l'entitat organitzadora dels llocs florals de Torroja
i l'arxiu comarcal del Priorat.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
que l'escriptor periodista, i jo m'atreviria a dir,
i si no ell que em rectifiqui, activista, Javier García.
Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Et puc dir activista, també, no?
Moltes gràcies a vosaltres.
Home, sí, sí, durant una bona època, sí, sí, sí,
els anys d'aquells 70, d'una manera molt remarcable, sí.
És que, de fet, el llibre, entre altres coses,
el que mostra és una subjectivitat
que no necessàriament ha d'estar deslligat de la honestedat
a l'hora d'explicar les històries, no?
No, efectivament.
He procurat sempre, en les meves activitats periodístiques,
lligar, per suposat, la honestedat personal i professional
i el rigor, sens dubte,
i, per altra banda, una visió pròpia de les coses,
necessàriament subjectiva,
perquè, si no, tanta, tanta objectivitat
com ens volen fer adoptar,
doncs, al final, representa com si no,
com si les idees humanes o les persones
no tinguéssim ni voluntat, ni consciència, ni pensament, no?
Llavors, la realitat humana o dels objectes
és molt més que una cosa prefabricada
o, diguem-ne, que s'hagi d'admetre
sense possibilitat de poder-la transformar.
A vegades es confone això de l'objectivitat
amb intentar, doncs, passar de puntetes per les coses, no?
Sí, esclar, bé, amb l'objectivitat sempre, esclar,
l'objectivitat d'enviar una cosa vist des de fora,
doncs, pot semblar una cosa,
valgui la redundància, però comences a analitzar
i, doncs, comences a veure molts aspectes i molts factors
i aquest fet d'analitzar, doncs, és propi del subjecte humà,
és lògic, i ara també s'ha de mirar,
de no, a vegades, amb l'interès de conèixer les coses,
si a vegades, si analitzes tant, les pots arribar a destruir,
per tant, és un punt intermedi d'equilibri
en el qual has de mirar de conèixer l'objecte
o la cosa que vols estudiar, però sense arribar a desfigurar-la.
Han fet aquest petit tom una mica, perquè el llibre...
Sí, un mica filosòfic.
Sí, però, escoltes, interessant, perquè, de fet,
el llibre, tal com està estructurat, té una part de vivències personals,
d'allò de fer aquesta filosofada de la subjectivitat,
però també té moltes dades.
Sí, sí, o és inevitable...
Dades objectives, en aquest cas.
Sí, sí, vaig intentar, esclar, lògicament,
això a tots ens va enganxar molt joves,
i, lògicament, els primers anys 70, ningú de ningú sabia res d'energia nuclear ni de centrals.
I llavors tots vam haver de fer un esforç, no?
I els primers, els que vam començar a veure que tot això, doncs, era, no sé,
en un país petit, com el nostre, una comarca encara més petita,
doncs tot això que arribaria allà, doncs, què suposaria?
Quines conseqüències podria tenir?
Però, lamentablement, tot va anar molt ràpid.
Això va enganxar aquells anys del final del franquisme,
inicis de la transició.
Tot estava en recomposició, els partits,
les grans institucions,
tot el model general econòmic i polític.
I, esclar, doncs, uns anys abans, doncs,
bueno, en fi, de tot...
Es produeix, diguem així, la invasió nuclear a Catalunya i a Espanya,
procedent de Nord-Amèrica, naturalment,
i pràcticament, doncs,
excepte els que ja sabien el que es feien,
la resta ningú sabia res de res.
Clar, perquè, en principi, l'arribada d'aquestes plantes nuclears
estava claríssim que el que suposava era riquesa,
llocs de treball, salaris molt alts.
Això era el que suposava, d'entrada, per la gent del territori.
No, no, efectivament, aquesta va ser, diguem, la venda
que les empreses i tot el món econòmic i financer espanyol,
doncs, va fer a fi efecte de fer-ho passable
pels ajuntaments, pels pobles, etcètera, no?
I bé, així va ser, no?
Vull dir, esclar, que hi va haver resistències que s'han estudiat
i, no sé, les comunitats petites agràries,
que patien ja a finals dels anys 60 una crisi bastant notable
deguda a la industrialització forçada que s'anava fent,
que anava concentrant les grans masses humanes sobre les capitals,
i portar a terme aquesta instal·lació industrial de tecnologia punta
en àrees agrícoles, en un procés de despoblament,
doncs, va ser relativament fàcil.
I, de fet, era una qüestió objectiva.
Aquesta sí que era objectiva perquè necessitaven l'aigua
per refrigerar el reactor i l'única forma de fer-ho
era al costat del mar o al costat d'un gran riu.
I, per tant, doncs, la solució a Catalunya la van tenir clara
al costat de l'Ebre, i així es va anar fent.
Clar, prou informació en aquella època no es tenia.
Estem parlant d'en de fa 30 anys, avui en dia.
Si saps destriar-la, pots informar-la i saber exactament
què és cada cosa.
Però, en principi, en aquella època,
dir nuclears no era un posicionament ideològic
que arrossegava una ideologia molt concreta,
que era una ideologia progressista, d'esquerres, etcètera,
independentment que des del punt de vista ecològic o científic
tinguéssim tota la informació.
Sí, això ho vam intentar compensar.
Aquesta manca d'informació que era real,
bé, lògicament els enginyers i economistes
i tot el món científic que programava,
des dels estats i les empreses i les grans companyies elèctries,
clar que la tenien, la informació tota,
però des de fora, com era el nostre cas,
i a més a més, sent cronistes periodístics,
doncs, esclar, en teníem molt poca.
Sí, bé, d'acord, es va fer una tasca d'informació
amb tot el món dels opositors europeus
i, sobretot, nord-americans,
i llavors, bàsicament, aquesta recerca d'informació
per contestar les veritats que se'ns volien imposar,
doncs, les van realitzar un petit grup,
molt petit, de científics i tècnics espanyols,
que justament ara fa dos mesos,
quan vaig presentar el llibre Mora d'Ebre vaig voler convocar-los
com a, en certa manera, com a supervivents de l'època, no?
I m'estic referint al sociòleg navarrés Mario Gaviria,
a l'enginyer industrial Pedro Costa Morata
i a l'economista basc José Allende,
juntament amb el meu company periodista català,
Santiago Veranova,
que són, de fet, els tres o quatre primers
que els anys 73-74,
amb informació de primera mà provinent dels Estats Units,
doncs, van poder informar a la població catalana i espanyola
a través de mitjans,
doncs, que, en certa manera, van ser valents
per començar-ho a explicar,
com la revista Es Triunfo,
Quaderos per el Diàlogo
i la revista Endalant, Aragonesa,
que va fundar Mario Gaviria i d'altres,
va informar, dic, una mica,
tot el que suposava la instal·lació nuclear
a Catalunya i a Espanya.
Aquesta va ser una de les lluites socials,
podríem dir, importants,
que s'assumaven altres d'altres col·lectius,
com el dret a l'avortament,
al divorci, etcètera.
Sí.
Aleshores, i ho dic amb absolut respecte,
ho dic més que res per fer una imatge gràfica,
se n'estava construint un pack
de diferents lluites socials disperses
i, diguem-ne, que aquelles persones
que estaven al capdavant d'aquestes lluites
les aglutinaven totes?
Després hi ha una segona pregunta,
però primer, mirem aquesta primera.
Bé, aquella època dels anys 70,
tot això va durar fins,
no gaire més enllà dels 80,
quan la Generalitat
i l'Estatut i la Constitució
van quedar ja molt tancats,
diguem-ho així,
i els grups, diguem-ne, alternatius,
que no van poder entrar
en el gran pastís parlamentari
van quedar fora, no?
Llavors, bé, l'explosió
d'aquestes diferents lluites
entre el 70 i el 80
doncs és ben clara.
Jo crec que portaven totes
una direcció similar,
després de tants anys de silenci,
de repressió i de dictadura,
i el que volien, lògicament,
era construir una societat
i un model i una persona diferent
a les que s'havien viscut fins aleshores.
bé, tot això va tenir després
unes dificultats
de desenvolupar-se
perquè, doncs,
representava que
cadascuna d'aquestes lluites
impedia el desenvolupament
del sistema econòmic general.
Això va fer que,
i aquí ve la segona part,
que alguns partits polítics
més progressistes
es malllevessin,
a no m'han determinat
totes aquestes lluites,
petites lluites,
i les portessin
al terreny de la política professional.
Sí,
sí,
les malllevessin,
com dieu,
però també
els canviessin
potser el sentit
més profund,
les manipulessin
en certa manera
i les maquillessin
també,
en el sentit
que, doncs,
quan els partits
i les institucions
ja van instaurar-se
dintre del panorama polític,
va representar,
i em sembla
que a tots nivells,
com si la societat civil,
els grups de base,
ja no fessin falta.
I llavors,
és a dir,
van polititzar tant,
ho van polititzar
tant tot,
la cultura,
les formes diverses,
el territori,
etcètera,
que la gent de base
va quedar una mica
sense posició.
El llibre està estructurat
en tres parts
i dotze anexos,
tot això que anem parlant
així per sobre,
lògicament,
ho podem anar,
doncs,
descobrint
en la seva lectura.
Després hi ha una part
que ja,
diguem-ne,
agafa el que era
la part física,
és a dir,
a partir dels 80,
allò ja està en marxa,
allò funciona,
i allò comença
a subministrar energia.
A partir d'aquí,
també,
el llibre,
doncs,
lògicament,
explica
com era
aquell primer
càrregament d'urànic
que arriba.
Sí,
sí,
no,
esclar,
fa una mica l'evolució,
i això ja ho vaig tancar
l'any 80,
perquè em va semblar
que era la data
clau,
perquè,
a veure,
era una mica,
també,
si voleu,
predeterminar
que a partir
d'aquella època,
amb la institució
de la Generalitat,
amb l'elecció
del nou president,
amb la consolidació
de tot el món
que havia quedat
una mica desdibuixat,
de tot el món oficial,
vull dir,
de tot el món oficial
que estava encara
per consolidar
els cinc anys anteriors,
doncs,
a partir del 80,
doncs,
bé,
ja es nota,
doncs,
en aquest país
qui manarà,
no?
I això,
doncs,
a partir del 80,
doncs,
lògicament,
ja totes les,
els dos unitats
de la central
estan a punt
de post en marxa,
que va tenir
dificultats
i retards,
perquè fins al 83
i 85
no es va posar
definitivament,
però,
en qualsevol cas,
a veure,
un altre factor
important
l'any 80
i 81
va ser l'elecció
de Ronald Reagan
als Estats Units,
amb la tota la primera
onada liberalitzadora
que havia d'arribar
a Europa
i a tot el món,
o sigui que el món,
per dir-ho així,
acabava de passar
també una segona,
79-80,
una segona crisi
energètica,
petrolífera,
la qual cosa
volia dir
que el món
començava a endurir-se
fins al punt
que coneixem avui dia.
Ara que dius
avui dia,
entre l'1 de gener
i el 30 de juny
d'enguany,
les centrals nuclears
del país
han registrat
26 accidents,
segons l'informe,
a més a més,
del Consell de Seguretat
Nuclear,
no és de cap
en grup antiglobalització
ni alternatiu.
Segons el Consell,
Escó i 2
encapçalen la llista,
seguides de cofrens
i bandallós,
però l'informe
no recull
els incidents
del mes de juliol,
que en el cas
de la central valenciana
són quatre,
és a dir,
que Escó 1
i Escó 2
ha estat realment
notícia
aquests dies
i la reacció,
diguem-ne,
de la pròpia societat,
diguem-ne,
que és com de resignació,
és un mal menor
que hem de patir,
més com dius ara,
amb aquesta crisi
del petroli,
el tema,
és un moment
molt confós.
Sí,
és com fos
i complexa
i lògicament
allò,
bueno,
en fi,
la celebre frase,
no?,
arriba o revuelto,
doncs,
en aquest sentit,
bueno,
s'ha de procurar
veure-hi clar
i comprendre
que una mica,
doncs,
en fi,
el que dèiem
i sobretot
el que deien
als anys 70
els experts
i activistes
i científics
antinuclears
aquí i arreu del món
és que aquest tipus
d'indústria,
doncs,
té uns potencials
de perill
molt,
molt evidents,
però que fins i tot
en el seu funcionament
normal,
doncs,
pot comportar
i ha comportat
problemes,
que és una mica
ballar sobre un polvorí
el que estem fent,
no?,
i bé,
això ara
estem començant
a patir
les conseqüències
de tot aquest
mal model
de desenvolupament
energètic
i a veure'n
alguns resultats
que no poden
ser agradables.
Un món complexe
necessita
respostes
complexes
i persones
capaces
que tinguin
capacitat
i talent
per donar-les.
Atallo una miqueta
d'anècdota
i per no posar-nos
molt dramàtics,
per acabar,
escolta,
encara conserves
la xapa
de color groc
amb el sol nuclear,
no?
Gràcies.
El Makutu
enganxada?
Ho tinc allà
dintre d'una capceta,
això,
però bueno,
sempre,
jo sempre,
vull dir,
no, no,
no sóc un home
de fetitxes.
En aquella època
es va circular això,
com tants i tants
ho vaig portar,
però l'important
és tenir un pensament
clar
i obert
per comprendre
el mare magnum
que estem ficats.
I per comprendre
tot això
cal mirar enrere,
dues dècades
i és el que ens permet
entre altres coses
el teu llibre
que el presentes avui,
a dos quarts d'avui
si no vaig a rara,
no?
Sí.
A l'Ajuntament de Tarragona.
Sí,
doncs moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a tu,
Javier,
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio.
Molt bé,
molt agraït,
sí,
bon dia.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.
A l'Ajuntament de Tarragona Ràdio.