Saludem el perpetuador de les festes de Santa Tecla,
en Rafel Lluís.
Rafel, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Felicitats.
Gràcies.
I deixi'm saludar també el senyor Antoni Coll,
exdirector del diari de Tarragona,
encara vinculat a aquest esrotatiu de la ciutat.
Senyor Coll, bon dia i bona hora.
Bon dia.
L'Antoni Coll és, no ell com a persona,
però sí que representa al diari una institució
que enguany es rebrà el títol de tacler.
Felicitats també per la part que li toca.
Moltes gràcies. Està il·lusió, sí.
D'aquí uns instants parlarem amb la Sònia López,
telefònicament, una de les responsables de Chartres i Fusió,
l'empresa que comercialitza Chartres a Catalunya i a l'estat espanyol.
La gent de Calçats Núria, uns altres dels taclers,
els tenim fora de Tarragona aquests dies,
arriben diumenge, just el dia de la crida,
per rebre el reconeixement.
Ens esperarem el diumenge a felicitar-los.
I l'altre tacler que consta al programa,
en Josep Maria Macíes,
finalment ha declinat aquesta invitació
i, per tant, no tenim avui l'oportunitat de saludar-lo.
ha rebutjat la possibilitat d'obtenir aquest títol de tacler.
Rafel Lluís, què suposa per vostè rebre el títol de Perpetu d'O?
En primer lloc, molta il·lusió,
molta responsabilitat
i continuar fent feina per Tarragona
i per les festes tancades amb més ganes i amb més il·lusió.
Escolta, crec que en primer terme hem de desfer un malentès
perquè el programa, el Rafel Lluís,
se'l cita com a Diable a Bora Mar del Serrallo.
Això és cert.
Cosa que és certa.
Però com a portant de la víbria,
em sembla que ja no n'anem bé.
No, això no n'anem bé.
Jo, portant de la víbria, no ho he sigut mai.
He sigut un dels impulsors
per recuperar la víbria al Seguessi Popular de Tarragona
i, portant, només vaig intentar portar-la
quan l'estaven en construcció
i la cosa no era per mi.
Per què no?
Perquè jo soc una persona més aviat poca cosa
i 83 quilos són molts quilos per mi,
ni que el pes estigui molt ben compensat
i, com tots sabeu,
hi ha una dona que porta la víbria actualment.
Bueno, actualment, des del començament.
Però vaja, tenies clar que això de portant no...
Res de res.
Res de res.
Com va començar la història,
la trajectòria de Rafael Lluís
amb les festes de Santa Tecla?
Doncs va començar per una inquietud
que tenien la gent jove del barri
i, per aprofitar els timbals
que sortien a la professor de Sant Pere
i la Mare Déu del Carme,
van dir, què podem fer?
Pensant, pensant, una colla de diables.
Això quin any deuria ser?
Això era l'any 1989.
Doni, no.
Sí, sí, ara farà...
L'any que ve farà 20 anys.
i vam començar a treballar
i va sortir la colla de diables.
Hi ha gent que no apostava per ella,
però al final se van poder introduir
i després van pensar
quina forma tenim per entrar
dintre del seguici popular de Tarragona.
L'única forma que era,
ja que com a diables no hi podíem estar,
perquè hi havia la colla de la ciutat
i en aquella època se va fer el protocol del seguici popular de Tarragona,
vam dir que teníem moltes ganes,
doncs teníem que recuperar alguna cosa per integrar-se
dintre del seguici popular de la ciutat.
Doncs que, com érem un grup de foc,
vam fer el projecte d'una bèstia de foc
que va sortir la víbria.
I així va anar?
I així va anar.
I de l'any 1993
estem incorporats amb la víbria
dintre del seguici popular de Tarragona.
I la víbria enguany compleix 15 anys,
ja en parlarem d'aquí uns 15 anys,
ens acompanya de fet el cap de colla de la víbria,
l'Ivan Luna,
el saludarem d'aquí uns minuts,
també parlarem telefònicament
amb la Dolors Sanz,
que és l'escultora, crec que de Vilafranca del Penedès,
que està treballant, de fet,
a última hora,
en aquests moments està acabant de treballar.
Mira, ho he de tindre acabat per demà,
perquè demà la tenim d'anar a buscar,
perquè diumenge,
junt amb l'exposició fotogràfica,
que és una recuperació dels 15 anys de la víbria,
també farem la presentació de la restauració.
O sigui que, vaja, treballant a última hora,
però amb poc temps de marge,
amb el compte enrere.
Això és molt normal,
que totes les entitats treballem a última hora,
però la veritat sí que dicte,
al final surt la feina ben feta.
Senyor Colla,
el diari de Tarragona compleix enguany 200 anys,
que Déu-n'hi-do, que es diuen aviat,
a partir de quin moment,
si tenen controlats,
quan el diari de Tarragona
començava a parlar de les festes de Santa Tecla?
No recordo ara l'any en precisió,
però molt aviat,
sens dubte,
perquè les festes de Santa Tecla són molt antigues,
i el diari,
clar, quan va néixer el diari,
va ser l'any 1808,
llavors hi havia les preocupacions
de les que estava en guerra,
perquè era la guerra del francès,
i fins a l'any 13,
en què Tarragona va quedar completament destruïda,
i 300 habitants van romant d'aquí un mes,
perquè realment va marxar tothom,
ho van matar molts,
i aquests anys no es pot parlar de festes,
però a partir d'aquell any
ja les festes van tornar,
i sempre amb més o menys qualitat,
però s'han anat celebrant,
i el diari sempre ha acudit,
fidelment,
a cobrir les festes.
Bàsicament,
com es feia al començament,
que se'n notes molt curtetes,
avisos i comunicats,
i després hi ha,
doncs d'una altra manera,
i a la meva època hi ha,
naturalment,
amb extres i números monogràfics,
dedicats a les festes,
pàgines especials,
en fi,
intentar cobrir al màxim
totes les moltes activitats que es fan.
Doncs ja ha estat de fet director
durant molts anys
al diari de Tarragona,
ha estat per tant el màxim responsable
del tractament,
del seguiment que es feia
de Santa Ticle,
a les pàgines del seu diari,
i ens podrà confirmar de ben segur
que durant aquestes èpoques,
durant aquests dies,
a mitjans de setembre,
el diari,
home,
no sé si dir que es ven
més que mai,
però hi ha un gran interès,
sobretot,
per consultar el programa d'actes
per la gent de les entitats
a veure com se les deixa
del tracte del dia anterior,
el referme dient que sí o amb el cap,
no?
Segur que sí.
Sí, sí, sí.
Jo soc una de les persones
que a part que cada dia
compro el diari,
doncs aquestes festes
sempre miro
si hi ha alguna ressenya especial
de les festes,
alguna entitat
que celebrarà alguna cosa,
més que res,
per participar-hi i anar-hi.
Són unes festes
que des del diari
nosaltres hem pogut apreciar
més que ningú
la quantitat de persones
i d'entitats
que s'hi involuquen,
pel seu cas,
per exemple,
de Rafael Lluís
i d'altres persones
que d'una manera o d'una altra
col·laboren amb les festes
i són les que les produeixen.
Però el mateix que passa
amb d'altres,
per exemple,
també les festes de Sant Magí
i a la Setmana Santa.
Tarragona té un caire associatiu
molt important
i les festes
sí que hi ha l'Ajuntament
al darrere
i s'ha d'anar moltes vegades,
però també hi ha
molta societat civil
que ara es diu
que està col·laborant
i que està
duent a terme tot
i al cap de cada colla
d'aquestes,
doncs hi ha
alguna persona
sempre que és
la que esmerxa
tots els esforços necessaris
per portar-ho a terme.
A més,
segurament,
hi ha fins i tot
entrant en un terreny
més professional,
més periodístic,
fins a cert punt,
suposo que el tractament
de les festes de Santa Tegla
és un dels tractaments,
una de les èpoques de l'any
més complexes de tractar
perquè es requereix
molta gent treballant,
s'han de cobrir molts actes,
les pròpies gent
del Seguissi demana,
per exemple,
suposo que a Rafael Lluís
li agradarà
que el diumenge
el diari de Tarragona
com la resta
de mitjans de comunicació
facin una fotografia
de la inauguració
de l'exposició
del Pati Arrèix Joma I
i és complicat
poder contentar tothom.
Nosaltres dediquem
bàsicament,
naturalment,
tots els redactors del local
aquest és quan són
i els fotògrafs,
tenim sis fotògrafs
i també,
bueno,
hi ha vegades
que hi ha sis actes alhora,
no ens sobrem mans,
no,
ho cuidem especialment,
sabem que el lector
l'endemà
el que vol és veure,
es vol veure reflectit
allà el que hi ha hagut
i també vol veure
anunciar
el de cada dia,
encara que es doni
el programa el primer dia,
com que duren bastants dies,
doncs cada dia
s'ha de donar
el que passa l'endemà
i si pot ser
d'una manera localitzable
perquè algú pot pensar
amb el carrer major,
el carrer tal,
la passa a les cols,
però la gent de fora
que n'hi ha molta
que també arriba
per les festes
volen saber
on són aquests indrets
i s'ha d'explicar
la tradició
de cada any,
no es pot donar per sabut,
perquè sempre hi ha gent
que arriba per primera vegada.
Les festes de Santa Teg
a més tenen aquests actes
que són multitudinaris,
és el cas de la processó
de la Cercavila,
però que,
parlant en termes
més periodístics,
estrictament,
el fet noticiable
és el mateix dels darrers anys,
la processó
manté en línies general
la mateixa estructura,
té un nombre
de participants últimament
similars
respecte d'un any a l'altre,
per tant,
això també suposa un repte
perquè has d'informar
d'un gran esaveniment
però que no té una novetat,
no té segurament
un fil a partir del qual
l'estirà,
però la gent
en demana
moltes fotografies,
demana un bon text,
això ha de ser difícil
de compaginar també.
Bueno,
es procura donar-li
alguna pitzellada
d'originalitat
cada any,
perquè si no,
se'n fa fora mateix quasi,
però bueno,
de dos modus,
els actes principals
s'han de cobrir
i la manera de cobrir-los
bàsicament
és estar allà present
i veure
les incidències
que es produeixen,
cada any,
pot haver un any
perquè plou,
l'altre perquè passin
o altres coses,
sempre té la seva història,
cada any és diferent,
tot i que els actes
siguin bastant repetitius
d'un any a l'altre
perquè és la tradició
i és el que fa
que es mantinguin
els costums.
Rafael,
quina és la teva rutina
durant els dies
de Santa Tecla?
Mira,
jo primer lluva,
d'això te diré
que jo soc una persona
de barri
i crec
que per Santa Tecla,
ai,
crec que a Tarragona
només hi ha,
només sabeu gent
per Santa Tecla
i per Setmana Santa.
El de més restos de l'any
sembla que tothom
ens amaguem,
o sigui,
la multitud que veus
aquests dies
és una cosa
incomprensible,
perquè qualsevol dia
de l'any
vens a la Rambla,
vas a un colpuesto
i pràcticament
veus molt poquíssima gent.
Aquesta allau
que veus
de riuades
de gent
pujant cap al casc
antic de la ciutat
no es veuen...
No,
això crec que jo
o és una visió
meva molt personal,
només es veuen
dues vegades a l'any,
per Setmana Santa
i per Santa Tecla.
S'ha magis
en menor escala,
però és que per Santa Tecla
aquesta afluència
de públic a tot arreu
és una cosa impressionant.
Jo,
com les vic,
el màxim
que puc,
vaig generalment
de fa uns anys
cap aquí
a tots els actes
que puc anar,
però clar,
l'inconvenient és que
segons quins actes
tampoc pots anar
i des de llavors
t'he de dir personalment
que la setmana aquesta
vaig adormir
a la fenya
quasi cada dia.
Això segurament
és un dels reptes
més complicats
perquè hi ha gent
que té la sort
de poder demanar-se festa
a la seva feina
per Santa Tecla,
la gent del diari no
perquè segurament
que és com més treballar
i segurament
no sé si fins a quin punt
òbviament és molest
perquè a ningú
li agrada anar adormit
pels llocs
però també forma part
segurament
de l'encant
entre cometes
de Santa Tecla,
això de compaginar
saps que treballes
la gent
fins i tot
en línia general
de la feina
òbviament hi ha excepcions
però són una mica
més comprensius
Això sí, indiscutiblement
Com es porta aquest joc
allò de treballar
vida personal
vida festera?
Doncs s'aporta
amb un anar corrent
a tot arreu
surts de la feina
ai, a les 7
hi ha aquesta exposició
o a les 7
hi ha la crida
o a les 7
hi ha d'això
després baixes
sopes una mica
d'això
clar, ja t'esperen
els companys
els companys de la colla
i tot això
a les 10
per anar a veure o a les 11
per anar a veure tal cosa
per anar a veure tal concert
o el dia de la baixada
de l'Àguila
a les 12
aquell dia
és el dia
que crec que jo
que vaig a dormir més tard
perquè
quan s'acaba
ja és a les 2 del matí
i clar
el despertador
a les 7
cada dia et sona
hi ha hagut algun any
que sí que
he tingut la sort
de poder demanar festa
però
en guany
impossible
en guany complicat
en guany complicat
hi ha algú
a qui
li faci espaci
a la gràcia
no sé si dedicar
o recordar-se
en aquests moments
quan rebrà aquest diumenge
en l'acte de la crida
aquest reconeixement
com a perpetuador
doncs me n'en recordaré
del meu pare
que fa dos anys
ens va deixar
i ell hagués estat orgullós
perquè també li agradava
molt la festa
Quina és
com a colla
com a diables
de Boramar
com es prepara
per les festes
de Santa Tegla
ja portem
en guany
portem
moltes hores
i molts dies
preparant
perquè clar
el pinguer
el 15è aniversari
de la bíblia
són molts actes
que fem
des de l'exposició
fotogràfica
que sembla que no
de 15 anys
començar a triar fotografies
ha sigut una feina
molt elaborada
per intentar
portar les millors
fotografies que tenim
des de la inauguració
al Pati Jaume
primer també
l'any 93
fins a l'última sortida
que vam tindre
a l'Aroa
a Mallorca
han fet moltes sortides
han anat a l'estranger
moltes sortides
per Catalunya
després
en guany
fem un acte nou
que és l'entrega
del xumet
a la bíblia
que és una innovació
a la festa de Tarragona
veurem com sortirà
des de l'Egoi
hem posat molta il·lusió
i esperem que vinguin
molts de crius
a portar el xumet
ara en parlarem
d'aquest acte
si us sembla
senyors
poden ficar-se els auriculars
perquè ens agradaria
saludar per telèfon
la Sònia López
ella és una de les responsables
de Chartres Difusió
és l'empresa
que comercialitza
el Chartres
aquí a la sota espanyola
a Catalunya
Sònia hola
què tal
bon dia
hola
bon dia
felicitats també
com a responsable
de Chartres
perquè Chartres
en guany
rebrà també
el títol
de taclés
sí exacte
estem molt agraïts
l'espereu amb il·lusió
suposo
sí moltíssima
moltíssima
com es viu
des de Chartres
des de l'empresa
que comercialitza
doncs això
aquesta beguda
tan típica
de Tarragona
les festes
de Santa Tecla
perquè vosaltres
tampoc no pareu
crec
no nosaltres
no parem
des d'allà fa
i d'haver
tres o quatre setmanes
ja estem repartint
els barrilets
perquè tothom els tingui
ja a partir de diumenge
quan comencin les festes
i bueno
com sempre
el Chartres
amb les festes
de Tarragona
i amb diferents actes
amb els que col·laborarem
crec que a més en guany
és habitual
que els últims anys
es prepari una edició
limitada
una edició particular
i crec que en guany
no és una excepció
no?
no és una excepció
aquest any també
tindrem
aproximadament
unes 4.000 ampolles
del Chartres groc
i unes 600
del Chartres verd
amb la contraetiqueta
amb el cartell
de la festa major
és un Chartres
per a col·leccionista
suposo
exacte
sí sí
igual que al barrilet
cada any
intentem fer un model diferent
i així la gent
no pot col·leccionar
us ha quedat lluït
el barrilet d'en guany
ens ha quedat fantàstic
tothom pot estar content
hem volgut posar
el logotip
de la casa de la festa
ja que aquest any
han sigut ells
qui han inaugurat
el seu local
i en el seu honor
també hem volgut posar-hi
el seu logotip
quan Sònia
quan heu d'explicar
a la gent de Barcelona
de Madrid
de França
els responsables
de l'empresa
aquesta febre
entre cometes
que es viu a Tarragona
durant Santa Tegla
amb el Chartres
la gent s'ho acaba d'entendre
això? Teniu constància
que passin d'altres poblacions?
Realment
a el que és la península
costa bastant d'entendre
i a França
el que passa és que
tothom parla molt
de Santa Tegla
i cada any
ve molta gent de França
a veure el que tu dius
una miqueta
la febre
que és el Chartres
aquí a Tarragona
i aquest any
nosaltres també
no us vindrà
molta gent de l'empresa
venen a veure
les festes aquí a Tarragona
O sigui que s'emparra
que són conscients
que aquí passa
entre cometes
d'algú extraordinari
Sí, sí, sí
ho saben
i estan encantadíssims
de la vida
L'invent de la mamadeta
la beguda oficial
de les festes
aquesta barreja
del Chartres groc
amb el Chartres verd
amb el granitzat
de Llimona
suposo que s'endú
la palma
aquests dies
S'endú la palma
efectivament
s'endú la palma
i com que l'any
també farem
el dia de la mamadeta
al carrer
el dia 17
a partir de les 7
de la tarda
més o menys
al costat del
Bartòfol
a la plaça del Fòrum
i tothom està convidat
a venir-hi
i gaudirà
de l'acte
Ja per acabar Sònia
hi ha algú que es queixen
als últims anys
que considera
que el preu
és massa car
que vaja
no sé si aquí
és culpa dels bars
és culpa del Chartres
d'aquí és culpa
però diu home
que aquí la gent
s'aprofita una miqueta
de tot plegat
a veure
nosaltres continuem
venent el Chartres
i venem els barrilets
el mateix preu
cada any
i després cadascú
posa els preus
que vol
i cadascú
és lliure de fer
nosaltres aquí
ja no hi entrem
vaja
tocarà rascar-nos
la butxaca
no doncs?
potser sí
però crec que val la pena
Sònia López
responsable de Chartres
gràcies per atendre
avui en directe
els micròfons
del matí
de Tarragona Ràdio
felicitats novament
i ens veiem diumenge
a la crida
molt bé
bona festa a tothom
a reveure
adeu bon dia
com has viscut
a reflet la incorporació
de nous elements
a les festes
de Santa Tegla
perquè per exemple
segurament
la febre que hi ha
ara pel Chartres
suposo que estem d'acord
parlar-ho de febre
òbviament no és la mateixa
que es vivia fa molts anys
des del 89
i el 93
s'han incorporat
els altres elements
del seguici popular
com has viscut
aquest procés
de canvi
de les festes?
ho he viscut
molt positivament
perquè des de l'Ego
ha sigut una evolució
de quan vam sortir
nosaltres
per primer cop
a l'any 1989
fins ara
hi ha hagut
una evolució total
no sé si ha sigut
en part
per ser declarades
d'interès nacional
o perquè des de l'Ego
des de l'any 89
s'han incorporat
molts elements nous
tant infantils
com grans
doncs jo crec
que això
ha sigut
perquè la festa
realcés
moltíssim
Vosaltres
senyor Coll
des del Diari de Tarragona
recorda
no sé
fins i tot
alguna informació
alguna portada
alguna notícia
d'assegada
dels últims anys
de Santa Tegla?
Sobretot
el que tinc
la percepció
és això
que ell deia
també
que cada vegada
van a més
són unes festes
que quan
nosaltres
vam començar
a atendre
des del punt de vista
del diari
els anys 80
doncs
estàvem bé
però cada vegada
han agafat més força
tant el seguissi
com cada una
de les convocatòries
això mateix
de les riades
de gent
que puja
cap al casc antic
i que no passa
la font
tot això
doncs
sempre ha sigut
però ara més que mai
aquesta és la percepció
que tenim
I us agraden doncs
les festes actualment
canviaríeu alguna cosa
si juguéssiu a fer
de regidors de festes
de l'Ajuntament de Tarragona
si tinguéssiu
aquesta potestat
durant 10 dies
els que duren
Santa Tegla
vinga va
alguns més
per preparar-ho
si tinguéssiu
aquesta potestat
què faríeu?
Doncs no ho sé
jo
ho trobo
bastant correcte
el que és tot
sempre
jo crec que són unes festes
molt dignes
per la ciutat
sempre són millorables
però jo crec que
actualment
és una de les ciutats
que fa
unes festes
pioneres
perquè hi
hi ha anat
a altres endrets
d'Espanya
i des de l'Evo
poder
perquè sóc tarragoní
i serrallenc
però les festes
de Santa Tegla
piquen molt
Ho sé senyor
que no sé si potser
a l'hora de canviar
que alguns actes
s'acabin aviat
que no se solapin
amb el tancament del diari
que si no pateixen
Sí, això millor
si ho fan
sí, millor
jo per exemple
vaig estar 8 anys
vivint a Saragossa
i allà
per exemple
les festes del Pilar
doncs
són les que
durant tot l'any
també se'n parla
i per descomptat
des del diari
que estàvem
doncs
clar
havíem de preparar-ho
molt
són festes molt importants
és lògic
perquè aquestes
tenen una gran fama
també
però bé
no desmereixen gens
des de Santa Tegla
dins la proporció
de cada ciutat
Saragossa és més gran
però pel demés
la quantitat d'actes
que es fan aquí
jo no sé si es fan allà
vull dir
és una cosa extraordinària
perquè és que ja no hi cap més
i n'hi ha per tots els gustos
sí, sí
realment
el programa d'actes de Butxaca
són 84 pàgines
que es diu aviat
estan plens d'actes molt diferents
a més
per tots els públics
diguem-ne
aquests dies
nosaltres a Tarragona Ràdio
estàvem preparant les festes
estàvem parlant
amb Perpetadors
que han rebut el títol
els darrers anys
i cap s'escapava
de l'última pregunta
i m'agradaria
que vostès
tampoc se n'escapessin
si s'haguessin de quedar
en un moment
de les festes
en un acte
amb quines quedarien
jo
amb l'entrada
a l'obraç
de Santa Tegla
tu tens clar
jo t'inclaria
amb tots els grups de foc
amb tot el seguici
és una cosa
que t'esborrona
i en el moment
però que
com a membre actiu
del seguici
ja estàs participant
tens la possibilitat
de poder contemplar-ho també?
sí, sí
ho contemplem
allò un moment
dius, es xegues a la cap
per un segon
miro que ho deixo
sí, sí
és una cosa impressionant
o quan arribes
a baix de la plaça
de les cols
que veus
tota l'escalinata
de la catedral
plena de gent
això també és una cosa
que t'esborrona
val la pena
doncs
aquestes coses que feu
val la pena
portem molts nervis
baralles entre els companys
canvis d'impressió
però al final de tot
quan la feina
se fa ben feta
te recompensa
això s'oblida
que s'excusa
d'aquests malenters
s'obliden
s'obliden
quan hem acabat la reunió
o quan hem acabat tot
si no
si aquests rancunis
entren
l'entitat no podria avançar
i el que intentem
és que avançar sempre
senyor Coll
vostè en quin moment
de Santa Tegla es queda?
jo és que coincideix amb ell
el moment de l'entrada
a la catedral
aquesta imatge
de les escales
de la catedral
d'aquella plaça
amb tota la música
i tot el seguit
ho trobo molt impressionant
també
és una cosa que t'emociona
d'estar allí
en aquells moments
per cert
aprofitant que avui
ens acompanya
el diari de Tarragona
com ja hem comentat
no només està d'actualitat
perquè rep aquest títol
de Tegla
sinó perquè a més a més
celebra el 200 aniversari
i segurament un dels actes
en què ho celebra
és un col·leccionable
que estem a punt a punt
de...
bueno
el col·leccionable
va sortir el diumenge
i ara aquest diumenge
sortirà un complement
del col·leccionable
que és la col·lecció
de xapes
en relació
al col·leccionable
expliqui'ns una miqueta
com ho han enfocat
quina és la temàtica
el col·leccionable
és sobre 200 anys
d'història de Tarragona
a través del diari
de manera que
cada fascicle
són 21 fascicles
i cada un d'ells
agafa un període
determinat d'anys
no sempre els mateixos
perquè hi ha anys
molt intensos
però per exemple
el primer
l'hem dedicat molt
al naixement
del propi diari
perquè és lògic
ja que fa 200 anys
celebrem això
però dins del context
de la guerra del Francesc
que va començar
l'any 1808
amb les mateixes coses
el segon
bàsicament
és ja
l'escenvolupament
de la guerra
i també
ja la guerra
a Tarragona
perquè aquí va començar
l'any 1811
com es veu
amb aquell monument
que hi ha a la Rambla
el tercer
és d'una altra cosa
però vull dir
que sempre agafant
períodes d'història
de Tarragona
alguns tan dramàtics
que jo mateix
no coneixia
com per exemple
l'assassinat
de l'alcalde
de Tarragona
l'any 1830
i tant
35 si no m'equivoco
i no soltament
l'assassinat de l'alcalde
sinó que anàvem
també a l'alcalde
l'arcabisbe
l'alcalde
l'alcalde
és que no m'equivoco
l'alcalde
i no m'equivoco
i no m'equivoco
i no m'equivoco
i no m'equivoco
a l'alcalde
a l'alcalde
no m'equivoco
i no m'equivoco
però són molt importants
i molt interessants
la crema
de la Constitució
de l'any 1812
la plaça
de l'Ajuntament
per exemple
per la gent
que estava en contra
en moments radicals
en fi
de tot tipus
i agafem
tota aquesta història
fins ara
fins a la transició
pràcticament
fins ara
es pot dir
des de l'any 1808
amb aquesta sèrie
col·leccionables
i a més
es complementen
amb una col·lecció
de xapes
de cava
en què
cada una
agafa un d'aquests motius
per exemple
surt la matança
del plaç del Catellval
amb un dels motius
un altre
surt la guerra
fora d'aquí
Agustina d'Aragón
un altre
surt Ferran VII
quan va estar a Tarragona
etc.