Passen 5 minuts de 2 quarts d'11 del matí.
Canviem absolutament de tema en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara és el moment de parlar de l'acolliment familiar
i d'unes jornades, una trobada d'àmbit estatal
que es farà a Tarragona d'aquí un mes.
Durant dos dies, el 18 i el 19 d'octubre,
hi haurà aquestes segones jornades estatals d'acolliment familiar.
Avui volem conèixer, volem saber una mica més què és,
en què consisteix l'acolliment familiar
i volem parlar d'aquesta trobada que es prepara a Tarragona.
Ens acompanya la senyora Isabel Pasqual,
que és membre de la junta directiva de FATAR,
l'associació de famílies d'acollida de les comarques de Tarragona.
Senyora Pasqual, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem primer que res, què és l'acolliment familiar?
De què estem parlant?
Bé, quan parlem d'acolliment familiar,
parlem de nens que en principi són totalats per l'administració
i que es decideix, els equips tècnics decideixen
que en vez de viure en centres d'acollida
passin a viure en famílies.
I és un temps molt concret el que poden viure?
Les situacions canvien en funció de la situació de cada nen
o de cada família?
A veure, en principi no és un temps concret.
Quan una família s'ofereix per fer un acolliment,
no hi ha un mínim ni tampoc un màxim.
Depèn de cada situació de cada nen
i les situacions poden variar.
Perquè la seva família biològica també pot variar la seva situació.
Una família biològica que té un problema
i que el seu fill està en acollida,
però que aquesta família es recupera del problema,
aquest nen pot fer el retorn amb la família biològica.
I això no es pot marcar amb temps.
Com funciona el mecanisme habitualment
de contacte entre l'administració,
que d'alguna manera també fa evidentment un paper fonamental,
el nen o nena,
i la família que vol acollir aquest nen o nena?
A veure, en principi la família que vol acollir un nen
s'ha de dirigir a l'administració de Catalunya,
a la Generalitat,
i llavors se li fan uns cursos formatius
i també d'idoneïtat.
Si aquesta família és idònia,
se li dona el certificat d'idoneïtat
per ser família d'acollida.
En aquests cursos es treballa diferents coses,
s'ha de valorar la família en si,
si ho vol tota la família,
els recursos que tenen i de més.
Llavors, un cop això,
passes a formar part de la llista,
de la bossa de famílies acollidores,
i quan hi ha un nen amb el perfil sol·licitat per la família,
perquè bé, hi ha famílies que només volen acollir nadons,
hi ha famílies que volen nens de llarga durada,
quan hi ha un nen amb les característiques que la família ha demanat,
s'avisa a la família,
se li explica quin nen és,
quines característiques té,
i si es veu capaç de tirar endavant amb l'acolliment.
Si dius que sí,
es fa un procés a vegades d'acoblament,
si són nens una mica grans,
si és un nadó recient nascut,
no es necessita procés d'acoblament,
i ja comença a viure amb la família.
Són molt difícils,
o hi ha moltes restriccions perquè realment
les famílies puguin tenir finalment aquest certificat d'acolliment,
és a dir,
han de complir una sèrie de requisits i de característiques
que imposa l'administració i que tenen un caràcter restrictiu?
No, jo penso que no són restrictives, no?
El que s'ha de tindre molt clar és el que pretén la família, no?
A vegades la família diu que vol ser família d'acollida,
però el que vol ser és família adoptiva.
S'ha de saber diferenciar molt el que és un acolliment
del que és una adopció.
Aquí està la clau, no?
Aquí està la clau, sí.
Un acolliment sempre és uns nens que t'arriben
i que un dia marxaran, eh?
I que els hauràs de dir adeu
i que possiblement no tornaràs a veure'n mai més.
I si el teu...
Tu ja no ets capaç de poder dir adeu,
llavors és una família adoptiva.
Sobren o falten famílies d'acollida
en aquests moments al nostre país
i, en fi, al nostre entorn més proper?
Penso que en falten.
Falten famílies d'acollida.
Hi ha molts nens en els centres
que necessitarien famílies d'acollida.
Falten perquè és un fenomen
poc conegut.
Falten perquè segurament és més fàcil
per una família l'adopció
que no pas l'acolliment.
Per què ho creu?
Ui, això és molt difícil.
A veure, falten perquè,
a part que potser sigui poc conegut,
té les seves dificultats.
Quan arriba un nen,
és un nen que porta a les seves espatlles
una motxilla i molt, molt cargada,
amb moltes vegades de molts problemes.
Això suposa molta dedicació,
disposar de molts recursos
per solucionar coses,
per solventar coses,
i això a vegades genera dificultats
a l'hora d'acollir.
L'administració ajuda econòmicament
a les famílies?
Sí, perceben les famílies.
Bé, les famílies perceben els nens.
L'administració els dona als nens
una petita paga
amb concepte de manutenció,
però que, evidentment,
gestiona la família d'acollida.
Podem parlar d'una mitjana de temps,
d'estada d'aquests nens
amb fórmula d'acolliment,
amb una família?
A veure, no,
una mitjana de temps, no.
Potser sí que podríem dir
que els nens petitons o els nadons,
potser un any o una cosa així,
no, penso que no,
perquè hi ha nanos
que estan en acolliment indefinit.
Vull dir, els nens
que estan en acolliment indefinit
restaran amb la família d'acollida
fins a la seva majoria d'edat.
Sempre fins amb el límit aquest dels 18 anys?
Sí, bé, després,
quan arriba als 18 anys,
és una qüestió entre els nens
i la família d'acollida, eh?
Que acordin o que gestionin
d'alguna manera
que segueixin vivint amb la família.
Quantes famílies d'acollida
ja a Tarragona ara mateix?
A Tarragona,
potser 70-80,
tota la província.
deu haver-hi,
aproximadament això.
I ara s'encarregaran
d'organitzar una jornada, no?,
una trobada a nivell estatal
de cara al mes d'octubre.
Sí, aquestes són
les segones jornades
a nivell estatal.
L'any passat es van celebrar
les primeres a Madrid
amb un bon número
de participants i d'èxit,
tot i ser les primeres
i estar muntades molt precipitadament.
En aquestes ja portem un any
treballant amb elles,
es fan per segona vegada,
es faran a Tarragona.
Se'ns va acudir,
vam dir, bueno,
Tarragona és petita,
però per què no?
Hem de ser capaços
de muntar unes jornades
i així ho hem fet.
La llista de reserves
és important,
ve gent de tot l'estat,
venen gent de Màlaga,
del País Basc,
possiblement de Galícia,
València, Aragó,
de diferents comunitats autònomes
i les illes canàries
han disculpat la seva absència
perquè no els és possible
desplaçar-se.
Quantes persones,
més o menys,
esperen que hi participin?
Veure,
de moment,
inscrites i que pernoctin
a Tarragona ciutat
unes 400 persones,
però hi haurà molta més gent
perquè les famílies d'aquí
assistiran a les jornades
però no pernoctaran,
o sigui,
cadascú pernoctarà a casa seva.
El lloc de trobada?
El lloc de trobada,
en principi,
serà la ciutat de repòs i vacances
de Tarragona
i els actes
els farem
al vent mig de la ciutat,
a la Rambla Nova.
Sí,
perquè hi haurà una part,
doncs,
lúdica o festiva
o popular
d'adreçar-se
a la població en general
per donar a conèixer
precisament
el fenomen
de l'acolliment familiar.
Sí,
a la Rambla,
en principi,
s'instal·laran
uns petits estants
i s'han organitzat
tallers per a infants,
tallers dirigits
per a infants
de diferents edats
i el Teatre Metropol
serà on farem
la taula rodona.
Ja tenen
convidats,
participants
en aquesta taula rodona,
la temàtica.
Sí,
la taula rodona,
participaran en ella
el senyor Jaume Funes,
que és psicòleg
i professor
de la Universitat Ramon Llull,
el Carlos Llamas,
que és un reconegut
psiquiatre
de la ciutat de Tarragona,
una família d'adopció,
que aquesta família
ha rebut
a un infant
procedent
d'una família
acollidora
i una família
acollidora.
En principi,
aquests són els participants,
estem intentant
que un noi
o una noia exacollits
també formin part
de la taula rodona,
però no sabem
si això serà efectible
donat que
en principi
amb les persones
que hem contactat
no els sedueix massa
això d'haver de parlar
en públic.
Està clar.
La trobada,
aquesta segona trobada
de famílies
acollida a nivell d'Estat,
suposo que
evidentment
el que pretén
és donar a conèixer
aquesta possibilitat,
la de l'acolliment familiar,
diferenciar-lo clarament
del que és
l'adopció,
però suposo que
també pretén
posar en comú
experiències problemàtiques
de les pròpies famílies.
Quina és
aquesta
sensació
de problemàtica
que poden tenir
les experiències
que poden compartir
famílies d'aquí
o famílies
d'altres llocs
de l'Estat?
Què és el que
més els preocupa,
creu vostè,
senyora Pasqual?
A veure,
preocupar-nos
potser no és la paraula,
no?
El que sí que és interessant
és compartir
aquestes experiències.
A vegades
tu tens un nen
a casa amb una problemàtica
i et sembla
com a molt greu
o molt important
i quan
comparteixes la teva experiència
o els teus problemes
amb altres famílies
que han viscut
o viuen la mateixa situació
els uns als altres,
sí que ens fem
de suport
i en alguns moments
inclús
ens ajudem
perquè jo puc veure
les coses d'una manera
i enfocar-les d'una manera
i una altra família
les enfoca d'una altra
i no vol dir
ni que jo ho faci bé
ni que l'altre
ho faci malament
sinó que el millor
entre les dues
aconseguim enfocar coses
millor.
En qualsevol cas
servirà per compartir experiències.
Parlava de la procedència
de diverses comunitats autònomes
d'algunes de les persones
que vindran a Tarragona.
La legislació
en aquesta matèria
canvia
per comunitats autònomes
o tenim
un marc general
per tot l'Estat?
No, canvia
per comunitats autònomes
i això
fa que
en alguns llocs
les coses
són més fàcils
i en d'altres
són més difícils.
Per exemple
hi ha alguna
comunitat autònoma
que no permet
baix cap concepte
que un cop
l'acolliment acabat
o un nen
ha anat en adopció
les famílies
puguin tindre contacte.
En canvi
d'altres comunitats autònomes
afavoreixen
faciliten
i inclús guien
els seus tècnics
cap a que això
pugui
dur-se a terme
que no passa res
si una família
d'adopció
té contacte
amb la família
que ha acollit
prèviament
el seu fill.
En el cas de Catalunya
per exemple
l'Associació
de Famílies
d'Acollida
de Tarragona
està
se sent satisfet
amb el marc legislatiu
que tenim
al nostre país?
A veure
l'Associació
de Famílies
d'Acollida
el que sí
que estem molt satisfets
és amb els referents
que nosaltres tenim
a la ciutat de Tarragona.
Nosaltres
els nostres referents
són el centre
d'acolliments familiars
de la Casa Sant Josep
i el que sí
us podem dir
que són un equip
que en tots els moments
està al nostre costat
i ens han facilitat
totes les coses
que hem necessitat.
Però en matèria legislativa
la legislació
tal com està a Catalunya
creuen que és
prou satisfactòria
i prou bona
si a més la comparem
com dèiem
amb altres comunitats
de l'Estat?
A veure
és satisfactòria
però hi ha coses
que es poden millorar
i molt.
Encara.
Encara.
Encara.
Suposo que d'això
també podrem parlar
en la trobada
del proper mes d'octubre.
Sí, per suposat.
En fi,
tindrem temps a parlar
perquè,
com dèiem,
aquesta segona trobada
es farà
el 18 i el 19 d'octubre.
És un fenomen
segurament poc conegut
el tema
de l'acolliment familiar.
A més,
la clau està segurament
en que moltes famílies
o moltes persones
poden no distingir
clarament
el que és
un acolliment familiar
amb el que és
una adopció.
Així que tindrem
l'oportunitat
d'ampliar
les dades
i els detalls
d'aquesta trobada
amb els seus participants
quan arribi el moment.
Avui,
de totes maneres,
ja hem volgut fer
el primer tast
i hem volgut
conèixer una mica
i explicar,
donar a conèixer
una mica més
en què consisteix
això de l'acolliment familiar
aprofitant aquesta propera
trobada
que es farà
aquí a Tarragona.
La primera
es va fer a Madrid
a nivell de l'estat espanyol
i la segona serà
aquí a Tarragona,
la ciutat de repòs
i vacances.
Senyor Isabel Pasqual,
membre de la Junta de Fatar,
l'Associació de Famílies
d'Acollida de Tarragona.
Moltes gràcies
per aquestes explicacions,
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé
i tornarem a parlar
quan arribi el moment
de la trobada.
Gràcies a vosaltres
per cedir-nos aquest espai.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.