Què tal? Bon dia. Som aquí al carrer Ramon i Cajal,
número 78 de la botiga Sion Tatu & Piercing.
Hem vingut per parlar amb els seus responsables
d'aquest nou decret del govern de la Generalitat
que s'ha aprovat recentment i que ha regut aquestes pràctiques,
tant tatuatges, microbitpigmentacions i piercing,
i també els requisits higiènics i sanitaris
que han de complir els estaliments on s'hi fan aquestes pràctiques.
De fet, ell ara ens ho explicarà el Mica,
però ell ja fa temps que tot això ho posen en pràctica.
Ara li preguntarem, és un nou decret que ara ho comentava,
però sí, bàsicament és això, és a dir que els menors de 16 anys,
a més del consentiment informat,
hauran de portar un certificat de maduresa signat per la mare
o a totor legal d'aquest menor.
Són algunes de les qüestions que estableix aquest nou decret.
També els estaliments s'haurien de tenir a disposició
de les persones usuàries que ho demanin,
els fulls de reclamació o denúncia oficials,
d'acord amb la normativa vigent.
Mic, què tal? Com estàs?
Hola, bé, bé, bé.
Jo us deia que vosaltres aquí a Estió en Tato o en Piercing
sempre heu demanat això, no?
Ja és un requisit que fèieu complir abans d'aquesta norma,
abans d'aquest nou decret, no?
Home, a mi m'ha sobtat que no estigués abans d'aquesta norma.
Nosaltres creiem que estava posada aquesta norma
inclús a partir dels 18 anys,
o sigui, a l'aparell, a la part de la majoria d'edat.
I nosaltres, des que tenim obert l'establiment,
que ara fa gairebé 11 anys,
sempre hem aplicat aquesta norma.
Nos fem firmar una fulla de responsabilitat,
si són menors d'edat, amb ell hi han de vindre els tutors legals,
no poden emportar-se la fulla, ho han de fer aquí.
Després donem una fulla de com curar
o com reaccionar a cada tipus de piercing a cada zona,
però això ho hem fet sempre, nosaltres.
O sigui, que està bé que ho apliquin com a llei,
però nosaltres pensàvem que ja estava aplicat.
Pensava que ja existia, eh?
A vosaltres, si ara ve aquí un menor,
seria una persona de 16 anys, 17, en fi,
posem el cas aquest, el supòsit de menor de 16 anys, no?
Què passa?
Home, normalment és una baralla amb ells,
perquè quan els dius que no els hi fas,
et volen convèncer, no?
Normal, ells ho volen fer, s'ho volen fer i s'ho volen fer.
Després tornen normalment amb un germà gran
o amb algú que diuen que és família seu,
que és gran i que vols signar.
No els deixem perquè han de ser tutors legals
o els pares, potser, sempre, no?
Qui toqui.
I després, l'altra història,
que es volen portar la fulla,
que t'ho porten assignat,
com qualsevol excusa d'escola, no?
I vulguis que no n'entres,
tots hem fet escola també i sabem el que hi ha
i no, no ho deixem sortir aquí la fulla,
han de vindre els pares i ho han de fer.
Però és una petita baralla que tenim sempre amb ells,
sempre.
Perquè hi ha molta demanda, no?
Imagino, entre els joves, entre els adolescents,
hi ha moltíssima demanda, no?
Tots poden fer el piercing, el tatuatge, en fi.
Sí, la veritat que a partir dels 12 o 13 anys,
més que res el piercing, d'acord?
Nantros també intentem xerrar amb els que són joves
o menys d'edat.
Un tatuatge volguis que no és una cosa que no marxa,
no és el mateix que una arrecada,
un piercing que tu poses, tu treus, no?
Nantros mateixos intentem de xerrar,
parlar amb ells i convèncer-los que s'esperin una mica
per fer-se un tatu, no?
Que és una altra història.
Però el piercing sí que té un públic bastant jove.
O sigui, ja et dic, és una baralla constant amb ells,
però estem aconseguint i ja ho saben,
entre ells mateixos ho diuen
i ja venen sempre amb els pares, sempre, sempre.
Llavors, a l'hora de fer-se el piercing,
això és ràpid, no?
Un seguret, si està fet, no?
Sí, el piercing pensa que això,
deu minutets com a molt t'ho fan.
És preparar el material tot estèril,
obrir-lo davant del pacient,
fer el que és la inserció,
netejar la ferida i fora.
I després, ja et dic, donem la fulla
amb tot tipus de cures.
Tenim inclús un dermatòleg com a recurs,
com a segon recurs,
quan hi ha alguna reacció,
alguna història que nosaltres desconeixem,
tenim un dermatòleg que ho paguem nosaltres
i derivem cap allà, sempre.
Què passa a les hores posteriors d'un piercing?
Què pot passar?
Pot haver una inflamació?
És normal?
Què passa?
Inflamar-se s'inflama sempre.
volguis que no és una inserció d'un material
estrany que tu posa a l'organisme.
Nosaltres només treballem amb titani pur,
ni acerts quirúrgics, ni històries.
O sigui, titani pur,
que és el que et posen quan et fan unes plaques
o et fan insercions a dins del cos, no?
Però tot i així, volguis que no,
és un material nou que estàs agregant
i fa una inflamació,
fa una miqueta d'una reacció,
però és ràpid, eh?
També varia la zona del cos,
però normalment posa-li que en 4 o 5 dies
ja baixa tot, està tot acomodat
i no passa res.
On se volen posar, demà,
a part dels joves al piercing?
Va per moments, eh?
Hi ha èpoques que és de posar-se en una a la cella,
hi ha èpoques que és en una a la llengua,
ara estan fent bastant les dilatacions,
aquestes que és dilatar una miqueta
els forats petits a les orelles,
però no sé dir-te perquè per sort
fem bastants, bastants, bastants
i en totes bandes, eh?
I suposo que diferents, no?
Senzits, que pràcticament no es veuen, no?
Sí, genitals, per exemple,
en fem pocs,
perquè no hi ha gaire demanda,
s'ha de preparar sempre que fem genitals,
és l'únic piercing que donem en cita prèvia,
es prepara les sales,
totes estan preparades quirúrgicament,
però quan hem de fer un piercing
en un lloc d'aquests encara hem de preparar més,
però hi ha poqueta demanda,
o sigui, més que res són piercings
en altres bandes del cos.
Però bé, el més amagat,
podem mugrons, melic,
o s'estan posant ara també entre mig dels pits,
però bé, més els comuns,
o sigui, el nas, la boca, no?,
la cella, això és el més comun.
En definitiva, aquesta nova normativa,
aquest nou decret,
s'ha sorprès, eh?,
s'ha dit així, no?
Sí, sí, de veritat, eh?
Jo pensava que estava aplicat,
perquè ara farà uns sis anys, penso,
si no m'equivoco,
el 2002, el 2001,
que van començar a aplicar les lleis, no?,
per a tatuadors i estudis de piercing,
i jo pensava que una de les lleis fixes
era aquesta,
perquè nosaltres, inclús abans, també,
de provar les lleis ja ho fèiem,
perquè tots hem treballat en altres països,
en altres llocs,
que això ja ho feien,
i tenim, doncs, les normes,
les manies, com si diguéssim,
de fer les coses que hem vist fora
i que veiem bones d'aplicar aquí, no?,
però jo això, aquesta llei,
pensava que estava feta.
El que passa que igual ja existia la llei,
però ara hem fet aquest nou decret, no?,
que és com una feixitó, no?,
és a dir, pels menors de 16 anys, no?,
que ho especificen més, no?
Sí, sí, sí,
poder així,
clar, poder no estar tan expedificat,
i al final ells busquen la volta, no?,
per buscar-te.
Bé, bé, bé, ho trobo molt bé,
ho trobo molt bé.
A mi, et sembla que fem un ton per aquí,
per la botiga,
i, bueno, no sé si dir,
com diria, botiga?
No, no, no.
Si dient d'altres,
tatu-estudi,
o tallera, tallera.
A veure, perquè per aquí em sembla
que hi ha activitat en algun lloc,
estem fent algunes activitats,
no sé si podrem veure algú
que ha sigut acabat de fer algun tatuatge,
o no sé.
Hola, què tal, bon dia.
Hola.
Hola, què tal?
Buenas.
Ja heu acabat la feina,
no?
En Mike ja han acabat la feina aquí, no?
Sí, sí, sí.
Ara he fet un tatuatge amb ella aquest matí,
i ara han acabat a netejar,
estrenjar tot,
i a començar un altre cop.
Li podem preguntar a ella
si t'ha fet mal o què,
no sé,
t'ha fet mal en algun moment,
t'ha dolido?
No, nada,
porque he puesto una crema antes,
¿no?,
una crema para que me duerme un poco,
y nada,
un poquito,
duele un poquito al final,
pero no.
Però està bien, no?
Está muy bien, sí.
Què t'has tatuado?
Si te voy a preguntar
què t'has tatuado exactamente,
què ha sido?
Què dibujo te has puesto?
Flores en el pie.
Flores en el pie?
Sí.
Una rosa o...?
No, flores,
azul,
sí,
no sé,
sí.
¿Estás contenta?
Muy contenta,
sí.
Volveré.
¿Es el primer tatuaje
que te haces?
No, no,
ya tengo,
sí.
Tengo dos,
con este tres.
Bueno,
y un piercing también,
ve por aquí,
¿no?
¿Qué?
Un piercing aquí en la nariz?
Sí.
¿Y vienes aquí habitualmente
a esta tienda?
¿Te gusta esta tienda?
No,
es la primera vez,
pero me había dicho
de venir aquí.
Habían recomendado,
¿eh?
Sí, sí,
me había aconsejado
de venir aquí.
Está muy bien.
Y no será la última vez,
¿eh?
No,
volveré,
porque quiero tapar uno
y volveré aquí.
Muy bien,
gracias.
Con el señor este.
Parado con él,
gracias.
Vale.
¿Cómo ha ido?
¿Cómo ha ido?
Bien,
como siempre,
bueno,
si te encuentras clientes
que depende de la zona,
pues es un poco,
molesta un poco,
pero hay una crema
que nos ayuda
al menos a eliminar
un poco de tiempo
de molestia,
¿no?
En el tattoo.
Cuéntame un poco,
así brevemente,
los pasos que hay
para hacer el tattoo,
más o menos,
¿eh?
Así,
a grosso modo.
Primero es encontrarte
el modelo,
el diseño que quieras,
bueno,
personalizarlo un poco
y para hacer el tattoo,
pues nada,
hacer un calca,
preparar el material
y venga,
a darle caña.
Aquí hay algunos ejemplos,
¿no?
Por aquí.
Sí,
son diseños que son de tattoos
o dibujos libres
que vas haciendo.
Muy bien,
que vaya bien,
¿eh?
De nada,
hasta luego.
Ya veus,
Mike aquí,
hay actividad,
¿eh?
Escolta,
me la llega la clienta
que tornaría,
¿eh?
Está contenta.
i que tornarà.
Sí, sí,
home,
normalment acaben tornant,
¿eh?
Per sort,
per naltros vivim,
vivim d'això,
de sempre,
no,
una mica del boca a boca,
que la gent sàpiga
i saben que això està bé,
que treballem bé,
que són professionals
i a partir d'aquí
no parem de treballar,
la veritat.
No sortim ni a les pàgines groves,
per dir-te una dada.
I falta que fa,
no?
Perquè veig que van venint
i, en fi,
esteu continuant.
És un tipus de fenya
que treballes amb això,
no?
És que la gent
li diga a un altre
que és un puesto que és tan net,
que és professional,
que és higiènic
i després veuen la peça
i les peces estan ben fetes
i són piscines
que estan al puesto,
tant com han d'estar,
no tenen reaccions,
no tenen complicacions
i el tatuatge,
doncs els dibuixos,
tots som dibuixants,
a més de tatuadors,
tot.
Intentem ser professionals
i cada dia estem aprenent més
i cada dia estem mirant
tot el que surt nou,
tot investigant una miqueta
per ser cada cop més professionals,
no aturar-nos mai.
És això.
Quin és l'últim crit ara?
s'ha de dir que és l'últim que ha sortit,
així més revolucionari,
què seria?
Per on tira aquest món?
Per on,
tatuatges o modificació corporal?
Perquè ara la modificació corporal,
en ciutats així més grans,
que sempre tot comença abans,
estava derivant bastant
en això,
en el que és body modification,
que són més dibuixos amb talls
o amb cremades,
tot això,
en altres no toquem gaire
aquesta moguda,
saps?
No hem entrat,
som més,
no sé com dir-te,
més un tema artístic
el que nosaltres treballem,
no?
Aplicació a la pell,
i l'altre és una modificació corporal
més extrema.
Tot això és el que està entrant
més fort,
però en altres no estem gaire interessats,
la veritat,
en tocat.
Seríem a llengües bífides,
no?
Allò que fan.
Sí, tot això.
Sí, sí,
jo tenim amics
i gent que ho fa
i que van així
i per nosaltres tot és respectable,
al final,
si no fas mal a ningú
i tu fas amb tu el mateix
el que tu vols,
per nosaltres és molt respectable.
Però no,
ja et dic,
no estem gaire interessats
en nosaltres ni això.
Més que res,
som tres,
quatre tatuadors,
cadascú fa un estil,
cadascú va evolucionant
amb el seu estil,
però estem més en el que és tatuatge
i piercing més convencional.
Creus que hi ha un estil de vida
més enllà del tatuatge pròpiament
o del piercing,
és a dir,
tot al voltant,
hi ha una manera de fer
i de sentir?
Home, sí,
però encara que tu no la busquis,
vulguis que no,
són com qualsevol professió,
m'imagino,
acabes relacionant-te bastant
amb la gent d'aquest mundillo,
acabes movent-te
amb altres llocs
o països
perquè hi ha una convenció
o per veure aquell
o per treballar,
no sé què,
i acabes fent,
sí,
de tot això un estil de vida,
però tampoc no és que ho busquis,
no?
Però et va derivant en això,
vulguis que no,
i sí, sí,
tots vivim del tatu
per el tatu
i contents.
Escolta,
una última qüestió,
Mike,
si ens escolta algú
que vulgui vendre a fer sauntat,
un piercing,
en fi,
quants calés s'ha de preparar,
més o menys,
depèn del cas,
imagino,
i el tamany varia,
però de més a menys,
quant ens podem gastar?
Home,
vendre el cotxe directament,
ja.
No,
això es depèn,
eh,
nosaltres el mínim que fem
són 50-60 euros
perquè encara que hagi de fer
un puntet,
tot el material
que obres és nou,
igualment,
que per fer una peça gran,
no?
Llavors,
el mínim que fem
són 50-60,
a partir d'aquí
es depèn la peça.
quan són peces molt grans,
que s'ha de fer
en diversos cops,
fem,
doncs,
les sessions a 150-200 euros,
unes 3-4 hores,
d'acord?
I depèn,
hi ha el que surti,
però normalment va per pressupost,
fas un dibuix,
el prepares
i saps més o més
el que ha de costar,
per les hores,
la feina que et portarà,
els colors,
els detalls,
un munt de...
Cada peça té la seva història,
no?
I un piercing?
El piercing,
normalment,
de 30-42 euros,
depèn del lloc,
ja et dic,
perquè només treballen
en titani pur,
d'altres bandes són més baratos,
perquè abans fèiem l'opció
d'oacert quirúrgic o titani,
però vam veure
que l'acert normalment,
o era qui més vegades
tenia complicacions
i ho vam treure,
feia com 5 anys,
només treballem titani pur.
Una última qüestió,
ahir era Sant Jordi,
no sé si us van aprendre
alguna cosa estranya,
alguna rosa,
tatuada,
o algun llibre...
Doncs aquest any de moment no,
però més d'un any
hem fet,
més que res roses,
llibres no,
i no es tiraria malament,
però fer un dibuix d'un llibre
és una cosa original,
però roses sí que hem fet
en el primer moment no,
poder intentar anar avui,
el que passa és que ara
n'antos ja no podem treballar
gaire bé amb la gent
que ve del carrer,
i a tot és per cita,
i és molt complicat
que avui arribi algú
i s'ho pugui fer,
perquè som 4,
però tots 4 ja tenim ple,
però normalment
hi ha hagut anys
que et dic rosa
i hem fet unes quantes
per Sant Jordi,
sí, sí,
i per tota la vida ja.
I coses rares?
Ni recordar-me de tot, eh?
El que vulguis,
el que puguis imaginar.
Perquè tot el que vulgui la gent
a tu no tenim cap problema,
l'únic que ens hem negat
sempre a fer,
tot el que és simbologia feixista
i tot això,
mai cap de n'altres
ha pogut fer,
ni volem,
i és complicat,
perquè un és del Perú,
l'altre no sé què,
o sigui,
és l'única història
que sempre ens hem negat a fer,
a partir d'aquí tot el que més,
cadascú amb la seva bola
i la seva història,
de vegades ni preguntem
el que se'ns diu a n'hi jo,
i bueno,
serà de tot rotllo,
però no,
de tot, de tot, de tot.
Aquest que posa amor de madre
encara es fa o no?
Sí,
i no pensis que a n'altres
ens agrada aquest estil,
moments perquè ho porta
aquell famós
o perquè no sé què,
i a la mort de madre
si volguis que al final
és un tàtum,
un sentiment de veritat,
no?
Té un mal nom,
però bueno,
es pot fer així
o alguna cosa semblant,
però nosaltres al final
del que estem farts
és de veure que la gent
es fa coses per tota la vida
que d'aquí cinc anys
o no els interessa res
o s'ho han fet
per un moment de moda
i això és més perillós
encara que una aposta fixa
de sentiments, no?
Però bueno,
ha quedat el nom aquell de...
Sóc conegut, eh?
Bac,
d'escolta'm,
gràcies per obrir les portes
al micròfon de Tarragona Ràdio.
Ja us sabeu,
si voleu venir aquí
a fer-vos un tatuatge,
a fer-vos un piercing
o en fi,
el que vulgueu,
doncs us atendrà molt bé.
Veniu amb temps,
sàpigueu que no s'ho faran
en el moment,
que heu de fer
una mica de cua,
no una massa,
però vaja,
que podeu venir aquí
i que s'ho faran
totes les garanties
perquè ha dit 10 anys
d'experiència,
no?
10 o més.
L'estudi ara portem,
aquest abril fem uns anys
i tots com a mínim
d'aplicadors
doncs qui no té això
9, 10 anys
de treballar a la feina,
hi ha hagut 14, 15 i tot,
però l'estudi 11 anys
fem aquest any.
Solvència contrastada
i això és important també
a l'hora de fer-te un,
que és per tota la vida.
És aquí,
doncs,
al carrer Ramón i Cajal,
del 78,
és a Siona Tatu en Piercing,
hem vingut arrel
d'aquest nou decret
del govern a parlar,
però, òbviament,
també hem intentat
conèixer una mica
aquest ofici,
aquesta feina allà darrere
d'un tatuatge
o d'un piercing.
Això és tot des d'aquí,
des del carrer Ramón i Cajal.
Fins ara, bon dia.