En tres minuts, volíem dir, arribarem al punt d'un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ja ens acompanya el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
el senyor Odal Roca.
Senyor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Abans crec que l'Andari ens ha jugat una mala passada,
crec que fa exactament un any i dos dies,
ja que va ser el dia 3 d'agost del 2007
com va prendre possessió del càrrec.
Un any i dos dies, exactament.
Ara entrarem en qüestions concretes.
també li volem preguntar sobre plantejaments de futur,
però així, en termes generals,
quina valoració fa d'aquest primer any de mandat?
Jo diré, en termes generals,
ha estat una valoració tranquil·la i positiva,
que ens està permetent abordar dos processos.
Un, el de l'atenció directa al ciutadà
i el segon, la reestructuració interna del Consell Comarcal com a òrgan,
perquè era un òrgan que havia crescut molt en els últims vuit anys,
però que mantenia una forma de direcció política
de quan el número de treballadors era de 20 treballadors.
En aquest moment estem a 94,
més l'ICODE,
ja passem del centenar de persones,
però, per tant, avui dia ja es necessita
una altra capacitat de gestió molt més àgil
i més contundent a la recerca d'aquesta excel·lència de la gestió.
I això és un procés que estem inversos en aquest moment.
Políticament, com funciona la relació amb tots els grups polítics?
Jo crec que és perfecte.
El Consell Comarcal part és d'una base d'unitat política,
hi ha els cinc grups representats,
el govern del Consell Comarcal,
i això ens permet treballar conjuntament,
cada grup defensant les seves idees,
però el projecte és comú a l'àmbit comarcal.
Hi ha ajuntaments de tots els colors,
de totes les coalicions,
estan en constant canvi aquests dies...
Torra en barra, no sé l'últim exemple.
Llavors, el Consell Comarcal és respectuós
en totes les administracions municipals
i per això ha de tenir una representació política diversa,
de tots els colors que permetin aquesta bona entesa
en tots els ajuntaments,
siguin del color que siguin,
tinguin la formació política que tinguin.
Parlem de projectes que té en marxa,
que ja ha començat a posar en marxa al llarg d'aquest any
el Consell Comarcal,
i que òbviament continuaran, suposem,
les gestions al llarg dels propers mesos.
Per exemple, una de les prioritats del Consell Comarcal
era iniciar un procés negociador
per intentar recuperar el cabal del riu Gallà
en el seu últim curs fins a la desembocadura.
Com està aquesta qüestió?
El recobrer el cabal del riu Gallà
és una de les fases d'un projecte molt més ampli,
el projecte molt més ampli fins a tot un abast supercomarcal.
El riu Gallà agafa tres comarques.
El que s'intenta és dinamitzar tot un entorn natural
que formen diferents pobles del Tarragonès.
I la dinamització ve des de la dinamització econòmica,
des de la conservació de l'entorn,
que als anys 70 ens va començar a degradar una miqueta,
amb la sortida d'urbanitzacions il·legals,
la recuperació de l'espai passagístic dels boscos,
la sortida econòmica d'aquells pobles de l'interior,
que no tenen res a veure amb pobles de costa
de quatre quilòmetres més avall del riu,
i passa, evidentment, per la recuperació d'aquest cabal.
Amb la recuperació del cabal hem tingut contactes
amb l'Agència Catalana de l'Aigua.
Ens diuen que és possible la recuperació d'aquest cabal.
Recordem que l'any 75, quan es va fer la pressa del Callà,
va quedar completament interromput el riu.
Del Callà fins a la desembocadura a Mar no n'hi ha cabal.
En aquest moment l'Agència Catalana de l'Aigua ens diu
que sí que és possible la recuperació d'aquest cabal,
i ara estem en negociacions amb Rapsol,
que és l'empresa que té la concessió de l'aigua de la pressa,
perquè ens entenguem.
No podem posar en perill també les concessions d'aigua dels regants,
de la Riera, d'Altafulla, són prioritàries,
però sí que podem aconseguir que el riu recuperi un cabal mig,
fins i tot amb alguna passió de crescuda, d'avinguda,
com serien en èpoques de pluges,
i això faria que tot l'entorn ecològic del riu es pugui recuperar.
És un projecte complicat, és un projecte a llarg plaç,
però en aquell moment el Consell Comarcat l'està liderant
i a més a més el veiem possible,
cosa que ens satisfà després de molts anys de reivindicacions d'aquest cabal.
És optimista, vostè, per tant, referent a aquesta qüestió?
Sí, soc optimista.
No dic que sigui fàcil,
però en aquest moment estem bastant a prop que pugui ser una realitat.
Deixem parlar d'una altra qüestió que afecta també la zona del Baix Gallà.
L'any passat va haver-hi una primera reunió d'una taula
d'un Consell d'Alcaldes del Baix Gallà,
aquesta zona, aquesta subcomarca, com a vostès els agrada anomenar,
una taula d'alcaldes en què també hi era representat l'Ajuntament de Tarragona,
representant les zones, els nuclis de Tamariti i Ferran.
Quina és la funció d'aquestes trobades, d'aquestes reunions?
Bé, el que nosaltres diem la subcomarca del Gallà
és una sèrie de pobles de municipis que tenen unes característiques comunes
i estan a l'entorn del riu Gallà.
El que intentem és potenciar aquestes característiques comunes
i poder desenvolupar aquelles activitats que puguin lligar i troncar aquests pobles.
hi ha molt diferents, com ser la ciutat de Tarragona, com ser Altafulla,
Torre d'Ambarra, Creixell, i hi ha de pobles de l'interior molt més petits,
jo diria Renau, que és el més petit que tenim en aquest moment a la nostra comarca.
I el que s'intenta a través d'aquest Consell d'Alcaldes del Gallà
és poder vertebrar polítiques comunes que siguin pròpies a tota la zona del Gallà.
Com, quines polítiques?
Aquestes que us he dit ara, recuperar el riu,
en aquest moment estem fent un pla d'inamització turística del Gallà,
recuperació de camins, foment d'aquelles activitats pròpies interiors del món rural,
foment de les cases de pagès, cases rurals, restaurants,
activitats agropecuàries primàries, agrobotigues,
tota la vida interior de la nostra comarca, que és molt rica i diversa,
fins i tot cultural, en aquest moment estem també patrocinant el que és el Gallà Folc.
És un festival?
Un festival.
I tot això ho vertebarem a través d'un pla d'inamització turística
sobre els castells del riu Gallà,
que crec que és un element que es pot potenciar,
sobretot per al turisme familiar i per al turisme d'interior.
De fet, aquest és un dels objectius prioritaris d'aquest pla d'inamització turística,
que es vertebraria, com vostè comentava ara, per la ruta del castell.
Evidentment.
I va molt més enllà, des de formació ocupacional, formació professional,
senyalitzacions, difusió, és un projecte ampli i complex,
s'està capacitant professionals en dinamització turística,
en guies turístics, cursos ocupacionals,
adreçats a l'hostaleria també,
tot allò que des del mateix terributori hi hagi una demanda al Consell Comarcal,
a través del Consell d'Alcaldes del Gallà,
està intentant cobrir aquesta demanda interior,
que municipi per municipi, difícilment,
per les seves característiques, molts d'ells podrien fer front.
En canvi, mencomunant els mateixos esforços
i adreçant-los des del Consell Comarcal,
podem donar cobertura a tota aquesta zona.
El comentàvem, o podíem escoltar, de fet,
els informatius de Tarragona Ràdio, aquesta setmana,
a partir de la tardor,
el senyor Udal Roca, conjuntament amb altres presidents
d'altres Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona,
tenen previst dur a terme una reunió,
i entre d'altres coses, damunt de la taula,
hi ha la qüestió de les vagaries,
com poden afrontar aquests organismes els Consells Comarcals,
la futura, encara no concretada,
però sembla que futura,
arribada de les vagaries,
la nova divisió territorial de Catalunya.
Com ha estat aquesta qüestió?
Veiem, la tan parlada nova divisió territorial
ens preocupa, en certa manera.
De fet, el territori ja mig funciona d'aquesta manera.
La Diputació de Tarragona, en aquest moment,
té dues vicepresidències,
que seria el Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
que senyirien el que serien les dues vagaries
que hi hauria aquí a Tarragona.
El sentiment de tots els presidents dels Consells Comarcals
era de fer aquesta reunió
i començar a parlar de mancomunar serveis
i de liderar a cada Consell
aquelles feines amb les que tinc una especialització més profunda.
Està previst segurament per als primers dies d'octubre
una reunió de presidents de Consells Comarcals
del que seria el Camp de Tarragona
per començar a donar-li forma,
si no és forma legal,
amb la forma de treballar,
del que seria un àmbit de vagaries
i també posar una miqueta la figura del Consell Comarcal
a d'allà on li correspon,
que avui dia és el gran oblidat de l'administració
i, en canvi, és el més proper
a el que serien els ajuntaments.
Es veuen modificades les competències
als Consells Comarcals
amb l'arribada de les vagaries?
Això ho desconeixem,
de fet, les vagaries encara no han arribat,
estan en fase de planificació territorial,
no sabem quan han d'arribar,
però sí que hi ha una demanda territorial
que ens fa que els Consells
haguem ja de treballar conjuntament
i aquesta reunió de presidents del Consell Comarcal
el que buscarà seran aquestes formes
de poder treballar conjuntament
atenent la demanda del territori,
en aquest cas del Camp de Tarragona.
Deixi'm preguntar-li ara sobre el pla territorial
del Camp de Tarragona.
Fa unes setmanes ens acompanyava
el director territorial del PTOB
de Política Territorial i Obres Públiques,
el senyor Joaquim Margalef.
Amb ell repassàvem les línies mestres
d'aquest extens document
que, vaja, com recordaran,
concreta les línies mestres
de futur de planificació del Camp de Tarragona
en l'àmbit d'urbanisme,
d'infraestructures, etc.
Ara s'ha fet un primer document
damunt de la taula,
s'obrirà un període de delegacions
al Consell Comarcal del Tarragonès.
Què li sembla aquest pla territorial
del Camp de Tarragona?
Bé, primer,
quan es va presentar el primer document,
que era un document consultiu,
el que va fer el Consell Comarcal
és posar en contacte
tots els alcaldes de l'àmbit,
de la comarca,
i poder presentar aquelles sugerències
que els alcaldes creien oportunes,
coordinar-les,
donar-les formes,
i presentar-les a aquelles sugerències
que els alcaldes creien oportunes
des del punt de vista
dels diferents ajuntaments
que formen la comarca.
Ara s'ha presentat el primer document,
diguéssim,
ara s'obrirà sobre el període de delegacions,
que és de tres mesos.
Què fa el Consell Comarcal?
Torna a convocar el Consell d'Alcaldes,
que és el organ màxim,
i d'aquelles sugerències
que no han estat recollides
amb el Consell,
amb aquest pla territorial,
o que no han estat recollides del tot,
o que són susceptibles de millora
amb el consentiment dels alcaldes,
i segons el dictamen tècnic i polític
que es vulgui fer,
intentarà recollir-les
i ja presentar-les com a alegació
amb aquest pla.
És un document molt extens,
és un document
amb un àmbit d'actuació molt gran,
i que ha de reflexar,
ha de donar satisfacció
a tots aquells municipis.
El primer cop d'ull el que veiem
és que hi ha alguns aspectes
del pla territorial
que estan molt elaborats,
i d'altres que continuen a ser
gran taca
sense una elaboració
massa profunda.
Com quins, per exemple?
Bé, doncs la protecció paisagística,
la limitació de creixement
segons quins municipis,
la via del tren de roda,
com a via de mercaderies,
i hi ha alguns aspectes,
la via del tren de roda
passa per dintre,
de municipis, no?
Llavors, hi ha alguns aspectes
que potser ara passaran
del que serien sugerències,
al·legacions.
Però sempre, primer,
amb el vistiplau
i coordinació de tots els ajuntaments
amb aquells aspectes
que els hi pertoca.
Parlem d'infraestructures,
perquè precisament
el pla directe
del Camp de Tarragona
inclou algunes modificacions,
alguns projectes de futur.
Ara, pel que fa
d'altres administracions,
també estem tenint
modificacions
en l'àmbit d'infraestructures
viàries, ferroviàries,
a la comarca del Tarragonès.
Per exemple,
s'ha previst que en els propers mesos
entrin en funcionament
l'autovia de circumval·lació
de Tarragona,
aquest nou tram.
Pel que fa
a les infraestructures
del Tarragonès,
de la comarca,
no és competència directa,
òbviament,
del Consell Comarcal,
però li sembla
que s'està fent
una planificació
i una posada
en marxa correcta?
Ja era hora
que es fes
una planificació
d'infraestructures
al Camp de Tarragona.
El Camp de Tarragona
és la zona,
no ho dic jo,
ho diuen els estadistes,
la zona
de major creixement
a Catalunya
en els propers anys.
Ha estat molt reclamada
aquesta planificació
d'infraestructures
i hi ha hagut
molts documents
sueltos
que es anaven
solapant
i a vegades
fins i tot es feien
nosa
i altres que quedaven
arraconats
i no arribaven
a bon port.
I ara
haure de què es fes.
Això
ens permetrà
dissenyar
el territori
que volem
en el futur,
però
això és molt complex
i llavors
hem de donar
satisfacció
a tothom
i això
no és fàcil.
Doncs
moltes vegades
entendreu
que
per alliberar
una façana
marítima
molt important
de Tarragona
que s'ha de fer
estem creant
càrregues
a municipis
del costat
de la ciutat
i hem de buscar
el punt d'equilibri
entre aquestes càrregues
siguin sostenibles
i que una ciutat
com Tarragona
també tingui
les seves portes
obertes
i el seu creixement
desenvolupat.
Dic Tarragona,
Reus,
Valls,
totes les ciutats
del camp
han de conviure
també amb els nuclis
d'interior
i per això
evidentment
han d'haver
unes bones
infraestructures
però
aquestes infraestructures
també s'han de mesurar
exactament
l'impacte
que poden tenir
en municipis
una miqueta més
l'anella
dels 5 quilòmetres
cap dintre.
És aquesta
la funció
i preveure
a més a més
els passos
d'infraestructures
del futur.
Llavors
és aquesta
la gran aposta
del pla territorial
i
tampoc podem limitar
creixements
de municipis
a ser reserves
a l'entorn natural
que puguin hipotecar
també
el creixement
d'aquests municipis
en el futur.
Hem de buscar
l'equilibri
entre tot el camp
de Tarragona.
No tots els municipis
poden tenir
un polígono industrial
un gran creixement
sinó que
cada un s'ha d'adequar
al seu entorn
però sempre
que permeti
a cada municipi
poder sobreviure
en el futur
i atendre
les demandes
de la població
que pugui generar.
En aquest sentit
vostè ara parlava
de la façana marítima
el traçat
ha proposat
aquest traçat
per l'interior
de la via
del ferrocarril
li agrada
li agrada
al Consell Comarcal?
A primer cop
de vista
evidentment
sí
és un gran traçat
és una d'aquelles
matèries
que deia
que es veuen
molt elaborades
en aquest pla
s'ha de veure
també
l'impacte
que pot tenir
cap altres municipis
de l'interior
el primer cop
de vista
diré que sí
evidentment
en una ciutat
com Tarragona
ha de viure
obert al mar
i la seva façana
és molt important
en aquest moment
està hipotecat
per el tràfic
ferroviari
evidentment
aquests aspectes
s'han de millorar
moltíssim
i el pla
s'està recollint
si parlem
d'infraestructures
també l'hem de preguntar
per l'AVE
pel tren
d'alta velocitat
el senyor
Odal Roca
a més de ser president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
ell és alcalde
de la Secuita
un dels dos municipis
on s'ha ubicat
l'estació
durant molts mesos
abans de la posada
en marxa
de l'estació
i després
ell i l'alcalde
de Perefort
el senyor
Joan Martí
havien reclamat
amb insistència
un seguit
de millores
en els accessos
i la senyalització
d'aquesta zona
ara que ja fa
més d'un any
que tenim l'AVE
que s'han incorporat
nous serveis
com el tren avant
com tenim aquesta qüestió?
Ara fa un any i mig
que estàvem posada
en marxa
l'estació
del Camp de Tarragona
i desgraciadament
jo he de dir
que tots els aspectes
que teníem pendents
estan exactament
igual
i no és per voluntat municipal
ni de la Secuita
ni de Perefort
és perquè
sembla que no hi hagi
una predisposició
per la DIF
de fer compliment
d'aquell conveni
que van signar
els ajuntaments
amb la DIF
la situació
és preocupant
i és preocupant
perquè estem parlant
d'infraestructures
de futur
estem parlant
de grans obres
estem parlant
d'altres estacions
i no som capaços
de solucionar
temes
tan puntuals
com és la il·luminació
d'una rotonda
llavors
això els alcaldes
a vegades
ens creia
que escolta
estem parlant
de fer una autopista
i no podem posar
dos fanals
a vegades
semblen sopars
de duro
jo espero
que
s'acabi
solucionant
aquests aspectes
per al bé
de tota la comarca
l'estació es diu
del camp de Tarragona
perquè dona servei
a tot el camp de Tarragona
però
per part de l'administració
l'administració central
en aquest moment
no la veiem
massa receptiva
a donar compliment
amb aquells acords
que tenen signats
amb els ajuntaments
de la Secuita
i de Perefort
Quines són les reclamacions
hem parlat
ara vostè
feies llazment
d'aquesta il·luminació
de les rotondes
que és un d'aspectes
allargament criticat
què més es reclama
en el Ministeri de Foment?
Es reclama
la il·luminació
de les rotondes
es reclama
la cessió
de les carreteres
d'accés
i l'execució
de les que falten
per l'administració
que correspon
en aquest moment
els accessos
que porta l'estació
des de la Nacional
de Tarragona
a Lleida
són propietat
de la DIF
no hi ha cap administració
que els hagi recepcionat
ni carreteres de l'Estat
ni carreteres
de la Generalitat
ni Diputació
de Tarragona
són propietat
de la DIF
l'abastament d'aigua
de l'estació
no està plenament garantit
tenen aigua connectada
del Consorci
de l'Ebre
però
amb un contracte
precari
que en cas de sequera
no garanteix
els mesos
de juliol i agost
hi ha una obra
detallada
amb aquest conveni
que no està
ni s'ha iniciat
l'aspecte
d'aparcament
i seguretat
de l'estació
l'última reunió
que vam tenir
amb els responsables
de la DIF
fa quatre mesos
ens posaven
un pla
de senyalització
de tot l'entorn
de l'estació
que dies d'avui
encara és inexistent
no s'ha fet
i això
per exemple
dóna una mala imatge
a qualsevol persona
que s'adrecia
a l'estació
que veu cotxes aparcats
per damunt
dels jardins
hi ha hagut
de posar-se valles
perquè els autobusos
no giren
hi ha molts aspectes
que són
de molt fàcil solució
només falta
una miqueta
de voluntat
per solucionar-los
i aquesta voluntat
sembla que no hi arribi
precisament
ara vostè feia referència
a la qüestió
de l'aparcament
és una de les qüestions
que cíclicament
també es va parlant
l'estació
del Camp de Tarragona
té un gran
aparcament soterrani
de pagament
i molts usuaris
de l'estació
per evitar-se
pagar la tarifa
de l'aparcament
com vostè comentava
doncs
es dediquen
a aparcar
pel voltant
de la estació
en zones no per meses
i moltes vegades
fins i tot
pujant-se en voreres
jardins
etc.
Alguns usuaris
i fins i tot
algunes veus
havien reclamat
en la mesura
del possible
la construcció
d'un aparcament
de superfície
gratuït
però sembla que
tampoc
la planificació urbanística
de la zona
no ho permet
del tot
senyor Roca
ara parlaré
com a alcalde
de la següent
ara em posaré
el gorro
d'alcalde
de la següent
aviam
l'estació
té un pàrquing
soterrat
de 600
no soterrat
sembla soterrat
realment no és
de 600
i escaig
places d'aparcament
amb aquest aparcament
en teoria
es dona resposta
a la demanda
de l'estació
també és veritat
que amb l'entrada
en funcionament
dels trens avant
l'usuari
hi ha molt més usuari
per tant
convindria
ampliar
aquestes places
d'aparcament
l'estació
està situada
en un paratge
natural
que està protegit
per l'Ajuntament
de la següent
hi ha una sèrie
de boscos
que estan protegits
l'Ajuntament
de la següent
no diu
que no s'hagin
de fer
places d'aparcament
que s'han de respectar
aquests boscos
i que les places
d'aparcament
noves
s'han de fer
integrades
amb el paisatge
igual que s'ha fet
en les places
actuals
a banda d'aquí
hi ha com una
guerra
de preu
que es diu
que és molt car
l'aparcament
de l'Ave
jo us puc dir
jo soc usuari
d'altres places
d'aparcament
aquí a la ciutat
i personalment
per la meva vida laboral
m'hi ha hagut de traslladar
a Barcelona
a treballar
de l'estació
de Rodalies
de Tarragona
cap a Barcelona
que l'usuari
de Rodalies
és treballador
estudiant
bàsicament
és tot zona blava
no n'hi ha cap zona
d'aparcament
i és molt dificultós
per una persona
que s'hagi de traslladar
a Barcelona
cada dues hores
canviar el tiquet
a més a més
que és un preu
prohibitiu
una plaça
d'aparcament mensual
a l'estació
del camp de Tarragona
de la següent
costa 36 euros
al mes
jo actualment
per venir a treballar
a Tarragona
tinc llogada
una plaça
d'aparcament
escolti
jo no pago
més de
pago
quatre vegades més
del que costa
una plaça
de pàrquing
llogada
24 hores
vigilada
i coberta
a l'estació
del camp de Tarragona
potser
estem d'acord
que han de ser
cada bé
aparcament gratuït
i o cada bé
aparcament
a un preu
accessible
per a l'usuari
de l'estació
però sisplau
no traslladem
no demanem
als altres
que ens
solucionin problemes
que nosaltres
a casa nostra
no som capaços
de solucionar
els
viatgers
de primera
i de preferent
tenen la plaça
d'aparcament
coberta
amb el bitllet
i 24 hores
a l'estació
té un cost
de 14 euros
a l'estació
14 euros
al dia
24 hores
jo aquí
Tarragona
en aquest moment
per 4 hores
estic pagant
9,80
i a l'usuari
del tren
d'alta velocitat
en la majoria
és un usuari
de vacances
o és un usuari
d'empresa
de negoci
jo crec que no cal
treure les coses
de mar
evidentment
l'Ajuntament
de la Seguit
està perquè
es faci un pàrquing
més gran
però integrat
amb el consum
paisagístic
un aparcament
que segons
vostè
per tant
hauria de ser
cobert
efectivament
una miqueta
com el que ja
existeix
es pot duplicar
el lloc existent
estem d'acord
en que hi hagi
preus
assequibles
per aquest apartament
estem completament
d'acord
el que no estem
d'acord
és malmetre
tota una massa
buscosa
protegida
per fer
un gran
aparcament
de superfície
aquesta equació
de l'aparcament
també són
aquestes negociacions
que tenen
assebrades
amb foment
no
el contracte
que tenim
de negociacions
tancades
al moment
de posar en marxa
l'estació
assenyia
les aigües
residuals
el subministrament
d'aigua potable
els accesos
el pla de seguretat
de l'estació
i
la il·luminació
i cessió
de les carreteres
no hi ha per tant
oberta
a hores d'ara
una negociació
en aquest sentit
sí
s'ha obert
sobretot
en la senyalització
de l'aparcament
en superfície
però això
són fronts nous
que es van obrint
a mesura que
es va veient
el funcionament
de l'estació
l'estació
ha estat un èxit
el primer any
havia calculat
a dir
uns 200.000
usuaris
i va haver
prop de mig milió
en aquest moment
amb l'entrada
del sabant
encara molt més
el funcionament
de l'estació
ha estat un èxit
però són coses
que s'han d'anar
corregint
i segur que
en el temps futur
en sortiran
de noves demandes
que s'hauran d'adequar
per intentar
que el viatger
estigui el més còmode
possible
i tingui el servei
més al seu abast
possible
altres coses
que han sorgit
contínuament
és el tema
del taxi
a l'Ajuntament
de l'Ajuntament
de Forafort
crec que han fet
un tema
han obert la porta
fins i tot
massa
creant un precedent
buscant un consorci
del taxi
del camp de Tarragona
qual cosa
no s'adulta
a terme
fins avui
i en aquest moment
estan pensant
restringir
aquesta entrada
de vehicles
d'altres procedències
que no siguin
els propis municipals
doncs no hi ha cap ciutat
que entrin taxis
d'altres llocs
a carregar
senyor Gaudel Roca
ho hem de deixar aquí
realment
l'entrevista
ens ha permès
repassar
moltes qüestions
d'actualitat
a més hem tocat
les seves dues vessants
polítiques
com a president
del Consell Comarcal
d'Alta Argonés
i també
en aquests instants finals
com a alcalde
del municipi
de la Seguita
senyor Roca
moltes gràcies
felicitats
per aquest primer any
al càrrec
i de ben segur
que tornarem a parlar
per fer balanç
de la seva gestió
doncs moltes gràcies
a vosaltres
i quedo a la vostra disposició
com sempre
a rebeure
bon dia
adieu bon dia