Dos minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Avui, dimarts de Carnaval, el Vall de Diables de Tarragona
inicia els actes del seu 25è aniversari.
Per això, el primer llucifer del Vall, Pep Blai,
serà l'encarregat de llegir el testament del Carnestoltes aquest vespre.
Els Diables, a més, també recuperen la concentració de timbals
i estrenen un nou septrop durant la carretillada.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
d'una banda, el cap de colla del Vall de Diables,
Javier Rivera, bon dia.
Molt bon dia.
I a l'altra línia telefònica, a la Pep Blai.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens hem fet grans, eh?, després de 25 anys, eh?
Bueno, com passa el temps, no?
Ai, com passa entre foc i flames.
M'agafarà un atac de nostàlgia avui, que ho veuràs tu.
No, home, no, que no.
Es tracta de fer festa i de divertir-se.
A veure, si us voleu saludar,
ja sabeu que quan es fan entrevistes dues bandes telèfon estudi,
però jo crec que ens en sortirem, no?
Sí, i tant, no?
Us voleu saludar? Saludeu-vos, Javier, Pep.
Ara t'estic abraçant en aquests moments.
T'està abraçant.
Jo ho estic notant, Pep, ho estic notant.
Però escolteu, això no ho fan els diables d'abraçar-se,
al contrari, som com a molt...
Ens toquem molt, eh?
Sou tocons perquè a l'inferr diuen que està tota la gent de mala peça, no?
La gent més viciosa i... no?
En tots els sentits. Ens agrada tocar-ho tot, sense cap mena de manies.
Exacte.
Molt bé. Escolteu, parlem de l'aniversari.
Heu triat el dimarts de Carnaval per començar tot un seguit d'activitats
per celebrar el 25è aniversari.
El Pep deia, ui, la nostàlgia, però, de fet,
la ciutat de Tarragona, si mira enrere,
pensar que han passat ja 25 anys des que vam recuperar el Vall de Diables.
Home, doncs això ja ens dona una solera i una baterania en aquest camp, no?
Sí, ben bé. La veritat és que els actes els vam començar internament
a principi d'aquest Carnaval, amb un sopar per tota la gent del Vall,
i pròpiament dit, doncs, es podria dir que la primera sortida al carrer
amb motiu d'aniversari, doncs, va ser la del dissabte a la rua.
El que sí que és cert és que dins de tots els actes que té el Carnaval
el que ens fem més nostre és el d'aquesta nit,
suposo, per la màgia que pot tenir el testament,
per l'acte de foc que considera la carretillada,
i el que és una mica tot aquest dia on el foc
i potser el carnestalt és més tradicional,
o més d'aquí, doncs, guanya poder l'última nit.
Com dèiem, el primer llucifer del Vall va ser el Pablai.
Javier, jo no em vull posar, allà no em demanen,
però tu no sé si havies nascut.
No.
Per això t'ho dic, perquè aviam no diré la teva edat,
però, òbviament, menys de 25 entens, perquè ja ens coneixem.
Sí.
Per tant, Pep, no és per deprimir-te,
però el cap de colla del Vall de Diables encara no havia nascut
quan tu feies de llucifer.
M'acabes de desmuntar.
És que sí.
En aquest moment...
Oh, perdona.
Si m'acabo de veure els meus desplats, no em saludarà a mi.
Perdona, però si parlem del mal, parlem del mal, eh?
Són els diables.
Escolta, jo crec que si som diables de veritat,
en el fons som eterns i tota la vida estarem aguantant el mal.
Vull dir que ens ho prenem així.
Tenint en compte que t'has fet el pacte ja, eh?
Sí que és veritat que, bueno, sí, clar,
jo recordo que devia tenir en aquests moments, jo què sé,
era l'edat d'institut, començament...
Eres un adolescent com altres que van iniciar el Vall de Diables, eh?
Exacte, sí, sí, sí.
Home, jo vam fer tota l'il·lusió.
O sigui, llavors érem molt més innocents, diguéssim, que ara, no?
No ho sé, anant a la qüestió del Vall.
Potser mentalment érem igual de tremendo, si se'm permet la paraula,
vull dir, o salvatge, si voleu.
Però, desperit, però, clar,
allò anàvem amb els nostres vestits,
tímidament començàvem a tirar foc pels carrers,
la gent a Tarragona ens mirava com vulguem dir,
ai, ai, ai, quin sudull, ai, que em cremaran el cotxe,
ai, que no sé què, no?
I ara ha canviat, i ara és tota la gent de Tarragona
la que amb tots aquests anys ja tothom es tira el carrer
i tothom dona per sentar que els Diables
són part de la ciutat, no?
Pep, jo no ho dic per
penediment ni de bon tros,
però molts oients i servidora
encara vam assistir a la creació
dels Diables amb una mica més d'edat
que l'adolescència.
I, recorrent...
No, no, home, ja que te l'he dit,
doncs jo també assumeixo la meva part de dolor.
Gràcies, gràcies.
No serveix de molt, però en fi.
No, no, però és cert que això que dius és molt interessant,
perquè amb el Jordi Bertran,
que després vindrà, per cert,
ho hem parlat més d'una vegada,
que eren aquells temps en què anàveu a trucar
a alguna que altra porta institucional
en una època que...
Mira, i aquí que sí que es creia en la festa major, no?
Saps a qui trucava?
A qui trucava?
En Josep Fèlix Ballesteros,
que era llavors el conseller de festes
de l'Ajuntament de Tarragona.
I el Consell de la Joventut
i tota aquella entitat que hi havia, no?
Però a qui li vam demanar els primers ajuts
i a qui li vam demanar el local
i una mica amb qui vam estar parlant
i negociant l'aparició dels Diables
va ser amb el que és ara l'actual alcalde.
Doncs sí, senyor.
Que també, vull dir,
doncs mira, jo ara tornaré just
quan aquell mateix que el vam intentar enredar
per als Diables,
ara li farem el testament, diguéssim.
Ara, el que sí que és cert
és que va ser una enredada
que va ser, entre cometes,
de les que es va, doncs, posicionar
en el que és la festa tarragonina
d'una manera capdavantera, claríssimament.
El que tu deies, al començament,
molta timidesa per part de la gent,
però en quatre dies tothom va assumir
que allò no era que sorgissi.
És que ho necessitàvem per la festa, no?
És que vol fer molta il·lusió.
O sigui, és que nosaltres trobàvem que faltava...
Nosaltres ens agradava anar a festes majors
amb altres pobles i llocs de Catalunya.
I vèiem algunes coses que ens agradaven.
I vèiem que, per exemple, a Tarragona
la festa era bonica, però com a molt seriosa,
molt tocada i posada,
i una mica era més de veure que de viure-la, saps?
I aleshores els Diables és com una mica
un pont entre la gent del carrer i la festa, no?
Perquè van cap a la gent, s'hi posen,
fan que la gent balli, fan que s'hi posi,
i van implicar com la gent jove.
I s'ho van prendre en tanta il·lusió
que, no ho sé, jo crec que va ser
com a molt important per la festa major.
Home, i hem après molt, no?
Hem après molt perquè aquestes alçades
tots tenim a l'armari la roba, diem,
per quan surten els Diables,
el nostre barret, la nostra caçadora texana,
els nostres mocadors,
perquè ja sabem com ens hem de vestir
per seguir amb vosaltres la festa.
Això mateix.
Aleshores, una cosa com a més
de Vilanova, de l'Arbós,
o veiem com alguna cosa de fora, no?
Però, clar, històricament
teníem demostrat que a Tarragona també n'hi havíem.
Vull dir que, no ho sé,
una mica va ser bonic
i crec que, vaja,
que ha quedat demostrat
que com que els tarragonins,
encara que només portin 25 anys al Vall de Diables,
diguéssim, amb l'ànima,
ja ho portaven dins abans, no?
Perquè és com de...
Ho portem tots a dins, no?
Xavier Rivera, tu com a jup
a cap de colla del Vall de Diables,
t'expliquen moltes batalletes?
Els que van passar...
No parlo del Pep, eh?
Parlo d'altra gent
que està a l'òrbita dels Diables
i que això és com ser d'un club de futbol.
Si ets diable una vegada
no ho deixes de ser mai de la vida.
Sí, evidentment.
Per iniciar aquest aniversari,
una de les coses que vam fer
va ser buscar,
fer una mica de recuperació
de tota la gent que havia pogut passar,
però no una vegada,
sinó, per exemple,
doncs gairebé un mínim d'un any
per l'entitat
i venir assiduament
i ser sociactiu
i sortien xifres
de gairebé 600 persones.
Això vol dir que,
al llarg dels 25 anys,
hi ha hagut estat una entitat
sempre amb molt de moviment
i segurament és el que deia ara el Pep, no?
Aquesta il·lusió del principi
que s'ha anat transmetent
amb la gent
i ha fet també
que, entre comentes,
això no sigui un ball de festa major,
que la gent que hi ha aquí dins
doncs se trobi
no 5 vegades a l'any
sinó 25
i segurament això
et fa crear uns lligams
molt diferents
i segurament el que fa català
és més el dia a dia
i que al final t'acabis trobant
i al cap de setmana
que tu tens actuació
la cervesa
la tornis a fer amb aquesta gent
i això doncs
suposo que és una mica
el que li ha donat
aquesta continuïtat
no tan sols com a entitat
perquè la continuïtat
no és difícil
sinó aquesta vida
que segurament en parlà
el Pep d'abans
i que en podrien parlar
de la dada
i del llarg dels 25 anys.
Clar, no, no,
hi ha anat incorporant
altres elements
ha anat creixent
amb el ball de Diables petit.
Feu alguna cosa
que estreneu i recupereu, no?
Que ara aquest dimarts
de Carnaval, Javier?
Doncs sí
avui per una banda
estrenem
per una banda
estrenem
un saptrot nou
un saptrot
que va ser
allà d'Antoni Mas
la veritat és que
ja feia
alguns anys
que teníem
aquesta necessitat
que creiem
que podria ser interessant
de cara a una carretilla
de treure
aquest tipus d'element
i de cara a avui
doncs bé
ens ho vam plantejar
amb l'Antoni Mas
que ens ha fet tot
que va fer els primers saptrots
de l'entitat
que va fer després
l'Àliga
que actualment
també està treballant
amb altres coses
amb nosaltres
era la persona
idònia
per treballar això
aleshores
el que vam fer
amb l'Antoni
és demanar-li
algun motiu
però sobretot
una cosa
que fos funcional
per les actuacions
com la d'avui
hi ha molta diferència
amb els anteriors
sí
el que hem de dir
és que aquest saptrot
no substitueix
cap dels anteriors
sinó el que fa
és donar-li alternança
en actuacions
com la d'avui
vull dir
el Valladial
té les seves
dos imatges
de
de Lucifer
i la Diablesa
que persisteixen
tant en el vestuari
com en el saptrot
i avui
el que sí que es fa
és trenar un tercer saptrot
que en alguns moments
de la carretillada
doncs
serà
serà el protagonista
però bé no
no és cap canvi
sinó
una aportació més
i pel que fa
el que deies
de la recuperació
doncs
si un dels actes
que durant molts
molts anys
va acompanyar
el Valladial
que era la timbalada
que acompanyava
els Diables
aquest imatge de foc
doncs avui
i en guany
excepcionalment
doncs la recuperem
per acompanyar-nos
si abans era
de la mitja lluna
fins al Teatre Metropol
en guany serà
des de Roger de Llúria
fins al Teatre Metropol
Quants timbals
espereu més o menys
qui vulgui?
Sí, sí, sí
la veritat és que
esperem tothom
que vulgui
no ens plantegem
cap xifres
doncs hi ha molt
de timbaler
a Tarragona
per això
és un acte
que sempre ha funcionat
sempre ens ha funcionat molt
i esperem
que avui
segueixi funcionant
com sempre
Pep, et vestiràs
de Llucifer, no?
Sí, bueno
a veure si me'n recordo
a veure com si pot
home, que no és un traje
de fallera
encara em clavaré
les banyes al cap
que m'ho fotré
el gorro al revés
podria ser
l'edat faig aquestes coses
Mira, estava parlant
ara del Satrot nou
i tot això
i jo pensava
i entre el temps
que no fa
que no tiro
i entre ells
que ja s'han sofisticat
i que tiren uns coets
increïbles
ve si fotré el ridícul
jo allà al mig
espero que m'agafi
el bici del diable
i l'addicció
a la pòlvora
que tenia
quan tirava coets
com a Llucifer
i torni a estar
com abans
però d'entrada
home, vull dir
és que avui en dia
foten un ball de diables
i tiren uns coets
i porten una marxa
que bueno, a veure
ja parlo com un jaio
no, no, no
et veig una mica acabat
Pep, per favor
l'esperit el mantinc
l'esperit el mantinc
però clar
a mi ara no em facis
córrer mal
bé, córrer
però pots fer
quatre saltironets
no cal córrer
et quedes allà
quatre saltironets
i el testament
a l'hora de llegir-lo
cap mena de problema
perquè on caig està quiet
i l'únic esforç
que he de fer
és fer-ho a la meva manera
ja, ja, ja
això, tot això
no hi haurà problema
i tot serà fantàstic
i coneixes el text
del testament
sí, sí
vull dir
jo m'he parlat amb el Javi
ja l'han comentat
i tot
sí, sí
passa tothom
per aquí
ja, ja, ja
és el que us anava a dir
és que no passis tu també
vigila
vull dir que aquí cau tothom
jo aniré a tocar el timbal
i no em traieu
per enlloc
jo toco el timbal
que també
tema timbalero
ja saps que ens va a tots
sí, home, sí
a més diuen
el Pep no pot perdre l'esperit
perquè diuen que fins i tot
era un llucifer
que li portaven el saptrot
diuen
diuen els que encara se'n recorden
home, això de la jerarquia
ell ho tenia molt per la mà
jo soc diable
però de l'aristocràcia
a veure
jo tenia altres coses
diguéssim
i llavors
vull dir
bueno, jo muntava el número
jo promocionava una mica
l'esperit dels diables
i donava
o sigui, jo vivia com un diable
n'hi havia d'altres
que es feien el diable
jo no
jo vivia com un diable
aleshores
bueno, ja tenia el seu mèrit
el que passa
que aquí
vull dir, clar
portàvem tots els dies
fent de diable
24 hores al dia
i corrent amb un nyevall
i tota la colla
anàvem junts
i al final
a l'últim dia a la nit
escolta
vull dir, porteu-me'ls a tot
que jo no puc més
interioritzaves el teu personatge
interioritzaves el personatge
d'una manera
extraordinària
Javier
anireu fent coses
jo crec que podrem anar parlant
en els propers mesos
sí, moltes
moltes
esperem que sí
esperem sobretot
com passa sempre
suposo que
aprofitarem
les nostres
sortides de la ciutat
per fer-les encara
una mica més grans
i aportar altres actes
i fer altres
sobretot
fer altres festes
i passar-nos-ho bé
que si celebrem
uns 25 anys
més que res
per passar-nos-ho bé
i fotre festes
que al final
segurament és el que ens hem tingut
vius
durant les carretilles
tots aquests anys
i per Sant Joan
doncs tindrem sarau
per Sant Magí
tindrem sarau
i per Sant Tegla
tindrem molt de sarau
serà que això del foc
té antioxidants
com els cítrics
perquè us veig molt en forma
per cert
gaudiu aquesta nit
perquè demà
és dimecres de cendre
comença la quaresma
i crec que haureu d'estar
una miqueta retirats
una temporadeta
no?
sí
ens toca
sempre nosaltres
som el paper
que ens amaguem
quan arriba
aquest cap de cony
de set peus
molt bé
Pep Blai
Xavier Rivera
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
que sigui una molt bona nit
de final de Carnaval
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
bon dia