D'aquí dos minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Ara us ho dèiem fa moment,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
acaba de complir cinc anys.
L'Institut està situat a l'edifici de l'antic mercat del Fòrum.
El cor de la part alta de la ciutat
és un organisme que es dedica a la recerca, a la investigació,
en fi, a qüestions relacionades amb l'arqueologia clàssica.
Avui volem fer una mica de balanç
d'aquesta etapa de cinc anys que acaba de complir l'Institut
i volem també parlar i donar a conèixer al públic en general
en què està treballant, què està fent ara mateix l'Institut
i quins són els seus projectes de futur.
Per això hem convidat la seva directora, la senyora Isabel Ruda,
per parlar d'aquestes qüestions del passat, del present
i del futur de l'Institut.
Senyora Ruda, bon dia.
Molt bon dia.
I felicitats pel cinc aniversari.
I moltes gràcies per voler-ho celebrar amb nosaltres.
Cinc anys.
Quin balanç fa la directora actual de l'Institut d'aquesta etapa?
Bé, doncs jo crec que és positiva.
Han sigut cinc anys de molta feina, de posar-ho en marxa.
Això va ser gràcies al primer director,
Josep Guitart i després la bona sinergia de les institucions
del Departament, que ara es diu d'Innovació, Universitats i Empresa
i l'Universitat Rovira i Virgili.
Vull dir que som un consorci públic
i aleshores estem a Tarragona i estem molt bé.
Aquest institut només podia ser a Tarragona
perquè a més l'Universitat Rovira i Virgili
l'havia volgut des de feia 20 anys.
I quan va arribar amb el conseller Andreu Mascollell
i el director general, David Serrat,
el director general de recerca,
al moment de creació d'instituts que fossin competitius,
que fossin realment àgils,
va tocar el d'arqueologia clàssica.
I estem realment molt contents
perquè és un estri de feina,
de poder investigar,
de poder retornar també a la societat
tot allò que s'investiga,
àgil, amb nous mitjans.
És a dir, és clar,
és un institut molt jove,
són cinc anys.
Quan parlem dels grans instituts d'arqueologia,
l'alemany, el francès, l'italià,
tenen més de cent anys darrere.
Nosaltres són cinc.
Aleshores el que volem és, per exemple,
ser molt competitius amb noves tecnologies.
Les coses que s'està fent
són els sistemes d'informació geogràfica,
el SIC o el GIS, com es vulgui dir,
i així s'està donant a l'abast
tota una nova visió de l'arqueologia
amb noves tecnologies,
però sense oblidar que l'arqueologia
vol dir història,
vol dir entendre els fets,
interpretar-los i saber-los relacionar
a la base de la nostra cultura
que estem avui.
Per tant, és a Tarragona,
és català i és arqueologia clàssica.
Per tant, volem dir que el nostre àmbit
és ampli, és tot el món antic
i, a més, les institucions,
les universitats, els centres
que investiguen aquest món antic
des de fora de l'imperi romà abans,
no sé, Canadà, Estats Units,
altres grans països, no?
Per tant, tenim una vocació internacional,
és a dir, que mirar de ser
un centre de referència
a Tarragona i per Catalunya,
implicar-nos, a més,
en la vida ciutadana a Tarragona
i volem sumar.
És a dir, a vegades sabem sumar poc,
dividim molt.
Aleshores, aquí hi ha moltes institucions,
tothom està intentant abocar esforços
per a l'arqueologia clàssica
perquè és un patrimoni de la humanitat.
Aleshores, juntem aquestes forces,
fem bones sinergies
i, aleshores, espero que això
ets ajudi a que Tarragona
sigui un punt de referència
a totes les institucions
plegades per al que és
el coneixement d'aquestes nostres
arrels i passat clàssic.
Explica't d'una manera didèctica,
podríem dir, doncs,
i un arrodat,
que l'institut és bàsicament
un ENS que es dedica
a la investigació.
Sí, a investigar,
a formació avançada,
tenim màsters,
i també, doncs,
retornant aquestes investigacions,
doncs, al públic científic,
però també, doncs,
amb un llenguatge
i amb conferències,
amb cicles,
intentant, doncs,
dinamitzar el patrimoni
perquè, doncs,
sigui un gaudi per tothom
i que el sentim cop propi.
A vegades diem,
els conservadors de museus.
Tant de bo,
tota la ciutadania
fos conservadora de museu.
Vull dir,
aquestes pedres,
quan passin per la muralla,
això és part meva.
Si me la fan malbé,
m'estan fent malbé a mi,
me la vull estimar,
me la vull conèixer,
la vull protegir.
És un orgull
de la nostra ciutat.
Vull dir,
a Amèrica,
pobrets han de fer
uns grans parcs
perquè no en tenen,
però és que nosaltres
tenim aquí aquest patrimoni
que el passegem,
el veiem cada dia,
no?
Per tant,
és bo que hi hagi
una sinergia
amb aquests,
diguem,
disfrutadors
del nostre patrimoni
i que podem ser tots.
En l'àmbit de la recerca,
què destacaria
d'aquests cinc anys
a la feina feta?
O cinc anys
és un període
tan curt de temps
que no dona
precisament per exposar
i per lluir
de les coses
que ha fet l'Institut?
Sí, ja dona.
Dóna.
Cinc anys, ja dona.
Per cinc anys.
Tenim aquests talents.
Doncs aquests talents
han produït el següent, no?
És a dir,
tenim línies de publicació,
un que es diu documenta
i un altre que es diu
Iken Dung.
Hem fet molt amb la recerca
i amb la formació avançada,
seminaris internacionals,
la vocació d'internacionalitzar
l'arqueologia clàssica
des de Tarragona.
Després s'han aplicat
molt les tecnologies,
com deia,
noves per l'arqueologia,
estudis arqueomètrics,
tant el que fa
materials orgànics
com materials inorgànics,
com aplicació
de documentació gràfica.
Vull dir que això
són ja els resultats
i un d'ells,
per exemple,
per Tarragona mateix
és la planimetria
que es va presentar
l'any passat en públic.
És una planimetria
on s'han posat amb sol
totes les excavacions
a Tarragona
al llarg de tots els anys
i no només per dir
hem posat ordre,
aquí ho tenim fins al 2004
actualitzat
amb noves tècniques,
amb nous planells,
mira que bé.
És que serveix
per l'urbanisme,
quan després s'han de fer obres.
Doncs si sap
el que passa al subsol
és molt millor,
sempre és millor prevenir
que curar, diuen, no?
Per tant,
si en arqueologia
se sap el que pot passar,
doncs es pot preveure,
es pot fer
una intervenció prèvia
i no pas parar unes obres.
Per tant,
és honestic,
és arqueològic,
però també té l'aplicació,
és una arqueologia aplicada
en algun sentit de la paraula,
en aquest cas,
per exemple,
l'urbanisme.
Tot això és on hi ha resultats
i altres coses
que m'estic deixant
per el camí, evidentment,
però vull dir que
hem mirat, doncs,
de rendir al màxim
i de fer tot el possible
amb aquestes dues etapes,
primer Josep Vittart
i després ara que estic jo,
però que siguin
doncs una continuïtat.
És a dir,
sempre és bo
construir sobre el que ja he fet.
Hi havia molt bona cosa feta.
Per tant, anem endavant,
perquè si intentem
desfer el d'abans
és que n'hi fem
ni deixem fer
i això no pot ser, no?
I ara en què estan treballant?
Què destacaria
la directora
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
en alguna de les línies
d'investigació
en què estan treballant?
Per exemple,
amb això,
amb les tècniques
d'informació
i de la comunicació.
Després,
excavacions també
arreu,
a Andorra,
i al Cadí,
és a dir,
a països catalans.
Per tant,
una escala
d'arqueologia difícil
de muntanya.
Sembleu que als Pirineus
no hi havia arribat ningú,
que no hi havia arribat ningú.
Doncs des del Neolític
que estan explotats
per la seva potencial
forestal,
ramader
i també la metal·lúrgia.
És emocionant
quan trobes una d'aquestes
copes romanes
precioses de vaixella
que aquí a Tarragona
en tenim tantíssimes,
la trobes a 2.000 metres d'alçada
amb els seus forns.
Dius,
quina potència tenia,
doncs,
l'explotació
i la distribució
del territori.
També s'estan participant
en excavacions a Itàlia,
a Cosa,
a Tunísia,
al Tiburós,
a Egipte,
Uxirinc,
també hi ha
l'ICAC,
el DIUE,
l'Universitat de Barcelona
i el Departament de Cultura.
És una excavació
que ens aplega a tots
i això
ho hem de fer més.
Jo penso que
el que poder
col·laborar
sense protagonismes
d'una banda o d'una altra
vol dir,
poder dir,
anem a fer bé la feina,
tenim molts estris,
us hem-los.
Això per mi seria
una de les coses prioritàries.
Aquestes excavacions
que ara citava
a Egipte
o a Tunísia
demostren
això,
la voluntat internacional
que ja comentava Isabel Roda
al principi de l'entrevista
i demostren
i refermen
o cal explicar
a la societat
que no es tracta
d'un institut
al de Tarragona
que es dediqui
bàsicament
només a excavar
i a estar
al cas
de les excavacions
que fem per aquí
per la nostra ciutat.
Que hi ha aquesta voluntat
absolutament internacional
de ser un institut
de referència
a nivell mundial.
Estem usant
allò
que diuen en castellà,
ho intentem.
Em penso que
és hora
d'obrir-se
sense renunciar
a lo nostre,
evidentment,
a partir de lo nostre,
però que
un institut
com aquest
està començant,
per exemple,
ara va haver
un congrés
per nosaltres
més important
d'arqueologia clàssica
que es fa cada cinc anys,
aquest any es va fer Roma,
doncs
es van dedicar
dues hores
senceres
a l'arqueologia
de Catalunya.
Només va passar,
el president de la sessió
diu,
això només ha passat
amb Sicília
i Catalunya
en aquest congrés.
Doncs fantàstic,
no?
fem lluir
lo nostre
perquè tenim molt,
a vegades
no explotem
ni coneixem
suficientment
lo nostre.
Tenim que ser tots
orgullosos
d'aquesta Tarragona
esplèndida
i amb aquestes restes
que surten,
vull dir que no les hem
d'anar a trobar
elles gairebé
ens venen a trobar
nosaltres.
Tenim un altre
esplèndid
que és Empúries,
sabem a vegades
molt del món romà
o bastant del món romà
i poc del món grec.
Tenim una ciutat grega
la més important
de l'Occident romà
que ha donat,
per exemple,
una estàtua
l'única original grega
d'aquesta zona
de la Mediterrània
que és l'Esclepio Serapis
d'Empúries
que ha tornat al museu.
Empúries està celebrant
els seus cent anys
també d'excavacions.
Per tant,
el segle XX
va començar
en 1907
a fundació
de l'Institut d'Estudis Catalans,
1908
a l'Escabacions d'Empúries
i va començar
una etapa fantàstica
per la cultura catalana
que és el nou santisme
i va començar
com mirant
les arrels clàssiques,
reinterpretar-les,
relegint-les.
Doncs esperem
que també aquest començament
del segle XXI
les nostres arrels clàssiques
ens serveixin
per anar endavant.
A nivell de mitjans personal,
de mitjans materials,
de la pròpia seu
de l'Institut
allà a l'antic mercat
del fòrum,
estan contents,
estan satisfeits
començant per la directora
de l'Institut?
No,
estem molt contents
perquè hi ha un equip humà
molt bo,
el capital humà
és el bàsic
i allà hi ha molt bons
investigadors
que fan amb molt de gust
la seva feina
amb molt bon ambient
i això és important,
l'ambient humà,
vull dir,
hi ha ganes
de col·laborar,
de tothom
aportar el millor que sap
amb ganes,
amb entusiasme,
és un dels privilegis
de la joventut
aquests cinc anys,
vull dir,
que encara no hi ha vicis
o males dinàstres,
al contrari,
tothom està amb ganes
de tirar endavant,
és a dir,
el capital humà
és estupent,
les instal·lucions
són molt bones,
l'antic mercat
es va habilitar
per Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
però ja ens hem quedat petits,
és a dir,
que l'Institut
el tenim a tope,
el tenim al 100%
de la seva...
Necessitaríem créixer.
Sí,
vull dir,
bueno,
ja hi ha alguna perspectiva
de futur,
vull dir,
esclar,
són cinc anys,
ara estem molt bé
que ella seu,
que ella seu,
hi ha una gran inversió
econòmica
per adequar-la
a institut,
estem molt bé,
vull dir que
aprofitem
el centímetre quadrat
que tenim.
I a nivell
de recursos materials
i de recursos humans
també estan satisfets?
Bé,
tenint en compte
que les lletres
sempre
no són massa
ben dotades,
diguem,
amb pressupostos econòmics,
en aquesta vegada
com han volgut fer
un institut d'excel·lència
i va ser doncs
aquesta idea
de l'Andreu Mascollell
i d'aquesta etapa
dels anys 2000
de poder crear
instituts de referència
doncs van créixer
amb una autonomia,
ja que hi ha consells
de direcció
que tenim control,
això no vol dir
que fem el que vulguem
ni molt menys,
però que tenim una agilitat
i després doncs
de moment
uns recursos econòmics
que ens permeten
fer tot això,
vull dir que
evidentment
si no hi haguessin
aquests recursos econòmics
doncs estaríem
amb una sabata
i una espardenya
com sempre.
Acaben de complir 5 anys
no ho han celebrat
com a mínim públicament,
no sé si a nivell intern
potser sí.
Bueno, avui ja ho estem
ho vam celebrar a Roma
perquè és clar
era el congrés
aquest internacional
d'arqueologia clàssica
que va ser del 22
al 26 de setembre
justament el nostre dia
ho vam celebrar allà ja
i avui precisament
fem una celebració
per tots els col·laboradors
del primer moment
aquest migdia
i després doncs
si ens ajudeu
que ho puguem celebrar
amb tothom
amb Tarragona
amb Catalunya
i quants més millor
doncs gràcies
i sense vosaltres
aquesta celebració
no seria possible.
Diguin per acabar
Isabel Rodà
un objectiu
que es vulgui marcar
per al futur
més immediat
de l'institut
un objectiu
una prioritat
o seguir bàsicament
amb aquestes línies
de recerca
que comentava
fa un moment.
Integrar més
les institucions
de Tarragona
i a Tarragona
perquè fem millor
l'arqueologia clàssica
perquè puguem
divulgar-la millor
perquè puguem
doncs
fer un bon turisme
de qualitat
per exemple
però és clar
només pots
divulgar una cosa
si l'has entès
i l'has estudiat
si no saps
a què va
malament
vendràs
en aquest sentit
el producte
i després també
continuar amb la
internacionalització
de l'ICAC
i que cada vegada
sigui més conegut
intentem fer la nostra
feina el millor possible
amb tota la il·lusió
això sí
tenim tots
una il·lusió
i un entusiasme
que sentim
en el bon sentit
de la paraula
privilegiat
per poder fer
una feina
que ens agrada
en un lloc magnífic
en una ciutat esplèndida
i en unes institucions
que volen
i estan
per la feina
què més podem demanar?
Doncs amb aquests objectius
i amb aquest estat
d'ànim
ens quedem
per part de la directora
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
Isabel Rodà
avui recordant
els 5 anys
que acaba de complir
aquesta institució
va ser concretament
el 26 de setembre
però en fi
avui ho hem volgut celebrar
també d'alguna manera
o recordar com a mínim
d'alguna manera
des del matí de Tarragona
Isabel Rodà
moltes felicitats
a vostè
i a tot l'equip
que forma part
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
i bona feina
de cara al futur
Esperem que sí
i gràcies
i ajudem-nos
Gràcies i bon dia
Bon dia