Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Canviem absolutament de registre.
Parlem ara d'una trobada que es farà aquest proper mes d'abril aquí a Tarragona
dels casals catalans que hi ha repartits arreu del món.
Durant pràcticament 3-4 dies d'aquest mes d'abril,
la setmana del 20 d'abril hi haurà una trobada
del que ara s'anomenen les comunitats catalanes,
tot i que popularment se'ls coneixen com els casals catalans
que hi ha repartits arreu del món.
Una iniciativa del Govern de la Generalitat
que, com dèiem, tindrà el seu punt de trobada central aquí a Tarragona
i que volem comentar amb el director general
de Relacions Internacionals del Govern, el senyor Àngel Cortadellas.
Senyor Cortadellas, bon dia.
Hola, bon dia.
En què consisteix aquesta trobada del que s'anomena ara comunitats catalanes?
Doncs bé, tal com heu explicat, les comunitats catalanes,
allò que tradicionalment s'ha conegut com els casals catalans
que estan arreu del món, l'any 96 es va fer una llei
en la qual es reconeixia la relació d'aquestes entitats
amb el Govern de la Generalitat, amb la Generalitat de Catalunya,
i es fixava que d'alguna manera s'havien d'anar fent
unes trobades de forma periòdica
per tal que es poguessin fer aspectes de formació,
d'intercanvi i d'animació de la realitat,
perquè, és clar, són persones que estan situades arreu del món,
per tant molt llunyanes el que és la realitat en aquest moment de Catalunya.
I el que anem a realitzar aquest proper mes d'abril aquí a Tarragona
és la quarta trobada de totes les comunitats catalanes d'arreu del món
i que es fa cada quatre anys des de l'any 96,
és a dir, és la quarta trobada en la qual vindran representants
de totes les comunitats catalanes que tenim,
o de la major part, vaja, per poder treballar,
per poder viure en una setmana molt especial,
com és la que inclou la festivitat de Sant Jordi,
també aspectes de la nostra cultura in situ
i també en un àmbit institucional.
Per què han triat en guany aquesta vegada
per aquesta quarta trobada a la ciutat de Tarragona?
Doncs mira, és una qüestió itinerant.
Les dues primeres es van realitzar a Barcelona,
l'anterior, la tercera, es va fer a Girona
i a Girona mateix ja l'anterior vegada
es va decidir que es canviaria i seria cap a Tarragona.
I llavors, doncs, és una itinerància dins el territori català
per també d'aquesta manera que les persones que venen representants
d'aquestes comunitats catalanes puguin conèixer diferents realitats.
Quants grups, senyor Cortadellas,
hi ha reconeguts arreu del món com a comunitats catalanes?
Mira, en aquest moment tenim, per acord del govern,
que és tal com s'ha de fer el reconeixement oficial,
117 entitats reconegudes.
N'han d'anir dues que estan en tràmit,
que han començat ja a presentar la documentació,
però que encara no s'ha acabat la tramitació administrativa.
Per tant, són 117 comunitats catalanes
situades arreu de tot el món.
Hi ha alguns requisits, suposo, que han de complir aquests grups,
que han de tenir perquè tinguin aquest reconeixement
del govern de Catalunya.
Han de ser entitats legalment constituïdes en el seu lloc d'actuació,
que entre els seus objectius
incloguin el que seria la promoció de la cultura
i el coneixement de Catalunya en el seu lloc de destinació.
Han de complir, evidentment, amb els principis bàsics
dels valors democràtics,
de la participació lliure de totes les persones,
i sol·licitar formalment el reconeixement
a la Generalitat de Catalunya,
mitjançant la tremesa de la documentació bàsica,
els estatuts, l'acord, etcètera,
i sol·licitar aquest reconeixement,
ajuntant la documentació
i amb el compromís de complir, diríem,
amb aquesta pauta de representació cívica
del que seria Catalunya i la seva cultura
en el lloc en el qual estan actuant.
Aquestes entitats estan repartides per tot el món,
però m'imagino que hi ha algunes zones especialment
on hi ha més col·lectius d'aquestes característiques.
On predominen aquests casals catalans?
Bàsicament, la zona del món en el qual n'hi ha més
per la tradició seria el que és la part d'Amèrica,
sobretot el centre i sud-amèrica.
Dic la tradició des del punt de vista que recordem
que, esclar, a partir del segle XIX,
les onades d'emigrants catalans,
el que va ser les persones que per motius econòmics
després es van afegir als motius polítics,
van ser llocs d'acollida,
però, diríem, és la part on hi ha els casals més antics,
que depassen ja fins i tot els 150 anys d'antiguitat,
i l'altre gran bloc és la part europea,
també, per motius en el segle XX,
de les diferents onades migratòries que van existir
tant per motius polítics com per econòmics.
Tenim aquest gran contrast d'aquests dos grans blocs,
el que és la part de centre i sud-amèrica i Europa,
amb, per exemple, Àfrica,
que només tenim una representació d'una comunitat catalana,
o amb llocs en els quals hi hauria la part d'Oceania
o l'Àsia Pacífic,
en els quals tenim una representació molt minsa.
Són els contrastos, però, esclar,
va vinculat a la presència històrica ja de gent catalana
en els diferents llocs.
I quin paper creu que juguen ara,
o haurien de jugar ara, aquestes comunitats catalanes?
M'imagino que bastant diferent
del que podien jugar en l'època de la dictadura.
Després de 30 anys de llibertat,
d'etapa democràtica, d'autogovern de Catalunya,
quin paper creu que han de jugar aquests col·lectius?
Aquest és un aspecte molt important.
Evidentment, hem d'agrair,
i sempre recordarem la gran feina que es va fer
des d'aquestes comunitats catalanes
de preservació de la llengua, de la cultura catalana,
en moments difícils que es vivien en el territori de Catalunya.
Però tot ha d'evolucionar,
i en aquest moment s'ha de reconèixer
que el que seria aquesta representació cívica,
allò que en diem la diplomàcia pública,
és a dir, no són la representació d'un govern,
del que seria la Generalitat,
malgrat que com a ciutadans,
com a persones que estimen un país,
que poden ser nascudes aquí,
poden ser fills o filles o nets o netes,
o tinguin algun vincle familiar o no,
senzillament que siguin gent catalanòfila,
han de tenir aquesta voluntat de representar
i difondre el que és la realitat de Catalunya i la cultura.
Per tant, sobretot, el que nosaltres en aquest moment els demanem
és que siguin entitats absolutament implicades en el seu lloc,
és a dir, una entitat que participi d'una manera molt activa
en la vida de la ciutat, del país que l'acull,
i que, per tant, no sigui el lloc en el qual un gueto
es trobin persones que enyoren el país que potser van viure
o que els seus ascendents el van donar a conèixer,
sinó que siguin entitats implicades en la vida dinàmica activa
del lloc de destinació,
però amb una característica que sigui voler fer viure
totes aquestes persones que acullen aquesta comunitat catalana,
doncs voler fer viure el que és la realitat d'un país,
d'una cultura que pensem que és molt viva
i molt interessant a nivell internacional,
perquè sí que avui hi ha una cosa que detectem
és que cada vegada més hi ha persones
que no tenen cap vincle, diríem-ne, de sang familiar amb Catalunya,
allò que en diem la gent catalanòfila,
que s'apropa i s'apunta a aquestes comunitats
per l'estima que tenen envers el nostre país, la nostra cultura.
A la trobada d'aquest mes d'abril a Tarragona,
de quines qüestions es parlaran?
Quin format tindrà aquesta trobada de diferents dies
al llarg de pràcticament tota una setmana aquí a la nostra ciutat?
Doncs, a més a més, el que serien els aspectes institucionals,
de relació tant amb el que és el propi govern de la Generalitat
o el Parlament de Catalunya,
introduïm un element que ja s'ha fet en alguna trobada anterior,
com seria un apartat específic del Fòrum Jove.
Una de les coses que ens preocupa és la renovació
del que serien els equips directius
d'aquestes comunitats catalanes a l'exterior
i el que volem és que cada vegada hi hagi més formació
i implicació de la gent més jove que va pujant
per tal que aquestes entitats es renovin i tirin endavant.
Llavors fem unes reunions separades de la gent jove
que convidem específicament, cada un dels casals,
cadascun dels casals pot inscriure dues persones membres,
però en pot inscriure una tercera si és menor de 30 anys.
I així, d'aquesta manera, fem el Fòrum Jove Paral·lel,
en el qual es tracten temes com estudiar Catalunya,
les polítiques de joventut i de quina manera poden dinamitzar-se dins d'un casal.
A l'hora també treballem aspectes de gestió econòmica
del que serien les associacions, allò que seria una formació
d'una entitat associativa aquí a Catalunya,
doncs pensant en les dificultats que hi ha,
que es troben a milers de quilòmetres moltes vegades,
o també treballem aspectes de la cultura tradicional i popular a Catalunya
ara, en aquest moment, amb l'evolució que també he tingut,
o com podem millorar el treball entre totes les comunitats catalanes
fent un treball en xarxa, i fins i tot en xarxa perquè, diríem-ne,
s'agrupen per proximitats geogràfiques, però també en xarxa
perquè utilitem les xarxes informàtiques, per tant, internet
i les plataformes que tenim al nostre accés en aquest moment.
També treballem tot el que seria l'aspecte de, diríem-ne,
de la pròpia acció del govern de Catalunya que volem que estigui endavant,
però també consensuant amb elles mateixes, per tant, l'aspecte de debat,
de conclusions que volen fer arribar, l'aspecte de treball proper,
tal com dèiem, de xarxa amb unes persones que representen
davant del govern de la Generalitat com serien els membres
del Consell de les Comunitats Catalanes, etcètera.
I, per tant, hi ha tota una feina que és d'aprenentatge,
també de reflexió, i, evidentment, celebrant-se la setmana que hi ha a Sant Jordi,
de viure la festa al carrer, de viure, evidentment, la festa a Tarragona,
la Diada Castellera, etcètera.
No podem desarrolar aquesta trobada d'una realitat concreta
com serà viure el que tota la ciutat viurà intensament, també, aquells dies.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Moltes coses per una setmana intensa.
Una última qüestió, deia que hi ha 117 grups
amb aquestes característiques tan reconeguts pel govern.
La majoria estaran representats en aquesta trobada?
Doncs, de moment, ja n'hi ha uns 90, aproximadament,
que ja han fet la seva inscripció.
Sempre falla alguna de les entitats, això és normal.
Com totes les associacions, les entitats que coneixem del nostre país,
hi ha moments més alts i baixos, i a vegades hem de tenir en compte
que estem fent unes jornades, una trobada, en una setmana,
en uns dies laborals, que és clar que no tothom s'ho pot combinar,
i per tant, sempre és normal que falli algú.
Però ja veieu que la major part, el gran percentatge,
de les comunitats catalanes reconegudes,
tindran com a mínim una persona que les representi
en aquesta quarta trobada mundial.
Doncs estarem molt pendents durant aquella setmana de Sant Jordi
de la presència d'aquests representants
de les comunitats catalanes arreu del món
aquí a la ciutat de Tarragona.
Senyor Àngel Cortadella,
director general de Relacions Internacionals de la Generalitat,
moltes gràcies per atendre aquest matí en directe
la trucada de Tarragona Ràdio.
Doncs moltes gràcies a vosaltres, bon dia.
Fins la propera, bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.