Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan entrem al parc, el primer que ens trobem de cara és un carrusel de grans dimensions,
però no es tracta d'un carrusel convencional, sinó que tampoc no hi ha els cavallitos de tota la vida,
sinó que es tracta de moltes coses alhora.
Com ho podríem explicar això, Maria, per la gent que està a la ràdio ara i que no ho pot veure?
Això és simplement un almenac que conté totes les estacions de l'any i tots els dies de l'any.
És un compòsit d'obres artístiques, tant pictòriques com escultòriques,
una instal·lació on els nens poden pujar i toquetejar. Ja està.
Un almenac, això vol dir que hi ha un calendari i que cada dia correspon,
hi ha un seguit de prestatgeries ordenades per mesos i per tant en cada prestatgeria
podem buscar el que busquem. Busquem un dia qualsevol, quin dia?
Avui és dia 30, 30 de desembre. M'ajudes a buscar el 30 de desembre, Maria?
Així, estem buscant les estacions, eh? Busquem, aquí tenim el mes de novembre,
anem ara al mes de desembre, entrem a la prestatgeria del desembre,
obrim el llibre corresponent al dia 30 de desembre,
veiem una obra artística, en aquesta ocasió amb colors freds com a predominant,
i dins d'aquest llibre hi ha una frase que aquesta diu
Canta com un gallo sin pensar.
I a partir d'aquí pensa el que vulguis.
Clar, és obrir-se una mica l'imaginari, hi ha obres que es diuen obres sonores
i quan les obres no fan música, però tens alguna sèrie de notes musicals
que si ho llegeixes sembla que canti, no?, una cosa així.
Guardem el llibre, per cert, que hi ha un museu de fulles també aquí,
en el tronc central d'aquest carrusel, hi ha un museu de fulles que tenen anys, eh?
A més a més.
Algunes són recollides o datades del 1900.
És increïble com s'ha anat movent això.
Doni, doni, tot un segle.
Sortim del carrusel en compte, no sigui cas que ens callem, que tampoc no...
Mareja, mareja.
Mareja, mareja.
No, sobretot la Maria ho diu per experiència, que fa sense tot el dia aquí.
Per cert, hem de dir, mentre ens aproximem al valor d'un de les idees,
una altra d'aquestes instal·lacions, que tot aquest conjunt d'atraccions
que hi ha aquí a fora, d'uns colors especials, d'un top predominant,
són la majoria obres d'un artista, que ja és vell conegut aquí al Parc de Nadal,
de l'Antonio Catalano, d'un artista molt i molt particular,
que, vaja, ja fa anys que està tardant amb èxit aquí a Tarragona, no?
I tant, fa unes obres increïbles, és un artista total, que diem,
ja que ell sempre ha treballat d'actor, és escriptor de poemes, cantant,
fa pintura, escultura, i es dedica ara, en els últims anys,
a fer aquestes macroinstal·lacions per a les ciutats.
Ha creat una mena d'univers particular, no?
És molt particular el seu univers, però també la seva idea
de ser com una cosa itinerant, que quan arriba a una ciutat
demana als actors de la ciutat.
Ara que en aquest cas vosaltres, com vosaltres?
En aquest cas nosaltres, però si ell se'n va en un altre punt del país,
li agrada treballar amb la gent d'allà,
i que sigui amb la cultura de la gent d'allà.
Aleshores és com que els participants som els que acabem de construir la seva obra.
Per cert, que qui sigui incuriosit podrà veure la furgoneta
que ha fet servir durant molts anys, Antonio Catalano,
que aquests dies es servin com a escenari
de les diferents actuacions musicals al grup Aédo,
fonamentalment als matins, i als dons Simón i Telefunken,
tots un clàssic, preferentment a les sardes.
Hacem a les portes del Valòdrum de les Idees,
una altra de les cartes. Ens hi endinsem, Maria?
Vinga, va. Aquí ens colem al mig dels nens.
Hem de dir que aquí, Jolanda, la pluja ens ha jugat una mica
una mala passada, eh? Perquè la carpa, diguem-ne,
que no ha pogut resistir al xàfag que ha caigut aquests dies
i ha quedat una miqueta desviït, però en qualsevol cas,
aquí tenim, Maria, un seguit de bicicletes especials,
tricicles, vaja, artil·logis que et permets moure,
i un seguit de globus, i a més a més, a la carpa
em pengen un seguit de pancartes de les coses
en podem llegir coses com el sàvia de buscar la veritat
en les essències universals.
Veuràs, aquesta carpa la porten l'agrupació dels passabarrets,
que són una agrupació que es dediquen sobretot al circ,
i en aquest cas han portat simplement una carpa inflable
i una sèrie de bicicletes.
Aquí al balòdrom de les idees el que fem és un intercanvi d'idees.
Tu has d'escriure una idea, ficar-la en un globus
i canviar-la per un altre globus, i així agafes la idea
que anònimament ha escrit un altre nen o una altra persona.
Al centre de la carpa hi ha, doncs, vaja, un gran cistell
amb un seguit de globus, ha quedat el globus a l'interior del globus
i ha cartells amb les idees que han anat escrivint els nens.
La Maria m'ha confessat abans que n'ha escrit moltes
i com que n'ha escrit moltes suposo que té el dret ara a petar-ne una.
En podem petar-ne una ara? A veure què hi trobem.
Vinga, va, remenem dins el cistell, agafem un d'aquests globus.
Vinga, va, el blau, es tracta de petar-lo.
A mi això feia molta por de petit, però vaja.
La Maria té més traça i a dins del globus hi trobem un paper ben embolicat.
I podem llegir?
Oh, no la puc llegir perquè és en un altre idioma, aquesta.
Mare de Déu, no, no, som incapaços d'entendre'l, eh?
Som incapaços d'entendre'l.
Això vol dir que deu haver-hi molts nens de molta gent,
de molts països diferents que ve.
Vinga, va, aquesta sí que l'entenem perfectament, en dibuixi tot.
Recorrerías el mundo conmigo?
Doncs sí, no? Ens apuntem o no?
Jo crec que sí, eh?
Amb aquests artilugis, també?
Amb lo que sí, eh? Recorrer el món, eh?
És impagable, això de veure el món.
Després ens comprometem nosaltres, també, a posar una idea
i a esficar-lo dins del globo, perquè això està actuant a cadena, eh?
Si petes un globo, has de comprometre't a escriure un altre.
Continua amb aquest recorregut per aquesta part exterior
del recinte firal del Palau de Congressos.
i anem ara fins als armaris...
Deixa'm llegir-ho bé, perquè abans hi hem entrat,
però la veritat, doncs, hi hem fixat.
Els armaris sensibles.
Uns armaris que són una jolla, la veritat, eh?
Aquí es tracta de deixar-te perdre.
Aquí diu que per cert, cadascuna, aquestes cartes,
doncs, teòricament, estan tancades,
fan visites en grups,
hi ha un temps aproximat de quan dura la durada.
Ara nosaltres ens hi colem, d'acord?
Intentem no molestar ningú
i crec que tenim gairebé tots els horaris
i tots els armaris
a la nostra disposició.
Entrem en aquesta carpa,
ens trobem una carpa tancada, de sostre baix,
amb una il·luminació més aviat tènua
i ens trobem un seguit amb armaris
i dins d'aquests armaris què hem de fer?
Estan tots tancats, Maria.
Només has d'obrir-lo,
entrar,
tancar-te dins,
alguns d'ells tenen cadira,
t'asseus
i et deixes portar una mica.
Ja està.
La Maria abans m'ha confessat
quin era el seu favorit
i nosaltres,
aprofitant que està mig obert
i que ara no hi ha ningú,
ens hi colem perquè, a més a més,
vaja,
és un armari en què l'obrim,
són armaris d'aquells antics,
podríem dir-ho,
una mica dels de tota la vida
i ens hi trobem un armari
que simula
doncs un oceà ben particular
amb una llum d'un color
blau turquesa
i que si entrem a l'interior,
ara no sé si ho sentirem,
jo crec que sí,
a veure si ho sentim.
Sentiu les zones del mar?
Jo crec que sí, eh?
Ara ens acabem tancant aquest armari
i és un armari això,
dels de casa,
dels de tota la vida,
buit, òbviament,
no hi ha ni penjadors,
ni roba,
ni roba interior,
ni res,
tenim una cadira
i nosaltres,
ara no tenim temps
i no ho farem,
però serà que tu
tanquis en aquest armari,
doncs,
full rat,
amb diferents peixos,
amb aquestes zones del mar,
amb aquesta il·luminació
tan particular
i simplement
t'hi deixis endur, Maria.
T'hi deixes endur,
ja està.
No has de fer res més.
Tenim,
vaja,
d'armaris n'hi ha un munt,
eh?
Vull dir,
aquí com hi ha aquest del mar,
n'hi ha altres que requeren la terra,
vaja,
hi ha diferents univers,
no?
Tenim,
tenim un de molt particular,
que normalment
és el que menys agrada,
però potser
és dels més efectius,
que és pels nens
que tenen por a la foscor.
Pels nens que tenen por a la foscor.
Vinga,
l'obrim?
Obrim la porta,
si és que es pot?
Sembla com si està,
vaja,
ja és mala sort,
eh?
Ara se'ns ha quedat
i quan l'obres
està tot negre.
I ens hi hem de tancar dintre,
el representat que ens hi hem de...
Tancar dins
i proves
que la foscor
no és gens dolenta.
Ja està.
Sentiu algun xiscle,
però,
d'algun nen
que s'hi queda tancat a dintre,
o no?
No,
no s'atreveixen
molts a entrar-hi,
simplement és això.
Aquella por,
allò desconegut,
eh?
I tant,
i tant.
Sortim,
vaja,
aquí recomanem que la gent
hi perdi
tot el temps que vulgui,
eh?
Nosaltres avui ja estem fent
una visita express,
però fins al 4 de gener,
fixin-se si tenen temps
vostès
per perdre-s'hi,
nens
i no tant nens,
a dins d'aquest armari.
Ens queda encara alguna...
El laboratori d'agroastronomia
i aquesta carpa
de mirant endins
que és...
Bueno,
parlem sobre Joan Miró.
Mirant endins,
ara crec que no hi podem entrar
perquè hi ha un passi
a l'interior
i aquest no el podem...
Sí que el sentim de fons,
hi ha una música,
però aquí ens expliquen
una història amb Joan Miró
com a protagonista
i requereix una miqueta
de tot el seu univers.
Això ve de part
de la companyia Genovese,
una companyia
que fa contes,
ha començat fa poc,
gairebé fa un any,
que està fent instal·lacions
i contes
i ens explica
una miqueta
l'univers d'en Joan Miró,
sobretot a partir
del tapís
que hi ha
de Tarragona,
del nen
que toca la lluna
i l'ocell
i a partir d'aquí
ens comença a explicar
doncs una mica
la biografia
perdoneu,
d'en Joan Miró,
molt interessant,
on vas obrint
tots uns calaixets,
és molt
molt cuco
el que li diem.
Doncs vaja,
nosaltres ara no hi podem entrar
però mirant endins
el calaix de l'artista
Joan Miró
doncs és l'oportunitat.
A veure si tenim temps
per acabar aquesta connexió,
si tenim l'oportunitat
de veure,
abans m'havia comentat
que en aquest taller agroalimentari
hi havia uns pebrots
que penjaven del cel,
com ho has dit allò?
A veure,
això és
el laboratori
agroastronòmic,
aquí el que fem
és quan entres
t'expliquem un conte,
bàsicament.
Bé,
els grups són reduïts,
de 10 persones
com a molt,
però poden entrar
tan grans com petits,
entren tots junts
i t'expliquem una història.
Què és el maco
d'aquesta història?
Per una part
que cadascú
que entra
a explicar-la,
te l'explica
com vol.
Si entressis tu sol,
te'n faries
una tu sol
d'història.
Consta
de tres parts
d'aquesta petita instal·lació,
una primera
on hi ha
una pinya
penjada
al sostre
envoltada
per uns cogombres
que fan de vaixell,
després enmig
tenim una espècie
de carbassa
que simbolitza
una balena
i a la part
del darrere
una...
seria com
un pebrot
petit
que fa de vaixell
envoltat
per uns pebrots
que serien com
les estrelles
de l'univers
o
els planetes,
no?
Un univers
de nebulosa
allí,
amb pebrots.
Al final...
Nebulosa
i hortalisses.
Nebulosa
d'hortalisses.
Al final
trobes un armari
que l'obres
i hi ha una escala,
és una cosa
com molt seductora
perquè
ja és estrany,
no?
Obrir armari...
Et crida a pujar,
et crida a anar
per l'escala,
vaja.
Et crida a pujar
i a veure
què és el que s'amaga
dins l'armari.
No et puc explicar
una història
perquè si no estàs dins,
si no la vens a veure...
Escolta'm,
Jolanda,
mira,
nosaltres ara
no tenim temps...
Jo convido a tothom
que vinc.
Nosaltres ara
no tenim temps
però el que convidem
és això,
el que ens diu la Maria
a venir aquí,
a deixar-nos seduir,
a obrir tancar armaris,
a explicar històries,
a rodar per aquest carrusel
per mirar tots els llibres
de l'any 365,
o sigui,
vaja,
no sé si s'enllà
d'altres fases
però mirem si hi ha
el 29 de febrer
i està el 29 de febrer
la Maria ho ha comprovat
i o sigui que vaja,
deixem-nos seduir
fins al Parc Infantil de Nadal,
fins al dia 4 de gener
ja tenim temps.
Ahir vam visitar l'interior,
avui hem visitat l'exterior,
en qualsevol cas aquí
el millor de tot, Maria,
és que quan els nens venen aquí
se n'obliden
que tenen consoles,
que tenen deures,
se n'obliden de problemes,
se n'obliden de tot
i s'ho passen bé,
que és el més important.
Jo crec que sí,
s'ho passen bé.
Maria, moltes gràcies.
A tu, Jordi.
Per fer-nos aquest recorregut
i nosaltres i l'Alanda
tornem la connexió,
s'aproximen perillosament.
Les notícies de la una
d'aquí uns instants
crec que avui al Nadal al món
ens quedem a l'estat espanyol,
no?
Fins ara.
Doncs sí, fins ara, Jordi.
Ens n'anem fins a Galícia.
Avui tenim una convidada
que ens arriba
del nord de l'estat.
El parc de Nadal
a la ciutat de Tarragona
que continua obert
i amb una constant
afluència de nens i nenes
de la ciutat.
Quatre minuts i mig
i serà la una del migdia.