logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I ja ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio
Judit Montlladó, ella és secretària tècnica del CETEM a Tarragona
i és que l'ONG CETEM ha preparat per demà una sessió informativa
per presentar els camps de la solidaritat cara a l'estiu 2008.
Aquesta iniciativa veterana, perquè si no m'equivoco
i si no ella em rectifica, ja està,
fa com a 17 anys que es duen a terme aquests camps.
Enguany, doncs la idea és desplaçar aquesta acció,
ja ho han fet altres vegades a països empobrits,
com ara Nicaragua i la República Dominicana.
Judit, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Sense 17 anys, més o menys, és possible?
Concretament 17 anys, és possible.
Jo és que més d'una dècada segur, no?
I més de 4.200 persones que han viatjat als països del sur a través de CETEM.
No és una qüestió de mèrits i de dir aquests més, aquests d'altres,
però jo crec que vau ser de les ONGs pioneres
en fer aquests trasllats de sensibilització de població,
sobretot joves, dels països rics cap a altres, no?
Així és, així és.
A més, aquest any concretament ja fa 40 anys de la nostra història
i sí, vam ser un dels pioners, hi ha altres ONGs que ho fan
i el nostre objectiu sempre és el mateix, sensibilitzar
i que la gent s'adoni de les diferències que hi ha entre el nord i el sur,
de la realitat que hi ha allà
i que moltes d'aquestes diferències són conseqüència
de nosaltres, dels països enriquits.
Ni són unes vacances ni són un xollo.
Això sempre ens agradaria, jo, quan parlem dels camps.
Sí, no, perquè, a veure, ui, colla, colla, que anirem allà de cooperants, no?
La imatge del cooperant.
Sí, d'alternatius, el viatge alternatiu.
No, aquí estem parlant que prèviament s'ha de tenir una preparació
perquè ens enfrontarem amb una realitat
i ha de partir de la base d'una reflexió personal
de realment implicar-te amb aquestes persones.
Sí, de fet, els viatges solidaris, els camps de solidaritat,
a part del camp, que dura un mes,
nosaltres sempre diem que és una formació continuada
perquè dura exactament nou mesos.
comença ara a l'abril, amb tres camps de setmana de formació.
Primer, una formació en general
de com està el món de la cooperació internacional.
Després, una formació del país en concret on es va.
I després, un altre cap de setmana, que és un sol dia,
de convivència amb el grup.
Perquè no ens oblidem que hi vas amb entre 4 i 10 persones
i això també condiciona en la realitat una convivència
que si abans no has tingut una sèrie de preparació,
després allà pot ser realment dur.
I a més, amb gent que no coneixes i amb països que no coneixes...
I condicions extremes, a vegades, no?
Ah, exacte.
I condicions molt diferents de les que tenim aquí
perquè és senzillament anar a viure amb comunitats, amb famílies,
amb escoles, etcètera, que estiguin en països del sur
i vas a viure amb ells, a la seva casa, a la seva escola
i llavors és submergió total amb la realitat d'allà.
Llavors, ni el menjar, ni les costums, ni la religió...
No són 8 hores i me'n vaig a l'hotel.
No, no són...
8 hores de cooperant i me'n vaig a l'hotel, la dutxa calenta...
No, no, és immersió total.
Déu-n'hi-do.
De totes maneres, des d'aquells primers camps de la solidaritat de setemps fins ara,
el panorama mundial de les ONGs ha canviat moltíssim,
han sortit moltíssimes també,
doncs ja sabem, algunes treballen molt bé, d'altres no treballen tan bé,
no entrarem en aquest terreny,
però jo no sé si la manera de fer l'heu pogut mantenir com als inicis fins ara.
És a dir, heu hagut de modificar la manera d'entendre els camps,
tot això que ja feia fa 15 anys, ho continueu fent igual?
És la mateixa dinàmica?
Bé, jo fa 15 anys era una nena.
Sí, no, és evident.
Però em consta que realment la mentalitat més o menys és la mateixa,
o sigui, no és anar a fer projectes, setemps no anem a fer projectes,
sinó que anem a viatjar allà i la gent d'allà ens diu als que anem a visitar-los què volen que fem,
o sigui, si anem amb una cooperativa que produeixen productes de comerç just,
si normalment són cafetals, vas a ajudar-los als cafès,
si vas a una escola ajudes els nens,
però són ells qui ens demanen què necessiten,
no són nats que anem a imposar un projecte.
Mai ha estat un viatge alternatiu d'anem-ho a passar bé,
a veure què hi ha. Llavors, sempre ha estat mentalitat sensibilitzar.
Aquí, per exemple, la proposta de Camp de la Solidaritat,
on ens situa a la República Dominicana, Padre i les Casses,
en una institució d'educació.
Els cooperants que vagin fins aquí, què és el que han de fer?
Quin ha de ser el seu dia a dia?
A banda d'aprendre i realment conèixer aquesta realitat de prop,
ells què aporten?
És que jo crec que és curiós,
perquè sempre diem que quan vas al sur,
ets tu que vols anar a aportar, vols anar a ajudar,
però és que la gent del sur també té molt a ensenyar-nos en altres.
Però t'ho dic, a banda d'aprendre tot el que han d'aprendre,
però a canvi hi ha una aportació per part del que hi va?
Sí, ells estaran convivint amb les famílies de les poblacions camperoles
on CEPROS, que és concretament l'organització en l'Iran,
dur a terme projectes de gènere, medi ambient,
recursos naturals i programes de formació.
Llavors tindran coneixement de l'organització local
i de la realitat social i política del districte de pares de les cases.
Participaran a les reunions que faci la comunitat i la cooperativa,
aniran amb els pagesos, els ajudaran,
ajudaran a casa, a les ames de casa,
són estructures molt patriarcals.
I sobretot aprenen la realitat que hi ha.
En aquest cas, aquest any aquí a Tarragona
organitzem dos camps,
una a Domínica, que és aquest que estem explicant,
i una a Nicaragua, concretament a Pueblo Nuevo,
que és d'una organització local,
l'associació de cooperativistes camperols,
que acompanya directament a més de 10.000 famílies
a la defensa de la propietat,
l'augment dels rendiments,
el processament i la comercialització.
té a veure amb la sobirania alimentària,
el foment del comerç just.
Han de viure, aquestes persones viuen amb les famílies a casa seva?
Viuen amb les famílies com a mínim tres setmanes.
I fan la mateixa rutina que aquestes famílies,
mengen el mateix i des del punt de vista material
tenen el mateix que aquestes famílies.
És correcte.
La persona que va allà aporta el seu menjar,
o sigui, la seva part del menjar,
i la despesa que li pugui proporcionar les famílies.
Això és tot.
I allí convius exactament com ells.
L'experiència fins ara com ha anat els cooperants
que han tornat després?
Bé, tots perden uns quants quilos, sempre.
Aquí ja diuen que passem més del compte,
tots plegats una mica, no?
Tots arriben més prims, però molt bé, molt bé,
tothom està molt content.
Van persones conscienciades,
però jo m'imagino que serveix una miqueta
per reafirmar les conviccions i els principis
de les persones que opten a anar allà, no?
Sí, sí, sí, evidentment.
O sigui, la gent que hi va ja són gent que està predisposada,
conscienciada, com bé has dit,
i quan arriben allà ja és veure realment el que hi ha
i acabes de conscienciar-te del tot, no?
Molt joves, generalment.
Et sorprendria, et sorprendria.
Perquè això sí que és un canvi que ha anat passant
durant els últims anys.
Al principi, i a més suposo també des de les ONGs
i des de Setem, ho vam decantar molt cap a joves.
I de fet, jo ara mateix,
a l'equip de Setem, quan estem organitzant,
hem posat l'exposició Vents del Sur a la universitat,
que hi va estar dues setmanes,
hem anat a penjar cartells a la universitat,
i sempre mirem cap als joves.
Però ens estem trobant de cada dia més
que gent de 30, 40, inclús 50 anys volen participar en un camp.
Probablement els joves estan molt centrats en la seva formació,
tenint en compte que les circumstàncies han canviat,
que és molt difícil, no?
I aquestes persones ja de 30, 40 anys,
que ja tenen una situació més o menys estable,
doncs es puguin plantejar fer aquesta estada.
Hi ha un concepte que no és que sigui nou arreu d'Europa,
però aquí encara no es coneix gaire.
que són els viatges solidaris.
Que aquests són una altra cosa,
barregen el turisme, però la solidaritat,
i una mica vas per lliure, també,
i pots anar amb la família, que també és molt interessant.
Vas amb els nens perquè coneguin aquestes realitats, no?
Des de Setemps també aposteu molt per aquest tipus de viatge.
Sí, de fet, d'apropaments al sur tenim els camps de solidaritat
i els viatges solidaris,
que ho fem conjuntament amb un conveni
amb l'agència de viatges Taranà,
és una agència també especialitzada en viatges solidaris, responsables.
O sigui, estem parlant de viatges responsables,
responsabilitat amb què?
Doncs responsabilitat amb el medi ambient,
però també amb la realitat del país que ens vam anar a trobar.
Anem, per exemple, a un complex, a un hotel,
que sabem que les condicions laborals
de les persones que hi treballen són les correctes.
Per exemple.
Viure amb gent d'allà, també.
O sigui, és un viatge...
Que la despesa que fas es queda allà,
que no es va a grans companyies
que t'han invertit en aquell país.
Sí.
Potser no vas amb el supergran complex,
sinó que és un complex familiar,
que es coneix,
que se sap que es quedarà al país, molt bé.
Vas també a veure els llocs turístics.
És com un viatge normal,
veient els llocs turístics.
El que passa és que també veus molt la realitat del país d'allà,
perquè no deixes d'anar a veure...
Vas a cooperatives, vius amb la gent d'allà,
dors amb la gent d'allà, també.
És una mica de combinació,
però tenint respecte amb el país,
amb la gent d'allà,
amb els seus drets i amb el medi ambient.
Però no es fa gaire difusió d'aquest tipus de viatges, no, Judi?
Tot el que podem, el que faig de vegades, costa.
Compatir amb les grans agències de viatges,
lògicament, impossible, no?
Tu ho has dit, tu ho has dit.
Però probablement valdria la pena
d'anar mostrant aquesta altra manera de viatjar.
Hi ha gent que opta per aquest tipus de vacances
i a mi em crida l'atenció
perquè ho fan en família.
A vegades, molts discursos
que se'ls pot donar als joves de solidaritat, etcètera, etcètera,
si no ho veuen directament, no?
Exacte, nosaltres ho intentem,
de fer difusió i, de fet, aquí estem
i moltes gràcies per dir-ho.
I ara comenceu tot el que són les xerrades,
la formació.
Ja estan les places cobertes?
Diguem-ne que encara queden places
pel tema dels camps de...
Aquí a Tarragona, de fet,
aquest cap de setmana vam començar a Tortosa.
Aquest dijous us invitem aquí a Tarragona,
la sessió informativa que es farà
a la sala de graus,
a la Facultat de Lletres,
a la plaça Imperial Tàrraco,
a les set i mitja.
Llavors, a partir d'aquí,
divendres també podeu venir a Reus,
i a partir d'aquí és fer una entrevista,
passarà d'entrevista
i començar amb tota la formació,
el camp en si, el viatge,
i més tard hi ha un altre...
un programa, no?,
d'intentar sensibilitzar la gent d'aquí.
Jo m'imagino que aquells que hi van,
doncs, si no hi tornen,
resten molt a prop vostre, no?,
després, al voltant de setembre.
Exacte, molt contacte.
Home, doncs, aquestes addiccions són bones,
però aquestes jo diria
que no estan gens malament.
Judit, no m'agradaria deixar-me alguna dada
que sigui d'interès, d'utilitat,
perquè tothom que estigui interessat
d'una banda dels camps de la solidaritat,
però també en el tema dels viatges solidaris,
que en podríem parlar un altre dia,
si et sembla.
Perfecte.
Ara que s'acostarà el temps de vacances,
allò de, no, jo aniré aquí,
doncs, escoltin,
optin per aquesta,
o provino, com a mínim,
cercar la informació.
A través de vosaltres també poden saber...
Sí, podeu trobar tota la informació
a la web de setembre,
i si no, nosaltres ens trobareu
a l'Hotel Entitats
de dilluns i dimecres.
Allí estem.
Doncs, per allà passarem,
per tenir més informació.
Moltíssimes gràcies.
Recordem que la Judit Montlladó
és la secretària tècnica
del setembre a Tarragona.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr observer.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.