Televisió digital terrestre, encesa, sincrònica, cercadors, múltiples,
són conceptes una mica complexos, però cada mica a mica ens hi haurem d'anar acostumant
perquè un altre concepte com la televisió analògica desapareixerà d'aquí molt poc temps.
Volem parlar d'aquestes qüestions, en definitiva, de la TDT,
que és quan realment la podrem veure, quins avantatges comporta,
i això ho fem amb el senyor Carles Mundó, que és el secretari de mitjans de la Generalitat de Catalunya.
Senyor Mundó, hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que tot, gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Per situar els ullents, quan parlem de TDT, de televisió digital terrestre,
tothom ens explica sempre els seus grans avantatges.
Quins avantatges comporta pels espectadors, per les persones que veiem la televisió a casa nostra?
Doncs miri, per la ciutadania, per els consumidors de televisió,
el que acaba aportant principalment són tres o quatre avantatges més clares.
Una d'elles és un punt de vista tècnic,
que és que la televisió digital terrestre permet millorar de manera visible
el so i la imatge del senyal de televisió.
Per tant, aquesta és una millora tècnica que la gent pot percebre,
sobretot quan tingui oportunitat de comparar-ho amb la recepció del senyal analògic.
En segon lloc, el que aporta també és un increment de l'oferta televisiva,
tant de televisions locals, de televisions d'àmbit nacional i d'àmbit estatal,
i pensem que l'increment de l'oferta de televisió en si mateixa és positiva.
Evidentment, tothom farà les valoracions subjectives que vulgui
sobre l'interès dels continguts de cadascuna de les cadenes,
però pensem que l'increment de l'oferta és positiva,
i de manera singular, des del govern, valorem positivament,
i creiem que això també és un avantatge que ens aporta,
que és que la televisió digital terrestre ens permetrà incrementar
en cada una de les demarcacions de Catalunya
l'oferta de televisió en llengua catalana.
També es parla en moltes ocasions d'aquests serveis interactius,
aquestes aplicacions, que són segurament el camp més desconegut pels espectadors.
Quan parlem d'aquest tipus de serveis interactius,
d'aquests avantatges, a què ens estem referint concretament?
Bé, de fet, aquest hauria pogut ser part de la resposta anterior,
ni expressament no hi he fet referència,
perquè és veritat que aquest és un gran avantatge
de la televisió digital terrestre,
que és el que permet, diguem-ne, la comunicació en dues direccions,
és a dir, de la televisió cap a l'espectador
i del teleespectador cap al televisió.
I, en definitiva, el que ens estem referint
quan parlem de televisió interactiva
és això, la possibilitat de participar directament
en els continguts que cada canal ens ofereixi.
És veritat, però, que aquest element tecnològic
encara no gaudeix d'un desplegament suficient,
que això no vol dir que la tecnologia no existeixi,
però la majoria dels aparells que la gent té a casa seva
no està preparat per poder ser usuari dels serveis interactius,
perquè el que cal sovint és una connexió
que permeti, diguem-ne, un canal de retorn,
perquè, si no, la comunicació només és en una direcció,
és a dir, de la televisió cap a l'espectador.
Però, a banda dels serveis pròpiament vinculats a la televisió
o a l'oferta de programes de televisió,
la televisió digital terrestre i, per tant, la plataforma digital,
el que permetrà, quan es desenvolupi,
quan la ciutadania tingui l'oportunitat de poder-ne gaudir
perquè tecnològicament estigui preparada,
és de molts serveis i de caràcter de servei públic,
com pot ser, i una cosa que ara pot semblar estrambòtica,
però no ho és. És perfectament possible des de demanar hora al metge
o fer consultes de tràmits administratius o de moltes altres qüestions
i, per tant, una mica la televisió tendirà a ser una eina molt semblant a l'ordinador,
perquè des de la televisió podrem comunicar-nos, podrem fer gestions
i podrem, en definitiva, apropar els serveis als ciutadans.
Això, pel que fa a l'òptica pública, des de l'òptica privada,
es poden oferir múltiples serveis des de banca per televisió
o coses conegudes com la compra de productes i serveis a través de la televisió.
Per tant, el comandament a distància es convertirà en una eina
que ens ofereix moltes més possibilitats que la simple oferta de programes
i volem dir també que, a mig termini, segurament la televisió i l'ordinador
es confondran en les seves funcions.
Doncs estarem atents a aquestes noves aplicacions,
però que, en qualsevol cas, depenen de diferents tecnologies,
les que ofereixin els operadors i també aquests decodificadors, aquests adaptadors.
Exactament.
Senyor Muntó, per rebre ara nosaltres actualment la TDT,
per poder veure aquests 30 llascats canals que es poden veure actualment,
què hem de fer?
Doncs, miri, depèn cadascú en quines circumstàncies es trobi,
distingiríem aquells edificis on hi ha comunitats de veïns
i, per tant, que no són edificis individuals,
d'això dels habitatges individuals.
En el cas dels edificis col·lectius, el que cal fer en la majoria de casos
és que la comunitat de veïns ha d'adequar la instal·lació
de tal manera que estigui en condicions tècniques
per poder rebre en qualitat el senyal digital
i, per tant, cal a la vegada fer algunes adaptacions a la instal·lació,
per això els instal·ladors autoritzats de TDT poden fer
i, en fi, si no són circumstàncies excepcionals,
doncs els costos són prou assumibles.
Això pel que fa col·lectivament, pel que fa individualment,
la gent ha de disposar d'un televisor
o bé que tingui el descodificador de televisió digital terrestre
integrat en l'aparell
i, si no en disposa, en el mercat hi ha múltiples opcions d'aparells
que permeten incorporar-los a la televisió que tothom tingui a casa
per poder captar aquest senyal i poder-lo fer visible a través de la pantalla.
I, en això, vull dir que ningú té necessitat de comprar-se un televisor nou,
encara que aquest sigui antic, perquè, com dic, aquests adaptadors externs
que no estan incorporats dins de la maquinària del televisor
permeten perfectament aquesta funció.
En el cas dels habitatges individuals,
sovint no és necessària cap intervenció d'un tècnic
per poder captar el senyal digital
i, en el mateix cas que tothom,
si la televisió no disposa d'un decodificador integrat,
doncs caldrà adquirir-ne un en qualsevol botiga d'electrònica.
Hem comentat a l'inici de l'entrevista
que tot aquest món de la TDT també comporta un vocabulari
en el qual, com a mínim, no hi estem acostumats.
Aquests dies hem sentit a parlar d'apagades analògiques,
enceses, sincròniques, que són aquests conceptes
que crec que, a més a més, estan relacionats.
Doncs sí.
Mira, jo crec que el primer que cal aclarir
és que aquest procés de transició de la televisió analògica
a la televisió digital, d'entrada,
i em sembla que val la pena subratllar-ho,
no és ni un caprici del govern de Catalunya
ni una ocorrència d'una persona en concreta,
sinó que és un canvi global,
un canvi que, de fet, es produeix molt intensament a Europa,
però que, en definitiva, és un canvi que es produeix
en el conjunt del planeta.
I què té per objectiu aquest canvi?
Doncs substituir una tecnologia per una altra.
És a dir, substituim la tecnologia analògica
per la tecnologia digital,
amb molts avantatges per la ciutadania,
que comentàvem al principi,
però també altres avantatges tècnics
i de disponibilitat de l'espectre radioelèctric, etc.,
per una nova tecnologia.
Per tant, perquè molta gent ho pugui entendre,
no és que la tecnologia digital
sigui una evolució de la tecnologia analògica,
com podria ser, per exemple, en el seu moment,
el pas de la televisió en blanc i negre,
la televisió en color,
sinó que ara és un procés de substitució.
I un exemple de procés de substitució
que hem viscut no fa massa anys
va ser, posant per cas,
la substitució de la passeta per l'euro.
En aquell moment el que es va fer
és canviar una moneda per una altra,
ara canviem una tecnologia per una altra
i estem en aquell moment en què,
durant una temporada,
a la butxaca hi teníem passetes i euros,
doncs ara hi tenim televisió analògica
i televisió digital que conviuen,
però a partir del 2010 només tindrem euros,
vol dir només tindrem televisió digital terrestre.
i en aquest sentit crec que fet aquest aclariment,
el que volem explicar
és que des del Govern de Catalunya
el que hem fet és intentar avançar aquest procés
i fer-ho de manera conjunta
amb tota l'oferta de televisió.
Per això parlem d'encesa sincrònica,
perquè progressivament en totes les comarques de Catalunya
es va fent arribar el senyal digital
perquè la gent el pugui captar des dels seus receptors.
A Tarragona, per exemple.
i en sincrònica perquè sincronitzem,
o sigui, fem alhora l'encesa de tota l'oferta de televisió,
perquè si no es produiria una situació
que considerem molt perjudicial
per aquest procés de transició,
que és que alguns canals es veurien només en analògic,
d'altres es veurien només en digital,
i això dificultaria segurament molt
que la gent prengués la decisió
de fer el pas a la tecnologia definitiva,
que és la televisió digital,
i per aquesta raó el plantejament que hem fet és aquest,
i també, sobretot, per ajudar de manera singular
a les televisions d'àmbit local,
perquè aquestes televisions tenen obligació
des d'aquest any 2008 d'emetre en digital,
per tant, no poden emetre en analògic,
i si esperéssim que la resta de canals estatals i nacionals
que no tenen aquesta obligació fins al 2010
no emetessin en digital fins dos anys després,
segurament condemnaríem els canals locals
a una travessia en el desert que difícilment podrien aguantar.
Quan es produirà aquesta apagada analògica?
Quan, per tant, totes aquelles persones
que no tinguin un decodificador
i l'antena del seu edifici revisat
es quedarien sense veure televisió?
La data clau, que és una data fixada per l'Estat,
el Ministeri d'Indústria,
és el 3 d'abril de 2010.
A partir d'aquesta data no serà possible,
diguem-ne, no estarà autoritzat
l'emissió del senyal digital
i, per tant, totes aquelles televisions
que només estiguin preparades per rebre el senyal digital
simplement deixaran de ser útils com a televisió.
I d'aquí que en les campanyes
que des del Govern de la Generalitat hem fet
sempre hem utilitzat aquell eslògan
d'una tele sense TTT no és una tele.
Per tant, la data clau és aquella,
el 3 d'abril de 2010.
De tota manera, el que explicava abans
és que des del Govern,
més que parlar de pagada analògica,
que es produirà,
i per tant la gent ha de ser conscient,
el que volem és parlar d'encesa digital.
Vol dir que d'aquí a aquesta data de 2010,
el que volem és que totes les comarques de Catalunya
ja vagin disposant del senyal digital
i que d'una manera no traumàtica,
d'una manera gradual i natural,
i al ritme que la gent li pugui ser còmode,
pugui anar-se adaptant la instal·lació
i pugui anar gaudint,
com ho podrà fer l'any demà de la pagada analògica,
de tota l'oferta i de tots els avantatges
de la televisió digital.
I per tant, el que fem és explicar,
i us agraïm l'oportunitat que des de la ràdio
ens faciliteu anar explicant quin és aquest procés
que cal prestar-hi atenció,
no cal que ens posem més neguitosos del compte
ni és una cosa que s'hagi de resoldre d'avui per demà,
però sí que és molt important que prenguem consciència
que si volem seguir veient la televisió
cal adaptar-se a aquesta nova tecnologia
i per això aquí se'n deriven
una quantitat important d'actuacions,
com són l'explicació que divendres passat feia
tant el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
com el conseller de Governació,
en el que van anunciar que a finals d'aquest 2008
23 de les 41 comarques de Catalunya
ja disposaran del senyal digital,
per tant haurem superat el llistó del 50%,
i la previsió és que a juliol de 2009
totes les comarques de Catalunya,
les 41, ja tinguin el senyal digital a l'abast
i en els mesos següents, el juliol de 2009,
puguem anar pulint les dificultats tècniques
sovint lligades a la complexitat orogràfica
i geogràfica de moltes zones de Catalunya
perquè en el moment en què es produeixi la pagada del 2010
pràcticament no ens n'adonem
perquè ja hagin fet prèviament l'encesa.
De fet, a les comarques de Tarragona,
com a mínim a la ciutat de Tarragona,
aquesta encesa digital ja s'ha produït
i totes les persones que vulguin veure la TDT
ja ho poden fer, no?
De fet, en les principals àrees urbanes de Catalunya
aquest fet ja s'ha produït
i ja n'estan gaudint amb l'oferta que hi ha a l'abast,
que són totes les televisions locals, nacionals i estatals,
i progressivament s'anirà extenent a la resta de comarques,
però en el cas de la ciutat de Tarragona
és veritat que ja es disposa del senyal de TDT
i per tant aprofito per animar el conjunt de la ciutadania de Tarragona
a prendre la decisió d'adaptar definitivament
les seves instal·lacions,
cosa que val la pena dir-ho
i això també ens n'hem de sentir satisfets col·lectivament
si aconseguim aquest objectiu que ens hem marcat
de juliol de 2009,
tenir tot Catalunya encès en digital,
resultaria que si Catalunya en el context internacional
fos un estat,
segurament seríem l'estat més gran d'Europa
que estaria en condicions de fer la pagada analògica
amb garanties d'èxit.
Potser l'exemple que donava vostè abans
dels euros i les pessetes
també es podria traslladar en aquest àmbit,
vull dir, en aquell sentit que en un primer moment
aquest procés de transició es va viure
amb força, indiferència no és la paraula,
però sí amb força por, amb força temor
per part de la població
i en canvi als poques setmanes d'entrar en vigor els euros
ja gairebé ningú utilitzava les pessetes
i avui en dia semblant de la prehistòria, no?
Exacte, jo estic convençut
que col·lectivament
i l'esforç i la consciència
que emprèn el conjunt
de la ciutadania
farà que aquest procés sigui un èxit
i també admeto que sovint és complicat
d'explicar a la gent
que el que hem de fer ara és tot un enrenou
perquè passi el següent.
Doncs miri que abans vèiem la televisió
i ara seguirem veient la televisió.
Per tant, aparentment, el canvi
no és molt extraordinari
i gairebé només sembla una molèstia
pel ciutadà.
Però és veritat que el que ens estem preparant
en el fons no és només per veure la televisió
amb una tecnologia nova,
sinó que és disposar d'una tecnologia
que ens permetrà posar a l'abast de la ciutadania
el menjador de cadascú.
Hi ha un conjunt de serveis
que ara, com que no estan desenvolupats
suficientment, no som capaços de percebre,
però que en un futur no llunyà
veurem que aquest canvi
a la tecnologia digital
el que en realitat ens aportava
és una possibilitat
de comunicar-nos amb el món
i de rebre serveis
i de poder fer operacions
i activitats que fins ara no podíem fer
o havíem de fer en altres formats.
Doncs, senyor Carles Monzó,
secretari de Mitjans
de la Generalitat de Catalunya,
ho deixem aquí,
però temps tindrem de ben segur
al llarg dels propers mesos
d'anar continuant fent aquest seguiment
d'aquest calendari
fins al 2010
i després també
del desplegament de la TDT a les comarques.
Jo us agraeixo, com us deia,
la trucada
i si em permets amb un segon només
recordar a tots els que ens estiguin escoltant
que poden trobar tota la informació
que ara he tractat d'explicar
i que segurament la poden trobar
en un llenguatge encara més senzill
i més detallat,
poden consultar la web
www.tdt.cat
on podran trobar tota la informació
i també els àmbits de cobertura.
Hi ha cercadors per municipis,
per àrees,
en fi, que tenen tota la informació
també d'instal·ladors
que estan autoritzats
en cadascuna de les zones
per fer els canvis
que s'hagin de plantejar.
S'hi arriba tota la informació
i també una bústia de consultes
que molt amablement atendrem
si se'ns plantegen.
Senyor Mundó,
gràcies novament
per atendre la nostra trucada
i fins la propera.
Bon dia.
A vosaltres, bon dia.