Àlès Casanovas, molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
En principi es presenta com una aventura d'un home
que viu així com a molt estressat, molt accelerat.
Jo no sé si et pots emmirar allà,
sobretot en la teva vida personal com a actor,
que té altres estímuls que no pas el del personatge,
però en Déu-n'hi-do, també vas a cop de rellotge, no?
Sí, cop de rellotge i amunt i avall,
però per sort la meva situació personal
és diferent, clar, del personatge.
El personatge va estressat,
però perquè està immers en una situació
que el fa haver de córrer, de prendre situacions,
de prendre decisions d'una manera ràpida,
impulsiva pràcticament,
i que això al mateix temps el porta a replantejar-se
una mica el que ha estat la seva vida
i la seva relació amb la seva dona i amb la seva filla
i amb ell mateix, que és el que ha fet.
És el viatge a Califòrnia
que es presenta com una tragicomèdia,
probablement com passa en el teatre
i en la suposada ficció
sempre les situacions es porten al límit,
però d'alguna manera ve a ser la història
dels nostres temps, no?
Dels homes i les dones.
Dels homes i les dones,
de les relacions,
del conformar-se amb una situació
que en principi t'anava bé
però que després t'acaba consumint,
de què és el que has fet tu realment,
on volies arribar i on estàs,
i de com t'has portat amb la gent que tens al voltant,
i que arriba un moment límit
en què llavors et planteges tot això.
Una mica seria com allò que s'explicava
que just abans de morir o no sé què
en una situació límit
et passa la pel·lícula de la teva vida
pel davant en uns segons.
En aquest una mica li passa això,
però en tres o quatre dies.
No, està molt...
Vaja, és un personatge interessant
que passa per molts estadis.
Passa des de la desesperació
a la depressió,
el plor,
la borratxera,
el patatisme,
com tu diria,
a veure les coses de millor manera,
l'optimisme.
Passa una mica per tot, realment,
com a actor és un bombonet de personatge
que passa per tot arreu.
Et permet aplicar tots els seus registres, no?
Sí, coses que no havia fet mai,
tampoc en teatre,
i passar d'una cosa a l'altra immediatament.
I tot això, vaja, ho he pogut fer
perquè també tinc al meu costat
dues actrius
que han estat recolzant-me en tot moment.
Ja no tant a l'obra,
perquè a l'obra
li donen una mica de canya a aquest tio,
però sí que en el procés d'assajos
i en el procés després de fer les funcions,
tant l'Ali Berenys
com l'Aira de la Cruz
les he tingut allà,
diguem-ne que són com les meves crosses.
Realment ha estat molt fàcil treballar amb elles
i ha sigut molt agradable.
Clar, totes aquestes sensacions
que s'aboquen a l'escenari.
Quin és el fil argumental una miqueta
de com es va desenvolupar en tota la trama?
No molt, perquè el teatre s'ha de veure
i s'ha d'anar al teatre,
però una miqueta pel que els espectadors
sàpiguen què els espera.
Una mica és allò que t'he dit abans.
Diguem-ne que és un tio
que de cop i volta
el veiem que comença a preparar les maletes
per fotre el camp, per fugir,
no sap ben bé on,
i ens adonem que el problema de fons
una mica és que nosaltres ens vam inventar
que aquest tio treballava en una empresa
diguem-ne com si fos immobiliària
o de construcció
i de cop i volta peten les coses
perquè no s'han portat els negocis
d'una manera massa correcta.
Molt actual això, eh?
Sí, sí, sí.
Molt actual.
Passarà, em sembla que.
Cent anys continuarà sent molt actual.
Sí, això de l'immobiliari i tot això,
Déu-n'hi-do, eh?
I diguem-ne que a aquest tio
li toca fotre el camp
perquè ha fet una mena d'estafa, no?
I que s'hi ha vist abocat una mica
a fer-la per fugir.
I aprofitant això,
doncs hi ha el personatge de la filla
que se li apareix
i li va dient
però on vas, ara què fas?
I el porta a repassar
el que ha estat la seva trajectòria vital
des que va conèixer la seva dona
fins que ha marxat en aquest punt.
Bàsicament és això.
Tot i que el problema aquest
no és el més important.
El més important,
jo sempre he dit que és la història
d'un tio que fa una fugida endavant
a veure si pot tornar a començar
o almenys escapar-se
de la que li caurà a sobre.
Clar, i tot això no sembla
que sigui només una crisi personal
sinó que al final
aquesta mena de crisi personal
ens ajuda a reflectir
allò que ens envolta, no?
El signe dels temps,
que dirien els més experts, no?
Doncs sí, sí, sí.
Perquè ell en cap moment
es planteja aquesta fugida
com això que deies,
com el moment de crisi personal.
Però sí que en el transcurs
d'aquests 3-4 dies
que nosaltres hem situat
que li passa a la història,
sí que en aquests 3-4 dies
el tio té temps
per replantejar-se
què és el que l'ha portat fins allà
i què és el que li hauria volgut fer
o li hauria agradat fer.
I sobretot el fet de relacionar-se
amb la filla i amb la dona.
És a dir, un tio que comença
realment enamorat de la seva dona
i després acaba sent
una relació rutinària
en la que es veu abocat
només a seguir la història
que el porten
i que s'hi ha vist abocat
primer per comoditat,
per dir, ja m'ho donen tot fet,
doncs cap problema,
però que després això
l'ha portat a ser un tio apàtic
i completament asocial
i amoral.
No immoral,
perquè això és molt difícil
de dir d'una manera o d'una altra,
però sí amoral,
és a dir, que tant se li fot
el que fan les coses.
No té cap mena de prejudici,
per exemple,
d'en fotre fora
a 200 persones de la feina.
El que dèiem a l'inici de la conversa,
que l'escenari no es converteixi
en un mirall pel públic, no?
Per a alguns espectadors.
Home, jo crec que l'escenari
sempre ha estat un mirall,
potser no pel 100% dels espectadors
que van a veure una obra,
però sí que les situacions
que passen dalt d'un escenari
en moments puntuals
sí que ens fan recordar coses
que ens han passat.
O si més no a nosaltres
podem dir, no,
és que això és el mateix
que li va passar a un cunyat
o a Fulanit o a Manganita.
Vull dir que l'escenari
sempre, jo crec que sempre
ha de ser un reflex de tot.
Fins i tot les comèdies
més absurdes et porten a situacions
que realment t'han passat
o has viscut
o que has vist abocat
d'una manera o altra.
Potser no té més importància,
però per què a California el viatge?
Bé, diguem que és una mena
d'utopia aquest viatge.
El California Dreamer,
aquella cançoneta
que escoltàvem de joves.
És el tema musical de la peça.
Ah, sí?
Doncs sí,
el California Dreamer
i és, diguem-ne,
que és com Sildàvia,
és com marxar a algun lloc, no?
És a dir,
me'n vaig a Ull de Cona.
Per què Ull de Cona?
No ho sé,
perquè no em trobarà ningú
i sempre he volgut
a Ull de Cona,
però segur que allà
podré refer.
Sí, no cal anar molt lluny
a vegades, no?,
per fer aquesta fugida
cap endavant
que comentaves.
Sabem que tens pressa,
que estàs amb el cor de la ciutat,
que estàs al teatre,
que estàs a tot arreu
i el teatre i el cor
l'has combinat
des de l'any passat,
perquè aquesta obra
ja l'heu portat
a molts teatres.
Bé, aquesta obra
vam estar 18 dies
a l'estiu passat,
el 2007,
en la temporada aquella
del grec,
però fora del grec,
allò que van fer
les sales alternatives
i aquest any
ara l'hem tornat a reprendre
portant-la de gira
i sí, realment hem estat,
hem començat la gira
ara fa res,
el dia 9 de febrer,
però sí que tenim
una vida llarga,
és a dir,
estarem fins al 7 de juny
cada cap de setmana,
és a dir,
divendres, dissabtes i diumenges
movent-nos per tot Catalunya
amb aquesta peça.
La passada setmana,
Àlex,
va estar aquí
con Xa Velasco
amb una obra
que també havia recuperat,
que ja l'havia representat
30 anys abans,
ell ha estat també
a la televisió,
en aquest cas
a la televisió espanyola,
i comentava
que està molt bé
la tele,
que tot el que vulguis,
però pels actors
i les actrius
com al teatre
no hi ha res.
Jo no sé per què
intueixo que tot i que
la tele i el cinema
és un espai
on els actors
poden treballar molt,
guanyar-se la vida,
etcètera.
Per un actor-actor
com ara tu,
el teatre
és un plaer increïble.
Jo sempre ho vaig dir,
jo vaig decidir
ser actor pel teatre
i després la televisió
i el cinema
van venir,
a més a més,
i no els he fet cap lleig,
al contrari,
m'ho ha passat molt bé
i crec que hi ha hagut feines
tant a televisió
com a teatre
que són molt dignes
i han estat molt ben fetes,
però realment
el teatre
és el que a mi m'atrau
i ja fa molts
i molts
i molts anys
ja quan amora
a primera vista
la gent em preguntava
teatre o televisió
i jo deia
no,
a veure,
la televisió
em permet fer
el teatre
que m'agrada
i hi ha de vegades
que la televisió
evidentment et dona
una estabilitat econòmica
que en aquest món
és molt difícil tenir,
en el món de l'espectacle
és molt difícil tenir-la
i llavors et permet
de tant en tant
doncs
ficar-te en projectes
com aquest
del viatge a Califòrnia,
no?
És una reducció
d'una sala alternativa
amb un pressupost
diguem-ne reduït
limitat
però que en canvi
hi ha un bon producte
al darrere
i una qualitat
que es nota
del de l'escenari
doncs aquest cap de setmana
ni a Califòrnia
ni a Ulldecona
a Tarragona
que ja has estat
el diumenge a Tarragona
ja has actuat a Tarragona
altres vegades
sí, sí
al Metropol també
al Metropol
perquè allò és
al Metropol
hi ha l'Auditori
del Camp de Mar
a l'Auditori
sí, he estat
als dos llocs que hi ha
per això
la sala del Trono Villegues
home,
per fer monòlegs
i teatres de petit format
t'asseguro que t'encantaria
a més el públic
de la sala del Trono
és un públic
entregat de debò
també
sí, sí, no
fins i tot aquest muntatge
podria haver
no sé
d'alguna manera
si hagués pogut
encabir
amb poca gent
però jo crec
que hagués estat bé
però vaja
ho farem igual de bé
i tant
que si tens el públic
ja bé
esperant-te
perquè a més
tu saps que
el públic
estima molt
i aprecia
i valora
en la seva justa mesura
quan els actors
pugeu a l'escenari
Álex Casanovas
moltíssimes gràcies
per fer-nos un foradet
aquesta gent de Tanata Païda
i et veurem el diumenge
espero
i jo veure-vos a vosaltres també
moltíssimes gràcies
una abraçada
gràcies a tu Iolanda
adeu, bon dia