Passen gairebé cinc minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora.
Ja us havíem anunciat en el sumari del programa
que avui parlaríem d'una d'aquelles qüestions
que ocupa i preocupa molta gent en les últimes setmanes
i en els últims mesos, perquè es parla, i molt,
de les hipoteques, del preu de les hipoteques
i de l'índex de referència de les hipoteques.
Aquest índex Euribor, que, per exemple,
ha tancat el 2007 ja molt a prop del 5%.
Això vol dir que durant tot un any, durant el 2007,
s'ha produït un increment de gairebé un punt
en aquest índex de referència al nostre país
pel que fa a les hipoteques.
De tot això i de la repercussió que pot tenir
en aquest moment en les economies demòstiques
de moltes famílies, i tot això coincidint amb l'aparició,
amb l'anunci d'algunes dades econòmiques,
en fi, certament negatives,
de tot això avui en volem parlar amb un expert
com és el director de màrqueting de Caixa Tarragona, Ramon Puig.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
L'índex Euribor, que és aquesta paraula,
l'índex de referència de les hipoteques,
ha pujat molt, més del que podíem preveure ara fa un any?
A veure, de fet, alguna vegada que he vingut a aquesta casa
i he donat el mateix missatge, no?
El que passa és que potser durant molt temps
hem tingut l'Euribor amb mínims històrics,
ens hem acostumat, ens pensàvem que això era una situació
que duraria, i ja hi havia veus que dient,
això pujarà, i al voltant del 4 al 5
és l'Euribor com haurà d'estar en la seva situació normal,
com hauria estat abans,
i com, de fet, les hipoteques de tipus fix
que es donen a altres països europeus han estat.
Per tant, dius, home, està molt més alt
del que havia estat fa dos, tres anys,
però, d'alguna manera, com l'Euribor és un índex
que va amb un cert retard,
que recull en uns mesos de tot un comportament,
d'alguna manera ja l'estàvem veient,
i ara potser sí que ja està en una situació
ja, diguéssim, que ha tocat sostre,
per dir-ho d'alguna forma,
i ara s'estabilitzarà i pot passar inclús
que corregeixi una mica a la baixa, no?
A la baixa.
En tot cas, el missatge és l'Euribor,
entre 4 i mig i 5 és el seu estat,
que els experts en això creuen que és on se la deu moure, no?
I no preveieu que hi hagi més alces en aquest 2008?
Això és molt complicat, no?, la macroeconomia.
En tot cas, depèn de moltes coses,
però el que estan dient els mercats,
ara dius, bueno, què diu el mercat que farà d'aquí un any,
no indica que l'Euribor vagi més amunt.
De totes manes, amb els augments que s'han anat prodint
al llarg dels 12 últims mesos,
o, en fi, l'últim any, bàsicament,
això, la repercussió directa que està tenint
en les persones que tenen hipoteques,
que són clients de Caixa d'Arona o qualsevol altra entitat,
quina és en la pràctica, quin efecte està tenint?
Home, depèn de la hipoteca,
perquè les hipoteques habitualment no estan revisant tipus
i revisant el preu,
el resultant surt de dos components.
El que ens diu l'índex de referència,
que és Euribor, que és l'habitual,
o l'IRPA, que és un índex que s'havia utilitzat
molt en temps enrere, que és de les caixes,
que és una mica més alt,
i després del diferencial, d'alguna manera,
Euribor més, per exemple, nosaltres tenim una proposta comercial,
una proposta de producte que es diu Euribor més 0,30.
Doncs el preu final surt d'aplicar aquest índex
més el diferencial que s'acorda.
I això, a més a més, es revisa cada any o cada sis mesos.
Per tant, el moment que toqui revisar,
el moment que hagi contractat aquella persona,
per exemple, si l'ha contractat el mes de febrer
i té una revisió anual,
el mes d'aquí, el febrer següent,
doncs trobarà que la seva quota haurà pujat.
Per què?
Perquè l'índex de referència que va contractar en aquell moment,
si, per exemple, estava el 4,
ara està el 4,70.
Això té un impacte important.
Ara bé, jo aquí vull donar un missatge de tranquil·litat,
un missatge d'alguna manera de desdramatització, no?
És a dir, amb el sentit de dir,
habitualment, i jo diria,
i ara em poso la mà de pell,
la pell de caixa de terrorisme,
nosaltres, el moment que autoritzem,
un client entra a la porta i diu,
vull una hipoteca, vull comprar un pis,
vull una hipoteca, vull una solució de finançament
per pagar el meu habitatge,
i hi ha una anàlisi de risc, no?
I d'alguna manera, quina és aquesta anàlisi?
Dius, bueno, a mi em donaran una hipoteca,
no me la donen.
I és molt senzill.
És la capacitat d'un dotament d'una persona,
o d'aquella parella o d'aquella unitat familiar.
Si aquella és,
posem per cas que és una parella, marit i muller,
i que té uns ingressos mensuals de 2.000 euros.
Doncs, aquella família, com a molt,
podrà fer front a una quota mensual de 1.000 euros.
Si aquella persona té uns ingressos
de, posem per cas, 1.800 euros conjunts,
i volen un habitatge,
que la quota que els surt és de 1.000 euros,
lògicament ja no hauran aprovat aquesta operació.
Això passa avui, en moment zero,
però això ho dic perquè quan al seu moment,
segurament, van contractar una hipoteca,
ja es va tenir en compte.
És a dir, d'alguna manera,
aquella operació, si va ser ben analitzada,
avui aquest impacte no ha de ser tan fort
com perquè no puguin pagar-hi.
Que pot ser que tingui un impacte de 100 euros,
bueno, és veritat,
però que d'alguna manera,
una família amb uns ingressos recurrents,
amb uns ingressos estables,
doncs d'alguna manera,
i que va fer una compra d'un habitatge,
doncs, a la mesura de les seves possibilitats,
i que també va haver un anàlisi rigorós,
que habitualment les entitats financeres
que operem per aquesta zona, doncs, ho són,
doncs, crec que no ha d'haver problemes, no?
És a dir, tothom que tenia contracte d'una hipoteca,
ha dit d'una manera molt planera,
ha de poder fer front a aquest augment de l'Euríbor
i el seu impacte directe en la hipoteca corresponent.
Exacte.
Si ara, amb aquest comentari, és veritat,
va haver, potser sis més enrere,
quan va haver el canvi ja a la pujada forta de l'Euríbor,
va haver inclús una consigna del Banc d'Espanya
de dir, escolta, acostumeu-vos,
com fan els nostres vins europeus,
a contractar hipoteques fixes.
En aquest país, menys del 5% de les hipoteques són fixes,
perquè la gent està habituada a hipoteques variables.
Això ha canviat? No.
No ha canviat.
És a dir, la gent segueix contractant hipoteques variables
perquè és l'estàndard d'aquí i la gent està habituada a l'estàndard.
El que ha portat, i això és el que hem fet
i potser seria una de les conseqüències d'aquesta nova situació,
és que s'han desenvolupat instruments, productes de protecció de tipus.
Què vull dir amb això?
Per exemple, una cosa que estem fent avui nosaltres a casa nostra,
un senyor que diu, mira, jo ara,
quan vaig contractar l'hipoteca no em preocupava amb l'Euribor,
la pujada, però ara em comença a preocupar.
I, per si cas, no vull que l'Euribor pugi més als 5%.
Doncs hi ha productes que permeten això,
llençant la contractació que se'n diu un swap o un cap,
que tu mai pagaràs més del que tu hagis acordat.
És a dir, mira, jo vull comprar,
jo vull que no vull pagar més de l'Euribor al 5%,
o 4-8, m'ho estic inventant, però, per exemple,
al 5% o al 5-25.
Doncs tu, automàticament, mai pagaràs més,
o durant 3 anys, perquè són productes de 3 anys,
o 5 anys, pagaràs més.
O, una altra situació que també estem fent molt,
inclús més, és que el que en diem
és estructures mixes o hipoteques mixes.
Que els 3 primers anys tingui un tipus fix,
i a partir del 4-any, com potser la família ja està més còmode,
pugui anar una altra vegada a tipus variable.
És a dir, jo els 3 primers anys vull pagar un tipus fix,
sé que, passi el que passi amb l'Euribor,
sempre pagaré el mateix, per tant, no tindré sorpresa
amb la quota mensual durant 3 anys,
i a partir del 4-any ja m'aniré amb hipoteca variable.
Aquest tipus d'estructures, que fa dos anys, un any,
no eren gaire habituals, avui són molt habituals,
és més, nosaltres estem, d'alguna manera,
parlant quan el client acaba de revisar la hipoteca,
o està a punt de revisar la hipoteca,
com vull dir, revisar la hipoteca, vull dir,
ara li tocarà mirar a quant té l'índex de referència
perquè li surti el preu nou,
a partir dels seus seguents 6 mesos o un any,
doncs parlem amb ell de, mira, estàs bé, no estàs bé,
vols una innovació d'allargament de període,
que també és una altra opció,
vols un instrument per protegir,
en funció de la preocupació del client,
doncs decidim fer modificacions de la hipoteca.
I aquest, precisament, aquest canvi d'estructura
que els tres primers anys, o els tres anys següents,
sigui fixa, està tenint molt bona acollida.
I s'han endurit les condicions per concedir hipoteques,
és a dir, les entitats financeres en general,
com sembla que s'ha vingut a dir en els últims mesos,
s'han endurit les condicions,
sobretot arran d'aquesta crisi hipotecària
que va haver-hi als Estats Units
i que ens va alarmar tant el passat estiu?
Això és veritat o no?
A veure, és...
Sí, no.
Jo diria, si parlem amb el nom de caixeta...
El client normal, el mortal de les mortales,
és a dir, aquell client que treballa, té el sou i...
El que té una nòmina.
Aquesta nòmina i la seva parella i té una nòmina,
aquests senyors poden anar tranquils
amb una entitat financera,
o poden venir com a mínim...
Jo puc parlar amb el nom de caixeta ronar
i li donem fins al 100%.
És a dir, nosaltres hem canviat l'oferta comercial?
No.
Seguim donant fins al 100%.
No hem canviat el preu.
Què ha passat?
Per tant, això seria el no.
Però nosaltres seguim igual que abans.
I dius, què ha passat?
Doncs han passat coses.
La primera conseqüència és que potser
no s'ha notat més és en determinants segments.
La crisi dels Estats Units, el que ha portat...
Espanya, diguéssim, no té prou estalvis.
Les entitats financers no tenen prou estalvis dels clients,
per això després deixar-los en forma de crèdit
a les gentes que volen comprar un habitatge.
Per tant, hem d'anar a altres països,
hem d'anar a altres entitats,
que en canvi sí que tenen excedent de depòsits,
perquè nosaltres puguem seguir donant resposta
a aquesta demanda d'inversió.
La crisi dels Estats Units ha portat...
És com si, diguéssim, fent un símil,
és una empresa dels Estats Units,
ha fet suspensió de pagaments
i té molts clients repartits per Europa
que potser han quedat afectats
i, per tant, potser no podran pagar.
Per tant, això ha creat una crisi de confiança
en el sentit que les entitats
no es deixen diners entre ells.
Què vol dir això?
Que les entitats financeres
tenen menys diners al calaix
per donar crèdit.
Per tant, quan tens menys diners al calaix
per donar crèdit,
què fas?
Endurir, sobretot amb aquelles operacions
menys rentables o que tenen més risc.
Un segment que està sortint en els diaris
que ho està patint
és el sector del promotor.
És a dir, el promotor fa un any, dos anys,
amb unes creixements de ventes molt importants,
amb un dinamisme molt importants,
doncs té unes condicions de finançament
per part de les entitats molt bones.
Pràcticament les mateixes o millors
que un particular.
Avui, donar un prèstic de promotor
des d'una entitat financiera té risc.
Per què?
Perquè ja estan donant molts milions,
que allò s'aguanta,
perquè darrere vol dir
vendre 50-100 habitatges,
que si avui no es venen,
perquè no s'estan venent
amb el rime que s'estan venen,
doncs té un risc
que aquell promotor
no pugui tornar els diners.
Per tant,
ha hagut un enduriment
de les condicions del promotor
i és veritat
que alguna entitat
que també,
sabent,
que inclús ha dit
jo vull prioritzar aquest segment
i amb aquest deixo.
Però més enllà d'això,
diguéssim que
nosaltres no podem parlar
de cap més situació.
Nosaltres, per exemple,
amb els promotors
seguim donant un finançament,
és veritat que no el mateix preu
que ara,
però això ho són conscients
ells i ho és conscient tothom.
Qui també s'ha endurit?
home,
doncs potser és veritat
que aquell client
que en condicions objectives
no se li havia de donar
una hipoteca
què vol dir amb això?
Que si tu miraves
els seus ingressos regulars
i solvents,
doncs no podia fer front
amb aquella quota,
se li havia dit que no
del moment zero.
I hi ha alguna entitat
o alguna,
diguéssim,
algun operador
especialitzat
en aquest tipus d'operacions
que les acceptava.
Apoyat amb què?
Amb creixement de preus.
Apoyat
amb que hi havia molta demanda
i que encara no estava
havent morositat.
Al moment que els preus
s'han parat,
al moment que ha començat
a aparèixer morositat
de qualsevol manera
d'aquest col·lectiu
menys solvent,
doncs això s'ha parat.
D'alguna manera,
però entitats,
diguéssim,
Caixes Estalvi,
Caixa Tarragona,
la seva activitat
seguís igual que abans.
Per tant,
no ha notat res.
Al contrari,
nosaltres,
el pla comercial,
diguéssim,
com guanyarem diners
el 2008
seguissin sent les hipoteques.
I aquest és el missatge
que estem donant.
Si haguéssim de fer
una fotografia
de la realitat
de concessió
de prèstecs hipotecaris
que fa una entitat
com Caixa Tarragona,
la fotografia d'ara,
quin tipus d'hipoteques
són les que predominen,
si és que podem parlar
d'una majoria
d'una quantitat de diners
i amb quin perfil
de clients?
El parc,
si agafem tot el parc viu
que tenim d'hipoteques,
ara l'hipoteca mitjana
són 150.000 euros.
Això vol dir
que agafa les últimes
i les antigues.
Una nova
supera, lògicament,
els 200.000
i està cap als 250.000 euros.
També és veritat
que això està canviant molt.
Abans,
la vida mitjana
d'una hipoteca
no s'anàvem més enllà
dels 10 anys,
12 anys,
això està canviant.
Avui estem fent nosaltres,
per exemple,
som una de les entitats
que estem fent operacions
fins i tot fins a 50 anys.
I avui també n'estem fent.
I quina seria
la mitjana
de vida d'una hipoteca
aproximadament?
No, ara estan
corant cap als 40 anys.
La mitjana?
Sí, sí.
Els últims,
l'actual.
Si em dius la mitjana
de tot el parc
baixaríem cap a 25.
Però si em dius
què estem fent ara
doncs costa més
cap als 40,
és més 40 que 30.
Però bé,
això clar,
cal veure que ja
depèn molt del lloc.
El que és Barcelona,
el que és Madrid,
tot el que és l'àrea
metropolitana,
les grans ciutats,
el preu de l'habitatge
és molt alt.
D'alguna manera,
això hauríem de segmentar,
abans potser fa...
I de forma molt ràpida.
Avui poques operacions
són de 30 anys ja.
També,
en canvi,
encara domina
fins al 80%.
Tot i que
ja hi ha bastantes operacions
que superen el 80%
de...
És a dir,
sobre el valor
de l'immoble
encara domina
fins al 80%.
Però també,
cada vegada,
estem donant més
hipoteques
per sobre el 80%.
Per tant,
també una mica
donant resposta
de
esteu tancant
la ixeta
a clients
que no tenen
un 20%
del valor
d'un immoble
estalviat,
no.
Li donem altres alternatives
com, per exemple,
no lògicament
que hi hagi un avalador,
però pràcticament
el preu
també és el mateix.
Per tant,
podríem dir
conseqüències,
la mateixa
que el preu
de l'habitatge.
Com el client
pot pagar
fins a una quota,
què s'ha fet
per poder
donar resposta
a aquesta demanda?
Doncs, home,
allarguem operacions
i, de més veritat,
si fa uns anys
tothom tindria
l'estàndard aquell
el 33%
del salari
i ho dedicàvem
a la hipoteca,
avui és més
el 40%
i el 45%,
fregant el 50%
amb alguna operació
molt concreta,
però hi estaria
més entre el 40%
i el 45%
que el famós 33%,
que a vegades
parlant amb col·legues
a França,
per exemple,
està regulat
que és el 33%.
Hi ha un o tot
un descens
en la concessió
d'hipoteques
aquests últims mesos,
ara que es parla
tant de la frenada
del mercat immobiliari?
Això és com tot,
quan veiem un got
ens el veiem
mig buit
o mig ple.
Ara parlem
aquests dies
més a la premsa,
coi,
ja ha pujat l'atur,
no?
Però estem encara
amb creació
d'ocupació,
el PIB d'aquest país
és superior
al de la mitjana europea,
per tant,
encara estem
en un moment bo
amb hipoteques,
home,
si venim creixements
del 25%,
si estem creixent
un 15%,
és menys bo,
però estem,
hem crescut
aquest 2007
un 15%
amb hipoteques,
per tant,
no és un mal any.
És mal any
si ho comparem
amb el 2006?
Evidentment,
perquè van créixer
un 25%
i perquè les previsions
eren seguir creixent
amb el ritme
que ho estàvem fent.
Però d'alguna manera,
si ho mirem fredament,
no ha sigut un mal any,
el que passa
és que no té,
lògicament,
el dinamisme
que venia
del 2005
i del 2006.
Però aquí també
potser hem notat molt
el que és
la via promotor,
la compra d'habitatge nou,
és a dir,
ha hagut un alentiment
i això també
s'està tornint
al moment de clients
que volen finançar
la seva vivenda nova.
I aquest descens
en el ritme de creixement
de les hipoteques
el 2008
el preveieu?
Que continuarà?
Encara anirem baixant més?
Potser el creixement
serà encara més inferior
al 15%
que comentaves?
De fet,
això,
hem acabat un 15%
perquè...
Fent la mitjana.
Exacte, exacte.
Per tant,
dius,
com anirà?
Nosaltres,
en aquest sentit,
el que preveiem
és que volem
seguir creixent
en hipoteques,
però no només
amb aquella persona
que compra ara
un habitatge,
ja sigui nou
o de segona mà,
sinó que també
el que volem potenciar molt
i el que estem treballant
molt comercialment
és amb el canvi
d'hipoteca.
És a dir,
clients, per exemple,
que són de Caixa Tarragona
perquè, pel que sigui,
la hipoteca
la tenen a casa nostra.
Doncs pot tenir
una necessitat
de millorar el preu,
de que vol finançar
un cotxe,
el que sigui,
o ja té un prèstic
i té una hipoteca,
doncs vulgui convertir-ho
tot en un prèstic hipotecari.
Totes aquestes situacions,
doncs nosaltres creiem
que hi ha una demanda
potencial
i volem,
d'alguna manera,
complementar
o suplir
aquesta reducció
de la acceleració
de la demanda
de vivenda nova
o de segona mà
amb un canvi d'hipoteca.
Sobretot en poblacions
que estem arribant
o que per la nostra presència
tenim recorregut,
doncs allà
esperem centrar
el nostre esforç.
Per acabar,
i més enllà
estrictament del tema
d'hipoteca,
tot i que també
pot tenir un efecte,
això que comentàvem ara
de manera tangencial,
les últimes dades
econòmiques
generals
que són
prou negatives,
el tema
de la inflació,
de l'atur,
aquesta sensació
psicològica
que s'ha creat
en les últimes setmanes
i mesos
sobre que la situació
econòmica
del país
i del conjunt
de l'estat espanyol
s'ha empitjorat
a marxes forçades
fins i tot diríem
perquè fa uns mesos
estaven parlant
de grans dades econòmiques
que eren
molt positives.
Tot això
des d'una entitat
financera
com la vostra
creieu que pot tenir
efectes,
noteu ja els efectes
en els vostres clients,
en fi,
quina previsió podeu fer
i quina anàlisi
feu de la realitat actual?
És això,
donar una resposta
molt global
és complicat
o simplificar la realitat
el que passa
és que
insisteixo
en el missatge
d'abans,
depèn del que mirem,
és a dir,
dius,
el segment
de la
de la construcció,
perdó,
el segment
de la promotor
i la construcció
està notant
enrere,
evidentment,
i això ho estem veient,
nosaltres ja ho veiem
més enrere
amb què ja es presentàvem
menys operacions,
que veiem també
que hi havia més dificultats
amb la venda
de pisos nous
i també ho estem veient
ara
amb la destrucció
d'ocupació
amb la construcció.
Ara bé,
en el camp particular
el consum
ha anat bé,
aquests dies
l'estat ha anat bé
i, per exemple,
un indicador claríssim
per nosaltres
que és l'empresa,
nosaltres d'alguna manera
aquests últims anys
també hem fet
una actuació important
d'impuls
del segment
d'empreses,
és a dir,
sobretot finançament
a empreses,
petita i mitjana empresa
i estem en creixements
més del 25%,
i aquest 2007
ha sigut un any
excel·lent
per a les empreses.
Què vol dir això?
Que les empreses
estan invertint,
que les empreses
s'estan preparant
per a seguir creixent.
Per tant,
si mirem
el mirall
de les empreses,
no la no immobiliària
o no la constructora
que és veritat
que l'ha sigut
un dels pilars
d'aquests últims anys,
doncs hi ha un dinamisme
important.
Amb els comerços,
el mateix,
amb el particular,
doncs on hem tingut la mora?
on hem trobat problemes
d'un client
que no puc pagar
la hipoteca.
Ha sigut
amb col·lectius
molt concrets
i amb situacions
molt concretes.
Per tant,
seguiria
amb aquell missatge
de tranquil·litat
i mirem-nos
al got
més ple
i no més buit
perquè d'alguna manera
estem encara
en un creixement econòmic,
estem en un moment
que en diem
d'una certa
desalentització,
però d'alguna manera
aprenem
un 2008
de creixement.
Doncs així
acabem
amb aquest missatge
certament tranquil·litzador.
Acabem
després d'escoltar
com dèiem
aquests últims
i les 6 setmanes
totes aquestes dades
econòmiques
que donen a entendre
l'inici
d'un període
de crisi econòmica.
Acabem.
Ramon Puig,
director de màrqueting
de Caixa Terrona.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.