logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un minut, un quart d'onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem comentat,
tenim intenció de dedicar els propers minuts
a parlar d'un llibre i de l'any jubilar.
El llibre, de ben segur que ja el coneixen,
es titula
D'Orient a Occident, el culte de Sant Fructuós
de Tarragona al món.
I és un llibre que ha coordinat
el president de l'Associació Cultural Sant Fructuós,
l'Andreu Muñoz, que avui ens acompanya.
Andreu, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Com prova aquest final d'any?
Bé, de moment bastant bé.
Tranquil.
I apropem el micròfon a l'Andreu.
El llibre ens demostra,
entre moltes altres coses,
que Sant Fructuós no és només una figura
venerada i reconeguda a la ciutat de Tarragona,
sinó que és una figura
molt lluada
en d'altres punts del món.
Per què aquesta veneració tan important de Sant Fructuós?
Efectivament, la veneració de Sant Fructuós
s'escampa per tot el món.
Les raons són complexes
perquè intervé molt el procés històric
de com aquest culte
s'ha expandit
arreu del món.
Inicialment,
sabem que Fructuós
mor l'any 259,
això ja ho tenim superat
a nivell de ciutat.
Al llarg de tot aquest any,
vaja,
abans segurament ja ho coneixíem,
però tot aquest any ens ha acabat de quedar clar.
Sabem que aquell mateix dia,
el 21 de gener,
quan és martiritzat
a l'amfiteatre de Tarragona,
la comunitat cristiana,
a la nit,
va portar les restes
a la necròpolis,
que hi havia al Francolí.
Allà va viure amb la seva veneració
en aquella església
que es va ubicar en aquell mateix espai,
pràcticament fins ben entrada
a l'època visigòtica.
També va rebre culte,
el que seria el casc antic,
segurament en la catedral visigòtica,
que encara no s'ha trobat,
però quan arriba
la incursió islàmica,
aquestes restes són portades
per l'últim bisbe
de la ciutat,
Pròsper,
cap a la Liguria italiana.
És a dir,
ell inicialment anava cap a Roma,
empès una mica
per aquesta incursió islàmica,
però les vicissituds històriques
va fer que finalment
encurés a la Liguria italiana
i allà el culte de Fructuós
s'expandeix
per la part d'Itàlia.
Segurament a l'espera
d'un prompte retorn,
pensant que aquesta incursió islàmica
seria cosa de pocs dies.
Seria momentània.
Desfret,
el curs de la història
va demostrar que no va ser
exactament així.
Va demostrar que no.
Vull dir,
quatre centúries bones,
la presència a Tarragona,
Tarragona queda despoblada,
i mentrestant aquest culte
es va expandint
per tota la part,
diguem-ne,
del que podríem dir
França,
Còrcega,
quan arriba l'època moderna,
aquest culte,
com passa amb tots els fets
de culte culturals
i econòmics,
salta a l'Atlàntic.
Veritat?
I aleshores allà
documentem també comunitats,
a Cuba,
i comunitats a l'Uruguai.
A Uruguai, per exemple,
hi ha una catedral
a Taquarembó
dedicada a Sant Fructuós.
Per tant,
aquestes vicissituds històriques
explicades molt simplement
són les que han fet
que aquest culte
s'expandís,
no?
Independentment,
clar,
d'una importància,
d'un culte,
estem parlant
no d'una llegenda,
sinó d'un culte
molt seriós,
no?
Molt fonamentat,
molt documentat.
Per tant,
jo crec que totes aquestes
qüestions
intervenen
a la idea
de fer-nos,
a la idea
de valorar
el que ha representat
aquest culte
per tot el món.
El llibre,
precisament,
fa un repàs
escenari per escenari
dels diferents indrets
on hi ha documentat
aquest culte,
no només els d'aquí
de Catalunya,
sinó,
com comentaves,
els d'Itàlia,
els de França,
també els de l'altra banda
de l'Atlàntic.
La visió que es té
de Sant Fructuós
en les altres zones
del món
és la mateixa
que en tenim aquí?
Nosaltres
harem tingut
la possibilitat
de copsar
aquesta realitat
sobre la que em preguntes,
no?
Que a més
és molt interessant
perquè
és curiós
com,
per exemple,
la Ligúria
és una zona
molt sensible
al tema
de Sant Fructuós.
Jo diria,
fins i tot,
jo diria,
fins i tot,
que estan
pel davant
de nosaltres
des de fa molts anys.
Quan dius
més sensible
a què et refereixes?
Per el que és
més sensible
és
hi ha un major
coneixement
del Sant,
de la seva
importància
històrica
a nivell
de xarxa social,
d'acord?
A nivell de carrers.
A nivell de carrers.
A nivell de carrers,
a nivell de
la pròpia
investigació,
en escenaris
com Gènova
i com altres
ciutats
de tota aquesta
part de la Ligúria.
La Ligúria és
aquesta gran
regió
en què
Gènova
és la capital.
Per tant,
allà hi ha
una major
sensibilització.
es documenta
un pols
important
de preocupació
per a aquest patrimoni.
ens anem
cap a la part
de França
o ens anem
cap a la part
d'Amèrica
i en canvi
ells han adoptat,
han adquirit
un culte
molt antic
però en canvi
hi ha un gran
desconeixement
sobre la pròpia
història,
la seva significació.
És a dir,
que treballem...
Parlar de manera vulgar
i corregeix-me
si m'equivoco,
troben que han estat
retent culte
a un sant
i no saben exactament
per què
durant molts anys.
Per què
durant molts anys?
L'última representació
de la passió
de Sant Fructuós,
el bisbe
de Taquarembó,
que vam tenir
aquí al mes de juny.
Ho recordem,
vam tenir aquí
als estudis.
Ell quedava
meravellat
de dir,
nosaltres hem estat
retent culte
durant dos segles
a un màrtir
del qual
estem ara
redimensionant
la seva importància.
Per tant,
treballem
a diferents velocitats.
Una Liguria
molt sensibilitzada,
una Catalunya
prou sensible
en les diferents
parròquies
o eremites
que hi ha
i després
quan anem
cap a la banda
de França
o anem
cap a la banda
d'Amèrica,
aquesta importància
es va diluint
a poc a poc.
El llibre
està en català
però també
la majoria
de les explicacions
les podem trobar
en castellà
i en anglès.
És obvi
que una de les pretensions
del llibre
és arribar
a tots aquests
indrets
on ara parades
a Sant Reter
en culte
a Sant Fructós
aquests
i a molts altres.
Hi ha una pretensió
internacional
en aquest volum.
Efectivament,
des de la pròpia
confecció
del material
l'estudi
no ha estat
més
que la interrelació
de diferents
equips
i persones
d'arreu del món.
Equips
d'Uruguai,
equips
de Cuba,
persones
concretes
amb nom
i cognoms,
un institut
d'estudis
històrics
de l'Alevanya
a Itàlia
ha col·laborat
amb nosaltres,
col·laboradors
nostres
dintre de França,
evidentment
alguns instituts
d'estudis
catalans,
el Bisbat
de Palència
perquè també
aquest culte
arriba
a Castellà

i aquesta interrelació
el que ha creat
és un treball
fecunt
però també
amb l'objectiu
que aquest coneixement
de fructuós
i de tot el que implica
el patrimoni
torni
cap allà.
Tinc la impressió
Andreu
que com a coordinador
del llibre
t'ho has passat
fantàsticament bé
que hi ha una feinada
de bojos
aquí darrere
però que
tenim precisament
l'oportunitat
de mantenir contacte
personal gairebé
diari
amb tota aquesta gent
que esmentes
anar descobrint
comprant coses
tu deus haver passat
com mai.
Això és extraordinari
aquesta és la gran riquesa
del llibre
i el gran problema
perquè cadascú
som del nostre pari
i de la nostra mare
vull dir que
tothom escriu
d'una manera diferent
no és el mateix
la forma de redacció
dels italians
que la forma de redactar
unificar també
d'alguna manera
tothom volia assecar
les seves coses
clar clar
efectivament
unificar tots aquests criteris
donar-li forma
respectant
també l'autoria
i la manera
de fer
aquesta és la part
densa
complicada del treball
però la riquesa
és extraordinària
el grau d'interrelació
que fem com a ciutat
és una manera també
de promocionar
la ciutat
de crear
vincles i relacions
sobre un patrimoni
que és comú
això és molt important
fixa't que
el llibre al final
s'acaba convertint
en un instrument
primer
evidentment
amb una pretensió cultural
però
després un instrument
extraordinari
que ens pot apropar
la ciutat
per exemple
doncs jo penso
a la Ligúria
i a Génova
per què no
crear vincles
d'interrelació
turística
cultural
aviam
el substrat
cultural
i és
i jo també et diria
que el llibre neix
amb la necessitat
d'una implementació
és a dir
el llibre no és un fetitx
el llibre és un material
de comunicació
i el que una mica esperem
és que tan bon punt
aquest llibre
vagi arribant
a tot arreu
et diguin
ep
hi ha una comunitat
més de Sant Fructuós
a Alemanya
ep
ha sortit això
a l'Èrica
serà el punt de partida
més descobriments
clar efectivament
aquest llibre es presentava
a mitjans de desembre
en un acte
en què hi van participar
l'alcalde
el president de la Diputació
també el rector
de la Universitat
l'Arcabisbe de Tarragona
és un dels darrers actes
de l'any jubilar
perquè aquest llibre
s'emmarca precisament
en la celebració
de l'any jubilar
de Sant Fructuós
un any jubilar
que es tancarà oficialment
el 25 de gener
si no vaig errat
es posa d'aquesta manera
punifinal
a tot un any
dents d'activitats
dèiem que la cluenda
és el 25 de gener
ara farem balanç
del que ha passat
fins ara
al llarg dels últims mesos
però quins actes destacats
ens queden per viure
en aquestes últimes setmanes
aquestes últimes setmanes
el programa està carregat
de fet com ha estat
tot l'any jubilar
però jo destacaria
segurament
una de les accions
dintre de les accions culturals
de les més importants
jo crec que podrem presenciar
el que seria
primer
l'oratori
el pontifical de Flames
l'oratori pontifical de Flames
va ser una creació
feta
amb lletra
de mossèn Miquel Melendres
i música
de mossèn Francesc Tàpies
ja l'any 1959
quan celebràvem
el 1700
anys
del martiri
va ser una composició
musical
extraordinària
avui dia
no només
no superable
sinó que a més a més
tots l'hem fet servir
per les nostres
pròpies creacions
artístiques
la pròpia
passió de Sant Fructuós
encara
es pot
ressonar
aquest oratori
aquest oratori
doncs interpretat
per l'escola Cantorum
i l'orquestra
dels amics
de la catedral
se celebrarà
el dia 9
a la catedral
de Tarragona
a les 21 hores
per tant
aquell
que vulgui gaudir
d'un concert
extraordinari
perquè la música
és preciosa
s'ho val
aquí tenim
un dels puntals
culturals
significatius
a partir d'aquest moment
tenim
un altre oratori
és a dir
si l'oratori
pontifical
de flames
va ser fill
del seu moment
aquest any jubilar
aporta
un altre oratori
que rep
el títol
de pau
i fructuós
extraordinari
perquè està
realitzat
amb música
de Monsenyor
Valentí Miseracs
mestre de capella
del Vaticà
per tant
un musicòleg
d'una dimensió
mundial
una estrena
per tant
viurem una estrena
real
i a més a més
d'una categoria
extraordinària
jo no soc un especialista
en música
però
és una cosa
ben reconeguda
per tots els que
els que coneixen
el tema
i lletra de Monsen
Joan Roig
amb el que clar
això desperta
una de les grans
passions
de l'any jubilar
jo diria que
no sé
si a mi me fessin triar
triar quatre activitats
culturals
com a mínim
una d'elles
una d'elles
seria aquest oratori
que a més
és molt bonic
perquè
s'estrenarà
en tres espais
diferents
successivament
de manera
que el dia
21
s'estrena
s'estrena
a Valls
aviam si ara
sempre passen
aquesta mena
de gincana
exacte
a l'església
parroquial
de Sant Joan
Baptista
de Valls
hem acabat
el dia 23
se fa
a l'església
prioral
de Sant Pere
Apòstol de Reus
els escenaris
arquitectònics
de privilegi
de referència
i aquesta forma
també
de compartir
a nivell
de les comarques
de tot el que representa
el territori diocesà
i finalment
el dia 24
que és
la vigília
de la Cluenda
se fa
a la catedral
de Tarragona
a les 21 hores
un altre
acte important
jo diria
que molt entranyable
més de caràcter
litúrgic
és el propi dia
21
21 de gener
a les 11 del matí
se fa una celebració
eucarística
a l'amfiteatre
de Tarragona
la part més emotiva
quina és?
doncs que aquest dia
el 21 de gener
de l'any 2009
a les 11 del matí
que és quan se celebra
aquesta eucaristia
es compleixen
exactament
1750
a més
amb aquesta exactitud
esferidora
de les actes
perquè ens dona
l'hora
i aquí està convocat
doncs
pràcticament
tot el col·lectiu
de preveres idiaques
de tota Catalunya
i clar
evidentment
la ciutat
convidada
a participar
tant jo diria
que és un altre
acte
doncs en aquest sentit
litúrgic
força important
i per la cluenda
del dia 25
a què s'ha preparat?
i la cluenda
del dia 25
doncs serà
aquesta missa
de clausura
tan especial
que es farà
a les 17
de la tarda
es farà
doncs
a la catedral
de Tarragona
i que estarà
presidida
pel cardenal
Monsenyor
Julián Herranz
que és enviat
especial
pel Sant Pare
en representació
seva
i a la que
a priori
també
assistirà
al nunci
apostòlic
d'Espanya
per tant jo crec
que serà una d'aquestes
grans celebracions
tant com va ser
la de la inauguració
en aquesta
gran cluenda
activitats
culturals
i litúrgiques
que han estat
segurament dos
dels eixos
d'aquesta celebració
de l'any jubilar
ara si en cas
preguntarem
per un dels aspectes
més concrets
però des d'un punt
de vista personal
Andreu
quin balanç fas
d'aquests 11 mesos
que portem
d'any jubilar
començaven les celebracions
del mes de gener
a finals del gener
del 2008
estem a punt
de tancar
aquesta 11 mesa
quin balanç
en fas
quina valoració
en fas
jo crec que
jo feia una valoració
aviam
dir molt positiva
és com un tòpic
no dir-ho
però la vivència
personal
per mi és molt clara
no?
l'any jubilar
què és el que pretenia?
preguntem-nos primer
per l'objectiu
Tarragona és dipositària
d'un gran bé
d'un patrimoni
espiritual
i històric
no?
pel creient
ho és espiritual
però és un patrimoni
històric
dipositària
que no
propietària
per tant
si som dipositaris
tenim un deure
fer transcendir
aquest patrimoni
a tota la societat
donar-lo a conèixer
la resposta és
avui dia
la ciutat de Tarragona
i el seu territori
coneix millor
aquest patrimoni
aviam
la resposta és clara
si ara tiréssim cap enrere
i veiéssim
aquella iniciativa
que es va fer
amb la cambra de comerç
de l'àlbum de Cromos
en el que sabem de facto
que 45.000 ciutadans
van participar
directament
en tot aquest tema
home
vull dir
només per això
ja la valoració
és extraordinàriament positiva
però clar
penseu que
durant tot aquest any
han anat venint
grups
d'arreu de Catalunya
moltes diòcesis
catalanes
totes
les diòcesis
catalanes
han baixat aquí
diòcesis espanyoles
de fora
d'Europa
de fora d'Europa
per tant
hem pogut fer
transcendir
tot aquest patrimoni
cap en fora




va
doncs
escolta'm
això ha estat
un gran èxit
comentaves precisament
sobre la visita
de gent de fora
segurament
quan es va conèixer
que Tarragona
acolliria la celebració
de l'any jubileu
ràpidament
es van buscar referència
propers
d'altres punts
de l'estat espanyol
que havien acollit
el jubileu
recentment
i segurament
al llarg dels últims anys
dels últims mesos
s'havien depositat
moltes esperances
per part de responsables
del sector turístic
en què esperaven
una arribada massiva
de visitants
i segurament
és cert que han vingut
gent, pelegrins
de molts punts de Catalunya
de l'estat espanyol
d'altres llocs d'Europa
però segurament
aquesta arribada
no ha estat tan massiva
com alguns
havien pronosticat
això ha estat així
perquè s'ha volgut així
o l'any jubilar
de Tarragona
no s'ha pogut acollir
tanta gent
en aquest sentit
què ha passat
jo crec que intervenen
aviam
com dos factors
és un tema
que me l'he anat plantejant
moltes vegades
em dóna la impressió
que aquí intervenen
dues realitats
una realitat
que és la pròpia església
a la que
d'alguna manera
jo em sento vinculat
i represento
com a església
nosaltres teníem
molt clar
que aquest any jubilar
era un any jubilar
amb unes característiques
concretes
en què els nostres objectius
no era si Tarragona
havia de tenir
més turisme
o s'havia de potenciar
els sectors econòmics
o no
sinó que nosaltres
havíem de transmetre
aquests valors
espirituals
i culturals
d'una forma
rigorosa
i sentida
enteníem
que el peregrí
el peregrí
no el turista
el peregrí que venia
havia de tenir
un acolliment
directe i humà
això
s'ha produït
jo en aquest sentit
crec que
l'església
volia
un model
no sé com explicar-lo
perquè sempre
matisar les paraules
és important
però per nosaltres
en jubilar
no havia de ser
un xou
tampoc
segurament
potser hi ha hagut
molta gent
que havia
dipositat esperances
quan
els organitzadors
de les 20
no hi havien
dipositat
tu deies
alhora de fer balanç
hem de tenir clar
quins eren els objectius
exacte
per vosaltres
els objectius
s'han complert
els objectius
s'han complert
perfectament
jo també crec
ara no parlo
tant com a representant
de res
sinó personalment
com a ciutadà
de Tarragona
que portem 20 anys
valorant aquest patrimoni
i intentant-lo
reubicar
i redimensionar
a mi em dóna la impressió
que també la ciutat
en part
de vegades
li costa
li costa
veure les oportunitats
que té
en quin sentit
jo crec que en el sentit
de segurament
apostar d'una forma
més valenta
d'apostar
de forma més valenta
molt bé
ens han dipositat
uns valors
ens han dipositat
uns instruments
podem
llançar-los
d'una forma
més
valenta
m'explico
això no és
què has trobat a faltar
doncs
jo crec que he trobat a faltar
a mi m'han faltat
per exemple
de dir
com rellancem
una bona
campanya propagandística
estic parlant
com a ciutadà
una bona campanya
de propaganda
ens creiem
prou
la ciutadania
les administracions
ens creiem
prou
tot això
és a dir
podríem tindre
algun anunci
publicitar-lo
d'una forma
més directa
crear un ambient
ciutadà
més propici
podríem
jo crec que
podríem
haver fet
alguna cosa més
però també
soc positiu
en això
jo crec que
també
s'han creat
uns diàlegs
entre església
societat
administracions
que ens permeten
a partir d'aquest
any jubilar
poder trobar
vies de futur
perquè aquest any jubilar
no acabi aquí
sinó que pugui
tirar endavant
concreto
d'acord
ha estat
ha estat una bona
possibilitat
per fer descobrir
el gran patrimoni
pelucristià
que tenim
a la ciutat
de fet
amb l'Ajuntament
s'ha col·laborat
en tota una ruta
dels primers cristians
que intenta
potenciar
des de l'amfiteatre
passar
pel que seria
la necròpolis
senseies
tenim una ruta
que no la tenen
en tota Espanya
i fugir també
des del punt de vista
turístic
ciutadà
de la concentració
excessiva
a la part alta
a la part alta
per tant
tenim possibilitats
de continuar
potenciant
aquest patrimoni
de continuar
donant una viabilitat
cultural
barra turística
barra

jo crec que sí
que aquests
potenciar
doncs
activitats concretes
penso en la pròpia
passió de Sant Fructuós
de dir
vinga
fórmules
perquè
aquest espectacle
que és una manera
d'apropar també
el patrimoni
pugui arribar més
cap a fora
la gent que venia aquí
quedava meravellada
jo hi he estat
a peu de carrer
jo no he estat
en un despatx
mirant-me l'any jubilar
sinó que jo he acompanyat
sistemàticament
a una infinitat
de grups
quina era la percepció
que aquests grups tenien
molts grups ens deien
com és possible
que Tarragona
tingueu aquest patrimoni
i no el sapigueu
vendre
no el sapigueu transportar
com és possible
que tingueu
una necròpolis
que estigui tancada
com és possible
que sense elles
es desconegui
com és possible
tot i que s'ha produït
un diàleg
amb les administracions
perquè les administracions
han col·laborat
amb la celebració
de l'any jubilar
s'han mantingut
diferents reunions
segurament
han faltat fruits concrets
o dedueixo
que és el que s'han venit a dir
o possiblement
la situació
encara no és prou madura
no ha estat prou madura
suposo que
ha intervingut
d'alguna manera
la rapidesa
amb la que també
l'any jubilar
es va produir
recordem que es va concretar
tot just
mig d'any abans
això també ens va fer
agafar una mica
contrapeu a tothom
però bueno
la realitat és
o l'aprofitem
o la deixem córrer
jo
m'apunto a aprofitar
els temes
i aprofitar les coses
no
ha valgut la pena
d'acord
per tant
mirem-ho d'aquesta forma
no
és a dir
és un any jubilar
que a nivell d'església
ha complert
els seus objectius
que ha produït
un efecte important
ha tret un turisme
un turisme
un peregrinatge
barra turisme
depèn com
ho vulguem interpretar
cadascú
de molta qualitat
que hores d'ara
està fent
un efecte
onada
perquè clar
fixa't la quantitat
de comunitats religioses
que aquí han vingut
que ara
estan propagant
a la vegada
a la seva pròpia
xarxa social
tot aquest patrimoni
aquest acolliment
que han rebut
a nivell de ciutat
per tant
això és una mena d'onada
que crec que a Tarragona
li ha fet
un bé extraordinari
que com sempre
ens passa una mica
a Tarragona
que ens passa a tots
perquè és l'administració
som les pròpies associacions
les pròpies persones
que ens costa
de vegades
creure'ns
les potencialitats
de les coses
que es podria haver fet
molt més
jo crec que sí
que en canvi
les relacions
han estat fluïdes
extraordinàries
que hem començat
que crec que
això ens pot marcar
un procés
de dir
va
caminem
caminem
per veure com aquest patrimoni
que durant l'any jubilar
s'ha desplegat
pot continuar
pot continuar
escolta'm
doncs mirem-ho
d'aquesta manera
positiva
no?
Per acabar aquesta entrevista
en Dribot
voldria posar-te en un compromís
si em permets
perquè
de tots els
ja ho has fet
eh
ja ho he fet
vinga va
doncs un segon compromís
de totes les activitats
que s'han celebrat
i d'aquestes
que ens has anunciat
que encara queden per celebrar
amb quina et quedaries
hem parlat d'aquests oratoris
hem parlat de la celebració
de la passió
s'ha viscut aquí
un congrés internacional
molt important
de totes aquestes activitats
des del doble punt de vista
cultural i religiós
que és
des del punt de vista
personal
amb quina et quedes?
Mira
jo t'ho dic amb sinceritat
és impossible
és tan polièdric
l'any jubilar
que és impossible
quedar-te
amb una activitat
jo per passió
educativa
per passió educativa
em quedo
amb la iniciativa
de l'àlbum
de l'any jubilar
vull dir
vas veure
com realment
aquest patrimoni
va permeabilitzar
en una ciutadania
que s'interrelacionava
aprenent
i valorant
el patrimoni
que tenia
vaja
es veia la ciutat
nosaltres aquí
a Tarragona Ràdio
era un dels punts
d'arcollida de Cromos
i les cues
eren notòries
ah per tant
ara
l'any jubilar
ha encetat
un programa
de solidaritat
extraordinari
s'ha estat
aportant
molts quartos
i moltes iniciatives
a palestins
cristians
que viuen
una situació
lamentable
els projectes
per exemple
que s'han potenciat
al centre d'Àfrica
dimensió solidària
dimensió cultural
l'apuntàvem
l'apuntàvem fa un moment
el gran congrés
internacional
transportar
el nostre patrimoni
arreu
del món
això va ser
un fet
espectacular
i evidentment
jo crec que és
al final
també
una reflexió
una aportació
humana
i espiritual
fructuós
és el gran cristià
coherent
amb la seva vida
i la seva actitud
extrema
d'anar fins a la mort
com els seus diaques
però també per mi
crec que és el ciutadà
il·lustre
és aquell ciutadà
és aquella persona
aquella figura
que dius
sigui religiosa
o no ho sigui
és una persona
en la qual
tots posem
la nostra mirada
és
d'aquella cadena
d'aquells
d'aquells
eslabons
és un
de molt important
dintre de la història
de la nostra ciutat
com si ara
valoréssim
la figura
de qui fos
a nivell
d'història universal
jo diria
que aquesta dimensió
polièdrica
és la que acompanya
aquest any jubilar
que ha estat rigorós
que ha estat seriós
a mi de vegades
determinats
xous
d'alguns anys jubilars
tot i que així també
amb frescura
i amb confiança
me creen
una certa refracció
jo no sé si Shakira
o
finalment
no ho sé
no ho sé
jo crec que
totes les coses
tenen un sentit
una raó
una fineza
i que aquest any jubilar
ha complert
amb totes aquestes coses
i queda encara
per veure
la dimensió
l'efecte
onada
que pot provocar
tot el que ha anat fent
aquest any
amb aquest balanç personal
ens quedem
Andreu Muñoz
president de l'Associació Cultural
Sant Fructuós
gràcies per acompanyar-nos
no només avui
sinó
en moltes ocasions
al llarg d'aquest any jubilar
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
continuem parlant
d'aquesta recta final
de l'any jubilar
i de ben segur
que ens la retrobarem
en més ocasions
de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
per mi és un plaer
gràcies i bon dia