3 minuts i mig, arribarem al punt d'un quart d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
De fet, ja podem saludar els nostres següents convidats.
Tots ells són persones vinculades a l'associació La Muralla.
Saludem en primer terme la Meritxell Givert,
que és una de les col·laboradores,
una de les voluntàries d'aquesta entitat.
Meritxell, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la Carme Cirojeda i la Isabel Romero.
Són familiars de dues persones amb malalties mentals
vinculats també a aquesta entitat.
Carme Isabel, bon dia, benvinguda també a tots dos.
Hola, bon dia.
Hem convidat avui aquests convidats,
aquestes tres persones per parlar de la tasca
que du a terme dia a dia l'associació La Muralla.
Avui hem fet dos pretextos, entre cometes,
però segurament no fa falta cap excusa
per parlar d'aquestes qüestions.
D'una banda, l'associació La Muralla
compleix aquest 2008 el seu desaniversari.
Ja fa 10 anys, per tant, que du a terme aquesta tasca.
I de l'altra, aquest estiu ha estrenat local
al carrer Sant Miquel, a la part baixa de la ciutat,
per al seu club social.
Meritxell, per acabar de situar-nos,
expliquem en primer terme quina és la tasca
que du a terme l'associació La Muralla
aquí a la demarcació de Tarragona.
L'associació La Muralla ha creat un club social
que és un punt de trobada per a persones
que tenen malaltia mental,
perquè es trobin, que puguin augmentar
els seus recursos personals i socials
i donar oportunitats d'oci i lleure a la comunitat.
Llavors, allà al club es fan diverses activitats,
com són les activitats artístiques,
ja sigui pintura, música o manualitats,
culturals com el català o tallers de lectura,
informàtica, sortides i excursions.
És una entitat en la qual es nodreix,
bàsicament, de la feina i de les aportacions
que feu a les persones voluntàries, als col·laboradors.
Està formada per una sèrie d'usuaris del club,
que són uns 60 malalts aproximadament,
que ells no paguen cap quota.
Però llavors hi ha una sèrie de socis,
que són entre uns 90 aproximadament,
que està format entre familiars dels malalts
i no malalts,
que llavors sí que paguen una quota
d'uns 20 euros anuals.
Carme, Isabel, la tasca que duen a terme
entitats com La Muralla per vosaltres,
per familiars de persones que teniu,
persones de la vostra família afectades,
us suposa una ajuda molt important.
Tanto que sí.
Sí, porque luego allí están X horas
y tú te ves un poco tranquila,
que sabe que van a un sitio
y están con sus compañeros
y están a gusto.
Y entonces para ti es un desahogo también en parte,
entre comillas,
porque tú estás muchas horas con ellos
y así ellos se sienten a gusto.
Yo por mi parte me siento muy a gusto
porque soy también colaboradora
y no sé si soy una más,
yo creo que sí,
porque me siento tan a gusto
lo que hago allí,
lo poco mucho que hago,
que lo único que se necesita
es colaboración económica
de cara a las entidades.
Ara parlarem de la qüestió econòmica
sens dubte important.
Carme,
què suposa per vostè
en aquest sentit,
poder col·laborar,
poder també disposar
d'aquesta ajuda,
d'aquesta entitat?
Pues és una ajuda molt important
estar en una associació
perquè és una enfermedad
que no pots anar parlant
per a altres persones
que no pateixen aquesta enfermedad
i no ho poden entendre ni comprendre.
I allí pots parlar
amb persones que pateixen
la mateixa situació familiar
i allí és un desahogo
i un alivio
per portar aquesta enfermedad.
Crec que en els seus casos particulars
ja fa força anys
que es van diagnosticar
amb el fill
i el marit
respectivament
aquestes malalties
òbviament és un cop
és un cop molt dur
ha avançat
però en aquests 20-25 anys
en tot aquest temps
ha millorat l'atenció
al servei
que els donen
des dels serveis mèdics
i els serveis socials
cap a les persones
cap als malalts
i cap als familiars?
Sí, sí.
Bé, en el meu cas
la meva experiència personal
el meu fill
fa 20 anys ja
que li havien diagnosticat
l'enfermetat,
l'esquizofrènia
i llavors
en aquella època
bé, era molt difícil
trobar recursos
i un lloc
en portar-lo
després
per rehabilitació
i va ser molt dur
experiències
doncs molt difícils
de suportar
però bé,
ara
a poc a poc
i gràcies a l'associació
i tota la col·laboració
doncs va millorant
aquesta situació.
Com vau conèixer
Isabel
l'existència
d'aquesta entitat?
Pues
jo
mi marido
estuvo
ha estado muchos años
sin estar en ningún sitio
así que
él no ha tenido que estar
por suerte
ingresado
ahora ya sí
porque es un poquito
más mayor
pero
estuvo en el centro de día
no sé si fue
año o año y medio
y aquí en el centro de día
cuando ya tienen los 65 años
porque mi marido
tiene 66
pues
ya no pueden ir
y entonces
pues
yo ya estaba
en la asociación
y entonces sí
la asociación
me
metí de lleno
en ella
porque
allí es lo que
ha dicho Carme
allí puedes hablar
con más naturalidad
del tema tuyo
del de tu marido
ve a los demás
y
te sientes más
más acogida
con las personas
que hay allí
de colaboradora
también
y esperemos
que
todo vaya mejor
¿Com feu aquesta tasca
de difusió
Maritxell
fins a arribar
a las personas
malaltas
y a los sus familiars?
Pues supongo que
las familias
también busquen
una mica
ajuts
y asociaciones
y llocs
donde encontrarse
y gracias
a la inauguración
también que hemos hecho
del nuevo local
la prensa
la prensa ya
comienza
a hacer
resor
de
de
de
existencia
de
asociaciones
como esta
¿Qué es más
importante Isabel?
La feina
que duen
a terme
aquestes converses
aquests
grups
amb altres
famílies
afectadas
o
la millora
que suposa
per la persona
malalta
poder conviure
unes hores
passar unes
hores al día
en un lloc
com el club social
Hombre
para ello
mucho
ya te digo
yo
yo me siento a gusto
porque
colaboro
pero para ello
se sienten a gusto
sí sí
no hay ningún problema
Carme
Bueno pues
pels malalts
pero en casa
del meu fill
pues
va encantat
y claro
es que es un punt
molt important
la asociación
y el local
que ahora
s'ha inaugurat
porque es un punt
de trobada
per ellos
que a vegades
pues
es costa
sortir de casa
y no saben
entenar
y allí
pues
es troben
el seu grup
y se
troben
bien
porque a vegades
pues
con esta
malaltia
pues
no tothom
la entén
se encierra mucho
exacto
se encierra mucho
no
es difícil
d'entendrela
porque hay poca
información
sobre la
malaltia
mental
y bueno
y cada vez
yo creo que
hay que dar más
información
porque la
sociedad
se sensibilisi
y
pudi
pues
anar
entenent
la
abans
dèiem que
en aquests
20-25
años
en els darrers
anys
s'havia avançat
a força
en aquestes
qüestions
encara
però
una de les
assignatures
pendents
és una
major sensibilització
de la
societat
precisament
sí
molt
perquè
quasi
sempre
per desgràcia
quan
els
medis
de comunicació
sempre
surt
lo negatiu
però
són
puntos
així
sueltos
o esporàdics
negatius
que llavors
clar
la societat
pues
fan un
rebuig
de cara
als malalts
que
això no és
això no és
sempre
i sin embargo
això és
espontània
perquè és que
el tinc
recient
quan hi
algun
premio
perquè
la majoria
de les
persones
tenen una
sensibilitat
per pintar
per
fer
poesia
per
això
no
recarga
tant
els
medis
de
comunicació
perquè
no
hace
molt
hem
tèiem
un
premio
de
un
chico
i allí
lo
dijimos
por
favor
digan
esto
también
que
esto
es
positivo
para
ellos
quedem
en
esto
si
sempre
és
lo
negativo
i
quan
hi ha
algo
positiva
llavors
no
surt
res
mai
que
és
el que
demanem
de cara
als medis
de comunicació
que surtin
coses
que fan
concursos
i
coses
sortides
que siguin
coses
positives
també
de fet
de fet
l'entitat
l'associació
Meritxell
du a terme
un programa
sortides
crec que heu batejat
com respir
en què consisteix
el programa
respir
és
una sèrie
de
sortides
que es fan
tal com
tu
el bé has dit
per a eugerir
el nivell de sobrecàrrega
emocional
que hi ha dins
les famílies
i que es detecta
sobretot
en l'àmbit
familiar
i en especial
els cuidadors
que estan a càrrec
d'aquests possibles
malalts
llavors
doncs
aquí
al Tarragona
s'han fet diverses
sortides
al març es va anar a Banyoles
al matx a Comaruga
al juliol
al Prat
a l'agost a Berga
i al novembre a Olot
i ara tenim properament
una propera sortida
a Prades
el 26, 27 i 28
Us ajuden
aquestes sortides?
Sí, a veure?
Sí, sí, sí
En quin sentit?
En el sentit
que
ells estan
controlats
perquè van
amb monitora
i estan bé
en un altre ambient
i se separen
un poquit
de la família
i jo crec
que també
eixeran de men
la família
para que no
no sé
com dir-ho
te sientes tú
un poquit
liberada
en estos días
y puede hacer
algo más coherente
De fet
la càrrega
que teniu
els familiars
que heu de ser
les 24 hores al dia
de forma gairebé
permanent
al costat
d'aquestes persones
poder disposar
d'unes hores
d'uns dies
per pocs que siguin
ho agraïu moltíssim
És
és
fonamental
i és molt important
és un
des que
fa un any i mig
o així que
has començat
el programa
Respire
és un gran alivio
tant pels malalts
perquè a ells
es agrada també
sortir uns dies
sortir de l'entorn
de la família
que també
no estan tan
se senten tan damunt
tan protegits
i sempre damunt
i per part
de la família
també
és
un alivio
i és com
recargar piles
per continuar
i donar
tindre forces
per continuar
és així
Parlem de diners
perquè organitzar
totes aquestes activitats
disposar d'un nou local
disposar
doncs
vaja
d'organitzar
totes aquestes activitats
ja siguin
al club social
poder fer
excursions
fora de la ciutat
són activitats
costoses
òbviament
Meritxell
la qüestió
del finançament
suposo que
aquesta batalla
amb fundacions
amb administracions
deu ser
força complicada
molt molt
demanem ajudes
i subvencions
a organismes
oficials
llavors doncs
rebem finançament
de la Caixa Tarragona
per exemple
o de la Diputació
de Barcelona
o de Benestar Social
però fa falta
encara molt
molt ajut
moltes subvencions
i que
ens ajudin
a crear residències
especialment
per aquesta gent
i tallers
d'ocupació
fa falta places
perquè aquí
a Tarragona
tenim una residència
en 30 places
però
que
queda petita
fa falta
més places
és una de les vostres
principals
reivindicacions
de fet
i la feina
com comentàveu
també
ja només
aquestes residències
sinó també
els tallers
el fet
que aquestes persones
puguin treballar
puguin sentir-se
útils
ara
que se sienten útils
i sobretot
tots els que són més joves
encara encara més
això millora molt
l'enfermetat
i l'ànim
d'ells
però que sigui
una activitat
que
si ells
poden arribar
fins aquí
que siguin fins aquí
no que els exijan
que han de arribar
un poc més arriba
perquè això també
han de valorar
el nivell d'exigència
de la corresposta
amb les habilitats
perquè en aquests moments
aquí a la demarcació
de Tarragona
quina és la situació
en aquest hàmbit
en els tallers
hi ha poca oferta
aquí hi ha poca oferta
està la Aurora
no?
sí
la associació Aurora
que jo
i ara
en febrer
d'aquest any
han posat
la primera piedra
en Reus
per fer
un local
per fer
aquestes activitats
però
això és a través
de Pere Mata
que jo
tenia entendre
que era
d'un d'altres lloc
i es ve que
de Pere Mata
el que els funciona
això
i això
serà molt positiu
però
si en Tarragona
hi hagués una
seria també millor
els diners
també poden arribar
per les famílies
en aquest cas
de forma personal
de l'àmbit
d'una llei
d'una normativa
que es va aprovar
doncs
ja fa
més d'un any
al Congrés dels Diputats
es tracta de la famosa
llei de la dependència
els familiars
però seu expectants
perquè
teníeu força esperances
dipositades
en aquesta nova llei
i els diners
per les famílies
encara a Isabel Carme
no arriben
no
no
jo crec que
bueno
serem els últims
i això
ho veig difícil
ojalà m'equivoqui
però
ho veig
molt lluny
què suposarien
aquestes ajudes
econòmiques
per vosaltres
Isabel?
No te puedo responder
perquè
la veritat
he dit
jo ara ja estic
no sé
ni
jo ten
el tindes
una pequeña pensió
sí que
si el tindria
que depender
de esa pensió
no tendria
gràcies a dir
que jo he treballar
tota la vida
i
i l'ajuda
i l'ajuda
però
no te puc dir
seria una mejora
per a tot
perquè si jo
per exemple
mi marido
ja se está
haciendo grande
i necessitasse
de darle
una persona
per a que me lo cuidasse
con la pensió
que el tindria
no tendria ni
bueno
ara s'estan creant
també
pisos protegits
en Vilaseca
sí
però eso será
para la gente
más joven
no
no
lo que pasa
que no
n'hi ha pocs
ja
és que n'hi ha pocs
recursos
s'han de crear
més
Maritxell
l'associació
a l'Aurora
ha celebrat
com dèiem
aquest desè aniversari
com en fareu
com en careu
el futur
a l'associació
a la muralla
disculpeu
com en careu
al futur
doncs
amb molt optimisme
moltes ganes
de fer coses
i treballar
per ells
i fer les sortides
que estem fent
i que a poc a poc
donar-nos a conèixer
i que pugui venir
més gent
i ajudar
moltes més famílies
i així
a poc a poc
doncs
si un cas
per acabar
podríem explicar
Maritxell
algun punt de contacte
per a totes aquelles persones
que siguin interessades
en posar-se en contacte
amb vosaltres
com ho poden fer?
tinc un telèfon
de contacte
i es poden adreçar
també al club social
que està al carrer
Sant Miquel
número 16
d'aquí de la ciutat
i el telèfon de contacte
és al 635
41 27 27
doncs apuntat
queda si hi hagués
algú que no ho hagués
pogut agafar
cap problema
que des de Tarragona Ràdio
els facilitaríem
aquest número de telèfon
i aquesta adreça
de bon gust
Maritxell
Isabel
Carme
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
felicitats a tots
per des dels vostres àmbits
la feina que esteu
duent a terme
i molta sort
per al futur
gràcies
a rebre
bon dia