Les 10 del matí i 11 minuts.
Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aviat farà un any que l'alcalde de Vilaseca, Josep Poblet,
assumia la presidència de la Diputació de Tarragona.
Era el mes de juliol de l'any passat.
Avui volem fer un primer balanç,
una primera valoració de com ha anat aquest període de gestió
d'un govern, el de la Diputació de Tarragona,
format per Convergència i Unió i el Partit Popular.
Farem balanç, però també repassarem
algunes qüestions, alguns projectes concrets,
alguns que més afecten directament la ciutat de Tarragona,
que és el nostre àmbit d'interès segurament important,
el més important, el de la ciutat,
tot i que la Diputació treballa,
és una institució que treballa en el conjunt del territori.
Senyor Josep Poblet, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Com porta aquest primer any? Encara no.
Al capdavant de la Diputació de Tarragona
i fent-ho compatible amb l'alcaldia de Vilaseca.
Gràcies per convidar-me a explicar-ho.
De fet, agraeixo novament que aquesta emisora
va ser de les primeres que em va entrevistar,
just molt poc després de prendre possessió de la Diputació,
amb un mateix i mononera com avui,
m'imagino que era el mateix programa,
i per tant, encantat i complegut
de tornar a ser novament aquí per parlar-ne.
Bé, gairebé un any després, que encara no el fa,
el farà el 19 de juliol,
Déu-n'hi-do les coses que hem fet,
faig una valoració tremendament positiva de moltes coses,
de les relacions que la Diputació ha estès en el conjunt del territori,
de la feina que hi hem desplegat,
de les complicitats que hem fet,
de les institucions en les que col·laborem,
de la quantitat d'acords transcendents que hem pres a la Corporació,
i, vaja, doncs,
podem parlar-ne amb detall naturalment,
però aquest primeny ha sigut molt satisfactori.
Com ho combino amb l'alcaldia?
Doncs amb organització,
amb organització sent molt estrictes
i tenint un quadrant setmanal molt ben estructurat.
És a dir, tant els meus col·laboradors de l'Ajuntament
com els meus col·laboradors de la Diputació,
diguem, junt amb mi,
hem fet un esforç organitzatiu
que permet que arribem a la mateixa intensitat de feina
fent-ho d'una altra manera.
Per tant, el temps es distribueix d'una altra manera.
Els dies que soc a l'Ajuntament
estic estrictament per les coses de l'Ajuntament
i amb tota la seva profunditat i intensitat,
i els dies que estic a la Diputació
faig el mateix.
I la distribució és més o menys equitativa,
és a dir, que exceptuant el cap de setmana
que fluctua segons d'on pengen més actes,
doncs allò que diríem de dilluns a divendres,
el tractament és 50-50, 50% a cada lloc.
Ho té marcadament pautat.
Ho tinc molt pautat.
Això no treu, doncs que evidentment hi ha coses
a vegades que han d'alterar l'agenda
i s'alteren en la mesura en què això
ho requereix el contingut de la qüestió.
Si és un viatge, una sortida, una entrevista o el que sigui.
Per tant, molt bé,
perquè ho he pogut enqueixar força satisfactòriament
i no em fa deixar ni renunciar a res del que feia abans.
És a dir, com a alcalde segueixo rebent visites,
segueixo tenint qüestions,
diguem que a algú li podria semblar que són molt menors,
però que a mi m'agrada,
perquè et dona aquella percepció propera a les coses
i aquella identificació dels problemes
i de les situacions reals tal com és.
I és una qüestió, com deia, d'organitzar-se
i una cosa que no té secret
i de dedicar-hi moltes i moltes hores.
Ara parlem de coses concretes
que ha fet la Diputació de Tarragona
o què vol fer en aquesta legislatura.
Queden tres anys per davant.
Però abans, permeti'm des d'un punt de vista polític
analitzar, preguntar-li pel balanç que fa
d'un govern, el de la Diputació de Tarragona,
que està format per Convergència, Unió i el Partit Popular
i que d'alguna manera va trencar un període anterior
en què totes les forces polítiques
participaven de l'anterior govern.
Ha funcionat aquesta manera
de tenir govern i oposició
a la Diputació de Tarragona?
Jo diria que és necessari que hi hagi les dues coses
i són totes dues coses.
Primer, en les institucions hi ha d'haver un govern clar i definit,
que és aquell que té la responsabilitat
de prendre en primera o en última instància,
mirem-ho com vulguem,
però que hi hagi algú que garanteixi
que les decisions es prenen i es prenen a temps
i amb la diligència necessària.
Per tant, això queda garantit amb el govern que hi ha.
Però això no està renyit amb l'altre que vostè deia,
que és el que podia haver caracteritzat l'etapa anterior
en què prevalia només aquest segon aspecte,
el d'una concentració de determinacions.
Això també hi és.
En què hi és?
En tots els temes importants.
Què és el que ens ha d'importar als grups polítics?
Que en els temes importants hi hagi una unitat de criteri i un consens.
Exemples d'això que dic.
Doncs primer, consens en el programa de govern,
que ha determinat un pla estratègic.
Tant en l'una cosa com en l'altra hi ha hagut
la concurrència de totes les forces polítiques.
El seguiment que se'n fa d'aquest pla estratègic,
que per primera vegada existeix a la Diputació
perquè el govern i el president ho han volgut
i ho ha sotmès a tots els grups polítics,
ne fem un seguiment plural tots.
I això és l'instrument que garanteix que el govern
i allò que són els seus objectius aniran endavant.
Per tant, primera consideració aquesta.
Un programa de govern,
un pla estratègic que l'executa, el controla, el tutela
i verifica que es vagi complint
i un seguiment per part de tots els grups polítics.
segon, un pressupost aprovat per tots i per unanimitat,
que és l'instrument econòmic més important de tot el cicle anyal.
El pla d'acció municipal,
que és el programa que determina
totes les ajudes universals a tots els municipis
de la nostra demarcació,
aprovat i per consens més gran que mai
i més aviat que mai.
Per tant, li aniria desgranant coses.
Doncs n'hi ha d'altres, no?
El programa de col·laboració
amb el pla únic d'obres i serveis
de la Diputació amb el Govern de Catalunya,
al qual s'han transferit 22 milions d'euros,
una xifra, diguem, important, significativa.
S'ha fet amb l'acord del Govern
i s'ha fet amb l'acord dels grups que integren la Diputació.
I així aniria desgranant moltíssimes...
El pla de carreteres,
doncs totes les qüestions relatives
a les inversions en carreteres.
Hi ha un consens de totes les forces polítiques.
Tots els temes que tenen un calat important
s'han aprovat amb el mateix consens que sempre.
No obstant això, jo diria que la velocitat de creuer,
la marxa que imprimeix des del Govern
a l'executivitat de les coses del dia a dia,
doncs fa que avui puguem parlar
que la Diputació porta un ritme accelerat, notable,
en l'execució de les coses que ha acordat
i en el desenvolupament de potencialitats en el territori.
I una cosa molt important que hem fet,
que ha sigut reorientar,
reorientar la direcció
en la que la Diputació tradicionalment anava,
sobretot en allò que és novedós,
en allò que és el que la Diputació ha de fer,
que és l'ajut al municipalisme,
la política de carreteres
i tot un seguit de col·laboracions territorials.
Amb això el que hem de fer és intensificar-ho
com més millor, i com més qualificat millor,
i com més modern millor.
Però hi ha un conjunt de coses
que les hem fet noves en aquest període,
que són totes les que es fan referència
sobretot al món del coneixement.
I això obre i amplia
un vector nou de col·laboracions institucionals,
doncs amb el món universitari, per exemple,
amb el món local, amb les empreses,
posant com a punt de mirar en el futur
els parts científics i tecnològics,
el desenvolupament i l'enfortiment
d'un nou model econòmic
i, en conseqüència, un nou model social.
És a dir, tota una estructura nova
d'orientació de la nostra societat
en allò que són àmbits de desenvolupament econòmic i laboral
i polítiques d'incorporació del coneixement a la societat,
que això a la Diputació no hi treballava gens,
i és un dels vectors importants en aquest mandat.
I tot el que fa referència a les persones,
la seva formació i la seva cultura,
que seria una derivada d'això que estava dient abans.
Per tant, en aquest terreny hem enfortit
i és més més que enfortir,
hem plantejat unes polítiques noves
que s'estan fent un lloc entre les antigues
i que juntes estem marcant un nou horitzó en la Diputació.
La Diputació ja no és la institució
que es dedica simplement a asfaltar o arreglar una carretera
i fer una ajuda a determinat ajuntament
per fer un determinat equipament,
una determinada obra,
sinó que busca aquesta nova reorientació que ara explicava.
Molt bé.
Conheixement, universitat, formació de la gent,
aspectes més socials.
És exactament això.
La Diputació no es pot dedicar només
a asfaltar carreteres o a fer-ne de noves.
És a dir, més aviat,
inclús aquest aspecte l'hem de superar.
És a dir, faig un esforç extraordinari
en fer notar a tothom,
dins i fora de la Diputació,
que nosaltres no hem de fer carreteres,
sinó que hem de fer xarxes de comunicació.
I quan diem xarxes de comunicació,
vol dir buscar equitat en el territori,
buscar que l'interior i el litoral,
els pobles petits i les ciutats grans,
puguin viure en unes condicions similars.
I això es fa des de les comunicacions,
no des de les carreteres.
Què vol dir des de les comunicacions?
Home, les carreteres ho són comunicacions,
però també ho són l'internet.
I també ho és la banda ampla.
I també ho és la cobertura de telefonia mòbil.
Tots aquests aspectes,
en alguns dels quals hi tenim competències
i en d'altres no n'hi tenim,
han de ser objectius que a la Diputació
hi ha de, si m'ho deixo dir col·loquialment,
i hem de burxar, hem d'espitjar,
hem d'anar als reptes,
no hem d'esperar que les coses ens vinguin a nosaltres
per aconseguir que siguem un territori ben comunicat,
que puguem transferir el coneixement amb facilitat.
Que a la universitat, per exemple,
amb aquesta voluntat que té de servir
al conjunt del territori,
li fem fàcil aquest servei.
I que ens posem al costat dels municipis
i al costat de la universitat
perquè aquest meridatge pugui ser
òptim, perfecte i el més ampli possible.
I aleshores tindrem un campus extens,
que vol dir real i vol dir virtual.
És a dir, tot aquest conjunt d'elements
a la Diputació no hi eren,
no formaven part del vocabulari de la Diputació.
I amb només 11 mesos,
10 mesos de govern,
hem aconseguit,
no només que això tiri endavant,
sinó que tinguem una comissió mixta,
Diputació-Universitat,
que vetlla perquè això vagi endavant,
que tinguem un pla estratègic
que per sobre de tot
ho tutela políticament
que tots aquests vectors
i d'altres vagin endavant,
que fem el mateix que fèiem abans,
que en fem més,
que hagin passat el Pla d'Acció Municipal
a 45 milions d'euros,
que és una xifra que mai havíem assolit,
i que tot això, diguem,
estigui anant amb una velocitat altíssima,
que estiguem amb un grau d'execució
de totes aquestes coses molt important,
i alhora ja hàgim incorporat
aquestes polítiques noves
que fan referència al món del coneixement,
i que, sens dubte, ha de ser la gran aposta
perquè la nostra societat
faci un canvi important,
progressiu i important,
mirant l'horitzó del 2020, del 2025,
podem ser una àrea territorial,
una àrea geogràfica,
una regió, una demarcació,
doncs molt interessant
en el conjunt d'aquestes noves situacions
que es produeixen al sud d'Europa,
i jo desitjo
que no ens equivoquem en aquesta direcció
i que el camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
puguin ser exponent de modernitat,
de futur i d'una societat en xarxa
que basa en el coneixement
moltes de les claus del seu futur.
Agafant encara el fil de tot això
que està explicant
d'aquesta reorientació,
d'aquest impuls per primera vegada
des de la Diputació
en el tema del món del coneixement,
i tenint en compte que aquí,
com a interlocutor principal
per la Diputació
i per altres administracions,
hi ha a la Universitat Rovira i Vergili,
un tema i un projecte concret
que aquí sí que fa referència
a un tema d'equipament,
però també de proposta
d'alguna manera intel·lectual,
que és el tema de la Sabinosa,
amb el projecte,
amb uns terrenys de la Diputació de Tarragona
i amb una proposta que veja
d'antic de la Universitat
i de la Cambra de Comerç.
Com està aquest tema
que vincula aquestes polítiques
que vostè comentava
amb un projecte de futur
i amb un equipament
i amb uns terrenys que són de la Diputació?
De la mateixa manera
que els vaig contestar aquesta pregunta
en la primera entrevista
que em van fer com a president,
avui reiterarem els mateixos termes.
per part de la Diputació de Tarragona
hi ha l'absoluta i total disponibilitat,
no només dels terrenys,
sinó de la voluntat institucional
i política de l'Ens,
de la Diputació,
a posar a disposició,
cosa que ja he fet,
és la primera cosa que vaig fer
després de prendre posició com a president,
en la visita obligada,
institucional i de cortesia
que vaig fer a l'Ajuntament de la Ciutat
i al seu alcalde.
vaig, entre altres coses,
manifestar-li la voluntat
de cooperació total,
desinteressada
i, vaja,
sense cap escletge
en la finca de la Sabinosa
cap a l'Ajuntament
perquè pogués dur a terme
el projecte que la ciutat
havia dissenyat per aquell lloc
o ha dissenyat per aquell lloc.
Per tant,
l'estat de la qüestió
ho pot contestar l'Ajuntament,
no ho pot contestar la Diputació
perquè no recau en nosaltres
aquesta determinació.
Tots hem sentit i coneixem
quin és el projecte
que la ciutat vol impulsar
en aquell indret tan característic
i emblemàtic.
La Diputació hi coincideix
i, lògicament,
el que ha de fer
és posar a disposició
aquell bé i el seu ús,
no pas la propietat
que, com saben,
és un llegat
que la Diputació té
i que l'únic que ha de garantir
és que tingui caràcter públic
i interès social.
Per tant,
si es compleixen
aquestes dues condicions,
que fins on jo sé
que es compleixen,
és un projecte
que la ciutat
i el seu consistori
i el seu govern
han de desenvolupar
en aquell lloc.
Per tant,
jo, darrerament,
he pogut llegir
en alguna entrevista
que li han fet
a l'alcalde de la ciutat
i fins i tot
en alguna ocasió
en què n'hem parlat.
És un tema
que ara no és
de màxima prioritat
en aquest moment,
que la ciutat
té altres prioritats,
coses més urgents,
però que, en definitiva,
aquest és un projecte
que va fent
el seu recorregut
i, quan la ciutat digui,
es farà en aquell lloc
perquè la Diputació
no hi posarà
cap impediment.
Però el motor
d'aquest projecte
no és la Diputació,
el motor d'aquest projecte
és la ciutat.
S'ha argumentat
que, precisament,
no és un tema prioritari
perquè n'hi ha d'altres
relacionats amb el món
del coneixement
o de la universitat
prioritaris.
A Tarragona mateix
el Parc Tecnològic
de la Química,
però també altres parcs
tecnològics
que hi ha al territori
repartits
i dels quals
vostè feia referència
abans a la Diputació.
Segurament abans
val la pena
que també la Diputació
col·labori,
impulsi o ajudi
al desenvolupament
d'aquests parcs
tecnològics
repartits pel territori.
Efectivament,
a vegades
confonem els papers
i és molt d'agrair
el paper que la Diputació...
Perdó,
és molt d'agrair
el paper que la Universitat
està fent
en l'impuls
d'aquests parcs
científics
i tecnològics.
Un impuls
necessari,
un impuls
de gran qualitat
i un impuls constant
i per tant
l'hem d'agrair
molt com a territori
que aquest lideratge,
aquesta força
de la Universitat
recaigui en coses
que serien més pròpies
de la societat
i dels seus motors econòmics.
De fet,
en altres indrets d'Europa
són les empreses
les que lideren projectes
de parcs científics
com aquests.
Però en qualsevol cas
aquí aquest lideratge
l'ha impulsat la Universitat
i hem fet costat
uns quants ajuntaments
del territori
i en el futur
hi faran costat,
ara i en el futur
hi faran costat
les empreses
que desenvoluparan
aquests clusters
i aquests indrets
diguem de transferència
de coneixement
cap al món empresarial.
Avui n'hi ha quatre
en desenvolupament.
Són el de la química,
hi ha el de
tot l'àmbit
de la medicina
i els temes
bioalimentaris
i tot el que és
el tecnoparc de Reus.
Hi ha el del turisme
que té lloc a la Costa d'Aurada,
a Vilaseca concretament,
el Parc Científic i Tecnològic
de Turisme
i el de l'enologia
que s'està desenvolupant
a Falset.
Avui hi ha quatre
projectes de parcs científics
i tecnològics
que és molt important
que en un territori
com el nostre
n'hi hagi quatre
en desenvolupament.
Precisament
en aquesta direcció
d'anar agafant
el paper de relleu
que la societat
i els seus agents
li pertoca
és en el sentit
que la Diputació
en el segon nivell
de les col·laboracions
dels tres nivells
que tenim establerts
amb la universitat
en el segon nivell
i tenim
els parcs científics
i tecnològics
que és l'impuls
i l'ajut
i el foment
al món local
perquè se'n puguin
desenvolupar d'altres.
I treballem
en la direcció
que de quatre
poguessin passar
a sis
o a més
parcs científics
i tecnològics
que vagin esquitxant
el conjunt del territori
i vagin creant
una malla tupida
de punts
on la universitat
produeix
aquest encontre
entre el món
del saber,
el món de la recerca
i la investigació,
el món de l'empresa
i el municipalisme
que fa possible
l'encaix
de tot això.
Aquestes grans cèl·lules
territorials
aniran generant
aquest món
que abans deia
basat en el coneixement
i basat en unes empreses
que tindran
en el talent
i en el coneixement
de la gent
del territori
el seu millor instrument
de transformació,
de creixement,
d'impuls
i d'innovació.
Aquest és un vector
interessantíssim
del nostre futur
i per tant
universitat,
diputació,
món local
i empreses
hem de sumar
aquest conjunt d'esforços
que facin
que cada vegada més
avancem
amb més velocitat
cap a aquesta direcció.
Avui n'hi ha quatre
i hem de passar
a tenir-ne més.
Per tant,
subjacent
amb aquesta aliança
estratègica
Universitat-Diputació
hi ha,
entre d'altres objectius,
aquest que acaba
d'anomenar vostè ara,
l'impuls als parcs.
Un dels parcs
és el del turisme
que a més
està a la localitat
de la qual
vostè és alcalde
a la localitat
de Vilaseca.
La Diputació
té un paper molt important
també en el tema
de la promoció turística
i ara que estem
a les portes
de l'estiu
i en una sensació
o en un moment
de crisi
o de recessió econòmica
a l'estat espanyol
però en el conjunt
d'Europa
els hi preocupa
els responsables
del patronat
de turisme
de la Diputació
la campanya
d'estiu,
la campanya
de vacances
d'aquest 2008.
Tenen algun símptoma
preocupant
o no?
O no t'ha
resabora
la qüestió
amb la crisi?
Acostumem-nos
i això ho fem
tots
i per tant
faig un preg
a l'entrevistador
i faig un preg
als nostres oients
a començar
a desterrar
del nostre vocabulari
la paraula
temporada turística.
Nosaltres no treballem
per una temporada turística
fa molt de temps
és a dir
en l'any
que és el nostre
cicle econòmic
com amb tantes
d'altres activitats
hi ha un punt àlgid
que evidentment
són les vacances
d'estiu
en les que tots
ens posem d'acord
perquè és el temps
en què les escoles
no funcionen
en què el mes de juliol
i el mes d'agost
fem allò que diem
el ple
el punt més alt
per tant
això diem
la part més intensa
de la campanya
però no és una campanya
que duri dos, tres, quatre mesos
com era abans
avui fem turisme
al desembre
n'hi fem al gener
n'hi fem al febrer
al març, a l'abril
i a l'octubre
i al setembre
i al novembre
i naturalment
els mesos forts de l'estiu
amb una cadència diferent
de visitants
i amb unes especialitzacions
diferents
en cada època de l'any
en un moment
tenen més paper els càmpings
amb un altre els hotels
amb un altre els apartaments
amb un altre lòci
amb un altre
és a dir
el golf
és a dir
tenim un conjunt
de recursos turístics
que ens fan una destinació
atractiva
en tots els moments de l'any
per bé que no
en tots els moments de l'any
tenim el mateix nombre
de visitants
ni el mateix nombre
de pernoctacions
per tant
des d'aquesta perspectiva
hem canviat molt
ara no hem de patir
només per la temporada
o pels dos o tres mesos centrals
hem de patir
esclar aquí hem de patir
hem de patir
perquè vagin bé
però el que hem de patir
és per tot l'any
s'ha d'analitzar el conjunt de l'any
i per tant
des d'aquesta perspectiva
si posem
com estem fent
no només el patronat de turisme
de la Diputació
sinó tots els patronats de turisme
i tots els agents
públics i privats
que actuen
en aquesta direcció
tot allò que hem de fer
no hi ha raó
per la temensa
perquè la nostra
és una destinació turística
de gran interès
i que cada any
està traient números
diguem
positius
en tots els sentits
poden fluctuar coses
però el conjunt
de valoració de l'any
és positiu
i hem de seguir treballant
i treballem en aquesta direcció
jo ara veiem més de prop
que mai
l'esforç que fa
el patronat de turisme
de la Diputació
tant en el cas
de la promoció
de la marca Costa Daurada
com en el cas
de la promoció
de Terres de l'Ebre
fins i tot
com a president
m'he implicat
en diverses d'aquestes promocions
i amb d'altres
que no hi puc assistir jo
doncs hi assisteix
el president del patronat
i assisteix
als mitjans tècnics
demà mateix
em sembla que
serem a València
promocionant les Terres de l'Ebre
vam estar promocionant
les Terres de l'Ebre
a Saragossa
fent promocions
al País Basc
és a dir
Saragossa
en diversos llocs
però a l'exterior
en moltíssims més
per tant
en la curta i la mitja distància
i en la llarga distància
tenim una presència
com a marca
molt important
i tenim uns recursos
que estan molt ben
diguem-ne divulgats
i en aquest sentit
doncs les Terres de l'Ebre
creixen molt
en guanyment
creixen més d'un 7%
és normal
perquè allí
diguem
el volum turístic
no fa tants anys
que es mobilitza
com en altres llocs
però en qualsevol cas
un creixement
sostingut en el temps
del 7 al 8%
vol dir que està portant
a un creixement
molt important
en el cas de la Costa Daurada
doncs potser aquest creixement
és més atenuat
d'un 1 o un 1,5%
però és que aquí també
el volum de recursos
que administrem
és molt gran
el fet
que en guany sigui
l'últim
que patirem
per salto
a un altre tema
per tenir el tercer carril
de l'autopista
doncs farà
que superem
aquella imatge
ja una mica
preocupant
dels col·lapses
al mes d'agost
a l'autopista
que és quan més gent
ens ve
evidentment
per tant
resoldrem aquest tema
que era un dels més preocupants
la política de baix cost
en quant a la mobilitat aèria
a l'aeroport de Reus
hem lograt èxits
molt importants
el desenvolupament
del projecte
de Port Aventura
els recursos naturals
del Delta de l'Ebre
les noves propostes gastronòmiques
els nous recursos hotelers
és a dir
hi ha una quantitat
tan gran
de coses
que cada any
passen
de més
i que l'assumem
als recursos anteriors
que jo diria
que hauríem de ser
una societat
com a molt trista
per estar preocupats
o amargats
el que no podem estar
és confiats
ni equivocar-nos
amb les polítiques
que hem de fer
però penso
que estem anant
en la vora direcció
no hem de baixar
la guàrdia
i hem d'estar
constantment
modernitzant
i innovant
que és el que fan
altres destins turístics
que podrien
eventualment
atrapar-nos
però que és molt difícil
perquè aquí portem
molts i molts anys
d'avantatge
Per acabar
senyor Poblet
una qüestió
que afecta
molt important
que és competència
de la Diputació
i que interessa
i molt
sobretot
els ciutadans
a la capital
però segurament
pot ser un equipament
en el futur
que doni servei
a molta gent
de tot el territori
i de tot el país
el tema de la plaça de Toros
les obres
que sembla que no s'acabin mai
com està el projecte?
És un clàssic
a Tarragona Ràdio
que em pregunti
per la plaça de Braus
ho trobo normal
és que falten
4 mesos
pel concurs de Castells
i els aficionats
pateixen una mica
si
no han de patir gens
si pateixen
és que no van sentir
aquesta primera entrevista
que vaig fer
el juliol de l'any passat
però van veient
que va la cosa lenta
no, no, no
hi va gens lenta
va en el calendari
que s'havia previst
altra cosa
és que la percepció
d'un que passi pel carrer
sigui una percepció
que no té a veure
amb el control tècnic
o el seguiment
que es fa de l'obra
no hi ha cap raó
per la preocupació
podem fer-ne broma
és una obra
de gran complexitat
no havíem
no havíem transformat mai
una plaça de Braus
ni nosaltres
ni molta gent
sap
què és actuar
amb un indret
com aquell
i a més a més fer-hi una obra singularíssima
com és cobrir-la
renovar totes les grades
insonoritzar-la acústicament
dotar-la de mitjans de seguretat
és a dir
que s'han fet tantíssimes coses
que jo encara a vegades
penso que ens hauríem de meravellada
amb el poc temps
que hem pogut fer
una cosa tan complexa
com aquesta
i amb els inconvenients
que ja vaig explicar
l'altra vegada
que havíem trobat
de restes arqueològiques
passos de mines
i dificultats tècniques
totes les imaginables
i algunes no imaginables
amb una obra d'aquesta dimensió
a primers d'octubre
estarà llesta
i la gent dirà
oh
no dirà oh
dirà oh
quan vegi la nova
la nova plaça de Braus
les prestacions que té
el confort
la comoditat
i l'espectacle
que serà veure
la jornada castellera
doncs
amb unes condicions
infinitament millors
que les d'abans
tot i així
després del concurs
encara s'hauran de fer
si no tinc mal entès
com una segona fase
del projecte de remodelació
sí
estava previst
i en aquest sentit
diguem
ha quedat més empetitit
la segona fase
perquè coses
com ja vaig explicar
de la segona fase
s'han passat a la primera
és a dir que hem avançat obra
per exemple les grades
noves
no hagueren estat ara
eren a la segona fase
i les vam avançar a la primera
perquè vam considerar
que això era millor
que hi estés
per tant també ens hem complicat
la vida
perquè hem volgut
complicar-nos-la
perquè aquesta era
una qüestió prevista
per la segona fase
però ha sigut
una complicació
volguda i desitjada
perquè el confort
que ofereixi la plaça
sigui el més alt possible
les coses
que queden
per una segona fase
no impedeixen
en absolut
la celebració
dels esdeveniments
que s'hi faran ara
i dels que s'hi puguin fer
perquè són serveis anexes
a l'exterior
ja de la plaça
per donar-hi més prestacions
però que no
no tenen a veure
ja amb l'anella
i amb el conjunt
dels continguts interiors
i un cop acabada
tota l'obra
tota la remodelació
de la plaça
la Diputació
vol continuar sent
la propietària
del recinte
i aleshores
concedirà la gestió
amb una empresa privada
com s'han plantejat
el futur
del recinte?
un de propietari
on és
on no és
és a dir
per tant com que en som
en seguirem sent
per tant això sí que és indiscutible
no tenim previst ni vendre'la
ni fer cap cosa
diguem
que canviï
aquesta situació
la Diputació
és titular
i propietari
d'aquell equipament
i per tant
per això hi actuem
i per això hi fem
aquesta inversió
tan important
que penso
que serà un orgull
per tots
haver donat aquest pas
lògicament
la Diputació
no és ni un operador artístic
ni un operador musical
ni un operador teorí
és a dir
en aquestes coses
no s'hi dedica
la Diputació
i sempre
la gestió de la plaça
ha estat en mans
de tercers
per tant
hi haurà
alguna organització
aliena
que previs als mitjans públics
i la concurrència
d'ofertes
i els processos
diguem
concursals necessaris
adjudicarà la plaça
a la gestió
d'aquells esdeveniments
que es cregui oportú
i mitjançant
un plec de condicions
i mitjançant
les reserves necessàries
per aquelles utilitzacions
que la propi institució
o altres institucions
en col·laboració
en vulguin fer servir
res nou a l'horitzó
com sempre s'havia fet
però limitat
a un espai molt petit
de coses
ara aquest espai
de coses s'amplia
des de l'àmbit esportiu
l'àmbit institucional
l'àmbit cultural
l'àmbit musical
l'àmbit teorí
l'àmbit de les nostres tradicions
és a dir
hi ha un munt de coses
que es podran fer
com a conseqüència
de què?
doncs la tindrem coberta
en millors condicions
amb més seguretat
amb millor accessibilitat
i per tant
neixen noves possibilitats
que junts
haurem de desenvolupar
se'n subten un gran futur
pel recinte
que és propietat
de la Diputació de Tarragona
a la plaça de Toros
així acabem
senyor Josep Poblet
president de la Diputació de Tarragona
a punt de complir
com dèiem
encara falta un mes i mig
però a punt de complir
un any
al capdavant
de la institució intercomarcal
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
fins la propera
moltíssimes gràcies
adeu-siau
bon dia
bon dia tingueu