Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem, al matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem fa moment en el sumari,
parlant ara de qüestions de temes d'actualitat
relacionats amb el món de l'ensenyament,
amb el món de l'educació, que sempre són d'interès.
Sobretot perquè estem a 48 hores de la convocatòria
d'una protesta, d'una jornada de vaga,
una convocatòria que fan l'AUSTEC
i altres sindicats del món de l'ensenyament.
L'AUSTEC és el sindicat majoritari Catalunya,
i altres sindicats secunden una jornada de protesta
contra la nova llei d'educació de Catalunya
que pretén aprovar el govern de la Generalitat
i que, de fet, es abatrà a partir d'ara
en els propers 16 setmanes en el sí del Parlament de Catalunya.
Una llei de l'educació de Catalunya
que ja va provocar la protesta d'una part dels sindicats
el passat mes de febrer
i que ara provocarà una nova, com dèiem, convocatòria de vaga,
una jornada que s'ha decidit que sigui el proper dijous,
dia 13 de novembre.
Per parlar d'aquesta protesta, d'aquesta llei de l'educació,
del que preveu la llei de l'educació
i per comentar altres aspectes relacionats
amb l'actualitat en matèria educativa,
avui ens acompanya el senyor Vicenç Villena,
que és el director dels serveis territorials
del Departament d'Educació aquí al Camp de Tarragona.
Senyor Villena, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
La primera pregunta.
Considera justificada aquesta convocatòria de vaga
que fan alguns els sindicats,
la majoria dels sindicats,
però no tots els que hi ha en el sector de l'ensenyament?
Doncs evidentment no.
I a més, comparteixen aquesta opinió
sindicats tan importants com Comissions Obreres,
UGT, USOC, que és el majoritari en el sector privat,
les associacions de mares i pares
i els moviments d'enovació pedagògica.
Per tant, creiem, dic clarament,
que no la considero justificada.
En poques paraules, els sindicats convocants
parlant que la llei afavorirà l'ensenyament privat.
Aquest, d'alguna manera,
és un dels lemes principals per a la convocatòria de vaga.
Davant d'això, què diu el departament?
Doncs si els oients han tingut ocasió en aquests dies
de veure algun dels debats
que hem tingut a la televisió pública de Catalunya
i en alguns altres espais sobre educació,
jo crec que és raonable esperar
que tinguin una certa sensació d'esconcert o perplexitat.
Perquè és curiós que hi ha molts elements
a què fa referència la llei d'educació,
en què les diferents forces polítiques
o els diferents moviments sindicals
atribueixen qüestions negatives a la llei
o d'altres de positives,
però el cert és que al final no hi ha acord.
Cadascú està dient coses
que podem dir que són contradictòries.
El tema concret que em planteja
és el de la pública-privada.
Els convocants de la vaga
acusen que la llei desmantella
o posa en perill el sistema públic.
Però és que a la vegada estem escoltant
que el sector privat té reticències també a la llei
perquè diu que posa en perill la seva viabilitat.
Les dues coses alhora no poden ser.
És una qüestió de lògica.
Però és que si analitzem altres elements
ens trobaríem igual.
Què plantegem nosaltres en la llei realment?
Perquè és aquesta tasca d'explicacions.
Primer, que tenim una magnífica tradició educativa
al nostre país
i nosaltres volem ser respectuosos en aquest passat
i recuperar el millor d'aquesta tradició.
Què passa, per exemple,
per propostes que en el seu moment
no es van entendre del cooperativisme.
En aquest país hem entingut l'escola,
l'escola catalana
i fórmules d'escolarització de gran prestigi.
Però a la vegada volem assentar noves eines
per atendre un futur que és molt canviant.
És que en una generació ens ha canviat moltíssim.
Ha canviat l'economia,
ha canviat les formes de relació entre les persones,
ha canviat els models familiars,
ha canviat tantíssimes coses
i és evident que l'escola s'ha d'actualitzar.
I s'ha d'actualitzar d'acord
els paràmetres d'aquesta modernitat,
que vol dir més capacitat de decisió,
més responsabilitat,
més participació de les famílies,
perquè tenim algunes propostes
que són dels sectors que convoquen la vaga,
algunes propostes són clarament involucionistes,
que volen treure els sectors i les famílies
de les decisions.
Crec que és una línia de pensament
que l'entendria relonable als anys 70,
però que el segle XXI crec que està una mica
amb el pas canviat.
Quins serien, segons el seu punt de vista,
els punts fonamentals de la llei,
què innova aquesta llei de l'educació,
en fi, respecte a la situació actual
del model educatiu de Catalunya?
Jo crec que la gran aportació és una aposta molt decidida
a la confiança amb els professionals.
Però, clar, la confiança no deixa de ser un pas endavant
en els graus de llibertat i de responsabilitat.
I això pot, de forma natural,
pot crear un cert vertigen.
Si analitzem la trajectòria que tenim com a país
en la gestió dels centres educatius,
hem fet un procés paral·lel al de maduració de les persones.
Nosaltres hem conegut l'escola en què teníem
un model de direcció,
que eren directors d'un cos específic,
que eren molts d'ells vinculats i afectes a la dictadura.
I, per tant, és aquest model que correspon
a la maduració d'un nen de 8-9 anys
que l'autoritat està fora.
Després vam evolucionar cap a la democràcia
i vam passar per models de gestió dels centres,
que era el model que jo dic una mica el model adolescent,
que el claustre entre tots,
ho decidim tot, ho fem tot,
tots quedem una miqueta tapats pel que diu el grup.
Bé, aquest és un altre estadi.
Després vam avançar una mica més
i vam començar a acceptar
que hi ha una responsabilitat cap a la societat
i aquesta responsabilitat demana la participació també de la societat.
I aquest camí no l'hem acabat.
Perquè és cert que tenim el consell escolar del centre,
que és el que té la capacitat de decisió,
però encara tenim una dialèctica professional
que hi ha companys que defensen,
de fet, un dels convocants de la vaga majoritari
defensa que el poder ha de residir absolutament en el claustre.
I, clar, això ens hauríem d'explicar
quin sentit té en l'educació d'avui
que les famílies no...
que vulguem que les famílies participin,
però sense cap capacitat de decidir
en el funcionament dels centres.
Això és una contradicció que en el segle XXI
i en una democràcia avançada
no és sostenible de cap de les maneres.
Però és una de les propostes
que fan alguns dels convocants de vaga.
Per això refermo en aquest argument
que són propostes que estan,
jo diria quasi involucionistes en alguns aspectes,
però que estan fora dels temps moderns.
La llei pretén ser una llei de llarga base en el temps,
en el sentit que es pugui aplicar més enllà
de qui governi el país.
Aquesta és la gran prova.
Aquesta és la gran prova perquè,
mire, jo una mica la conclusió que trec.
Si analitzem ràpidament,
ja hem comentat l'aspecte aquest de pública-privada de la llei,
però si agafem els orígens,
la referència que és el Pacte Nacional d'Educació,
molt elevat per uns,
i jo vull recordar que vostè no va signar
i si aquesta llei
és conseqüència del Pacte Nacional d'Educació,
encara que alguns diuen que no del tot,
doncs és lògic que vostè continuï sense voler reassignar.
Però una qüestió molt concreta,
perquè és respectuosa amb la tradició
que tenim també un sector privada concertada
que també ha fet la seva aportació
i que el que apostem nosaltres
és perquè faci una aportació amb elements nous,
com és la corresponsabilitat social
d'atendre els nouvinguts i la immigració.
Però si escoltem, per exemple,
els companys d'Iniciativa,
dirien que ens hem escurat cap a la dreta,
els companys de Convergència i Unió
dirien que ens hem escurat cap a l'esquerra
i, bueno, i vostè, com ja he recordat,
que no la va votar.
Tornem a estar en un escenari que no s'entén,
no poden ser les dues coses alhora.
Però si anem a les qüestions, per exemple,
de si sent hora,
els companys d'Esquerra Republicana
estarien disposats a pagar-la a tots els centres.
Els companys de l'AUSTEC diuen
que la llei seria una ocasió
per treure la sisena hora,
aquesta sisena hora que ha permès
al professorat de primària
tenir una flexibilitat d'horari.
USTEC proposa retirar la sisena hora
i tornem a estar en el mateix.
Vegem aquí que no hi ha posicions contraris,
però tothom les atribueix com a defectes de llei.
No pot ser tampoc.
La proposta nostra,
avançar per l'espai del contracte de programa
i els centres privats, que n'hi ha molts
que estan treballant amb una gran corresponsabilitat social,
que tinguin un suport econòmic més ampli.
Aquesta és la proposta.
I si anem a qüestions globals,
el tema de la retirada.
Doncs en aquest moment,
qui coincideix de tot l'espectre polític i professional
en la retirada de la llei?
el Partit Popular,
que ha presentat una esmenta a la totalitat,
l'únic grup polític que l'ha presentat,
i USTEC,
que demana USTEC i ESPEC,
com a sindicats que convoquen la vaga,
per la retirada.
La resta,
tota la resta,
estan manifestant la seva discrepància,
però no ho farà amb una vaga,
perquè consideren que no és la mesura,
sinó ho farà amb una manifestació,
i adreçada al Parlament,
perquè és on ara s'està debatent la llei.
La meva conclusió és que quan s'estan produint
tants missatges contradictoris
i tots atribuïbles a una llei,
primer el que caldria és llegir-la,
que cadascú se la miri
i realment valori si aquests elements
que es diuen hi són o no hi són.
Però en qualsevol cas,
jo crec que ens dona la pista del que està passant.
Aquí és una llei que toca tots els aspectes importants
del funcionament del sistema educatiu,
que dona moltes possibilitats noves de millora
i que per tant inevitablement toca
aspectes que interessen
a tots els diferents sectors que hi ha en el sistema.
I cadascú se veu afectat en alguna qüestió.
Ens posa davant d'un repte de país,
que per això quan el conseller Maragall
ho va dir clarament,
vull fer una llei educativa
que permeti fer polítiques educatives diferents,
però que tenim molt clar
quina política educativa volem fer des del govern.
Per tant, està clar,
jo crec que és evident
en totes aquestes posicions
que s'atribueixen i contradictòries,
que aquesta llei
ens demanarà a tots
fer concessions.
Però pot sortir aquesta llei
aprovada al Parlament
en un debat que comença ara
amb un grup del govern
que no hi està del tot a favor,
amb el sindicat majoritari
i en contra,
amb una protesta que es va fer
ja la primera al mes de febrer,
és a dir,
el passat curt i ara tornen a incidir-hi.
Sembla un panorama
molt complicat
per molt bona fe
i per molt bones intencions
que tingui la llei, no?
Bé,
si comparem,
si mirem l'evolució
de la protesta
que es va fer
el dia dels enamorats,
és una coincidència
14 de febrer,
una coincidència
interessant,
avui
doncs ja hem tingut
jo crec que
una obertura
i un pluralisme
en les posicions
i si més no
una manifestació explícita
de negociar el procés.
I el Parlament
està per això,
per negociar aquest procés.
En aquest moment,
si s'arriba en acords amplis
i que és molt probable
que així sigui,
si entra
el principal
partit
en l'oposició
en el cas de convergència
i el govern,
l'iniciativa ha dit
que
té elements
de discrepància
però
no ha presentat
un esment
a la totalitat.
Per tant,
vol dir que
entra en el joc
d'analitzar
i de millorar
què és la funció
que té el Parlament.
Nosaltres tenim
absoluta convicció
que anem pel bon camí
i que continuarem
fent l'esforç
aquest de negociació,
en aquest cas,
els nostres representants
en el Parlament de Catalunya
per introduir
elements de millora.
Per tant,
al final
ha de ser feliç
perquè anem guanyant
cada dia que passa
espais al consens
i a l'acord.
Una última qüestió,
senyor Villena,
sobre la llei.
La llei
es podria aplicar
seguint tots aquests
tràmits parlamentaris
a partir del curs vinent
o alguns aspectes
es podrien començar
a aplicar
a partir del curs vinent
o quines són
les intencions?
Bé,
la llei,
això,
primer ha d'estar
aprovada la llei.
Primer ha d'estar
aprovada la llei.
Que si el tràmit
segueix
amb normalitat
i continuem
tots treballant
de valent
i com diu
el conseller,
fem l'esforç
per aportar
més música
i no tan soroll
amb el respecte
a les posicions
de cadascú.
Cadascú també
pot fer la seva estratègia
i està legitimat
per fer-la.
però podria ser
que l'abril-maig
la llei
estigués aprovada.
Després,
la traslació
dels principis
de la llei
al dia a dia
demana
que s'articulin
decrets
però que
poden estar
amb una certa
agilitat
preparats
i engestits
perquè siguin
afectin ja
o siguin
de compliment
al proper curs.
En fi,
doncs veurem
com ha evolucionat.
D'una banda,
el debat al Parlament,
un debat que ara comença
d'aquesta llei
de l'educació
de Catalunya
i veurem també
quina és la incidència
que té
la protesta
que convoquen
alguns sindicats
de cara al proper
dijous,
dia 13.
Mentrestant,
senyor Villena,
abordem altres aspectes
de l'actualitat,
d'aquells que poden interessar
fins i tot
de manera més immediata
als pares i mares,
a les famílies,
a la comunitat educativa
en general,
que són
les obres d'equipaments,
d'equipaments educatius
en un moment
en què,
a més a més,
la crisi pot amenaçar,
la crisi econòmica
pot amenaçar
de Tarragona Ciutat,
si li sembla
fem un bloc
de centres de primària
i després parlem
d'instituts
de secundària.
De centres de primària,
el gran problema,
per dir-ho d'alguna manera,
o el gran tema
que tenim
és el nou col·legi
Tarragona,
el nou CEIP Tarragona,
el que ha d'anar
a la zona de Joan XXIII.
Com està aquest projecte?
Bé,
la darrera conversa
que vaig tenir
amb els representants
dels pares
i de la comunitat educativa
van explicar
en alguna petita demora
que hi havia
en resoldre
la disponibilitat
del solar,
però en aquest moment
tota la documentació
està en gestida
i nosaltres
ho tenim
a la llista
de prioritats
per entrar
en els propers
acords de govern.
Aquest és un dels centres
que està posat.
Això ens dona,
com bé deies,
fer referència
a la situació
de crisi econòmica
i que està també
en alguna mesura
depenent
de com vagin
els acords
de finançament estatutari,
però
una vegada
el tenim
a la llista
per entrar
en un acord
de govern
o serà
en el primer
que hi hagi
o serà
en el següent,
però
està prioritzat
absolutament
pel que fa
a aquest centre.
Això vol dir
que les obres
començarien
l'any que ve?
Sí,
sí,
haurien de començar
l'any que ve
jo crec que
amb tota seguretat
estaríem
en aquest escenari.
Recordem
que això
substituiria
aquestes aules,
els mòdus prefabricats
que hi ha
al Col·legi César August
i que ja fa
segurament massa
temps
que
perduren.
Bé,
ni massa
ni poc.
Aquí
els procediments
urbanístics
de disponibilitat
de solars
no són fàcils,
que és un tema
que ja hem comentat
en altres ocasions,
si la previsió
i la reserva
de solar
per equipament educatiu
és una tasca
que han de fer
els ajuntaments
a molt llarg termini.
Els que tenen
creixement urbanístic
ho poden anar fent,
però no és per buscar
disculpes,
però també
en aquesta ciutat
hem tingut
alguns projectes
de creixement urbanístic
que han estat troncats
per motius aliens,
com tots sabem,
a l'educació
i que això
pot haver provocat
dificultats
a l'hora
d'aconseguir solars.
L'equip de govern
actual
està fent
un esforç
ingent
i ho he manifestat
en altres ocasions
i s'ha de reconèixer
i la Generalitat
i el govern
el que farà
és actuar en diligència
perquè al municipi
de Tarragona
no se li escapa
a ningú
que hi ha un
endarreriment
que ve
com a conseqüència
de...
Bé,
tothom trobaria
explicacions
o intentaria
trobar responsabilitats
en altres llocs,
però la realitat
és la que és.
Nosaltres hem de governar
la realitat
tal com l'hem trobat ara,
però anem avançant
jo crec que anem avançant
amb seguretat.
El fill de Sulting
que comenta
de la planificació
necessària
a mig i llarg termini
cal planificar
i preveure
altres centres educatius
de primària
a la ciutat de Tarragona
al terme municipal?
Doncs sí,
estem treballant
i han sortit
algunes notícies
fa poc
que a la manifestació
de l'alcalde
ja ho havíem parlat
en les taules
mixtes
de planificació
per exemple
de la reubicació
del col·legi
de pràctiques
en l'àrea
residència
i l'estratègica
que va a la zona
de Pou Voronat
doncs aquella zona
té a més d'aquest espai
té un altre espai
també reservat
i continuem treballant
colze en colze
amb l'administració local
per anar
identificant
i localitzant
solars
de les mides
que necessitem
que són molt grans
perquè parlem de
solars
de 10.000 metres quadrats
amb tots els serveis
per poder construir
nous centres educatius
jo he de manifestar
també
un reconeixement
al regidor d'educació
i al treball
que hem fet
des de l'Ajuntament
per tenir disponibilitat
ja sé que parlàvem
de primària
però ara de seguida
passarem a secundària
del solar
d'Unies
del Tarragona 2
o la zona
de Tarragona 2
la ciutat necessita
necessitar instal·lacions
educatives
perquè
els municipis grans
continuen creixent
continuen creixent
molt en el territori
en altres zones
han afluixat
el creixement
i
tenim aquest dèficit
històric
de planificació
en equipaments
i l'haurem de resoldre
i aquí
jo crec que
tota la societat
i els hem de reconèixer
també els veïns
l'esforç que fan
de comprensió
de tenir
instal·lacions educatives
que
poden condicionar
algun aspecte
de qualitat de vida
però
com que les administracions
fan la seva feina
doncs
també es resoldran
problemes que
d'altra banda
de mobilitat
per exemple
que també són històrics
l'equipament
ajudarà a millorar
l'entorn
ara parlarem d'aquest
i és del
terraonadors
però
per tancar el tema
dels centres de primària
on s'estan buscant
les localitzacions?
hi ha zones
que considera
la Generalitat
i l'Ajuntament
que són prioritàries?
sí
tenim un altre
solar
ja en tramitació
de sessió
molt avançada
que és
a la zona
dels músics
per entendre'ns
el que diríem
vosaltres
és la zona
de llevant
que ja ens permetria
instal·lar
un centre
316
un institut
d'escola
un d'aquests
que va des dels 3 anys
fins a
fa tot l'ensenyament
obligatori
tenim metres
suficients
i de moment
ja tenim un preestudi
d'ubicació
en aquella zona
no seria necessari
de moment
en cap altre lloc
de la ciutat
bé
tenim la zona
de Ponent
que la zona
de Ponent
també
continua creixent
i allà també
per exemple
la floresta
és un centre
que hi ha un projecte
d'ampliació
a dues línies
és un centre
en aquest moment
petit
i amb els espais
força ajustats
i algun altre més
que podria anar
a la zona
i els que tenim
en provisional
a Camp Blà
perquè ell també
ha de disposar
d'un solar definitiu
i també
per tant
són els centres
que en el moment
estan planificats
i la majoria d'ells
ho estan en funcionament
i són ampliacions
els altres
ja els hem instal·lat
amb eulari provisional
però a hores d'ara
tothom sap
que l'aula provisional
vol dir que després
hi ha el centre
en matèria
d'ensenyament secundari
com dèiem
el tema del Tarragonados
quin és l'estat actual
del projecte
bé
està
per les notícies
que jo tinc
hi han presentades
algunes al·legacions
o una al·legació
repetida
i ara
la tramitació
pel que tinc entès
l'Ajuntament
ha de fer un plenari
que dona respostes
a les al·legacions
i per tant
ratificar-se
en la sessió
a partir d'aquí
venen els estudis
nostres urbanístics
també
per saber
la volumetria
que don
de d'on de si
la zona
i el tipus de construcció
que podem arribar a fer
llavors ja es projecta
i en el seu moment
acord de govern
i disponibilitat
pressupostària
també en matèria
d'ahir
tenim el de Sant Salvador
bé
aquest ja
a vegades
el donem per passat
però és que realment
és un èxit
també molt recent
perquè era un centre
que estava
més de 10 anys
esperant la destinació
definitiva
també amb una problemàtica
de solars
que no acabem d'entendre
perquè es va allargar
tantíssim
perquè la corporació
actual
ho va enllestir
en un any
entenem
que era una qüestió
probablement
més de voluntat
se m'escapa
si hi havia
alguna altra qüestió
prèvia perquè en aquell moment
no hi era
però ja el tenim
ja el tenim aprovat
ja el tenim
amb acord de govern
ja en tenim
un pressupost consignat
i em sembla que
ja han començat
a moure
algunes terres
i les obres
començaran ja
unes
instal·lacions educatives
molt desitjades
pel barri
i molt merescudes
d'altra banda
que ens possibilità
també créixer
el centre de primària
i també
de retruc
permetrà també
millorar
la instal·lació
de la llar d'infants
o sigui que és una millora
en tots els aspectes
de la provisió
de servei públic
en el barri de Sant Salvador
i Sant Ramon
que ara ja
és tot un
pràcticament
més enllà de nous projectes
també recordem
que hi ha obres importants
importants a més
amb unes quantitats
de diners
assignades
prou considerables
per exemple
en centres de secundària
amb tants alumnes
com pot ser el Martí Franqués
de fet aquestes obres
ja estan en marxa
què s'està fent
el Martí Franqués
o el Vidal i Barraquet
que són
i és
de referència
a la nostra ciutat
doncs estem
fent el que
en un
en un pla
d'actuació
quin canal
que acabava
el 2000
no es va fer
o sigui
també hi havia projectes
de remodelació
d'aquests centres
que són molt antics
que acabava el 2000
ha dit
sí, sí
eren projectes antics
que en algun moment
s'ha de parlar
que s'havien de fer
remodelacions
importants
bé
doncs ara ens hi hem posat
en el Martí Franqués
bàsicament
és la intervenció
en una planta
on estan
totes les instal·lacions
de laboratoris
que estaven
molt obsolets
molt obsolets
i aquesta és la causa
per la qual
doncs se fa
la intervenció
i també
quan se fa una intervenció
d'aquest volum
s'intervenen qüestions
de seguretat
se toquen totes
les caixes de sensor
se posen ascensors nous
que també estaven
molt obsolets
es milloren
accessibilitats
i qüestions
sortides d'emergència
es revissa
tota l'instal·lació elèctrica
tota l'instal·lació
de calefacció
es reforça
la calefacció
es canvia en tota la carpenteria exterior
perquè és un element
de millora
de confort
important
o sigui
fa una intervenció
realment
important
a fons
que es mereixia
l'edifici
i en el
Vidal i Barraquer
el que hem fet
és
unes naus
que tenien
força obsoletes
i fins i tot
amb teulades
d'aquestes
que ja no són
reglamentàries
i s'han de treure
hem aprofitat
aquest espai
per fer una construcció
de vell nou
en aquell
es queda com un pati interior
i guanyar espais
per una oferta
d'FP
que en la ciutat
ja és molt potent
però que un model
d'oferta d'FP urbà
ens dona unes possibilitats
que hem d'aprofitar
llavors aquest centre
guanyarà també
considerablement
en prestacions
la crisi
com deia abans
no afectarà
doncs el ritme
d'algunes obres
digui aquí a Tarragona
i en el conjunt del país
pel que fa al Departament d'Educació
a les que estan per fer
sí
les que no tenen acord de govern
doncs clar
hauran de pugnar
hauran de competir
per entrar en l'acord de govern
ara tenim un esforç
molt important
i aquí
caldrà la comprensió
de tots
de prioritzar
de prioritzar
les que ja han entrat
en acord de govern
aquestes ja
aquestes s'acaben
ja no hi ha marxa enrere
sense el banc
no no
perquè ja està
consignat
i ja estan els contractes fets
però les que han d'entrar de nou
doncs aquí tenim un esforç
important aquests anys
per part nostra
perquè és molt ingrat
doncs
dir que no
a les il·lusions
de les comunitats educatives
però
mentre tinguem
alumnes
i professorat
amb instal·lacions provisionals
aquests els hem de prioritzar
i hem d'anar
construint els centres necessaris
acabem
ser veient
la crisi
l'escola oficial d'idiomes
alguna novetat?
l'escola oficial d'idiomes
és un procés
l'escola oficial d'idiomes
jo he comentat
en altres ocasions
si atenem en aquest moment
els criteris de prioritat
evidentment passa
a un grau
molt inferior
perquè és un servei educatiu
que hi ha
unes instal·lacions
però
per altra banda
tots som conscients
de la història
que hi ha al darrere
tots som conscients
de la sensibilitat
que hi ha
i
l'Ajuntament
doncs diria
home
més que ningú
per tant
estem aquí treballant
per buscar una solució
en què l'Ajuntament
resolgui
una part
de la dificultat
que tenim
que és la pressupostària
que hem de tenir uns criteris
o sigui
fer compatible
el criteri del departament
que és en benefici
de tots
i especialment
dels que estan
en situació
més precària
amb l'interès
de l'Ajuntament
de resoldre
una situació històrica
jo no en dubto pas
que trobarem
una fórmula
de solució
evidentment
necessitarem
un temps
per aconseguir-ho
i això ens produirà
un cert retard
però
la tindrem
o sigui tindrem
l'escola oficial d'idiomes
encara que no respongui
als criteris
raonables
d'un moment
de crisi econòmica
però si podem
compatibilitzar
el sentiment
i l'aspiració
de la ciutat
amb la situació actual
doncs fantàstic
i serà un èxit
per tots
Doncs així acabem
Senyor Vicenç Pinyan
hem fet un ampli repàs
a l'actualitat
en matèria educativa
pel que fa a equipaments
projectes
inversions
obres que s'estan fent
i també
hem comentat el tema
del projecte de la llei
de l'educació
de Catalunya
que entra a debat
al Parlament
i que a més a més serà motiu
d'una protesta
d'una queixa
d'una part dels sindicats
al sector
el proper dijous
Moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els oients
de Terraona Ràdio
Doncs moltes gràcies
una vegada més
per tenir aquest interès
en l'àmbit de l'educació
i recordar a les famílies
que pel dia
que està convocada
la vaga
doncs que es poden adreçar
a les direccions
del centre
que molt professionalment
els informaran
de com tenen
organitzat aquest dia
i com m'he comentat
un representant
de les associacions
de pares i mares
em deia
en cap sector professional
és un secret
que els professionals
que fan vaga
i és que és lògic
no és cap secret
vull dir
que ho fa conscient
i l'important
és que aquest dia
entre tots
amb la contribució
de tots
i la col·laboració
de tothom
sigui un dia
amb la màxima
normalitat possible
Molt bé
senyor Veïna
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
Molt bon dia
Adéu-siau