Dos minuts i arribarem al punt d'un quart de dotze del migdia.
Després de curar-nos en salut, ja podem saludar Fina Costa.
Ens acompanya, de fet, des de fa una bona estona.
Fina, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
La Fina Costa ens acompanya perquè ella és l'autora del text
d'una de les novetats, podríem dir, de la Setmana Santa d'aquest 2008.
Enguany s'ha publicat La Petita Història de la Setmana Santa de Tarragona.
És un llibre que, com diem, arriba amb text de la Fina Costa,
amb dibuixos de Pilar i Vallès.
És un llibre que arriba amb el mateix format d'altres petites històries
que coneixem a la ciutat, sense anar més lluny.
La que es va editar, crec que fa ara vora any i mig,
de la petita història d'aquesta casa, de Tarragona Ràdio,
amb motiu del seu 20è aniversari.
Ara estàvem parlant fa una sona, una Fina, i ens deia
segurament dels llibres que hem fet de petites històries de Tarragona
que en portem uns quants és del que ens ha costat més.
Per què?
Doncs sí, és el que m'ha costat més.
Jo crec que és per la quantitat d'informació que hi ha,
la quantitat d'esdeveniments que tenen lloc aquí en aquests dies,
i seleccionar tota aquesta informació és força complicat.
Pensa que són 12 cofradies,
i més de 20 passos els que desfilen a la processó del divendres sant,
del Sant Enterrament.
i tot això que et dic havia d'estar plasmat d'alguna manera en el llibret.
I, clar, l'espai és el que hi ha,
i tampoc era cas prendre-li espai a la Pilarín Vallès,
que, per cert, us dic dels dibuixos,
i ella s'enfada una mica.
Ella parla d'il·lustracions.
Sí, o de ninots, fixa-t'hi.
Ella diu que és ninotaire, que això sempre m'ha fet molta gràcia.
Diu, jo sempre em defineixo com una ninotaire.
ninotaire, bé, li agrada.
I, si no, il·lustracions.
Però dibuixos no, perquè, veritablement,
ella ho explica molt bé, jo no t'ho sé reproduir,
però no són dibuixos.
Van més enllà, efectivament van més enllà, òbviament.
Les il·lustracions de Pilarín Vallès
transmeten moltes coses més que no pas un simple dibuix.
Quan parlem de petites històries,
moltes vegades tendim a la simplificació,
i a dir, petita història, patapam,
pels nens, pels més petits,
i la Fina sempre reivindica
que no és només això.
Pels joves i no tan joves.
Tu mateix m'ho comentaves abans,
que llegint aquesta petita història
t'has assabentat d'algunes coses que no coneixies.
A mi també m'ha passat.
Quan he recollit tota la informació,
m'he adonat que hi havia
moltes coses,
o hi havia crucis,
o alguna processó, o algun rosari,
que no el dominava.
no sabia ni gairebé ni que existia.
I penso que és una eina que pot anar bé.
És veritat que la gent que viu molt a fons
la Setmana Santa de Tarragona
coneix tot
i sap el que passa a cada cofredia
i els actes que organitza.
Però a altres persones,
com m'ha passat a mi,
ens faltava una part d'aquesta informació.
Aquesta és una manera
com ens podem prendre els lectors d'aquest llibre,
com un petit manual molt bàsic
que no dona res per assentat,
sinó que parteix simplement des de la base
per a aquelles persones
que poden ser tarragonins,
que s'han certament familiaritzats
amb la Setmana Santa de Tarragona,
però que no la coneixen abastament.
No, i abarcar-ho tot és complicat.
És complicat perquè
t'en dones compte,
quan fas la selecció del material,
la quantitat de coses que hi ha.
I és per això que vaig dir
com m'he de posar tot això
amb les poques pàgines
de les que disposo.
Però, bé,
intentant que totes les cofredies
i tots els passos sortissin
bé en el llibre,
doncs jo crec que m'ha aconseguit
un bon producte,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo estic contenta.
No es tracta, òbviament,
d'un manual, d'un llibre...
No, no, no.
No és un manual a l'ús,
no és una història a l'ús,
sinó que a la fina recorre
a dos personatges de conte.
S'inventa, podríem dir,
dos àngels de la guarda,
en aquest cas en Just i en Fidel,
que van fent de fil conductor,
podríem dir,
de tota aquesta història.
I un fil conductor molt planer,
molt senzill,
llavors l'argument és facilíssim.
Però penso que és la gràcia
també d'aquests llibres,
no complicar molt el tema.
L'argument és facilíssim,
però deu ser de les coses
més complicades de trobar,
perquè deu ser,
dius, escolta'm,
no, ja selecciono tota la informació,
ja sé què vull explicar,
ja sé el tipus de llenguatge,
perquè ja tinc certa experiència,
però necessito trobar
aquest fil conductor,
que és l'excusa
que em permeti lligar-ho tot,
no?
És que que sigui fàcil,
la línia que dius tu,
argumental,
no vol dir que sigui fàcil
de trobar.
A mi em costa molt.
Jo recordo quan vaig escriure
Tarragona Ràdio,
la petita història
de Tarragona Ràdio,
fins no vaig donar
amb el tema
de la protagonista,
que era l'ondina,
una ona de so,
lògicament,
que anava a un congrés,
em vaig passar,
jo crec que dos o tres mesos.
Quan vaig trobar aquest fil,
ja va sortir
quasi bé tot de tirada,
no?
Perquè, a més,
com aquests llibres,
com tu deies abans,
després ja és unir
i reunir
tota la informació
del que disposes,
no hi ha més.
I aquí em va passar
una mica el mateix.
I vaig començar així,
al final sí que el vaig anar
canviant una mica,
segons,
anàvem passant els dies,
perquè,
en un principi,
pensava que els àngels aquests,
en Just i en Fidel,
feien la seva missió
aquí a la Terra
i, a l'acabar
la Setmana Santa,
doncs,
tornaven,
no?,
cap al cel.
I em quedava una mica coix
i vaig pensar,
doncs,
per crear un lligam
amb aquests personatges
i els nens,
dir que tornin
d'alguna manera,
no?,
i llavors,
doncs,
cada vegada són més
els que diuen
que han tornat,
no?,
i que s'han quedat
allí al timbar
de la catedral,
a la façana,
i allí estan,
en Just i en Fidel,
esperant que tots
els que passem per allí
els mirem,
els diguem alguna cosa,
ells hi somríem una mica,
de caronem.
Com es treballa
amb la Pilarín Vallès?
Doncs,
amb la Pilarín Vallès
es treballa molt bé,
cada vegada em costa menys,
lògicament,
la primera història
que vaig...
Són set,
vuit col·laboracions,
set, set.
D'on i do,
que es diu aviat.
Sí, sí,
la primera que vaig fer
que era la petita història
de la Tarragona romana,
de Tàrraco,
doncs,
lògicament,
la coneixia,
però no havia treballat
mai amb ella
i potser ens va costar
una mica més,
però ara ja...
Jo abro la boca
i ella sap
el que vull dir
i ella fa un dibuix
i jo sé com interpretar-ho.
Comentaves abans,
és que la Pilarín
demana
o li agrada treballar en textos
que li diguin alguna cosa.
Sí, sí.
I remarcaves aquesta expressió.
Sí,
per això ella diu
que no li agrada dibuixar,
sinó que li agrada
il·lustrar
els textos
que amb ella
li diuen alguna cosa.
per tant
necessita un text
i se'l fa
bastant seu
aquest text
perquè quan
em truca per telèfon
em diu
mira hi ha aquest apartat
i tal
perquè aquesta idea
jo crec que es pot reforçar
perquè al principi
de la història
dius
que té molt treballada
la història
ella
i per això
li surt
amb aquesta facilitat
i amb aquesta perfecció
perquè si mires
les il·lustracions
d'aquesta pedida
d'història
tant els passos
com l'interior
de la catedral
com l'església
del Serratllo
però és que els veus
veus perfectament
el que és
amb tots els detalls
deixa'm preguntar
per les interioritats
desvetlla'ns
fins on es pugui desvetllar
perquè suposen
que en aquesta esqüència
sempre val la pena
deixar
unes engrunes
de misteri
per no conèixer
tot l'engranatge
no tots els trucs
de màgia
entre cometes
no et podem preguntar
què és l'ou
que és primer
l'ou o la gallina
perquè ja cometes
que es treballen
els dibuixos
a partir del text
per tant
el primer és el text
el text és primer
ell mai fa res
ja t'ho dic
perquè és aquesta filosofia
que té
no dibuixa mai res
i no sap
què significa
aquell dibuix
que fa
aquella il·lustració
i les il·lustracions
però
no es fan
efectivament
completament a banda
sinó que
lliguen
molt bé
amb el text
sí
jo primer faig el text
jo li explico
per telèfon
mira
això anirà d'això
fatal
vull enfocar
d'aquesta manera
perquè en aquest cas
volíem donar-hi
un caire religiós
sobrepassar una mica
el que és
el caire folclòric
el cultural
tradició
que ho és tot això
la setmana santa
però volíem donar
un pas més
i li va encantar la idea
llavors jo vaig fer el text
i li vaig dir
no és el definitiu
però més o menys
perquè te'l vagis
treballant
i ella va començar
a dibuixar
i llavors jo
mentre vaig acabar el text
vam anar intercanviant
dibuixos
idees
i vam anar fent
i així
fins al final
el llibre
ja fa alguns dies
que es corre
que s'ha pogut veure
no tants dies
el dilluns passat
el dia 10
però bueno
el dia 10
ha circulat
ha circulat moltíssim
aquest llibre
quina resposta
ha tingut
la gent
que us comenta
la gent
que l'ha llegit
a la gent
li ha agradat molt
i li agrada molt
el dia que ho vam presentar
el dia 10
al col·legi
d'enginyers industrials
allà
escrivanies velles
la veritat és que estava ple de gom a gom
i de gent
petita
però no tan petita
i gent bastant gran
i tots van voler que els assignés
com és lògic
quan es va amb una presentació
jo deia
pel nebot
pel net
no no no
per a mi
per a mi
per a mi
o sigui
sí
al principi
em xocava una mica
que gent tan gran
els hi fes gràcia
aquest tipus de llibres
però ara ja
ho tinc assumit
penso que sí
que la gent
ho accepta bé
i
i no només els petits
sinó els no tants
els no tants petits
i penso que les
les llibreries
que veig que tots
està
està
exposat
van venent
bastant
això ho sap més bé
el Josep Ignasi Boada
que és
que és el responsable
d'aquest tema
abans ha estat aquest matí
precisament a les deus
Josep Ignasi Boada
els micròfons de Tarragona Ràdio
ja per acabar fina
tota la gent que vulgui
fer-se
amb aquest llibre
llibreries de la ciutat
llibreries de Tarragona
amb l'aparador
es pot veure
està visible
precisament aquests dies
la millor manera
d'aconseguir-lo
i tant
és fàcil
i a més a 5 euros
vull dir que és un preu
penso que bastant ajustat
i perquè el que vol
l'associació
que agrupa
les cofredies
les associacions
de Setmana Santa
és
més que vendre molts llibres
és donar a conèixer
a la gent jove
o a la gent gran
de la que parlàvem abans
que no està tan posada
amb el tema
de la Setmana Santa
doncs
el que es fa aquí
apropar la Setmana Santa
a tota aquesta
tota aquesta
tota aquesta gent
i ho he dit
suposo que això ho ha dit
el Josep Ignasi
però
perquè fa 80 anys
de la creació
d'aquesta agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
i ho ha volgut fer
doncs
amb aquest text
i amb moltes altres activitats
que han organitzat
ara sí
l'última
són ja 7 col·laboracions
7 petites històries
amb la Pilarín Vallès
hi ha alguna 8ena
algun projecte
que es pugui
anunciar
doncs ara el projecte
que tinc
no és petita història
tu saps
perquè ho hem comentat abans
el tema
que abans
de les petites històries
vaig escriure dos llibres
d'entrevistes
a dones
un que recollia
les entrevistes
que vaig fer
aquí
amb aquesta casa
per això m'encanta
venir aquí
de quan en quan
i posar-me
davant del micro
la gent no posa pegues
normalment
per venir aquí
però a la fina
a més a més
dona facilitat
sí
doncs
vaig fer una selecció
d'aquestes entrevistes
amb dones d'avui
després vam
fer un altre
llibre d'entrevistes
que es deia
benvingudes
que vaig entrevistar
dones nouvingudes
dones que no són d'aquí
i estan d'aquí
estan aquí
per diferents motius
i ara m'encantaria
seguir treballant
el tema de la dona
però a través
dels homes
entrevistar homes
però parlant de dones
perquè
és un tema
que penso
que pot ser
força interessant
i personatges
homes
mediàtics
i no tan mediàtics
importants
i no tant
m'agradaria saber
quina és la dona
de la seva vida
per què
que demanen una dona
que els heu captivat
no ho sé
històries
al cap i a la fi
estic donant toms
amb aquesta idea
segur que no tardaràs
gaire temps
en donar-li forma
ara he de descansar
i he de canviar
una mica d'aires
he de borrar
una mica el tema
de la setmana santa
esperem que vingui Pasqua
i després de Pasqua
ja continuarem
com a molt aviat
a partir de dimarts
en parlem
Fina Costa
moltíssimes gràcies
felicitats
per aquesta petita història
recordin
la poden trobar
a les llibreries
de la ciutat
i si amb aquest projecte
d'aquest nou llibre
amb qualsevol altra cosa
també segur que en tornem a parlar
doncs moltes gràcies
a reveure bon dia
gràcies