Fins demà!
Fa tot just una setmana, el dia de Sant Jordi,
que es van posar a la venda les entrades
per a les representacions de la passió de Sant Fructuós
que es faran els dies 19, 20 i 21 de juny a l'amfiteatre de Tarragona.
Una passió que enguany podríem dir que té un sentit especial o singular
perquè es du a terme dins dels actes de l'any jubilar
i a més incorpora novetats.
Ens acompanyen Pablo Muñoz, és un dels actors de la representació.
concretament desenvolupa el paper d'eològi
que juntament amb Auguri va ser un dels diàques martiritzats amb Sant Fructuós.
Pablo, bon dia.
Bon dia.
Benvingut i saludem d'una banda Mari Carme Borràs i Míriam Ramon.
Són responsables de la nova cenografia de la passió,
també el tema del vestuari.
Mari Carme, Míriam, bon dia.
Bon dia.
Benvingudes.
Ara estàvem escoltant part de la banda sonora d'aquesta representació
i mentre iniciaven l'entrevista comentàvem allò de dir
és un any jubilar, s'espera que bona part dels peregrins,
doncs per aquelles dates, puguin aprofitar i veure la representació.
Però també comentàvem que hi ha molta gent de Tarragona
que encara no tan sols no ha vist la representació,
sinó que ignora realment qui era fructuós als diàques
i el que va significar dins de la història de la ciutat.
Correcte, sí, sí.
Pensàvem, bueno, és una llàstima que al final la ciutat
que té una...
De fet, té les actes martirials més antigues de la península ibèrica,
molta gent no conegui la història de Sant Fructuós,
que és el que pretenem fer amb la passió,
donar a conèixer la figura de Fructuós d'augur ideològic.
Aquesta és la nostra idea, no?
Llavors, quan de vegades sents gent pel carrer que et para,
ai, feu això de la passió, això què és, no?
Sac greu, no?
Des de l'any 90 representant-ho
i que la ciutat de Tarragona, que parlàvem,
és una ciutat sempre involucrada en tot el tema de cultura,
no conegui una representació, a més, molt bonica representada a l'amfiteatre.
L'any 90, estem parlant de 18 anys representant la passió de Sant Fructuós.
Aquí, doncs, hi ha hagut relleu generacional en tots els àmbits?
No tots.
No tots.
Jo et parlo com a actor.
Mira, la passió representa des de l'any 90, però cada dos anys.
No ho fem cada any, sinó cada dos.
I hi ha hagut relleu generacional en alguns casos i en altres no.
Sempre ho parlem...
En determinats personatges, el tema de l'edat em refereixo, no?
Però, per exemple, Fructuós sempre ha sigut el mateix.
I Auguri, també.
Eulogia, en aquest cas, que soc el que jo represento, no?
Però va començar la passió sent molt jove, amb personatges joves,
i s'ha volgut donar un sentit cada cop més realista,
envellir la representació, donar-li els personatges.
Fructuós, probablement, per ser un bisbe, seria una persona gran,
no seria una persona jove.
L'emperador, doncs...
El governador, perdona, amb el governador de Tarragona,
doncs, clar, també hauria de ser una persona gran,
no pas una persona jove.
Llavors, en aquest sentit, s'adapta,
s'adequa encara més a la historicitat de la passió.
Fa uns mesos parlàvem amb els actors
i els organitzadors de la passió de Fructuós, petita.
I al noi que feia de Fructuós li preguntàvem, no?
I realment què sentia i què significava per ell.
I realment ens va deixar bocabadats,
perquè vivia el paper i l'essència de l'època
en valors de solidaritat,
no tan únicament en el sentit religiós.
i ens vam quedar bocabadats.
Per a vosaltres, ja, adults joves, però adults,
què significa fer aquesta representació?
Tu estàs representant a un diaca,
a un company de viatge, en el sentit més ampli,
de Fructuós.
Per tu, què significa?
Doncs, mira, jo seguint amb el que segurament diria l'Andreu,
l'Andreu Muñoz,
que és el que fa de Sant Fructuós a la petita passió,
per mi també ho vivim així, amb aquest esperit.
A part, molts dels que ho fem, som cristians,
a part del sentit religiós,
que ho creiem fermament, tot el que diem,
doncs també pensem en Fructuós i en els seus diacs,
com a persones que en la seva època,
on la solidaritat ja estava raconada,
doncs passen a dedicar tota la seva vida als altres.
independentment que siguin cristians,
siguin no cristians,
vull dir, Fructuós, Auguri i Eulògi,
al final són persones de la ciutat
que dediquen el seu temps i la seva vida als altres.
I crec que això és per meravellar-se
i per admirar-ho, tant si un és cristià com si no ho és.
Home, aquest sentit que se li dona a la vida
traspassa el temps i les creences, realment.
Quantes persones esteu involucrades?
Perquè, clar, el Pablo és actor,
hi ha molts actors, quants actors en escena?
Doncs aproximadament uns 20 actors en paper.
Després estem parlant de tot el que seria personatges
que no tenen paper,
però, clar, que omplen tota la representació.
És una obra coral i cal que hi hagi molta gent a escena.
Estic pensant també en els personatges que fan de poble.
Vull dir, clar,
què seria una celebració de l'Eucaristia sense el poble?
O tots els romans?
Vull dir, com faríem una marxa militar
sense els romans a l'amfiteatre?
Doncs, clar, tota aquesta gent, tot i no tenir paper,
tenen un paper també fonamental dintre de la representació.
I en el moment que hi ha més representants
en l'escenari, quantes persones podeu estar-hi?
Jo crec que gairebé rondaríem els 300.
Doncs, déu-n'hi-do.
Incorporant l'escola Cantorum també, vull dir que...
És que hi ha música en directe.
Per a aquells que no ho hagin vist mai,
ara donarem algunes pistes.
Però també hi ha moltes persones treballant
i a l'escenografia, al vestuari, a les llums, a la música...
Vull dir que us mobilitzeu moltíssima gent
per fer aquesta representació, no?
Sí, sí, realment, a veure, és un esforç continu des de ja fa temps
que ho estem fent, no?
O sigui, fins i tot per aquesta representació ja des de...
Podria dir que des de l'any passat ja hi estem treballant,
intentant a veure com, de quina manera ho podem innovar,
de quina manera ens podem apropar més a la història d'aquell moment
i realment és un treball i esforç de moltes persones
que dediquen moltes hores, eh?
L'escenari és perfecte, no podia ser una altra,
és l'ideal, el millor, és l'optim.
És el principal protagonista, podria dir, per fer teatre.
Però clar, després és el que dius,
que heu d'anar dotant en un espai
per intentar recrear una determinada època.
Enguany incorporeu novetats en quant a tema escènic?
Què és el que ens trobarem en aquelles representacions?
El que es pugui explicar, si voleu reservar alguna sorpresa,
escolta, no us pressionarem, eh?
No us pressionarem de cap manera.
Alguna sorpresa, ja ho dic, ara ens ho reservem
perquè fins i tot convidar la gent que vagi in situ
en la nit d'aquelles de juny a veure-ho.
I aquest any el que hem intentat
és renovar dos escenaris concrets,
que un és el pretori,
que és on es fa l'escena del judici,
on el governador cita fructúes o oriològi,
i després l'altra escena és la de la presó,
on es fa un acte important com és el bateig
d'un company de la comunitat, que és el rugacià.
Llavors, en aquests espais,
podríem dir que es renoven de dues maneres diferents
en quant a la ubicació,
perquè sempre havien estat no importants,
o sigui, una mica més importants,
aquest any tindran el seu lloc.
Aprofitarem amb unes andamis i unes construccions,
que això hi ha empreses que ho fan,
i taparem part de les foses de l'amfiteatre
per col·locar aquestes escenes.
I després, a més a més, en quant a la decoració,
s'està preparant, per exemple, pel pretori,
una estàtua de tres metres de l'emperador Ovalerial,
realment una reconstrucció que ens estan preparant,
i llavors la decoració d'un pretori,
perquè realment els espectadors
s'hi fiquin en aquesta escena
i vegin realment
on es van ficar realment fructuosos oriològics.
I com es devien sentir amb tanta grandiositat
i aquell poder que representava Roma.
Aquelles columnes, tot aquell poder, sí, realment.
Déu-n'hi-do, eh?
Aquest any va forta la cosa.
Pel que fa al vestuari,
renoveu, a banda de que es deu quedar petita,
sobretot pels més jovenets,
a banda de la qüestió de talles i mides.
El renovant, sí.
Doncs bé, la representació
sempre ha tingut aquest caràcter
de reconstrucció històrica.
I el text que va fer Andreu Muñoz Melgar,
que és el president de l'associació,
doncs es va adaptar molt a les actes del martiri.
Llavors, clar, des de l'escenografia,
el que s'ha intentat és portar sempre
aquesta reconstrucció fidel
dels espais del segle III.
Però llavors el vestuari
ha estat també un repte per a l'associació.
Fa dos anys,
en la representació última que es va fer,
doncs es va recrear,
gràcies a una subvenció
per part de la Diputació de Tarragona,
es va poder recrear el vestuari militar
del segle III.
de, per exemple, els beneficiaris,
que eren els soldats del governador de Tàrraco
d'aquell moment,
del governador Milià.
Però llavors aquest any
l'associació ha tingut la col·laboració
de Roger Olhamstead,
que és un senyor que actualment està jubilat,
però durant molts anys
ha treballat en diferents superproduccions
de Hollywood.
Per exemple, la pel·lícula Cleopatra
de Richard Barton i Elizabeth Taylor...
Però m'estàs dient?
Sí, sí, sí.
Però és que m'esteu deixant ara bocabadada, eh?
Aviam, els mitòmens estaran dient...
He d'anar a veure això de Sant Fructuós.
I a part també ell ha col·laborat molt
en sèries de la BBC,
com per exemple Jo, Claudi,
o Doctor Who...
Per tant, és un home racionegut.
En sap, en sap.
Té una certa idea del tema.
Sí, i llavors aquest any
ell ha col·laborat amb nosaltres
i ha recreat el vestuari del segle III,
per tant, de l'època de Sant Fructuós.
Llavors, per exemple,
trobarem com a nou
el vestuari del governador Milià
o de la seva filla, de la Júlia.
També ha recreat alguns oficials romans
i fins i tot les espases,
les llances, les cuirasses, bé tot.
I llavors, si algú té interès
per veure aquest vestuari
abans de la representació,
al Museu Bíblic Terraconense
hi ha l'exposició
que estarà durant tot l'any jubilar,
que és l'espai d'interpretació
Sant Fructuós i el seu temps,
i allí hi ha una petita mostra
d'aquest vestuari.
A part, també a l'exposició
es poden veure materials
relacionats amb Sant Fructuós,
des de material arqueològic, literari,
els gojos,
i material diferent de l'any jubilar, també.
Escolta, per estar al disseny,
l'assessorament,
hi ha tot un treball
de recerca històrica prèvia,
per tant, el que és la representació
de Sant Fructuós
té en dues vessants,
la pròpia representació
i la tasca que feu
en quant a reconstrucció històrica,
des del moment que després
al Museu Bíblic
queda tot aquest material.
Podíeu haver optat
des del començament
fer una cosa
com a més minimalista
i treure-us
aquest sobresforç
que suposa
el que és la representació.
Un cop s'ha fet
tota la tasca
de reconstrucció,
on s'elabora
tot aquest material,
els vestits,
les espases,
tot això?
Hi ha tallers especialitzats?
Vosaltres coneixeu gent
que ho fa?
Ho dic a tall de curiositat,
jo som molta fanera.
Jo sé, el Rogero el Hampstead
que és aquest senyor,
ell treballa
en la terra.
Ja té els seus tallers, no?
Sí, ja té el seu taller.
Llavors, bé,
ell fa material
per moltes pel·lícules,
no?
I llavors,
a l'associació
hi ha
les dones de l'associació
com per exemple
la Carme Fernández
que és la mare
de la Carme
o la Rosa Pérez,
doncs elles també
han elaborat
part del vestuari
no de poble
o bé,
part del vestuari
de la representació.
Aquí hi ha una feinada, eh?
Sí.
Un parell de mesos
no arriba
perquè es facin
les representacions
i jo m'imagino
que els nervis
ja estan presents.
Sí,
sí que hi són.
Si ara hi ha nervis,
jo no sé
què passarà d'aquí.
Sempre controlats, no?
Vull dir,
pensa que és el que parlàvem abans,
no?
molts personatges ja
doncs portem
jo, per exemple,
a Eulogi
aquest serà el sisè any
d'entrada,
o sigui,
serà la tercera vegada
que represento
el personatge d'Eulogi
però, per exemple,
fructuós
porta, vull dir,
des que va començar
la passió
representant-ho, no?
Asegem cada dimecres,
assegem de 10 a 12 de la nit,
vull dir que,
home,
hi ha nervis
però, vull dir,
els papers
de moment controlats estan,
els sabem bé.
Home,
aquells nervis necessaris
que donen la responsabilitat, no?
Jo,
cada representació
quan estic a punt de sortir
amb fructuós
i amb auguri
amb el Jesús Blanco
i el Jordi Borràs
doncs el Jesús
sempre m'ho diu,
em diu,
tinc una cosa a la panxa,
no?
I sempre diem,
és normal,
és normal i és bo, no?
Vull dir,
la sensació de nervis
la tenim fins l'últim dia
fins que sortim
i trepitgem
l'arena de l'amfiteatre.
I en tot aquest procés,
Pablo,
no hi ha moments
que us identifiqueu
amb el personatge
fins al punt
que oblideu
allò que us envolta?
Perquè a vegades
hi ha determinades situacions
actorals
i més aquesta,
que té una càrrega emotiva
i fins i tot de creences
com tu manifestaves
i ets cristià.
No hi ha un moment
que perds una miqueta
aquell distanciament
que sempre és necessari
per controlar l'escena
i et sents molt
en el que podies sentir
aquest tema?
Ho parlem sempre.
En el moment
en què trepitgem
l'arena de l'amfiteatre,
en aquell moment
canvia el xip.
A més,
hi ha focus
que ens il·luminen la cara
amb la qual cosa
el públic desapareix
per nosaltres
i en aquell moment
no estàs representant
sinó que ets
i ho vius.
i quan la gent
vingui a veure
la passió
i vegi la cara
de Fructuós,
vegi la cara
d'Alguri,
la de les dones,
vull dir,
veuran en aquell moment,
no veuran
persones interpretant,
veuran personatges
del segle III.
El moment del martiri
continua impactant
el públic
com el primer dia,
no?
Sí,
jo crec que sí.
A més,
aquest any
amb el fet
de la renovació
de sonografia,
el que hem intentat
també és reservar
aquest lloc
del martiri
només pel martiri.
O sigui,
aquest tros
d'arena
d'amfiteatre,
el més a prop
possible
que hem pogut
realment
on se suposa
que va passar
aquest martiri,
llavors,
realment,
impactarà.
O sigui,
ha impactat
i seguirà impactant.
De fet,
impacta perquè
és que és real.
Vull dir,
el Jesús,
que és el que fa de fructuós,
ja s'ha cremat
un parell de vegades.
Clar,
jo us anava a dir,
teniu aquest senyor
especialista de Hollywood
en el tema de vestuari
i no sé si hauríeu
d'anar a buscar
algú de València,
del País Valencià,
amb el tema del foc
que controlés una mica.
Com ho feu?
Això es pot explicar?
Sí,
de fet,
hi ha unes pires
on hi ha barrejada
aigua i benzina
i llavors això
és el que crema.
El que passa
és que de vegades
nosaltres caiem.
L'emoció us porta...
Sí,
de fet,
nosaltres caiem
perquè caiem consumits
per les flames,
però clar,
si no caiem bé,
doncs el Jesús,
ja t'ho dic,
no és la primera vegada
que ha hagut d'anar a urgències
amb una cremada
de tercer grau.
Ja us veig amb l'amianto
sota el vestit de l'època,
perquè no us podeu posar
la vida en perill
fins a aquest punt.
Tot i que està controlat.
Home, clar,
estem parlant de cosetes lleus,
però bé,
que és l'anèdota,
afortunadament.
Enguany,
com dèiem,
pren una especial rellevància
perquè és l'any jubilar,
hi ha un augment en els preus,
però no es pensin,
mira,
no,
és que a més a més,
enguany a tot el que es recapti
va adreçat a obra social.
Correcte.
Obres que es duen a terme
des de diferents organitzacions religioses,
per tant,
això també ho podríem explicar,
bé,
quan diem que augmenta el preu
estem parlant de 10 euros
als adults.
Són 5 euros.
5 euros
i als menors de 3 anys
entra de franc.
Quan he dit augmentar els preus,
ho deia amb reserves,
però cal explicar-ho
perquè enguany aquesta recaudació
anirà a determinades accions.
De fet,
no sé si ho heu comentat,
també hi ha una fila zero
per tota aquella gent.
Això ho podíeu comentar vosaltres,
també, no?
Hi ha una fila zero
per tota aquella gent
que hi vulgui assistir
o vulgui contribuir,
però sense anar-hi
de forma present a l'amfiteatre.
Llavors,
tot el que es recapti,
com bé deies,
vull dir,
es destina a 3 projectes socials
de l'any jubilar.
Un és a Terra Santa,
els cristians de Taiba,
són uns...
Penseu que a Terra Santa
hi ha una guerra,
vull dir,
tots ho sabem,
ho veiem malauradament
a les notícies.
I amb totes les limitacions
que té viure
en un territori en guerra,
clar.
I penseu una cosa,
vull dir,
al final és jueus
contra musulmans
i els cristians
estan al mig.
Els cristians reben
d'un castor
i reben de l'altre,
no?
És una llàstima
que els cristians
que tenim a Terra Santa,
doncs al final
acabi per no haver-hi.
Vull dir,
perquè clar,
quan un rep
d'un costat i d'un altre,
és difícil.
És difícil,
no?
Llavors,
això es tracta
d'ajudar també
a que els cristians
a Terra Santa
puguin sobreviure.
De fet,
ja ho estan fent ara,
ens estan enviant
les llànties
que hi ha
de l'any jubilar,
que són uns coloms,
o tot un tema
de records de fusta
que també provenen
d'Ataíba,
és olivera
de Terra Santa.
Tot això ja ho estan fent,
s'està venent
com a record
de l'any jubilar,
tant per a grins
com per a gent interessada
i una de les
on destinarem
aquests fons
és a Ataíba,
als cristians
de Terra Santa.
Després també tenim
que es donarà
els diners
per la casa d'acollida
s'inauguri
i finalment
per a la construcció
d'equipaments
a les missions
de Ruanda i República.
Home,
doncs per això
t'he sentit
la fila zero
de dir
no puc anar
però vull col·laborar
amb aquests projectes
i tots els que hi vagin
col·laboren ja directament,
això ho diguem
d'acabar en l'entrada,
la col·laboració
amb aquests projectes
que des de l'Associació
Cultural Sant Fructuós
es tiren endavant
amb aquesta representació.
Són tres dies
la capacitat
de l'amfiteatre
aproximadament?
Aproximadament
són unes 800 persones.
Per tant,
caldria aquelles persones interessades
que compressin ja l'entrada.
Sí,
les poden adquirir
al Metropol
i al Servicaixa.
I al Servicaixa.
L'associació
en guany
no distribuirà entrades.
Per tant,
només es pot
al Teatre Metropol
o al Servicaixa
de la Caixa.
I també per internet
a la web del Servicaixa
les pots comprar
i llavors
les pots anar a recollir
a qualsevol oficina
de la Caixa.
Tenint en compte
que són tres dies
que és tanta gent
i la complicació
que teniu
per muntar-ho tot
només faltava també
amb el tema
de les entrades.
Vehicular-ho
a través
d'aquests canals
també facilita
als espectadors
que puguin comprar-les.
És apte
per a tots els públics.
Si algú diu
ui, no, no.
Ja han sentit
que anelleta petita
pot anar-hi.
Home, petita, petita no
perquè s'avorririen
i tampoc no és.
I es fa la nit.
Perquè s'ha de fer la nit.
No es pot fer un altre moment.
És que forma part també
de l'espectacle.
Guanya molt.
Quan la gent...
Jo tinc amics
que no són cristians,
no els agrada
el tema religiós,
però venen a veure l'obra
perquè els agrada.
Perquè combinar
un lloc històric,
l'amfiteatre,
una representació teatral
i la música
de l'escola Cantorum,
jo crec que és un espectacle.
S'ha de viure.
Clar, no estem parlant
d'una cerimònia religiosa.
Estem parlant
d'una representació teatral
que recrea
una part de la història
de la ciutat.
Per tant, independentment
del que un cregui
o deixi de creure,
és un patrimoni viu
i que val la pena
compartir-ho.
Per tant, us agraïm moltíssim
que tireu endavant
aquesta iniciativa
a les 300 persones
o més,
que segurament,
col·laboreu
perquè de manera bianual
es pugui representar
la passió de Sant Fructuós.
De veritat,
Pablo, Maricarmen i Miriam,
ha estat un plaer,
la vostra companyia,
que surti tot molt bé
i allà estarem per veure
un any més
la representació
de Sant Fructuós
i els seus diarques.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.