Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta processó que comença amb el so inconfusible dels armats aquí al Pla de Palau.
Uns armats que enguany celebren el seu 250 aniversari de la seva fundació.
En aquests moments els manalles, els armats, passen davant del balcó principal del Palau de l'Arquivisbat
on el senyor Arquivisbat presideix aquesta desfilada del Divendres Sant que, com tothom sap, organitza la real i venerable Congregació de la Puríssima Sant.
La Setmana Santa Tarragonina culmina amb el Divendres Sant, les seves celebracions del carrer.
La diríem les públiques perquè la culminació és la nit de la Pasqua, és a dir, la vella Pasqual.
Podem dir que la processó del Divendres Sant, en aquests moments ara els armats fan l'acatament davant de l'autoritat religiosa del senyor Arquivisbat
i podem dir que aquesta Setmana Santa se celebra a Tarragona des d'època molt llunyana.
De fet, li ha donat fama, particularment, el marc històric incomparable de la ciutat medieval
per on desfilen la processó del Divendres Sant.
El conjunt de la catedral i els carrerons que l'envolten, abundants en vestigios romans,
fan que en veure aquests soldats sembla que rememorem els temps en què precisament per aquests mateixos indrets
trascava la legió sèptima gèmina, que era la que estava de guarnació a Tarragona.
A vegades el temps és suau, a altres és més fred, com avui, que malgrat començar la primavera,
doncs potser no convida tant com en altres ocasions en què la Setmana Santa s'escau
amb unes dades més cap al bon temps, cap al mes d'abril.
Bé, mentre veiem com els amics armats van fent les seves passades,
tenim aquí al nostre costat Lluís Maria Mongonilla,
el qual posarà també el contrapunt espiritual a les meves paraules,
més aviat de caràcter religiós, costumista.
Bona nit, bon Divendres Sant.
Bona nit, Didac.
I també a tots els que des de la televisió, des de la ràdio, ens assegiu en aquesta nit.
Una mica fresca, però també religiosament té el seu trem.
Vosaltres us saludem mentre estem contemplant des del Pla de Palau
els moviments i els exercicis de la cor romana
que davant del Palau i davant del volcó del senyor arcabisbe
fan la seva aparició al cap de la processó.
Els amics que estiguin seguint aquesta transmissió per ràdio,
els que ho segueixen per televisió, no cal que els donem aquests detalls,
però es veu volejar les capes i els estandards d'aquests armats,
d'aquests pretorians, per un dia.
De fet, aquesta processó ha agafat la seva gran projecció a partir de l'any 1928,
en el qual es va intensificar la propaganda, com es deia aleshores.
Llavors, en aquell temps, va ser la primera vegada que es va convidar la gent
a participar del misteri religiós com una festa popular.
Si tenim recordança de com eren els primers folletons de l'agrupació,
d'associacions de Setmana Santa,
en aquell temps, doncs, es sobrallaven uns atractius,
concretament el misticisme i la sumptositat dels actes sagrats,
sobretot d'aquesta gran processó.
També es remarcava el mèrit artístic dels imaginers antics i moderns
que modelaren i encarnaren els passos,
el fervor, també, dels penitents,
el ritme i l'altivesa dels armats,
l'harmonia dels cants i les músiques.
Bé, era, com deien amb aquells follets de l'any 1928,
un espectacle total, compartit i emocionant.
També es ponderava, sobretot, l'al·licient del clima.
En resum, que a partir d'aquella data
va millorar l'organització de la processó del Sant Enterrament,
que abans era més casolana,
i gairebé va començar a agafar una mica força
el que podien dir-ne la tècnica publicitària.
Arran d'allò van venir més forsters
i la ciutat, com Setmana Santa, va cobrar més anomenada.
I, en aquella època, ja els torragonins, en general,
ho celebraren i envejeren l'utilitat.
Però, clar, parlar d'utilitat, parlar d'espectacle,
amb un acte eminentment religiós,
pot sonar una mica fort.
Oi, Lluís Maria?
El fet de la processó de Setmana Santa
té dues facetes que potser no hauríem d'oblidar-ne cap de les dues.
La primera és un fons religiós,
la memòria d'uns misteris
que els celebrem a la intimitat de l'Església,
però que, per tradició, també se celebren al carrer.
El fenomen és fonamentalment religiós.
Però l'anècdota
també té un revestiment folclòric
que s'ha anat produint
i s'ha anat
fent a través dels segles
i a través de la inventiva popular.
Per tant, no es tracta tant
d'oposar una cosa amb l'altra,
sinó de saber trobar
l'articulació dels dos fets,
el fet religiós
i el fet folclòric.
El que sí hauríem de remarcar
és que hi ha un de fonamental
que és el que dona sentit
al sentit final i total
del fet folclòric.
El fet folclòric
sense la fonamentació religiosa
seria escleròtica,
seria un fet absolutament
sense sentit i sense vida.
Efectivament.
I en aquests moments
s'està entrant
a la Pla de Palau
un dels misteris més nous,
nou més nou precisament,
perquè en guany se n'estrena un
i anterior en aquest n'hi ha uns quants més,
és el que porta
el Sant Sopar,
el gremi
de Marejans,
si no ens equivoquem,
i llavors
són
una representació
que representa els 12 apòstols
asseguts al voltant de la taula
i a Jesús dret
en el moment de la instauració
de l'Eucaristia.
Aquest pas
ja té 12 anys
perquè va desfilar
per primer cop
pels carrers de Tarragona
l'any 1995
i va ser fet
amb resina
per l'andorrà
Emili Soler
Carcoler.
El porten
els gremiats
del gremi
de Marejans
que
vesteixen
una besta negra
amb un pitet triangular
blau
marí.
És una de les
congregacions
més antigues
de les que desfilen
el divendres
Sant Tarragoni
ja que els seus orígens
daten
del segle XIV
i el seu nom
actual
és el de
Societat Marítima
i Protectora
Gremi
de Marejans.
El seu domicili
el tenen
a la parròquia
de Sant Pere
del Serrallo
i van acompanyats
d'una banda
de tambors
un tipus
de formació
que per raons
econòmiques
són les que
estan predominant
en les processons
del divendres
Sant Tarragoni
dels darrers anys.
En el
Triam
de Sant Tarragoni
desfilen
moltes
misteris
de
diferents
materials
des dels
de guix
passant per
talla
de fusta
fins als
de resina
n'hi ha
de molta
valor artística
altres
que poden ser
més
discutibles
però
els que els han
encarregat
que es construïssin
tots
comparteixen
el mateix
punt de vista
és a dir
que la seva
fe
es transpulli
d'alguna manera
i es pententisi
en aquest
misteri
uns misteris
que en realitat
venen a ser
com una
mena
de catequesi
caminada
de veritat
Lluís
exacte
els que ens
escolteu
per ràdio
us heu d'imaginar
per tant
aquest misteri
d'una forma
allargada
és una taula
presidida
des del cap
per Jesucrist
i tots els apòstols
que estan
sopant amb ell
el sopar
és el sopar
pasqual
el sopar
típicament
jueu
Jesús
precisament
va fer
un canvi
radical
els jueus
que recordaven
en aquest sopar
tots els beneficis
que havien regut
a través del segle
del seu Déu
pel qual
havien pactat
Jesús
canvia completament
el sentit
i
fent recular
la imatgeria
de l'anyell
es col·loca
ell com l'anyell
de la nova Pasqua
a partir d'aquest misteri
és
és quan hem d'interpretar
tota la resta
de la processó
desamenaçada
és un misteri
pasqual
en el qual
hi ha una substitució
dels antics
josatges
jueus
i que Jesús
es posa
ell mateix
com la realitat
no d'un anyell
que figura coses
sinó
que ell
és el figurat
és l'anyell
propiament
que ho haurà
vingulat
i que després
ell es dona
en aquesta taula
com a menjar
i com a beguda
símbol
de la nova Pasqua
aquest aire fresc
fa moure
els vestits
aquesta obra
d'Emil i Soler
per col·lè
seri
f Esou
i
El senyor Albert Ballver porta la bandera d'aquesta agrupació dels marejans
en el moment que ha sonat la campana del cloquet de la catedral
i la lluna, aquesta lluna plena, la lluna de Nicent,
intenta obrir-se a pas entre els núvols que cobreixen el cel del divendres sant a Tarragoni.
La processó, amics de Tarragona Ràdio, està aturada,
com poden comprovar també els amics de Canal Català de Televisió a Tarragona.
Mentre vèiem el mossèn Ramon Mercader, conciliari dels marejans,
veiem que apareix aquí a Palau de Palau l'associació La Salle.
L'associació La Salle es va fundar el 1918, la d'antics alumnes,
però surten des de la seva vinguda aquí a Tarragona,
la vinguda dels germans de les escoles cristianes, l'any 1907,
o sigui que fa en guany 101 anys que desfilen pels carrers de Tarragona.
101 anys, si n'hi hagués hagut algun tres anys d'interrupció per la guerra
i uns altres dos que va ser per la inestable situació política del país.
El col·legi La Salle té ara la seva seu a la muntanya de Sant Pere,
a Sassadades, després d'haver estat molts anys,
allà al que és ara la plaça imperial Tàrraco.
Aquesta associació es va refondre l'any 1990
perquè abans es distingia entre alumnes i exalumnes.
El misteri que acompanya amb aquesta associació són dos.
El primer és l'oració a l'hort.
L'oració a l'hort precisament és un dels motius
que aquest dimecres passat a la processó del dolor
va servir per fer un fons d'aquest primer misteri,
l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní.
Precisament es va establir un paral·lisme molt adient,
en guany, ja que en guany, com els amables oïdors saben,
se celebra l'any jubilar de Sant Fructuós,
Sant Auguri i Sant Eulogi.
El paral·lelisme era entre l'Evangeli i les actes del martiri.
No resistim la temptació de llegir un fragment de l'Evangeli,
el capítol Lluc, que és el número 22,
i els versets del 39 al 45, que diu
Llavors sortir i se'n va anar, com de costum,
a la muntanya de los liberes.
El seguiren també els deixebles.
Arribat al lloc, els digué
pregueu demanant de no caure en la temptació.
Després se separa d'ells cosa d'un tret de pedra,
se genollà i pregava dient
Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa,
però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.
Ple d'angoixa, pregava més intensament,
i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
Quan s'aixeca de la pregària,
anava cap als deixebles
i els va trobar adormits de la tristor.
I els digué
Per què dormiu?
Aixequeu-vos i pregueu
per no caure en la temptació.
I ara, les actes del martiri.
Durant el consulat d'Emilia i Bassos,
el 16 de gener,
que s'escaia en diumenge,
el dia del senyor,
foren detinguts el bisbe Fructuós
i els diàques a Guri i Ologi.
Fructuós reposava a la seva cambra
quan els soldats beneficiaris,
Aureli, Festusi, Eli, Polenci, Donat i Màxim,
es van presentar a casa seva.
En sentir-ne els passos,
s'aixecà de seguida
i va sortir fora amb sandàlies mateix
a trobar-los.
Els soldats li diqueren
Vine, que el governador reclama
amb els teus diàques.
Fructuós els respongué
Anem, però permeteu que em calci.
Els soldats li contestaren
Calça't si hagi estat plau.
Tan bo punt arribaren,
foren tancats a la presó.
Fructuós, segons juillós de la corona
a la qual era cridat,
pregava sense parar.
La comunitat de germans
no el deixava,
sostenint-lo i demanant-li
que pregués per ells.
L'endemà Fructuós va batejar a la presó
un germà nostre, de nom Rogacià.
A la presó s'hi passaren sis dies.
I mossèn Jordi Figueres,
rector de la parroquia de Sant Joan Baptista de Tarragona,
va fer aquest comentari
ajuntant evangeli i actes del martiri.
deia,
per Fructuós,
l'or de Getsemaní va ser a la presó.
Allí tingué temps de pregar,
d'adreçar-se al Senyor,
que es complís la seva voluntat,
que no defallís en aquell moment
i que reformés la fe dels seus diarques
i de la comunitat.
També,
com Jesús a la presó,
Fructuós tingué el consol de Déu
per mitjà dels germans que l'assistiren
i que li demanaven a la seva pregària.
El nostre Getsemaní
és el món on vivim,
la nostra societat
per la qual hem de pregar
contínuament pels homes germans nostres.
Contínuament,
estem assistits pel Senyor,
pels sagraments
i pel testimoni de tants germans
com Fructuós,
Auguri i Eulogi
que s'han mantingut ferms fins a la fi.
Aquí estem veient
el pas de l'Oració en l'Or,
que és una obra del gran escultor
Massaguer Rius de l'any 1942.
Acompanya una banda de tambors.
Els portants del misteri
van vestits de Lila
i els diferents congregants,
membres d'aquesta associació,
porten una vesta morada
amb punys i estola grana,
una cucurulla morada
o burguera blanca
amb cinta grana,
els que van a cara descoberta.
Com està intentant la Lluna
en aquests moments
desfer-se del,
diguem-ne,
amartatge dels núvols.
Rítmicament
es va passant
al misteri
davant
d'aquest punt
de transmissió
des d'aquí
al pla
de Palau
de Tarragona,
al cor
de la part alta
de la ciutat.
Dues veus
de poetes
canten
la processó
de Tarragona.
un tarragoní
que és el pare Comas,
el pare Ramon Comas,
que recorda molt bé
la processó
de quan ell era infant
i la reprodueix
en el marc
de la seva Tarragona.
Escoltem, doncs,
la veu
del pare Comas
divendresant
a Tarragona.
Un dia
la llum
tan vella
davant
aquest mar
tan nostre
que somriu,
fareix,
fa veure clar,
com si fossin
les llàgrimes
que ens obrien
els ulls.
Hem retrobat
el gust del mar,
la sal
del bateig.
Recordem
un ciri
que estrenat
ja tremolava
igual que
les estrelles
tan petites
per lluitar
amb la nit
gran.
i amb
por
del fosc
i de la llum
també
desfilarem
amb la vista
a la cara
i amb un ciri.
i passarem
molt ben
arrenclarats
com si fóssim
germans,
perquè ho som.
Deixarem
en la terra
un rastre
igual,
seguit,
que es veurà
brut demà
de dia.
quan els galls
en faran
tants
de crits,
ara passem
darrere
dels armats
tots disfressats,
seguint
moltes
banderes
que no cal
ser un heroi
per empunyar-la.
Potser
una mare
en dol
que mira
en fe darrere
el finestró
d'un cinquapís,
potser
un malalt
amb febre
que té set,
potser
un empresonat,
ells,
que no ens poden
seguir
ni fan
llàgrimes
de cera,
ens han guanyat,
ens donen
una llesca
del pa
seu
quotidià.
Quan
entre dues
marxes
de fanfària
hi ha un
seguici
agut
i són
audibles
les fondes
veus
que ens dieuen
si mentim
ara i abans
de respetllar
la vista.
i llunyana
i a prop
la veu
del just
avui sentenciat
i en agonia
encara.
Però
diu
per què
ens coneix
la nostra
veritat
més amagada
i tan
certa
sentiu?
Perdó
per ells
que de debò
no saben
el que es fan.
Meditem
doncs
la primera
paraula.
Pel
Pare
Comas
hi ha dues
processons
els que la veiem
pel carrer
i els que anem
amb processó
pel carrer
i els que no
poden
que la miren
en fe
des del finestró
d'un sencapís
perquè estan
malalts
i tenen
febre
i tenen set
perquè són
a la presó
i ells
no poden
seguir
ni taquen
el carrer
amb llàgrimes
de cera
perquè les
tenen
als seus
ulls.
Ells sí
que ens
donen
una llesca
del passeu
quotidià.
En aquests
moments
pels amables
uïdors
de Tarragona
Ràdio
hauran
pogut
també
veure-ho
als
amics
de Canal
Català
de Televisió
de Tarragona
que
han
mostrat
la magnífica
concepció
escultòrica
de aquest
gran
escultor
que era
Massaguer Rius.
Cal recordar
que cada any
se posa
una branca
d'olivera
autèntica
que es renova
en aquesta
representació
caminada
de l'oració
a l'hort.
És una
imatge
on
l'àngel
ofereix
el calze
i
Jesús
amb una
expressió
serena
excepte
la voluntat
del pare.
Fa fresqueta
aquí
al
Pla de
Palau
veiem
la gent
que està
contemplant
el pas
d'aquesta
processó
concretament
de l'associació
La Salle
que ho fa
ben resguardada
al fred
embolicada
alguns
fins i tot
amb mantes
tothom
amb bufandes
i amb abrics.
veiem
també
els nostres
companys
del canal
català
que estan aguantant
a dalt
de les
grues
o de les
impostissats
a diferents
plataformes
aquest
aire
del divendres
Sant
Tarragoní.
Per cert
en aquests
moments
entra
la imatge
de
Betlleu
i pregueu
el segon
misteri
de l'associació
a la Salle
que és
una obra
de l'escultor
Claudi Rius
de l'any
1943
que va ser
beneït
allí on
tenia fins ara
la seu
els
famosos
hermanos
és a dir
on ara
hi ha la
Universitat
Rovira i Virgili
a la plaça
Imperial Tàrraco
això ho van fer
un dia
al mesdia
del divendres
Sant
el van
beneï
i va sortir
aquest mateix
divendres
Sant
que
era
un
21 d'abril
si no estem
equivocats
i les dades
no ens fallen
i a propòsit
de dades
hi ha una cosa
que m'ha criat
molt l'atenció
és que
quan rememoràvem
aquell fragment
de les
actes
de Sant Frutuós
o Martí
de Sant Frutuós
s'ha dit
que el dia 16
era diumenge
i
precisament
enguany
el diumenge
aquest
el diumenge
de Rams
ha caigut
precisament
en un dia 16
una cosa ben
significativa
tractant-se
del 1750
aniversari
passa ara
al vetlleu
i pregueu
aquesta
insistència
de
Jesús
en desvetllar
remoure
consciències
remoure
la llum
del pensament
em porta
també
a comentar
unes paraules
d'un altre poeta
que és
Salvador Espriu
comença
amb una pregunta
i diu
qui demanava
avui
unes paraules
que l'acompanyin
llums
en seguici
de la mort
caminada
aquest
que l'acompanyin
aquest pronom
que l'acompanyin
certament
es refereix a
Jesús
però
en les paraules
dels poetes
les paraules
sempre tenen
un desplegable
per tant
darrere d'aquest
qui demanava
que avui
paraules
que avui
acompanyin
a Jesús
podem preguntar
qui demanava
avui
paraules
que l'acompanyin
no solament
a Jesús
que ja no mor
sinó els que
moren avui
els que pateixen
avui
i els que passen
la seva passió
avui
i contesta
per Jesús
llums
en seguici
en processó
aquest seguici
la processó
de la mort
de Jesús
caminada
llums
en seguici
de la mort
caminada
però atenció
la mort
si és caminada
no és mort
i si camines
tampoc ets mort
vol dir
que aquesta mort
no és solament
una mort física
que ja ha passat
sinó de tots
aquells que avui
passen
la seva passió
llums
doncs
petits llums
que acompanyen
la mort
caminada
del món
no acompanyem
la mort
caminada
de Jesús
sinó que caminem
amb la nostra
pròpia mort
la que cadascú
té
i preveu
i present
i la mort
que hi ha
al costat
a casa
i la mort
que no acaba
de matar-nos
però que ens va
col·locant
amb una agonia
permanent
el món avui
està en agonia
llums
d'ons
ens seguici
per la mort
que camina
en aquest món
i la mort
«Gladar and
bales david На
sensors»
i la mort
ju he
az
ifi
carril
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.



Bona nit.



Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
En aquell any 1956, pels tradicionalistes es va donar un cop molt fort
el tipisme de la Setmana Santa, que s'està recuperant des d'uns anys cap aquí,
perquè amb la seva vessant folclòrica, ens estem preferint,
la proposta que efectuava l'agrupació d'associacions al mig del 1956
vam determinar que totes les confreries passessin a portar els misteris sobre rodes
en lloc d'adur-los a les espatlles.
Sembla ser que no era la primera vegada que aquell advertiment s'havia fet
perquè l'any 1951 a les actes de l'agrupació de l'associacions
apareix un advertiment al gremi de pagesos perquè posessin rodes al Sant Sepulcre.
Fins a l'any 1956 ningú va fer cas d'aquella recomanació
i els netzarens van ser els únics que la van desobeir amb el seu pas del Jesús netzare, precisament.
O sigui que des de l'any 1956 es va suprimir el costum de portar els misteris a coll,
cosa que es va recuperar fa uns pocs anys.
Fins a l'any
Fins a l'any
Fins a l'any
S'entronen els tabals de la nit tarragonina
per marcar l'esforç que estan fent els portants d'aquest misteri de la presa de Jesús
per encarar la petita baixada que separa la pla de palau del carrer del claustre.
I ara en aquests moments també farà l'entrada aquí al pla de palau al misteri de la flagellació.
Precisament aquest misteri és el motiu del segon misteri de dolor.
L'Evangeli, i repesquem la idea de l'altre dia del processó del dolor,
l'Evangeli de Joan, en el seu capítol 18, verset 38, fins al capítol 19, verset 6,
diu que després de dir això,
Pilat va sortir una altra vegada a fora on eren els jueus i els digué
«Jo no li trobo res per poder-lo inculpar,
però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en l'ocasió de la Pasqua,
voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?»
Ells van contestar cridant «Aquests no, volem Barrabàs».
Barrabàs era un bandoler.
Llavors Pilat feu assotar a Jesús.
Els soldats li van posar al cap una corona d'espines
que havia entrenat i el cobriven amb un mantell de porpre.
Se li encostaven i li deien «Salve, rei dels jueus!»
i li pagaven bufetades.
En aquests moments passa davant del balcó principal
d'on segueix aquesta processó, el senyor arcabisbe,
doctor Jaume Pujol dels Cells,
aquest misteri de la flagellació
que va acompanyat pels aspirants de la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang.
En pantalla els amics de Tarragona Ràdio
no poden veure naturalment el misteri de la presa de Jesús,
que és el que estan contemplant ara els amics de Canal Català de Televisió.
Pels amics de la ràdio,
ja que estaven parlant de la flagellació
i a propòsit del segon misteri de dolor,
les actes del martiri de Sant Fructuós
també tenen la seva part de paral·lelisme.
i divendres, 21 de gener,
els van treure per tal de ser interès,
que comparegui a Guri,
i que comparegui a Guri eulogi,
i d'ofici li respongueren,
són aquí.
Llavors el governador de Mirià preguntà a Fructuós,
saps què han manat els emperadors?
Fructuós li va respondre,
no ho sé què han manat,
jo soc cristià.
El governador de Mirià li va contestar,
han manat donar culte als déus.
Fructuós digué,
jo adoro l'únic déu que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que conténa.
Emilià insistit,
saps què hi ha déus?
Fructuós respongui, no ho sé.
Emilià li replica,
ho sabràs després.
Fructuós girar les guàrdres al senyor
i començar pregant el seu cor.
El governador de Mirià exclamar,
quan no es dona culte als déus
ni s'adoren les estàtues dels emperadors,
homes com aquests són els de qui se'n fa cas,
aquests són els temuts,
aquests són els adorats.
I el comentari de mossèn Jordi Figueres
amb aquest paral·lelisme,
en aquest segon misteri de dolor,
deia que si de la flagellació de Jesús
lligat a la columna,
embrullar la sang que començava a redimir la humanitat,
de l'interrogatori d'Emilià
ens sorgia el testimoni més nítid de la fe.
Jo adoro l'únic Déu
que ha fet el cel, la terra, el mar
i tot el que contenen.
No ho sé, que hi ha déus.
A cada conversa
hem de donar testimoni de l'amor de Déu,
de la seva presència.
És com la sang que s'escorre
i que parla per ella mateix.
És sobretot el testimoni
amb les nostres obres
que veient-les els homes
glorifiquin el Pare del Cel.
Fins aquí el comentari
del paral·lelisme d'Establer
per mossèn Jordi Figueres.
mentre veiem aturat aquí
davant del Palau de l'Orque Bisbat
la magnífica obra
d'Innocents i Soriano Montagut,
un escultor en postí
que va tallar aquesta obra
a l'any 1957.
L'any 57 és...
a l'any 57, com dèiem,
després d'aquest breu tall de so,
quan es va sentir per primera vegada
aquest misteri.
El misteri va ser beneït
un dia 21 de març
i, per cert,
en aquell any,
estem parlant,
abans hem de disculpar-nos
l'equivocació,
no era el 57,
sinó l'any 47,
un 4 de març es va produir
un fet loctuós,
l'ajusticiament amb Garrot Vil
de dos germans al castell de Pilats
i, en aquest acte,
hi va assistir la sang
tal com marquen els seus estatuts,
cosa que va fer fins la seva darrera intervenció
en fet d'aquest tipus
a l'any 1934
quan l'execució de Heinz Xès.
Ja sabem que una de les normes
de la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang
és acompanyar els pobres cossos
i soterrar-los,
com deien els seus estatuts,
és a dir,
dels que havien trobat,
els indigents i demés,
i llavors també
acompanyar els últims moments
i fer enterrar
en qualitat de congregants
a les persones
que havien estat
condemnades
a mort per la justícia.
Potser,
que han observat
els televidents
i això se'ls escaparà
els que ens escolten
per la ràdio,
que la imatgeria
de la Setmana Santa,
tant la de Tarragona
com en general,
és una imatgeria
que accentua molt el dolor
i de vegades fins i tot
amb un cert to de sadisme.
Jo voldria interpretar
una mica aquest toc
i potser posar-hi
una mica
de baixar el volum
per saber
de què va això.
De fet,
considerar la humanitat
de Jesús
en els seus sofriments
és
col·locar-nos
en l'òptica
de Jesús
que assumeix
tot el dolor
de la humanitat,
tot el dolor
del pecat,
tot el pes
d'una redempció
que carrega sobre ell.
Tant és així
que molts,
molts místics
i molts sants
queden embadalits
davant d'aquest
missatge dolorós
de Jesús
i per això
la Setmana Santa
sol posar
davant de la nostra
consideració
una imatgeria
molt carregada
d'aquest dolor,
d'aquest sadisme,
d'aquesta agressivitat.
Des de la consideració
de la humanitat
nefrada de Cris,
l'art escultòric
de la Setmana Santa
ens col·loca
davant la contemplació
de la humanitat
de Cris
com si ens oblidéssim
de la seva divinitat.
I mentre veiem
com el misteri
de la flagellació
enfila ja
la caixadeta
per abandonar
el Pla de Palau,
farem una petita pausa
per aquí
pels telespectadors
de Canal Català
de Tarragona,
però continuarem
amb aquesta transmissió
a la Pals Amics
de Tarragona Ràdio.
entre els místics
que capta
amb una subtilesa
específica
el dolor
de Jesucrist
és Teresa de Jesús
i tota la seva espiritualitat
s'inclina molt
a contemplar
el nostre Senyor
des del vessant
més dolorós.
Fixeu-vos què diu
ella mateixa,
diu
solo ver
al Senyor
caído
con aquel
espantoso sudor
en el huerto
aquello le basta
per a no solo
una hora
sinó muchos días
mirando
con una sencilla
vista
quién es
y cuán ingratos
hemos sido
a tan gran
de pena.
En canvi,
altres escoles
consideren
a Jesús
crucificat
no tan marcat
pel dolor
sinó
revestit
de la glòria
de la resurrecció
futura
i llavors
teniu
totes les escultures
de l'art romànic
on Jesús
es presenta
crucificat
però
vestit
amb corona
imperial
i amb túnica
de rei
perquè
a la vegada
que el veu
crucificat
també el veu
ressuscitat.
i en aquests moments
fa l'entrada
aquí
al Pla de Palau
la cofradia
del Cristo
del Buen Amor
i de Nuestra Senyora
de l'Amergura
con San Juan
Evangelista
és la
confraria
coneguda
com
els Andalusos.
La seva data
de fundació
és l'any
1993
i tenen
el seu domicili
a l'esglési
de Sant Nicolau
de Bari.
Des de l'any
1996
com dèiem
desfila
pels carrers
de Tarragona
acompanyant
amb el primer
misteri
que van tenir
que és
precisament
el Cristo
del Buen Amor
obra
de l'escultora
Maria Mercè
Bassó
i Carreras.
Aquesta
escultura
aquesta
talla
representa
Jesucrist
pensatiu
després
d'haver
sofert
el bàrbar
càstig
de la
flagellació.
La confraria
dels Andalusos
van vestits
amb
una vesta
blanca
i un feixí
i una capa
i els que
porten
la cara
tapada
amb una
cucurulla
de color
lila.
Els altres
porten
simplement
la capa.
Cal
remarcar
que
a diferència
de les altres
associacions
i confraries
del divendres
Sant Tarragoní
aquesta
és l'única
en la qual
siguen
l'estil
d'Andalusia
les seves
vestes
no porten
cua.
el públic
que assisteix
aquí
a
Pla
de Palau
en aquest
divendres
sant
molt
fred
d'aquest
any
2008
21
21 de
gener
és
perdó
és que ara
estava fent
un joc
de paraules
jo
21 de
gener
em refereixo
a quan va morir
el nostre
primer
portomàrtir
francès
Sant Fructuós
s'anaguri
i s'anaguri
i s'anaguri
i també
pensàvem
que
en un dia
21
s'està fent
aquest divendres
sant
aquí
aquest
processó
s'hauran de
perdonar
aquest
petit
lapsus
el divendres
Sant Tarragoní
està
enguany
marcat
per una
nubulada
que
malgrat tot
ja comença
a ser
franquejada
per la
lluna
aquesta
lluna
plena
que
sembla
saludi
el pas
del
Crist
del
Buen Amor
de la
confreria
dels
andalusos
com popularment
se'ls coneix
la confreria
del Crist
del Buen Amor
i de
Nuestra Senyora
de l'Amargura
com Sant Juan
Evangelista
que
els amics
ullidós
no ho poden veure
però sí
els televidents
que ve
ja immediatament
després
d'aquest
misteri
el Crist
del Buen Amor
és el que ha fet
la seva entrada
en aquest
moment
porta
la bandera
d'aquesta
confreria
totes les obres
del port
el senyor
Burguessé
Sant Antoni
Burguessé
i veiem
que
després
just després
del Crist
del Buen Amor
que com hem dit
era obra de Maria
Mercè
Vassó de Carreras
obra de l'any
1936
segueix
Nuestra Senyora
de l'Amargura
con Sant Juan
Evangelista
del bellista
Jesús Méndez
L'Astruchi
aquesta és una obra
de l'any
2006
El Crist
del Buen Amor
ve coronat
d'espines
és el resultat
de l'abús del poder
els soldats
tenen el poder
absolut
i el coronen
mufança
de Jesús
el coronen
rei
del patiment
de la sofrència
em permetran
que
en aquesta
tortura
mental
aquestes punxes
que atreveixen
el cap
i que
deuen provocar
un dolor
de cervell
especial
em fa pensar
a mi
en la tortura
i el terror
de la paraula
que atreveix
el pensament
dels homes
la paraula
que és
de vegades
molt més violenta
que la bomba
i que el cotxe bomba
perquè a poc a poc
tortura el pensament
i
trabuca
completament
la veritat
de tal manera
que l'home
queda
immers
en una espècie
de
Alzheimer
i així
pot exercir
la seva voluntat
democràtica
a la manera
de l'Alzheimer
sense saber
que ben bé
que vota
la corona
d'espines
de Jesús
és la corona
del terror
que es clava
constantment
en el cap
de tots aquells
que hem de patir
l'agressió
de la paraula
divendres
és el dia
en el que
es commemora
la mort
i passió
del nostre senyor
a la liturgia
antiga
d'aquest dia
es feia
el cant
del passio
la duració
de la vera creu
i la comunió
del celebrant
d'aquesta
funció
se'n deia
missa
de presentificats
actualment
hi ha
l'acció
litúrbica
al migdia
o a la tarda
la processó
del sant
enterrament
en divendres
sant
de Tarragona
se celebra
des de l'any
1859
antigament
la processó
tenia
un traçat
diferent
però sempre
ha passat
per aquí
al pla
de Palau
i quan sonen
les 9
al proper
gloquer
de la catedral
fa la seva
aparició
amb tot el seu
esplendor
lliure dels núvols
la lluna
una lluna esplèndida
rodona
blanca
és
la famosa
lluna
del mes
de Nissan
veiem
el president
de la
confraria
dels
andalusos
amb el
seu
ceptre
el seu
bàcul
de germà
major
i el
s'emoseig
rítmic
de la
imatge
de la
verge
de la
amargura
és una
talla
a l'estil
andalús
per pensar
en les que
avui
desfilen
pels carrers
d'aquelles
províncies germanes
al seu costat
figura
esbelta
estilisada
jove
de
Sant Joan
Evangelista
el silenci
de la
nit del
divendres
Sant
Tarragoni
com poden
comprovar
tant els
amics
oïdors
de Tarragona
Ràdio
com els
espectadors
de Canal
Català
de Tarragona
només se trenca
o bé pel so
rítmic
de les
bandes
de tambors
o bé
pel plor
d'algun
infant
acusa
sens dubte
el fred
o també
en aquest cas
la repetició
dels senyals
horaris
des del campanar
de la catedral
de Tarragona
Tenim davant nostru
encara
els germans
de la
confederia
de Cristo
del Bon Amor
i la Virgen
de la Amargura
com Sant Joan
Evangelista
quan
es disposen
a
entrar
aquí
al
Pla
de Palau
a
l'agrupació
del
Sant
Exe Homo
La germandat
del
Sant
Exe Homo
és també
relativament
nova
en quant
a la seva
actual
configuració
malgrat
que el seu
misteri
la figura
del Sant
Exe Homo
és
de les més antigues
junt amb el Sant
Sepulcre
i el Sant
Crist
que es
desfilarà
d'aquí uns
instants
mentre
els amics
de la
televisió
poden
anar
contemplant
les imatges
del Cristo
Bon Amor
seguit
de la Virgen
de la
Amargura
i Sant
Joan
Evangelista
és una obra
la que
apareixerà
d'aquí uns instants
aquí al
Pla
de Palau
també
de l'andorrà
Emili
Soler
Carculler
feta
també
en resina
i que
representa
Jesús
després
de ser
fregelat
sent
presentat
al poble
per
Pilat
que està
acompanyat
per un equilífer
Abans
de que
Pilat
presentés
Jesús
davant del
poble
desfigurat
completament
desfigurat
i avui
tinguen un diàleg
entre tots dos
i Pilat
li va preguntar
si era rei
i Jesús
li va dir
que sí
però
que no era
el rei
que ells pensava
que ell
no era un rei
de poder
sinó
un rei
de veritat
i de amor
això no ho va entendre
Pilat
perquè no va entendre
la veritat
i Jesús
li parlava
de la veritat
i ell va marxar
es va girar
d'esquena
sense
que Jesús
li pogués
explicar
què era la veritat
però resulta
que
ens podríem
preguntar
si
Pilat
va ser honest
en aquest judici
i si
no van
intentar
comprendre
de quin
realme
li parlava
Jesucrist
que no era
el realme
de la força
de l'imperi
de la milícia
sinó
d'una altra força
la força
de l'honestedat
aquella que
precisament
ell
potser no
va saber
utilitzar
per això
hi ha una
pregària
en què
es demana
el nostre
senyor
que ens
sàpiga
donar
la força
i l'imperi
de l'honestedat
allò que no va tenir
Pilat
diu així
diu
fes-me veure
senyor
l'honestedat
com
l'única
força
salvadora
aquell rei
que ell
diu
en aquest món
i en l'altre
no hi ha res
tan important
com ser bona
persona
que la vida
i la mort
foren tot just
un fet divers
en els anals
de Roma
fes-me
dir més que mai
la veritat
quan és
inversemblant
i escandalosa
vull ser
anònim
com el
floc de neu
que trepitjat
penetra
i assaona
dóna'm
aquesta blanca
obscuritat
llum de l'egit
que
de bondat
atorga
el qui
ha de dir
la veritat
la veritat
és un floc de neu
que trepitjat
es fon
i assaona
no són
les armes
que fareixen
ni les manifestacions
al carrer
que més criden
la veritat
de Jesús
és floc de neu
que trepitjat
humiteix
la terra
i assegona
l'entranya
de la terra
feu-me senyor
doneu-me senyor
que pugui ser
elegit
per dir
la veritat
recordant
la processó
del dolor
del dimecres passat
el tercer misteri
de dolor
en aquest
rosari
és
Jesús
coronat
d'espines
l'Evangeli
en el capítol
27
versets
27
al 31
segons
l'Evangelista
Sant Mateu
diu així
els soldats
del governador
es van endur
Jesús
dins el pretori
i reuniren
al seu voltant
tota la cord
el van despullar
el cobriren
amb una capa
de color escarlata
i li posaren
al cap
una corona
d'espines
que havia entrenat
i a la mà dreta
una canya
s'agenollaven
al seu davant
i l'escarnien
dient
salve
rei dels jueus
després
li escupien
prenien
la canya
i li pagaven
el cap
acabada la burla
li tragueren
la capa
li posaren
els seus vestits
i se l'endugueran
per crucificar-lo
les actes
del martiri
de la seva banda
diuen
el que segueix
el governador
emilià
s'adreçà
a Guri
no facis cas
de les paraules
de Fructuós
a Guri
respongué
jo adoro
Déu
omnipotent
el governador
emilià
preguntà
a Logi
tu també adores
Fructuós
a Logi
respongué
jo no adoro
Fructuós
sinó
aquell que
Fructuós
adora
el governador
emilià
digué
Fructuós
ets pisba
tu
Fructuós
responde
ho soc
emilià
va dir
ho fores
i el comentari
de mossèn
Jordi
Figueres
la corona
de Jesús
és d'espines
i la corona
de Fructuós
són els seus
dos companys
de martiri
que donen
testimoni
de la seva fe
com Fructuós
auguri
adora Déu
que ha fet el cel
o Logi
per la seva part
no adora
Fructuós
sinó
que adora
el Déu
que Fructuós
adora
la corona
d'espines
es converteix
en corona
de glòria
en corona
imercessible
el nostre
testimoni
senzill
i valent
quotidià
i ferm
es torna
a poc
en corona
de glòria
que compartim
amb l'únic
senyor
que adorem
i que
testimoniem
l'únic
senyor
pel qui
vivim
el
Sant
Exeomo
de la
germandat
que és
mateix
nom
com dèiem
mostra
Jesús
després de ser
flagel·lat
i presentat
al poble
per Pilat
l'acompanyen
els germans
d'aquesta
germandat
que porten
vesta negra
estola blanca
i capa
i cucurulla
grana
els que no
porten
cucurulla
van
amb una
gorgera
blanca
els amics
telespectadors
poden veure
les dificultats
que tenen
els portants
dels misteris
en enfilar
el carrer
del claustre
és un dels punts
millor dit
el punt
més estret
pel qual
han de passar
els misteris
del divendres
sant
tarragoní
abans
d'enfilar
el carrer
de les
escribenies
velles
en direcció
al pla
de la seu
aquí
al pla
de palau
les persones
que estan
assistint
a aquesta
edició
d'enguany
de la
processó
del sant
enterrament
que organitza
la real
i venerable
congregació
de la puríssima
sang
de Nostre
Senyor
Jesucrist
estan desafiant
el fred
i s'estan
resguardant
de la manera
que millor poden
des d'abrics
bufandes
mantes
tot el que
l'enginyumà
permet
per combatre
el fred
un fred
que també
combaten
com poden
els nostres
companys
de Canal
Català
Tarragona
des de la
plataforma
la grua
en fin
dels punts
de transmissió
o bé
a peu dret
a la mateixa
plaça
estem veient
com la processó
s'ha aturat
aquí al pla
de Palau
però com
continua
el seu discorre
pels diferents
punts
a partir del
pla de Palau
concretament
al carrer del
Claustre
enfocant
ja cap al carrer
de les
de les
escribanies
velles
veiem els membres
més joves
d'aquesta
germandat
del
Sant
Exeomo
i li
preguntaria
a Lluís
Maria
des de la
seva experiència
com a pare
i com a
professor
què deuen
pensar els
infants
els que
participen
a la
processó
i els que
s'ho
miren
d'aquest
espectacle
si és entre cometes
religiós
els infants
han de
entrar de ple
amb una pregunta
de què va això
què hi ha aquí darrere
i aquí
la societat
tota la societat
ens hem d'implicar
en una resposta
ja que sortim
al carrer
figurativament
expressivament
ens hem d'exposar
que els nens
ens
clavin
la sageta
de la seva
pregunta
i aquí
en l'educació
d'avui
no hi caben
subterfugis
hem d'explicar
les coses
tal com són
des de la fe
hem de donar
el missatge
de la fe
a partir de la
lectura
de l'Evangeli
aquells que no
professen
la fe cristiana
poden llegir
també els textos
sagrats
com ho feia
l'Espriu
que coneixia
perfectament
la Bíblia
i que la interpretava
i anava al fons
de les qüestions
i hem de saber
llegir els textos
i hem de saber
llegir l'art
i hem de saber
llegir la folclora
i hem de saber
llegir el calendari
i en totes aquestes coses
hem d'inacolar
el missatge
profond
que les ha originat
i que les aguanta
i per tant
el primer que hem de fer
és buidar
la correntia
de l'economia
i del calaix
que surta
ella
a explicar
allò que nosaltres
hauríem d'explicar
des dels textos
des de la història
des de l'art
des del folclore
més que no pas
ser dominats
i arrabassats
pel corrent
del calaix
que abans que arribin els misteris
ja ha fet
el seu calaix
La processó
està aturada
aquí
al Pla de Palau
i com dèiem
en una altra ocasió
en aquests moments
només se sent
el so
de les veus
d'alguns infants
que naturalment
costa aguantar
la fresqueta
que està fent
en aquests indrets
d'aquí
de la part alta
de la ciutat
de Tarragona
una part alta
on
la processó
deia
aquell poeta
tarragoní
Joan Antoni Guàrdies
que recobrava
la part
diríem
més
austera
i més
medieval
de tota
la seva història
són llicències
de poeta
però
bé
la coincidència
del medievalisme
del centre històric
amb el fervor
cristià
segurament
que per alguns
serà una mica
un abús
de concepte
però també
haurem d'entendre
que els poetes
llegeixin la història
en un sentit
apologètic
o si més no
que
en aquell temps
l'any 29
quan s'abatità
la guia
que comentàvem
s'expressés
en els termes
que ho va fer
de fet
suposo que
Lluís Maria
m'ha donat la raó
els tarragonins
enamorats
de la nostra
sabana santa
ho han entès
sempre com el poeta
i cada any
ens diuen
que han renovat
aquella experiència
emotiva
i no només
ho diuen
perquè
des de l'any
1929
o llevat
de comptar
les excepcions
ho han notat
i registrat
repetidament
amb lletres
i imatges
les vivències
estan
recollides
a la col·lecció
històrica
dels follets anuals
de les diferents
agrupacions
de Setmana Santa
de fet
no cal que ens estenguem
sobre experiències
ni altres continguts textuals
però
la veritat
és que
realment
és
una forma
de transmetre
a les generacions
futures
el que és
aquest divendres
interessant
Tarragoni
concretament
d'ànimes
cadascú té la seva
cadascú té la seva ànima
i la tenim
individualitzada
aquesta ànima
que es va
com
enriquint
d'experiència
de memòria
d'afecte
però
és que
la nostra ànima
a més a més
és una ànima
connectada
és l'ànima meva
però també
és l'ànima
la meva
que connecta
amb la del meu poble
per tant
aquest poble
que té ànima
té dret
a sentir-la
a palpar-la
a que no se l'ofegui
i els que venim
de fora
els que venim
de no sé on
hem de saber
respectar l'ànima
d'aquell poble
on nosaltres
arrelem
i on posem
la nostra casa
vinguem
l'ànima
l'ànima del poble
és la plataforma
receptora
de tot allò
que ve de fora
per tant
aquesta ànima
té dret
també
a ser tractada
i respectada
Tarragona
té dret
a que la seva ànima
ningú no l'ofegui
però també té responsabilitat
perquè aquesta ànima
tarragonina
cada any
ha de ser renovada
i vitalitzada
no solament
en les experiències
de la Setmana Santa
sinó en totes
les seves experiències
religioses
cíviques
folclòriques
en pantalla
els amics
de Canal
Català
Televisió
Tarragona
tenen
la imatge
del
Sant Exiomo
un
Sant Exiomo
que
com dèiem
és
una recuperació
d'un que es va perdre
durant la Guerra Civil
i
l'escultor
Soler Carcoler
el va reproduir
a partir
de les fotografies
que s'havien conservat
és
una peça
realment
interessant
on es veu
apigat
com mostra
a
Crist
el poble
en presència
d'un equilífer
el misteri
està
aturat
just davant
del balcó
des del qual
el senyor
arquebisbe de Tarragona
presideix
aquesta
processó
que
enguany
coincideix
amb l'any
jubilar
pot semblar
una contradicció
o Lluís Maria
parlar
d'any jubilar
amb un dia
que precisament
n'és el dolor
el timpere
jo crec que és molt
ajustat
parlar
enguany
de l'any jubilar
perquè l'any jubilar
que té un origen
molt antic
perquè era un any
decretat
per Déu
el poble
jueu
i estava pensat
perquè
el poble
retrobés
l'equilibri
de la seva vida
i de la seva convivència
i
establís
un equilibri
social
aquest any
tot
de cop
quan Jesús
va a la sinagoga
i llegeix
aquest fragment
diu
s'ha acabat
l'any jubilar
marcat
de cada
50 anys
o cada
10 anys
l'any jubilar
sóc jo
per tant
no és tan
un any físic
com
l'acceptació
de Jesús
que ens porta
amb el seu missatge
tot allò
que havia de portar
un any jubilar
els moments
en què Jesús
apareix intensament
representat
davant de l'ànima humana
davant de l'ànima
del poble
aquest Jesús
és un any jubilar
em direu
doncs llavors
no caldria
un any jubilar
si un any jubilar
serveix per alguna cosa
és per donar-nos
una empenta
molt forta
perquè anem
cap a l'any jubilar
perpetu
que és
Jesucrist
amb això
tindria un gran significat
l'any jubilar
un any
que fa
d'alt
saprem
de llançament
de recordatori
que vivim
en perpetu
any jubilar
a l'any jubilar
a l'any jubilar
a l'any jubilar
l'any jubilar
a l'any jubilar
la germandat
del Sant Axiomo
va tindre uns anys
que van
estar a punt
de desaparèixer
però després
arran de la seva
vinculació
amb el santuari
del Loreto
van recuperar-se
amb escreix
la banda
de tambor
va acompanyada
també
per una secció
de gaites
que li dona
també
un encís
realment
interessant
el sant
de gemets
també
és un so
que genera
aquest instrument
molt típic
de les nostres
Setmanes Santes
perquè
hi ha
fins i tot
vells
dietaris
del segle XIV
es parla
dels
ministres
que acompanyaven
la processó
amb els seus
cabals
amb els seus
flautes
amb els seus
sacs de gemets
i
realment
és una aportació
que contribueix
aquests sons
suaus
al nostre entendre
a recuperar
una de les característiques
més pròpies
del divent de Sant Tarragoní
el silenci
silenci
i música
van
de la mà
per cert
per cert
també
i que m'hauran
observat
els amics
de l'espectador
hauran
observat
que
el misteri
del
Sant Axiomo
ha fet
una salutació
davant
del
balcó
des del qual
el senyor
arcabisbe
contempla
el pas
d'aquesta
processó
no ha sigut
aquell
acatament
amb tres moviments
sinó
simplement
s'ha posat
de cara
l'acatament
després
d'unes
llargues
discussions
es va
suprimir
per qüestió
bàsicament
de temps
però també
perquè hi havia
una mica
de discussió
de qui
havia de saludar
aquí
si el misteri
i l'arcabisbe
l'arcabisbe
el misteri
Lluís
quina és
la teva
opinió
em sembla
que una vegada
que s'arriba
a una
conclusió
global
seria bo
que totes
les confraries
respectessin
l'acord
ara
que una confraria
pel seu compte
doncs
ho vulgui fer
tampoc
em sembla
que això
trasbalsi
excessivament
l'ordre
però
que es tingui
molt clar
que l'única
cosa que fa
és presentar
el misteri
perquè el senyor
arcabisbe
el veneri
perquè
teològicament
qui ha de cotar
el cap
davant de Déu
és l'home
encara que sigui
vestit de murat
o d'arcabisbe
i no Déu
davant de l'home
per més
mitre
o bàcul
que porti l'home
i la nit
del divendres
Sant
te reuni
vas vendint
els núvols
i la lluna
cada vegada
brilla
amb més
força
i
pels amics
oïdors
i també
pels telespectadors
que no veuen aquesta imatge
direm que la lluna
en aquests moments
està just
damunt del
campanar
l'estampa
que composa
és realment
magnífica
impressionant
l'obra humana
l'obra divina
contemplant
el pas
d'aquestes figuracions
que representen
el seu creador
la pregunta
que m'acabes
de fer
Didac
té una resposta
a les actes
de Sant Fructuós
i és que
el governador
li pregunta
a un dels diàques
un servidor
diríem
ministerial
de Fructuós
company de ministeri
diguem
millor dit
li pregunta
si ell adora
Fructuós
per tant
si ells inclina
davant de Fructuós
i ell diu
jo n'adoro
Fructuós
jo adoro
el Déu
que Fructuós
adora
penso que aquí
tenim la resposta
de totes les inclinacions
possibles
i hipotètiques
que es puguin fer
davant del balcó
de l'arcabisbe
l'únic que l'home
el que ha de fer
és
reflectar els seus genolls
davant
de la creació
i sobretot
del creador
realment
per molt bons artistes
que hi hagi
en aquest món
ningú superarà
el mestre dels mestres
oi?
Evidentment
com el que estem veient
ara aquí davant
aquesta meravella
que no sé si
els televidents
ho poden mirar
sí
ha hagut un moment
que ho han pogut
seria bo
que les càmeres
capteixin
el campanar
de la catedral
amb la lluna
precisament posada
damunt de la fletxa
damunt del panó
damunt de la capona
possiblement
no serà possible
per la situació
de les càmeres
però bé també
els nostres companys
ara en aquests moments
estan oferint
una imatge
realment
bonica
la lluna
sembla que ens han escoltat
i ara els estan presentant
els
ràdio escoltes
no ho poden mirar
però s'ho poden imaginar
si surten
potser al balcó
o a la finestra
compartiran amb nosaltres
aquesta visió
de la setmana santa
i de la lluna
de Nisan
que és la lluna
de la Pasqua
veiem aquí
els infants
com aguanten
l'aire
i el fred
i també
com els
diferents
germans
del
Sant Exiomó
van desfilant
lentament
per aquí
pels carrers
de Tarragona
encara que
freqüentment
es van produint
aturades
quan Jesús
surt a mi
del Calvari
hi ha una veu
cantada
que és un cant espiritual
que li pregunta
ens pregunta
i eres tu
quan el duien
a la creu
és una pregunta inquietat
perquè realment
si diem que sí
és que potser
sabem de què va
i si diem que no
no sabem
de què va
si jo dic que sí
és perquè sé que Jesús
m'estava ocupant
al meu lloc
si dic que no
és perquè jo deixo sol
l'innocent
i jo
culpable
m'escapuleixo
i és que aquest debat
ja es va tenir
precisament al pretori
quan es debatia
si Jesús
era el que havia d'anar
a la creu
en comptes del culpable
que era Barbàs
el poble
fa un judici
i diu
fem un judici
l'innocent
crucificat
el culpable
indultat
per això
hi ha una ficció poètica
en què
Jesús es presenta
davant del tribunal
del pare
esperant que el pare
doni sentència
perquè en el fons
és el pare
qui destina Jesús
a que ens suplegi
Jesús
no diu res
davant del pare
davant d'aquest tribunal
però només prega
diu
del seu cor
s'exhala
un perfum
de pregària
pare
li diu
no el que jo vull
sinó
el que tu vols
que es faci jo
el rostre
immutable
de Déu
fent un senyal
d'anuència
d'acceptació
descarrega
damunt de Jesús
un esguar
que es llempec
de justícia
damunt
Barbàs
convuls
i l'estol
creat
de totes les coses
una vegada
sola
unànimes
fa aplanar
una mirada
d'amor
que és
claró
matinal
de clemència
de la brumosa
vall
on la plebs
és en sems
agitada
per l'instint
diví
tormentós
i l'habil
demagògia
sacra
dels capellans
sacerdots
de l'antic
testament
puja
el foll
plebiscit
que atrebuca
canvia
i compleix
la justícia
dóna'ns
Barbàs
i què faig
li Jesús
crucifica
jo pregunto
i erets tu
quan el duien
a la creu
sí que hi era
perquè un altre
em suplia
el quart misteri
de dolor
parla del camí
del calvari
en el rosari
del dimecres passat
es va agafar
aquest fragment
de l'Evangeli
concretament
de Lluc
al capítol 23
versets del 26
al 32
i diu
quan s'enduien Jesús
van agafar
un tal
Simó de Sirena
que venia
del camp
i li carregaran
la creu
perquè la portés
darrere d'ell
el seguia
una gran gentada
del poble
moltes dones
feien mostres
de dol
i el planyien
Jesús
es girà
cap a elles
i els digué
filles de Jerusalem
no ploreu per mi
ploreu més aviat
per vosaltres mateixes
i pels vostres fills
perquè venen dies
que la gent dirà
sortoses
les que no tenen fills
les entranyes
que no han engendrat
i els pits
que no han criat
llavors
començaran a dir
a les muntanyes
que lleu de munt nostre
i els turons
cobriu-nos
perquè
si tracten així
l'abre verd
què serà del sec
en portaven també
dos més
que eren criminals
per executar-los
amb ell
i manar
que els cremessin vius
segons les actes
del martiri
de fructuosa
d'agori ideològic
i mentre fructuós
amb els seus diarques
era conduït
a l'amfiteatre
el poble
començava a doldres
del bisbe fructuós
per gran amor
que li tenien
no tan sols
els germans
sinó també
els pagans
ja que fructuós
era tal com
l'esperit sant
per boca
de l'apòstol Sant Pau
mas de l'acció
i mestra
dels pagans
havia manifestat
que calia
que fos un bisbe
per això
també els soldats
sabent que
s'encaminava
cap a una glòria
tan gran
més se n'alegraven
que no pas
s'endolien
com fos que molts dos germans
li oferissin una copa
amb una mixtura
perquè la vegués
ell va respondre
encara no és l'hora
de trencar el dejuni
de fet
era només
entre les 10
i les 11 del matí
el dimecres
tot i ser a la presó
fructuós havia observat
el dejuni estacional
com era costum
i ara el divendres
juïos i confiat
es delia
per acabar-lo
amb els màrtirs
i profetes
en el paradís
que Déu té preparat
per als qui l'estimen
quan ha arribat
a l'amfiteatre
se li ha tensat
de seguir
d'Augustal
l'actor seu
i li demanava
plorant
que permetés
de descalçar-lo
probablement haurà un màrtir
coratjós i alegre
seguda la promesa
del senyor
li respongué
deixa-ho fill
jo mateix
em descalço
ja descalçat
se li apropa
un company d'armes
i germà nostre
que es deia Fèlix
i estranyent-li
la mà dreta
li suplicava
que pregués per ell
fructuós
li va respondre
el meu clara
de manera que
tothom ho va sentir
ara
em cal pregar
per l'església catòlica
estesa d'Orient
a Occident
i el passat dimecres
es va fer aquest comentari
el camí de la creu
va del pretori
al Calvari
el camí de fructuós
va també
de la casa del jutge
a l'amfiteatre
com Jesús
fora de les muralles
de la ciutat
i fructuós
porta la seva creu
que és un goig
tota l'església catòlica
estesa
d'Orient a Occident
com Jesús
que porta en la creu
els pecats
de tota la humanitat
fructuós
porta
tots els desigs
totes les intencions
i totes les contradiccions
de l'església universal
la nostra pregària
no es redueix
a un gest personal
o bé local
sinó que
traspassa
totes les fronteres
i totes les situacions
perquè preguem
a imatge de Jesús
preguem a ell
preguem amb ell
i preguem per ell
fins aquí el comentari
de mossèn Jordi Figueres
que és en aquest quart
misteri de dolor
precisament
mossèn Jordi Figueres
és rector
de la parròquia
de Sant Joan
Baptista
de Tarragona
on té la seva seu
la germandat
del nostre pare
Jesús
de la Passió
que comença
a desfilar
per aquí
pel pla de Palau
primer ho fan
els aspirants
que porten
la vesta
tota blanca
i els germans
que el seguiran
després
o van
al seu costat
alguns ja
vesteixen
túnica de bellut
granatós
amb piteta
aquesta
germandat
està molt vinculada
amb els mitjans
de comunicació
perquè
l'any 1940
va ser fundada
per tot
un seguit
de professionals
que en aquell temps
formaven part
de la
emissora
de Ràdio
Tarragona
recordem
el senyor
Martí Maria Esmagriñà
el director
el senyor
Josep Maria Terrassa
el senyor
Soler
però recordem
també
aquest encara
és viu
el senyor
Joan Juncosa
Penedès
i
aquesta
congregació
aquesta germandat
va perdre
amb un incendi
un magnífic
misteri
obra
de Felipe
Coscolla
de Ribagorza
després
va ser
substituït
per una altra
de talla
de pasta
d'olot
i després
per un
de resina
fet
pel gran
escultor
Tarragoní
Lluís
Saumells
i precisament
la gran
novetat
d'aquesta
processó
del divendres
sant
és precisament
l'estrena
en una processó
del pas
Jesús
de la passió
obra
de Jordi
Amanós
Besora
que s'estrena
enguany
es va estrenar
el passat
dimecres
i que
vol ser
una
recuperació
de l'obra
de Felip
Coscolla
també està fet
amb talla
de fusta
i l'autor
perdona
aquesta
breu
tallada
mentre
passa
de banda
palau
acompanyat
per la banda
de
de
tambors
i de tarotes
d'aquesta
germandat
l'obra
de
Josep
Amanós
és
semblant
és
diferent
això
l'espectador
ho jutjarà
l'escultor
hi ha posat
també
la seva
personalitat
perquè no ha sigut
per fer
un calc
sinó
també
una cosa
que recordi
i
més i més
hi ha posat
un element
propi
que no hi era
en l'anterior
misteri
es tracta
d'un acert
un acert
que va
pels peus
de Jesucrist
que significa
el mal
que fuig
davant
del
redentor
jo no sé
ben bé
si
Jesús
i el
Sireneu
es van
intercanviar
cap paraula
possiblement
Jesús
s'ha d'extenuat
i amb una
pregonia
havia de
fallir
bastant
però
si
haguessin
tingut
alguna
s'haurien
preguntat
quina
creu
portes
tu
i l'altre
li hauria
dit
i tu
i s'havien
dit
entre ells
la mateixa
creu
i és que
de creu
només n'hi ha una
que és la creu
del Calvari
la que portava ell
i la que portem
cada dia
nosaltres
que és la que
dóna sentit
a totes les creus
de cada dia
i dels
anfiteatres
dels màrtirs
la sang
la sang del pastor
tern
la seva creu
es font
doncs
amb una sola sang
i amb una sola creu
per viure
com cal
la nostra vida cristiana
hauríem de prendre
consciència
que som
consanguinis
de Jesús
i consanguinis
dels màrtirs
portem a les nostres venes
la mateixa
sang
martirial
de Crist
la mateixa
sang
de Jesús
crucificat
la mateixa
sang
dels màrtirs
sang fraternal
sang
piadosa
sang
misericordiosa
sang obedient
sang
sang
esperançada
totes elles
les notes
del martiri
silenciós
de cada dia
del martiri
callat
identificat
amb la sang
de l'anyell
amb la sang
dels màrtirs
que germina
i fructifica
en un poble
que és el poble
de Déu
només així
podem ser
aquella
volva de neu
martiritzada
i sacrificada
que fecunditza
la terra
i fa créixer
el poble
dels cristians
a mi en aquest fragment
d'Evangeli
sempre hi ha hagut
una cosa
que m'ha cridat
l'atenció
que és
el nom
de Simó
de Sirena
Sirena
això
és
l'actual
Líbia
per tant
és molt possible
que es tractés
d'un immigrant
aquell
però immigrant
aleshores
això fa pensar
també
que
els nostres
immigrants
aquests
que venen
de
Bé de Sapigua
són també
germans nostres
que porten
la creu
oi?
Evident
aquest és el gran sentit
de
la paraula
de fructuós
quan
a punt
de pujar la pira
i se li va demanar
que tingués
una visió particular
d'un fet
i que ell
acollís
una pregària
individual
va trencar
les barreres
de la individualitat
i va
eixamplar
la vista
cap a la
universalitat
que no és
solament
l'Església
catòlica
sinó
tot allò
on
l'Església
hi veu
i mira
i actua
no solament
ella és catòlica
sinó que
és catòlic
el terreny
on ella actua
per tant
allà
hi ha
un germà
que no és cristià
està connectat
amb un germà
catòlic
aquest terreny
és catòlic
aquest terreny
és universal
i aquest terreny
cau
dins de les dimensions
de la pregària
de l'Església
del servei
de l'Església
i de la vocació
cristiana
per tant
no hi ha exclusió
ni a partir
d'un credo
ni a partir
d'un credo
a partir de la fe
o de la incredulitat
a fi
de l'agnosticisme
o a fi
de la professió
cristiana
això
es diu
que prega
per l'Iglésia Catòlica
allà entès
l'Església
que és
l'univers
i el creador
de l'univers
carregant
una creu
és el pes
dels nostres pecats
el que
aixafa
la figura
de
Jesucrist
tal com
estem veient
aquí
davant del
Pla
de Tosoncó
que estem
seguint
aquesta
no sé això
en aquest moment
s'està
enlairant
el misteri
aquesta
bonica
palla
de
Jordi
Menor

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!







Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
lif.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb les tres maries de l'escultor Rius de l'any 1907
i el notzerer del Salvador Martorell de 3940
i veiem que la vesta de les maries del Calvari
és negra completament, el que és la túnica
i el pitet és daurat.
Quines imatges més boniques ens estan oferint
als companys de televisió
que ens agradaria que els amics de la ràdio
poguessin arribar a veure com els carrers de Vella Pàtina
de la part alta de Tarragona
llueixen amb el pas dels misteris d'aquest divendres sant tarragoní
un dels més atractius del nostre país
pel que fa a la qualitat dels seus passos
i també per la seriositat que presideix el desfilar dels penitents i congregants.
Celebrem que en guany vagin apareixent a les bandes de tambors
instruments com ara el sac de jamecs o les tarotes o les cobles de ministrés.
Això, sens dubte, contribuirà a recuperar aquell silenci
que només se trencava pel so o bé del vent o del frufú de les cues,
de les vestes arrossegants sobre els carrers d'aquesta part alta de Tarragona.
De fet, els amics uïdors hauran pogut comprovar en guany
i també els amics televidents
que el silenci ha tornat a fer acta de presència en aquesta processó
quan portava un cert temps que deixava una mica de desitjar.
I també una cosa que ens manté impertorbable
és veure l'atenció amb la que els infants
i també les persones grans, naturalment,
segueixen aquesta desfilada.
Però des d'aquí veiem,
i algunes vegades ho ens ha ensenyat al realitzador televisiu,
veure els infants com miren el pas dels penitents,
el pas dels misteris,
és una sensació realment corporadora
perquè veus aquell posat d'en Badalit
de preguntar-se què és tot això.
Hi ha un secret, Pedro,
que és que els infants encara no porten la corona d'espines.
No hi ha ni idees que els travessin
i només tenen ulls nets, virginals,
per rebre missatges.
Després la vida els hi donaran alguna fibladeta al cap
i els hi anirà canviant el sentit de la mirada.
Però de moment que mirin,
tant de bo que els grans
poguéssim anar mantenint aquesta llum dels ulls dels nens
i procuréssim que la llum dels ulls
arribés a ser la llum del cap, del pensament,
del cor fins i tot.
Hi ha unes paraules de Jesús que són inquietants
quan volen fer fora amb els infants que l'envolten
i ell diu
deixeu que els infants s'acostin a mi
i qui no es fa com un infant no tindrà part del regne.
I si els feu callar, parlaran les petres.
Aquest infant que ha mort dins de casa,
dins de casa, un de nosaltres.
Però el podem ressuscitar.
Hem de mirar això, aquesta processa,
amb ulls d'infant.
I ara entra aquí al pla de Palau
el misteri titulat
Jesús és despullat de les seves vestidures.
El va fer l'any 1961,
l'artista valencià, Agustí Ballesteves, el duc,
i representa el moment de l'arribada al Calvari,
quan Jesús és despullat per un butxí abans de ser crucificat.
També n'hi ha un altre que aguanta la creu
sota la mirada entre dura i indiferent d'un legionari romà.
i també es veu i reprenem el discurs d'abans
sobre les dones i els infants.
Hi ha una dona i una nena
que contemplen l'escena amb desolació.
Els germans, germanes i espirals,
els drets arens, recordem,
porten vesta tota negra.
Duresa i compassió
representades en aquest misteri, oi?
Aquests jocs.
Això ho tenim a dins, també.
Cícero deia
veig el millor i faig el pitjor.
I nosaltres
quasi mai no anem al llit
sense sentir la contradicció
de nosaltres mateixos.
Veiem clarament el que hem de fer.
i acabem fent allò que no hauríem de fer.
Però potser és bo saber-ho distriar,
saber-ho veure.
Entorn a la passió de Jesús
es donen també aquestes contradiccions.
Les contradiccions de l'home.
L'home net que ell era ell
va anar més enllà de les seves pròpies contradiccions,
com per exemple en el desert.
S'han contradiccions, però a Margeix
es dispara, vola sobre tot això.
El que no hauríem de fer
és desanimar-nos
i ser conscients
d'aquest defecte,
d'aquesta malaltia nostra.
Sabent la malaltia,
sabem el remei.
La compassió pot ser
una part del remei.
Diuen que és una virtut
eminentment femenina.
I en certa manera
podríem dir que aquesta processó
del divendres sant
terragonia l'han salvat les dones,
perquè hi va haver un temps
que el nombre de participants
en aquesta processó
anava mimbant escandalosament
fins que es va autoritzar
la presència femenina.
I llavors això ha representat
un revifar
amb dos sexes,
li han pujat
tant homes com dones.
Impressionant la imatge
que ens ofereix
el realitzador en aquests moments.
Jo la veig aquí
davant de la pantalla,
veig com li cauen els vestits
i va apareixer en el cos
nú, sagrat i Jesucrist.
Seu cos secretíssim.
I m'imagino
el procés de l'home.
Així venim al món.
A les mans de la mare
ens posen tal
com ell ens ha fet.
I quan marxem
hem d'anar
a les mans del pare
també tal com ell ens ha fet.
Nús
de tot allò que
certament va caient
perquè la mort
ens demana
llibertació.
però a més a més
també hi ha una cosa
i és que aquestes vestidures
que cauen,
aquests vestits
tenen una simbologia
i és que era un vestit
fet d'una peça sola
i era valuós
de tal forma
que els soldats
el van valorar
i en comptes d'estripar-lo
se'l van rifar entre ells.
Llavors diuen
que aquí hi ha una simbologia
diuen que aquest vestit de Jesús
és l'Església
que el cobreix
que en certa manera
li dóna
dignitat.
L'Església
no es pot dividir.
Per això
Fructuós diu
no em demanis
que et pregui per tu
com una part del tot.
Pregaré pel tot
i pregant pel tot
pregaré per tu.
Per això
ell diu
l'Església extesa
duria en Occident.
Jesús es despulla
d'una túnica
que mai ningú
no l'hauria d'haver estripat.
I aquí hi ha un grau
de consciència
i de responsabilitat
de tots els cristians
de tornar
a revestir Jesús
de la túnica
sagrada
que cobreix
tot el seu cos.
Aquesta imatge
precisament
l'any 2001
amb una fotografia
magnífica
d'Eduardo Martínez
Jarenyo
va ser el cartell
anunciador
de la Setmana Santa
tarragonina.
Una Setmana Santa
que és més
que un simple
espectacle
per a turistes.
El silenci
es pot percebre
en aquesta nit
del divendres sant
tarragoní.
L'aire
ha anat esbendint
en algunes
localitats
sobretot
les que ocupaven
infants
molt petits.
és important
mirar-la
amb els ulls
de l'home senzill
de l'home medieval
que mirava la catedral
i sabia llegir
les coses.
Nosaltres tenim
tantes filosofies
i tantes poesies
que de vegades
la plasticitat
de la imatge
se'ns escola,
se'ns esfuma.
Si poguéssim
tenir una mirada
simple i senzilla
potser sentaríem
una certa emoció,
un cert missatge
de la figuració
del misteri.
però hauríem
però hauríem
de recuperar
l'ànima
tranquil·la,
senzilla,
serena
i despullar-la
com Jesús fa
a l'hora de l'alcleu
de tanta
vestimenta
filosòfica,
poètica,
política,
partidista,
d'ideologies
concretes
i tornar
a recuperar
la mirada
del nen
que veu
el misteri
o el pas
davant seu.
I ara veu
un dels moments
més comprenedors
del divendres
Sant Tarragoní,
el pas
dels penitents
que s'acullen
sota
la creu
de penitents
de la real
i venerable
congregació
de la Puríssima
Sant
de Nostre Senyor
Jesucrist
mentre passa
el pas
dels
de la
dels
esosers
espallats
de les vestidures
que
enfila ja
la baixadeta
que el portarà
cap al carrer
del claustre
després
escriven
i esvelles
per a seguir
per pla
de la seu
etc.
Acompanya
una colla
de cobla
de ministrés
que és
misteri
i realment
les imatges
amics
uïdors
que ens està
oferint
Canal Català
de Tarragona
són realment
encisadores.
L'aire
fa moure
les cues
dels penitents
fa moure
els diferents
improperis
que el pas
d'aquests
és
junt amb el
del
cris
de penitents
que
comença a entrar
ara en aquests moments
al pla
de Palau
que és
una obra
també
d'Innocenci
Soriano
Montegut
aquell autor
en postí
que va fer
la flagellació
i que l'any 1961
va representar
aquesta
imatge
de Jesús
defellint
pel pes
de la creu
els congregants
i penitents
vesteixen
veste i cucurulla
negra
i obre
la
secció
la creu
de passió
o creu
de penitents
que hem vist
uns instants
abans
que és la
donació
d'un mestre
fuster
que també era
un gran
passebrista
el senyor
Joan Àvila
que la va construir
l'any
1940
i que hi ha
representats
tots els atributs
de la passió
en aquest moment
entra
a Palau
a la pla de Palau
el misteri
del
cris de penitents
que
és dels pocs
que va
sobre rodes
però
que malgrat això
té un transport
realment difícil
molts penitents
van
descalços
amb compliment
de
Berta Sapie
quina promesa
formulada
en un instant
de tribulació
qui sap
la malaltia
d'un familiar
aquest anonimat
de la
caputxa
la cucurulla
aquesta
amaga
un altre
anonimat
amaga
l'anonimat
de la decisió
de la voluntat
per la qual
ells
encarregat
amb un instrument
de penitència
i s'han posat
a desfilar
públicament
com a penitents
el que sí
hem de creure
que sempre és
la respiració
de l'ànima
que
diu alguna cosa
a Déu
li diu
gràcies
li diu
ajuda'm
li diu
perdó
per això
potser
res tan adient
com el
salm 129
que és
el salm
del clam
el salm
el salm
sempre són
la respiració
de l'ànima
humana
que
transforma
la turbulència
de l'ànima
en un diàleg
amb Déu
de vegades
és un diàleg
una mica
quasi
ininteligible
perquè Jesús
mateix a la creu
té un diàleg
quasi
xocant
doncs
hi ha un diàleg
del penitent
que li diu
a Déu
des de l'abisme
us crido
Senyor
escolteu
el meu clam
estigueu
atent
escolteu
aquest clam
que us suplica
si tinguésseu
en compte
les culpes
qui us podria
sostenir
però és molt vostre
perdonar
i això
ens hi fon respecte
confio
en la paraula
del Senyor
la meva ànima
i confia
espera el Senyor
la meva ànima
més que els centinelles
al matí
que esperin
al matí
els centinelles
Israel
espera el Senyor
perquè són del Senyor
l'amor fidel
i la redempció
generosa
i és ell
qui redimeix
Israel
de totes les seves culpes
és ell
qui ha de fer el judici
dels penitents
i és
amb els penitents
que Déu manté
un diàleg
precisament
mentre llegies
aquest
salm
129
estem
contemplant
la imatge
de
Jesús
l'expressió
que li ha donat
el
magnífic
escultor
que era
Innocent
Isoriano
Montegut
en la seva expressió
sí que
Jesucrist
està
aixafat
pel pes
de la creu
però
té la mirada
adreçada al cel
però
no és per ell
sinó
per tots nosaltres
Jesucrist
està
pregant el
pare
no per ell
sinó
per tots nosaltres
aquesta mirada
és la mirada
no d'una persona
xafada
humiliada
sinó
és una persona
que té
depositada
l'esperança
en el pare
sap
que ha de passar això
però
ell
arribarà
a la fi
per complir
la voluntat
del pare
per redimir-nos
de totes
les nostres culpes
i a la pau
de la unitat
d'on ensís
la teva mà
i obrida
sempre
la nostra mà
com nosaltres
fem amor
germà
no ens permetis
que no i lleve
la temptació
oh senyor
dóna'ns amor
i pau
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
uuuu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La processó és regulada per la sang que controla el repartiment dels símbols de la passió i improperis.
Antigament, i no fa massa anys, tan sols era permesa l'assistència de dones a la processó si participaven com a penitents.
Precisament quan passen per aquests carrerons estrets de la part alta, aquesta imatge dels penitents ens porta amb altres èpoques.
són imatges dignes d'una aigua fort, com dèiem abans.
Els improperis, estem veient el pas aquí al Pla de Palau de les Creus, són els objectes que duen els penitents a la processó
i es pot dir que són tan antics com aquesta.
Representen els instruments de la passió de Nostre Senyor.
El més important és el que obria la marxa d'aquests penitents, que és la creu de penitents o de la passió que engloba a tots.
Els segueixen fins a 214 improperis, que són diversos, hi ha, per exemple, 6 civiles, el càntari de la Samaritana,
l'orella de Malcus, l'espasa de Sant Pere, el balcó de la casa de Pilat, la sentència, la llança, 5 plats d'encendre,
que ens recorda que venim de la Pols i tornarem a la Pols, 4 tovalloles, els assots, greus.
Els congregants de la sang que volen algun improperi o avalar alguna persona que no sigui congregant perquè el pugui dur a la processó del divent de Sant
han de fer la seva sol·licitud per escrit amb antelació diferent, antelació segons uns terminis que fixa habitualment la mateixa sang.
En el cas d'extraordinària abundància de peticions, es realitza un sorteig per fer-ne la distribució entre els sol·licitants.
i ara, sens dubte, que és un dels moments més impactants d'aquesta processó del divent de Sant a Tarragoní,
que és el pas del Cris de la Sang per aquí, pel Pla de Palau.
El Sant Cris de la Sang és una obra de Salvador Martorell de l'any 1940,
que es supleix amb el que va ser destruït durant la Guerra Civil, l'any 1936,
que era una peça del segle XVII.
Aquest pas del Crucificat és el moment culminant de la processó del divent de Sant a Tarragoní.
Crist ha donat la seva vida per a tots nosaltres al Calvari.
Hi ha una paraula de Jesús que diu al Calvari, que és molt dura.
Diu així, Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?
És una frase que el pare, el pare de Jesús, l'havia de mirar, l'havia de sentir,
amb un estremiment interior.
Bé, aquesta paraula de Jesús, ja per Jesús no té sentit,
ha superat el procés dels seus trasbals.
Però és una paraula que ressona encara en el camí dels penitents,
no d'aquests penitents que van a buscar un instrument
i se'l carreguen durant una passejada en processó,
sinó dels penitents que estan crucificats i que no veuen la sortida.
I que, com Jesús, poden dir, Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?
Jo no m'atreviré de posar-me dins de la seva pell
perquè ells són sols, esteu sols dins de la vostra pell.
Però, potser l'autèntica penitència és menjar el pa
que cada dia Déu ens dona i ens serveix,
enmig d'aquesta incomprensió de les coses que Déu ens proporciona.
És que, a més a més, em pregunto si és que és Déu que les proporciona.
Jo em penso que potser és que Déu també les pateix en mi.
Llavors, la comprensió d'aquest jamec davant de Déu
es converteix per part de Déu en una implicació en el meu dolor.
I segurament, si el sentim que ell s'implica, que ell s'introdueix,
que ell es col·loca en mig del meu camí sense sortida,
potser sentiré alguna cosa de confort.
Tant de bo us ho dic d'acord,
ho poguéssiu experimentar i sentir
precisament en aquest pas del Cris crucificat
que s'exclama contra Déu, dient-li, Déu meu, Déu meu.
És el mateix clam que va dir Benet XVI
als camps de concentració que va d'Apolònia quan els va visitar
i va preguntar a Déu,
i on t'éreu en aquell moment?
Per què callàveu?
I en aquests moments fa la seva entrada en aquest pla de Palau
la congregació del venerat cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu,
una congregació fundada l'any 1948
i que té la seva seu social a la parròquia de Sant Bau, aquí a Tarragona.
Estem veient el misteri anomenat el Descendiment de la Creu
que és un projecte de Robert Boigues de l'any 1953
fet al taller d'art religiós de Josep Campanyà,
successor de la vídua de Reixac de Barcelona.
L'acompanya un grup de ministres
i recordem, ja ho estan veient els amics de l'espectador,
que els congregants d'aquesta congregació
del venerat cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu
van vestits amb una vesta negra,
amb faixa, potons i guants morats,
amb una cucurulla negra
o gorgera blanca amb cinta morada,
els que no porten el cap cobert.
Fins demà!
Escoltem el Testament de Jesús,
les últimes paraules,
quan se'ns mor a una persona entranyable,
guardem en el cor l'última paraula,
l'últim gest, l'última mirada
i per sempre ho conservem com l'última relíquia,
l'última presència.
Aquestes són les set paraules
que Jesús va dir a la Creu
i que són del Testament
que tots nosaltres hauríem d'anar conservant i meditant.
Jesús deia la primera paraula,
«Pare, perdona'ls, que no saben el que fan».
i deia el bon lladre,
«Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu regne».
I Jesús li digué, «T'ho asseguro,
avui seràs amb mi al paradís».
quan Jesús veia la seva mare i al costat d'ella el deixeble que ell estimava,
digui a la mare, «Dona, aquí tens el teu fill».
I després digui al deixeble, «Aquí tens la teva mare».
i de les hores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
I a les tres de la tarda,
Jesús va cridar amb tota la força,
«Eloí, Eloí,
la mà se va agtenir»,
que vol dir,
«Déu meu, Déu meu,
per què m'heu abandonat?».
Després d'això,
Jesús, sabent que tot s'havia realitzat,
perquè s'acabés de complir l'escriptura,
va dir, «Tinc set».
Quan Jesús s'havia pres el dinagre,
va dir, «Tot s'ha complert».
Jesús va cridar amb tota la força,
«Pare, confio el meu, Lé,
a les teves mans».
I, havent dit això,
va expirar.
Mentre allà a la llunyania,
vinguem del carrer de Sant Pau,
ve el misteri de la Pietat,
obra d'aquest gran artista tarragoní,
arquitecte, dibuixant, pintor, de tot,
que era Josep Maria Jujol.
Ens agradaria també fer alguna al·lusió
el cinquè misteri de dolor,
la mort de Jesús al Calvari,
que és el que ens està movent.
Veiem el Crist
enfilant els carrers de la vella Tarragona,
el Crist de la sang,
acompanyat dels majorals,
component una imatge bellíssima,
com més bellíssima aquesta lluna
que brilla en el cel tarragoní.
L'altre dia,
el Rosari del Dolor,
es va fer la cita
d'un fragment evangèlic
de Mateu concretament,
capítol 27,
percets del 46 al 56,
que diu així.
Després del migdia,
fins a les 3 de la tarda,
es va estendre una foscor
per tota la terra.
I cap a les 3 de la tarda,
Jesús va exclamar amb tota la força,
Elí, Elí,
l'hemàs sabat tenir,
que vol dir,
Déu meu,
Déu meu,
per què m'has abandonat?
En sentir-ho,
alguns dels que allí eren,
deien,
aquest,
crida a Elías.
De seguida,
un d'ells corregué a prendre una esponja,
la xupar de vinagre,
la posar al capdamunt d'una canya
i la hi donava perquè vagués.
Els altres deien,
deixa,
a veure si ve a Elías a salvar-lo.
però Jesús,
tornà a cridar amb tota força,
i va expirar.
I ara passem
al paral·lelisme amb les actes del martiri.
Així doncs,
dret davant la porta de l'arena de l'amfiteatre,
fructuós,
a punt d'encaminar-se vers la corona immercessible,
més que no pas el suplici,
en presència dels soldats beneficiaris,
el nom dels quals abans hem esmentat,
que vigilaven encara que només fos per raó
del seu ofici.
Fructuós,
inspirat per l'Espirit Sant,
que parlava per ell,
digué,
de manera que ho sentiren tant els soldats
com els nostres germans.
Mai no us mancarà pastor,
i no podran fallir l'amor i la promesa del Senyor,
ni aquest món ni en l'altre,
perquè això que ara veieu és breu com el sofriment d'una hora.
Així doncs,
que van consolar la comunitat de germans,
van entrar a la salvació dignes i feliços
en el mateix martiri,
perquè rebien en ell el fruit promès en les santes escriptures.
esdevingueren semblants,
enenies,
etzeries i misael,
ja que també en ells es representava la Trinitat Divina.
En efecte,
posat dins el foc d'aquest món,
el Pare no els abandonava,
el Fill venia a ajudar-los,
i l'Esperit caminava entre flames.
Quan s'hagüeren consumit els lligams
amb què els havien subjectat les mans,
fructuós,
recordant el costum que tenia durant la pregària divina,
s'agenollà tot juillós,
i segut de la resurrecció,
pregava Déu amb les mans esteses,
signe de la creu victoriosa del Senyor.
I escoltem ara el comentari que feia aquest dimecres passat
amb el Sant Jordi Figueres,
el rector de Sant Joan Bautista de Tarragona.
Comparava l'Evangeli amb les actes del Martí i Sant Fructuós
i deia
La mort de Jesús transcorre entre el silenci,
les set paraules que diu el Senyor,
i en elles es fan paleses el perdó,
la donació, la clemència.
Fructuós també talla el silenci d'aquell matí
a l'amfiteatre amb una promesa.
Mai podrà faltar pastor
per aquesta església que estima
i que ha d'estimar més encara.
El seu gest també ha de tenir un missatge,
repetir la mort de Jesús
que es dona per tots els homes.
Tots voldríem que la nostra mort fos serena i plena de sentit,
recollint la promesa del Senyor
avui seràs amb mi al paradís.
Per això, la nostra pregària és senzilla i sentida,
com s'ha fet en tot el Rosari.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i a l'hora de la nostra mort.
Amén.
Davant de la creu,
hem de proclamar les paraules
del pregó pasqual que demà direm a la nit del dissabte sant.
Oh, admirable condescendència de la vostra bondat.
Oh, incalculable predilecció
amb què ens heu estimat.
Per redimir l'esclau,
heu sacrificat el fill.
Calia el pecat d'Adam
que la mort de Crist ha esborrat.
Oh, culpa sortosa
que ens ha merescut
un redemptor tan gran.
Oh, màrtirs d'anaurats,
provats al foc com l'or preciós,
revestits amb la cuirassa de la fe
i l'elm de la salvació,
coronats amb la diadema reial
i la corona imercessible
per haver trepitjat el cap del diable.
Oh, màrtirs d'anaurats,
que meresquereu
una digna estada al cel
i ara estan
a la dreta de Crist,
beneint Déu Pare Unitudent
i Jesucrist el seu fill
i l'Esperit Sant.
Amén.
Anem davant nostre
la pietat,
la magnífica obra de Jujol,
a la qual acompanyen
els membres
d'aquesta confradia
gremi de pagesos
de Sant Llorenç,
Sant Isidre i Santa Magdalena,
la anomenada
secció dels joves.
la pietat,
la pietat,
representa la Mare de Déu
rebent el cos
del seu fill
ja exànim.
Aquesta obra
va ser
sesellada
l'any 1944
per Josep Maria Marquisella
seguint el disseny
de Josep Maria Jujol.
Els agremiats
vesteixen
d'esta negra
i estola blanca
amb una creu
vermella.
Aquesta és la confradia
junt amb la de la gent de mar,
marejans i pescadors,
més antiga
de les que desfila
el divendres Sant a reunir,
ja que en dues
tenen els seus orígens
al segle XIV.
Crist
està
a la falda
de la seva mare.
Aquesta falda
de la mare
que té el cos
del fill
recorda la falda
de la mare
de la nit de Nadal.
que també tenia
recolzat el petitó.
Per això
el nostre gran poeta
Miquel Malendres
li dedica
a la mare dolorosa
una cançó de Nadal.
Déu vos guard
l'anyell
i la vostra esposa.
Mireu-vos
als peus
un fill que plora.
Ai, anyell,
vostre fill
s'enamora
tan petit
de l'anyell
i l'esposa.
Ai, anyell.
Si em voleu llogar
mon servei és pobre,
més l'amor és gran
i estimar no em costa.
Ai, anyell,
vostre fill
s'enamora
tan petit
de l'anyell
i l'esposa.
Ai, anyell.
cantaré cançons,
brindaré amb la copa.
Si em voleu llogar,
no feu cerimònies.
Ai, anyell,
vostre fill s'enamora
tan petit
de l'anyell
i l'esposa.
Ai, anyell,
no vull guanyar res,
no vull que em deu cosa,
qui regna servint
bona paga cobra.
Ai, anyell,
vostre fill s'enamora
tan petit
de l'anyell
i l'esposa.
Ai, anyell.
Realment impressionant
aquesta magnífica poesia
de mossèn Miquel Malendres,
aquell canonge
nascut a Girona
i traspassat
a la nostra ciutat
a l'any 64.
És, malgrat el seu naixement,
un poeta
totalment tarragoní,
potser no valorat
de la mesura
que es mereix,
és possiblement
el segon
Verdaguer
i on
la seva
obra
mestra,
l'esposa
de l'anyell,
precisament,
és comparable
amb les grans
poemes
del mossèn Cintu.
S'acosta
de mica en mica
al final
d'aquest
processó,
però encara
queden
per passar
uns quants
misteris.
Ara
comença
a desfilar
davant nostre
la il·lustre
confradia
de Sant Magí
Màrtir
de Barcelona
que
acompanya
el pas
conegut
com
Retorn
del Calvari.
Simbolitza
la Mare
Dolorida
acompanyada
per Sant Joan,
la seva germana
Maria
i Maria
de Magdala
retornen
del Calvari
i
ho fan
a camí
de la
sepultura
de Crist.
És
una obra
original
d'un artista
de Vilaseca
Joan Salvador
Voltes
i data
de l'any
1941.
Aquesta
confrontatia
que
va néixer
a Barcelona
allà
al segle XVIII
i que
dels anys
50 desfila
per
perdó,
dels anys
40 desfila
per Tarragona
la seva
vista
és
de
color
negre
i el
feixí,
cucurulla
i estola
són
de color
gris.
Porten
la palma
i el
bàcul
martirial
simbolitzant
Sant Magí
i també
la tau
tarragonina.
Veiem
que els
congregants
que porten
cucurulla
tenen
problemes
a l'hora
d'aguantar-se-la
perquè
l'aire
fa unes
refegades
bastant fortes
de tant en tant.
aquest
pas
entrestant
els amics
televidents
estan veient
com
la pietat
està passant
pel
estretíssim
carrer del
claustre
com dèiem
aquest
misteri
del retorn
del calvari
sempre
donat la
impressió
que són
quatre figures
flamejants
estilitzades
estirades
i fan
un moviment
com el de la
flama
la flama
que s'enlaira
cap al cel
com la flama
dels nostres
màrtirs
fructuós
auguri
i ològi
i a més
està molt ben
aconseguit
també
tot l'enllumenat
de Siris
que va
conjuntat
amb l'estilització
de les imatges
perquè també
els mateixos
canelobres
estan tots
com a
flamejants
no solament
la flama
que crema
sinó
tot el canelobre
que l'aguanta
Jacopo de Todi
per allà
al segle XIII
va composar
un magnífic poema
que es diu
Estàven Màter
és una dedicatòria
a la mare
de Déu
dolorosa
seguint-la
i compadint-la
al peu
del calvari
i també
de camí
al sepulcre
Aquella mare
estava
d'en peus
plorosa
d'or la creu
d'on penjava
el cos
del fill
on es passa
a li travessar
l'ànima
afligida
contorbada
sofrent
Com n'estava
de trista
i condolguda
la benaonada
mare
de l'unigènit
plena
d'aflicció
i dolor
contemplada
pietosa
els patiments
de l'ínclit fill
Qui no ploraria
veient la mare
del cris
posada
en aquests
torments
Ningú
es competirà
esguardant
com pateix
amb el seu fill
Pels pecats
del poble
l'ha hagut de veure
torturat
i flagelat
Ha admirat
la mansutut
del fill
morint
en desolació
a l'hora
d'expirar
O mare
Fes-me sentir
la punxada
d'aquest dolor
i així
ploraré amb tu
Encen la meva ànima
en l'amor
del Cris Déu
i fes que hi trobi
el meu consol
Mare Santa
Concedeix
el meu cor
de portar-hi
les nafres
del crucificat
Fes-me compartir
les penes
del soplici
del teu fill
tan pres d'ell
a patir per mi
Mentre visqui
fes que jo
plori amb tu
i que participi
del dolor
del crucificat
Penso només
d'estar al teu costat
plantat prou
la creu
i de sentir-m'unit
al teu plany
Verge de les verges
no estiguis
per mi
més afligida
Fes-me partícip
del teu plor
Fes-me portador
de la mort de Crist
Fes-me soci
de la seva passió
Estampa en mi
les seves nafres
Marca'm
amb les seves ferides
En la creu
embriaga'm
de la sang
del teu fill
Que no em devori
el foc
de la condemnació
Oh Verge
sigues la meva advocada
a l'hora del judici
Crist
per la intercessió
de la mare
que empunyi
la palma
de la victòria
quan jo deixi
aquest món
en el meu
en el meu últim alè
concedeix
a la meva ànima
la glòria del paradís
Amén
Amén
Passa davant del palau
la banda de cornetes
i tambors
de misericòrdia
de Reus
que és una de les formacions
musicals clàssiques
en aquest divendres
Sant Tarragoní
que per cert
parlant de música
podríem recordar
que el proper
diumenge
de Pasqua
de ressurrecció
molt a prop d'aquí
el convent
de les carmelites
descalces
a l'església
que és a Monestir
a dos quarts
a set de la tarda
hi haurà
unes vespres solemnes
i a les set
hi haurà
el concert
a càrrec
de l'orquestra
de cambra
del BOF
a Ucraïna
dirigida
per Oxana Troncó
al programa
hi ha obres
d'Escòric
de Piazzola
Albinoni
Mozart
Schittke
Schroeder
Strauss
i Joplin
la processó
a poquet
a poquet
va arribant
cap al final
el senyor
que visbe
està a punt
de baixar
del balcó
i
ajuntar-se
s'ajuntarà
el seguici
a la processó
el senyor
que visbe
ha tingut
la delicadesa
d'enviar
un missatge
de Setmana Santa
a totes
les associacions
i
el senyor
que visbe
s'omplert de joia
ha anat més enllà
de la tristesa
del sofriment
i
ens ha dit
d'una manera
molt esponjosa
el colofó
a aquesta exposició
de la Setmana Santa
deia
el senyor
que visbe
segons
l'escriptor
George Bernanós
a propòsit
dels cristians
diu
el senyor
que visbe
on heu amagat
cristians
la vostra alegria
ens acusa
d'aquesta manera
de no fer
cara
de ressuscitats
de no acabar
de creure'ns
la resurrecció
perquè el tema
de la fe
el tema
de la llum
de Pasqua
va
íntimament
relacionat
amb l'alegria
i no parlem
d'una alegria
com ens vol
sinó
de l'alegria
de la Pasqua
la festa
que és capaç
de donar sentit
fins i tot
allò que sembla
que no en té
la mort
diu el senyor
Cabisma
Sant Fructuós
plenament confiat
en Jesús
va dir que
el dolor del foc
era una més feblesa
d'una hora
i ens va fer arribar
missatges de joia
esperant-se
en el futur
en aquests moments
els armats
del gremi
de marejans
indiquen
que està a punt
d'entrar
en aquest
pla
de palau
al
misteri
del sant
enterrament
els
gremi
de marejans
recordem
que és una
de les
entitats
més
antigues
es remunta
al segle XIV
i
acompanyen
amb aquesta
part
del recorregut
perquè
recordem
que els marejans
estan dividits
en dos grups
al començament
amb el sant sopar
i ara
acompanyen
el pas
del sant enterrament
que mostra
el moment
d'això
de l'enterrament
de Cris
envolten
el cos
del redemptor
les imatges
de Nicodem
de Maria
Cleofas
de la mateixa
Mare de Déu
de Sant Joan
i de Sant Josep
d'Arimatea
agafant
la mà
de Cris
hi ha
Maria Magdalena
aquest
misteri
el va
cisellar
el canongí
Salvador Martorell
l'any
1940
els
gremiats
recordem
com poden
veure
porten
una vesta
i una cucurulla
negra
amb un pitet
triangular
de color
blau
aquest
enguany
fa 250
anys
que van
aparèixer
els armats
a la
desfilada
de Setmana
Santa
i per ells
és una
femèride
que celebren
amb molta
dignitat
i que
representarà
per la ciutat
una exhibició
d'actes
molt
vistosos
però jo
voldria anar
una mica més
enllà
del fet
folclòric
i veure
que realment
aquests homes
militars
han jugat
un gran paper
dins de la passió
de Jesús
i dins de la passió
dels màrtirs
diu
Jesús es troba
amb els militars
es troba
amb un centurió
i li demana
que per favor
li curi
el seu servent
Jesús
la ten
i al final
acaba dient
us asseguro
que ni Israel
no ha trobat tanta fe
com la d'aquest home
i mirem també
el peu de la creu
fixeu-vos
en aquest centurió
que el contempla
el centurió
que estava
enfront d'ell
de Jesús
quan veia
la manera
com havia expirat
digué
és veritat
aquest home
és fill de Déu
i també
més tard
en els fets
dels apòstols
quan es tracta
d'un altre militar
se'l defineix
d'aquesta manera
era un home
piadós
que creia
en l'únic Déu
amb tota la seva família
feia moltes almoines
al poble jueu
i sempre pregava
i si anéssim
a les actes
de fructuós
veuríem
que els soldats
hi juguen
un gran paper
un paper
de gran estimació
diu
també els soldats
sabent que els màrtirs
se'n caminaven
cap a una glòria
tan gran
més se'n alegraven
que no passen
dolien
i que ja
a l'arena
de l'amfiteatre
un altre soldat
que es deia Fèlix
estrenyent-li la mà
a fructuós
li suplicava
que recorredés d'ell
de tal manera
que podem dir
que és a gràcies
a Fèlix
aquest soldat
que a fructuós
va entonar
la gran pregària
comènica
ara em cal pregar
per l'Església
catòlica
d'Occident
a Orient
i foren també
finalment
els soldats
juntament
amb altres cristians
els receptors
i transmissors
de la promesa
profètica
del bisbe Màrtir
a l'amfiteatre
mai
no us mancarà
pastor
jo crec
que ens donen
un exemple
els militars
perquè
molts militars
van saber
reconvertir
la milícia
en militància
van canviar
les armes
agressives
per les armes
interiors
de la conversió
tot l'esforç
agressiu
el van aplicar
a reconvertir
l'ànima
posar-la
al servei
de la fidelitat
crec que avui
quan fa 250 anys
dels armats
ja hem de mirar
més
l'aspecte
profund
de fe
que no pas
el folclòric
tot i tenir
també
el seu valor
l'anima
Francis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cal remarcar la seva indumentària, que és la dels antics cavallers del Sant Sepulcre.

És un disseny de Josep Maria Jujol de l'any 1940.
Els pagesos, encara que sigui un dels gremis més antics que desfilen en aquest divendres Sant Tragoní,
perquè venen del segle XIV, han tingut una història una mica moguda, perquè no ha sigut una continuïtat, sinó un nas fusionant uns amb els altres.
perquè el primitiu gremi d'hortolans del segle XIV es va fusionar amb el gremi de bracers, és a dir, de la gent que treballava així amb els braços a jornalers, al segle XV.
i després, el 1705 es van fusionar les dues entitats, el gremi d'hortolans i aquest del gremi de bracers, amb la confreria de Santa Magdalena.
Veiem ara, davant nostre, aquesta magnífica urna que conté una de les peces, jo dic, la peça més important del divendres Sant Tragoní.
és la més antiga, diem que és una peça del segle XVII, que es va salvar miraculosament de la destrucció amb l'acció heroica d'un dels membres agremiats
que la va carregar-se al coll i la va portar fins a casa seva, i allí la va amagar a ca a l'Abadesa, al carrer del Comte, a Tarragona.
I veiem que aquesta magnífica urna actual que substitueix a la destruïda a la Guerra Civil, que també era una obra de jujol,
va coronada per una magnífica palma de plata feta pel guier tarragoní Joan Blasquez.
El Cris jacent és realment impressionant, Cris és mort, però, malgrat tot, dóna una immensa sensació de pau.
Acompanya amb aquest misteri els armats del gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
que precisament tenen el seu domicili a l'església de Sant Llorenç,
on, a part d'aquest misteri i el de la pietat, també es pot contemplar el magnífic retaule de Santa Magdalena.
Van passant els pagesos pels corrés de Tarragona, d'aquesta Tarragona vella,
mentre la lluna va pujant a dalt del cel i cada vegada és més brillant.
Els seus pares de l'església estudien en profunditat qualsevol detall de la vida de Jesús
i de les Sagrades Escriptures.
I han vist, precisament, en aquest moment en què la llançada del soldat obre el pit de Jesús
i aquest raig d'aigua i de sang que en surt,
i veuen, precisament, el naixement de l'església,
una mica en paral·lel amb el naixement de la primera dona del costat d'Adam.
De la mateixa manera que del seu costat neix,
almenys en la Sagrada Escriptura així ho representa,
també veuen en aquest raig de sang i aigua el naixement de l'església.
Jo davant del crucificat i davant del naixement d'aquesta església
voldria assumir la pregària de l'any jubilar
on diem
«Oh Déu i Pare nostre,
que heu volgut glorificar el vostre fill
en la passió dels sants màrtirs,
fructuós bisbe amb els seus diàques a Goriològi,
i heu honorat la nostra església
amb una glòria tan gran.
Us demanem la plenitud de la gràcia de l'Esperit Sant
perquè renovi en aquest any jubilar
la vida de l'església».
I un teòleg de la nostra diòcesi
també s'hi ajunta aquesta pregària i diu
«Voldria una església que glorifiqui el Senyor
i només el Senyor.
I una església d'aquesta mena
ha d'aprendre a viure els valors de la pobresa
fins a posar-los com a motor
de tota l'acció de l'església.
No es tracta d'ajudar els pobres,
no es tracta d'una església
que serveixi als pobres,
tot i que això s'ha de fer.
Es tracta d'una església
construïda des dels pobres,
que ha de començar
per sentir i desgifrar
el clam dels pobres i oprimits del nostre temps.
D'aquí uns instants,
el Senyor Arquabisbe,
acompanyat de dos capitulars,
s'afegirà en aquesta processó,
la qual ja està arribant gairebé al seu final.
Des de sempre
l'Arquabisbe Tarragoni
s'ha sumat a aquesta processó
del divendres sant,
que antigament se celebrava
el dijous sant,
i l'ha presidit
i generalment
l'ha tancat.
Veiem la imatge
del doctor Jaume Pujol
Balcells,
molt concentrat,
meditant
el que estem vivint
en aquest divendres sant
tarragoní.
Davant seu
hi ha la magnífica estàtua
adjacent
d'aquest Crist
lacerat,
aquest Crist mort
per tots nosaltres.
La marca dels claus,
la marca de la llançada,
la marca dels assots,
tots són nàfres
que en realitat
sí que van ser
el saig
d'aquell temps,
però que
són nàfres
que li estem produint
nosaltres
a cada instant.
amb el senyor
arquebisbe
l'acompanya
mossèn
Francesc
Gallar,
degà del capítol
de la catedral,
i també hem vist
que acompanyava
mossèn
Joaquim
Fortuny,
també membre
del capítol
de la catedral.
el senyor
Arecjo,
diputat provincial,
regidor,
porta
la bandera
que és
de gremi.
Veiem també
que
el senyor
Carles Batxas
està al costat
també
del senyor
arquebisbe,
aquí a la porta
del palau
de l'arquebisbat,
esperant
el moment
que el
prefecte
de la sang
convidi
formalment
el senyor
arquebisbe
a sumar-se
a la processó.
Aquesta
santa bucra
com dèiem
va sobreviure
a aquella
foguia
iconoclasta
de l'any
36
gràcies
a l'heroïsme
del seu
telegramiat
senyor
Sales.
i sona
novament
el rellotge
a la campana
de la catedral
de Tarragona
assenyalant
les 11
d'aquest
divendres
sant
de 2008
any jubilar.
Davant nostre
com amb una
estampa
antiga
tenim
aturats
els
gremiats
vells
encara que
això
veiem
l'edat
d'alguna
de les
participants
és
simplement
una
reminiscència
històrica
però
el que sí
que ens fa
pensar
és
amb aquells
antics
cavallers
del
Sant
Sepulcre
que
meitat
monjos
meitat
soldats
doncs
es van
comprometre
a defensar
els
llocs
sant
per excel·lència
el Sant
Sepulcre
i a Jerusalem
a terra
santa
dels
atacs
musulmans
i precisament
d'aquest
lloc
hi ha
una
fiteta
històrica
que els més
fanatitzats
dels musulmans
en conquerir
el sultà
Saladí
la
ciutat santa
per a tres religions
llueva
cristiana
i musulmana
els més fanatitzats
com dic
van voler destruir
la basílica
del Sant
Sepulcre
però
el sultà
els va impedir
dient-li
que no veieu
que aquí
el que es venera
no és l'edifici
sinó el lloc
i el lloc
hi ha
per molt que la reseu
no aconseguireu
resar-lo mai
l'imatge dels soldats
continua present
en aquest
processó
del Sant
Enterrament
mentre
els
pagesos
reprenen
la marxa
la nostra processó
va arribant
a poc a poc
al seu termini
al seu final
jo tornaria
a començar
abans d'acabar
recordar-vos
una definició
de l'espriu
de la nostra
processó
llums
en aquest seguici
de la mort
caminada
llums en aquest seguici
de la mort
martiritzada
en l'any de fructuós
aquest seguici
si continua
continua
tanquem la processó
però l'any
queda obert
i nosaltres
cristians
de Tarragona
tarragonins
que tenim
a les mans
el gran document
de les actes
de fructuós
i que segurament
en guany
entrarà
a moltes
llars
tarragonines
perquè és un document
digne
de ser
intronitzat
a les nostres
llars
molts tarragonins
faran
el seguici
de la mort
martiritzada
i baixaran
els llocs
on iran
els llocs
sants
per recordar
la memòria
dels màrtirs
de Tarragona
que ells imitaren
la mort
de Crist
poden anar
a la capella
de Sant Paula
la petita
capella
del seminari
on simbòlicament
veiem el naixement
de la nostra fe
poden baixar
a la catedral
i recollir-se
davant
de la gran capella
del Renaixement
on hi ha
les relíquies
de fructuós
i les relíquies
d'altres bisbes
venerables
i que vagin
al pretori
que s'imaginen
des de l'alçada
del pretori
el gran mar
per on arribar
la fe
cristiana
i la gran cultura
nostra
romana
catalana
que mirin
l'amfiteatre
que baixin
a l'amfiteatre
i que recollidament
obrin
les actes
del martiri
i meditin
una estona
i s'empapin
de la presència
de la sang
martirial
que caminin
camí
del cementiri
a prop
de la tabacalera
és allí
on reposaren
les despulles
de fructuós
i si poden
que vagin
fins a
sense elles
i es deixin
cobrir
per la gran cúpula
i contemplin
tanta història
tanta bellesa
tant d'art
i tant de misteri
i tot
només
amb un vincle
amb el vincle
d'aquell
petita llum
de les llums
en seguici
que som tots
els tarragonins
amb les llums
de la nostra
petita fe
que caminem
la mort
martiritzada
de fructuós
busqueu les actes
de fructuós
poseu-les en un lloc
de distinció
a casa vostra
i durant aquest any
de tant en tant
obriu-les
mediteu-les
i baixeu-les
o aneu
en algun d'aquests llocs
per empapar-vos
de la presència física
de fructuós
de burri
i de bloig
i amb aquests bons
de paraules
veiem la magnífica obra
del segle XVII
que representa
el Crist
mort
per tots nosaltres
i ara fa la seva entrada
aquí al pla de Palau
mentre s'allunyen
els pagesos vells
i el seu
a Sant Sepulcre
fa la seva entrada
com dèiem
la congregació
de senyores
sota la invocació
de la puríssima sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
i de la Mare
de Déu
de la Soledat
és una congregació
constituïda
només
per dones
a l'any
1840
el domicili
el tenen
a l'església
de Matzaret
i
les aspirants
porten
la túnica
blanca
feixir
i cap estola
color blau
amb una
gorgera blanca
tancada
amb una cinta
blava
les senyores
de la Soledat
les congregants
porten
vesta
tota negra
amb cinturió
de cuir
negre
corulla negra
o gorgera blanca
amb cinta negra
van acompanyats
d'una banda
de tambors
i
condueixen
amb el misteri
anomenat
la Soledat
obra
de l'escultor
Josep Viladumat
estrenada
l'any
1963
i
mentre veiem
els amables
espectadors
el pas
el pas
del sant
sapucre
i aquí
sentim
el so
dels
davals
de la Soledat
i
barrejant-se
amb els
acompanyant-nos
del sant
sapucre
donem pas
amb un
cant
propi
de la litúrgia
d'aquests dies
Victòria
tu regnaràs
o creu
tu ens salvaràs
tu brilles
sobre els homes
que cercen
la veritat
o creu
font
on rebrolla
la mort
i la llibertat
tu portes
l'alegria
el pobre
i el malalt
tu ets
la llum
que ensvia
vers Crist
capdill
immortal
a l'ombra
dels teus braços
el món
la pau
buscarà
com Crist
amb claus
perllaços
per tu
el cel
guanyarà
Victòria
tu regnaràs
o creu
tu ens salvaràs
i davant nostre
tenim la mare
la nostra mare
la que
de la creu
instant
Jesucrist
ens va donar
a tots
per mare
quina és la solitud
més feixuga
que la mare de Déu
de perdut el fill
o la solitud
amb la que la deixem
sovint
el fill
ella per la fe
no l'ha perdut
la té
el té
l'espera
de nou
i està segura
que el tindrà
el que voldria
és que
aquesta fe
fos la nostra
i la solitud
la solitud
és el buit
és el buit
d'aquesta fe nostra
per tant
potser amb això
veiem el sentit
de la seva soledat
el silenci
es manté
quan callen
els
tabals

matisa
amb els seus
raig
els núvols
que encara
subsisteixen
per aquí
al voltant
del campanar
de la catedral
que emprèn
el pas
la soledat
els seus portants
que van
acompanyant
amorosament
rítmicament
el so
dels tabals
en voltada
de flors
i de llum
aquesta imatge
obra
de Viladumat
ens obre
el camí
ensenyal
el camí
que tots
hem de fer
havíem de fer
el seguiment
del trist
en l'esperança
i en la fe
la gràcia
amb li una
desfeta
Maria
està convençuda
que el seu
el seu fill
i és
i és
i que tornarem
i és que
Maria
hi ha el dia
de la festa
de la Pascua
i és que la gran festa
del cristià
és la Pascua
és la Pascua
el dia
en què tot comença
de nou
i ja que
ressurrecció
és també
renovació
i llavors
cal preguntar-nos
per què
no intentem
renovar-los
intentar
no ser allò
que érem
sinó que
una vegada
renovats
tornem a començar
a ser
allò
que no érem
trencar
el seguit
de la nostra
vida anterior
la Pascua
de cada dia
el renaixement
i renovació
de cada dia
cada dia
pot ser
una Pascua
per a nosaltres
el principi
d'una nova vida
Jesús
va morir
per això
i d'aquí uns instants
s'afegirà
el senyor
arcabisbe
a la processó
aquí veiem
a l'espera
a la porta
del palau
de l'arcabisbat
mentre passa
la bandera
de la congregació
de la Seng
perdó
la Mà de Déu
de la Soledat
que és la branca femenina
de la real i venerable
congregació
de la Puríssima Seng
de la nostra senyor
Jesús
organitzadora
des de
temps immemorial
des del 1560
d'aquesta
processó
del primer dijous
i ara
divendres
la Mà de Déu
està passant
davant dels esgrafiats
que representen
Sant Fructuós
Sant Auguri
i Sant Eulogi
tot un símbol
veritat?
exacte
un sol martíri
una sola sang
una sola creu
són conscients
els tarragonins
de lo que significa
l'any jubilar?
jo penso que cada vegada més
ja fa molt de temps
que els tarragonins
treballen
aquesta idea
ve des de
Vidal i Barraquer
va passar
pel cardenal
de Ribei Castro
va passar
per Pont i Gol
ha arribat
amb el d'arcabisbe
Pujol
que tots són
arcabisbes
que han anat
arrossegant
una sèrie
de moviments
i d'intents
perquè Tarragona
penetri
i assimili realment
aquest gran tresor
però és un tresor
tan profund
que en certa manera
ens obliga
a no parar
per aquest camí
i tot el que hi aportem
sempre és poc
però jo diria
que guanyem
que fa temps
que anem guanyant
no?
1.750 anys
d'història
han de tindre
el seu pes?
no es tracta
de ser
de cofoïsme
però sí
de ser
realment
conscients
del que tenim
i
proposar-ho
com un servei
d'església
també
l'església
universal
també necessita
aquests testimonis
i Tarragona
ha d'oferir
aquest testimoni
no s'ho pot quedar
per ella
i més
tenim present
el que va dir
Sant Fructuós
ens cal tindre present
l'església
estesa
fins a Occident
és impressionant
constatar
aquesta
visió
universal
en una època
tan llunyana
quan a vegades
nosaltres
en aquest segle XXI
a vegades
ens quedem mirant
com vulgarment
es diu
el malic
sí
el malic no deixa
de ser una part
del nostre cos
no és tampoc
tan dolent
saber-lo contemplar
perquè és del nostre cos
però de vegades
el que passa
és que
acabem
quan no contemplem res
si som nosaltres
som nosaltres
jo he de cuidar
el meu cos
no he de renunciar a res
i em penso
que amb això
hi fem una filosofia
massa barata
per distreure'ns
de la pròpia estima
que hem de tenir
llavors
que no acabem
estimant res
ni ens fixem en res
i el senyor
que visve en aquests moments
s'afegeix
en aquest seguici
de la mort
caminada
que bé
que escoltaria
Sant Fructuós
la pregària
en grec
que avui fem
a la litúrgia
ell que estima
l'Eglésia extesa
d'Orient Occident
aquesta pregària
grega i llatina
i catalana
Agios Oceos
O Sant Déu
Agios Esquiros
O Déus
Sant Fort
Agios
Agios
Azanatos
O Déu
Sant Immortal
Eleison
Eleison Himas
Apiadeu-vos de nosaltres
El grec
en llatí
i el català
es barregen
amb una sola litúrgia
l'Església extesa
d'Orient Occident
és justament la pregària
d'avui
les notes
de la banda
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
sonen
mentre ja
s'adança
al final
de la processó
veiem el senyor
arquebisbe
també veiem
l'Ajuntament
en ple
que encapsala
el senyor
Josep Fèlix
Ballesteros
alcalde
de la ciutat
i tanca
la comitiva
un grup
de guàrdies
municipals
en l'uniforme
de Gran Gala
de la ciutat
La processó
s'està acabant
és el moment
de desitjar
tots els amables
uïdors
i també
els amables
telespectadors
els que ens han estat
seguint
a través de les
ones
de Tarragona Ràdio
i de les imatges
de Canal Català
Televisió
de Tarragona
és el moment
de desitjar-los
una bona pasca
de la ciutat
i també
que siguem capaços
de trobar la llum
i ser llum
pels qui la busquen
que siguem capaços
de perseverar
de tirar la xarxa
com els deixemples
una segona vegada
una tercera
de lluitar
de no deixar-nos portar
per les coses bones
i dolentes
i dolentes
que ens saccegen
sinó lluitar
per allò
que creiem
i que ha de ser
l'objectiu
de la nostra vida
que siguem capaços
d'aguantar
amb valor
les dificultats
i els mals moments
ell
ens ho va dir
després de la tempesta
sempre vindrà la calma
que siguem capaços
de confiar
i esperar
i de no tenir por
la vida és un regal
de Déu
sempre endavant
amb il·lusió
i perseverança
i que siguem capaços
d'escoltar
el seu amor
cada dia
Crist es feu
per nosaltres
obedient
fins a la mort
i una mort de creu
per això
l'ha exaltat Déu
i li ha concedit
aquell nom
que està per damunt
de tot altre nom
i fins aquí
aquesta transmissió
que des del pla
de Palau
els heu ofert
la Tarragona Ràdio
l'emissora
de la ciutat
i el canal
català
de televisió
de Tarragona
amb la col·laboració
de la delegació
diocesana
de mitjans
de comunicació social
de l'Arcabisbat
de Tarragona
moltes gràcies
per la seva atenció
amics
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
també
per la seva atenció
amics
de Canal Català
Tarragona
bona Pasqua
a tothom
i a reveure
de l'E wert
de l'E oh
Gràcies.
Gràcies.
La Setmana Santa a Tarragona Ràdio.