Són les dotze del migdia i tres minuts.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
El dia de les eleccions a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
programa especial de Tarragona Ràdio,
des de les 9 en punt del matí.
Estarem amb tots vostès amb totes les incidències
i el desenvolupament d'aquesta jornada electoral
fins a dos quarts de dues,
moment en què arribarà una edició extraordinària
de l'informatiu Tarragona Actualitat.
A partir de les 4 de la tarda, Tarragona Esportiva,
la prèvia del partit Elt-Chanàstic,
que també, com és habitual, podran escoltar en directe
a través d'aquesta sintonia
i a partir de tres quarts de vuit del vespre,
la nit de les eleccions en clau local.
Tot plegat, ho poden seguir, com sempre,
a través del 96.7 de la freqüència modulada
o des de qualsevol punt del món, a tarragonaradio.cat.
Ens havíem quedat a l'hora anterior
amb les primeres dades de participació a la ciutat de Tarragona,
unes xifres que, en principi, mostraven una participació inferior
després de dues hores que estiguessin els col·legis electorals oberts.
Anem a recordar aquestes dades, Jordi Sorinyac?
Doncs sí, són, de fet, les úniques dades que tenim fins ara
d'aquesta jornada electoral i, per tant, val la pena remarcar-les i insistir-hi.
A les 11 del matí, als col·legis electorals de la ciutat de Tarragona,
insistim, només de la ciutat, s'havia remarcat,
s'havia produït una participació del 12,61%,
menys d'un punt i mig respecte al 2004,
on havien votat gairebé el 14% dels electors.
Per tant, gairebé un punt i mig menys que ara fa quatre anys.
Per zones, podem dir que gairebé als 12 districtes de la ciutat
s'ha produït aquest descens amb desparticipació.
De fet, només hi ha dues zones on la participació sigui,
a hores d'ara, més elevada que el 2004.
Són dos barris de la ciutat.
En concret, són les zones de Camp Clar i de Sant Salvador.
Per contra, la zona de la ciutat on fins ara ha votat menys gent,
on s'ha registrat una participació més baixa,
és a la zona de les urbanitzacions de Llevant,
on amb prou feines han votat poc més del 10% dels electors.
D'altra banda, ja per acabar aquest arrapàs,
insistim que el barri de Bonavista és la zona de la ciutat
on fins ara ha votat més gent, gairebé un 15% dels electors,
amb unes xifres molt similars a les registrades ara fa 4 anys.
El proper abans de participació local s'ha previst que arribi a la 1 del migdia,
el següent ja serà a les 5 de la tarda.
I a nivell de tot l'estat?
A nivell de tot l'estat, la seqüència serà a dos quarts de 3 del migdia el primer,
a dos quarts de 7 de la tarda el segon,
i ja després a les 9 els primers resultats oficials
no arribaran fins a les 9 del vespre,
que és quan tanquen els col·legis a les Illes Canàries.
Per tant, en cap cas no tindrem cap resultat oficial fins abans a les 9 del vespre.
Gràcies, Jordi. Fins ara mateix continua aquest endegoteig,
com que hem d'escoltar en funció de cada zona de la ciutat al seu ritme.
Hi ha determinats vots que tenen un interès particular avui a la nostra ciutat
i a la resta de l'estat, esclar, però nosaltres parlem de Tarragona
i és aquest vot que poden emetre alguns dels invidents de Tarragona
amb aquest nou sistema que dona la confidencialitat més absoluta
amb el kit per al vot accessible que trobaran al Col·legi Electoral.
La nostra unitat mòbil està a la plaça Pallol
i jo no sé si estan en condicions d'explicar-nos alguna cosa més d'aquesta qüestió.
Contactem novament.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Sou a la plaça Pallol, hi ha un col·legi electoral aquí?
Doncs sí, efectivament, som a l'antiga audiència, a l'interior hi ha un col·legi electoral
i estic al costat de Francisco Javier Gómez.
Ell és una de les tres persones de Tarragona que avui podran votar
a través del sistema Braille, a través d'una maleta
que ja ha tingut ocasió, la porta de fet a la mà de contactar-hi,
és a dir, de mirar quina és la seva opció, l'aquell desitja
i està a punt de votar en aquests moments.
Francisco Javier, bon dia.
Hola, buenos días.
D'entrada, què tal? Com te sientes?
Pues la verdad es que te sientes como mucho más independiente.
Puedes hacer un derecho que es universal
con las mismas posibilidades que cualquier ciudadano de este país.
Hasta ahora tienes que depender de una tercera persona
que te pueda ayudar o organizártelo en casa,
pero no puedes venir a un colegi electoral con tu DNI
y ejercer tu derecho libremente y sin ayuda de tercera persona.
¿Hasta ahora cómo ha ido la experiencia?
¿Tender un maletín? ¿No explícanos un poco?
Sí. Bueno, entonces vienes, te presentas ante el presidente de la mesa,
le entregas tu DNI y el presidente te da un maletín
con todas las papeletas de todas las candidaturas
y tanto para el Congreso como para el Senado.
Es un maletín que está en Breyer, las candidaturas, los sobres,
y entonces tú eliges el que quieres
y lo introduces dentro de tu papeleta ordinario.
Creo que también hay unas instrucciones en Breyer, ¿no?,
para que te cuente todo por eso, ¿no?
Para el uso, sí, porque para el Congreso
es sencillo escoger una candidatura e introducirla en un sobre
y ya está, pero el Senado es más complicado
porque hay que borrar unas...
hay que tachar las candidaturas
y los candidatos que tú selecciones.
Entonces, así que es un poquito más problemático
porque es un folio muy, muy grande,
tienes que tachar directamente
la persona que tú quieres
y entonces es un poquito más complicado que la otra.
Si quieres, bueno, cuando quieras, Francisco, Javier,
te acompañaremos en este proceso.
Ella se está acostant a la mesa electoral
y lliurará, doncs, com qualsevol altra persona
el seu DNI
y procedirá, doncs, a depositar el vot
tan pel Congrés como pel Senat.
La compañía, per ser, el seu gos, ¿com se diu el gos?
Joco.
El seu gos guía
està, doncs, ho veientment al costat
assegut en aquests moments
i ara el Francisco Javier, doncs, bé,
com us deia, m'està a punt de depositar
la papereta a les respectives urnes
en aquesta, doncs, jornada històrica
per ell, sobretot, doncs, que, com us comentava,
doncs, pot exercir, doncs, el seu vot
amb total llibertat i amb total de garanties.
Escolteu.
Javier Gómez Rubio.
Estan mirant, doncs, que el DNI es correspongui
amb el CENS, el que hi ha a la llista.
Un apunt de fer la votació.
248.
248.
Vota.
Doncs ja està, ja està.
Ja ha votat Francisco Javier Gómez, perdó,
i ha pogut exercir el seu dret a vot amb el ple de llibertat
i sense que ningú hagi vist, en aquest cas,
doncs, quina és la seva opció política
perquè, insistiu, m'ha pogut fer amb tota la llibertat.
Ràpidament li preguntarem què en pensa.
Francisco Javier, com ha anat?
Molt bé, com un ciutadà no més.
Contento?
Interesante, perfecto.
Contento, ¿verdad?
La experiencia y llevamos varias personas luchando por este derecho.
Llevamos 30 años de democracia y es la primera vez que lo podemos hacer
con toda libertad.
¿Cómo te sientas?
Muy bien, la verdad es que cuando logras sentirte independiente
y poder hacer las cosas tú sin contar con una tercera persona
es el mejor sentimiento que puedes tener
cuando tienes una discapacidad.
Es de las mejores cosas que te suceden en la vida.
Francisco, enhorabuena y gracias.
Muy bien, gracias a vosotros.
Doncs serà la testimonia en directe de Francisco Javier Gómez.
I més important del que podria semblar, Pep.
Molt més transcendent del que podria pensar.
Tu imagina't que tu, quan hagis d'anar a votar,
si és que encara no ho has fet...
No, encara no ho he fet.
Algú t'hagués de...
És a dir, si tu vols que el teu vot no se sàpiga a qui vota,
és que és el teu dret.
Però en les circumstàncies que les persones invidents votaven,
alguna persona sabia el que votaven.
És el que ell deia, no?
Després de 30 anys, per primera vegada, voto
sense que ningú sàpiga el que voto.
No ens ho podem fer a la idea si no estem, òbviament,
en la seva pell, no?
És a dir, és que en aquest moment,
Caparilla és molt i molt important, com ens explicava, no?
Com i també, una altra d'altres dues persones aquí a la ciutat,
són Rafaela Pérez Romero,
que també podrà exercir el seu dret a vot a través d'aquest malatí en Braili,
i també Juani Fuentes Trujillo, que també ho faran.
Ell ha votat aquí a l'antiga audiència,
i les altres dues persones ho faran respectivament
a partir de dos quarts de dues,
una, la primera,
i a partir de dos quarts de la tarda també l'altra,
aquí a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol.
De fet, no, a la plaça del Pallol ho farà, perdó,
ho ha fet ja en Francisco Javier,
les altres dues persones ho faran, d'una banda,
al CIP Camp Clar, al carrer Riu Segre,
i de l'altra, a l'organització Verge del Pilar.
Seran, en qualsevol cas,
les dues persones que també podran exercir el seu dret a vot
a través d'aquest nou sistema Braili,
que, per cert, em comentaven que no és fàcil,
tampoc, identificar l'escriptura Braili,
perquè no hi està basada,
perquè no hi té molta experiència,
no per tothom és igual.
No, i no tots els invidents coneixen el sistema Braili.
Efectivament, i tot i que,
bé, encara que el coneguin,
de vegades no és fàcil.
Això m'ho comentava el company Joa Maria Bertran,
que ell, de fet, va estar fent la prestació social substitutòria,
la ONCE,
i ell va aprendre a Braili,
i m'explicava això,
que hi ha algunes lletres que són difícils de detectar.
Per ell, sobretot,
en el cas de Joa Maria,
quan no té el tacte desenvolupat,
com el podia tindre una persona
basada amb el Braili,
ell em deia això, que és difícil, que no és fàcil.
Pepe, heu fet una mica de ton per la part alta, no?
Doncs sí, mira, fins ara hem vingut,
hem vingut per la zona del carrer Cavallers,
abans hi hem passat per aquí,
hem anat fins al Pla de la Seu,
hem anat a la catedral,
on per ser avui ja ha marcat d'antiguitats,
i hem pogut parlar,
volíem buscar persones que avui estiguin a Tarragona fent turisme,
és a dir, que siguin de fora,
però que al mateix temps hagin decidit votar,
és a dir, que fan turisme,
comparteixen aquesta jornada el turisme
i també la jornada electoral,
és a dir, que estan fent turisme aquest matí,
però que a la tarda aniran a votar.
Escoltem-ho un testimonis.
La Bluari i la Mireia estan aquí al casc àntic,
acaben de passar per aquí a prop de la catedral,
del Pla de la Seu,
ells estan fent turisme,
a Barcelona han vingut a passar el dia aquí a Tarragona,
però ens comenten que ells avui,
en qualsevol cas, marxaran abans per poder anar a votar.
Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
És així, no?
Han vingut a fer turisme avui,
a passar el dia a Tarragona,
però anireu a votar.
Sí, sí, exacte.
Sí, van venir ahir,
i llavors, a la tornada,
doncs anirem a votar.
Heu escollit especialment aquest dia
per fer turisme a Tarragona casualment
o ja tocava venir?
No, casualment, sí, sí.
Volíem fer una escapada
i va ser així per casualitat.
Mireia, i què és el que voleu veure a Tarragona?
Veig que tens el pla allà davant.
O què heu vist ja fins ara?
No, no molt.
Ens hem passat el dia a l'hotel.
Sí, ara heu vist la catedral, no?
Hem vist la catedral,
després també l'apa romana i tal.
I us ha agradat?
Havíeu vingut mai a Tarragona a fer turisme?
Sí, jo havia vingut abans.
Sí, jo no, però sí, està bé.
I a quina hora heu de marxar
per poder anar a votar a Barcelona?
Al migdia, ben dinar, després de dinar?
Sí, migdia.
Sí, sí.
Eduard, mira que vagi bé, eh?
Moltes gràcies.
Doncs som aquí davant de la catedral,
hi ha José i la Josefa,
que ells han vingut de Sabadell.
José, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Josefa, com estàs?
No, que soc Pilar.
Ah, José és Pilar.
Ah, d'acord.
Y Josefa, ¿quién és Josefa?
Usté?
Josefa.
Buenos días, Josefa.
De dónde vienen?
De Sabadell.
Y han venido aquí a hacer turismo, ¿verdad?
Sí, sí, sí, sí.
Y bueno, han visto la catedral, no veo.
Sí, sí, la hemos visto, sí.
Bueno, ¿ustedes van a ir a votar hoy?
Pues claro que sí.
Por supuesto.
Sí, sí, sí.
O sea, la vuelta, ¿no?
O sea, ahora están aquí.
Cuando regresemos, vamos a cumplir.
O sea, hoy han combinado votaciones y turismo.
Sí, sí, claro.
Por supuesto que vamos a votar.
¿Usted también?
Yo también voy a votar.
Pero será por la tarde, ¿no?
No, claro, por la tarde, claro.
¿Y qué les ha parecido la catedral?
Muy bonita.
Muy bonita.
Sí.
Pasa que como está en obra, pero claro, hay obras muy antiguas que merece la pena mirar,
claro que sí.
¿Van a comer aquí en Tarragona o ya se van para arriba?
No, vamos a comer aquí.
Que aproveche, que vaya de gusto y bueno, que buen viaje.
Gracias.
Que vaya bien, gracias.
Bueno, adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Doncs són això, persones que han vingut avui a fer turisme, Jolanda, i que també
aniran a votar en aquesta jornada.
Aquí a l'antiga audiència, per cert, en aquests moments, ho hem vist al llarg del matí,
eh?
És a dir, que hem anat a diferents col·legis electorals i hi ha representants dels partits
polítics que estan anant a fer la ronda per saludar els interventors i també els apoderats
a veure si hi ha hagut alguna incidència.
De fet, ara fa pocs minuts, aquí, per exemple, el tall d'exemple, eh?
Aquí a l'antiga audiència ha entrat el president, en aquest moment surt, eh?
El president del Parlament, Ernest Banach, acompanyat d'altres responsables d'Esquerra Republicana.
Ja, per exemple, el candidat per la demarcació, Lluís Aragonès, també veiem a Sergi Llorriós,
han vingut en aquesta antiga audiència, han vingut en aquesta mesa electoral, també, com
us ha dit, ja en feia pocos temps també havien vingut a polítics per part de Convergència i Unió,
en aquest cas, vull dir que ells van fent la ronda de col·legis electorals, doncs,
per veure si hi ha qualsevol incidència.
Sí, de fet, ho hem comentat fa un moment, Lluís Aragonès ha votat a Riudoms, que és
el lloc on li pertoca, i després, doncs, amb Ernest Banach, amb Josep Lluís Caron Rovira
ja feien cap a Tarragona. Per cert, que en aquesta hora, com a molt la següent, també
ens farem ressò del moment en què han votat, d'una banda, el candidat al cap de llista
del Partit dels Socialistes de Catalunya, Francesc Vallès, i el cap de llista del Partit Popular
de Catalunya, Francesc Ricomà. Això serà més endavant, Josep, Joan Maria, ens
retrobem d'aquí una estoneta, si us sembla?
Doncs sí, sí, fins aquí una estona.
Molt bé, fins ara. I ara, en tot cas, el que els proposem és, recuperem del nostre
arxiu una conversa que creiem que és prou interessant i prou evident per un dia com
el d'avui, una jornada electoral. Parlàvem de la llei electoral aquesta setmana i ho
fèiem amb tota una experta, Laura Román, professora de Dret Constitucional de la
Universitat Rovira i Virgili. La vam convidar justament perquè ens expliqués d'una
manera així molt bàsica quins són els termes d'aquesta llei que sovint, sovint, es
reclama que es reformi. Aquest va ser el resultat de la conversa amb Laura Román.
Laura, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Benvinguda. No afrontem a explicar la llei electoral, que la tenim aquí a la
pantalla de l'ordinador, magníficament instal·lada, perquè, clar, si comencem amb els
títols, amb els diferents apartats, amb les disposicions, impossible.
No, o pensa que no, aconseguim ni explicar-la a la classe i, en principi, és el que
hauríem de fer i és pràcticament impossible. El que sí hem fet aquest
any, que si voleu després ho expliquem una mica, és un intent de simulació a classe
amb alumnes de primer de dret del procés electoral.
Doncs veus, això estaria a fer que us fes per tota la societat en general.
Jo crec que tenim tots un gran desconeixement de la llei electoral, només sabem
quan, en virtut de l'incompliment d'algun aspecte de la llei, doncs hi ha un gran
titular en un diari. Només sabent que no es posen d'acord els partits
polítics per una hipotètica reforma. Més enllà d'això, jo crec que sabem ben poca
cosa. Intuïm, i no sé ben bé per què, que s'hauria de modificar alguns
aspectes que, de facto, com abans comentàvem la Laura, ja es van modificant
adaptant-se al temps. D'entrada, si et sembla, una petita cosa, bé, petita gran
cosa relacionada amb l'actualitat. La reforma, més enllà de les valoracions
polítiques, hi ha una reforma, diguem-ne, objectiva, que estaria vinculada amb els
canvis que experimenta la societat en quant a les noves tecnologies, per exemple.
Quant de temps fa que no sentim parlar del vot electrònic? O, per exemple, la
publicació que tenim avui de que, en virtut de la llei electoral, no es poden
publicar els sondejos, però sí que te'n pots anar a una adreça d'internet i allà,
doncs, molt fàcilment, incomplir, com a ciutadà, la llei electoral, perquè sí que
pots consultar aquests sondejos. Comencem, si et sembla, per aquí, d'un aspecte que
justificaria alguna reforma, com a mínim per adaptar-se al temps tecnològic
que estem vivint. De tota manera, dues qüestions prèvies, i que penso que és
important tenir-les en compte. Primer, estem parlant d'una llei orgànica, que és
llei orgànica de règim electoral general, que és del 1985. Per tant, òbviament,
és una norma antiga. No sé si antiquada, però sí antiga, i per tant que requereix,
com totes les normes que es van aprovant, les seves adaptacions. S'han anat introduint
reformes puntuals, per anar introduint nous canvis que es produeixen en la
societat. Per tant, si és una norma antiga, si requereix adaptació. És veritat que
costa molt, i això ho veiem en molts exemples, que les normes s'adaptin amb
facilitat. Normalment sempre es diu que el dret va a remolc de les
reivindicacions que es fan socialment. Per tant, només trobem, moltes vegades,
només trobem modificacions de normativa, quan ja en la pròpia
societat hi ha hagut molts intents de... o molts intents o moltes
reivindicacions, etcètera, etcètera. Per tant, costa que el dret, això és una
evidència, s'adapti a la realitat. I una altra premissa. Jo penso que no cal
conèixer. Així, jo penso que el ciutadà... Per anemetre el teu vot, no cal
conèixer la llei. No, no, és més, recomano que ningú intenti conèixer la llei
com recomano sempre que ningú intenti llegir-se l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya o la Constitució Espanyola, perquè es morirà en l'intent. I
tampoc és necessari. Si potser cal tenir clares algunes coses. Ja no
tant per exercir el teu dret de vot, que tot plegat arribes i ja ho tens
bastant, en fi, tens bastant decidit i tens un format de paperetes molt
clares. Sí, però el valor del teu vot sí que el determina en funció on vius
la llei electoral i aquest és un dels aspectes que sí que valdria la pena
que el ciutadà ho conegués, no? Exactament. Exactament, perquè a més jo estic
segura i això ho dic perquè és una evidència que jo
trobo a les classes, que molta gent es pensa que va votar o el senyor
Zapatero o el senyor Rajoy i resulta que quan arriben al col·legi
electoral no es troben cap papereta en què surt ni el senyor Zapatero ni el
senyor Rajoy ni cap líder de cap formació política perquè aquesta gent
van de cap de llistes però per altres circunscripcions que no són la nostra
que no és la de Tarragona. Per tant, sí que és bo jo penso que la gent
sàpiga alguns elements bàsics del sistema electoral més que res per primer
poder emetre el seu vot amb plena consciència i després també saber quin és el joc, que és el que tu deies, el seu vot en un sistema que va molt més enllà evidentment del vot particular de cada un dels ciutadans.
Per tant, si voleu o si vols el que podem fer és intentar anar...
Justament això Laura, explicar el que pugui tenir interès per als oients justament a l'hora d'exercir el seu dret a votar una miqueta aquests aspectes.
Abans jo et preguntava el tema de noves tecnologies i vota electrònic.
A veure, això sí que s'haurà de canviar tard o d'hora o serà d'introduir alguna modificació perquè això obligarà el propi sistema.
Sí, el vot electrònic és una possibilitat de vot partint del fet que el vot electrònic no pot acabar substituint el vot físic.
No estem encara en aquest estadi.
El vot electrònic té com a sistema de disposar del teu dret de sufragi, té algunes virtualitats, però té grans desvantatges.
Tècnicament, jo penso que tècnicament encara no hem arribat al moment de dir que es pot substituir o lliurement el ciutadà pot triar entre vot electrònic i vot físic per dir-ho d'alguna manera.
Ara és veritat que s'ha d'anar a poc a poc introduint i s'ha d'anar a poc a poc fent proves de laboratori.
En determinades circunscripcions, en determinats àmbits, s'ha de començar a provar i de fet ja s'estan fent simulacres de vot electrònic.
Que a la llarga, en una o dues legislatures més, acabarem trobant-nos amb aquesta possibilitat real de decidir si tu vols votar electrònicament o pots votar físicament.
Una mica substituint el vot per correu que es fa ara, no?
Efectivament. De forma molt més senzilla.
Clar, amb un clic.
Exacte, perquè tu estàs a casa.
I ara venia pensant en el tema del vot electrònic i venia pensant també en altres qüestions que tenen una reivindicació social, jo penso que cada vegada més àmplia,
i que penso que a la llarga acabaran trobant el seu forat.
I se m'acut una altra.
La possibilitat que persones que no són nacionals puguin votar el vot dels estrangers.
Sí, sí.
El vot dels immigrants, de persones que no tenen la nacionalitat espanyola, però que estan a Espanya moltes des de fa molts anys treballant, residint legalment i treballant legalment,
i que no tenen la possibilitat d'expressar la seva opinió política en processos electorals, que ara són generals, però que poden ser també en l'àmbit municipal.
És a dir, estem parlant de persones que estan integrades en una ciutat a nivell laboral, a nivell familiar, a nivell social, a nivell de pagament d'impostos.
Per tant, persones legalment ubicades en una determinada ciutat i que arriba el dia de les eleccions municipals,
en les que possiblement acabes decidint allò que és més proper per tu, des del punt d'avís de la teva ciutat, i no poden votar, i no poden exercir el seu dret de vot.
Quan arribi aquest moment, probablement ens haurem de mirar allà en altres països, com Gran Bretanya, Alemanya i França,
que ja fa molts anys que viuen el fenomen de la immigració, i que a partir d'unes determinades generacions, diguem-ne,
que ja es considera que són ciutadans, entre cometes, de prou dret com per poder exercir el seu vot.
És una altra assignatura que tindrem pendent, doncs, amb la llei electoral.
Efectivament, i aquesta no té res a veure amb el vot electrònic, perquè estem parlant de coses diferents,
però, bé, són respostes que el dret ha de donar a situacions que cada vegada són més consolidades i cada vegada la gent les té més clares.
Amb el tema del vot dels estrangers, Espanya, en tant que ha estat, ja va fer un petit pas imposat per la normativa europea.
Sí, sí, no va sorgir de la pròpia voluntat del país.
Però, clar, és tan circonscrit amb unes eleccions municipals, amb un tipus de ciutadans estrangers,
que són aquells que pertanyen als estats membres de la Unió Europea, que no és significatiu.
Per tant, s'ha de caminar cap a la possibilitat que persones,
i, evidentment, legalment establertes en el nostre territori i que no tenen la nostra unitat,
puguin participar en el que és el nostre dia a dia,
escollir qui mana i escollir qui decideix les polítiques que després ens afecten com a ciutadans.
La llei electoral contempla, lògicament, les campanyes electorals,
que aquest aspecte de la llei deu ser molt elàstic, si em permets utilitzar.
I dic elàstic perquè les campanyes, precampanyes, pre-pre-pre-pre-pre-campanyes electorals,
s'allarguen i s'escurcen cada convocatòria d'eleccions en funció d'altres criteris
que ara no comentarem aquí, amb la qual cosa qui ha d'aplicar la llei
ho pot veure de moltes maneres, de dir,
escolti, és que vostè té penjats cartells des de fa quatre mesos abans de la convocatòria d'eleccions.
Clar, aquest és un altre exemple.
La llei electoral en aquest sentit és bastant clara.
També és veritat que és una llei que dona mínims.
Què diu? Que la campanya electoral ha de durar 15 dies.
Que el dia abans de les eleccions, les 24 hores abans de les eleccions,
ha d'haver un període de reflexió i, per tant, sense actes polítics, electorals, etcètera, etcètera.
I poqueta cosa més.
En l'àmbit de les enquestes, que després, si vols, parlem una mica de la portada aquesta del periòdico,
diu que cinc dies abans de les eleccions no es podran publicar enquestes.
Això és una normativa en la lògica de l'any 1985.
Quan les campanyes duraven el que havien de durar, no com ara.
Efectivament.
I, per tant, si volem dir-ho d'alguna manera, amb una estructura molt encursatada, molt encartronada,
que potser avui no respon a les lògiques electorals i polítiques dels partits.
I hi havia una, per part dels partits, hi havia com una...
Estan només sotmesos a la disciplina de la llei, probablement, que no pas ara.
Clar.
Podria ser, no?
Sí, i després que fins a cert punt dius quina diferència hi ha entre la precampanya i la campanya.
Més enllà que veus els candidats enganxant, que ara ja no fan ni això.
No, no, no.
Perquè ja dius, home, si portem tres mesos harem d'anar a enganxar...
No, no, i a més és que, clar, la imatge que tots tenim del dia en què s'enganxen els cartells és el senyor amb l'escombra.
La foto de família, clar.
I amb l'escombra allà, clar, això ja ha desaparegut.
Fixa't que en Guany que s'ha fet a través de pantalles electròniques, el candidat posava la mà i plap, sortia el cartell.
Vull dir, que és que, clar, de facto, tot es va substituint, perquè no podem estar enganxant cartells amb escombres els candidats.
Sí, però fixa't, això que dius, la campanya ha de durar 15 dies.
Per què ningú pica la cresta i diu, escolteu, que porteu dos mesos de campanya?
Sobretot perquè esgoten, sobretot perquè acaben esgotant els ciutadans.
I pot ser fins i tot, si fessin una revisió, que en saben molt, segurament, vull dir, potser l'haurien d'escurçar una mica pel propi bé dels partits, segurament.
Sí, sí, però jo penso que són els propis partits els que no estan interessants en això.
Però la llei diu que dura 15 dies, i dura més, Laura.
Efectivament, dura més. És que en aquests moments no hi ha una frontera entre campanya i campanya.
No parlaré d'incompliment, però sí d'infidelitat cap a la llei.
Sí, però són els propis partits polítics, a través dels seus representants,
que seran els que nosaltres triarem el diumenge, els que han de modificar la legislació.
Abans parlàvem amb tu, i jo deia que hi ha reformes que són evidents.
I ara estic pensant en un altre terreny que toca també amb les eleccions, el Senat.
Quants anys fa que sentim de totes les forces polítiques, de tots els colors...
Aquí sí que hi ha una mena de consens, no?
De tots els colors, anys, jo diria dècades.
De fet, diria quasi bé des del moment en què es constitueix el primer Senat.
Tothom està d'acord en què s'ha de reformar el Senat.
Encara no hi ha hagut reforma al Senat.
Per què? No es posen d'acord.
No es posen d'acord.
No hi ha una voluntat política de trobar un consens
per donar una nova imatge a aquesta càmera que no serveix...
Aquesta càmera que ningú coneix, perquè no serveix de res.
És a dir, la gent no coneix el Senat...
Se l'ha de dotar de més funcions i de més representativitat real en la societat.
Però, en canvi, després ens demanen que el diumenge anem
i votem quins seran els nostres senadors.
En aquest sentit, parlem d'una cosa així més terrenal,
el tema de les paperetes.
Sí.
Això també...
Molt interessant.
Molt interessant, el tema de les paperetes.
Doncs sí, senyora, molt important.
Molt interessant perquè jo penso que la majoria de la gent,
i no és una crítica, perquè desconeix el sistema de votacions,
desconeix el que es trobarà...
Jo tinc a classes estudiants de 18-19 anys,
per tant, que seran les primeres en eleccions generals
en les que aniran a votar.
I estic fent amb ells una pràctica de simular,
i jo els hi deia, bueno, hem format partits polítics...
Jo heu fet també cabines d'aquelles a l'aula,
amb la cortineta...
Portarem urnes.
Ah, molt bé, adeus.
Cabines no, perquè no puc físicament portar-les a l'aula,
però sí que portarem urnes com Déu mana.
Doncs aquests estudiants, que votaran per primera vegada el diumenge
en unes eleccions generals, no sabien amb què es trobarien,
no sabien quines eren les paperetes que es trobarien,
quantes es trobarien, a qui havien de votar,
si podrien triar, si no podien triar.
Els hi vaig explicar, i és jo, sí que ells no...
Però bé, hi ha molta gent que ha votat
i que tampoc no ho té massa clar.
Amb què ens trobem el diumenge,
quan anem al nostre col·legi electoral?
De moment ens trobem amb dues paperetes de diferent color.
Unes són blanques...
I les altres...
I les altres són sèpia.
Rosarot, sèpia, sí.
I trobem que de blanques hi ha moltes.
De blanques hi ha un fotiment.
Sí, sí.
I de taronges només hi ha una.
Només hi ha una.
I molt gran.
Que és un desplegable.
És un llençol, allò.
És un desplegable.
I llavors, bueno,
el primer que hem de saber és que una són per votar al Senat,
les tarongetes,
i les blanques són per votar als diputats.
Les taronges, els senadors.
I dins de les...
Si comencem per les del Senat,
trobem un desplegable,
que és com un llençol,
amb molts noms,
moltes formacions polítiques,
i requadrets perquè tu puguis triar
i puguis votar a tres senadors.
Els que vulguis,
els que coneguis,
els que et caiguin més simpàtics,
o els que s'ordinen a la llista
de la formació política
a la que tu ideològicament t'hi sents més proper.
Tu al Senat pots triar.
Pots triar a qui vols votar
i emets tres vots,
és a dir, has de votar a tres candidats.
Els que tu vulguis.
Tant i fa,
si vols votar amb un socialista,
amb un d'Esquerra Republicana
i amb un de Partido Vida i Família,
perquè aquesta és una altra,
hi trobarem molts partits polítics.
Sí, hi trobarem...
Hi hagués probablement un sentit a parlar,
ni tan sols.
Perquè mai han tingut representació al Senat,
i tu votaràs a tres candidats
els que prefereixis.
en canvi, per escollir els diputats,
que a més a Tarragona
escollirem a sis diputats
i a quatre senadors...
Que ara en parlarem també
de la representació territorial...
Efectivament.
En canvi, per escollir els diputats,
tu trobes això que anomenem
llistes tancades i bloquejades
per cada un dels partits polítics
que concorren a les eleccions.
El que no et permet,
a diferència del Senat,
ni triar els teus candidats,
ni optar per candidats
de diferents formacions.
Aquestes són reivindicacions
que diferents col·lectius de ciutadans
han fet moltes vegades,
mirant altres sistemes polítics
i electorals europeus,
que tu puguis triar
aquelles persones
que mereixen la teva confiança.
Almenys.
Per tant, llistes tancades
i bloquejades pel Congrés dels Diputats,
què significa?
que tu només pots triar
una formació política,
un partit polític,
i a més,
els candidats que surten en aquesta llista
i per l'ordre que surten en aquesta llista.
Tu ni tan sols pots invertir l'ordre.
Tu votes seguint l'ordre
dissenyat pel partit polític.
Clar, conceptualment,
això ho contempla
el nostre sistema electoral.
Des del punt de vista material,
també la llei determina,
i no ho dic que tall de necdota,
sinó que també pot ser molt il·lustrador
en la falta de renovació que hi ha.
Que la papereta ha de ser salmó,
una a la del Senat,
l'altra ha de ser blanca,
que ha de ser un desplegable i tot això.
Perquè, clar,
ni que sigui des d'un punt de vista
més utilitari,
tampoc no estaria gens malament
fer una cosa més...
Paper reciclat.
Paper reciclat,
amb una presència com a menys,
aquest desplegable,
doncs no ho sé.
Sí, perquè a més,
jo que soc de les que va votar
cinc minuts abans
que tanquin el col·legi electoral,
t'adones compte
de la malversació
que es fa allà del paper.
perquè, clar, evidentment...
I que no és una anècdota, això.
També és un tema de pes.
Pensem en quantes paperetes
i prèviament les que t'han enviat a casa
perquè te la portis de casa feta
els partits polítics.
I que la majoria
hem tirat a la papereta.
Sí, però és calla,
que ja ho agafaré a ella, no?
Clar.
Doncs,
què em preguntaves?
Tot amb què m'he despistat?
No, no,
ara parlàvem del tema
que si la llei també contemplava
exactament la mira,
de la papereta,
el color,
tot plegat.
Amb això,
realment la llei
i la normativa
que després en cada elecció
diu el color,
et diu com,
et diu de quina manera,
et diu tot, tot, tot.
Això tot ha estat a ser.
Clar, un tema més transcendent
i que preocupa molt
a la ciutadania
quan diuen
ai, per què aquest partit?
I lògicament
no cal posar noms i cognoms
que tots ho sabem.
Per què aquest partit
que té menys vots,
té més representació
a la cambra baixa
que no passa aquest
que en té més?
Això no és fàcil.
I això sempre es diu
oh, però això és culpa
de la llei electoral
que hem de canviar.
Bé, hem de canviar
però cap a on?
Això no es fa
perquè tampoc no es posa
d'acord ningú, no?
No és fàcil d'explicar.
Intentaré fer una aproximació
a veure si
em s'explica bé.
Com molta gent sap,
al Congrés dels Diputats
hi ha 350 diputats.
I ara parlo del Congrés.
Deixo davant del Senat
que té una altra lògica.
350 diputats.
De fet,
la Constitució
diu que podran ser
entre 300 i 400,
però la llei electoral
decideix que són 350.
I que a més,
la representació
d'aquests 350 diputats
ha de ser proporcional
a la població
que hi ha
a cada província
perquè els diputats
s'escollien
a cada província.
Bé,
de qualsevol manera
s'ha de distribuir,
s'ha de dir com
i quants
de cada província
hi aniran
al Congrés dels Diputats.
Què fa la llei electoral?
Diu,
perquè totes les províncies
estiguin representades
els donem
dos diputats
a cada província.
Per tant,
dels 350
ja tenim
pràcticament
100 escons
distribuïts
proporcionalment,
dos a cada província
amb independència
que siguin províncies
de 100.000 habitants
com si són
de 2 milions.
Dos
perquè tots
estiguin representats.
Aquí ja garanteixes
una mínima representació.
Sí,
per alguns
aquesta representació
és excessiva,
després explicarem per què.
Però bueno,
ja tens dos,
és a dir,
totes les províncies
estan representades,
tenim 50 províncies,
més o menys 100 diputats.
La resta de diputats
es distribueixen,
diu la llei electoral,
proporcionalment
a la població
que hi ha
en cada província.
De tal manera
que es fa uns coeficients,
unes divisions
i resulta
que a Tarragona
li corresponen
a banda dels dos
per quota
li corresponen
4 més.
Bé,
més o menys
com les províncies,
altament de les províncies
és bastant mitjà,
jo crec que
Tarragona
està en la mitja,
però bueno,
hi ha províncies
que només en tenen 2,
hi ha altres
que en tenen 3
i evidentment
Barcelona,
Madrid,
València,
i algunes províncies
en duen molts,
molts més.
Quin és el problema?
Que
per distribuir
aquests diputats,
no els dos
que van directes,
els altres,
què es fa?
S'agafa tota la població
d'Espanya,
en l'actualitat
els 100,
em sembla que són uns 45 milions,
no els que poden votar,
sinó tots,
45 milions,
i es divideix...
No només els majors
de 18 anys.
No, tots.
I es divideix
pel nombre
d'escons
que toca distribuir,
si a 350
li triem 100...
Em sembla que són
248
que s'han de distribuir
després.
I surt un coeficient.
Aquest coeficient
és el que dona
el paràmetre
per dir
quants diputats
de més
els toca
a cada província.
Sí?
Sí, sí, sí,
perfectament, Laura.
Què succeeix?
Que hi ha algunes províncies
que són...
Es nota que ets profe.
Bueno, no ho sé,
és que és complicat.
Això amb una pissarra
és molt més fàcil.
Ja, ja.
Però bueno,
què succeeix?
que hi ha moltes províncies,
les més petites,
què?
Si no tinguessin
aquests dos diputats
adjudicats directament,
no tindrien representació
en el Congrés dels Diputats
perquè ni tan sols
arriben al mínim
per obtenir un.
Problema.
Problema.
I ara enllaço
amb un altre tema.
En aquestes províncies
petites
que tenen
dos o tres diputats,
aquests diputats
pràcticament segur
se'ls enduen
les formacions majoritàries.
És a dir,
Partit Socialista
i Partit Popular.
què li passa
a Izquierda Unida,
que és la tercera força.
En totes aquestes províncies
tenen molt complicat
treure un escó
i estem parlant
d'un grup de,
bueno,
potser deu províncies.
Dos diputats,
cada un estàs dient.
Tinc vint diputats
que sé segur,
que sé segur
amb independència
dels vots
que jo tregui,
que és molt complicat
que forces
com Izquierda Unida,
que a més
es presenta
en totes les províncies,
pugui aconseguir
algun escó.
la majoria
no aconsegueixen
cap escó.
Què passa?
Que tenim formacions
nacionalistes,
formacions que es presenten
en poques
circunscripcions,
que en aquelles
circunscripcions
obtenen molts vots.
I per tant,
el coeficient aquell
els permet
que tinguin
representació parlamentària.
el que distorsiona
una mica
la proporcionalitat
i el que condueix
a que,
per exemple,
Izquierda Unida,
que és l'exemple
que sempre es posa,
tingui molts més vots
que Esquerra
o PNB,
que són,
exactament,
però en canvi
tingui molts menys diputats.
Bé,
clar,
el problema quin és
que tal com està configurat
l'actual model electoral
produeix
aquestes distorsions.
Clar,
el que passa
que modificar aquest aspecte
no és fàcil,
eh?
Des del punt de vista tècnic,
ja no parlem ideològic,
vull dir,
perquè realment
tot l'estat
estigués representant
en una proporció justa,
no és fàcil.
Molts apunten
a que s'hauria de reduir
de dos a un
el diputat per província.
El diputat obligatori,
com si diguéssim.
Exacte,
el que te toca
pel fet de ser província.
En lloc de dos,
un,
de tal manera
que lliures
50 diputats,
50,
perquè cada província
són 50 províncies,
cada una té dos,
si tu ja treus un,
tens 50 diputats més
per repartir,
i altres parlen
d'augmentar
de 350
a 400
el nombre
de diputats
al Congrés.
Combinant
les dues idees,
tindria
100 diputats més
a repartir.
Bueno,
en fi,
de proposta
n'hi hagi moltes, eh?
Ja,
això és una cosa
que es determinarà
a partir del dia
10 de març,
probablement.
De totes maneres,
són aspectes,
diguem-ne,
alguns
més de forma,
que els hem comentat abans,
des de les paperetes,
etcètera,
i altres de fons
que precisen
d'un debat polític
però també
d'un debat social
i perquè hi hagi
aquest debat social
ha d'haver-hi
un coneixement
del propi sistema
que no tenim.
D'entrada,
perquè seguirem
el teu consell
i no llegirem
la totalitat
de la llei,
la tenim aquí
fotocopiada
i els asseguro
que no.
Sorrellada que fa,
no la llegirem
però sí que hi ha
moltes maneres
d'explicar-nos
aquells aspectes
que hem de conèixer.
Des del punt de vista
acadèmic
i en l'àmbit
dels estudiants
de jurídiques,
comentaves, Laura,
que heu fet
una simulació
aquests dies.
Molt interessant.
Com estem?
Estem fent la simulació
perquè intentem portar
el mateix calendari
que el real.
Bé,
això ha sigut
una prova de laboratori
que se'ns ha acudit
aquest any
perquè...
Més, disculpa,
coincideix amb joves
que votaran per primera vegada
de forma real, no?
La majoria,
tenim un grup de matí
i un de tarda,
el de tarda
és gent més gran,
però el de matí
són alumnes
18-19 anys
que voten per primera vegada
en unes eleccions generals
i això va sorgir
perquè els primers dies
de classe
vam veure que...
que no...
Que navegaven una mica.
I que calia
motivar-los,
sobretot,
perquè jo penso
que el jovent
està interessat
per la política,
malgrat que alguns
diuen que no,
jo penso que sí.
Jo n'estic convençut,
diuen que alguns
menors de 18
que voldríem votar.
Sí,
però se'ls ha de motivar,
se'ls ha de fer
atractiu
perquè és veritat
que si no busques elements
que en ells els motivin
doncs és molt complicat,
és molt complicat.
Bé,
total,
que ens va agudir
la idea de dir
simulem un procés electoral
i l'hem simulat
des de...
el primer,
és a dir,
els hi hem dit
que facin grups
i que cada grup
constitueixi
un partit polític,
per tant,
elabori uns estatuts
i es registren
en el partit,
en el registre del partit.
És a dir,
que heu fet el procés
des de l'origen.
Des de l'origen,
des de l'origen.
Amb un partidisme potent
com el que està instaurat
al nostre país.
Sí,
sí,
hem resistit partits,
hem fet cara a cara,
debats cara a cara
entre els diferents partits.
Però sense tant de guió
com els Reals,
no?
Sense tant de guió,
molt més.
T'asseguro que molt més divertits
que els que acostumeu a veure
per la tele,
els que almenys...
Clar,
perquè ells també feien
les seves propostes de programa.
Sí,
sí,
els hem fet treballar
en tres sectors,
propostes en matèria
d'immigració,
en matèria educativa
i en matèria
de política lingüística
i forma d'estat.
I ells han elaborat
el seu programa electoral
que després ha estat discutit
cara a cara,
per tant,
una persona
de cada partit polític.
I ara estem ja en...
Bé,
ja al final,
brecquellament.
Estem a la fase final.
No poden publicar enquestes,
tampoc?
No,
no,
no,
deixem publicar enquestes.
Sí que han elaborat
cartells electorals
que més hem penjat a classe,
ha sigut tot molt didàctic
i la veritat és que jo tinc la sensació
que s'ho han passat molt bé.
I bé,
ara estan elaborant
les seves llistes,
tant al Congrés
com al Senat,
estan tramitant
i gestionant el vot per correu
i estan constituint
meses electorals
i junta electoral
perquè nosaltres ho farem
uns dies més tard,
nosaltres ho farem
el dia 13,
si no m'equivoco,
la sabana que ve,
el dijous,
farem les nostres eleccions
de classe
i farem,
constituïm meses,
igual que farem
col·legis electorals,
farem escrutini
i proclamarem
aquells que s'hagin
obtingut més vots.
Laura,
tot i que hi ha molta feina,
ja ho sabem,
i més en aquest punt
del trimestre,
però del resultat
de les vostres eleccions
n'haurem de parlar.
I tant.
Ens comprometem
a explicar als oients
com ha acabat el procés electoral
i qui ha guanyat
entre aquests alumnes?
I fins i tot
intentarem portar
algun dels guanyadors,
algun alumne
que hagi aconseguit
una escola al Congrés
o hagi aconseguit
una escola al Senat
perquè ja us expliquin
com han viscut
aquest moment electoral.
Ara immediatament
a l'agenda del matí
de Tarragona Ràdio,
una experiència important,
sens dubte,
la que s'està duent a terme
a les aules.
De fet,
des de la Universitat
Rovira i Virgili,
en particular
la Facultat de Jurídiques,
això d'anar,
de passejar-vos
en el sentit positiu
pel Congrés,
pel Senat,
ja ho feu amb alumnes
que s'hi estan
uns quants dies,
veient com treballen
els diputats de debò,
han vingut aquests alumnes
a vegades al matí
de Tarragona Ràdio,
vull dir que
això sí que és
fer pedagogia
de la democràcia
i sobretot
de coneixement
del propi sistema,
això que ens falta
als adults
moltes vegades.
Jo sobretot penso
que pedagògicament
és interessant,
però és interessant
perquè t'adones
que això
motiva l'estudiant
i els permet
veure tocar
el que nosaltres
els expliquem
en classes teòriques,
que si no ho veuen,
si no ho toquen,
si no parlen amb diputats,
si no van al Parlament,
és molt complicat
i després
està de noves
que els motiva,
els motiva
a conèixer la realitat
amb pròpia persona.
Laura Román,
professora
de Dret Constitucional
de la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili,
passava aquesta setmana
pel matí
de Tarragona Ràdio
amb cregut oportú
tenint en compte
el valor que tenia
pedagògic
en la seva conversa
recordar-la
en aquest programa
especial
a l'accions
de la ràdio
de la ciutat.
I hem pres nota
i ja tenim una cita
el proper dijous.
Naturalment,
som complidors
i la Laura Román
també,
i anirem
a la Facultat
de Ciències Jurídiques
i coneixerem
quin ha estat
el resultat
d'aquest procés
electoral paral·lel
que s'ha fet
a les aules
per practicar
el que és
la democràcia.
Són tres quarts
d'una del migdia.
Continuem amb tots vostès.
És la sintonia
de la Ràdio
de la Ciutat,
és el programa
especial
a l'accions generals
en clau local.
Una petita pausa
i immediatament
tornarem a saludar
Teresa Ortega
perquè ens expliqui
com van votant
els altres candidats
de les principals
formacions polítiques.
Si en l'hora anterior
doncs ens fèiem ressò
del vot
que anem
a més
els candidats
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
i de Convergència i Unió,
en uns moments
sabrem una miqueta
què és el que ha envoltat
el vot
del cap de llista
del Partit Popular
i del Partit dels Socialistes
de Catalunya
després d'escoltar
una mica de música.
El dia de les eleccions
a Tarragona Radio.
i del Partit Popular
i del Partit Popular
i del Partit Popular
i del Partit Popular
i del Partit Popular
i del Partit Popular
i del Partit Popular
La nit s'acosta
Vés-hi i se'n va
Potser somies
un dia clar
Potser l'esperes
i ja tornarà
Amb el cap vespre
es faran ofensiat
Si ve amb la lluna
clara s'hera
Que quan és fosca
tremola el mar
Quan vens el dia
primer pumba
per la batalla, la claridad.
La nit s'ha molt llet a cadascú,
per un silenci, per altres pors.
Jo me l'estimo, no ho sap ningú,
en el silenci n'hi ha més d'entrop.
L'idele als astres, dona del cel,
l'alba gelosa cada matí.
La foragita no torna un duel,
i n'és un dia d'avui i ahir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
L'Ajuntament de Tarragona i Viatges Barceló
organitzen un creuer per la Mediterrània,
visitant els principals vestigis romans del Mare Nostrum.
Florència, Roma, Pompeia, Malta, Càrtago...
Gaudeix d'una fabulosa setmana de creuer del 7 al 14 d'abril.
Per més informació, Viatges Barceló, Rambla Nova 42, Tarragona.
Telèfon 977 21 76 00.
A Tarragona torna a sonar el dixi
de les arrels africanes a les grans orquestres.
Dimarts, 11 de març, concert inaugural amb Didi Bridgewater.
La diva negra de París,
una de les millors veus del jazz vocal actual,
s'aporta al Teatre Metropol,
el seu particular viatge cap a les arrels africanes del jazz.
La Terra Vermella, un viatge a Mali,
Didi Bridgewater,
venda d'entrades a les taquilles del Teatre Metropol,
al Cervicaixa o al 902 33 22 11.
De l'11 al 16 de març,
15è festival de Dixi de Tarragona.
Organitza l'Ajuntament de Tarragona,
Turracumana, Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Una fase de primitivo barbarismo
que existió ara unos 1.300 años.
Y fue a este otro nivel
donde encontré herramientas para cortar
y puntas de flecha de cuarzo
y huesos fosilizados de gorilas carnívoros.
La ficció al cinema
i la ciència a la ràdio.
¿Cuándo vamos a ver lo que hay en esa curva?
Doncs cada dilluns, a partir de dos quarts d'una,
al matí de Tarragona Ràdio,
a l'espai Evoluciona.
¿Qué haces tú para poner en tela de juicio
800.000 años de evolución?
No, no, no, no, jo no.
Els experts, l'IPES,
l'Institut Català de Paleocologia Humana
i Evolució Social.
Para ver, John Bach.
Presente sus pruebas.
Evoluciona cada dilluns a dos quarts d'una
amb Tarragona Ràdio i l'IPES.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
Set minuts a la una del migdia,
especial eleccions a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Si a l'hora anterior hem conegut una miqueta
les circumstàncies que han envoltat el vot
de dos dels caps de llista,
concretament era el cap de llista
d'Esquerra Republicana de Catalunya,
Lluís Aragonès, també del cap de llista
de Convergència i Unió,
Jordi Janer, volem saber com ha anat el tema
del que ha estat l'emissió de vot
del cap de llista del Partit dels Socialistes
de Catalunya, del Partit Popular,
Francesc Ricomà, també.
Teresa Ortega, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Comencem, en tot cas, pel moment,
que més el vot, Francesc Vallès?
Ho ha fet a dos quarts d'onze
el Col·legi Joan Rebull de Reus,
ha anat acompanyat de la seva dona
i dels seus dos fills.
Allà ha estat rebut per l'alcalde de Reus,
Lluís Miquel Pérez,
i ha dit, després d'exercir el seu dret,
que els ciutadans que acudeixin
han d'acudir massivament a les urnes.
Així ho ha demanat per demostrar,
diu, la fortalesa de la democràcia.
Segons Vallès, avui és un dia gradol
pels socialistes, tot recordant
la mort del seu company de partit
amb mans d'eta divendres passat.
Jo el que vull demanar avui
és que hi hagi a les urnes
una participació històrica,
que estic convençut que hi serà,
perquè es demostri que la democràcia
és forta, que continua sent forta,
i que fa molt poc temps
que votem en aquest país.
Per tant, en les poques oportunitats
que tenim o quan les tenim
ho hem de demostrar.
A la democràcia hi cap tothom,
menys els violents,
i per tant avui hem de demostrar
que és un dia gran,
que és un dia important,
que tothom vagi a votar,
vagi a votar lliurement,
però sobretot que voti,
que ningú es quedi a casa,
que ningú es quedi al sofà
que demostri que la democràcia és forta.
Estic convençut que avui serà
un dia històric en participació.
Després de dipositar el seu vot,
el socialista Francesc Vallès
deia això aquesta tarda,
juntament amb el delegat del govern,
Javier Sabaterra,
correrà alguns dels col·legis electorals
de la ciutat de Tarragona.
Els socialistes seguiran la nit electoral
a la seva seu de l'Avinguda Ramón i Cajal.
Però, de fet, l'únic candidat,
cap de llista,
que vota a la ciutat de Tarragona,
pròpiament dit,
és el cap de llista del Partit Popular de Catalunya,
Francesc Ricomà.
És Ricomà i ho fa per quartes eleccions generals consecutives.
Són les eleccions que s'ha presentat ell
com a cap de llista de la formació política,
ha fet una crida avui a la participació,
destacant la importància d'aquests comissis.
Ricomà ha votat quan passaven pocs minuts
a les 11 del matí al Col·legi Pau del Clos,
ha anat acompanyat de la seva dona
i dels regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
Alejandro Fernández i Judit Heras.
Ha dit que la millor manera de fer front al terrorisme
és acudir massivament a les urnes,
en referències també a l'atemptat de divendres.
Que la societat demostri
que vol consolidar,
reformar i elevar l'enèsima potència
a aquesta magnífica situació que vivim aquí a Espanya
de llibertats, de pluralitat, de diversitat.
Els terroristes se'ls ha de combatre,
els terroristes estem convençuts
que acabaran rendint comptes davant de la justícia
i la societat, els ciutadans,
tenen la forma de contribuir
precisament en un dia com avui
acudint massivament a les urnes.
Ricomà dedicarà la tarda
a visitar els diferents col·legis electorals a la ciutat,
seguirà el recompte de vots,
passarà la nit electoral,
a la que es convertirà en la seu electoral
del Partit Popular a Tarragona,
l'Hotel Imperial Tàrraco.
I recorden, fa una hora, exactament,
els donàvem les primeres dades de participació
a nivell local que es feien públiques
a través de la web de l'Ajuntament,
apuntava poc més d'un 13%
quan es portaven dues hores
de col·legis electorals oberts.
Heu parlat amb la tinent d'alcalde
i portaveu de l'Ajuntament de Tarragona,
Begoña Floriano, Teres?
Sí, ha dit que es preveu
que al llarg d'aquesta jornada
hi hagi una elevada participació.
ha recordat que les dades
corresponents a les 11 del matí
estan dos punts per sobre
a les registrades en les eleccions municipals
a la ciutat de Tarragona
de l'any passat de 2007.
De fet, la participació a les 11 del matí
era d'un 12,6%
segons les dades difosses
per l'Ajuntament de Tarragona.
L'índex de participació
és lleugerament inferior,
un punt per sotre
de les registrades
en les últimes generals de 2004.
Bona Vista és hores d'ara.
La zona de la ciutat
en què ja ha votat un major percentatge
de gent, concretament
un 14,7%,
i el districte de Tarragona
en què fins al moment ha anat
a votar menys gent
és el de Llevant.
en Begoña Floría
feia aquesta valoració
de les dades
de participació
registrades fins al moment.
Comparades amb les llanes del 2004
són un punt,
una mica més d'un punt
per sota,
però més o menys
molt estable,
amb la qual cosa
pensem que la tendència
és que hi hagi una alta participació
al llarg del dia d'avui
si es consolida.
He de dir que la participació
està sent una miqueta més alta
als barris de Ponent
i Sant Pere, Sant Pau i Sant Salvador,
i en canvi
a la zona de la part alta
i l'Eixample,
la zona centre
és on s'està notant
una mica més baixa.
Però tot i això,
com dic,
són variacions
molt poc significatives
amb la qual cosa
la tendència
és que hi hagi
una alta participació.
Després de l'una del migdia
es tornaran a donar
noves dades de participació
i a les 5 de la tarda
més índex de participació
a la ciutat de Tarragona.
La informació es pot consultar
a través de la pàgina web
de l'Ajuntament
tarragona.cat.
Gràcies, Teresa Ortega.
Novament,
de tot el que ha passat
en aquestes primeres hores
de la jornada electoral
tindran complert d'informació
a partir de dos quarts de dues
en una edició especial
de l'informatiu
Tarragona Actualitat.
Fins després.
Doncs fins després.
Per cert,
nosaltres després de la una,
un minut i mig,
ens separa d'aquest punt horari,
tenim intenció també
de fer-nos en ressò
d'una altra novetat,
podríem dir-ho així,
en aquestes eleccions generals.
L'Ajuntament ha posat en marxa
una prova pilot per millorar
la informació als ciutadans
per avui.
En cinc col·legis
hi ha funcionaris municipals
que tenen accés
a la base de dades
amb tot els cents
per orientar
aquells ciutadans
que s'han equivocat de mesa.
El Consistori
ha volgut impulsar
aquesta iniciativa
perquè s'ha detectat
que en tots els comissis
hi ha persones
que no tenen clar
quina mesa els hi toca,
generalment
perquè els han canviat
el col·legi electoral.
Doncs bé,
parlarem amb un d'aquests
funcionaris municipals
que ja porten quatre horetes
fent aquesta tasca.
Ho farem a través
de la nostra unitat mòbil
amb Josep Sunyer
i Joan Maria Bertran.
Però també després
de la una del migdia
com ara acabem de sentir
intentarem tenir
aquesta segona tongada
de dades
que fan referència
a la participació
a la ciutat de Tarragona.
A més,
afegirem altres elements
en el que serà
la recta final
d'un programa especial
a l'Eleccions
en clau local
que iniciàvem
a les 9
en punt del matí
aquí a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat.
Només 20 segons.
La una.
Anem a fer un cop d'ull
el que passa pel món
i l'Estat
i de tornada
continuem amb tots vostès.
A través del 96.7
de la freqüència modulada
a través d'internet
des de qualsevol lloc del món
www.tarragonaradio.cat
El dia de les eleccions
a Tarragona Ràdio.