El rei s'acosta per la costareta
i a Jesús li porta una samarreta.
Els tres reis s'envenen per la porta falsa.
Són tres, però no són els reis d'Orient,
són Mossos d'Esquadra, són bombers,
i és que dues entitats que integren justament
Mossos d'Esquadra i bombers de la Generalitat
han posat en marxa una campanya de recollida de joguines
per a aquestes festes, tot un seguit de regals
que aniran adreçats als nens i nenes,
que en aquests moments es troben en centres d'acollida
de Tarragona i de Reus.
Ens acompanya Conrado Sánchez,
és el president de l'agrupació de bombers.
Conrado, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Saludem Miquel Rubiralta,
és secretari del Club Esportiu L'Esquadra.
Miquel, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Àngel Rifai, secretari dels Serveis Territorials d'Interior.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Bé, val a dir que també ens acompanya el Joan Enric,
però que ve d'acompanyant,
però que també és una de les persones
que estan integrades en aquesta campanya,
que en qüestió de joguines i tot plegat
és la primera vegada que des de les entitats
que representeu es fa una campanya.
Tot i que abans ho comentàvem amb el Conrado,
que és veteran Campanyes Ciutadanes.
Conrado, vosaltres ja com a bombers també fa molts anys
que feu campanyes de solidaritat,
no en aquest sentit, sí, però sí d'altres, no?
Pues sí, ja...
De crida a la ciutadania.
Desde el año 95, más o menos, hemos ido colaborando
en lo que hemos podido en campañas humanitarias, sí.
Amb l'Àngel i amb el Miquel comentàvem,
i tu mateix deies,
xapapote, terratrémols,
el desert, el Sàhara, el Sàhara.
Vull dir que teniu molta experiència.
I en aquesta ocasió,
opteu per una campanya feta a casa i des de casa,
i us ajunteu totes dues entitats.
Com sorgeix aquesta col·laboració?
Bé, a proposta de diferents socis
del Club Esportiu l'Esquadra,
i intentem posar fil a l'agulla
amb una recollida de joguines
per lliurar nens, en principi, dels centres d'acollida.
I el primer que pensem,
donades les bones relacions que hi ha
amb l'agrupació de bombers
i l'experiència que tenen ells,
que hem de recollir la seva opinió
i demanar-los el seu ajut.
Des del primer minut,
el senyor Conrado Sánchez i el senyor Àngel Rifà,
recullen, es fan seva la proposta,
i ens ajuden amb tot allò que els anem proposant
i ens suggereixen encara ampliar més la campanya.
Vist l'optimisme que hi ha,
ens reunim tres, quatre o cinc vegades
i decidim tirar-la endavant
perquè veiem que és factible
i en general som optimistes.
Abans de continuar amb la campanya,
que hem de concretar molt les dades
perquè hi prengui part el màxim possible
de persones que ens escolten,
explica'ns què feu al Club Esportiu l'Esquadra.
Mira, el Club Esportiu l'Esquadra,
igual com l'agrupació de bombers,
som unes entitats sense ànim de lucre
i tal com diuen els seus estatuts,
que es van crear l'any 98,
unim esforços i il·lusió
per promoure l'esport i la cultura
entre els policies de la Generalitat
d'aquí del Camp de Tarragona,
però com que de socis no únicament són policies,
sinó que també hi ha familiars i amics,
intentem fer-ho a tothom.
El ser una entitat sense ànim de lucre,
la quota anual a títol d'anècdota
és de 8 euros,
o sigui que no ho fem per recollir diners,
fem una festa anual
que des de fa 6 anys la fem
a les instal·lacions del complex educatiu de Tarragona,
l'antiga laboral,
on fem diversos campionats de futbol sala,
aprofitant que els pares porten els nens,
fem curses infantils,
tallers de fang, tallers de dibuix,
muntem inflables,
fem una cursa per grans,
des de l'any passat han fet partits de futbol,
partits d'embol,
intentem fer una gran festa esportiva.
Som molt esportistes
i aquí hem parlat d'aquests llocs
que hi ha de policies i bombers,
campionats d'Espanya, del món mundial,
que l'últim no sé si es va fer al Canadà o...
Pot ser, pot ser.
Austràlia.
Austràlia, això mateix, que hi vas anar?
No, aquesta vegada no.
Però alguna vegada hi has anat?
N'he organitzat bastants.
Però participanti o què?
Participanti i...
Futbol?
No, no, no.
No dono ningú.
Coses molt estranyes.
Com que coses molt estranyes?
Sí, perquè jo hi vaig anar
perquè vaig ser el representant de la Generalitat
a l'Organització dels Jocs de Barcelona.
Ah, molt bé.
I aleshores era el responsable d'esports dels Jocs de Barcelona
i vaig haver de conèixer
molts dels esports estranys que es practiquen en aquests jocs,
com el tir de ferradures, per exemple.
Això és molt yanqui, no?
Sí, sí, sí.
O en els països nòrdics, per exemple,
l'esquí amb rodes, no?
Bé, que la gent...
Sí, sí.
Quan practicava per aquí l'escollera de Tarragona
se n'en fotien una mica.
Ja diries, a veure, no teniu mar,
teniu mar però no teniu neu,
no cal que dramatitzeu.
I escolta, feu alguna lliguetat,
partits i coses entre bombers, policies,
no a nivell federat, aquests nivells, eh?
Però així, cap més casolans o què?
Sense ser a nivell federat,
les relacions són boníssimes,
els bombers van participar als campionats...
A partits de costellada, no sé, d'aquests...
Al campionat de futbol sala,
que vam fer el 21 de juny passat a la laboral,
però independentment d'això,
ens trobem, diríem, una periodicitat semanal
a fer el que hi ha més practicants,
que és futbol cel o futbol gran a Torreforta.
Les relacions són molt bones.
És que, de fet, la vostra tasca quotidiana
us porta a trobar-vos,
i no en espais, ni en moments,
ni en fets precisament agradables,
per tant, cal buscar aquesta dimensió social
que cregui un ambient més relaxant, no?,
per conèixer-vos fora de les circumstàncies de la feina.
Parlem d'aquesta campanya,
jo aquí...
Aquest és el cartell, el que jo tinc aquí damunt la taula,
que podrem veure a diferents llocs, no?
Això mateix.
Senzillament, ajuda'ns a repartir il·lusió,
i és del que es tracta,
recollir joguines noves, importantíssim,
i llorar les entitats,
en aquest cas,
les cases d'acollida de la Generalitat a Reus i Tarragona,
que hi ha uns 200 nens, aproximadament.
Aproximadament, sí.
Per tant, es tracta de...
Home, 200 com a mínim,
però cal recollir-ne més, no?
Perquè, què és allò d'un matí de reis, una joguina?
No.
N'hem de trobar més, no?
Això esperem,
i pel que podem detectar hi ha bastant d'optimisme,
sobretot entre els organitzadors.
Per tant, a veure,
on hem de portar les joguines?
Quin tipus de joguines?
Hi ha uns marxes d'edat?
Doneu-nos totes les característiques,
perquè ja ens posem en marxa per col·laborar-hi.
Miri, a la franja d'edats és de 0 a 18 anys,
tot i que es prioritza de 0 a 10, de 0 a 12 anys.
Ens han remarcat també des dels centres
que, a part de les joguines,
els agradaria molt poder ampliar el ventall
de material esportiu que tenen.
Els nens potser no poden gaudir
d'algun tipus de material,
com pot ser samarretes i pilotes...
pilotes i històries d'aquestes...
Allò típic, la samarreta de la selecció,
la samarreta del nàstic.
Això mateix, això mateix.
I el període de recollida serà de l'1 al 30 de desembre,
i els llocs on es poden portar,
gràcies al suport que hem rebut del Departament d'Interior,
seran els parcs de bombers i comissaries de Mossos
d'Arreus i de Tarragona.
Tot i que si ocasionalment s'endeix
amb algun altre parc i alguna altra comissaria,
aquests s'encarregaran de fer-ho arribar
amb aquests dos parcs on es centralitzarà
tota la recollida.
Clar, recordem, el parc de bombers,
el polígon Francolí,
el de Reus a l'autovia d'Arreus-Tarragona,
la comissaria dels Mossos a Tarragona a les Gavarres,
i a Reus al carrer Orenca sense número.
Són uns punts a veure que tothom poc o mal ho coneix.
Clar, parlàveu fins a 18 anys,
i ara pensàvem joguines,
però, clar, també podem parlar de què?
Ai, aquella edat adolescent,
unes arrecadetes per aquella noia de 15 anys,
cosetes d'allò que sabem,
els que tenim fills i filles,
que entre aquesta edat i 18 anys
pot agradar en un regal de Nadal.
No ens entrem només en el poble.
No, no, no.
Siguem imaginatius.
És a dir, no fem un accés de dir
vinga, va, jo també regalo a aquests nois i noies,
siguem imaginatius.
Pensem en el regal com si fos pels nostres fills,
que potser comprarem un regal així com a mesamida,
no? Què us sembla?
Em sembla perfecte
i no es podria dir millor.
Pensem senzillament en els nostres fills
i que aquests nens,
quan arribin a l'escola a passar res,
es puguin dir
que han obert dos, tres, quatre joguines
i que han rebut això i allò.
El tema de la crisi us fa por?
O que la gent diu calla, calla, calla, calla.
I hem comptat, però n'estem segurs
de la solidaritat de les persones,
de tarragonins i reusencs.
Home, això també us implica a vosaltres
una infraestructura important,
perquè en el millor dels casos
que esperem que sigui així,
que comencin a arribar regals,
això s'ha d'amagats en mà,
s'ha de col·locar,
s'ha de mirar, diguem-ne,
distribuir-los per edats.
Vosaltres ja ho portareu tot ja, diguem-ne,
classificat,
ho han de classificar als centres d'acollida.
Això implica també una feina suplementària
per part vostra.
Sí, nosaltres els últims dies de l'any
ja ho anirem classificant per edats
i el que tenim previst
és que el dia 2 de gener
els lliurarem tot el material,
els directors o responsables de cada centre
i després ells, en el moment
i de la forma que ells creguin oportú,
ho lliuraran els menors,
ells i els menors.
No, no, clar, doncs sí,
internament faran la seva nit de reis,
lògicament.
Per tant, fins al dia 30,
perquè després vosaltres necessiteu
aquest marge per poder-ho classificar
a qualsevol d'aquests punts.
Si podem gastar 5-5,
si podem gastar 50, 50,
però que hi hagi un regal.
Això mateix.
Ja no cal fer una gran despesa
per afegir un regal
i recordin, nois i noies,
fins a 18 anys,
material esportiu,
com dèieu,
alguna cosa més que ens descuidem?
Bé, que en el cas
que n'hi hagués moltíssimes de joguines,
les que no poguéssim adreçar
a aquests centres,
les lliuraríem molt fàcilment
a la Creu Roja,
que també es dedica a repartir-les
amb famílies
potser que no tenen
tant recursos com la majoria.
Sí, perquè afortunadament
en aquesta ciutat
hi ha diferents circuits,
recordem la URB Solidària
amb Creu Roja,
que també fan
la seva campanya de recollida,
afortunadament hi ha moltes entitats,
i ara vosaltres també,
que tenen aquest projecte
cara a aquestes dates.
que recolliu moltes joguines,
jo us començo a veure
que surt així com una...
Jo us veig de reis, eh?
Sí, sí, així una mica de maquillatge
amb una corona i unes barbes,
jo us veig, Conrado,
no et faria gràcia fer de rei?
No havies fet mai de...
No ho sé, no ho sé,
jo de veritat, eh?
No sé si és per el tema
que heu tractat o què.
A veure, bromes a banda,
enhorabona per la iniciativa,
que vagi molt bé.
Recordem que Conrado Sánchez
és el president
de l'agrupació de bombers,
Miquel Roviralta,
és el secretari
del Club Esportiu
a l'Esquadra i Àngel Rifà,
secretari dels Serveis Territorials
d'Interior.
Gràcies i bones festes,
que no treballeu gaire.
Gràcies.
Això serà bo per nosaltres també.
Adéu-siau.
Adéu-siau.