logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Per primera vegada en aquesta secció no hem de recórrer el diccionari de grec antic per situar-nos.
Quan érem petits i estudiàvem ciències socials, per allà, quart de ja ve, ja ens parlaven de matèries primeres.
La Maria Dolors García Anton, investigadora de l'IPES, ens recorda un exemple típic d'aquella època.
Si parléssim de matèries primeres senso estricto, estaríem parlant dels materials que s'utilitzen per fer alguna cosa.
És a dir, les matèries primeres, per exemple, de la Torre Eiffel són el ferro i són altres materials de construcció.
Òbviament, però, els investigadors de l'IPES no treballen al parc del Camp de Mar de París, tot removent els fonaments de la Torre Eiffel.
Les matèries primeres dels arqueòlegs són les pedres i toca estudiar-les amb deteniment.
En el nostre cas, els materials de construcció de les eines paleolítiques són pedres, pedres de tot tipus,
on els paleolítics estaven buscant una qualitat per la talla que poguessin donar unes eines que els servissin per tallar la car,
per treballar les pells, per tallar o per segar, etcètera, etcètera.
Llavors, tots aquests materials han de tenir unes característiques.
Han de tallar bé, han de ser resistents, depenent del que vulguin, busquen unes característiques o unes altres.
Els experts en matèries primeres, com la Maria Dolors, investiguen les pedres de l'entorn,
és a dir, les matèries primeres.
També investiguen aquestes eines que es troben als jaciments.
Però el més important és estudiar la relació existent entre aquests dos elements.
Si ens trobem una eina de sílex, on trobem sílex al nostre entorn?
La resposta a aquesta pregunta ens pot proporcionar dades d'allò més interessants.
Fins de la prehistòria, nosaltres més o menys ja sabem quin tipus de roca busquen, no?
I normalment el que busquen és la pedra foguera, el padernal, o el sílex,
perquè té una aptitud per la talla, vull dir que talla molt i va molt bé.
Normalment els jaciments ja és el que es troba, llavors nosaltres agafem normalment el material que trobem al jaciment
i el cerquem en els àmbits, als voltants, en el paisatge que trobem, els anem buscant.
Ajudats dels geològics, dels mapes geològics, de cartes topogràfiques...
Amb tot això nosaltres fem una mena d'espectre de què és el que hi havia al voltant
i anem buscant les pedres que hem trobat al jaciment a dins d'aquest paisatge.
A mesura que avancem en la història, ens podem trobar fins i tot amb veïnes
provenents de terres franceses a jaciments de terres espanyoles.
Quan nosaltres ens fem moderns, el que són les mobilitats s'amplien molt
i a més també comencen a entrar en joc els intercanvis de materials.
És a dir, com que busquen materials que han de ser molt bons,
llavors comencen a intercanviar els sílex que a més els agrada
i uns grups, per exemple, d'Espanya,
poden tenir un sílex que és de molt bona qualitat francès.
Llavors nosaltres també, quan ja entrem al paleolític superior i al neolític,
ja busquem xarxes d'intercanvi d'aquests materials també.
Mobilitat de grups humans, mercadeig prehistòric,
l'estudi de les matèries primeres és una disciplina gairebé indispensable
per conèixer quin us feien els nostres avantpassats dels territoris que ocupaven
i els coneixements que tenien d'aquestes zones.