logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim al matí de Tarragona Ràdio, en aquesta quarta hora d'avui dimarts.
Avui acabem de completar la ronda d'entrevistes que estem realitzant aquests dies
amb els portaveus, els grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona
per repassar precisament l'actualitat política local en aquest inici de curs,
en aquests primers dies del mes de setembre.
Avui ens acompanya el portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de la Ciutat, Sergi de los Rios.
Senyor de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
És evident que tenim dues o tres qüestions de màxima actualitat
en els últims dies a nivell de política municipal.
Tenim el tema del pàrquing Jaume I, amb l'anunci fet fa uns dies
per part de l'alcalde de reconvertir el projecte inicial del pàrquing de la Part Alta
en un aparcament de tipus convencionals,
amb moltes menys places de les previstes inicialment,
i en fi, amb tota una sèrie de debats sobre el que ha suposat fins ara aquesta obra
i el que encara pot suposar aquest projecte,
perquè recordem que potser no serà una realitat el pàrquing fins aquí dos anys com a mínim.
El grup municipal d'Esquerra, dins de l'equip de govern,
comparteix plenament el diagnosi, l'anàlisi que fa el conjunt del govern de la ciutat?
Efectivament, en aquesta matèria del pàrquing Jaume I, ben bé, quan vam entrar a govern,
doncs ningú sabia on érem, i ningú sabia on érem amb un doble vessant,
des del punt de vista econòmic, és a dir, del que s'havia gastat fins aquell moment,
com s'havia gastat, aquestes desviacions absolutament inexplicables del pressupost inicial,
el que finalment estava dient la pròpia intervenció de l'Ajuntament que s'havia gastat en aquesta obra,
però tampoc sabíem on estàvem en l'altre vessant, que és el tècnic, o era el tècnic.
És a dir, sabíem que s'havien gastat molts diners molt més enllà del que deia el pressupost,
però en canvi allò no funcionava.
Allò no funcionava i a més a més no hi havia qui el fes funcionar
o qui veiés la llum al final del túnel.
En aquest sentit, jo crec que el que hem fet des del govern és el que s'havia de fer,
és a dir, saber on érem des del punt de vista econòmic
i saber on érem des del punt de vista tècnic.
L'econòmic es va saber en poc temps, en breu temps,
però en canvi l'auditoria, per dir-ho d'alguna manera, tècnica, ha costat molt més
i finalment ja l'hem tingut.
I realment ens ha portat a qualificar aquest projecte,
aquesta obra d'allò del cúmul dels despropòsits.
Perquè no només és que s'hagin gastat molts diners,
perquè moltes vegades la ciutadania, si veu que s'han gastat més diners
dels previstos en una obra o en un projecte,
però finalment la veuen, veuen la llum d'allò,
doncs bé, a vegades les coses poden explicar.
Però clar, aquí hem arribat a aquell punt de haver gastat molts diners,
però és que allò no funcionava.
I allò no funciona.
I per tant, és un pàrquing que no és pàrquing
perquè no s'hi poden aparcar cotxes.
I crec que és el cúmul d'aquestes dues qüestions
el que fan absolutament d'aquest projecte,
o d'aquest episodi, o d'aquest serial, pràcticament,
que sigui un dels més fonestos a nivell del que és la política municipal.
I la decisió de fer un pàrquing convencional és un mal menor?
Efectivament, és la menys dolenta de totes les solucions,
perquè davant del desastre ja estem instal·lats en el desastre.
Aleshores, dins del desastre, com a mínim,
que pugui funcionar, que pugui funcionar d'una manera correcta,
i en aquest sentit és abandonar la idea
que fos un pàrquing anomenat o autoanomenat intel·ligent,
i passi a ser un pàrquing convencional,
amb les seves rampes, els seus aparcaments,
i en aquest sentit li havíem de donar una utilitat a aquell espai.
En aquest sentit, també nosaltres lamentem profundament
a vegades el que hauria de ser una honestedat política,
que és, en casos tan clars com aquest,
a vegades se parla d'aquest allunyament del polític,
o dels polítics respecte de la gent o de la realitat.
no hauria costat res, assumir, doncs, escolteu,
per part de l'anterior equip de govern,
o per part dels dos partits integrants de l'anterior equip de govern,
parlo concretament tant de Convergència i Unió com del Partit Popular,
de dir, reconeixem que ho hem fet malament,
què és el que haurien hagut de fer.
Ara estan intentant explicar l'inexplicable,
i jo crec que aquestes actituds realment descoratgen la població,
i arriben a un punt, doncs, d'aquest allunyament,
que dèiem de la política respecte a les coses.
A la política, evidentment, hem d'explicar el que fem,
hem d'argumentar allò que fem,
hem de, en molts casos, justificar determinades accions que fem,
però quan s'intenta justificar allò que és injustificable,
que és en aquest cas,
és quan realment caiem en aquest altre costat.
S'ha decidit o s'ha anunciat que es creerà una comissió
per delimitar responsabilitats.
Fins on creu, Esquerra Republicana,
que realment s'han de investigar aquestes possibles responsabilitats
polítiques i o professionals que s'han comès en tot aquest afer?
Jo crec que s'han d'investigar totes.
Totes.
I un cop les tinguem a sobre la taula, decidir.
Decidir si un cop ja s'han identificat exactament
on són aquestes responsabilitats,
si s'enprèn algun tipus de mesura o no.
Però, com a mínim, saber-les s'han de saber.
Jo crec que una qüestió és identificar les responsabilitats,
conèixer-les i, per tant, investigar en aquest sentit.
L'altra cosa és, un cop aquestes responsabilitats
les tinguem clarament identificades totes,
polítiques, de gestió econòmica, de gestió tècnica,
si s'ha d'emprendre o no algun tipus de mesura legal.
Això és, diguéssim, un altre tema.
Però, com a mínim, identificar-les, saber-les
i que tothom ho sapiguem,
aquí sí que creiem que s'ha d'anar a totes, en aquest aspecte.
Esquerra Republicana ha arribat a plantejar dins de l'equip de govern
la possibilitat que el Jaume I no fos un pàrquing,
ni intel·ligent ni convencional.
És a dir, s'ha arribat a debatre o ha arribat a proposar en debat
dins de l'equip de govern la possibilitat de buscar-li un altre ús al projecte?
No, jo crec que sempre...
El projecte?
No, tots els integrants del govern sempre el que hem fet ha estat...
Primer, veure si la idea original del pàrquing intel·ligent
podria arribar a funcionar.
I després, donat que el propi informe tècnic
ens va extreure les conclusions aquelles clares i contundents
sobre... sobretot era la gran inversió que s'havia de fer
perquè fos intel·ligent i dos, que tot i així no s'assegurava
un ritme de funcionament del pàrquing intel·ligent,
si s'hagués optat per l'adopció intel·ligent,
un nivell de funcionament, diguéssim, que fos eficient
i que realment fos un aparcament al servei de les persones.
En aquest sentit, de seguida ja ens vam abocar per la segona solució.
Jo crec que ara entrar en un debat sobre el que s'hauria de fer
o no, més enllà d'un pàrquing, realment estaríem...
Si la història ja dona la sensació que és una història
que ella és de mai acabar, ja seria una història
d'eternament mai acabar, si ara entréssim en un debat
d'aquest estil, tot i que hem de recordar que des d'Esquerra
mai ens va agradar la idea de situar un pàrquing
dins de muralles en aquella zona, pròximament.
Per això li preguntaves si s'havien arribat a replantejar...
Però hi ha aspectes d'aquestos que si arribes a replantejar-t'ho
tot permanentment, mai acabes de fer res.
I jo crec que hi ha punts...
Jo crec que el fet que allò sigui un pàrquing intel·ligent o convencional
era ja un punt de no-retorn.
I en aquest sentit és on estàvem situats.
I crec que ara, a fer resurgir tota la polèmica inicial
sobre si havia d'anar a un pàrquing o no aquí,
realment dintre de 20 anys podrien continuar tenint el forat
aquest que tenim allà, i sense res a dins i sense res a fer-hi,
que encara seria molt més greu de tota la gravetat
que estem parlant en aquests moments.
I per tancar el tema, s'ha de preveure algun altre aparcament
per donar servei a la part alta i als visitants fora muralles?
Sí.
A on?
Això s'hauria d'estudiar en concreció,
però jo crec que les ubicacions que se n'han parlat,
de passeig de Sant Antoni, del mateix Turroja amb un altre disseny,
jo crec que s'hauria d'estudiar seriosament,
perquè la part alta és una zona de la ciutat molt visitada,
no només parlo per turistes,
que esperem que dintre d'uns anys,
amb el pla de competitivitat turístic,
aquest que començarà a partir de l'any que ve,
vindran molts més, sinó també pels propis terragonins.
No deixa de ser una de les zones,
per exemple, a nivell de restauració
de les referents a la nostra ciutat.
I això, tot plegat,
genera molta mobilitat al voltant de la part alta
i és evident que aparcaments se n'han de preveure
i sobretot aparcaments també per als residents
a la pròpia part alta.
en aquests moments, qualsevol divendres,
per exemple, divendres a la setmana passada,
no eren ni les 10 del vespre
i a l'aparcament de la plaça de la Font
ja hi sortia el rètol aquell vermell de complet.
Això demostra que es necessiten.
Aleshores, jo en aquest sentit,
crec que qualsevol d'aquestes opcions,
si tècnicament és bona fora de muralles,
això sí, això sí, fora de muralles,
no tornem a caure amb l'error
de posar un pàrquing a dins de muralles,
senzillament perquè si anem a treure cotxes
dels nuclis antics,
parlo com a criteri general,
no només a Tarragona, sinó en moltíssimes ciutats,
la pròpia instal·lar un aparcament a l'interior,
el que està provocant és,
precisament,
que en comptes de reduir el nombre de vehicles
amb aquest català per alta,
el que fas és ampliar-lo.
I, per tant, vas en contra.
Això és una qüestió.
L'altra és que s'ha de garantir un aparcament
i, per tant, uns bons accessos.
Jo crec que quan parlem de Torroja
o parlem del passeig de Sant Antoni,
estem parlant de dues zones absolutament
a tocar de la part alta,
però això sí, fora de muralles.
Queda clar.
Deixem, doncs, el tema del pàrquing Jaume I.
Les últimes setmanes també s'ha parlat molt
de la candidatura de Tarragona 2017
per tota la pica baralla política que n'hi ha hagut.
Ara la veritat és que ens trobem
en una mena de punt mort.
Les posicions de govern i oposició
o, com a mínim, del partit dels socialistes
i dels partits de l'oposició
es mantenen amb un enfrontament força clar.
Vostè va apel·lar el consens
després de l'última junta de portaveus
el passat mes d'agost,
però, com dèiem, sembla que la situació
ara està en un cert compàs d'espera.
Què espera, precisament, Esquerra Republicana
de la candidatura?
Creu que hi ha una sortida clara
i què s'ha de determinar
en els propers dies o en les properes setmanes?
Sí, nosaltres, precisament, el posicionament
que vam mantenir el dia 20 d'agost,
que va ser el dia que es va fer
la junta de portaveus,
on, en certa manera, es va cridar
als representants de la candidatura
que donguessin explicacions
i, en certa manera, el dia
que es va viure tot plegat
amb més tensió, per dir-ho d'alguna manera.
Aquell dia vam fer un posicionament
molt clar des d'Esquerra Republicana
i és que, amb tot el que s'estava vivint,
la candidatura estava i està en una situació complicada
i difícil.
És a dir, si tot anant bé,
optar una candidatura d'aquestes dimensions
doncs ja és molt complicat, és a dir,
assolir que Tarragona pugui organitzar
els Jocs de la Mediterrània per al 2017
ja és complicadíssim, doncs,
perquè s'ha de lluitar contra altres candidatures,
altres ciutats, altres ciutats d'altres països,
tots ells al voltant de la Mediterrània,
doncs, si a sobre això es fa
en una situació com la que hem viscut
aquests darrers mesos,
doncs, això ho fa encara enormement complicat.
I el que dèiem en aquella roda de premsa
i continuem dient ara
és que una de dos
o es retorna ràpidament el consens
o això està perdut.
I el consens com es retorna, segons Esquerra?
En aquell dia vam dir una cosa molt clara
des d'Esquerra Republicana,
que calia que intervingués l'Ajuntament
per tornar el consens.
És el que vam dir aquell dia,
el dia 20 d'agost, vam dir
com s'arriba amb aquests consens.
Doncs bé, donada la situació
que vam qualificar de greu, de complicada,
perquè és on estaven,
i en certa manera el perill
que poden córrer, doncs, l'èxit
de poder obtenir aquesta candidatura del 2017,
l'Ajuntament s'havia d'implicar.
S'havia d'implicar com?
De quina manera?
Perquè amb algun mitjà de comunicació
poder no va quedar prou reflectit.
No m'estic pas referint a aquesta casa,
sinó amb algun mitjà de comunicació escrit.
De manera temporal,
havia d'agafar l'Ajuntament
i posar a disposició d'aquesta candidatura
i que fos l'Ajuntament el que conduís
cap al consens.
I un cop ottingut novament el consens,
per entendre'n,
retiràs l'Ajuntament
o retiràs fins allà on ha d'estar
i fer-ho.
I la conducció es fa en polítics i tècnics?
En aquest sentit,
després de...
Nosaltres vam fer aquesta demanda,
potser el Partit Socialista
la va fer més o menys semblant,
però no exactament igual.
Els grups de l'oposició,
en certa manera,
també venien a dir això,
però demanaven que l'Ajuntament
estigués implicat, diguéssim,
de manera permanent.
Però ja començàvem a parlar, diguéssim,
un mateix idioma,
per entendre'ns.
A partir d'aquí va venir la proposta
de posar el gerent
del patronat
d'Esports
a conduir
d'una manera gerencial això,
per tant,
ja hi ha una intervenció
i amb la comissió.
D'acord.
En aquests moments
ja hi ha hagut una intervenció
des del dia vint,
és a dir,
l'Ajuntament no s'ha quedat igual.
Ja hi ha hagut una intervenció.
Què més es necessita
per aconseguir aquest consens?
Perquè jo deia que aquest consens
en aquests moments
és una evidència,
no cal dir jo
que no hi ha consens.
Aquest consens
encara no hem arribat
a data d'avui.
Poder estem una mica millor
que no pas
estar amb el dia vint
d'agost
perquè realment
la situació
aquell dia va ser
que l'he ficat abans
doncs atensa.
Poder que hi ha tensió
ja no hi és,
però el consens
encara no hi som.
I amb això
hem de ser tots evident.
Tots clars.
Nosaltres demanem
des d'Esquerra
primer,
que s'accelerin
les auditories.
Que s'accelerin.
Hi ha un compromís
per part
de l'alcalde
en concret
de fer aquesta auditoria
tan interna
de la pròpia associació
com una
totalada
des de la intervenció
de l'Ajuntament,
per tant,
feta des de l'Ajuntament,
totalment d'acord,
100% d'acord
amb aquestes dues auditories,
però que s'accelerin.
Per què?
Perquè en tant en quant
no accelerem
aquests treballs
per entendre'ns,
estarem vivint
amb aquesta mena
de dubte
o de sospita
o de situació
no clara
que és la que provoca
aquesta manca
de consens.
Aquí no sabem
si és l'ou o la gallina,
si és la manca
de consens
la que provoca això
o és precisament
aquesta ombra,
per dir-ho d'alguna manera,
per qualificar-ho
d'alguna manera.
Per tant,
accelerar immediatament
aquestes auditories.
Accelerar.
Crec que
ahir hi havia
algun article
d'opinió
amb un mitjà
escrit
que precisament
es referia
en aquest tema.
I aleshores,
si d'aquestes
si d'aquestes
si d'aquestes
auditories
es detecta
alguna cosa
que no ha anat bé,
prendre mesures
però dràstiques.
Dràstiques
i les que siguin,
les que hagin de ser.
Però això sí,
sempre en funció
del que diguin
aquestes auditories
perquè en definitiva
aquí el debat
està amb aquella factura,
amb aquella empresa,
si ha facturat tant,
si aquesta empresa
era de no sé qui.
Per tant,
coses clares.
Coses clares.
I si d'aquí se'n desprèn
d'aquestes auditories
que demanem
des d'Esquerra Republicana
que s'accelerin
per, diguéssim,
minimitzar
aquest temps d'espera,
aquest temps d'impàs,
és quan
s'hauran de prendre.
i les mesures
que es prenguin
les que s'hagin de prendre
perquè si no
ens hi va
el propi projecte
i Déu-n'hi-do
hi ha el que està patint
aquest projecte
i sincerament
no voldríem estar parlant
d'aquesta polèmica
i doncs
suposem el mes de gener
quan obrim allò,
nou any
i tornem a treure el 2017
perquè aleshores
ja sí
que si en aquella època
estem igual,
realment
costarà molt de dir-ho
però
poder
que aquesta candidatura
doncs
les seves possibilitats
d'èxit
seran més aviat reduïdes.
Aquest tema
del 2017
Sergi de los Rios
s'ha enterbolit
les relacions
entre el PSC
i Esquerra Republicana
dins de l'equip de govern
15 mesos després
de la formació
del govern
de progress a la ciutat?
Home,
no,
enterbolir
tampoc.
Ara
és un dels temes
aquells complicats
de govern
no deixem
d'entendre
que la proposta
dels Jocs
de la Mediterrània
malgrat que
el passat mandat
amb l'anterior
equip de govern
havia hagut
una mena
d'inicis
en aquest tema
no deixa de ser
des d'un punt
de vista ciutadà
una proposta
que va presentar
Josep Feliç Ballesteros
com a candidat
del Partit Socialista
i per tant
una proposta
molt enmarcada
amb aquelles promeses
electorals
d'altres maneres
que altres teníem
altres
no sé
des d'Esquerra Republicana
aquella bandera
de l'anella verda
per exemple
per entendre'ns
davant de la ciutadania
aquella anella verda
d'esquerra
per als socialistes
era
és
o era
estic parlant
de la campanya electoral
era aquest tema
i per tant
aquí s'hi juguen molt
en aquest aspecte
per tant
nosaltres des d'esquerra
i com a membres del govern
i encara que no estiguéssim
al govern
com a oposició
si és que
haguéssim estat
a l'oposició
és un tema de ciutat
i amb temes de ciutat
independentment
de qui els
de qui els proposa
s'han de fer de ciutat
i aquest és evident
que és una grandíssima idea
i una gran aposta
que es va posar
sobre la taula
i evidentment
que nosaltres també
doncs volem
que surti bé
en aquest sentit
des del govern
per tant
el que volem
és que surti bé
és que surti bé
perquè si no
es van produint
tots aquests dos passos
no sortirà bé
i amb això
no hi juguem
nosaltres
no hi juguem
amb el fet
de dir
mira si no surt bé
és una proposta dels altres
no és meva
jugar
és diguéssim
de curta volada política
jugar
amb
diguéssim
amb aspectes
d'aquest
d'aquest
poc nivell
Comença el segon any polític
del mandat municipal
segurament es parlarà
del 2017
però de moltes altres
qüestions
Esquerra Republicana
dins del govern
t'he fixat alguna prioritat
en aquest segon any
polític del mandat
hi ha coses que considera
absolutament
prioritàries
Home jo crec que aquest segon any
de govern
és un any clau
és a dir
si bé el primer any
va ser un any
de situar-nos
de posar les bases
jo quan fèiem
balanç
d'aquest primer any
de govern
jo feia un símil
un símil casteller
i era que aquest primer any
de mandat
s'havien construït
les pinyes
però que
que per a que un projecte
la gent el visualitzi
és quan arriba l'enxaneta
dalt de tot
i per tant
ara és el moment
de posar
els primers pisos
els pisos de segons
de terços
de quarts
és a dir
estem en el punt
d'encarrilar
aquests grans
aquests grans projectes
per què?
doncs perquè
com a mínim
a final de mandat
que són els quatre anys
doncs
es pugui visualitzar
si bé alguns
no
no tinguin temps
suficient
per acabar-se
estic parlant
de grans projectes
o de grans obres
altres
doncs ja es puguin visualitzar
que s'està avançant
amb la línia
amb la línia correcta
i per tant
en aquest sentit
aquest segon any
és clau
és clau
i en aquest sentit
doncs
des d'aspectes
relacionats
amb el nou model turístic
des d'aspectes
com la pròpia
façana marítima
és a dir
projectes com
el parc tecnològic
tot això
realment
la base
ja està posada
ara el que cal
és aixecar el castell
anar-lo aixecant
per acabar de fer
l'aleta final
a final de legislatura
i per tant
el moment d'ara
és clau
és clau
el curs polític
també comença
com és tradicional
amb la diada nacional
de l'11 de setembre
Esquerra Republicana
s'ha implicat
molt des que estan
al govern
en intentar
doncs que hi hagi
més actes
en donar-li
un caire
més fort
a la festa nacional
de Catalunya
com serà
la diada d'enguany
com s'ha preparat
la diada nacional
d'enguany
a Tarragona
sí doncs efectivament
l'11 de setembre
fins
l'any passat
doncs
com aquell que diu
passava sense pena
ni glòria
per Tarragona
i això no ens ho podíem
permetre
i menys
i va ser una de les qüestions
que Esquerra
com vam entrar dins
el govern
van dir
escolta'm
això ha de canviar
ha de canviar
i tots els actes
de commemoració
de l'11 de setembre
a la nostra ciutat
han d'agafar
un altre caire
i per entendre'ns
fer-ho
allò que diguis
d'una manera digna
i sòlida
en aquest sentit
vam establir
doncs
el que era
una conferència
una conferència
el dia abans
el dia 10 de setembre
que en guany
pronunciarà
el Josep Bergalló
com a
com a director
de l'Institut Ramon Llull
i en aquest sentit
bueno
el titol de la conferència
és una
una cultura nacional
una cultura universal
i en definitiva
el que venim és
que expliqui
en certa manera
a l'Institut Ramon Llull
quin paper està tenint
en aquests moments
en quant a projectar
la cultura catalana
arreu del món
sobretot
en un any vista
del que va ser
la participació
de la cultura catalana
a la Fira de Frankfurt
Fira a la qual
doncs
Tarragona
vam tenir
la nostra
la nostra entrada
i realment
Josep Bergalló
en va tenir
alguna culpa
en aquest fet
si Josep Bergalló
no hagués estat
pas president
del Ramon Llull
Poder
i Tarragona
no haguéssim estat presents
però bé
ho vam
cadascú
doncs
també ha de mirar
i trobar
aquelles sinèrgies
que pot
i precisament
vam poder tenir
el nostre paper
dins aquella Fira
amb la presentació
de la candidatura
de Capital Cultural Europea
i per això
nosaltres doncs
vam creure
que des de l'equip
de govern
que realment
estaria bé
que Josep Bergalló
ens pogués acompanyar
aquest dia
això per el que fa
els actes més institucionals
també la pròpia
ofrena floral
que ja
doncs
es va haver
un canvi
de format
l'any passat
on les pròpies
entitats
doncs
t'ho deien
home
això ja comença
a ser
amb cara i ulls
i després també
des d'un pesant
si voleu
més reivindicatiu
o més popular
com és el repartiment
de pràcticament
3.000 senyeres
que aquests dies
s'estan repartint
precisament
a l'estant
de la Rambla Nova
en definitiva
quan estàvem fent
l'altre dia
la presentació
d'aquests actes
dèiem que aquest 11 de setembre
amb tot el debat
sobre el finançament
a sobre la taula
i amb tot el que en juguem
en aquest aspecte
doncs
és d'aquells 11 de setembre
doncs
que
que des de la gent
ha d'haver-hi una reacció
no?
ha d'haver-hi una reacció
i realment
doncs
veure
que
que no estan sols
la part catalana
amb aquesta dura negociació
del
del finançament
i només cal veure
doncs
declaracions
de
de determinats
polítics
no només d'aquí
sinó d'allà també
sobretot d'allà
i veure
doncs
que aquesta unitat
de les forces polítiques
catalanes
doncs
realment
és la clau
perquè tinguem èxit
en aquesta negociació
i com a mínim
l'11 de setembre
pengem la senyera
perquè això
serà una mostra
de suport
de suport
en uns moments
molt complicats
Parlen doncs
de l'11 de setembre
de la Diada Nacional
acabem aquest repàs
a l'actualitat política
en aquest inici de curs
com dèiem
és el segon any polític
del mandat
de l'equip de govern
a l'Ajuntament de Tarraona
acabem aquesta conversa
com dèiem
amb el portaveu d'Esquerra
Sergi de los Rios
Sergi de los Rios
moltes gràcies
i que vagi molt bé
gràcies a valtros
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu