Ara són dos quarts d'una del migdia, cinc minuts i mig.
Jo no sé vostès, però si miro tan enrere com el Place to See,
jo és que em mereixo, no sóc capaç de comptar
tant centenars i milers d'anys.
Per tant, ens situarem en una època passada,
però bastant més recent.
Estem parlant en aquella època on la ciutat de Tarragona
tenia una important presència de la comunitat jueva.
Aquesta setmana, dijous i divendres,
el Seminari Enyorà de Tarragona farà una aproximació
del món jueu a Catalunya.
Avui volem parlar-ne i ho fem amb l'Andreu Lascorz,
és coordinador del cicle i president
de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel.
Andreu, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Probablement arreu de Catalunya sí que tenim consciència
que hi havia una comunitat jueva importantíssima,
però aquí a Tarragona potser ho desconeixem bastant, no?
Home, jo crec que és una mica a causa dels temps, no?
Des temps que s'ha tocat viure amb el passat per si.
La comunitat hebrea instal·lada a Catalunya
i sobretot a Tarragona estem parlant de més de mil anys,
és molt desconeguda i molt important.
La població jueva a Catalunya hi és des de fa molts i molts segles, no?
Podem parlar com a mínim des del segle I de la nostra era,
però precisament a la ciutat de Tarragona
podem parlar d'una de les comunitats més venerables
i de tota la península i durant més segles hi va haver presència jueva.
Jo per la informació que tinc, fins i tot trobem noms destacats
en dins del que era l'àmbit de la ciència, de la literatura,
a la pròpia ciutat de Tarragona.
Sí, a Tarragona tenim la fortuna de tenir pràcticament de tot
i, per exemple, per dir un detall, el senyor Samuel Benveniste,
que era un rellevant metge i traductor
que va viure a finals del segle XIV a Tarragona,
que va ser metge personal de Don Manuel, germà del rei Pere Ceremoniós
i que fins i tot va fer de traductor a l'hebreu des del jatí,
per tant, coneixer perfectament les dues llengües
del tractat de les Madema i Mònides
i també es pensa que és l'autor de la traducció a l'hebreu
de les consolacions de la filosofia de Boési.
Per tant, tenim personalitats durant segles
i també a l'època contemporània.
Aquest seminari aplegarà molts especialistes
en diferents aspectes de tot el que és la tradició,
la cultura i la presència jueva.
És una aproximació que es vol fer al judaïsme a Catalunya,
com vostès mateixos diuen, des de la història,
però amb la mirada cap al futur, amb l'actualitat.
Les comunitats jueves, ara per ara a Catalunya,
també són nombroses?
No, a veure, la realitat és que les comunitats jueves,
l'estat espanyol, després de patir el trauma que va ser l'expulsió de 1492,
són una ombra del que van arribar a ser.
Però nosaltres analitzarem el que va ser el passat,
el que és el present, que no és evidentment tan brillant com el passat,
i sobretot intentant donar a conèixer la importància de la presència jueva a Tarragona
de més de mil anys, aquest significat,
fomentar aquells valors de solidaritat, interculturalitat i respecte entre cultures i religions
que ens enriquiran a tots,
i a més a més comentar l'actualitat de les comunitats jueves a l'estat espanyol i a Catalunya
i també fora de Catalunya, perquè hi ha moltes persones de cognom tarragano i similars
que per tradició oral creuen que els seus sabants passats van viure a Tarragona
i tenen uns vincles emocionals molt forts en Tarragona.
Vostè és professor, àlies Lluís Domènech i Montaner de Reus,
però a banda d'altres aspectes de la seva professió,
també és professor d'introducció al judaïsme català
als cursos de formació de professorat de la Delegació d'Educació de Tarragona.
Aquesta tasca important en desenvolupar-la,
per allò que vostè deia abans,
que hi hagi una coneixença del que són totes les cultures i totes les religions a casa nostra.
Perfecte, sí, efectivament vam tenir la fortuna
que la Delegació d'Educació de Tarragona va estimar convenient
que hi hagués formació voluntària pel professorat en cultura hebrea,
que és part del nostre patrimoni,
i és el segon any que es fa aquesta formació
i, en concret, quan està fent el CRP del Tarragonès,
dintre d'aquest marc que és el projecte Lluïda de Tarragona.
I tinc la satisfacció de poder dir que més de 50 professors
voluntàriament han assumit aquest repte de conèixer una mica
el patrimoni cultural, lingüístic, de tradicions hebrees,
que són nostres i que nosaltres tenim desconeguts,
i que, en canvi, per exemple, a Israel tenen tan ben conegut.
Pensem que, per exemple, a Jerusalém,
una de les avingudes més grans, més importants,
té el nom d'un rabí català.
Déu-n'hi-do, doncs això és ben curiós,
que per cert, des d'aquest punt de vista,
en aquesta societat que presumim de multicultural,
la nostra, la més immediata, la de Catalunya,
el que són les comunitats jueves,
tenen els seus espais, els seus circuits,
per plantejar el que vostè deia, la cultura,
però també la tradició i la seva religiositat?
Home, fonamentalment, avui, del que es tracta
és de promocionar aquesta part del nostre patrimoni cultural,
independentment de l'afiliació religiosa o laica de la gent,
que a tothom ens interessa.
Llavors, nosaltres coneixem perfectament la nostra tradició cristiana
i se l'estimem,
i també volem conèixer altres tradicions,
com és l'hebrea,
que ens ha impregnat tant la nostra cultura.
Llavors, en aquest sentit,
l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel
ha rebut un gran reconeixement a Israel
fa uns dies de mans de l'expresident de l'estat d'Israel,
precisament per aquesta tasca,
per donar a conèixer tot aquest patrimoni jueu català a Israel,
donar-lo a conèixer Catalunya
i tendir ponts entre Israel i Catalunya.
Per tant, hi ha molta feina a fer,
s'està fent,
i jo el que voldria valorar
és que aquest conveni que es va signar
entre l'Ajuntament de Tarragona
i l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel,
en lliure de Tarragona,
és un punt més a favor d'aquesta capitalitat europea
de la cultura de Tarragona del 2016,
perquè teníem molt abandonat aquesta part del patrimoni de Tarragona,
de la cultura hebrea,
que ens pot ajudar molt,
i que a més a més estava molt desconegut
i que és molt brillant,
com se demostrarà en aquest primer seminari.
Un seminari intens
en el que intervenen moltíssimes personalitats
de l'àmbit universitari,
de diferents organitzacions
que tenen a veure justament
amb aquesta difusió de la cultura jueva,
que tindrà també parts lúdiques
des del punt de vista que hi haurà música,
visites, guiades,
i que en principi jo no sé si és obert a tothom
o està restringit a determinats estudiosos,
perquè això seria important explicar-ho als oients,
senyor Lascord.
Per tant, a veure, és obert a tothom.
L'única qüestió,
hi ha conferències que són obertes a tothom el vespre
i després totes les persones que tingui la possibilitat
d'acudir a totes les conferències
i activitats que es fan matí, tarda i nit,
del dijous i del divendres,
doncs s'han de posar en contacte amb l'organització
per veure la manera de desenvolupar-lo.
En principi, està obert a tothom
perquè el que es pretén des de l'Ajuntament de Tarragona
i des de l'Arci és que sigui tot tipus d'activitat
per enriquir-nos tots,
no només els hebraïstes,
sinó també el poble de Tarragona
i la gent de les comarques de Tarragona
i de més enllà que han confirmat la seva assistència.
Per tant, és obert a tothom independentment dels coneixements.
Només valorem la intenció de conèixer
i per tant tothom que vulgui conèixer té les portes obertes.
Doncs moltíssimes gràcies, senyor Andreu,
l'escort coordinador del cicle
i president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel
per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies i que no sigui el primer seminari.
Moltes gràcies a vostè i fins dijous.
Adéu-siau, molt bon dia.
Bon dia.
I una de les conferències que es faran
justament en aquest març serà el divendres 28 de novembre
d'ho per títol Calagarça i el barri jueu de Tarragona
Notícies històriques de Calagarça
l'invertirà la doctora Marta Serrano.
És professora d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili
i la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Marta Serrano, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
A veure, Calagarça, aquí a Tarragona,
i això ja ho sap vostè, moltes vegades diem
ui, ui, ui, si aquí he passat jueu, no Calagarça com a molt.
Però diguem que a través dels estudis històrics que s'han fet
se sap que hi havia un call jueu
i més o menys vostès ho tenen delimitat en el plano, no?
Sí, sí, més o menys.
Bé, la primera referència de la joieria,
pròpiament dita, que l'anomenen així joieria,
apareix el 1409,
però hi ha evidència de comunitat jueva anterior.
N'hi ha que ho remuntant fins al segle II,
n'hi ha que no, que és al segle V,
perquè el marc específic o geogràfic en el qual es podia trobar,
doncs es trobaria entre la plaça dels Àngels,
el que avui és la plaça dels Àngels,
la plaça del Rovellat, el Forat Micó,
el carrer de la Portella i el carrer Talavera, més o menys,
i la grua de Sant Bernat.
Aquella zona que està, diguem-ne,
delimitada entre el carrer Sant Anna,
la plaça del Rei,
i el que seria el carrer Granada,
doncs seria l'àmbit en el qual estaria reclosa aquesta comunitat.
Tenint en compte les proporcions de la Tarragona medieval,
a veure, era un territori arregladet
que podria acollir un nombre important dins de la comunitat, no?
Sí, el que passa és que als estudis
jo he fet una petita incursió en el que és aquest tema,
o sigui, la meva especialitat no és aquesta.
És medievalista, vostè, no?
Sí, soc medievalista, soc historiadora de l'art,
però vaig tenir un encàrrec per treballar sobre la Cala Garça
i llavors m'he hagut d'endinsar en aquest món
que és apassionant i del que he d'aprendre molt encara, no?
Per això moltes vegades m'escric el que diuen altres autors
que coneixen molt bé la història del passatge de Tarragona.
La qüestió és que s'ha magnificat una mica
a nivell de població jueva.
El fet és que a Tarragona no hi va haver
una comunitat molt important de jueus.
El que passa és que la comunitat del segle XIII
probablement era una comunitat molt rica
i que ens fa anar molt bé a l'hora d'època de reconquesta,
per dir-ho d'alguna manera,
i llavors és per això que moltes vegades
es va definir Tarragona com una ciutat de jueus,
però no tant per la quantitat de jueus que hi vivia,
sinó per la qualitat a nivell menestral, econòmica, etcètera,
que aquesta comunitat tenia
per la vida, diguem-ne, cultural, econòmica i social de la ciutat.
La transcendència que tenien les accions d'aquesta petita comunitat
en què era tota la societat,
què determina, i no sé si la pregunta que faig és correcta,
però molt encorregida,
què determina que un edifici com ara Calagar-se
es pugui dir que es jueu o no?
En el cas de Calagar-se,
la qüestió és que s'ha trobat,
allintada a la porta,
un foradet on es col·locava el mesosà,
que era sempre utilitzat a totes les vivendes
o edificacions de caire públic o privat de la comunitat jueva.
És a dir, el fet que s'hagi trobat aquest foradet
on posar aquests escrits a la mesosà,
llavors justifica i evidencia
que aquest edifici va ser utilitzat per la comunitat jueva.
Per altra banda, Calagar-se
és un edifici prou emblemàtic per la seva arquitectura,
els blocs de pedra tan ben treballats
i els arcs diafragma amb els quals està conformada l'edificació
i de la qual parlaré el divendres,
doncs mostren que és una arquitectura prou important
de la comunitat jueva de Tarragona
i que, sens dubte,
fó un edifici emblemàtic de la juderia.
I el fet, com et dic,
que hi hagi aquest foradet per col·locar aquest escrit
evidencia que, evidentment, va ser emprat,
va ser utilitzat per la comunitat jueva de Tarragona.
No, clar, no tenim dades per saber exactament
quina era l'utilitat d'aquest edifici,
si era un immoble privat,
si formava part d'algun tipus d'entitat,
associació gremial, no ho sé.
No ho sabem.
El fet és que a mi se'm va encarregar precisament
el que jo treballés sobre aquesta qüestió
i el que m'hagin cridat per aquest congrés,
motiu pel qual estic molt contenta,
és perquè l'Ajuntament volia corroborar,
a veure si podia trobar alguna mena de documentació
que corroborés que Calagar-se havia estat
o bé sinagoga dels jueus o bé havia estat Palau Reial
en temps de Joan II.
I no vaig poder trobar cap documentació
que confirmés cap de les dues, no?
Si és veritat que en moments de crisi,
que els jueus, evidentment,
van patir molts moments difícils en l'edat mitjana,
doncs era relativament habitual
que un edifici, doncs, gran,
que en aquest cas Calagar-se ho és,
doncs pogués aculler la comunitat
per fer determinades pregàries, etcètera.
És a dir, que pogués funcionar com a sinagoga.
De totes maneres, la documentació de Tarragona
constantment ens ubica la sinagoga
en un altre indret i no a Calagar-se.
Llavors, no se sap ben bé
quina utilització va poder tenir.
El problema és que tenim una edificació
amb arcs diafragmàtics,
que és una estructura molt polivalent
i que permet que tingui unes funcionalitats
d'edifici molt obertes,
és a dir, permet moltes utilitzacions
i jo m'inclino a pensar
que potser podria ser una mena
d'espai dedicat al comerç
com podria ser al carrer Marceria,
a les voltes de la Marceria,
que era l'àmbit cristià
i molt proper al que és la zona de Calagar-se
i que podria, doncs, penso,
però sense cap mena d'argument documental,
doncs, que podria tenir aquesta funcionalitat.
Sens dubte, era d'algun important propietari jueu
perquè, doncs, guanya, diguem-ne,
espai a la plaça dels Àngels,
que llavors era la plaça Jueuria,
és a dir, és un edifici que es menja geogràficament,
diguem-ne, un espai públic
i, per tant, se suposa que va poder ser
en aquell moment, doncs, un edifici
amb una funció pública per a la Jueuria
o bé d'un propietari portantat
de la comunitat jueva.
O pot ser un punt de partida
per plantejar una hipòtesi, no?,
de cara a investigació futura
que fos aquesta la seva funció.
Sí, sí, de fet, jo el treball que vaig a Entrega
i el que comentaré el divendres
són les possibilitats que jo vaig anar pensant
i com les vaig descartant
conforme la documentació
em va dient una sèrie de pistes,
però n'hi ha, doncs,
que s'hauria de treballar una mica més a fons
a veure si es pot trobar alguna cosa,
doncs, que ho confirmi,
però la documentació és molt parca,
és molt difícil trobar lletres, diguem,
nou cartes que ens indiqui precisament aquest edifici
i llavors jo m'he vist molt, molt desanimada
en molts casos, doncs, a l'hora de trobar aquest tipus
de documentació, però, vaja, penso que
és un edifici prou emblemàtic
i que no només s'ha de conservar,
sinó que s'ha d'estudiar una mica més a fons
a veure si la documentació que està conservada
als atxius, tants de Tarragona
com de l'atxiu de la Corna d'Aragó,
ens pot donar més dades.
Perquè ara que tinguem certesa d'un edifici jueu
aquí al casc antic només és aquest,
no tenim indicacions que qualsevol altre edifici
que detés d'aquesta època, més o menys,
doncs, també pertanyés a la comunitat jueva.
Sí, home, restes tan evidents com calagar-se, no,
perquè, evidentment, hi havia construcció
perquè hi havia aquest call amb aquestes portes,
la portela dels jueus, de fet,
que es pot veure al passeig arqueològic,
és una mostra.
El que passa és que, clar,
les edificacions posteriors, diguem-ne,
que estan a sobre de les cimentacions
d'aquests altres edificis, no?
Per exemple, l'església de Nazaret,
és probable que si es fessin prospeccions,
és probable, jo no ho sé segur,
però és molt probable que poguéssim trobar
algunes petjades, diguem-ne, del passat jueu.
Jo no sé per què intueixo, senyora Serrano,
que se li heu encuriosat una línia d'investigació.
Ara se li ha girat feina, eh?
Sí, sí.
Perquè jo no crec que es quedi satisfeta
amb tot això que té ara, eh?
No, no, no, que és insatisfeta.
El que passa és que s'ha de trobar el moment
i llavors les excuses,
el fet que hi hagi aquest congrés
és una excusa més per tornar
sobre una feina que ja vaig fer
i sobre la qual m'agrada tornar-hi
perquè hi ha molts punts oberts
i sí, sí, el meu...
La labor d'un historiador
i d'un historiador de l'art
és un continuo aprenentatge
i són reptes nous que tenim
i que m'encanten assolir.
I, a més, compartir amb tothom
com farà aquest divendres
en el marc d'aquest seminari.
Serà a les 12 del migdia
quan la doctora Marta Serrano
farà aquesta xerrada
Cala Garça
i el barri Jueu de Tarragona
Notícies Històriques de Cala Garça.
Marta Serrano,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i per compartir aquestes coneixences.
Molt bé, doncs a Valtros també
per el vostre interès.
Adeu-siau, molt bon dia.
Adeu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.