Les 10 del matí i 12 minuts, el nostre convidat avui, en aquest matí de dimecres,
ha estat senador en l'última legislatura.
Abans del 1999 al 2003 va ser diputat provincial.
A nivell personal hem de recordar que va néixer a Riudoms ara fa 46 anys,
està casat i amb dos fills.
Ara, per primera vegada, es presenta al Congrés dels Diputats
amb l'objectiu de mantenir l'escoa assolit pel seu partit a les eleccions de fa 4 anys,
des de les eleccions del 2004, quan precisament la seva formació va aconseguir
els millors resultats de la història.
Avui parlem, al matí de Tarragona Ràdio, amb Lluís Aragonès,
el cap de llista per Tarragona d'Esquerra Republicana
en les eleccions al Congrés del pròxim diumenge.
Senyor Lluís Aragonès, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Fa 4 anys, vostès, Esquerra Republicana, van fer el gran salt d'un a 8 diputats.
Era en el temps del cas Carot, era el temps de la majoria absoluta d'Aznar,
era el temps de la guerra de l'Iraq.
Amb quins arguments ara, sense el cas Carot, sense Aznar, sense guerra de l'Iraq,
amb quins arguments ara Esquerra Republicana mirarà de mantenir aquests resultats de fa 4 anys?
Efectivament, els arguments són uns, i és el treball realitzat durant aquesta legislatura.
Crec que el treball realitzat durant aquesta legislatura
ens consolida l'opció independentista,
l'opció d'Esquerra Republicana a Madrid.
demostrarem, i de fet, totes les enquestes estan coincidint,
en què Esquerra Republicana està consolidada, per tant, que no ha estat una flor d'estiu.
Allò de passar de zero diputats o d'un diputat,
de tenir una representació més simbòlica que altra cosa,
a passar a tenir un grup parlamentari potent,
és una qüestió que a hores d'ara tothom admet que ja està consolidada.
Per tant, la presència de l'independentisme a Madrid és un fet.
Vostès han dividit la legislatura que s'acaba en dos blocs, en dues parts,
el que han anomenat bieni progressista al principi,
quan van donar suport a la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero
com a president del govern espanyol,
i després el que han anomenat el bieni negre,
quan justament, a la part final, quan el PSOE es va decantar més
per pactar lleis amb Convergència i Unió i el nacionalisme basca moderat.
La pròxima legislatura, la que comença,
si guanya Zapatero però sense el suport de forces nacionalistes catalanes com Esquerra,
pot ser tota una legislatura de color negre, seguint la seva metàfora?
Preveuen això, aquest mapa?
El que... Miri, hi ha el negre i el fosc.
El negre, a Zabatxe, que dirien,
i el negre aquest intens seria una victòria del Partit Popular,
i un grup parlamentari fort, Esquerra Republicana Forta de Madrid,
el primer que impedeix és que el Partit Popular torni a governar.
Recordem que el Partit Popular és el qui té recorregut l'Estatut,
el Tribunal Constitucional,
el qui, si pogués, tornaria a reeditar el Plan Hidrològico Nacional.
Per tant, la primera missió d'Esquerra Republicana
és impedir que el Partit Popular torni a governar.
quin és l'altre repte que nosaltres ens proposem?
Doncs ser el suficient ben forts a Madrid
per condicionar polítiques d'un hipotètic govern del PSOE.
Una majoria absoluta.
I aquests darrers dies estem veient
que el PSOE està cantada la victòria del PSOE.
Per tant, una majoria absoluta del PSOE
seria molt perjudicial també per Catalunya.
Per tant, el nostre objectiu és condicionar,
tenir un grup fort per condicionar les polítiques del PSOE
a favor de Catalunya.
Està clar, perquè l'únic interès d'Esquerra Republicana
és anar a Madrid per defensar els interessos del territori,
de Catalunya i de la seva gent.
Vostès volen condicionar un hipotètic govern socialista,
però insisteixo en que Zapatero, com a mínim,
aquests dies en campanya, ho va dir la setmana passada,
i més d'una vegada,
amb vostès pràcticament no vol ni parlar.
Això fa gràcia.
Això fa gràcia perquè les collontures, diguéssim,
seran les que seran,
i el senyor Zapatero, doncs, en fi,
si ha de ser investit president del govern una altra vegada,
doncs necessitarà suports, no?
Necessitarà suports.
De tota manera, jo ho entenc, el que diu el senyor Zapatero,
perquè ell preferiria, de fet, aquesta darrera etapa de la legislatura,
i així s'ha evidenciat, preferiria Convergència.
És lògic, és lògic.
Convergència té uns altres tipus d'interessos.
Convergència és el tio Paco de las Rebajas.
Mentre hi hagi Convergència que pugui condicionar governs,
Catalunya hi perdrà perquè, doncs, es ven més barato, per entendre'ns, no?
I aquest és un dels drames que tenim els catalans.
Aquest és un dels drames que tenim els catalans.
Convergència, insisteixo, té altres interessos.
Convergència vol tenir ministeris a Madrid.
Convergència vol condicionar el seu suport parlamentari,
i això el senyor Jordi Janer, cada nit, cada nit, cada nit,
en cada míting que està assistint, i que m'arriben els informes,
doncs ho està dient tant a l'Ebre com a Tarragona, com a Reus, com a tot arreu,
que un dels objectius de tenir un grup parlamentari fort de Convergència a Madrid
és acabar amb el govern de Catalunya, és acabar amb el tripartit.
Clar, i això per un nacionalista, això per un demòcrata és molt greu, no?
I que donar suports parlamentaris i, a canvi, carregar un govern legítim,
com el govern de Catalunya, però per un nacionalista encara és molt més greu.
Posar en qüestió el govern de Catalunya a canvi de suports parlamentaris a Madrid,
en fi, és una cosa completament vergonyant.
Nosaltres anem a Madrid a defensar, amb ungles i amb dents, el govern de Catalunya
perquè tingui tots els recursos que necessita, totes les eines que necessita
per poder-los oferir al conjunt dels ciutadans.
Com volen condicionar?
És a dir, quina seria una condició prioritària per vostès per Esquerra Republicana
a donar suport a una hipotètica investidura de Zapatero de nou
com a president del govern espanyol?
Mira, el senyor Zapatero ens ha enganyat, no a Esquerra Republicana,
ens ha enganyat als catalans i a les catalanes.
I aquesta és una qüestió objectiva.
Va dir que traspassaria rodalies, no els ha traspassat,
va dir que traspassaria els aeroports, no els ha traspassat,
va dir que donaria suport a l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya
i va pactar amb el senyor Mas l'Estatut retallat.
Per tant, és una persona que, a hores d'ara, no és de fiar.
Amb les persones que no són de fiar, el que fas és cobrar per avançat.
I nosaltres el que farem amb aquesta legislatura és cobrar per avançat.
Una de les primeres qüestions, la primera qüestió que posarem damunt de la taula,
si Esquerra Republicana és decisiva a Madrid,
és canviar l'actual sistema de finançament.
L'actual sistema de finançament que és el llastre més gros
junt amb les infraestructures que els catalans i les catalanes estem suportant.
Aquest dèficit fiscal, aquest expoli fiscal que l'Estat espanyol està executant sobre Catalunya.
I cobrar per avançat, què vol dir?
Doncs que hi ha una feina prèvia que consisteix en la publicació de les balances fiscals,
les balances fiscals que és la prova del cotó.
De dir, anem a evidenciar formalment, oficialment, que el govern reconegui aquest dèficit fiscal.
Per tant, abans de la investidura d'un hipotètic govern presidit pel senyor Zapatero,
nosaltres exigirem la publicació de les balances fiscals,
que és l'eina que ens permetrà negociar un sistema de finançament just.
No volem res més, volem justícia, que l'esforç que tots els catalans i les catalanes estem fent,
l'esforç fiscal, la generació de riquesa amb la qual contribuïm al conjunt de l'Estat espanyol,
ens retorni amb les mateixes condicions, amb els mateixos percentatges,
que els retornen els bascos, que els retornen els navarresos,
perquè, en definitiva, tothom vol veure recompensat el seu esforç per poder viure en condicions,
per poder viure bé.
En aquestes setmanes de precampanya i de campanya electoral
han aparegut alguns temes de plena actualitat,
o alguns que estaven una mica oblidats han tornat al primer pla de l'actualitat,
com el tema de l'aigua, i això ens afecta i molt aquestes comarques,
amb un hipotètic trasbassament d'aigua de l'Ebre,
o el transport d'aigua, també hipotètic futur, de Tarragona a Barcelona,
en cas de necessitat a l'àrea metropolitana.
Quina és la postura d'Esquerra sobre la qüestió de l'aigua?
Miri, la postura d'Esquerra sobre la qüestió de l'aigua,
és claríssima, no?
Esquerra Republicana està radicalment en contra
de plantejar qualsevol tipus de trasbassament de l'aigua de l'Ebre,
sigui cap al sud, sigui cap al nord.
I aquesta és una qüestió d'aquelles que em sembla
que no cal esforçar-s'hi massa en convèncer,
perquè just el 2004, quan es van celebrar les eleccions,
la primera condició que nosaltres vam posar damunt la taula
per investir com a president el senyor Zapatero
va ser la derogació del Plan Hidrològico Nacional
del Partit Popular i de Convergència i Unió.
Del Partit Popular i de Convergència i Unió.
El Partit Popular és trasbassista, Convergència i Unió és trasbassista.
Convergència i Unió ara ha d'anar a les Terres de l'Ebre a demanar perdó.
Nosaltres anem a les Terres de l'Ebre a dir
aquí estem, continuarem defensant el territori amb la mateixa força,
amb la mateixa energia, amb la mateixa credibilitat
que ho han fet fins ara.
Convergència i Unió ha de demanar perdó
perquè va cometre un greu error.
I en quant a la situació actual de Sequera,
doncs, escolti, hi ha un govern,
que és el govern de la Generalitat,
que té projectes, té projectes que estan fonamentats
amb tot això que anomenem i que ens ho hem de creure
perquè és el present, perquè és el futur,
que és la nova cultura de l'aigua.
Tota la qüestió de trasbassaments
entre els diferents conques dels rius,
això forma part de la història, forma part del passat.
És una qüestió insostenible i que tothom ja està descartant.
Nova cultura de l'aigua, què vol dir?
Doncs més racionalitat en els usos de l'aigua,
tant en els usos domèstics com en els industrials,
com en el sector primari, en l'agricultura, en la ramaderia.
Vol dir, doncs, apostes que la tecnologia et facilita
que cada vegada puguin ser més efectives,
com és tot el que fa referència a les desaladores,
la desaladora que aviat es posarà en funcionament
al Baix Llobregat, però també la del Baix Penedès,
de Cunit, que és molt més eficient,
que és molt més sostenible, que és molt més ecològic,
que és molt més econòmic que no pas plantejar els trasbassaments.
no només de l'Ebre, sinó del Roina, també.
Per tant, aquesta és l'aposta del govern de Catalunya
i aquesta és la proposta d'Esquerra Republicana.
Li plantejo, senyor Aragonès, ara temes concrets,
qüestions concretes del nostre àmbit territorial més proper,
però que afecten, evidentment, amb la feina que ha de fer,
amb la gestió que s'ha de fer en els propers anys
al Parlament espanyol i al Govern central,
fa s'anar maríptima de Tarragona.
Què s'ha de fer, segons l'Esquerra Republicana,
en aquesta propera legislatura?
Façana marítima de Tarragona,
el primer que s'ha de fer ja s'ha fet, afortunadament,
i que és posar d'acord
amb les tres administracions que hi intervenen,
que és l'Ajuntament de Tarragona,
que és el Govern de la Generalitat i que és el Govern central.
A partir d'aquí, doncs, s'ha de traslladar la via fèrrea,
s'ha d'alliberar la façana marítima aquesta,
perquè tots puguem tirar la vista a l'horitzó
i contemplar aquesta Mediterrània tan extraordinària que tenim,
i això és un espai que s'ha de recuperar per la ciutat,
pel territori,
i aquesta és l'aposta d'Esquerra Republicana,
claríssimament, claríssimament.
No volem canviar un tipus de barrera,
que és l'actual via fèrrea,
per unes altres barreres visuals
que podrien ser els pisos que significaven
amb el projecte Bofillo, i això ho tenim clar.
Segona qüestió concreta, aeroport de Reus.
Qui ha de gestionar l'aeroport de Reus?
Són partidaris del traspàs de la gestió,
imagino, d'aquesta infraestructura de les nostres comarques?
Efectivament, a Esquerra Republicana hem defensat,
com ningú,
el traspàs de la gestió dels aeroports de Catalunya.
L'aeroport de Reus, en primera instància,
igualment que l'aeroport de Girona
i l'aeroport del Prat,
per tenir un sistema aeroportuari català descentralitzat
i que ens permeti ser molt més competitius del que som,
perquè és una de les potencialitats que el país,
és una de les potencialitats que el territori té.
L'aeroport de Reus és cap dalt
pel desenvolupament, igual que el port,
pel desenvolupament de tot el que és l'economia
i per tot el servei que hem de donar a la gent,
a les persones, per poder-se desplaçar per treball, per oci, etc.,
des d'expectatives de competitivitat.
L'aeroport de Reus pot tenir superàvit,
pot ser competitiu,
si ho gestionem nosaltres i ho gestionem bé.
Quan diu nosaltres, de qui parla?
Doncs estic parlant del govern de Catalunya,
estic parlant dels ajuntaments de la zona
i estic parlant també de la part privada
que nosaltres pensem que s'ha d'incorporar
en la gestió dels aeroports,
bé, siguin cambres de comerç
o en estructures empresarials similars.
Un equipament cultural de primera magnitud,
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
la titularitat del qual continua sent de l'estat,
del govern central.
Si ha de traspassar la titularitat?
És un altre dels incompliments del govern tapatero.
això és que per llei s'ha de traspassar, no?
Que passa que aquest acoquinament
que el govern del PSOE té davant del Partit Popular
es veu traslladat en qüestions com aquestes, no?
I que traspassar el Museu Arqueològic
ja és una qüestió d'aquelles
que és més administrativa que altra cosa, no?
I que hauria de ser un fet d'aquells
que no ens hauria de treure la son.
L'acoquinament del PSOE,
el silenci del PSC, per altra banda,
que està diluït dins del PSOE,
fa que qüestions aquestes
es converteixin en qüestions polítiques,
no només, escolti,
el Museu Arqueològic s'ha de traspassar
i s'ha de traspassar ja,
però perquè així està marcat amb el nou estatut.
Per tant, no juguem amb això.
No juguem.
Que no caiguin a la trampa
de la pressió del Partit Popular,
perquè és el problema que té el PSOE
en aquests moments.
L'acoquinament amb qüestions nacionals
de cara a la pressió
que els hi està fent el Partit Popular.
Per això necessitem ser forts a Madrid.
Per això Esquerra Republicana
necessita ser forts a Madrid.
I un edifici emblemàtic també
de l'Estat a la ciutat de Tarragona,
l'edifici del Banc d'Espanya,
que està buit des de fa temps
i del que es parla molt.
Segons Esquerra Republicana,
què s'hi ha de fer amb aquest edifici?
La titularitat també ha de canviar?
Ha de deixar d'estar en mans de l'Estat?
La titularitat ha de canviar
i ha de passar a disposició de la ciutat.
I la ciutat sabrà què fer.
I aquí tota l'autonomia per la ciutat
perquè decideixin el que han de fer.
Alguna proposta de totes maneres
d'Esquerra Republicana?
No n'hi faré cap.
Prefereixo que la faci el Sergi de los Rios,
prefereixo que la faci l'Ajuntament de Tarragona.
Una prioritat en matèria d'infraestructures,
de les moltes que segurament pot haver-hi
a les comarques del Camp de Tarragona,
si el futur diputat Lluís Aragonès
hagués de marcar una, quina seria?
Doncs miri,
una que ja s'hauria d'haver,
s'hauria d'haver complert i no s'ha complert
i que és el traspàs de rodalies.
Prèvia inversió.
Prèvia inversió.
Sap vostè que
amb tot el que és infraestructures,
Catalunya i el Camp de Tarragona
està suportant una desinversió històrica
que fa que tots els caos aquests
que s'estan produint amb rodalies,
però també amb els aeroports, etcètera,
siguin fruit d'aquesta desinversió.
Per tant, prioritat,
que es facin les inversions necessàries
en el que és el ferrocarril convencional
i que després es traspassi.
Però traspassar rodalies
vol dir traspassar rodalies i regionals
i no circunscriure-ho a l'àrea de Barcelona
i la seva zona d'influència,
sinó que també a Tarragona,
sinó que també a Reus,
a tot el Camp de Tarragona,
a totes les Terres de l'Ebre,
puguem tenir un sistema de rodalies propi
que ens permeti connectar-nos entre nosaltres,
les capitals de comarca,
com pot ser que un ciutadà de Valls,
per venir aquí a la ciutat, a Tarragona,
hagi d'anar fins a Sant Vicenç de Caldés
i després venir cap aquí.
Aquestes són les qüestions que hem d'arreglar.
Per tant, el traspàs de rodalies
per articular tota la comunicació ferroviària
i per donar servei,
un servei potent als ciutadans
perquè es puguin desplaçar amb fluïdesa
és una de les prioritats.
Abans li deia que l'aigua havia aparegut de nou
a la campanya electoral en les últimes setmanes
per qüestions d'actualitat,
també l'economia, la situació econòmica,
aquesta situació de recessió econòmica,
ahir coneixíem les dades a l'atur,
torna a augmentar d'una manera significativa,
dades preocupants.
Segons Esquerra Republicana,
cal canviar la política econòmica,
ja que tornem a parlar de possibles condicionaments
del govern central,
cal canviar aspectes importants
de la política econòmica
que s'ha fet fins ara o no?
Efectivament.
L'aposta a favor de...
Per exemple, ahir jo estava reclamant
una vegada conegudes les dades
de l'atur a Tarragona
que són realment preocupants.
Estava reclamant que...
Perquè és que al final
sempre fem cap al mateix lloc.
aquestes qüestions
ens les hem de solucionar nosaltres,
el nostre govern,
el govern de la Generalitat,
i per això necessitem recursos
i necessitem eines.
I un sistema de relacions,
un marc de relacions laborals pròpia,
doncs segur que faria
que ens poguéssim organitzar molt més bé,
hi hauria molta més coordinació
entre empresariat,
entre sindicats,
entre treballadors,
i el marc de relacions laborals pròpia.
Per altra banda,
suporta la petita i mitjana empresa
rebaixant l'impost de societats
per poder crear llocs de treball
aprofitant i fent del problema
fent una oportunitat.
I si ara hi ha una recessió
en el que és el sector de la construcció,
hem de tenir els recursos suficients
per impulsar polítiques proactives
a favor de la creació
de llocs de treball de qualitat
amb valor afegit,
apostant per la recerca,
per la innovació,
amb contacte i amb col·laboració
amb la universitat
i amb el món empresarial.
I que possibilitats n'hi ha,
el projecte ja és
des del govern de la Generalitat de Catalunya,
el conseller Huguet
està treballant a fons
en totes aquestes qüestions
i és un dels reptes que tenim,
és un dels reptes importants que tenim,
que totes aquelles persones
que els costa arribar a final de mes,
que hagi un salari mínim interprofessional
que sigui superior a l'actual
i que la tendència sigui arribar
en els 1.000 euros.
Les idees les tenim,
el govern està preparat per fer-ho,
necessitem que el que és nostre,
que són els diners que nosaltres enviem a Madrid
i que no ens tornen,
les eines aquestes que reivindiquem
poder-les gestionar nosaltres,
les tinguem.
I per això nosaltres volem anar a Madrid
i per això volem un grup parlamentari fort a Madrid
per reivindicar que ens donguin les eines
per poder fer polítiques a favor també del món del treball.
Acabem ja, senyor Aragonès.
Aquesta...
Quin tipus de legislatura serà, segons vostè,
en el camí cap a l'independència
que vol Esquerra Republicana de Catalunya?
Què suposarà aquests propers quatre anys?
O què vol que suposi per Esquerra Republicana?
Jo el que voldria és que pel Camp de Tarragona,
per les Terres de l'Ebre,
que hi ha uns mínims
en els quals tots plegats coincidim amb la diagnosi,
ens uníssim,
per tirar-los endavant.
Sap vostè perfectament
que jo vaig plantejar
ja fa algun dia,
ja fa algunes setmanes,
ja fa fins i tot més d'un mes,
que vaig plantejar
com a tret de sortida
de la meva campanya electoral
la reivindicació d'un lobby territorial
per tirar endavant
qüestions que són essencials
pel Camp de Tarragona.
I estava pensant
en el traspàs de l'aeroport,
en la qüestió de rodalies
que estàvem comentant,
que hi hagi l'alta velocitat
que és un coll de botella
que hem de superar
entre Castelló i Tarragona,
que la línia Reus-Mora-Casp
que arriba fins a Saragossa
i que connecta el port i l'aeroport
sigui una línia on s'hi inverteixi,
que tota una sèrie,
el trasllat de la via fèrrea
del centre de la ciutat de Reus
a fora de Reus,
que hi hagi l'estació central,
la façana marítima,
totes aquestes qüestions
que amb matisos,
tots plegats,
coincidim amb la seva diagnosi,
doncs home,
unim-nos
i els sis diputats i diputades
i els quatre senadors i senadores
que sortirem elegits,
doncs actuem de comú acord
amb aquest discurs
aquest discurs que és essencial
per a les nostres comarques
i traslladem-lo a Madrid
i fem un pacte,
un pacte de mínims,
sense que ningú renunciï
a la seva ideologia,
sense que ningú
renunciï als seus trets característics,
que com a partit que representa
té l'obligació,
per altra banda,
de defensar.
Però aquests mínims,
que tots plegats els portem en cartera
i que tots plegats els defensem
a Madrid de comú acord.
Si anem junts,
segur que el camp de Tarragona,
segur que les Terres de l'Ebre
hi guanyarà, i molt.
Doncs amb aquest missatge ens quedem.
Senyor Lluís Aragonès,
cap de llista d'Esquerra Republicana,
les eleccions el pròxim diumenge
al Congrés dels Diputats,
moltes gràcies per venir aquest matí
en directe a Tarragona Ràdio,
bon final de campanya
i que vagi també molt bé
la jornada de diumenge.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.