Passant dos minuts, han de dos quarts d'onze del matí,
deixem les qüestions polítiques en clau preelectoral,
les deixem enrere, canviem absolutament ara de registre,
sortim a l'exterior un altre cop amb la unitat mòbil,
que avui té molta feina des de primera hora del matí,
hem fet ja a primera hora, entre les vuit i les nou,
un petit recorregut per alguns centres educatius,
centres de primària i instituts de secundària,
per veure la incidència que pot tenir aquesta jornada de vaga
convocada en el món de l'ensenyament públic.
Després hi tornarem a aquesta qüestió,
però ara volem fer referència a un altre tema,
d'una manera també vinculat al món de l'educació.
Estem parlant, en aquest cas, d'estudiants universitaris
de diversos països d'Europa i que porten uns quants dies aquí a Tarragona,
convidats per la Universitat de Rovira i Virgili
i per altres centres universitaris,
i de fet estan analitzant, a través d'un projecte,
estan analitzant els problemes d'accessibilitat
que hi ha a la ciutat de Tarragona.
És a dir, totes aquelles problemàtiques que es poden trobar
les persones, els ciutadans,
amb un tema de mobilitat reduïda.
Ja porten pràcticament un parell de setmanes
i aquest matí ens hem citat
amb els professors responsables del projecte a l'amfiteatre.
Així que anem allà, ara mateix amb la unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Sorinyac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Sou a l'amfiteatre, heu quedat en aquest lloc
per algun motiu en concret?
Sí, efectivament, perquè ens ho han demanat
els nostres convidats,
a qui tots seguint ja podem saludar ells,
són els dos professors responsables d'aquest projecte,
aquesta iniciativa, d'una banda la Marta Bordes,
Marta, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
I de l'altra banda el Miguel Ossandizaga,
Miguel, bon dia.
Bon dia.
Hem de dir que aquest projecte s'anomena Locus,
que correspon a la frase Let's Open Cities for Us,
que vindria a voler dir alguna cosa així com
obrim la ciutat per a nosaltres.
Si ho recorden, fa dilluns de la setmana passada,
aproximadament, aquesta casa i també tots els mitjans de comunicació,
es parlàvem d'això, que hi havia un grup d'alumnes
de diferents universitats europees
que participaven d'aquest projecte Locus,
una iniciativa coordinada per la Universitat Politécnica de Catalunya
a través de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès
i en què també hi participa l'Escola d'Arquitectura de Reus
de la Universitat Rovira i Virgili.
Han estat aquest grup d'alumnes dues setmanes
aquí a la ciutat de Tarragona
i creiem que ara que s'està a punt d'acabar la seva estada
era un bon moment per poder parlar amb els professors responsables
per fer el balanç i també perquè ens expliquin
què han vist ells, els professors i els alumnes
sobre els problemes d'accessibilitat
de la ciutat de Tarragona.
I dèiem que l'entrevista la fem aquí
amb la unitat mòbil a l'amfiteatre
i no és Miguel pas per casualitat
perquè li vam dir al Miguel que ens escollís
i ens demanés un lloc, ens va dir primer
el balcó del Mediterrani
per problemes tècnics no ho podíem fer allí
i em va dir, doncs, segona opció, amfiteatre.
Per què ho fem des d'aquí, Miguel?
Doncs perquè l'objectiu del programa
és el de sensibilitzar els estudiants d'arquitectura,
és a dir, els futurs arquitectes
que la problemàtica de l'accessibilitat
i de la mobilitat de les persones a la ciutat
s'ha de tenir en compte com un paràmetre importantíssim
en qualsevol projecte
i ja posats a sensibilitzar,
doncs us volem sensibilitzar vosaltres també
perquè ens haureu d'ajudar a pujar
a la Marta fins allà dalt,
que és on tenim el cotxe.
La Marta va encadirar rodes
i ja ens ho han advertit, eh?
Després haurem de pujar.
I suposo que el fet que t'haguem d'ajudar
no hi ha cap problema,
ho farem sense cap tipus de complicació,
però suposo, Marta, que no és bon símptom,
a part que suposo que les persones
que van encadirar rodes
en principi haurien de ser autònomes
i haurien de poder pujar per elles mateixes
a una rampa.
Sí, exactament.
Es tracta d'això.
En aquest cas no tenim més remei
perquè tenim un pendent
totalment excessiu
per poder-lo superar amb cadira de rodes
de manera autopropulsada,
però és precisament el que planteja l'exercici,
fer reflexionar als estudiants
aquestes problemàtiques d'accessibilitat
que existeixen a la ciutat
i pensar en altres mesures de comunicació,
de mobilitat per a tots els ciutadans.
Si tu hem de geogràficament,
estem just davant de les taquilles de l'amfiteatre
i per pujar cap a l'alt, com si diguéssim,
cap al passeig de les Palmeres,
tenim dues opcions.
Una banda, pujar les escales
que van a parar a part de les granotes
i l'altra, pujar el vial,
el vial Jotabrallan.
Les escales, òbviament, per la Marta,
doncs és impossible
i el vial ens trobem
que té un desnivell molt elevat.
Si ens trobem amb rampes,
amb vials que tenen aquest desnivell,
vol dir que alguna cosa s'ha fet malament.
Sí, bueno, aquest vial
està totalment dissenyat per cotxes,
no pas per...
Bueno, de fet, ja es veu
que en un dels costats
no té ni vorera pels vianants,
només en té un altre,
però igualment el pendent
és totalment excessiu
per poder-lo superar
amb cadira de rodes
o per gent gran
o amb una mare amb cotxet
o, bueno,
per gran part de la població.
Suposo que les rampes,
en aquest cas,
han de tenir un percentatge màxim
de desnivell.
Quin és aquest percentatge màxim?
Aviam,
el màxim, màxim,
que es contempla
és un 12%,
però estaríem parlant
de walls i de rampes
molt puntuals.
Un pendent còmode
que puguem parlar
en trants més llargs
seria un 6%,
però l'ideal ja
ens aniríem al 4, 5%,
això seria...
Bueno, tot depèn del context.
I hi ha algun tipus
de reglamentació
que obligui a les ciutats,
als arquitectes municipals,
als responsables
de la planificació urbanística
de les ciutats
a que els desnivells
d'aquestes rampes,
doncs això,
no superin aquest 6%,
o aquí cada ajuntament
pot fer el que cregui convenient?
Bueno, no.
Hi ha un codi d'accessibilitat
que et dona
tota aquesta reglamentació,
però evidentment
estem parlant
de ciutats històriques
que ja estem parlant
d'intervenir
en el patrimoni construït
i tot el tema es complica.
De fet,
aquest projecte
l'Ocus
ha fet la seva primera aturada
aquí a Tarragona
i no és Miguel Pas
per casualitat,
tampoc,
com no és l'escenari
d'aquesta entrevista casualitat
i la vostra arribada a Tarragona
tampoc no és casualitat
si esteu a Tarragona
és per això,
perquè és una ciutat
que entre cometes
podríem dir
que s'adequa molt bé
a les necessitats
que vosaltres busquevou
i perquè planteja reptes
força interessants
pels alumnes.
Sí,
evidentment,
Tarragona
és un bon exemple
del que justament
o molt concretament
volem estudiar
en aquest programa,
que és
les situacions
en les ciutats
en les que es produeix
un conflicte
d'obligacions,
diguem-ne,
d'una part
els poders públics
tenen l'obligació
de respectar
i conservar el patrimoni,
que és un bé
de la humanitat
en aquest cas,
i d'altra banda
tenen també
l'obligació
de protegir
el dret
de les persones
a la lliure mobilitat.
Per tant,
aquí hi ha un conflicte
que és un conflicte
des del punt de vista
arquitectònic
molt interessant,
perquè és que
és realment
una situació
en la que
s'han de complir
dues obligacions
que moltes vegades
plantejen
contradicions
entre elles,
i el cas de Tarragona
és en aquest respecte
exemplar.
D'una banda,
hi ha uns restos
de l'antiguitat romana
importantíssims,
d'un valor incalculable,
i d'altra banda
hi ha
l'obligació
de facilitar
l'accés
a la visita
d'aquests monuments
en unes condicions
topogràfiques
que són
molt
difícils,
perquè hi ha
uns desnivells
molt grans,
el que implica
o rampes
amb molta pendent,
o bé escales,
tot això són obstacles,
no només
per les persones
que van a cadira de rodes,
sinó també
pels invidents
i en general
pel comú de la població,
és a dir,
ara estem aquí
molt a gust
al Solet,
a l'amfiteatre,
i s'està molt bé,
però jo m'imagino
de baixar
i tornar a pujar
això
en el mes d'agost
i
m'entra calor
només de pensar-ho.
En aquest sentit,
vosaltres
porteu dues setmanes
aquí a Tarragona,
heu vist,
heu comprovat
que encara queda
de ben segur terreny
per fer,
però també heu vist
com s'està començant
també a actuar
en aquest sentit.
Per exemple,
aquí a l'amfiteatre
s'estan construint
precisament
unes rampes
perquè les persones
amb una minusvalia física
puguin accedir
a l'interior
del recinte.
Tenint en compte això,
tenint en compte
l'experiència
d'aquestes dues setmanes,
quins altres punts
complicats
heu vist
a la ciutat de Tarragona?
N'hi ha molts.
Tarragona
és des de temps antics,
des dels romans,
una ciutat
organitzada
en plataformes.
El desnivell
entre aquestes plataformes
es ve salvant
amb carrers
amb força pendent,
hi ha l'exemple
de la baixada
de la misericòrdia,
que no casualment
es diu baixada
i no es diu pujada,
perquè si pujada
ni pensar-ho,
i punts semblants.
El punt
on està
el Palau de Congressos,
és un altre punt
a la costa del Bou,
són punts d'aquests
on en molt poca distància
s'ha de salvar
un desnivell molt gran
i aquests són punts
que són evidentment
conflictius.
I això
pels estudiants
d'arquitectura
és un exercici
molt útil
d'enfrontar-se
a situacions
que són complexes
i que requereixen
imaginació
i també pensem
que per la ciutat
pot ser interessant
tenir unes propostes
d'estudiants
d'arquitectura
de països llunyans
que arriben aquí
sense conèixer la ciutat
i que fan les seves propostes
amb la intenció
de millorar tot això.
La ciutat
va ser estructurada
fa 2.000 anys
pels romans
existeixen aquestes
plataformes
existeixen aquests nivells
existeix la baixada
de la misericòrdia
la peixateria
el que reuniu
o poden acabar
la ciutat és la que és
i en grans termes
no la podem canviar
però sí que els alumnes
s'han hagut d'afrontar
aquests reptes
demà crec que demà al vespre
hi ha una presentació pública
d'aquests projectes
però suposo que vosaltres
ja hi heu tingut accés
els heu
doncs
tutorialitzat
d'alguna manera
tenint en compte
el treball d'aquestes dues setmanes
quines solucions imaginatives
proposen els alumnes
per intentar millorar
aquesta situació?
de fet
sempre et sorprèn
perquè
et proposen moltes solucions
molts recursos
i bueno
tenen des d'ascensors
rampes
edificis
connectors
i de fet
estem molt
entusiastes
en veure els resultats
de demà
i veure
quins projectes
ens acaben proposant
els estudiants
hi ha per exemple
que es podria posar
un ascensor
des del balcó
del Mediterrani
fins a baix
fins a la zona portuària
és un dels projectes
que per exemple
ha pogut sortir?
sí
és un dels projectes
que puguem haver vist
hi ha diferents
hi ha els que
proposen igual
ascensors més integrats
en el patrimoni
de la ciutat
en canvi
hi ha els que aposten
més per un diàleg
de l'antic
i el modern
vull dir
aquí és
és que no
estem basats
en l'arquitectura
quan ens parles de diàleg
entre allò antic
i allò modern
ens hauries d'explicar més bé
doncs un ascensor
pot ser molt més modern
de vidre
més un element
arquitectònic
més
amb personalitat pròpia
i en confrontació
amb tot el patrimoni
per exemple
hi ha els altres
que podrien optar
per mesures més integrades
en el patrimoni
i més
el que seria
com un ascensor amagar
i d'això
doncs
diversos exemples
entre rampes
o rampes integrades
en el paisatge
o mitjans més mecànics
per exemple
el cas aquesta
de la baixada
de la misericòrdia
que ho heu comentat abans
és una baixada
amb un pendent considerable
no vaja
no em veig en cor
de valorar-ho
amb la xifra exacta
suposo que vosaltres
ho heu fet
aquí per exemple
com podríem pal·liar
aquesta situació
Marta
doncs aquí
ara que recordi projectes
hi ha bastants
que han apostat
per solucionar-ho
amb un ascensor
en un dels edificis
en un dels edificis existents
col·locar un ascensor
de manera
de poder salvar
els dos desnivells
i bueno
i fins i tot
hi ha projectes
que plantejaven
de remarcar
les antigues plataformes
existents
d'època romana
i realment allà
fer un tall
i encara
potenciar més
aquesta situació
vull dir que
de projectes
n'hi ha de diversos
i d'interessants
tots
aquí a l'amfiteatre
per exemple
aquest vial
aquest vial
barallen
aquest vial
que després
ens costarà pujar
no només a l'estiu
sinó també ara
al mes de febrer
aquí quines intervencions
es podrien
es podrien dur a terme
aquí bàsicament
el que es planteja
aquest vial
com comentava abans
està més plantejat
per cotxes
no pas per
comunicació a peu
i bueno
algun projecte
per exemple
ara que recordi
planteja
fer tot el recorregut
a peu
doncs aquí
creen
creen unes rampes
en aquest espai
que estem ara mateix
fins a dalt
fins al que seria
la via Augusta
però no
fent aquesta separació
entre els cotxes
i els vianants
recordes
algun altre
projecte concret
alguna possible solució
tenir en compte
per algun punt
concret
de la ciutat
és que hi ha diversos punts
des de comunicar
al Serrall
o tota la part de l'estació
fins aquí a la part alta
és un
bàsicament
els punts més programàtics
i després
totes les intervencions
dins del que seria
la ciutat
dins muralles
que hi ha totes les diverses
plataformes
i
i de més
bueno
com
de fet
vosaltres
heu fet diferents recorreguts
estudiants
doncs
han anat
amb cadira de rodes
però no només
per les persones
amb minusvalia física
sinó també
per aquelles persones
que són
invidents
que tenen problemes
de visió
en aquest sentit
no sé si heu detectat
també mancances
importants
i quines són
les propostes
que s'estan posant
damunt de la taula
evidentment
hi ha mancances
pels invidents
dificultats
en l'orientació
d'irregularitats
en el paviment
en les
esglaons
hi ha el tema
que és un tema
que s'ha d'afrontar
de les
voreres
en carrers
molt estrets
que són inviables
perquè arriba un moment
que la vorera
es converteix
en una caricatura
del que hauria de ser
en aquest cas
per exemple
els arquitectes
suposo que seríeu partideris
de fer una via
una calçada
amb un únic nivell
les voreres
en aquest sentit
doncs això
no tindrien sentit
si l'amplada
si l'amplada
d'un carrer
és inferior
a 5 metres 80
no té cap sentit
fer voreres
perquè no
no tenen mai
l'amplada
suficient
per poder passar
per sobre
de les voreres
amb seguretat
per tant això
genera perill
de caigudes
i torno a insistir
no només
en els invidents
no només
en les persones
que van en cadira
de rodes
sinó en la gent normal
i corrent
vas distret
llegint el diari
pel carrer
i et pots trencar
una cama
amb una cosa d'aquestes
i això és
una cosa
que s'ha de tenir present
Tarragona
no és l'única ciutat
de ben segur
que es troba
en una situació
com aquesta
amb una particularitat
geogràfica
especial
amb un patrimoni
que cal conservar
i amb totes
les necessitats
d'una ciutat moderna
són moltes ciutats
a l'estat espanyol
a Europa
que es troben
amb la mateixa problemàtica
no sé si fins i tot
hi ha alguna ciutat
que hi hagi avançat
molt terreny
en aquest canvi
que pugui convertir-se
en certa manera
en un referent
Sí, hi ha algunes ciutats
que han avançat
a Europa
en aquest terreny
però de fet
el nostre programa
analitzarà
un total
de sis ciutats
diferents
en el llarg
dels propers
tres anys
la propera ciutat
que visitarem
el mes de juliol
per fer un exercici
semblant
el que estem fent
aquí
és Girona
torna a ser
el mateix problema
de la topografia
el conflicte
entre la topografia
el patrimoni
i la mobilitat
però de tota manera
l'interès del programa
és analitzar
els casos concrets
i proposar alternatives
o millores
per a aquests casos concrets
com aquí a Tarragona
però més enllà
sobretot
l'objectiu
del programa
és aconseguir
que els estudiants
d'arquitectura
els futurs arquitectes
per dir-ho
en el que
és la realitat
es conscienciïn
que aquestes problemàtiques
no són
una cosa
que s'ha de resoldre
al final
afegint
alguna mena
d'ortopèdia
sinó que són
condicionats
del projecte
molt bàsics
i que s'han de tenir
en compte
des del primer moment
i en aquest sentit
el que ens interessa
és donar
la màxima difusió
al programa
i per tant
us agraïm
que esteu fent
aquestes preguntes
perquè es tracta
que aquesta mentalitat
d'atendre
aquestes qüestions
es vagi estenent
al conjunt
de la societat
i molt particularment
obviament
a les arquitectes
i aquestes qüestions
d'accessibilitat
d'accessibilitat
de redissenyar
les ciutats
s'han prou presents
ara
en els programes
de les universitats
de les facultats
d'arquitectura
els professors
els de Gans
en aquest sentit
doncs
ja incorporen
aquestes qüestions
en els plans d'estudis?
Poc a poc
es van incorporant
aquestes problemàtiques
i molt recentment
l'últim decret
del mes de desembre
del Consell de Ministres
que organitza
que fa
l'organització
dels estudis universitaris
a tot Espanya
pels plans d'estudis
del procés
de Bolònia
de la integració
europea
de les universitats
espanyoles
preveu
concretament
i explícitament
que en els plans
d'estudis
en què sigui el cas
l'ensenyament
de la problemàtica
de l'accessibilitat
i del disseny universal
han d'estar
en els plans d'estudis
i en aquest sentit
nosaltres
el que proposem
és que això
no estigui
com una assignatura
petita
i que tothom
se l'aprengui
com una cosa
no rellevant
sinó que els estudiants
facin aquesta immersió
i facin
per exemple
l'exercici
d'intentar moure's
perquè no es van moure
gaire
amb els ulls venats
en una ciutat
i això
que els vam portar
en un recorregut
molt protegit
perquè no hi havia
trànsit
no hi havia
automòbils
no hi havia
autobusos
no hi havia
sorolls
etcètera
i malgrat
tot
va ser una experiència
molt dura
perquè van sortir
totalment estressats
de l'atenció
que suposa
el no saber
què és el que ve a sobre
en el següent pas que donis
ja per acabar
demà al vespre
crec que és a la seu
del col·legi d'arquitectes
aquí de Tarragona
també a la part alta
seran les presentacions
d'aquests projectes
per part dels alumnes
i crec també
que des de l'Ajuntament
de Tarragona
des de la regidoria
de patrimoni
s'està interessat
també en aquest punt
en aquests projectes
i que vaja
que hi ha hagut
un diàleg
i el compromís
de com a mínim
estudiar-ho
i tenir-ho en compte
no?
Sí
en aquest sentit
la rebuda
que hem tingut
tant per part
del col·legi d'arquitectes
de Tarragona
com per part
de l'Ajuntament
ha estat molt bona
i ens han ajudat molt
i ens han facilitat
moltes coses
que si no
s'haurien sigut
bastant més difícils
i ja
és evident
una sensibilitat
cada cop més gran
respecte
d'aquestes problemàtiques
només hem de pensar
que
la població
d'Europa
està envellint
i per tant
s'està fent més gran
i a més a més
està envellint
d'una manera
molt activa
és a dir
que cada cop
la gent
viatja més gran
visita més gran
llocs que no coneix
ve a Tarragona
per exemple
a disfrutar
del descobriment
d'aquestes ruïnes
que són impressionants
i per tant
hem de tenir present
que aquesta és una necessitat
de les ciutats
és a dir
no és només
una necessitat
dels ensenyants
d'arquitectura
que ens preocupem
pel que aprenen
els nostres estudiants
sinó que al mateix temps
és una necessitat
de les ciutats
per continuar
funcionant
i existint
i adaptant-se
als temps
avui hem conegut
un petit abans
d'aquests projectes
que proposen
els alumnes
d'aquest programa
Locus
demà al vespre
es presentaran
al Col·legi d'Arquitectures
de Tarragona
i esperem que
aviat
sense concretar un termini
però aviat
alguns d'aquests projectes
puguin convertir-se en realitat
i puguin facilitar
tots plegats
la nostra vida
a la ciutat de Tarragona
Miguel Marta
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
felicitats
en certa manera
per la iniciativa
i de ben segur
que tornarem a parlar
gràcies
doncs Ricard
des d'aquí
des de les taquilles
de l'amfiteatre
un dels punts
que com hem pogut comprovar
té difícil accessibilitat
a la ciutat de Tarragona
doncs si us sembla
tornem la connexió
dels estudis centrals
i ens retrobem
d'aquí uns instants
fent el seguiment
que s'abaguen
al sector de l'ensenyament
molt bé
gràcies en Jordi Soriniac
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
des d'aquí
des d'aquest punt
de la ciutat
la unitat mòbil
com dèiem
d'aquí una estona
es traslladarà
fins al centre
per seguir
la informació relacionada
amb la incidència
de la jornada de vaga
en l'ensenyament
i també per explicar-nos
l'inici
de la marxa
de la manifestació
convocada
precisament pels sindicats
de l'ensenyament públic
en un dia
com el d'avui
recordem
que la manifestació
la concentració
de mestres i estudiants
es farà
a les 12 del migdia
a la plaça Imperial Terracó
i que després la marxa
seguirà per la Rambla Nova
fins al carrer Sant Francesc
fem també
aquesta advertència
tornem a insistir
en aquesta previsió
ja que això pot afectar
i molt
el trànsit
de vehicles
pel centre
de la ciutat
concentració
a les 12
a la plaça Imperial Terracó
i després
Rambla Nova
i carrer Sant Francesc
que quedaran tallats
al trànsit
per aquesta manifestació
amb Jordi Sunyac
i Joan Maria Bertran
tornarem d'aquí una estona
a ser ja
en la propera hora
del matí
de Tarragona Ràdio
falten 6 minuts
per arribar al punt horari
de les 11
anem a la publicitat
i de seguida
amb Josep Sunyer
repassem
l'agenda cultural
d'aquest dijous
de Tarragona Ràdio