, penso que és un llenguatge universal,
que tots som capaços d'entendre-ho,
i és una porta d'entrada a les altres cultures,
a les altres formes d'entendre la vida,
i, en definitiva, tota la creació sempre hi ha darrere
una forma d'interpretar allò que volem que sigui
les nostres relacions personals.
En aquesta ocasió també ho he incorporat en bandes properes geogràficament,
com tu en puc tu, que van actuar ahir?
Sí, sí, de fet estem molt contents, a més,
com s'està desenvolupant el festival,
perquè hi ha una gran assistència de públic,
hi ha una rebuda molt positiva,
i a partir d'aquí anar creixent i anar disfrutant
del que sé que penso que tota la programació és de primer ordre,
i que podem gaudir d'uns artistes impressionants.
Home, ara ja, el fet que es concentri tota una setmana
que hi hagi programa doble, com els cinemes d'abans,
per mediar, no dic fer una valoració ni de bon tros,
però sí una observació en quant a la gran participació
que va haver-hi ahir en els dos concerts,
en les dues convocatòries.
Sí, sí, en els dos concerts.
Nosaltres ha sigut una aposta de convertir el que sé
en festival, festival de veritat,
i com tots festivals, els festivals estan concentrats
en unes dates determinades,
i, a més, amb aquesta intenció que tingui una projecció
nacional i internacional,
i, per tant, en el calendari de tot bon amant de la música
ha de saber que la segona o tercera setmana de juliol,
sempre a Tarragona, pot trobar músiques del món
i de fusió de primer ordre.
Com que això de músiques del món és dir-ho tot
i és no dir res, anem parlant,
amb cadascun d'alguns,
s'han dels representants músics,
s'han de les pròpies bandes que actuen.
Estem escoltant de fons,
des que hem començat aquesta conversa amb Joan Pasqual,
la música de Ticún,
actuarant a la plaça dels Sedassus,
el proper divendres a les 8 del vespre.
Aquest estil de música que escoltem
és el que se'n diu música klezmer,
i vostès diran,
què és música klezmer?
Jo només els puc respondre,
que és això que escoltem,
però no sé exactament,
i per això ens hem posat en contacte
amb un dels integrants de la banda
d'aquesta formació,
que és precisament el Rob Citrón,
el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Rob, molt bons dies.
Hola, buenos días.
Rob és bateria i percussió dins de la formació.
A veure, música klezmer què és?
Com es defineix?
La música klezmer és la música folclòrica
dels judíos de l'est d'Europa.
En la zona polaca, romana, búlgaro, rusa.
Y és això, és la música folclòrica.
¿Hacéis composiciones propias?
Digamos que cogeixis la herència de la música judía.
Sí, bueno, tenim música propias,
però en el cancierto de la mañana
tocamos més un cancierto de música tradicional.
Y, bueno, para decir algo,
és per presentar la història de klezmer.
Llavors, tocamos, a través de actuacions
i narracions, música tradicional klezmer,
a més de jazídica, israelí,
i crec que vam fer una canciòn safari també.
I llavors tocamos,
per demostrar la influencia,
que la música pop americana
de ragtime, dixieland, big band, jazz
i musicals de Broadway
ha tingut en els emigrantes d'Europa del Est,
d'Europa del Est,
quan arribarà als Estats Units.
Claro, si hablas de la incorporació
de ritmos característicos americanos
provenientes del jazz,
això fa pensar que la improvisació
també és un element de vostres actuacions, no?
Sí, sí, exacte.
A més, la improvisació és una part de la música klezmer,
perquè la música klezmer és per,
sempre era per, bueno,
música religiosa,
però més que nada és per tocar,
per celebracions, festius, festivals,
i hi ha melodías,
i després hi ha molta improvisació,
que, bueno,
estic oïnt el fons, no?
Sí, vostra música.
Sí, doncs la melodia hi,
però ell està tocando encima,
¿sabes?
és com un solo de jazz.
Sí, sí, a través del cine
nos vienen imágenes con esta música,
la típica celebración de una fiesta judía,
ya se va para celebrar una boda
o un acontecimiento
o algún rito de paso,
no, no,
realmente da esa sensación.
Y dinos una cosa, Rob,
¿cómo os conocisteis?
Porque algunos hay músicos catalanes,
hay belgas, americanos.
Sí, sí, es muy internacional.
¿Cómo llegasteis a contactar?
¿Cómo empezasteis a formar Tikun?
Bueno, cuando he llegado aquí en España,
soy de Nueva York,
y cuando he llegado aquí,
no conozco mucha gente,
entonces tengo que empezar desde cero, ¿no?
Y para presentarme como batería,
hacer contactos,
y un amigo mío cuando he llegado aquí
me ha dicho,
mira, cualquier instrumento,
si toca guitarra o piano,
que no se falta otra, ¿no?
Da igual si eres muy bueno,
va a trabajar,
pero tienes que hacer algo diferente,
algo propio, ¿no?
Entonces, nada,
estuve pensando,
¿qué puedo hacer que es diferente aquí,
que se falta?
Y estoy hablando del año 1999,
y pensaba,
bueno,
yo conozco esta música,
soy de Nueva York,
soy judío,
y he tocado mucho el plasma,
pero como grupos de pachanga aquí,
¿sabes?
Toquemos cha-cha-cha,
y luego...
Sí, sí,
desde fiesta,
claro,
berbeneo.
Y nada,
entonces he pensando,
bueno,
eso es diferente,
y además,
en 1999,
conocí mucho más músicos,
y he hablado con mis amigos,
y mira,
tengo una idea,
es diferente,
no hay ningún grupo
que está haciendo,
hay varios grupos
que son muy buenos,
orquestina,
hay grupos aquí,
pero no son grupos de klezmer,
tocan búlgaros,
y zingaros,
y quizás uno o dos temas de klezmer,
pero no son grupos de klezmer,
¿no?
Entonces,
era un proyecto,
y me hemos quedado cada semana
para probar cómo suena,
y nada,
hemos estado aprendiendo,
amplió mucho
el repertorio,
y nada,
al final,
ya estamos haciendo festivales,
y tocando
en el club de jazz,
en Jamborí,
Cove del Drac,
y nada,
y poco a poco,
bueno,
poco a poco,
ya llevamos casi nueve años,
es decir,
poco a poco,
pero casi una década,
¿eh?
Sí.
Muy bien,
pues Rob,
la verdad es que
suena muy bien,
¿cómo es vuestra puesta en escena,
ya para acabar?
¿Perdona?
¿Cómo es vuestra puesta en escena?
¿La escena?
La puesta en escena,
cuando subís al escenario,
sois vosotros,
la música,
montáis algún tipo de,
¿es la música solamente vosotros
encima del escenario?
Sí,
sí,
cuando,
sí,
exacto,
no,
tocamos,
empezamos es esto,
¿no?
Que empezamos con la música tradicional,
y luego cambiamos,
poco más fusión,
mezclar la música tradicional
con la música jazz,
y mañana llevamos un clarinetista
y saxofonista,
a Frederick Colquess,
que es muy bueno,
y Matthew Simon,
trompeta,
Juan Carlos García,
Corión,
René Dossier,
con trabajo,
y nada,
es muy divertido,
es muy alegre la música.
No nos lo perderemos,
te lo aseguro,
y te agradecemos muchísimo,
Rob Citron,
en la batería percusión,
de Tikun,
que estará el viernes aquí en Tarragona,
un placer,
de verdad,
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada.
Igualmente,
muchas gracias.
Buenos días,
adiós,
hasta mañana.
Sopar,
soparar,
no,
Joan,
soparar en algún lloc,
Déu-n'hi-do,
el que pasa que com que la música
ja de seguida et fa entendre,
però a vegades les paraules,
Déu-n'hi-do,
la interpretació de determinades expressions
que podem tenir,
sona molt bé,
música tradicional,
jueva i jazz,
és una combinació,
vaja,
a mi em sembla magnífica,
amb el Jordi Freixas,
jo m'imagino que era això,
no,
en buscar que hi hagués una miqueta de cada cosa.
Sí,
una mica de tot,
i de fet,
tenim també per endavant,
tenim música jueva
i tindrem també música àrab,
i de fet,
en aquest registre
de buscar la multiculturalitat,
buscar les diferents formes
d'interpretar
la quotidianitat
a través de la música,
doncs,
amb aquest festival,
m'assembla que és un aparador magnífic.
Sí,
de fet,
hem parlat amb en Rob,
de Tikkun,
i tenim intenció també de parlar
amb altres dels músics
que estan integrats,
en aquest festival.
Jo no sé si estem en condicions
de parlar amb Javier Colina,
podria ser?
Javier Colina i Joan,
estaran també el divendres,
no?
Comparteixen cartella amb Tikkun?
Exacte,
uns estan a la plaça dels Sedassos,
els altres a la plaça de la Seu,
Javier Colina i Pancho Amat,
jo penso que,
a vegades n'hi ha l'expressió d'aquesta,
són una bomba,
però són una bomba de veritat,
perquè,
una música molt potent,
són primeres espases,
de la música fusió,
de la música llatina,
el jazz,
és realment tot un recorregut,
per el que és la música tradicional llatina,
bàsicament,
del Caribe.
De fet,
Javier Colina es considera
un dels millors contrabaixistes
de l'escena europea actual,
i amb ella ha pogut parlar Joan López,
i recollim allò que li ha explicat
al voltant de la seva música,
i a la presentació del disc,
si te contarà.
El equipo que formamos,
sobre todo Pancho Amat y yo,
lo que hacemos es una propuesta,
digamos,
de son cubano,
más o menos tradicional,
pero con temas,
con estándares de jazz,
con temas de siempre,
del jazz norteamericano,
y también con estándares cubanos,
pero basado en la improvisación,
como somos,
yo,
sobre todo,
vengo del jazz,
soy un músico huérfano,
pero criado con el jazz,
entonces,
en eso basaremos todo,
pues,
en la improvisación,
y en el hit,
y en el repertorio,
que es un repertorio muy bueno.
En realidad,
fue una propuesta mía,
Pancho,
porque yo trabajábamos los dos
con Santiago Userón,
en su etapa,
la primera etapa de Juan Perro,
entonces,
yo sabía de las,
pues,
claro,
me di cuenta de las posibles,
de lo que se podía trabajar con Pancho,
porque,
aparte de ser un 3-0,
un conocedor de lo tradicional,
pues,
también es un gran improvisador,
y puede improvisar sobre temas de jazz,
igualmente,
que,
que en su género,
que es el que controla,
el son,
y eso.
Entonces,
empezamos con un tímido intento,
hicimos varios,
varias cosas para aquí,
por Madrid,
pero no acabamos de cuadrar,
porque además,
pues,
Pancho vive en Cuba,
y entonces,
pues,
no es complicado,
es bastante complicado,
pero,
hace como unos años,
como cuántos,
seis años,
nos fuimos a La Habana,
porque era más fácil,
y nosotros a La Habana,
bueno,
fuimos de aquí,
del equipo,
Perín,
San Beat y yo,
y bueno,
y el resto de la gente,
de la discográfica,
de la gente que me ayudó con el disco,
los productores y todo,
pues,
casi mejor,
nos desplazamos a Cuba,
y tocamos con los músicos cubanos,
era Perico,
San Beat y yo,
éramos los que veníamos de aquí,
íbamos allá,
¿no?
Entonces,
nada,
hicimos el disco en el 2002,
pues,
salió,
estoy muy contento,
todavía del disco,
y nada,
y hicimos algún concierto y eso,
y este año hemos retomado otra vez la historia,
a ver cuando se puede,
y estamos muy contentos,
además,
de ir allá,
de ir allá a Cataluña,
otra vez.
Javier Colina,
Pancho Amata,
Septet,
és curiós,
abans teníem música tradicional jueva,
amb jazz,
ara tenim música tradicional llatina,
amb jazz.
Què faríem sense...
És com el pa,
va amb tot.
El jazz ha sigut un gènere que...
Ho pots combinar amb tot.
És imprescindible,
també,
és per entendre tota la música contemporània.
Home,
s'està fent també sardana jazz.
I per tant,
perquè té aquest component,
jo penso,
d'arrel popular,
i a més aquest component de capacitat
d'entrar en el tema
del que és la improvisació musical,
que això dona un joc tremendo,
a part de que n'ha portat
una visió de la música
molt potent.
jo no vull estressar el públic,
però a veure,
si hem parlat amb la gent de Ticún
i hem parlat amb la gent de Javier Colina,
dius,
home,
no puc triar,
no puc triar,
he d'escoltar totes dues formacions,
primer una i després l'altra.
Sí,
de fet,
és possible,
a les vuit,
uns...
I vinga,
una puesta en escena,
com li dèiem al Robi.
I durant tota la setmana
disfrutar de la ciutat,
també,
i sortir,
passejar
i prendre també algun refresc.
Després,
és una cosa,
jo m'imagino que hi ha altres,
hi ha altres músiques
que també ens acompanyaran
en aquest quesse.
Res a veure amb aquestes,
o sí,
ho esbrinarem immediatament
perquè també ens arriba
des de Barcelona,
però amb referències celtes,
amb referències gallegues,
portugueses,
els fados,
però passant,
passat pel tamís de Néboa.
Escoltem una mica de música de Néboa
i ràpidament parlem amb ella.
Sóc desig no consumat,
cos cansat,
sense pecat,
quan la nit em desempar.
Sóc desig no consumat,
cos cansat,
sense pecat,
quan la nit em desempar.
Ai,
el fado,
Joan,
a mi he de reconèixer
que és una de les meves febleses,
els fados.
Són tan,
tan...
de tot,
no?
Són vitals.
I a més,
els estan escoltant en català,
que això sorprèn.
A més,
versos de poetes catalans.
Sí, sí,
a més és aquesta barreja,
bueno,
tornem a repetir una mica,
aquesta fusió,
aquest d'anar intercalant
conceptes.
És el sentit del festival.
Sí,
de fet,
és el sentit.
Tenim Néboa,
a l'altre costat del fil telefònic.
Néboa,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
A mi em sembla extraordinari
escoltar un fado,
que és aquella música,
aquella manera de fer
absolutament apassionada
amb poetes catalans.
És una combinació
poc habitual.
Sí,
bueno,
diria que única
per part teva,
no?
Em fa l'afecte que sí,
per la veritat que no s'ha fet
abans.
I amb altres idiomes
potser ara comença
a fer-se,
però jo en tinc poca constància,
la veritat.
No ho sé,
és que jo tenia ganes
de cantar en català
i que tenia ganes
de cantar en fado
i vaig pensar,
home,
la manera és cantar
en fado en català
i ja està.
I què tens tu amb el fado?
Com et vas començar
a relacionar amb el fado?
Doncs,
vaig arribar-hi per casualitat,
però em va frepar
des del primer minut.
És un gènere
molt,
molt,
molt intens
si a mi això m'agrada,
no?
Aquestes coses així apassionades,
aquests gèneres tipus
el boleto o el tango,
no?
Que sempre parlen
de passions
i això,
doncs,
em motiven molt
a l'hora de cantar
i m'ho passo molt millor
que si canto frivolitats,
diguéssim,
no?
la primera vegada
la primera vegada
que vas escoltar
en fado
era de l'Amàlia
Rodríguez?
Possiblement,
ben possiblement,
perquè no ho recordo,
la veritat és que no recordo
exactament
quin va ser el primer,
però és molt possible
que fos
l'Amàlia Rodríguez
perquè,
clar,
és la més internacional
de totes les,
no?
I més reconeguda
al llarg del temps,
o sigui,
és molt possible
que sí que fos.
De totes maneres,
això del fado
agrada a tothom,
però no tothom
s'atreveix a cantar
i, a veure,
t'estem escoltant de fons
en un enregistrament
s'ha de tenir,
tu no diràs res
perquè, lògicament,
en lloc de la modèstia
que intentem practicar tots,
però s'han de tenir
unes qualitats molt especials
per cantar el fado
i per cantar-lo bé
com ho cantes tu.
Bueno, gràcies.
Aviam no m'invento res,
ho podem escoltar,
tenim la prova evident, eh?
Doncs,
suposo que s'ha de tenir
un tipus de veu característic,
diguéssim,
però com per cantar altres gèneres,
per cantar amb lussa,
tenir la ta mena de veu,
suposo que
si les coses
que tu pots oferir
s'ajusten
al gènere que t'agrada,
doncs,
doncs,
premi.
Clar,
has agafat el gènere del fado
i has agafat poetes
i has transformat
en música poetes,
és una cosa,
diguem-ne,
doncs,
ja tradicional,
però agafar un poema
i donar-li aquest toc
de fado,
aviam,
és una idea,
com tu deies,
innovadora.
Com has fet la tirada
dels poetes
i en catalans,
però també alguna altra
de castellana,
aquest treball de teu,
nou,
que es titula
Entre les pedres i els peixos.
Sí, exacte.
Com has fet la tria
dels poetes?
Sí, sí, sí,
la vaig fer jo,
vaig estar dos anys i escatx,
dos anys i mig ben bons,
buscant,
buscant lletres
i encarregant amics meus
que m'escrivissin coses
i escrivint jo,
perquè la fórmula del fado
és una fórmula tancada,
diguéssim,
no?
sé que gairebé sempre
els versos dels fados
tenen set síl·labes
i aleshores
s'havia de buscar material
que encaixés
amb aquestes set síl·labes
però que a més a més
els accents
també anessin
als mateixos llocs,
no?
Els accents de les paraules
anessin als mateixos llocs
que els accents de la música
i aquesta va ser la feina bàsica
trobar problemes
que em motivessin
que em diguessin coses
i que em vinguessin
a gust cantar
i fer-los encaixar perfectament
amb aquests models de fado
que són preexistents.
Clar, perquè té com el flamenc
té bares o palos, el fado.
Són com palos, exacte.
És també la mateixa funció
que el flamenc.
Té una sèrie de palos
que cada una té un nom,
que n'hi ha uns 150,
més o menys,
150 és el corpus
més bàsic del fado
i jo, exacte de fer
que és que feina
la feina del fadista
o del cantant de fado,
en el meu cas,
és això,
és buscar aquell poema
que juntament amb aquella música
expressin al màxim,
que es potenciïn mútuament.
Un espectacle
que podrem veure el dissabte
a la plaça dels Sedassos
amb la guitarra portuguesa,
la guitarra al contrabaix
i la veu de Neboa.
Com és el teu espectacle?
Els músics, tu?
Ets un nervi,
ja ho sabem, a l'escenari?
És que m'ho passo tan bé,
és que jo no em sembla
que veig perdre un quilo
o dos quilos cada concert,
perquè m'ho passo molt bé,
és com entrar
en una dimensió diferent
i a més a més
sempre estic molt ben acompanyada,
sempre tinc diversos músics
que m'acompanyen
i és igual,
vingui qui vingui,
sempre és un plaer immens,
sempre és un coixí
molt, molt, molt, molt, molt llibet.
I la veritat és que
és un espectacle bastant despullat,
són els músics,
el Fado i jo,
i no hi ha projeccions multimèdia,
i mèdia,
no hi ha,
és el Fado
en l'estat més pur
que nosaltres podem oferir.
Home, com s'ha d'escoltar el Fado, eh?
Ja que no l'escoltem a Lisboa,
l'escoltem a Tarragona
en una plaça,
el casc antic,
i ens deixem emportar
pels poetes catalans.
Molt bé,
doncs a veure si ve molta gent
i entropassem bé tots junts.
Home,
nosaltres no tenim una bola de vidre,
però tal com va el que ser
i tal com m'agrada,
no, Joan?
Jo diria que
el públic el tens assegurat
i de sobres, eh?
abans de començar.
Bueno,
que bé, que bé.
Hi ha molta expectativa
d'escoltar-te.
Jo de la curiositat,
els puristes del gènere
què diuen
davant d'aquestes barreges,
en aquest cas,
a partir dels poetes catalans?
Mira,
els més puristes,
més puristes,
que n'hi ha,
o sigui,
hi ha gent que és molt,
molt, molt, molt,
molt ultraortodoxa,
diguéssim,
d'aquests m'he trobat
que m'han dit
que el Fado
va deixar de ser Fado
en el moment
en què es va començar
enregistrant discs.
Perquè, clar,
el Fado
és un gènere
que és viu,
que és fresc,
que és en directe,
que parteix molt
de la improvisació,
és a dir,
cada fadista
fa la seva reinterpretació
de cada Fado,
per tant,
en el moment
en què s'enregistra,
allò és la seva mort.
Per tant,
partint d'aquí,
que algú,
a més a més,
gravi Fados
i els gravi en català,
m'imagino que
deu ser alguna cosa
difícil de pair.
Però després
m'he trobat gent
que està molt vinculada
al Fado,
molt, molt, molt,
o sigui,
els músics
que van gravant
amb mi al disc
a Lisboa,
que pràcticament
tot el que fan
és tocar,
és acompanyar
els fadistes,
aquests es van prestar
absolutament
a acompanyar-me,
a explicar-me
coses que jo no sabia,
que eren moltes,
clar,
em van estar
explicant,
mira,
aquesta cançó
normalment
es canta així,
aquesta cançó,
aquestes inflexions
que fas
no acaben de ser
del gènere.
Em deixaven
en plena llibertat,
però ells
m'explicaven,
o sigui,
van estar ajudant-me
moltíssim,
participant de la cosa
i fent que el projecte
tirés endavant.
per tant,
bueno,
sí,
ultraortodoxi
sempre n'hi ha,
però també hi ha gent
molt amant del fado
que ha sabut
valorar-ho
i no només això,
sinó implicar-se
i ajudar-me,
no?
Estaràs aquí dissabte,
tens un estiu molt mogut?
Mira,
de moment sí,
el juleu l'ha sigut
bastant mogulet
i a l'agost
es planteja més tranquil·let,
que potser no està malament,
perquè així
farem unes vacances
i amb la família
i també estarà bé.
A l'agost
estem a Barcelona
el dia 8
i el dia 9
que estarem al grec.
Molt bé,
Néboa.
Al teatre grec.
Doncs,
escolta,
repetirem,
no hi ha dubte,
la gent que ens agrada
el fado
doncs
poder escoltar
la poesia
i el fado
cantat així
i escolta,
els que siguin més fonamentalistes
que continuïn anant a Lisboa,
els locals
i que ho escoltin allà
i aquells que no ho som tants
doncs
anirem a aquells escenaris
on trobem veus com la teva.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona
per la feina.
Fins dissabte.
Adéu-siau,
Néboa.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Els records
de la ciutat
saben tota la veritat,
soc el fruit
d'una mentida.
Els records
de la ciutat
saben tota la veritat,
soc el fruit
d'una mentida.
Segur que tots vostès
tenen a les seves mans
doncs
un dels moltíssims
milers de programes
que s'han editat
del Que Sé.
Jo m'imagino,
Joan,
a mi em passa, eh?
Agafes i dius
Javier Colina,
Amèrica Contemporánea,
Orquestra de Barcelona,
Néboa,
i dius
mira,
que variadet i que maco,
però clar,
quan comences a parlar
amb els músics
dius
realment això és un mosaic.
És un mosaic.
Ara escoltàvem a la Néboa,
abans escoltàvem al Rob,
i dius
és que cada escenari
m'ofereix una cosa tan diferent.
Sí, sí,
i això ens permet...
És una idea molt pràctica
això que estem fent avui, eh?
I a més,
moltes vegades
és allò
de deixar-te sorprendre, no?
Tota aquesta gent
fan unes aportacions musicals
molt àmplies
i és el que dic jo,
a vegades dius
és que jo aquest no el conec,
no, no, no,
deixem-se,
deixem-se,
és tard,
si el coneixem o no el coneixem,
perquè tots són músics
de primera línia
i el que intentem
és que la gent
se sorprengui
i disfruti amb la música
sense més qüestions.
Hem dit
perquè és la base
de...
hem parlat de fusió,
ara parlem amb Amant Neboa,
fusió d'Alfado
i poetes catalans,
però clar,
imagina't que la fusió
de la que parlarem ara
és música gitana dels Balcans,
fusionada,
en ritmes de rigui,
escà,
pas doble,
música electrònica,
cúmbia i rumba.
Clar,
quan ha començat a tocar,
dic,
una pel·li de Mirkusturí
que no,
perquè després són ritmes
escà
d'allò més britànic,
dins,
però què estan fent?
És la música
de Festicultores Troup.
Tenim a l'altre costat
del film Telefónic,
Milocho,
que és el Teclista.
Milocho,
molt bons dies.
Hola,
bons dies,
què tal?
Bé,
però absolutament sorprendidós
perquè això de la fusió
parece que tots
ho tenim molt assumit,
però vostè combinació
és absolutament original.
Bueno,
és el que...
És el que hi ha,
no?
És el que intentem,
un poco,
hacer una mezcla
un poco heterogénea

aquí en Galicia
i, bueno,
des del principi
ha començat a funcionar
tot molt bé,
empeçeron a llamar
de molts llocs
i ara mateix
estem fent
unes 60-70
actuacions
per any.
No són actuacions,
diguem,
estàndard,
ni moltíssim menys,
el nom del espectáculo,
i disculpa,
perquè jo gallego no sé,
és el xerçit
guerrillero
de les festes armades
i explicàix la història
de la cabra macabra
per les calles.
¿Nos podes traducir
tot això?
En què es convertirà
Tarragona
quan lleguïs el domingo?
Sí,
bueno,
pues el ejército
guerrillero
de las fiestes armades
es un ejército
formado
para reclutar
a todos los patriotas
de la fiesta
y hacer una batalla
por las calles
de música,
baile
y descontrol.
Hemos visto
algunas fotografías
y vaya que provocáis
una auténtica
guerra no cruenta,
¿no?
No,
no,
no,
no,
para nada.
De hecho,
ahí está
lo que queremos hacer,
el antaguanismo
totalmente
de lo que son
los ejércitos
de hoy en día
y queremos transformarlo
en un ejército
fiestero.
Jugáis mucho
con lo que es
el espectáculo
de calle,
no solo la música
sino la escenificación
de toda aquella historia.
¿La cabra macabra
es una historia
particular
que vais hilando
a medida que vais
pasando por las calles
o cómo funciona?
Sí,
la cabra macabra
es una cabra
sacada
de un psiquiátrico
del psiquiátrico
de aquí
de Conche
de Santiago
y fue una
clonada
por un
clonada
por un
médico
de células
caprinas
y del
semen
del médico
y entonces
de ahí
salió
una cabra
clónica.
Pero no existe,
no me quedas
que existe
esta cabra,
¿eh?
Hombre,
claro,
por favor,
es una decisión.
Dime que es un cuento
vuestro.
Es puro realismo,
es puro realismo.
Oye,
pues casi que
vayamos con cuidado,
¿eh?
A ver,
no, no,
realmente la idea
es divertida
y original
y te preguntamos
porque queremos
traer una idea
pero este espectáculo
lo que hay que hacer
es ir a verlo
y a disfrutarlo
y a pie de calle
que es como me parece
que a vosotros
os gusta actuar
y que es vuestra manera
de moveros,
¿no?
Sí,
a nosotros
realmente es lo que
más nos gusta
y también lo que más
nos diferencia
del resto de grupos
porque para este escenario
hay muchísima gente
que hace,
que vamos,
que se forma casi todo el mundo
para actuar
en los escenarios
y a nosotros
lo que realmente
nos gusta
es tener este contacto
a pie de calle
con todo el público.
Muy bien,
Milocho,
es la primera vez
que venís a Tarragona,
vaya,
yo creo que si hubierais venido
otra vez me acordaría.
A Tarragona,
sí,
hemos estado actuando
en Barcelona,
en Nou Barris
hace dos años
y esta va a ser
la segunda vez
que vayamos
a Cataluña
y después también
volveremos a estar
en Nou Barris
en octubre
en Barcelona.
Muy bien,
Milocho Teclista
de Fasticultores Trupp,
gracias por atender
nuestra llamada,
no nos perderemos
el espectáculo
pero por favor
llevar la cabratada
que es que a mí
me da miedo,
en serio.
me da pánico.
La cabra
es difícil
de atar,
no hay cuerda
ni esposa
que se le resisten.
Pues nada,
buscaremos una protección,
muchísimas gracias Milocho,
un abrazo.
Nada,
muchas gracias a vosotros.
Hasta pronto,
adiós,
adiós.
Quina historia,
Joan.
Sí,
sí,
no nos lo podremos perder.
El que no passi
a Galicia
no pasa enlloc,
Déu n'hi do,
Déu n'hi do.
Doncs el Milocho
Fasticultores Trupp
és l'únic espectacle
que es fa pels carrers itinerant,
la resta es fan en escenari
en diferents places?
N'hi ha un altre més,
n'hi ha un altre també.
El dissabte 19
i el diumenge 20
a partir de les 6 de la tarda
que n'hi ha tot un recorregut
bàsicament
Rambla Nova,
Sant Agustí,
Carre August,
Comte de Rius,
Bocacalle,
llavors són els dos espectacles
que n'hi ha recorregut,
l'altre són els
Old School,
Punky i Family,
no sé si ho dic massa bé,
que també és un espectacle
de carrera.
També és un...
Aquests venen
del país
que vas francès
de Bayona
concretament
i també doncs
estan molt vinculats
al que són espectacles
de carrer
amb la teatralitat
perquè no només
estem parlant de música
sinó que clar,
no són músics
que van tocant
sinó que formen part
d'aquesta història
en aquest cas
la cabra macabra.
És un tipus de propostes
en què la implicació
del públic
és fonamental
perquè n'hi ha aquest diàleg
entre els artistes
amb aquest cas
els músics
i les respostes
les respostes
que generen
els diferents persones
que estan veient
l'espectacle.
Continuem buscant pistes,
continuem esbrinant
a veure
cadascun d'aquests
espectacles
del QS08.
Hem parlat de diumenge,
espectacles de carrer.
Tornem el dissabte,
anem al Pla de la Seua,
a dos quarts d'onze de la nit,
Amèrica Contemporània.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
un dels seus integrants,
concretament és un dels
percussionista,
és procedent del Brasil,
es diu Ari.
Ari Colares,
molt bon dia.
Hola, hola, Yolanda.
Muchísimas gracias.
que nos escuchen també.
Por favor,
hable despacio,
que mi espanol
es muy ruin,
muy malo.
Pues, hombre,
ruin seguro que no.
Yo hablaré
muy despacito.
Sí, gracias.
porque no,
solo faltaría,
lo importante
es entendernos.
Como yo música no sé
que es el lenguaje
más universal,
pues intentaremos
entendernos,
seguro que lo haremos.
Así.
América Contemporánea,
no estamos hablando
de todo un continente,
sino que estamos hablando
de diferentes países,
de lo que,
erróneamente o no,
no lo sé,
porque es una cuestión así,
es la América Latina.
Sí,
es la América Latina,
especialmente
la América del Sur,
¿no?
Somos,
es un grupo
que reúne
músicos de siete países
de América Latina,
como Colombia,
Venezuela,
Chile,
Perú,
Argentina,
Bolivia
y Brasil.
Y somos
tres músicos de Brasil
y uno de cada uno
de los otros,
¿no?
Que nos juntamos
hace unos años
y en un concierto
en San Paulo,
en Brasil,
en un proyecto especial
y el mismo concierto
fue grabado
en vivo
y se quedó
en un CD
y que ahora
nos encontramos
algunas veces
por año
en algunos
sitios
del mundo
para tocar.
Y cada uno
vive en su propio país.
Claro,
la ignorancia
y el desconocimiento
a veces nos hace
generalizar.
Hablar de la música
americana
es hablar de
muchísimas clases
de música
y la oportunidad
que nos dais vosotros
es con la aportación
del origen
de cada uno
de los músicos
conocer ritmos
de la música tradicional,
¿verdad?
Sí,
cada uno
de los integrantes
de la orquestra
son músicos
que además
de tocar jazz
y de tocar
la música
occidental clásica
son músicos
que somos todos,
músicos
que tenemos
como proyecto
de vida
trabajar con las
investigaciones
de las tradiciones
de nuestro país.
Entonces,
el concerto
tiene distintos
matices
de tradiciones
de Latinoamérica
pero con una visión
con una mirada
contemporánea
con arreglos
en instrumentos
como piano,
guitarra acústica,
acordeón,
flauta y saxofón,
percusión,
hay como,
por ejemplo,
el cajón
tocado por un peruano
que segundo
que es un país
Perú
hay una tradición
afro-peruana
muy importante
cuyo instrumento
principal
es el cajón
y de Chile
hay un bassista
muy importante
que toca
también jazz
y todo
pero tiene
un acento
muy especial
de la música
de Chile
el guitarrista
es de Venezuela
que toca
especialmente
además de la guitarra
acústica
toca el cuatro
que es un instrumento
tradicional
de Venezuela
y es un músico
muy importante
en Venezuela
y que toca
por todo el mundo
improvisa
mucho
y
suena muy interesante
oír el cuatro
y así
sigue
cada país
es representado
con
un acento
característico
de su país
pero
los arreglos
que son hechos
colectivamente
incluyen
mucha improvisación
entonces
hay una
mirada
que se asemela
con la forma
de jazz
pero
también
en cada país
en cada tradición
tiene su música
con improvisaciones
entonces
es un placer
muy grande
cuando compartimos
el escenario
porque
la atmosfera
que se cría
es una integración
muy interesante
de distintas
tradiciones
de América del Sur
que es
en su formación
una diversidad
muy grande
que incluye
la música
africana
y la música
europea
y la música
de indígenas
así
como se crió
los pueblos
de Sudamérica
por lo que explicas
Ari
hay una base
estilística
de jazz
y sobre esta base
vais aportando
toda la tradición
y toda vuestra
pericia
como músicos
y por la información
que nos facilita
el propio festival
hay palabras
que realmente
son deliciosas
de leer
y de oír
que tienen que ver
precisamente
con esa tradición
musical
el bullerengue
la chacarera
el joropo
todo este tipo
de músicas
que son
de cada uno
de los países
normalmente
actuáis
todos juntos
también estáis
en otras formaciones
como suele pasar
a lo que son
músicos
de fusión
y de mestizaje
si
cada músico
tiene su propio
trabajo
y participa
de distintas
formaciones
y ahí
nos juntamos
en este proyecto
para
hacer esta
integración
no sé
si responde
su pregunta
perfectamente
aparte
permíteme Ari
que te diga
que tu español
no es nada
ruin
y que se entendía
perfectamente
ha sido
lo que decimos
llamamos de portuñol
una mezcla
de portugués
pero perfecto
se entiende
perfectamente
y ha sido un placer
de verdad
que nos hayas dado
también
como decíamos
antes
estas pistas
para un poquito
ir preparados
a lo que vamos
a ver el sábado
a las diez y media
el escenario
donde actuaréis
no lo debes conocer
estáis delante
mismo
de una catedral
completamente iluminada
es la primera vez
que venimos
nos va a encantar
de verdad
con certeza
y somos un público
muy apañado
aquí
todos
están
me diciendo
llegué
ayer
y todos
que hablan
sobre el festival
sobre el público
y sobre la expectativa
que el público
ya tiene
en estos 11 años
todos
siempre
están preparados
para buenas
sorpresas
cada año
pues ahí estaremos
Ari Colares
percusionista
de América Contemporánea
gracias por atender
nuestra llamada
y por el esfuerzo
muy buenos días
sí
para mí
es muy placer
también
y quiero dar saludos
a todos
que nos oyen
pues seguro que llegan
muchísimas gracias
Ari
buenos días
adiós
hasta pronto
es que yo
de veridad
insisteixo en la idea
que una cosa
es llegir-ho al programa
aquí en aquest desplegable
i una altra
en escoltar
en directe
cadascun dels músics
la seva música de fons
i conèixer
que és el que ens oferiran
jo més en aquest cas
d'Amèrica Contemporània
cada un dels membres
de fet aquest és un col·lectiu
que està format
per projectes molt puntuals
són aquestes trobades puntuals
i intercanvis
que fan entre ells
però cada un d'ells
per separat
són autèntiques
primeres espaces
també de la música
tradicional sudamericana
i són després professionals
que poden ser músics d'estudi
que col·laboren
amb altres músics
quan parlava
Javier Colina
en les seves col·laboracions
amb Juan Perra
el món de la música
és el que té també
aquest moviment
d'un costat a l'altre
sort que no hem de triar
perquè són gratis tots
és a dir
calla
com que és gratis
puc anar a tots
sí, sí
es pot anar a tots
nosaltres recomanem
a més
seguir tot el recorregut
clar, perquè et fas una idea
del que s'està fent
si haguessin de triar
seria molt difícil
eh Joan
és molt complicat
jo ho trio tot
jo també
ja he fet la tria
que és absolutament tot
perquè clar
si diem
que aquest festival
també acollirà
l'actuació
de l'orquestra
ara de Barcelona
doncs diem
doncs mira
ja està complerta
el que és
la mirada
a les músiques del món
que s'estan fent
en aquests moments
tornem a les bases del jazz
però aquí afegint
doncs el que és
el so tradicional
de la música
sobretot del marroc
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
un dels integrants
del que és
l'orquestra àrap
concretament
és el violí
és el Mohamed
Soluimane
que és originari
de Chagüent
Mohamed
molt bons dies
molt bon dia
molt bon dia
moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
primer que tot
i et sembla que escoltem
no riu una miqueta
de la música que feu
i parlem de seguida
doncs vinga
molt bé
sou una de les orquestres
que actuen
en aquest QS08
que molta
molta
presentació
no necessiteu
perquè de fet
ja sou prou
coneguts
dins del vostre
estil de música
recordem que
entre altres coses
vau aconseguir el premi
com a segon millor disc
de Folk Català
el 2006
publiqueu ara
el vostre primer disc
en Baraka
i estareu aquí
a Tarragona
per què no ens expliques
primer que tot
com us vau conèixer
com us vau formar
bueno
primer de tot
bon dia a tothom
i bueno
que estem molt contents
de fer la primera
presentació
després de
quasi una mitja
a Tarragona
l'orquestra
agrada
ha sigut un grup
bueno
una idea personal
des de que vaig arribar aquí
vaig tenir el nom
del grup
ja en el meu cap
el que passa
que vaig estar
esperant
com totes les coses
de la vida mateixa
el moment adequat
les persones adequades
i per fer
aquesta trobada
de músics
vaig començar
un primer intent
de cara
al 98
amb una sèrie
de músics
que eren
tota una formació
del Marroc
però després
vaig veure
que no
que no funcionava
la cosa
perquè bueno
cadascú
tenia les seves
problemes
els seus compromisos
i tal i qual
i així
no es pot treballar
vaig mantenir
quasi
uns quants anys
en un stand-by
fins al principi
del 95
i vaig decidir
que era el moment
era el moment
perquè tenia els músics
era el moment social
perquè
amb tants emigrants
que som
veia falta
que la gent
tant d'aquí
com del Marroc
tinguéss una representació
cultural autèntica
per poder escoltar
per poder intercanviar
i el moment polític
també
perquè
amb tot el drama
que està passant
últimament
dels terroguismes
de la barreja
de l'islam
amb el terroguisme
i tot això
vaig dir
era el moment
doncs
a partir del 95
fins ara mateix
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
i fins a tot
l'Amèrica del Sur
i del Nord
també
la música tradicional
marroquina
en aquest cas
que també
doncs
entra com dèiem abans
amb el coixíu
amb el matalàs
del jazz
i a més a més
també
recolliu
el que és la tradició
andalusí
i Sofí
i Sofí
a més a més
no?
Sí
exactament
el tema
Sofí
més bé
ho relacionem
amb la nostra cultura
perquè gran part
dels músics
som musulmans
creiem
en el que som
i estem orgullosos
de com som
i per això
ens fa molta mal
el fet
que
en els bons mitjans
de comunicació
molta gent
per tot arreu del món
sempre
quan dius
a l'islam
o l'islamisme
o la persona musulmana
sempre surt la imatge
de la persona dolenta
la persona
que mata
que treu la vida
la persona
que mai
està d'acord
amb ningú
i
doncs
el que hem volgut fer
en presentar
aquest estil
de música Sofí
és que la gent
vegi directament
que
és una música
molt maca
és una paraula
molt maca
de pau
d'amor
que
no provoquem
al·lergies a ningú
no provoquem
malestar a ningú
és tot el contrari
i de fet
ha sigut
com un tractament psicològic
que ho hem provat
nosaltres
amb els públics
i moltíssims concerts
la gent ve després
i diu
hòstia
el tema tal
que heu cantat
no sabem
el que vol dir la letra
però és que ens ha entrat
i tal
i qual
i crec que
això és l'objectiu
l'objectiu
que la gent
podre ser
triar
podre ser
tenir una
opinió pròpia
i poder
decidir
sobre lo bo
i lo dolent
sense haver d'escoltar
les opinions
dels altres
Mohamed
se'ns acaba el temps
arriben les notícies
de la una
però mira
jo diré una cosa
que probablement
tiri pedra
sobre aquesta teulada
que és la ràdio
potser que no escoltem tant
les coses que diuen
en aquest sentit
com tu deies
dels mitjans de comunicació
i anem a escoltar la música
com ara la que oferireu vosaltres
l'orquestra
l'orquestra d'arab de Barcelona
que ens dona la dimensió exacta
del que és una manera de viure
una manera de pensar
i una manera de creure
que és el vostre cas
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
no ens perdrem el concert
gràcies
Bon dia
Això mateix
Bon dia