Ja ho tenen tot a punt, són una entitat molt activa
i no només quan arriben aquestes dates
la celebració, la commemoració de la Mare de Déu del Pilar,
sinó que durant tot l'any fan moltíssimes activitats.
Són els integrants del Centre Cultural d'Aragó.
A Tarragona ens acompanya el seu secretari, Gabriel Molina.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, Mari Carmen, gràcies.
Buenos días.
Buenos días.
Otro año más, eh?
Otro año más.
Este año vienes con otro partner, eh?
Con otro partner, porque la presidenta no ha podido asistir
por demasiados trabajos que tiene con su negocio particular
y entonces colaboramos entre los dos.
Intentaremos hacerlo como cada año.
Claro que sí, Gabriel a més ens deia
no, no, ens ho repartim tot a la Junta, no?
Sí, sí, gràcies a Déu tenim una Junta molt activa
en què tots participem i tirem això endavant.
Parlarem immediatament de les festes, dels actes,
però jo la primera pregunta que us vull fer,
ja que organitzeu tantes sortides i tantes coses,
m'imagino que heu anat a l'Expo com a entitat, o no?
Sí, dos días, dos días.
Ah, dormir y todo.
Dormir y todo, sí, sí.
¿Qué tal?
Fue precioso, fue maravilloso.
Lo pasamos muy bien, tuvimos la suerte
de que nos dieron un hotel muy cerca de la ciudad
y podía el que quería irse al hotel y volver a la Expo,
las máximas comodidades.
indudablemente, es el homenaje a la agua
y en verdad que había agua de verdad, de verdad.
Muy bien.
Lo pasamos muy bien.
Gabriel, ¿tú vas poder anar, también?
No.
Tu no.
Jo vaig donar la casualitat
que el dia abans del viatge acabava les meves vacances
i no vaig poder anar.
Bé, però escolta, segur que fotografies
i comentar-ho després al centre, allà,
al Pau del Protectorat,
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
No s'ho devien acabar, els que hi van anar.
No, en el programa encontraràs un artículo.
Sí, sí, ja l'he visto.
Ah, eh.
Os atrevo pregunto.
Por eso.
Problemas per ficar fotografies de la Expo
al programa de festes.
Que Déu-n'hi-do, quin programa, eh?
Molt gruixut, en transunciants,
perquè continueu tenint molta gent
que us recolza, i articles, i saludes,
i viatges, que no heu parat.
No parem.
Però no pareu de fer viatges.
Organitzeu moltes sortides, Gabriel.
Sí, aquí tenim davant a la senyora
que se l'encarrega d'organitzar-los.
Ah, tu ets la viajera.
Yo soy la viajera.
Este año hemos ido a Egipto y a Croacia.
Vaya, yo digo, no, no, Irán, pues yo qué sé.
No, no, no.
Al Monasterio de Piedra.
No, no, no.
Ala, tira, tira.
Lo tenéis muy visto ya, ¿no?
Escucha, ha sido fantástico.
Más tenemos la suerte que en cuanto se prepara un viaje
todo el mundo desea venir, se encuentran muy a gusto.
Yo ya procuro que sea más o menos bonito
y además de bonito, pues práctico
y que tengamos sobre todo mucha seguridad.
Pero también organizáis salidas más cerca, ¿no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, tenemos salidas, pues, a Núria
y luego a Castillote, el pueblo donde es la presidenta.
Se celebra allí muy bonito la coral que tenemos,
pues, celebran allí unas noches de San Macario maravillosas
y conciertos en las ermitas.
Se sale continuamente.
Es que tenemos que intentar estar unidos y divertidos.
I sobretot que la gent estigui al centre,
perquè abans em deies, Gabriel, que de gent jove neus justets.
Sí, això és el que ens trobem a faltar dins del centre.
A veure, gràcies a Déu a la gent gran del centre,
que ens ajuda, els pocs joves que hi som,
intentem a veure si poden venir uns quants més.
A nivell de tot, tant a nivell d'intentar ajudar la Junta
com el que és el cant, el ball i la rondella.
Perquè, clar, és un centre obert a tothom.
Jo demà, si vull venir, puc venir perfectament,
ja ho sabem tots, que és un centre obert a tothom,
que no cal ser socis ni res.
Però així com a socis, quants sou ara?
Sobrem entre 175 i 180 famílies.
Home, famílies.
Famílies.
No persones, famílies.
No sé, que això ja multiplicem una mitjana
de tres o quatre, com a poc, i de un i dos.
Ja som, ja som.
Ara, tenen en compte la cantidad de aragoneses
que vivís aquí, ¿no?
Es que lo que siempre digo,
que si todos los aragoneses que el día 12 de octubre
están en la catedral, vinieran a hacerse socios,
esto sería una...
O tendríais que cambiaros de casa.
No, porque ya la tenemos bastante grande.
El año, de todas maneras,
os ha permitido hacer muchísimas actividades.
Tenéis vuestro cuerpo de baile, vuestra coral, ¿no?
Sí, la coral, yoga.
¿También hacéis yoga?
Sí, sí.
Pero es posiblemente la clase que más continuidad tiene
de las personas que vienen a hacer yoga.
¿Y danza del vientre, he visto, también?
Y danza del vientre.
Eso quería decirte que también hemos tenido danza del vientre.
¿Sirve de algo para bailar jotas la danza del vientre o no?
Pues sí.
Yo creo que sí.
Pues todos servéis, ¿no?
Para mantener esa forma.
Yo, por lo menos, la cintura y la movilidad de los pies, también.
¿Has hecho tu danza del vientre?
Solo un día.
¿Y qué tal?
A mí me gusta muchísimo lo que pasa que este año
yo he tenido un poco problemática la rodilla derecha con artrosis
y entonces me he tenido que limitar solamente a viajar.
Que no está mal, ¿eh?
Fíjate, no es da una pena, ¿verdad, Gabriel?
No es da una pena, que pobreta, que només ha pogut viatjar.
Molt bé, a veure, parlem de ioga, parlem d'activitats que tenen a veure,
diguem-ne, per crear una vida social al centre.
però coses específiques que serveixin allò per recordar la terra...
Sí, a veure, cada any el govern d'Aragó amb l'agrupació de cases regionals d'Aragó,
de fora d'Aragó, organitza una concentració i aquest any hem anat a Teruel, vam estar dos dies allí.
Llàstima del temps que no ens va acabar d'acompanyar, vam rebre pluja, vam rebre pluja.
Però després, el diumenge encara es va poder arreglar, vam poder fer...
I al centre van allà amb el cos de ball, la rondalla al ball i el can i Déu-n'hi-do.
Són un parell de dies per estar junts allí i recordar la gent que és d'Aragó,
les seves arrels i la seva forma de ser.
Gent que és d'Aragó, però clar, és aquesta gran virtut que tenim les persones,
que un pot ser d'Aragó, però potser la seva família l'ha creat amb una persona d'aquí.
Vull dir que, afortunadament, ens barregem.
I això és fantàstic. De fet, tu no ets originari de l'Aragó.
No, jo l'únic que tinc d'aragonès és el nom de la meva dona, que es diu Pilar.
Doncs no és poc, eh?
No és poc.
No és poc, no està gent molt ben.
Les xiquetes van baixar un any a veure el festival de Jotas que es fa cada any.
I li es va agradar, me vaig ficar en contacte amb l'antiga presidenta del centre, la Mari Paz,
i me van obrir a mi les portes del centre, tant a mi com a la meva família,
i la prova la teniu que, en cap d'un temps, la nova presidenta me va estriar per poder ser secretari,
i aquí estic.
Doncs això és una mostra més que és un centre absolutament obert.
Aquí he vist unes fotografies d'unes noies molt maques, vestides, amb el tratge típic,
i és que, erróniament, hem dit que es feia el que és la proclamació de la Reina a les Dames d'Honor,
el divendres, però és el dissabte.
Dissabte, dia 4, a les 7 de la tarda, comença la proclamació de Reina Dames,
aquí al Pere Martell, a l'Auditorium de Caixa Tarragona.
Que està obert a tothom.
Està obert a tothom.
I que és un acte també molt aparent, no?
Sí.
És un acte molt bonic.
Què feu exactament en aquest acte?
És el més bonic de tots.
Doncs tenim el començament, és la proclamació de la Reina,
després fem l'homenatge als socis del centre,
i després un homenatge especial aquest any,
que fem cada any, que fem una persona en especial,
i aquest any és la senyora Mari Paz Jardin.
La senyora Mari Paz Jardin.
Doncs sí, ben coneguda, perquè cada any venia aquí a l'hora, no?
Durante ocho anys ha sido presidenta, ha hecho muchísima labor,
se ha dejado el sello de su personalidad clavado allí
y este año ha tenido la penita de que Eugenio ha fallecido
y claro, pues está un poquito apartada,
pero indudablemente a la concentración,
a Teruel Vino y siempre que puede está con el centro,
ella no se le olvida.
Pues es merecido este homenaje, ¿no?
Y entonces me parece que es lo más que podríamos hacer,
darle un abrazo de cariño que compense sus horas de esfuerzo
y de trabajo que ha dedicado al centro.
Molt bé.
Un altre nom propi que està relacionat amb aquesta celebració
és el d'un pediatre molt conegut a la ciutat de Tarragona,
que serà el pregoner de les festes del guany, no?
Sí, el doctor Adán, que aquest any,
amb unanimitat de la Junta,
vam estriar com pregoner del centre.
Ell, Manyo Noés, és de Calahorra,
però és una persona molt vinculada a Tarragona
que estima molt la Verge del Pilar
però sobretot és de bot a matar
i si em sent que em perdoni, de Sant Magí.
És una persona que Sant Magí el porta sempre dins de això
i no va dubtar en cap moment
i es va ficar a disposició del centre per poder fer el pregó.
I ell farà el pregó.
Per tant, el dissabte és aquest acte de les regnes
i el que és el pregó i tota la resta
ja seria a entrada la propera setmana, no?
Sí.
Que són els dies previs al Pilar.
Perquè al acabar la proclamació de las reinas y las damas
que este año tenemos como reina a Victoria, a Cristina y Tatiana.
Són noies joves.
Coinciden que son muy jovencitas.
Per tant, que una miqueta de relleu generacional n'hi ha, no?
Sí, exactamente.
I lo más bonito es que Victoria y Tatiana son primas hermanas.
La familia Barceló, encima de que ha tenido siempre las dos gemelas,
que siempre han sido reinas, este año tiene la suerte de que es reina.
I els hi fa gràcia a les noies, perquè vull dir, de dalt lloc ser reines
i que les vesteixin i que els hi posin totes les coses.
Parlo per experiència.
La abuelita de Barceló és la que s'encanta.
Jo parlo per experiència perquè ma filla gran, que t'han deixat, és reina.
Va ser reina l'any passat?
Sí, reina l'any passat.
És a dir, que el relleu el donarà la teva filla.
Exacte, i és un orgull per ella sempre poder portar aquesta banda
i poder dir això.
Una prova que vam portar a la banda, a Ofrena, a la verge de Pilar i a Saragossa.
O sigui, la banda de la reina del centre aragonès de Tarragona
està a la basílica del Pilar de Saragossa.
Molt bé.
Us sembla, en Gabriel, Maricarmen, que anem fent així entre tots dos,
d'explicar, cadascú va dir en alguna de les coses, de les activitats que hi ha,
perquè la gent que ens escolta,
escolta, quasi que m'acostaré aquest dia al local o aniré a la missa a Baturra
poca publicitat necessita, perquè es posa a la catedral.
Déu-n'hi-do.
Però podríem comentar...
Con el senyor arzobispo, que ens acompanya,
i el Padre Mario també.
I també hem de recordar que el sábado a les 20...
a les 10 de la noix, no?
A les 22 hores, no?
Però això ja dius l'altra setmana, eh?
No, no, no, no.
És que al acabar el pregó ni la entrega de los trofeos a los socios...
Baixam al tinglado número 2...
Exactamente, tenemos que bajar al tinglado número 2...
I fem una petita verbena...
En donde rondan a la reina por primera vez el grupo de Jota San Jorge,
y entonces hacemos un picacena, que acaba con una buena verbena,
y nos lo pasamos muy bien.
No, no, ya veo, viajáis, verbenas, rondas...
No sé, esto de apuntarse al centro aragonés,
casi que no os lo pensaremos, eh?
Hay que apuntarse, hay que apuntarse.
Més coses que tenim per aquí, a ver...
A veure, un te poso un dels actes...
El dia 5.
Sí, que és el festival de Jotas aquí al Palau de Congressos.
Que es posa ple de gom a gom.
Ple de gom a gom.
És un...
És tota l'exposició de tot el treball de la rondalla,
el ball i can, que han estat ensenyant durant tot l'any.
Ho exposem a Tarragona perquè qui vulgui vindre,
és obert, és gratuït.
Sobretot això, que qui vulgui baixar,
té les portes del Palau de Congressos obertes de bat a bat.
I actuen formacions del centre.
Sí, i aquest any per primera vegada vindrà un grup convidat a fer alguna cosa.
Bé, ja...
És sorpresa.
Jo ho sento, ho dius així, però...
I rifamos unos mantones muy bonitos.
Así que las personas que quieran venir,
hay dos mantones de manera preciosa,
hechos a mano,
que se sortearán en el intermedio.
A veure, això del festival és el dia 5.
Sí, sí, el dia 5.
Durant la setmana feu coses internament al centre,
els concursos...
Sí, jugamos a las cartas.
I concursos de tortillas.
Sí, sí, sí.
El día 10.
El 10 de octubre femà.
El día 10 tenemos...
Concurso de tortillas dulces.
Concurso de tortillas dulces.
Esto quiere decir que las señoras hacemos las tortillas,
pero los caballeros hacen los dulces.
Ah.
Y entonces queda una exposición muy bonita.
Pero eso se come después, ¿eh?
Viene, claro, viene el jurado,
determina quién es el primero, segundo y tercer premio,
de ambas cosas,
y entonces lo repartimos todo lo que se ha cocinado
y se ha hecho de dulce.
Y ahí lo pasamos muy bien,
porque luego la segunda parte de esta fiesta
la dedicamos, pues, a las personas mayores
que hay siempre en el centro.
Les hacemos un pequeño homenajito.
Y luego viene una actividad de banduria,
guitarra y acordeón,
que nos acompañan un rato
y nos hacen pasar un final de fiesta fantástico.
Siempre acabáis con Jotas.
Nosotros Jotas.
Es normal, los aragoneses todos acaban con una Jota.
Siempre se acaba con una Jota.
Claro que sí.
Es que no seríamos aragoneses, ¿eh?
Claro.
Vaya.
A ver, hemos hablado del Festival del Palau Firal y de Congresos
y...
Y...
Tenemos la conferencia también el día 2
de la conseller Carmen Crespo,
que nos va a hablar del reciclaje,
porque en estos tiempos me parece que es muy necesario
que todos nos concienciemos
para que sirven estos contenedores tan bonitos
que nos han puesto en la ciudad.
Y nos dará una conferencia.
Y también el día 7 de octubre
vendrá la doctora Marta Serrano,
que nos va a dar,
como siempre tú te has fijado que somos muy activos,
este año hace 800 años
que fue el nacimiento de Jaime I, el Conquistador.
Entonces ella nos va a hacer una conferencia
en que habla de Jaime I, el Conquistador
e imágenes de un reinado.
Molt bé.
Fem una cosa perquè el temps s'està exaurint
i aquests actes, diguem-ne,
que convoquen sobretot els integrants del centre.
Però després hi ha el trasllat de la vèrgia del Pilar
el dia 11 i el dia 12 a la catedral, la missa.
Expliquem una miqueta com ha de naixó?
El dia 11.
El dissabte dia 11, a les 7 de la tarda,
se convoca l'acte marià de pujar a la verge
des de l'alt de les escales del Palau de Congressos
fins a la catedral.
I arribar a la catedral se canta l'himne de la verge.
Això és un acte també obert a tota Tarragona
aquí que hi vulgui entrar.
Molt bé.
I ja es queda la maravillada allà.
La gran fiesta, que és la missa, el dia 12 de octubre,
en què tenim la suerte de que la catedral se abre para nosaltres.
podem anar a celebrar la ofrenda de flores a la Virgen,
com si estuviéramos en Zaragoza.
Se començarà aquest any a les 12,
perquè hi ha un petit problema que hi ha el any jubilar
i no podem anar muy despacito,
sinó que tenim que anar amb molt ordent
perquè acabe el any jubilar i començarem nosaltres.
Acabada això, el senyor arzobispo ens celebrarà la missa,
con celebrada, i allà ens juntem tots,
recebem l'infinida de baturros diàrios
i tenim la suerte que viven moltes autoritats també amb nosaltres.
I acaba la fiesta,
que quan s'ha acabat la ceremonia de la iglesia,
en les escaleres de la catedral
es fa una demostració de nuestro grupo de jotas de canto i baile.
Que a tot el món es posa,
i a les escaleres que diga Gabriel no cabe una agulleta.
Sembla un dia de Sant Magí.
Sí, sí, com de Sant Magí.
És que és una festa,
i és una festa no només de la comunitat aragonesa,
sinó de tot el món.
Jo crec que també hi ha molts catalans
que el que és Aragó i tot i això també es tira.
I tant, i tant, que tira.
I acabeu amb un dinà de germà, no?
Perquè jo deia, acabáis con jotas.
Bueno, però s'acaba comiendo.
Comiendo, comiendo,
i el clàssico corderito aragonès, no?
Que, per cierto,
que el corderito ha dispuesto la receta
dintre del programa de fiestes,
lo cual agradecemos mucho
perquè jo me la recortaré i me la guardaré.
I te la guardaré.
Clar que sí.
Perquè és autèntica credesa.
Molt bé, doncs, escolteu,
ja no tenim temps.
En tot cas,
us deixo que convideu a tothom qui vulgui
de participar un any més, no?,
de les festes.
Exactament.
Todo el que quiera venir,
sabeu que tenen las puertas abiertas de nuestra casa
para juegos,
para concursos,
para hacernos compañía.
En la iglesia de la catedral,
siempre, siempre,
en el centro aragonés,
sabeu que está abierto
a todas las personas
que quieran acompañarnos.
Mari Carmen,
gràcies per acompanyar-nos.
Viatgera,
viatgera i relacions públiques,
ja et podem posar també aquest adjectiu.
I Gabriel Molina,
secretari del Centre Cultural d'Aragoa a Tarragón.
Ha estat un plaer de veritat.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera
i bona festa del Pilar.
Adiós, esperem.