L'art té moltes maneres d'expressar-se a través de la dansa,
el cas el teníem ara amb l'aranxa,
però també hi ha persones que tenen determinades dificultats,
que també són capaços de crear arte, arte sensorial.
És el cas dels joves de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral,
que ha presentat aquests dies el Pati Jaume I de l'Ajuntament,
l'exposició Ombres de Llum.
Volem saber més coses i per això s'ha traslladat fins allà
el nostre company Josep Sunyer,
que a més a més està acompanyat, si no va xerrada,
i si no que em rectifiqui, del Manel Magí i la Cristina Salazar,
que són monitors del centre.
Pep, bon dia de nou.
Hola, Joanda, bon dia.
Estàs ben acompanyat, no?
Doncs sí, sí, ben acompanyat, no cal que rectifiqui,
perquè certament són Manel Magí i la Cristina Salazar,
són els monitors que ens acompanyen.
Ara ens explicaran una mica què és el que es pot veure aquí fins divendres
en aquesta exposició Ombres de Llum,
però ja només d'entrada, Joanda, aquí al Pati del Regen,
ja veus al costat dret mateix,
una de les obres que et convida ja
només a entrar a trencar barreses.
És a dir, abans de començar,
abans de començar res i d'haver aquesta exposició,
ja es pot trencar barreses,
a més literalment.
És a dir, tu pots agafar una maceta que allà al terra,
hi havia una antiga escala feta amb material d'obra i està tancada.
De fet, tu pots començar a trencar-la.
I a l'altra banda hi ha una ombra,
una de les ombres són unes quantes de les que hi ha en aquest exposició
d'aquests infants amb paral·lis de cerebral,
tot com es veuen ells reflectits al terra.
L'interessant d'aquesta exposició és que tu fas tot el recorregut
i no saps exactament qui l'ha fet fins al final.
Justament quan arriba al final és quan t'expliquen
que al darrere hi ha aquests,
a prop d'una trentena d'infants,
de nois i noies,
d'aquest centre de paral·lisi cerebral.
Saudem ja el Magí.
Perdó, el Magí, Manel, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I la Cristina Salazar. Cristina, com estem?
Hola, ben, ben.
Explica'ns una mica, com ha anat el procés de elaboració
d'aquesta exposició, Cristina?
Bueno, els xicos començaron a pintar ja fa un any,
aproximadament, en el taller.
I, bueno, era un poco una forma de trabajar també
la comunicació amb ells i la expressió, la creativitat.
I què sienten quan poden participar en aquesta forma creativa,
en fer el arte?
Bueno, és parlar en nombr d'ells,
però sí, jo crec que se sienten reflejats
a través de lo que expressen,
de lo que expressen a través de los cuadros.
Luego és una manera també de,
bueno, són xicos la majoria amb dificultades de movilitat,
doncs també és una manera de treballar
tot el tema de la psicomotricitat,
ja no només la parte més interior o més creativa,
sinó també la parte més física de ells.
És una cosa que les fa molta il·lusió venir aquí i veure-lo, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que és un poco tot, eh?
O sea, no és el objectiu, el objectiu principal,
o sea, és que pinten i que ells creen i s'expressen, no?
Però després, si a més, podem fer una exposició
i que no veien altres persones
fora de l'entorn d'allí, del centre,
és genial per a ells.
Magí, explica's, en Manel.
Així, en Manel, en Manel,
com a més creatiu en aquest any,
suposo que heu viscut moltes anècdotes, no?
Però en principi, vosaltres proposàveu als monitors
la temàtica i, aleshores,
de forma col·lectiva anàveu desenvolupant, no?
Sí, això quan, bueno, fa aproximadament un any
o una mica més,
mosse va oferir la possibilitat de...
mosse va dir que mosse oferiria algun indret
per fer una exposició.
Llavors vam començar a treballar, no?
I van anar sortint a poc a poc idees.
Anaven sortint idees,
plantejava una cosa, una altra, una altra,
i aquestes idees, llavors,
havien de fer de manera que els nois
les poguessin portar a terme.
O sigui, és un treball conjunt, no?
de monitors i de nois
treballant com un equip, podríem dir, no?
I llavors, doncs, a poc a poc
aquestes idees han anat materialitzant.
Explica'ns, Manel, quines són aquestes idees?
Nosaltres les estem veient,
ja sé que no es fa...
Explica'n-ho per ràdio, però més o menys, explica'ns.
Tenim, des d'escultures,
inclús algunes que s'han quedat una mica així,
només en idees,
però, bueno, potser en properes exposicions,
si mosseguim a l'espai,
les portarem a terme.
Però, per exemple,
el que tu havies comentat abans,
aquesta escala, no?,
que hi havia al principi,
este trencar barreres,
que és necessari,
que s'ha de fer,
trencar barreres tan físiques,
que n'hi ha moltes, per desgràcia,
per a la gent que va en cadira de rodes,
com també mentals,
o interiors pròpies,
de prejudicis,
que moltes vegades tenim respecte
a la gent que va en cadira de rodes,
o que pateix algun tipus de minusvalia, no?
i després podem trobar molts tipus de tècniques diferents,
des de motlles de guix,
hi ha, per exemple,
hi ha tota una sèrie també de siluetes,
que són la seva sombra retallada sobre un plàstic negre,
també les tenim enganxades.
Després hi ha quadres més naturalistes,
quadres més abstractes,
treballats amb diferents tècniques.
Digues, digues, Cristina, que està fent-se.
Bueno, per exemple,
un quadre que l'altre dia explicava Manel,
que està fet amb les ruedas de les sillas,
i sobre un fons blanc,
ells han atravesat el quadre
amb la rueda de la silla pintada.
És una tècnica que també sorgió,
un poc casual,
però que ha quedat molt bé el resultat.
Això ho ha fet expressament,
de fer el recorregut,
que tothom que vingui pugui fer-lo,
i que fins al final de tot
no s'expliqui qui l'ha fet, l'obra,
qui està al darrere.
Sí, porque creemos que lo importante
es que la obra transmita,
entonces, para eso, bueno,
lo primero es ver esa creación,
y luego, bueno,
por supuesto, saber quién lo ha hecho,
pero eso lo dejamos para el final,
que primero la persona llegue
y se centra en eso,
a ver qué le comunica esta obra.
es lo que hemos querido hacer con las positivas.
¿Qué os explican del que comunica esta obra?
¿Qué os diuen?
Si yo tengo la oportunidad de hablar
con alguna de las personas que la visitaba.
En general, ha quedat, jo penso que molt contenta
i valoren la feina feta,
o sigui, sí que arriba.
I també el dia de la presentació, per exemple,
vam fer una petita performance
en els nois pintant,
en els monitores,
que també va arribar molt,
inclús gent que es va emocionar, no?
Sí, sí que arriba,
perquè se reconeix la feina feta
quan fem exposició de pintura,
en altres activitats que fem,
com, per exemple, potser el teatre,
que també fem.
Són maneres en què tot aquest esforç que es fa,
tot aquest treball queda reflexat
i, a part de la satisfacció
per als nostres nois,
als monitors també,
és una forma que arribi a la gent,
no?,
tota aquesta feina que es fa.
La vostra és una feina molt emotiva, no?
Molt.
Al dia a dia, no?
No, no, no.
Jo crec que és una feina com una altra.
Com una altra, no,
perquè no és treballar amb persones, no?,
però hem de deixar una mica de costat
aquest tòpic, no?,
de, ai, pobrets, no?,
i de tal.
És una feina que té les coses bones i dolentes,
però ja està, vull dir, no?
Jo crec que s'ha de treure aquesta imatge, no, Cristina?
No ho sé.
Sí, sí, estic d'acord.
Bueno, és un treball amb persones
i, per suposo, en això,
com en qualsevol altre treball
que treballes amb persones,
però no perquè sean persones amb discapacitat,
doncs,
sembla que no,
que sempre hi ha d'haver com més emotivitat,
i això, bueno,
jo crec que estic d'acord
amb el que ha dit Manel.
És un tòpic, no?
Entonces, lo que se suele pensar...
Sí, hombre,
jo sempre hablo a un nivell concreto
de que el grup que tenim nosaltres
és un grup amb el que te podes reir molt,
són chicos que la majoria d'ells,
no sé,
t'en un caràcter així,
ben majo i això,
però que,
com tots,
tenim dies que estem bé,
dies que no,
hi ha con chicos que ens llevamos millor
i a nivell personal,
altres que no tanto,
o sea,
quitar un poquito este tópico,
no?
Vos afaixeu alguna cosa, Manel?
Res que, bueno,
si invita la gent
que hasta el proper divendres,
divendres per la tarda ja plegarem el xeringuito,
i hasta el divendres,
si volen vindre a visitar-ho,
aquí al pati Jaume I,
poden vindre
i opinar la gent
per ells mateixos.
veig que la majoria d'obres
estan ja assignades,
és a dir,
venudes,
no?
Això també és important.
Sí,
ens vam quedar,
la veritat,
és que vam estar sorpresos,
perquè,
ja el dia de l'exposició,
com ha dit abans Cristina,
van haver-hi molta gent que,
inclús,
no només familiars,
perquè algú pot pensar,
bé,
els pares dels nois,
o els monitors i tal,
inclús gent
que no estava directament relacionada
amb el centre,
doncs,
i això vol dir que els havia agradat
l'obra en si,
no?
Vull dir que no van comprar,
per això que diem,
per solidaritat,
o per l'ai pobret,
vol dir que ho van comprar
perquè les van agradar les obres
i això és important.
És una de les moltíssimes activitats
que feu al centre ocupacional Grasolma,
és a dir,
aquesta n'és una,
però en feu moltes més altres.
Quina seria en Cristina?
Així doncs,
també treballeu,
per exemple,
esteu fent teatre,
no?
Últimament?
Sí,
bueno,
esto te puede hablar mejor Manel,
pero si en marzo estrenamos
una nueva obra de teatro,
no?
Ya llevamos dos o tres,
no?
Llevan dos.
Bueno,
però estem fent teatre allà
des de l'any 99,
el que passa és que surtint a l'exterior
és des del 2004
i serà la tercera obra,
sí.
Com serà?
És una obra...
Què prepareu?
Eh?
Què prepareu,
què prepareu?
És una obra que es titula
El banc
i que, bueno,
vol ser una mica
una reflexió
sobre la situació
dels vells avui en dia,
no?
Els vells,
el col·lectiu tan incomprès,
aquesta gent que sap tant
de la vida
i que la gent jove
no els fem massa cas
i l'obra
una mica sobre això.
Demà crec que aprofitareu
per baixar aquí
amb algun dels nois,
no?
Demà dixous.
Sí,
hacemos salidas
aunque sean de una mañana
con chicos del centro
y mañana es el día
que toca el taller
y bajaremos con cuatro chicos
que han participado
en la elaboración de las obras
pero no han visto la exposición.
Creemos que es importante
que bajen
y vean el resultado aquí.
Els hi fa molta il·lucció,
abans ho dèiem,
no?
el fet de poder
exposar la seva obra
en un lloc públic
com aquest,
no?
El pati del Rijamo I,
això els va dir
que els han somriure,
no?
Sí, sí, sí.
Estan contents
de veure
aquestes activitats
que aquesta seva
aquí exposada
al pati del Rijamo I.
Què més feu al centre
així que puguin
explicar
de cara en fora?
L'activitats
se'n fa moltíssimes.
Mira,
per exemple,
es fa activitats
amb gossos,
es fa activitats
amb cavalls,
es porta els nois
a piscina
també un dia
per setmana,
es fa musicoterapia
també.
El invernadero
també.
Què és el invernadero?
Tenemos un invernadero
y bueno,
es un espacio
diferente
en el que trabajar
también con ellos
y les gustaba mucho.
Y aparte luego
tenemos cosicha propia,
bueno,
hay años que más
y otros que menos
y eso también
es importante,
que vean
el resultado
de algo
que están cuidando
y que están trabajando.
I sense anar
més lluny,
avui hem fet
la plantació
d'espinacs,
a veure com quedarà.
¿Vull perdinar
truita d'espinacs
avui?
Bueno,
tardarà
uns quants mesos,
però bueno,
suposo que
quan surti
que farem
truita d'espinacs,
efectivament.
que feu aquest hort
i després el producte
s'ho mengen,
eh?
diguem?
Sí, clar,
evidentment que fem
unes minicollites,
però si és una gran satisfacció
veure el resultat
de tot el procés,
que es recolliix
i després fem un taller
de cuina un dia
i ho elaborem
al mateix centre
i evidentment
ens ho mengem.
Tornem a l'exposició,
la mostra,
aquesta mostra que podeu veure
aquí al pati
Jaume I,
les ombres de llum,
veiem que pràcticament
totes les ombres
estan ja reservades,
adquirides,
però encara en queda alguna,
no?
És a dir,
que qui vulgui venir
per aquí
i comprar-ne alguna
ho pot fer-ho, eh?
Sí, ho pot fer-ho.
A més,
estan uns preus molt assequibles,
vull dir,
si a algú li agrada
evidentment
hi ha un número de telèfon
que es pot posar
en contacte
amb el centre
i no hi hauria
cap problema,
evidentment.
Recorden-se el número de telèfon.
És el 977-21-76-04.
A més,
està apuntat aquí.
i si la gent ve aquí
al Pati Jaume I
ho trobarà
en un cartellet.
Però bé,
a part de comprar,
és això,
vull dir,
jo invito la gent
que vinga
i que pugui gaudir
de les obres
i que pugui opinar
i pugui veure realment
tot aquest treball,
que n'hi ha hagut molt,
moltes hores invertides.
Doncs,
Manel Magí,
Cristina Salazar,
gràcies per acompanyar-nos
avui aquí
al Pati de Jaume I
que vagi molt bé
que em gaudis
de l'exposició
i del treball
que feu dia a dia.
Moltes gràcies.
D'acord,
gràcies.
Molt bé, Pep,
doncs ho deixem aquí
en tot cas
perquè jo m'imagino
que també
els teus convidats
han d'anar a dinar
i en tot cas
recordar que
és fins divendres
que es pot visitar?
És fins aquest divendres,
aquí justament
al Pati de Jaume I
aquesta exposició
ombres de llum
l'hem pogut veure
fa any
i certament
està molt bé,
val la pena veure.
Doncs moltíssimes gràcies
en Josep Sunyer
i Joan Maria Bertran
a la part tècnica.
Fins després.
Fins ara.