Manquen quatre minuts, de fet, volíem dir pel punt d'un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ho fem tal com hem anunciat per repassar l'actualitat de l'autoritat portuària.
Tenim diferents qüestions que li volem preguntar
al president d'aquesta entitat de l'autoritat portuària.
Saludem ja el senyor Josep Anton Burgessé.
Senyor Burgessé, bon dia.
Bon dia.
Com prova aquest inici d'estiu?
Bé, i a més no fa molta, molta calor encara.
Això vol dir que encara ens queda molt d'estiu i molta calor que passava,
perquè encara no ha començat això.
Diuen que a partir de la setmana que vinent les temperatures pujaran força
i que els termòmetres s'enfilaran a valors més preocupants.
Per això...
És el que toca, en qualsevol cas en aquesta època de l'any.
A més, fins al setembre, final dels començaments d'octubre,
Tarragona és una ciutat que fa calor, per tant ens queda molta calor encara.
A més, l'estiu a Tarragona no s'acaba fins que no s'acaben les festes de Santa Tegla,
o sigui que tres mesos ben llargs d'estiu, que no de vacances.
Però, si li sembla, comencem aquesta conversa plantejant-li el futur de l'edifici de l'autoritat portuària.
Fa uns mesos coneixíem, donaven a conèixer a vosaltres l'estat de degradació d'aquest edifici.
Havien plantejat diferents solucions, la remodelació, un trasllat temporal o fins i tot un possible enderrocament.
Han decidit ja què es farà amb l'edifici de l'autoritat portuària?
Des del punt de vista de l'estructura tècnica de la casa tenim decidit.
El que no ha pres la decisió és encara el Consell d'Administració,
que la prendrà quasi amb tota seguretat el 3 de setembre, el Consell d'Administració de setembre.
La decisió que jo crec més raonable en aquest moment per als interessos públics,
perquè nosaltres som una entitat pública, per tant, a defensar els diners públics com si fossin nostres,
seria la de traslladar les dependències de l'autoritat portuària rescatant la concessió de l'edifici del centre de negocis,
que hi ha al costat i, òbviament, a continuació, enderrocà l'edifici actual.
És un edifici que no té molts anys, però que el cost del que cal fer per rehabilitar-lo tot és molt alt
i, a més, ningú ens garanteix que en els propers d'aquí 15 anys,
aquest edifici, per la seva estructura de formigó exposat al mar, comença a petar l'estructura exterior.
Des del punt de vista de la rentabilitat econòmica, i estem parlant, com deia abans,
de defensar els diners públics, els diners de tothom, la millor solució és anar a l'edifici del costat,
rescatant la concessió, arribant a un acord sobre el preu, intentant arribar a un acord pactat respecte al preu
i començar a treballar en el trasllad d'aquestes dependències.
Una altra cosa serà veure si ens posem d'acord després amb ports de l'Estat, amb l'Ajuntament de Tarragona i nosaltres,
per veure si en aquell indret, en aquell espai que llibrarà aquest edifici,
es pot fer alguna cosa més de caràcter ciutadà, no de caràcter portuari.
Hem parlat amb l'Ajuntament, l'Ajuntament ho veu amb bons ulls, però aquest espai és domini públic portuari
i se'ns sembla que les corresponents modificacions d'aquesta característica del sol
no es podria fer res més que activitats portuàries.
Ara poso un exemple, si es volgué fer un hotel, caldria uns tràmits administratius llargs
i per això el que estem pensant amb l'Ajuntament, si després de l'edifici de l'autoritat portuària
pot haver alguna cosa més i després definir quina cosa més i quins tràmits s'ha de fer per aconseguir-la.
Parlarem ara d'aquesta qüestió de l'edifici del futur d'aquest solar,
però en qualsevol cas aquest trasllad de les oficines de l'autoritat portuària al centre de negocis del port
seria un traslladat temporal o s'ubicaria en aquest edifici de manera definitiva?
No, no, si rescatem la concessió vol dir que serà la seu definitiva de l'autoritat portuària
per als futurs anys, no és un traslladat sinó que és el traslladat i d'assentament definitiu
de les oficines de l'autoritat portuària.
Comentava que la decisió definitiva en aquesta ocasió la prendria el Consell d'Administració
segurament a principis de setembre, si es compleix aquest primer timing,
quin seria el procés que se seguiria?
Bé, pensi que aquell edifici és un edifici molt sobri des del punt de vista de les seves...
Per exemple, la Seguretat Social no necessita una sala del Consell d'Administració
perquè no en té, per entendre'ns.
Nosaltres hauríem d'habilitar a la planta baixa una petita cafeteria
que no té aquest edifici i després a l'última planta caldria habilitar
aquests espais per presidència, direcció, sala del Consell d'Administració,
una sala d'administració, una sala d'estar.
Es tracta de fer una sèrie de modificacions o d'obres
que, a més, aquest edifici té les característiques afegides a favor
que és que en pla dur no cal fer obra, per entendre'ns, obra de tutxana,
sinó que es pot ser una distribució amb bastanta rapidesa.
Des del moment que es prengui la decisió, jo espero que en sis mesos
podem estar a l'altre edifici.
Vol dir, al setembre, si prenguéssim la decisió al setembre,
vol dir que a partir d'aquell moment, en sis mesos,
possiblement ja puguem viure a l'altre costat,
al costat de l'edifici actual, me'n refereixo.
Tornant a l'edifici de l'autoritat portuària,
quan estiria enrere, vostè parlava de la possibilitat d'estudiar
o no estudiar amb l'Ajuntament amb altres administracions
el seu ús futur.
Vostè, personalment, de què en seria partidari?
Bé, no, aquest és un tema que jo crec que la decisió ha de ser municipal.
Nosaltres, qualsevol solar, qualsevol espai que es recuperi,
sempre tens la possibilitat, sempre tens la temptació de dir
escolta, què puc fer?
Per al port, és un espai que no necessitem per la nostra activitat.
Aleshores, què hem de fer?
Doncs estar supeditats una mica al que ens digui la ciutat.
Aquest és un espai molt ciutadà, si us doneu compte.
Està al final de la platja del Miracle, al final del moll de costa.
Ara imaginem-nos una façada marítima sense tren,
doncs aquest espai és un espai més de la ciutat.
Pensem, a més, que el contradic, el dic per entendre'ho,
si també està obert al públic.
Aquesta és una ròtula entre el port i la ciutat.
Pot haver res, si fem una plaça i uns bancs i uns jardins,
o pot haver algun tipus d'activitat que la ciutat consideri
que és bona col·locar-la allà.
Des del punt de vista portuari, tenim poca cosa a dir.
Estarem més aviat el que ens digui l'Ajuntament.
L'Ajuntament deia, entre cometes, i extraoficialment,
però tampoc és un secret, de dir que l'Ajuntament,
el que li agradaria, potser,
és poder destinar aquest espai a algun tipus d'equipament,
ja fos públic o ja fos privat,
que podria ser, potser, un hotel.
Però, insisteixo, no estem parlant de que anem a fer un hotel.
El que sí que jo he parlat amb l'alcalde
és que aquesta possibilitat existeix.
L'alcalde està al Consell d'Administració del Port
i, per tant, coneix les nostres voluntats,
coneix, a més, coneixerà de prop la decisió,
i a partir d'aquí veurem a veure,
primer, si jurídicament és important,
són importants els tràmits que hem de fer,
quin termini, si ho podrem fer o no ho podrem fer,
però, insisteixo, no ho tenim definit,
l'únic que sí que ens dona la sensació
que aquest espai ròtola pot ser un espai important per a la ciutat
i que, des del punt de vista arquitectònic i urbanístic,
l'Ajuntament de Tarragona pot tenir alguna iniciativa
que nosaltres compartirem, si és raonable, naturalment.
Parlem de més obres, senyor Burgessé,
de més obres, de més espais també d'interès a ciutadà,
com és el cas del moll de costa.
Està previst allí durir a terme un projecte important.
Els treballs s'han anat retardant progressivament.
Quan començaran?
Ja fixada una data per l'inici d'aquest treball?
Bé, jo l'última vegada, o la penúltima que vaig estar aquí,
vaig dir que, ben bé,
una cosa és el que volia, altres el que faríem, no?
Perquè, bé, espero que després de Santa Tecla,
primer després del Carme,
bé, primer després de la fira de Lloig.
Després, home, Sant Pere, bueno, de Sant Pere.
Després, el Carme, ja hem passat el Carme.
Ara arribarem a l'agost.
A l'agost no podem tallar perquè hi ha molta activitat turística
i els restaurants de...
Bé, esperem després de l'agost.
O sigui, després de l'agost, com dèiem abans,
fins a l'octubre, és estiu.
Doncs estarem, en resum, per no mareixar a ningú.
Nosaltres tenim el projecte quasi acabat
i començarem quan ens posem d'acord tots els implicats.
Tots els implicats vol dir els restauradors,
l'associació de veïns de la part alta,
de la part baixa,
l'associació de veïns del Serrallo,
l'associació de veïns de Residencial Palau,
perquè hem de fer coses en tot aquest espai,
encara hem de fer coses per la sortida del pont
del Passeig de la Independència,
hem de fer coses que,
per cert, les vam adjudicar,
crec que vaig signar ahir,
l'adjudicació de la millora del pont de la Peixina,
del pont del Serrallo,
que encara sí que cal continuar a fer coses ahir.
doncs tenim el projecte,
tenim el pressupost,
i quan començarem,
doncs permeti'm que faci una mica una broma veraniega,
jo què sé.
Jo què sé,
perquè depèn de moltes coses,
si en aquest moment li dic que començarem
després de Santa Tecla,
és que no tinc la seguretat de que sigui així.
El que sol cas la seva voluntat
és començar en un període d'uns mesos.
És que hem d'acabar-lo ja,
aquesta obra hem de començar ja i acabar,
perquè dura molt de temps, no?
A veure, tampoc passa res,
o sigui, la gent pot gaudir d'aquest magnífic passeig
que és el Serrallo,
i el moll de costa,
i la Marina Tàraco,
però Tàraco,
no ho dic des del punt de vista negatiu,
ho dic des del punt de vista optimista,
és a dir,
les coses s'han fet bé,
amb alguns errors,
i amb alguns fallos que podem comentar
d'algun tipus d'instal·lacions,
el que sí que hauríem de fer és acabar, no?
Perquè els que viuen al passeig de la Independència
tenen la sensació que a ells no li s'ha arribat aquest projecte, no?
Però bé,
jo crec que nosaltres insisteixo,
tenim pressupost per enguany,
hem posat una partida també important
per al pressupost de l'any que ve,
per tant,
això entre a final d'enguany
i a començament de l'any que ve,
hauríem de començar l'obra i acabar-la,
perquè és que si no,
no acabarem mai,
mai trobem el moment, no?
I a més passa una cosa,
contra més millorem l'espai,
més gent baixa a donar tombs i a passejar,
i a passar-se bé,
més difícil és començar l'obra, no?
O sigui,
al final arriba un moment que
jo crec que alguns deuen dir,
s'ha dit que no comencin més obres,
o sigui, però hem de seguir les obres.
Què consistiran?
Recordi els ullens,
en què consistiran aquest servei?
Bueno,
es tracta una mica
que hem de remodelar
tot el que és la Cruïlla,
des de la Cruïlla del Passeig de la Independència,
a Carre Real, per entendre'ns,
fins al pont de la via aquest actual,
i després hem de remodelar
tot el moll de costa.
El moll de costa l'hem de convertir,
el que actualment és una avinguda de cotxes,
per entendre's,
hem de convertir-lo en una avinguda mixta
entre vehicles i peatons,
i les voreres es faran més amples,
es faran uns espais entre els tinglados.
Clar, no és una obra qualsevol.
El del Passeig de la Independència
es pot fer en qualsevol moment.
El del moll de costa,
pensem que hem de fer-lo
sense tallar el moll de costa,
sense tallar el tràfic.
Doncs el tema no és fàcil, no?
La nostra idea és que,
des de l'edifici de l'actualitat portuària,
o des del passanivell, per entendre's,
fins a residencial palau,
tot això sigui un passeig.
tenim el passeig central,
que és Serrallo i Pont de la Piscina,
ens falta el moll de costa,
i ens falta el Passeig de la Independència.
Per cert, que aquesta s'hi ha fet justament un any,
aproximadament,
que es van inaugurar els treballs en aquesta zona,
el passeig a la zona del Serrallo.
Un any després,
quin balanç en fa?
Jo feia un balanç esplèndid,
perquè només cal veure
el que pensen els veïns
i el que pensen els restauradors.
Allí, per sort, encara no hi ha conflictes,
esperem que no hi hagi conflictes
sobre aquesta lluita
que hi ha entre els que volen dormir tranquil·lament
i els que volen guanyar bé la vida
i donar un servei,
però hem de trobar l'equilibri, no?
Encara no hem tingut aquest problema,
espero que no el tinguem.
Anem controlant bastant el tema dels espais, sobretot.
Jo crec que les coses han anat molt bé,
la gent està molt satisfeta i molt contenta.
la gent que viu i treballa al Serrallo
i la gent de Tarragona en el seu conjunt,
que quan baixen al Serrallo
descobreixen un món nou, no?
I hi ha coses que,
des d'un punt de vista que deia abans,
algun problema, per exemple,
aquesta obra no m'agrada
com ha quedat el tipus del paviment,
les jambordes es belluguen
i per tant haurem de prendre
més endavant alguna decisió.
I després també hem tingut un petit fracàs
que jo lamento molt
perquè tenia molta il·lusió en aquest tema,
que és el tema dels geixers, no?
El tema dels geixers
doncs va deixar de funcionar,
vam tenir...
És curiós perquè ens pensem
que tot està inventat
però tot encara sembla que no està inventat.
El difusor, per entendre'ns,
que té que tirar l'aigua per amunt
i filtrar-la,
doncs tots aquests geixers
estan pensats per aigua dolça
i els d'aigua salada
encara no estan tan perfeccionats
perquè funcionen correctament.
Això vol dir que els difusors aquests,
que tenen un altre nom,
però per entendre's,
el difusor de l'aigua,
es va posar en uns caragols,
tota aquesta espècie marina
que està al voltant del que viu al mar,
es va posar en aquest espai
i no hem sigut capaços encara
de poder resoldre'l.
Hem hagut d'anar,
crec que és a un port del sur,
no em digueu si és a Almeria
que també li passa el mateix,
però sembla que estan buscant un biotop,
això és un biotop,
que té més resistència
a aquest tipus de productes,
però tampoc es veu que és...
Per tant,
estàvem acostumats als geixers,
és veritat que hem vist un munt de geixers,
però amb aigua dolça,
amb llacs, amb places i tal,
i aquest que era molt bonic
i és molt bonic
i jo espero que funcioni encara,
però la veritat és que ha sigut
un petit fracàs
que davant de lo bonic
i esplèndid que ha quedat la resta
no té importància,
però sí que era un signe d'identitat,
volíem que fos un signe d'identitat,
que la gent veiés el geixer,
doncs portem bastants mesos
que no hi ha geixer,
està allí però no funciona.
Ha comentat també que...
Bé, m'ha comentat i de fet
els veïns ho poden comprovar
que el terra no ha quedat
exactament bé.
Va quedar bé al començament,
però amb el pas del temps.
Aquesta va ser una discussió
entre l'arquitecte
i els serveis tècnics del port
i jo,
jo vaig participar
perquè crec que tinc uns anys
d'experiència en el món urbà
i és veritat que la llamborda
és bonica,
és molt bonica
però clar,
jo recordo que les llambordes
les vam treure del port.
El port estava ple de llambordes
i les vam treure
perquè era un inconvenient
per al tràfic rodat
i per al seu manteniment.
I aquí l'arquitecte
al final va dir
no, no, llamborda,
molt bé, molt bé, molt bé,
però les llambordes
que hem posat
són les naturals,
o sigui,
no són aquestes de formigó
sinó que són les naturals,
són irregulars,
estan posades sobre sorra.
Doncs quan comencen a bellugar-se
perquè els cotxes
les fan bellugar,
doncs això també és un desastre
i hem d'estar
contínuament reposant
les llambordes
i jo no descarto
que més endavant,
no sé quan,
en aquest moment
no estic encara en condicions
de saber-lo,
doncs que aquest paviment
cal canviar-lo
i posar un paviment rugós
però fix, firm,
ferm, no?
o sigui, de formigó
i com a mínim
això ens va demostrar
i a l'arquitecte
li vaig dir
que no posaríem
més llambordes
perquè també volia
posar llambordes
a tot el moll de costa.
Ja ha quedat descartat
ni parlant-ne,
només faltaria
tot el moll de costa
ple de llambordes
de dalt-vaig,
o sigui,
amb el problema
que això significa
per als cotxes
i el manteniment,
el port en aquell moment
té un problema
a fer així de manteniment
que és que hem d'anar
a posar les llambordes
al seu lloc
cada equis temps
i això des del punt de vista
de costos
doncs és important.
Això dels arquitectes
és veritat
que treballen
i han de fer
el que
qui els paga
li s'ordena
però de vegades
és molt difícil,
jo l'arquitecte aquest
crec que el Javier Climent
ha fet un bon projecte,
el serrallo ha quedat
molt bonic
però el tema
de les llambordes
ha sigut quasi
una lluita titànica
entre ells i nosaltres.
No ens movem,
ja per acabar
amb aquesta zona
de la façana portuària
del moll de costa,
la qüestió del pàrquing,
de l'aparcament
del moll de costa
fa uns mesos
també coneixíem
aquests problemes
de goteres
que havien
malmès en certa manera
havien embrutat
com a mínim
molts vehicles,
s'estava pendent
de parlar
amb la concessionària,
amb l'Obassa
per acabar
de detectar
quin havia estat
el problema,
com ha estat
aquesta qüestió?
doncs si ara passeu
pel serrallo
veureu
que tornem
a estar en obres
perquè
al final
ja s'ha detectat
quin és
el problema
inclús
ja s'han
delimitat
responsabilitats
que són
de tothom
va haver un laudo
a veure les parts
vam acordar
que fos un laudo
tècnic i jurídic
el que digués
al final
quina
després de les perspectives
que teníem
i després de les
cates que es van fer
per saber
què havia passat
exactament
ja se sap
que va passar
i ja se sap
que no hi ha
un únic responsable
sinó que tots
s'han fet
hi ha un problema
de direcció
tècnica
o sigui
que hi havia
dos tècnics
un director d'obra
del pàrquing
i un director d'obra
del passeig
que van cometre
alguns errors
com per exemple
no sàpiga
no posar
imagines dos vies
del tren
un que vingui
de Madrid
i un que vingui
de Barcelona
un director tècnic
per una banda
i un director tècnic
per una altra
i que la via
una i l'altra
hi ha així
dos pams de diferència
en alçada
no que seria
un error molt greu
però això és el que ha passat aquí
o sigui
el que va fer el pàrquing
i el que va fer el passeig
doncs no es van posar d'acord
en l'alçada
i per exemple
hem tingut que estem
en aquell moment
desmuntant les cabines
de les escales
les estem
i estan quasi totes desmuntades
per aixecar-les
perquè la plaça
anava a un nivell
i el pàrquing
anava a un altre
aquesta és una
no l'única
una de les causes
i una altra
de les causes
era que
no es van preveure
en el projecte
del pàrquing
els desaigües
d'una capa
d'aigua
una capa
que hi ha entre
el sostre
i el sostre
entre el terra
i el sostre del pàrquing
doncs ja se sap
ja s'està treballant
amb això
ja estem reparant-los
en aquell moment
es pot veure al serralló
doncs que les cassetes
aquestes
de les escales
doncs que van quedar baixes
les estan aixecant
i s'estan fent
els desaigües
per tant ja tenim detectat
el problema
ja estem treballant
per a sol del problema
i
és un problema
que pot passar
durant les obres
però
imagines el que li dic
del tren
que dos tècnics diferents
vinguessin allò
amb la mateixa via
i que al final arribessin a un lloc
i digui
escolti
però què ha passat
tu ens hem quedat
per dalt o per baix
això és el que ha passat
ara mirarem a veure
com
aclarim tot el tema
de les indemnitzacions
etcètera
però
l'important
jo ho veia
en el seu moment
nosaltres estem
el que delimiti
l'audo
de responsabilitats
l'important
és que d'una vegada
per totes
aquest parc
quan entris
doncs puguis
posar el cotxe
a qualsevol lloc
que no estigui brut
i que no estigui
ple d'aigua
com estava fins ara
Parlem
novament
d'obres
però d'obres
de caràcter
més econòmic
més dins
del port
no tant
segurament
d'interès
o perquè en puguin
gaudir els ciutadans
vosaltres fa pocs mesos
vam presentar
un pla d'inversions
d'uns 210 milions d'euros
també hi ha prevista
inversió privada
important
al llarg dels propers anys
hi ha molts projectes
en marxa
quin d'aquests projectes
serà el primer
que es concretarà
senyor Burgessé
el primer
és que
es troba
en aquest moment
a informació pública
i per tant
sortirà d'aquí pocs dies
a concurs
per la realització
de l'obra
que és l'ampliació
del moll d'Andalusia
això comporta
un pressupost
de 67 milions d'euros
esperem
que
només enllà
de
desembre
per entendre's
l'últim trimestre
de l'any
també ja estigui
adjudicada
definitivament
vull dir
que ja estiguin
resolt tots els temes
tècnics
de la concessió
que s'ha adjudicat
fa poc
a l'empresa
ATPS
de la construcció
del moll d'Illas Balears
això són
160-170 milions d'euros
depenent
de la solució definitiva
entre 150
i
170 milions d'euros
estem a punt de treure
també
a concurs
espero que ho puguem fer
abans d'acabar l'any
l'ampliació del moll
de la química
hem d'aprofitar
aquest temps
d'una certa
ralentització
econòmica
per dotar
el port
de les millors
instal·lacions possibles
i ara
menys tràfic
en aquests moments
i nosaltres
el port
simplement
és el reflex
del que és
l'economia
d'aquest país
per tant
hi ha menys tràfic
hem de projectar
per millorar
les instal·lacions
perquè en el moment
que els tràfics
i l'economia
torni a repuntar
i torni
a tenir
índex de creixement
com els que teníem
abans
o semblants
potser no són
com els que tenien
els semblants
estiguem en condicions
de poder oferir
un bon servei
i a més tenim
obligació
i si podem
hem de fer-ho
en aquest moment
econòmic
també
d'invertir
en obra pública
en un moment
de refredament
de la inversió
privada
hem d'invertir
també en obra pública
malgrat que
el moll d'Illes Balears
aquesta inversió
de 150-170 milions
d'euros
és privada
malgrat
que el moll
d'Andalusia
doncs malgrat
no
el moll d'Andalusia
que l'he dit abans
doncs
a part dels 67 milions
d'euros
que invertirà
el port
doncs
la empresa
de Dubai
d'Ipiwall Tarragona
que ha adquirit
últimament
la terminal
de contenedors
doncs
també preveu
fer inversions
per entre 60
80 milions
d'euros
a veure
nosaltres
per inversió
durant aquests anys
no serà
farem molta inversió
estem complint
els terminis
i a més
estem complint
els terminis
amb escreix
o sigui
estem fent
una bona direcció
del programa
d'inversions
i el que es tracta
és que abans
d'acabar l'any
tinguem
la gran majoria
d'obres
adjudicades
que ho tindrem
o sigui
així com
les obres
del Serrallo
ja l'he dit
que no sé
no sé
aquí en el programa
d'inversions
d'inversió portuària
estem complint
amb escreix
el programa
Parlem d'accessos
perquè fa poques setmanes
es coneixia
que finalment
hi hauria
aquest enramal
una autovia
que comunicaria
el polígon químic
sud
amb el port de Tarragona
què li sembla
aquesta notícia?
és una notícia
que nosaltres
hem col·laborat
i hem estat presents
encara que en una segona línia
perquè nosaltres
fora de l'àmbit portuari
doncs no tenim competències
però sí que hem estat
molt informats
al respecte
tant per la química
com per la diputació
l'Ajuntament
de Vilaseca
i la Generalitat
és una magnífica notícia
perquè nosaltres
si els oïdors
es fan una mica
la idea visual
de dir
nosaltres només
sortim del port
en aquest moment
per l'est transversal
aquesta carretera
que passa
pel riu Clar
i Comar
fins al riu Clar
Constantí
per amunt
aquesta és l'única
sortida important
del port
una infraestructura
com el port
amb aquest volum
de mercaderies
no pot sortir
només per un lloc
i en tot cas
no pot dependre
només d'una sortida
perquè un dia
pot ser un accident
i queda col·lapsat
el port
això vol dir
que necessitem
una altra sortida
i necessitem
una altra sortida
per un lloc
per una zona física
per on el port
està creixent
i aquests
creixements físics
doncs estan
al voltant
de la Pineda
per entendre
la Universitat Laboral
la Pineda
i per a més
tenim un futur
complex
logístic
que és
la ZAL
la zona d'activitats
logístiques
que també
generarà
ocupació
generarà
moviment
doncs
aquesta sortida
natural
és
Autovia de Salou
Nacional 340
al voltant
de Vilaseca
és una bona notícia
és una bona notícia
també
com a
no només com a port
sinó com a
terragoní
perquè això
significarà també
que les mercaderies
perilloses
del polígon
petroquímic
doncs també
faran servir
aquest vial
segregar
les mercaderies
del port
i les mercaderies
de la química
per un vial
independent
jo crec que
és una bona notícia
és una bona solució
i el que esperem
és que es comenci
a construir
el més aviat possible
doncs en aquell moment
els nostres projectes
també depenen
de les sortides
viàries
depenem tant
de la sortida
de l'eix transversal
sí però
per nosaltres
és molt important
per exemple
de l'eix transversal
l'Autovia Tarragona
Montblanc
aquesta per nosaltres
és molt important
i també és molt important
a la sortida
aquesta
només per a tràfics
de la química
i el port
per la banda
de Ponent
tenim pocs minuts
d'entrevista
però encara
ens queden com a mínim
dues qüestions
que li volem plantejar
una de fet
ens l'ha plantejat
ara un ollent
que ens ha trucat
perquè li preguntem
sobre el tren
de mercaderies
del port
què hi ha
sobre aquesta qüestió
la sortida
de mercaderies
del port
és un tema
també
molt important
hi ha dos temes
sobre les mercaderies
un és
les mercaderies
que han de sortir
en ample
espanyol
per entendre's
i les mercaderies
que han de sortir
en ample
internacional
pel que fa
a l'ample
internacional
que és la nostra
connexió
al continent
europeu
jo val la pena
dir que el Ministeri
de Foment
junt amb la Generalitat
estan fent
un gran esforç
en aquest moment
amb la redacció
d'un estudi informatiu
que ens dirà
com sortirem
i per on sortirem
en aquest moment
jo crec que tothom sap
que el port de Tarragona
i el port de Barcelona
han d'estar connectats
a la xarxa
del continent europeu
i a més
se sap que això
és una inversió
important
que cal fer
com a país
per ser competitius
el que hem de definir
en aquest moment
s'està estudiant
com deia
per part del Ministeri
de la Generalitat
per on ha de sortir
en un primer moment
nosaltres pensàvem
que ha de ser
el camp de Tarragona
Tarragona
Port, Tarragona
Reus
camp de Tarragona
utilitzant
l'antiga
línia de Reus
Roda
cap a Barcelona
i de Barcelona
cap a la frontera
cap a la frontera
de Pirineu
per entendre
la frontera física
les fronteres
ara no existeixen
a Europa
doncs aquest estudi
és el que estem pendents
de concretar
en els propers mesos
això no depèn
de nosaltres
depèn del Ministeri
però sí que el Ministeri
ha destinat
molts recursos econòmics
per fer aquest estudi
junt amb la Generalitat
i sabrem
d'una vegada
per totes
per on hem de sortir
per saber
les inversions
que cal fer
i qual cal fer-les
el que necessitem saber
és
quines
i per on
s'han de fer
i això és el que
està estudiant
el Ministeri
i després
per el que fa
l'ample nacional
nosaltres
el que volem
és poder accedir
el més ràpidament possible
i el més còmodament possible
per mercaderies
cap a l'Aragó
i cap al centre d'Espanya
perquè aquest és un tema
ja que resta a veure
amb el tema anterior
nosaltres
amb la nova terminal
de contenedors
que tindrem
plenament operativa
el 2010
necessitem
tant una cosa
com l'altra
i ha parlat vostè
en diferents ocasions
del ralentiment
de l'economia
l'última vegada
que va acompanyar-nos
vostè
aproximadament
al mes d'abril
ens va parlar
que l'exercici
el primer trimestre
havia estat irregular
en comparació
amb un exercici
de l'any 2007
esplèndid
tenint en compte
que ja hem superat
l'Equador
d'aquest 2008
com preveu
que es podrà
tancar
aquest exercici?
doncs
nosaltres
estem
com està el país
estem a creixements
perquè nosaltres
no podia ser
d'una altra manera
nosaltres
en aquest moment
estem en una situació
en què el primer
quatrimestre
ha estat bo
no en comparació
l'any passat
l'any passat
és un any excepcional
vam tenir un resultat
que difícilment
es mantindrà
perquè va ser extraordinari
però el nostre objectiu
és intentar mantenir-lo
però no depèn de nosaltres
depèn de com
s'ha comportat
l'economia
jo crec que el primer
quatrimestre
no serà
ha sigut bo
el que no tinc tan clar
que sigui bo
per ser concret
és a dir
l'últim semestre
o sigui
després de l'estiu
jo crec que
les coses
no aniran
tal com jo voldria
de totes maneres
el que hem d'estar
és més pensant
de discutir
el 2008-2009
ens dona la sensació
que per nosaltres
serà un any de transició
que no continuarem creixent
perquè l'economia no creix
i l'economia creix
al nostre territori
un i pico percent
no arriba al dos
nosaltres no podem creixer més
o sigui
nosaltres no ens inventem
l'economia
per tant estem una mica
com deia
estem com està el país
o sigui
l'any passat
era un any esplèndid
o sigui
es bellugava
amb molts diners
molta inversió
i molt de consum
en guany no és així
no és així
i per tant
el 2008
jo me conformaria
allò en termini
futbolísticos
con empatar
però també em conformaria
con
con perder
por dos a zero
no és mi
per tant
estem en un moment
de transició
hem de
donar suport
i
cinc
signes
de dir
que sota malport
està en condicions
de poder
remuntar
i ajudar
que l'economia
del Camp de Tarragona
remunti
en els propers mesos
i els propers anys
de totes maneres
cal dir
que no estem
per alegries
no estem
per alegries
i això es nota
i es nota
en els consums
i es nota
en la producció
jo crec que
el que hem de d'ençar
és un missatge
d'optimisme
tenim una economia
forta
tenim unes infraestructures
com és la portuària
amb condicions
per poder
remuntar
aquesta baixada
d'activitat
que tenim
en aquell moment
i nosaltres
el que deia abans
i amb això
doncs crec que donaré
hem de aprofitar
aquest moment
en el que potser
no tenim tant de tràfic
i les coses
no van tan bé
a nivell de país
i a nivell de port
el que hem de fer
és aprofitar aquest temps
per invertir
i per situar el port
encara tècnicament millor
perquè el 2010
doncs tinguem
una magnífica
terminal de contenedors
que continuï fent créixer
les dades estadístiques
del nostre port
que creixi la nostra economia
pensem que estem parlant
d'una terminal de contenedors
que ha de crear
100 llocs de treball directes
2.000 llocs de treball indirectes
doncs nosaltres
començarem a crear
llocs de treball
en guanya
no els que voldríem
però sí que és veritat
que no podem negar
que l'economia
en relació
a la nostra activitat portuària
doncs en guany
no serà massa bona
senyor Burgessé
ho deixem aquí
temps tindrem
per continuar fent
aquest balanç econòmic
i per continuar fent
el seguiment
d'aquests múltiples projectes
que té el port
en marxa
per cert que abans
parlava
d'aquest equilibri
entre les necessitats
dels veïns
i el sector comercial
entre el descans
és l'equació
que abordarem pròximament
amb el president
de l'associació
de veïns del port
del senyor Gabriel Coy
senyor Burgessé
gràcies i bon dia