L'ascendeu del matí i set minuts.
El matí de Tarragona Ràdio.
Després els titulars, després s'han de repassar de manera preu
l'actualitat en general del dia.
Recuperem el fil del programa.
És el moment d'obrir la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquí estem, a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
al 96.7 de la freqüència modulada.
I també a través d'internet ens podeu escoltar
des de qualsevol lloc del món a través de la web tarragonaradio.cat.
La ràdio en directe, la ràdio que fem des de Tarragona
per a tot el món.
Una ràdio, un matí que avui, a partir d'ara,
farem des de la tabacalera.
Des de l'antiga tabacalera, la fàbrica de tabacs,
tota una institució a la ciutat de Tarragona
que ara, justament, fa un any tancava.
Tenia els seus últims treballadors.
Tota una història, pràcticament tres quarts de segle,
un recorregut per la història, pel present,
però també pel futur de l'edifici
que avui volem fer en aquest matí especial.
En aquest matí de dijous,
un dijous que s'ha despertat, per cert, amb força núvols,
amb un dia gris, amb un dia tapat, a la ciutat de Tarragona,
tot i que ara comencen a obrir-se tímidament
algunes clarianes.
Això sí, amb un ambient fred,
amb temperatures més baixes que en els últims dies.
Ara mateix tenim 11 graus aquí al centre de la ciutat.
Amb aquest dia una mica gris,
però amb aquesta obertura d'unes primeres clarianes,
nosaltres ens traslladem fins a la tabacalera.
Avui farem el programa des dels jardins
de l'antiga fàbrica de tabacs
i també fent un petit recorregut per les seves instal·lacions
que realment són espectaculars,
són realment, en fi, impressionants,
segurament, per a la majoria de ciutadans
que les puguin visitar.
Tot això ho farem a partir d'ara,
en aquest programa especial,
amb Joan Maria Bertran, a la part tècnica,
i amb Jolanda García i Jordi Sorinyac,
des dels micròfons.
Jolanda, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Bon dia en quant a l'emoció que representa,
fer aquest recorregut històric,
no només per una fàbrica,
sinó pel que és la ciutat de Tarragona,
i gairebé tot un segle, més de 70 anys.
Dia una mica més negatiu pel que fa a la meteorologia,
i és que és protagonista,
perquè no només tenim els cels ennubulats,
sinó, francament, tècnicament parlant,
fa un fred que pela,
aquí hi ha un vent que, Déu n'hi do,
es fa notar de valent.
Esperem que, a mesura que avancin les hores,
el temps es tranquil·litzi,
de qualsevol manera,
no serà impediment per,
en un primer terme,
fer un recorregut per una Tarragona,
podríem dir, en blanc i negre,
aquella a Tarragona dels anys 20-30,
quan s'anuncia,
i es diu, primer s'especula,
que a Tarragona es posarà una planta de tabac,
una fàbrica de tabac.
Aquest serà el punt de partida d'un programa,
podríem dir coral,
perquè passaran moltíssimes veus,
fins a dos quarts d'una,
dos quartes d'una,
en què anirem transitar per aquestes dècades de la història.
Des d'una perspectiva econòmica, naturalment,
des d'una perspectiva social,
però també cultural,
tots els protagonistes que passaran pel matí de Tarragona Ràdio,
són persones que,
directament,
perquè han estat treballadors i treballadores d'aquesta fàbrica,
però també indirectament,
perquè han dedicat bona part de la seva professionalitat al seu estudi,
ens donaran una perspectiva molt àmplia
d'aquest edifici que té un futur,
i esperem que sigui un futur brillant.
Hem visitat les instal·lacions interiors,
perquè ara ens trobem en els jardins de la Tabacalera,
abans de començar el programa,
i la veritat és que cada passa que donàvem per les zones,
les plantes,
on estaven les màquines,
els tallers,
cada recorregut que hem fet pels magatzems,
ens impressionava,
i amb Jordi Sorinyac ho comentàvem,
em feia,
estava amb els magatzems i deia,
Jolanda,
olora profundament,
i veuràs com encara pots notar l'oloreta del tabac.
I és cert,
t'impregnes d'història,
i la veritat és que,
jo no sé si és per la influència que ha tingut visitar prèviament les instal·lacions,
però preveiem un programa que pot ser molt i molt emocionant,
a banda destructiu,
lògicament.
Jo et recomanaria, Ricard,
que per poc que poguessis passar-te per aquí
i tinguessis l'oportunitat també de visitar,
no només els jardins magnífics de Tabacalera,
sinó també l'interior de la fàbrica.
Ricard,
l'Otham penso que ja ve de camí cap aquí,
cap a la Tabacalera.
Nosaltres el que farem,
com els deia,
seran molts els protagonistes que ens aniran acompanyant.
En primera instància,
primer que tot,
si no se'ns volen els papers,
que literalment se'ns estan volant,
saludaríem a Jordi Pique,
ell és el director de l'Arxiu Municipal.
Gràcies, Jordi,
per acompanyar-nos
i gràcies per agafar els papers
perquè em volava literalment.
Si no arriba a ser per tu,
em quedo sense el guió.
I volem saludar la professora
de la Facultat de Ciències Econòmiques
de la Universitat Rovira i Virgili,
Maria Jesús Muñoz,
bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ella, conjuntament amb el professor Vicent Tarol,
estan elaborant,
pràcticament tenen ja l'esborrany
acabat d'un llibre sobre la història econòmica
de la fàbrica,
un projecte de la Fundació Altadis,
perquè jo tinc entès, Maria Jesús,
que el Tadis,
a mesura que ha anat tancant fàbriques,
ha encarregat un llibre
sobre la història econòmica
de cadascuna de les plantes, no?
Sí, d'alguna manera el que ha volgut fer
és un testimoniatge
de l'existència d'aquestes plantes
i, bueno,
com que des que és Altadis justament
ha tancat, doncs,
unes onze de les que tenia,
doncs,
cada una dels que ha anat tancant
ha anat fent-li l'obra corresponent.
La Fundació Altadis, a més,
fa altres estudis
i tot el que és el sector del tabac,
doncs,
li dona una certa publicitat
i acollida.
Val a dir que agraïm,
justament a Altadis,
a la deferència que ens permeti,
doncs,
avui utilitzar aquestes instal·lacions
per dur a terme aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio.
Amb una mica d'imaginació,
intentem mirar aquesta Tarragona en blanc i negre
que deiem ara fa un moment.
Home,
aquí dins del que són els jardins de tabacalera,
t'ho pots imaginar una mica,
perquè aquest regust de la dècada dels anys 30,
no, Jordi?
Sí.
Podríem parlar de la dècada dels anys 30,
però, esclar,
la història es remonta fins i tot
una dècada abans, no?
A inicis dels anys 20, no?
I concretament a l'any 22,
quan finalment es decideix
que es construiran dos noves plantes
de la companyia rendetària de tabacs,
una serà a Tarragona
i l'altra serà a Màlaga.
És a partir d'aleshores
quan s'inicia el tot plegat, no?
Després la producció,
i finalment,
després de moltes circumstàncies,
s'iniciarà l'any 1932.
Però, diguem-ne,
el punt de sortida
estarà el 1922,
quan hi ha un reial decret
del Ministeri d'Hisenda,
que en aquell moment era
ministre d'Hisenda,
Francesc Cambó,
no cal oblidar-ho,
i que per tota una sèrie també
de confluències,
d'interessos,
es decidirà que sigui Tarragona
i no a un altre lloc,
atès que no n'hi havia cap altre
de fàbrica de tabacs a Catalunya.
I a partir d'aquell moment,
de l'any 1922,
serà quan s'iniciarà
tot aquest procés
que al final
arribarà al 1932,
gairebé 10 anys després,
que començarà la producció
del primer tabac.
Les motivacions econòmiques
per què s'instal·la aquí a Tarragona
és una part d'aquesta història
que comentarem amb la Maria Jesús,
però en tot cas,
completant aquella fotografia,
estem parlant d'una Tarragona
en la que la seva població
no arriba a uns 28.000 habitants?
Sí, és que en general
entre la dècada dels 20 i dels 30
la població de Tarragona
fluctuarà molt poc,
creixerà molt poc
o minvarà molt poc,
perquè a finals de la dècada dels 30
també estem als 30.000 habitants
i a inicis de la dècada dels 30...
estem entre els 25.000 i els 30.000 habitants.
Una Tarragona en la que aquell tòpic
encara algú fa servir
sí que realment era una Tarragona
de funcionaris militars
i una representació important del clergat,
tenint en compte la seva posició,
i en el que l'economia es basava
fonamentalment en l'agricultura
i en el moviment portuari,
i poca cosa més, no?
Bàsicament, bàsicament.
Crec que en aquell temps no és un tòpic.
No, no, no, era així, no, Maria Jesús?
Parlar de la ciutat, doncs, dels militars,
l'administració i...
Però ara ja no tant, eh?
I els eclesiastes.
Ara ja no tant.
Però en aquell temps, doncs sí,
perquè, doncs, clar,
eren un percentatge elevat
del conjunt de la població, no?
Representaven un percentatge elevadíssim.
I, esclar, tota l'economia,
el que no era, doncs, el petit taller
o, doncs, el sector, doncs, ja,
del camp, del conreu i de la pesca,
bàsicament eren petits tallers que hi havia
i després tot el comerç
i el que representava el comerç
que girava al voltant de l'eix del port, no?
Tot el comerç, doncs, del vi,
que era molt important, del fruit sec,
tota l'activitat portuària i comercial
que se'n derivava era importantíssima, això sí.
Ara, a nivell industrial,
jo crec que hi havia una presència requítica,
no hi havia gairebé res.
Algun tallaret i poca cosa més, eh,
com aquell qui diu.
Exacte.
Amb aquest tòpic de militars,
capellans i funcionaris,
deien les males llengües, Maria Jesús,
que a Tarragona s'instal·lava la fàbrica de tabacs
una mica per les influències
que podien tenir determinats personatges
en la vida política madrilenya, no?
Bueno, a veure,
la xarxa sempre existeix.
A veure, jo no estic negant que
Teruel existe
i si no es diu que Teruel existe,
doncs Teruel se n'obliden.
La xarxa funciona en aquest sentit,
però funciona des de fa molt de temps, eh?
És a dir, hi ha un seguit d'elits tarragonines
que des dels anys 80 del segle XIX
estan intentant que una de les plantes,
que la primera vegada se'l va portar a Logroño,
doncs una de les plantes de l'arrendatària
vingui a aquesta ciutat.
A veure, que el Ministeri d'Hisenda sàpiga
que aquí n'hi ha facilitats,
que l'Ajuntament farà tot el possible
perquè la instal·lació sigui possible,
tal qual la necessita l'arrendatària,
que n'hi hagi contactes...
Bé, tot això jo no ho estic negant en absolut.
Però les raons objectives van ser les altres, no?
Però a veure, diguem-ne que Tarragona
no s'ha de posar de genoix davant l'Estat
perquè l'arrendatària necessitava una fàbrica aquí.
I per tant hi ha unes raons de mercat.
Hi ha unes raons de mercat,
unes raons de situació econòmica
que fan que la planta s'hagi de posar de totes totes...
Bé, ho explico una miqueta, si et sembla.
A veure, el que està passant en la dècada dels 20
és que la producció de l'arrendatària
no és suficient per la demanda existent.
I un focus important de demanda és Barcelona.
Justament.
Tal com està dissenyada l'organigrama de l'arrendatària,
el que hi ha és una fàbrica a Madrid,
una emblemàtica molt antiga a Sevilla,
un dipòsit a Càdiz,
i després anem imaginant per la costa,
perquè el que té són com a embuts,
com a punts d'embut litorals,
justament perquè per litoral arriba tota la matèria primera
i els principals inputs de la producció.
El que té és Bilbao, Sant Sebastià, Gijón,
anem veient la poqueta distància litoral que hi ha entre elles.
la Corunya, anem baixant, tenim Sevilla-Càdiz,
i ja passem a la Mediterrània, Alacant, València,
i el que s'hi veu, si mirem aquest contorn litoral,
és que hi ha un forat molt gran entre Càdiz i Alacant,
i un forat molt gran, i en aquell moment forat és una idea física,
perquè els costos dels transports són determinants,
un forat molt gran entre València i la frontera.
El que necessita és una planta propera al consumidor,
en aquest cas seriga la zona barcelonina,
però que estigui també situada en un port amb una capacitat de gestió.
I per què no s'instal·la a Barcelona?
A veure, Tarragona té avantatges.
El que necessita bàsicament l'arrendatària és un port de primera classe.
Tarragona és un port de primera classe.
És un port, a més, que té contactes amb tots els proveïdors estrangers,
sigui de rama, sigui de maquinària,
que necessita l'arrendatària en aquell moment.
Perquè avotatge té contactes amb tots els ports d'empaques,
de paper d'embolicat, tot el que necessita,
dins del que seria el mercat intern,
perquè avotatge també està ben connectat en aquest sentit.
Tarragona té una taxa d'activitat suficient,
és a dir, està tant en masculí com en femení,
està per sobre de la mitjana espanyola.
És a dir, n'hi ha mà d'obra.
També cal tenir en compte que és una fàbrica
pensada des del començament
per treballar de forma mecanitzada.
És a dir, no hem de pensar en milers de treballadors...
No en la Carmen la Cigarrera.
Exactament.
Aquesta no té res a veure.
Justament, a més, l'arrendatària té una política
de no tenir tanta mà d'obra en les seves fàbriques.
No tots els processos estan mecanitzats
quan comença la fàbrica aquí,
però no perquè a Tarragona no es mecanitzi,
sinó perquè no hi eren en aquell moment.
Per exemple, la preparació de rama no estava mecanitzada,
però liada, empaquetada i demà...
I en tot això, tot està mecanitzat.
Per tant, la taxa d'activitat és suficient
per tenir una mà d'obra accessible.
I després, a Tarragona, el que té, sobretot,
i jo crec que és important, és tranquil·litat.
És a dir, en aquell moment,
és l'etapa del pistolerisme a Barcelona.
El gerent de l'arrendatària és Francisco Bastos.
Francisco Bastos és un militar aragonès,
però integrant de la Lliga.
Està proper a Can Bó.
Can Bó és ministre d'Hicenda.
A la xarxa, em deies abans.
Sí, però...
Les influències...
Però superposada a unes raons subjectives.
Tarragona era un lloc estratègic.
Bastos està molt preocupat pel pistolerisme,
perquè fins i tot, uns anys més tard,
arriba a fer una obreta, una novel·leta,
que és Pistolerisme i Història Tràgica.
Quan, per exemple, s'inaugura la fàbrica de Tarragona...
No, perdó, no quan s'inaugura,
quan es col·loca la primera pedra,
que Bastos ja no està en el moment que s'inaugura.
Quan es col·loca la primera pedra,
ell fa molt esment que els obrers i la patronal han d'anar en concòrdia,
i a més, està molt preocupat per aquest tema de la conflictivitat laboral.
Aleshores, Tarragona té el que té Barcelona amb tranquil·litat.
I a més, està en una posició molt bona geogràficament,
perquè és pràcticament equidistant de València,
perquè el començament és bastant subsidiària de la fàbrica de València,
de València i de la frontera.
I a més, està pensada per això també,
per les primeres elaboracions que fa, que són superiores al quadrado,
les primeres elaboracions que fa la fàbrica de Tarragona
les està distribuint per Catalunya, justament.
Enriuta, dels estudis de mercat que es fan en l'actualitat,
s'ho van pensar bé, tot això?
Sí, a veure...
Està molt ben pensat.
L'única fàbrica així contemporània,
perquè després tenim les emblemàtiques del segle XVII,
que nosaltres tenim la pista perduda,
però l'única fàbrica contemporània
que ni els hostiladors saben per què es va fer,
és a dir, que no tenim més que raons de xarxa,
és la de Logroño, la de Logroño inicial,
no la de nova planta, no parlo de l'actual,
sinó la inicial, la que, diguem-ne,
li va guanyar la partida a Tarragona el 87,
quan ja el 87 probablement,
per raons de mercat, era a Tarragona
la que havia de tenir aquesta planta.
És l'únic cas en què es busca
per què, per què, i es parla del bon contacte amb Sagasta.
Aquí jo no dic el contrari,
jo no estic...
Potser fins i tot,
més que en el moment en què s'aprova,
la xarxa va poder funcionar,
va tenir una certa importància,
en el moment que arrenca,
a l'any 32.
A l'any 32, perquè la de Màlaga no arrenca.
És a dir, es projecten les dues,
el 22, es fan les dues,
a més, doncs, amb una planta cent blanc i demés,
la de Màlaga no arrenca,
perquè serà després una fàbrica
que arrencarà als anys 70,
i es queda com a centre de fermentació,
i arrenca la de Tarragona.
I per què triga quasi una dècada
entre que s'aprova i es posa en funcionament?
Què va passar?
Des del 1922 fins al 32,
què obre portes?
La fàbrica de Tarragona?
Sí.
Les obres van a bon ritme,
tot que es diu que, bueno,
hi ha molts rumors d'estancarar,
no està encararar,
fins l'any 27 van a bastant bon ritme.
De fet, bueno,
ja ho estem veient,
és un edifici a més de pressiós,
que també influeix en el mitjà de Tabacalera,
a més de pressiós,
doncs, és gran,
és un edifici consistent,
està molt ben fet pel que sabem,
perquè tampoc som enginyers
per poder-lo assegurar,
però està molt ben fet.
És molt funcional,
pot semblar que no ara,
però és molt funcional en aquell moment,
pel que eren les fàbriques de tabacs,
ara no té res a veure amb antigues plantes.
Disculpa'm,
ah sí,
perquè et digueva tant.
i la mala sort està en que
l'any 30
es produeix una fortíssima inundació
a la...
Bueno,
el Francolí
es esborda,
però de forma estrepitosa
i doncs s'anega
una part important
de les instal·lacions.
L'any 30 més,
doncs clar,
coincideix amb la depressió econòmica,
comença a haver-hi problemes
de si s'ha d'obrir,
o si no s'ha d'obrir.
I amb anterioritat,
ja quasi al començar l'obra,
el que es descobreix,
que és una altra presositat,
el que es descobreix,
bueno,
com sempre a Tarragona,
es comença a fer l'obra
i es descobreix la necròpolis.
Perquè en principi
aquesta planta
anava a la necròpolis,
o sigui,
a sobre del que serà,
bueno,
del que va ser durant molts anys
el Museu Paleocristià.
Aleshores,
bueno,
clar,
paren les obres,
el Museu Serra i Vilaró
comença a fer les excavacions
i es decideixer
de la planta
una miqueta més cap avall,
cap al port.
Bueno,
són un seguit de qüestions
que van endarrerint la...
Però,
malgrat,
tot arrenca,
la de Màlaga no arrenca
i potser si Major el Carné,
és el ministri d'Hissenda,
en aquell moment,
d'Esquerra Republicana de Catalunya,
Maiol és,
bueno,
de tots conegut,
una figura important
a la ciutat,
va signar el pacte
de Sant Sebastià,
és del mateix partit,
possiblement,
Teruel existe?
Sí, sí, ja, ja.
S'hi va a veure més,
el 32,
que el 22.
El 22 jo considero
que és sobretot
raons de mercat,
els que estan decidint
la fàbrica aquí.
I l'aturada aquesta,
a veure,
certament com diu
Maria Jesús Moinyos,
no?,
en els inicis
hi ha una voluntat
d'arrencar
i d'anar de pressa,
no?,
perquè en un any,
entre el 1922
i el 1923,
un cop ha sortit
el reial decret
que diu
que aquí es farà
la planta
de la companyia
arrendetària de tabacs,
es compren tots els terrenys.
Aquests terrenys
eren de cultiu?
Eren de conreu.
Era terreny agrícola,
no?
Sí,
i tot això...
Es compren,
s'expropien,
ho resolen,
ho resolen absolutament
en un any,
cosa que ara també
des de la nostra
perspectiva actual,
doncs Déu-n'hi-do,
el ràpid que van anar.
I fins i tot
fan
que com que eren
terrenys de conreu
repartits
amb petites
extensions
arrendataris,
pagèsos arrendataris
que tenien
les terres
arrendades
als propietaris,
els faciliten
amb aquests pagèsos,
la companyia,
el poder treballar,
com que es quedaran
sense feina,
poder treballar
en les obres
de construcció
de la fàbrica.
Clar,
vull dir,
el 23 ja es comença,
un any després
del reial decret,
però esclar,
es troben amb el que
abans s'apuntava,
que només entre
mig metre
i un metre
de profunditat
comença a sortir
un capitell corinti,
restes de ceràmica,
fins que ja,
al final,
es troben un sarcòfag,
veuen que realment
estem parlant
d'un jaciment
arqueològic important,
el cardenal
Vidal i Barraquer
fa venir
a Mossèn Serra Vilaró,
que era
un eclesiàstic
arqueòleg reconegut,
per dirigir
totes les excavacions,
clar,
fins que descobreixen
més de 2.000 tombes,
no?,
una necròpolis
paleocristiana
la més important d'Europa.
T'he sentit
parlar
del mite
de Tabacalera,
com un terme acunyat.
Què vol dir
el mite de Tabacalera,
Maria Jesús?
A veure,
és una qüestió
que s'està repetint
en totes les plantes
que estan sent tancades,
una emocionalitat
que està dipositada
en cada una de les ciutats
en aquestes instal·lacions fabrils.
A Tarragona,
a més,
estava esperada,
o la planta,
es va desvetllar
amb moltíssima il·lusió,
és a dir,
el moment
que s'aprova la instal·lació
i que s'havia de construir
i que s'havia de posar
en funcionament,
perquè Tarragona
no tenia
una bona conjuntura
en els anys 20.
Després de la Primera Guerra Mundial,
bé,
n'hi ha un seguit de problemes
que fan
que s'incrementi l'atur,
que no s'hi vegi
ben bé la sortida
perquè no ha acabat
de donar el salt industrial
i s'hi veu
una oportunitat
d'arrossegament,
que això seria discutible,
però com a mínim,
i això no és gens discutible,
d'ocupació.
D'ocupació
i per tant,
bueno,
perquè Tarragona
tradicionalment també
ha de ser una ciutat
terciària,
comercial i demés.
Ocupació d'homes i dones.
D'homes i dones.
El tema de les dones
és important, no?
És que el tema
de les dones
és molt important.
Però bé,
el mite
és,
només cal imaginar-se
aquella ciutat
de vint i pico,
mil habitants,
una ciutat
que on ara hi som,
doncs veuria,
des del cim,
veuria camps,
només,
una instal·lació
d'aquesta envergadura.
A Tarragona
no n'hi ha cap negoci
perquè sobrepassi
els vint obrers
en aquell moment.
Clar,
una instal·lació
d'aquesta envergadura
tan bonica,
perquè recorda un palau,
és,
a veure,
Tarragona va pensar
que aquesta fàbrica
li solucionaria
el futur,
d'alguna manera,
que seria
una eina de progrés
i, de fet,
és emblemàtica.
A veure,
als anys 60,
la primera gran empresa
multinacional
que es situa a Tarragona
que és Iqua,
que també, clar,
també és emblemàtica
per la mateixa raó.
A veure,
doncs Iqua
arrenca
amb 400 i pico
treballadors.
En aquell moment,
Tabacalera,
o sigui,
Tabacalera,
aquesta instal·lació
de Tarragona
sobrepassa els 800.
800 treballadors?
800 treballadors.
És el moment màxim,
de totes maneres,
després ja comença
a deballar
la mà d'obra
a la fàbrica.
Clar,
tot plegat
el que està donant
és una idea,
doncs,
a més,
també cal donar...
Donava estatus
als treballadors,
també,
des del punt de vista social,
és a dir,
els que treballaven a Tabacalera.
És que no és estrany,
perquè treballar a Tabacalera
no era qualsevol cosa
en els anys 30,
en els anys de postguerra,
sobretot,
i jo diria
que fins als anys 80.
Després,
diguem-ne,
les condicions,
gràcies a Déu,
les condicions econòmiques
i laborals,
doncs,
s'igualen,
no dic que siguin iguals,
però s'igualen lleugerament,
però els treballadors
a Espanya
fins als anys 70
eren persones,
malgrat el règim,
força desprotegida,
sense assistència social,
sistemàtica,
i que el treballador aquí,
primer ja tenia un sou,
només base,
que és el que hem pogut comparar,
per sobre de la mitjana,
per a categories semblants,
per sobre de la mitjana
del mercat de treball en general.
Per a més,
complements,
premis d'elaboració,
antigüedat,
i després,
bueno,
un seguit de qüestions
que poden tenir
més o menys conflictivitat,
però que durant bona part existien
i que no existien,
per exemple,
per a les dones
de fora d'aquestes instal·lacions,
com és maternitat,
lactància,
d'una forma encoberta
des dels primers anys
quan no existia
ni la seguretat social,
el que eren
els tallers auxiliares,
que era realment
una forma encoberta
de jubilació,
els eventuals
tenien un subsidiu
de vegez,
vull dir,
n'hi havia un seguit
de prestacions socials,
de tabacalera
o d'una empresa
qualsevol de l'Estat,
o que tingués l'Estat al darrere,
de prestacions socials,
de cobrament,
diguem-ne,
de diner en espècie,
que no tenien
les altres,
i sobretot,
una cosa important,
una dona de tabacalera
treballa molt constant
perquè dins de tabacalera
n'hi havia diferència
de salari
entre homes i dones,
però treballa molt
i comparant-la
amb el que és
el mercat de treball
en general,
era una dona
que guanyava
un sou molt digne
i fins i tot
per superior
als homes,
el treball masculí,
el mercat de treball
fora del que serien
empreses estatals.
Carmen Pisa fuerte,
claro que...
Carmen Pisa fuerte.
Ja diguem-ne
que assoleix
des del punt de vista social
una autonomia
que anteriorment
no tenien altres dones,
era impensable
que una dona
que es dediqués
bàsicament a la pagesia
o a la petita venda
al detall
pogués assolir
aquestes prestacions socials
i aquests salaris
importantíssims.
I aquesta consideració
també,
aquesta consideració social
perquè una dona
treballadora del tèxtil
no té aquesta consideració social.
I aquesta situació
de privilegi
entre cometes
que tenien els treballadors
i treballadores
de tabacalera
en comparació
amb la resta
del mercat laboral
de Tarragona
també explica
que el cos
del personal
de la tabacalera
a vegades
fos endogàmic,
que hi haguessin
avis, pares
i nets
o avis,
mares i netes
treballant.
Clar.
La guerra civil
com a tots els àmbits
suposa una interrupció
de la producció
pràcticament s'atura
durant un període...
No, no s'atura del tot
però davalla
la producció
lògicament.
Davalla
d'un 20%
una cosa així
a més la fàbrica
no va estar
contínuament
treballant
a Tarragona
Tarragona
treballa
durant l'any 37
després es trasllada
a Vic
i el que s'està fent
sobretot
són labores ebre
pot ser quadrada
o pot ser ebre
doncs labores ebre
el que serien comunes
que són de baix preu
i los populares
els populares
que són
cigarretes
amb molt poca
amb molt poca rama
la picadura
que deien
els avis
perquè ja escassejaven
i hi ha problemes
de distribució
i de més
són cigarretes
molt curtetes
i són
justament
el que es li deia
labores de guerra
i això
sí s'està fent
aquestes labores de guerra
tant a Tarragona
però és que tenim
des del 37
a Tarragona
només tenim
la producció
perquè surten
unes sèries
que inclouen
més anys
i després sí que
n'hi ha una cosa preciosa
en aquesta fàbrica
que al Jordi
li encanta
que és un lligall
bé
només un lligall
del trasllat a Vic
vull dir
del que serien
les col·lectivitzacions
i bé
és un lligall preciós
no dona
moltíssima informació
però sí que
deixa constància
si veu
que s'estan fent
comunes ebres
labores de guerra
forma part
de l'arxiu
que teniu
de donació
aquest lligall
que diu la Maria Jus
tant la Maria Jus
com en Vicenç
els dos historiadors
que estan fent
el llibre del Tadís
es basen
en bona part
en la documentació
del fons documental
de Tavacalera
una altra cosa
que passa aquí
durant la guerra
i que és apreciable
encara amb molts
dels morts
que ens estan envoltant
són
els efectes
dels bombardeig
Tavacalera
estava molt pròxima
a un centre
a dos centres
neuràlgics
o estratègics
el port
d'una banda
i els dipòsits
de la camps
a l'altre
i Tavacalera
està al mig
i aleshores
es noten
en les parets
del darrere
tot just
es veuen
els efectes
de la metralla
més que en cap altre lloc
però també
el que és
el pavelló
de la direcció
uns 15 dies
abans
de l'entrada
de l'exèrcit
franquista
a la ciutat
hi haurà
un bombardeig
important
i morirà
un carabiner
i un altre
quedarà molt mal ferit
de fet
serà
el pavelló
que quedarà
més enderrocat
després de la guerra
i que s'haurà
de reconstruir
a partir
de l'any 1945
segons el vostre
treball
i fins al 75
és a dir
hi ha
tres dècades
d'autentis
esplendor
de Tavacalera
és el seu moment
de Glòria
a veure
la fàbrica
torna a arrencar
el 43
justament pel que diu el Jordi
doncs ha quedat
malmesa
no
cal fer reparacions
hi ha un pressupost important
per fer aquestes reparacions
aquesta reconstrucció
és a dir
no és el 39
quan comença
sinó que és l'any 43
i aleshores
aquí el que tenim
és la millor planta
sense dubte
però
matisant-lo amb el temps
del 45
als anys 70
és la millor planta
del monopoli
és a dir
això sense
després ja
i la qüestió
és més discutible
però
en aquest tram sí
a veure
és una instal·lació
de nova planta
és una instal·lació
que no arrossega
problemes de mà d'obra
ja sé que queda molt llet
dir això
però la història econòmica
no t'entranyes
és a dir
com la pròpia economia
clar
s'ha de fixar
un sentit de fixar
per exemple
una fàbrica antiga
com pot ser Sevilla
com pot ser València
doncs té una trajectòria
de treball manual
continuat
pot estar sobrepassant
els 2.000 obrers
això per termes contemporanis
és excessiu absolutament
reabsorbir aquesta mà d'obra
que després serà un problema
de Tarragona
amb menys escala
reabsorbir aquesta mà d'obra
per aquestes fàbriques
és dur
instal·lar
amb màquines antigues
noves màquines
és dur
aquí tot és
diguem-ne
de nova planta
clar
això li està
vol dir que té tecnologia
ho hem de matisar
perquè la postguerra
a la punta
de la tecnologia
és discutible
però té tecnologia a punta
té tecnologia a punta
i amb relativa poca mà d'obra
s'està produint
de forma considerable
dins del monopoli
fins al punt
que els anys 70
més de la cinquena part
de la producció total
de cigarretes
de les fàbriques
que fan cigarretes
del monopoli
estan fetes
en la fàbrica de Tarragona
vull dir sí
és un moment
d'alta productivitat
comença a caure una mica
els anys 70 ja
però d'alta productivitat
i referent
totes les estudis
que hi ha
ho diuen
com a de passada
perquè és com
també un mite
a banda del mite de Tabacalera
està el mite de la fàbrica de Tarragona
dins de Tabacalera
fins a
insisteixo
els anys 70
els anys 70
els 75
aquí comença a haver-hi
en paral·lel
amb la pròpia societat
tota una sèrie de moviments
la part sindical
la part social
l'abordarem
més endavant
el programa
però des del punt de vista
estrictament econòmic
què fa que hi hagi
aquesta davallada
en el que era
tabacalera?
també una davallada
a veure
Tabacalera
té en aquell moment
aproximadament
potser m'estic equivocant
d'una o dos
però té com unes 14 plantes
entre processament
i fàbriques
d'elaboració
des del 61
hi ha un pla
de modernització
de fàbriques
i a mesura
que s'està aplicant
aquest pla
de modernització
de fàbriques
el que tenim
per exemple
és que Sevilla
que era una fàbrica
preciosa
meravellosa
i el que es vulgui
però d'any de la Quica
comença a ser
o és una fàbrica
de nova planta
a partir del 66
el 78
Logroño
és una fàbrica
de nova planta
a València
s'estan introduint
noves tecnologies
intenta
acompassar
o fer convergir
les fàbriques
i
aquestes de nova planta
estan ocupant
la mateixa situació
puntera
que abans tenia Tarragona
quan la resta era antiga
i la de nova planta
era ella
prenen el relleu
del que va ser
la tabacalera de Tarragona
no és que aquí
a veure
aquí hi ha una renovació
continuada
aquí quan nosaltres
acabem l'estudi
estan les protos i foc
que n'hi ha
a Logroño
no és que sé
que es deturi
però clar
n'hi ha una convergència
que fa ja
que aquí
doncs
l'antiga maquinària
eix mèrmum
per exemple
o bueno
marques
o molins
marc 8
és igual
antiga maquinària
doncs ha de conviure
amb les noves incorporacions
no sempre són
acoplables
és el problema normal
d'una fàbrica
que té ja història
el moment que té història
té preu
d'alguna forma
o sigui
no és tan que devalli
com que
les altres
també
doncs
i canvia el context
socioeconòmic
de la pròpia societat
el tema d'Europa
baixa la demanda
això ja és més endavant
ja ja cap als 80
no?
segurament
quan comencen els 70
les expectatives
són boníssimes
en principi
doncs
allò
el mascle viril
que fuma
picadura al quadrat
o aquello rancio
sin filtro
i demà
doncs
està donant pas
als progres
a les dones
sobretot
volen marques més suaus
volen gustos
més americans
bueno
fins i tot
n'hi ha un problema
que les marques americanes
doncs
en capes més benestants
són les que més es consumeixen
i aleshores
quant a bacalera
fa una aposta
l'aposta que afecta molt
a la fàbrica de Tarragona
que és l'aposta
pel Fortuna
està fent docados
en aquell moment
però clar
Tarragona acaba sent
una fàbrica especialitzada
en Fortuna
en el 90%
de la producció
dels últims anys
una mica Nobel
alguna sota llicència
no estic dient
que només sigui Fortuna
però és sobretot Fortuna
aleshores
el 70
és una dècada
que s'inicia
amb molt bones expectatives
l'entrada a la Unió Europea
bueno
al mercat comú
en aquell moment
el que ja està
clar
és
varien les condicions
de monopoli
en teoria
no pot haver
un monopoli
dins del concert
de la comunitat
aleshores
no és que
de cop i volta
Tabacalera
sigui una empresa privada
però
sí que ha de començar
a adequar-se
a condicions de mercat
i les condicions de mercat
comencen a ser
menys favorables
és a dir
per adequar-se
a Europa
doncs cal que
els impostos
que recauen
sobre el tabac
s'elevin considerablement
comença a haver-hi
campanyes de salut
bueno
de antitabac
d'alguna manera
i s'està enfrontant
diguem-ne
està encaminant
cap a la liberalització
amb un mercat
no encara en retracció
però que ja
està tenint problemes
el primer
que té problemes
de tot
és el mercat
de negre
i finalment
el consum
que devalles
al mercat
d'arròs
us sembla que
fem una mirada
a l'interior
a través d'una visita
que està a punt
de començar
Jordi Sorinyac
que està acompanyat
a més a més
de l'últim
director de Tabacalera
us sembla que
passem a l'interior
i després tornarem
a ensumar
l'olor de tabac
tornarem a ensumar
l'olor de tabac
em penso
ara m'indicaran
si Jordi Sorinyac
ja està a punt
estan tot just
a l'entrada
les portes obertes
en aquestes grans sales
plenes de pols
i de coloms
també que formen part
del paisatge urbà
de la ciutat de Tarragona
i no podria ser
d'una altra manera
que també formés part
de l'interior de Tabacalera
Jordi bon dia
Hola
bon dia Yolanda
estem molt a propet teu
estem aquí
a l'edifici principal
a l'edifici del mig
al costat vora
d'aquest rellotge
que per cert
continua marquant l'hora
aquí a l'antiga
a l'antiga Tabacalera
i estem aquí
per fer una petita visita
no podem recórrer
tota la fàbrica
ni de bon tros
perquè les seves dimensions
són realment espectaculars
però sí que volem comentar
una mica com és
com són
l'interior d'aquests edificis
i conèixer una mica
quin és el procés
de producció
efectivament
com comentàveu
d'aquesta fàbrica
sabem que s'hi feien tabacs
però quin era aquest procés
què s'hi feia exactament
per comentar-ho tot plegat
ens acompanya
qui ha estat l'últim director
durant força anys
del Tadis
aquí a Tarragona
el senyor José María Izaguirre
senyor Izaguirre
bon dia
hola bon dia
buenos días
primer que tot
hem de comentar
que la fàbrica
encara fa olor de tabac
una olor
insistent
al llarg
gairebé
tota la nau
bueno
bueno
sí
toda la gente
que no habitualmente
no ha trabajado aquí
cuando entra
es lo primero que dice
lo primero que sorprende
dice todavía huele
pues debe ser verdad
nosotros
la verdad es que
ya estamos tan acostumbrados
que no nos damos cuenta
estan immunitzats
no podríem dir
sí
seguramente
abans
abans d'entrar en directe
hem donat un petit recorregut
i ens comentava el senyor Izaguirre
que nosaltres
en certa manera
som privilegiats
perquè molts dels mateixos treballadors
no han pogut veure la fàbrica
com està avui en dia
amb tot el seu esplendor tan espectacular
perquè clar
ens hem d'imaginar
tota aquesta fàbrica
plena plena de maquinària
gairebé
en tots els passadissos
avui aquesta maquinària
s'ha recollit completament
l'interior d'aquestes naus
ha sabuit
i ens queden unes naus
uns pavellons
immensos
sí, efectivamente
la fàbrica
hoy en día
desde el punto de vista
lo que se ve ahora
es espectacular
se ve en toda su dimensión
vacía
lo que pasa que
para los que trabajamos
en su día aquí
la sensación también
aparte de espectacular
es un poco triste
para nosotros
está sin vida
esto tenía vida
cuando estaban
las operarias
los operarios
todos trabajando
entonces aquello tenía vida
no se veía tan grande
y seguramente
cuando los antiguos trabajadores
y trabajadoras
de la fábrica
vengan a visitarlo
pues les parecerá
bastante más grande
de lo que
a ellos les parecía
cuando estaban
trabajando aquí
si les sembla
expliquem una miqueta
què es feien
cadascuna de les parts
de la fàbrica
nosaltres estem
a l'edifici central
és aquest edifici
que es veu
al final dels jardins
quan s'hi entréssim
pel passeig
de la independència
l'edifici
on hi ha el rellotge
perquè la gent
que miri
per la reixa
si ha vist alguna vegada
doncs s'acabi de situar
tenim a l'esquerra
un edifici
molt gran
una nau molt gran
també anem a la dreta
també una nau molt gran
i tenim a darrere
una sèrie
d'amagatzems
no?
Efectivamente
los edificios
de detrás
los que dan
a Ramón
perdón
a Vidal i Barraqué
perquè la gent
se situa
Sí, a Vidal i Barraqué
són 6 edificios
6 bloques
són los antigos almacenes
almacenes
que necesitábamos
que fueran muy grandes
porque el tabaco
ocupa
poco espacio
y por lo tanto
hay perdón
mucho espacio
y por lo tanto
necesitamos mucho
espacio físico
para almacenarlo
esos los almacenes
que estaban detrás
mirando de frente
a la fábrica
a la izquierda
tendríamos
lo que era
el proceso primario
el proceso primario
era donde
recibíamos
la hoja de tabaco
troceada
y nosotros
lo que teníamos
que hacer
era humectarla
para poderlo picar
y una vez
que lo habíamos picado
la hebra
el tabaco
que se mete
dentro del cigarrillo
la volvíamos a secar
para dejarla
a la humedad final
y almacenarla
ese proceso
se realizaba
en lo que
le llamamos
en el primario
o la planta
de preparación rama
luego en medio
de la fábrica
arriba de todo
estaba la parte
de oreo
la zona
donde el tabaco
se mantenía
durante un tiempo
hasta que
la parte
de maquinaria
de secundario
es decir
lo que hacían
los cigarrillos
lo necesitaba
y ahí permanecían
el tiempo
que fuera necesario
y en lo que era
la nave
de la derecha
la nau
que dona
a la antiga
sufrera
y ahora
que dona
a Torre Jordi
para antenar antes
exacto
en esa nave
en la parte
de arriba
teníamos lo que era
el secundario
los talleres
de elaboración
digamos
también la parte
más espectacular
y donde también
más mano de obra
teníamos aplicada
ahí se
rehacían los cigarrillos
se envasaban
se encajonaban
y por último
se enviaban
a los almacenes
de producto terminado
y digamos
esto podría ser
a grandes rasgos
el diseño
de lo que era
la fábrica
lógicamente
también
nos falta
mucho espacio
que tener en cuenta
que la fábrica
por el volumen
que tenía
y por la complejidad
tecnológica
que tenía
pues tenía
unas plantillas
muy importantes
de mantenimiento
mecánico
mantenimiento
eléctrico
mantenimiento
electrónico
y servicios
pues desde
control de calidad
almacenes
logística
etc.
Aquí per entendre's
per tant
arribaba la fulla
la fulla de tabac
i en sortia
el producte que fos
ja fos
el cartol de tabac
en el seu moment puro
si se'n van fer
es completava
absolutament
tot el procés
efectivamente
aquí venía
la hoja de tabaco
troceada
últimamente
en sus momentos
hace por 50
o menos años
o 30 años
venía en hoja
pero bueno
y aquí
se acaba
el proceso
el producto
que sale
de la fábrica
que salía
de la fábrica
era un producto
terminado
dispuesto
a dejarlo
en el mercado
y que se pudiera
formar perfectamente
hem de decir
que era un procés
absolutament
mecanizat
si efectivamente
ya desde hace
bastantes años
el producto
el procedimiento
el proceso
productivo
tanto del primario
como del secundario
estaba totalmente
automatizado
eran ya
velocidades
para que la gente
se haga
un poco de idea
de 10.000 cigarrillos
por minuto
eso lógicamente
requiere
maquinaria
que hacía
10.000 cigarrillos
por minuto
eso requiere
lógicamente
una tecnología
importante
y que el personal
lo único que hacía
era supervisar
la maquinaria
instalaciones
etc.
eran las máquinas
¿no?
hay una máquina
para cada uno
de los procesos
y había una máquina
suposo que
liaba la cigarreta
o una otra máquina
que feia
los filtres
y todo esto
se hacía de manera
automatizada
y con unas
quantidades
ingentes
como comentaba
¿no?
sí, sí
efectivamente
todo estaba
automatizado
y cantidades
bueno
aquí en las épocas
más fuertes
hemos llegado
a hacer
50 hasta 60 millones
de cajetillas
en un mes
no al final
que hacíamos
pues 30
pero llegábamos
a hacer
pues eso
50 o 60 millones
de cajetillas
en un mes
multiplicado
por 11 meses
al año
pues daba
una cantidad
importante
de tabaco
molt, molt important
¿quins productes
se elaboraban
aquí
señor Izaguirre?
hombre
como productos
más conocidos
por la gente
pues y
como volumen
digamos
también
los más importantes
pues fueron
fortuna
y educados
dentro de fortuna
pues fortuna normal
fortuna light
fortuna mentol
y luego
pues una serie
de Nobel
Nobel blando
a decir
Nobel blando
Nobel duro
nosotros distinguíamos
entre la cajetilla
blanda
y la cajetilla dura
el producto
de cigarrillo
era idéntico
pero el envase
era diferente
y luego
muchos
últimamente
hacíamos muchas
muchas labores
muchas marcas
para exportación
exportación a Europa
exportación
a Oriente Próximo
etc.
Els productes
que s'han elaborat aquí
han anat canviant
però al llarg dels anys
i al llarg també
de les necessitats
de la companya
Mare
el Tadis en el seu temps
tabacalera
el que fos
sí, efectivamente
en función
de las necesidades
del mercado
de las propias necesidades
de la compañía
nos asignaban
un tipo de producto
u otro
originalmente
se hacían
series largas
y digamos
prácticamente
había maquinaria
que no cambiaba
en todo el año
de labor
y últimamente
pues en cambio
hacíamos unas series
muy cortas
con cambios
continuos
de labores
que nos hizo
tener que adaptarnos
a las necesidades
productivas
que es lo que
quería el mercado
Pels que som
profans en la materia
perquè els que no
coneixem gaire
quin és el procés
de producció
del tabac
por la vara
de les diferents marques
de Fortuna
de Nobel
etc.
cada marca
de tabac
suposo
que portava
un tipus
de barreja
de plantes
de fulles
i això era
el que li donava
l'element diferencial
a cadascuna
de les marques
Sí, efectivamente
cada tipo
de tabaco
cada marca
tenía una liga
nosotros le llamábamos
liga
una mezcla
diferente de tabacos
que le daban
su sabor
característico
el tabaco
proviene
de muchos
países
del mundo
y era una mezcla
propia
de esa
labor
determinada
y por tanto
digamos
efectivamente
el sabor
las características
organolépticas
de ese producto
eran diferentes
al de otra
marca
Así es
Un parell
d'aspectes
més relacionats
amb l'edifici
senyor Izeguirre
no ho hem comentat
i de fet
no és visible
per la gent
sinó
però
tot el que hi ha
sota
això és
bastant important
crec
sota tota
la nau
totes les plantes
hi ha un soterrani
que recorre
doncs això
tot el que és
la planta
un soterrani
per tant
d'unes dimensions
impressionants
que hi havia
en aquest soterrani
El soterrani
que efectivamente
como bien dice
está en todo
lo que es
el edificio principal
la U principal
y es visitable
quiero decir
que la altura
es para una persona
puede pasar
actualmente
está vacío
porque lo hemos
dejado vacío
pero ahí mantenía
era donde pasaban
las instalaciones
pues de vapor
de electricidad
de gas
de vacío
transporte de polvo
etcétera
también
quiero hacer
mención
de que aparte
de este sótano
hay unas
dos ruinas
que están dentro
de lo que es
que son pocos
conocidas
para el gran público
que están dentro
de lo que es
la superficie
de fábrica
que hay una cripta
perrománica
y luego otros restos
que pensamos
que están
muy bien conservados
y que también
pues recaerán
cuando se abre
en su día
pues será
yo creo que será
otro motivo
de muestra
y de orgullo
para las personas
que vengan a visitarlo
De fet
ens ho han comentat
abans
els nostres anteriors
convidats
a l'edifici
de Tabacalera
no s'havia d'ubicar
on està ubicat
actualment
sinó que s'havia d'ubicar
uns metres més
cap a l'esquerra
entre cometes
i situada
en el mapa Tarragona
on hi ha actualment
la necrópolis
perquè va ser
construint la tabacalera
que precisament
es va descobrir
la necrópolis
Efectivamente
el edificio iba
en vez de donde estamos ahora
iba pegado
a la calle Ramón y Cajal
lo que pasa es que
cuando empezaron a hacer
las fundaciones
de la fábrica
pues encontraron
lo que encontraron
en los restos
paleocristianos
y se fueron viniendo
hacia donde estamos ahora
la fábrica
aún así
está encima
de restos
de ahí
esos dos zonas
que decía
y aparte
pues están
datadas
restos
que están
que permanecen
debajo
de la fábrica
o sea que efectivamente
los romanos
o las personas
que de aquella época
todavía
permanecen aquí

dentro de lo que era
la fábrica
en esta y en otras
fábricas
de la compañía
bueno en la totalidad
de la fábrica
de la compañía
aparte digamos
de lo que era
el edificio fabril
y de la administración
había viviendas
porque se consideraba
en aquel momento
pues que los responsables
deberían
de estar viviendo
en la fábrica
para mejor
gobierno
de la misma
y efectivamente
yo he vivido aquí
y otras personas
también
y ingenieros
etcétera
lógicamente
esto es un tema
que ya
ya no sé
en las nuevas
fábricas
ya no es así
pero bueno
efectivamente
sí
aquí había viviendas
y
y varias viviendas
donde han vivido
pues hasta 5 familias
han vivido
en el mismo tiempo
En menjar
para acabar
senyor Iza Aguirre
quan en dies
com avui
torna a visitar
la fábrica
que vostè ha dirigit
durant molts i molts anys
quin sentiment
li ve al cap
una miqueta
de nostàlgia
de record
de temps passats
que es el primer
que li ve al cap
quan torna
a trepitjar
Tabacalera
Hombre
cuando veo
lo veo vacío
y como está
pues
un poco de tristeza
tristeza
porque
esto era un edificio vivo
que tenía vida
y en este momento
pues está
está en pausa
pero por otro lado
hombre
yo creo que
que alegría
porque
digamos
el edificio
va a revertir
la ciudad
va a revertir
la ciudad
y se le va a dar
un uso
que vamos a poder
disfrutarlo
todos
yo me incluyo
mis hijos
y por lo tanto
yo creo que
el futuro
debe ser
debe ser positivo
y eso
pues me alegra
es un poco
un sentimiento
encontrado
tristeza por un lado
alegría por otro
senyor Faguerre

no sona
cuando llegue
alcalde
el señor
Bellaceros
le podremos preguntar
cuando
tothom
no solo nosotros
podremos contemplar
de primera mano
como son
estos edificios

histórica
del que era
abans

tarragonines
no
per tot això
jo crec que
és inevitable
i recomanable
i totalment convenient
i oportú
que
independentment
que
una bona part
de la superfície
d'aquestes instal·lacions
sigui ocupada
pel Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona
hi hauria d'haver
un espai
dedicat
que fos un centre
d'interpretació
de la tabacalera
del que ha estat
aquesta fàbrica
durant 75 anys
i del que ha representat
per Tarragona
i per tota la part baixa
de la ciutat
i això ho podem fer
perquè
tenim els fons documentals
d'una banda
de la pròpia fàbrica
que són més de
800 metres lineals
de prestatgeria
que hi ha documentació
des de l'any 1923
fins al seu tancament
però a més a més
també hi ha els fons documentals
tota la documentació
que ens informa
de la vida sindical
dels treballadors
i també
el fons documental
del grup d'empresa tabaquer
que ens informa
de la vida social
dels treballadors
és a dir
el nucli
del que hauria de ser
aquest centre d'interpretació
el tenim
i es podria fer
després a banda
del que és pròpiament
dita la documentació
també amb els acords
que van haver
amb el Tadis
en els darrers temps
hi havia
un cotxe
Citroën antic
dels anys 30
tota una sèrie
de quadres
una màquina
de liar
que en deien
la Vila Seca
la medalla
d'or de la ciutat
és a dir
tota una sèrie
d'elements
més materials
no hi ha tant documentals
que
sens dubte
seran
una de les joies
d'aquest futur
centre d'interpretació
doncs amb el teu permís
li traslladarem
aquesta proposta
a l'alcalde
a veure què diu
Maria Jesús
el vostre llibre
el llibre que esteu fent
el Vicente Aroli
tu mateixa
en quin moment està?
bé
nosaltres tenim un
el projecte
està finançat
com vas dir
per la fundació
al Tadis
ens hem compromès
a lliurar-lo al juny
en aquest moment
està
pràcticament redactat
i el que sí
m'agradaria
i us ho demano
seria
incorporar
aquest
el contingut
d'aquest programa
òbviament
si tant les persones
si tant
tant aquí ho ha fet
com aquí ha intervingut
perquè bé
l'historiador treballa
amb la font que té
l'historiador
nosaltres
com a tal
treballem amb el Fons de Tabacalera
el Fons de Tabacalera
és econòmic
arriba l'any 2000
i n'hi ha un seguit de veus
que se'ns escapen
i jo crec que aquest programa
donarà aquestes veus
sí
a partir de les 11
seran aquestes veus
i em sembla
que és
l'epíleg
perquè nosaltres
ho tractem com a epíleg
ja
doncs l'epíleg
del nostre
del nostre estudiar
de ser aquestes veus
també
repullir aquestes veus
i bueno
seria
seria la fi aleshores
el projectat
i l'epíleg
és un honor
i som nosaltres
qui agraïm
aquesta deferència
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies a tu
per dedicar-nos
a aquesta estona
Jordi Piqué
moltíssimes gràcies
també ha estat una estona
molt enriquidora
i a més a més
com dèiem
amb el seu punt
d'emoció
vindran totes aquestes veus
que esmentava
la Maria Jesús
integrants del grup
d'empreses
treballadors
extraballadors
contactarem amb algun
dels treballadors
que quan es va fer
el tancament definitiu
de la fàbrica
van optar
no per la prejubilació
sinó per anar
a treballar a altres fàbriques
els trucarem per telèfon
i els tindrem en directe
en fi
passaran moltíssimes veus
que aniran reconstruint
la història d'aquest espai
que avui ens ocupa
fa un any
que es va tancar
aquesta fàbrica
motiu suficient
per recordar-ho
i sobretot
per mirar cap al futur
aquesta part
la farem
amb l'alcalde de Tarragona
i amb la regidora responsable
de l'àrea de patrimoni
Jordi Maria Jesús
moltíssimes gràcies
bon dia
i de mica en mica
ens acostem
al punt de les 11
ara farem un breu parèntesi
repassarem l'actualitat
nacional i internacional
i de tornada
continua el matí
de Tarragona Ràdio
programa especial
en directe
des de la Tabacalera
i amb un fred que pela
de debò
de Tarragona Ràdio
Catalunya Informació
bon dia
són les 11
tot a punt
a la Casa de Campo de Madrid
perquè es faci publicar
la sentència
del conegut com a Casges Cartera
l'agència de valors
on un forat
d'entre 50 i 90 milions d'euros
va esquitxar 4.000 inversors
el PSOE tanca aquest matí
amb el PP
la roda de contactes
amb les formacions
amb representació parlamentària
de cara a la Constitució
de les meses
del Congrés
i el Senat
Eduardo Zaplana
representa els populars
a l'espera
que es facin públics
els nous portaveus
nova jornada de vaga
dels conductors d'autobusos de Barcelona
que en una assemblea
que en una assemblea aquest migdia
poden decidir que l'aturada
sigui indefinida
els serveis mínims
es restableixen
de 5 de la tarda
a 8 del vespre
traslladen de la comissaria
de Conca
els jutjats de Huelva
el principal sospitós
de la mort de la nena
Mariluz Cortés
el detingut
al·lega una mort accidental
de la criatura
la comissió europea
dona a Itàlia
un termini
que expira
a les 6 de la tarda
perquè aporti informació
sobre la contaminació
amb dioxines
de la mozzarella
sota l'amenaça
d'un tancament de fronteres
a aquest producte
nova estratègia
del govern israelià
contra el terrorisme
segons publica
el diari Haaretz
l'executiu
estaria al darrere
de vídeos
penjats
al portal d'internet
YouTube
amb imatges
de l'últim atemptat
mortal a Jerusalem
i el missatge
en anglès
actua ara
atura la cegnia
Catalunya informació
els esports
el nedador australià
Jaimont Sullivan
és el nou plusmarquista
mundial dels 50 lliures
ha fet una marca
de 21 segons
i 41 centèsimes
9 centèsimes
inferior a la marca
del francès
Alain Bernard
en noies
la també australiana
Libby Trickett
ha batut el rècord
dels 100 lliures
amb un temps
de 52 segons
i 88 centèsimes
el Barça
Carles Puyol
i Gaby Milito
sabran avui
en quines condicions
estan per afrontar
el partit de dissabte
contra el Betis
el català té una contusió
al turmell
i l'argentí
té povàlgia
el partit de dissabte
encara no té seu
avui el comitè
de palació
ha de decidir
sobre el recurs
del Betis

Conit, al Baix Penedès, en tenen 10
i al Pont de Vilomar, al Bages,
ara mateix, 7 graus de temperatura.
Pas a pas, amb talent, amb constants innovacions.
Més de 45 anys construint llars.
I el més sorprenent de tot
és que cada dia aprenem alguna cosa nova,
com ho han fet sempre els bons professionals.
I nosaltres volem ser bons professionals.
Promociones José Luis,
Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977-21-7950.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Quines són les principals malalties de la boca
que es poden prevenir?
Avui parlem de la càries dental.
És una malaltia provocada per bacteris
que, amb la sucre dels aliments,
produeix un àcid que desmineralitza
l'estructura de les dents,
fins a provocar la seva destrucció.
Per evitar-ho, aquest és el nostre consell.
Redueix el consum de dolços,
especialment entre els ràpats,
i respatlles les dents freqüentment
amb pasta fluorada.
Així eliminaràs els bacteris
i faràs les teves dents més resistents,
gràcies, sobretot, a l'acció del fluor.
Més informació en Etadent,
la teva clínica dental a la Torreforta.
Truca al 977-55-4020.
Ens trobaràs davant del Mercadona.
La primera visita és gratuïta.
La vida és plena de formes increïbles.
Espirals, cercles o rectangles
donen forma i funció a plantes, fòssils, invents.
L'obra social La Caixa presenta l'exposició
i després fou la forma.
Descobreix-la gratis al Teatre Municipal L'Artesana
a la plaça de l'Artesana de Falset
fins al 24 de març
i col·labora a l'Ajuntament de Falset.
Obre social La Caixa, l'ànima de La Caixa.
Neix un nou restaurant a Tarragona.
Restaurant La Pleta,
amb una nova direcció.
Gent jove molt preparada,
amb una cuina tradicional,
evolucionada i de qualitat.
Amb una nova carta i plats innovadors,
sorgits a la mà d'una de les millors cuines.
Restaurant La Pleta,
un lloc màgic,
envoltat de simbolismes tarragonins
per gaudir d'una cuina d'alt nivell.
I quan celebris el teu bateig o comunió,
pensa en el restaurant La Pleta,
que reivissa 22, Tarragona.
També tenim menú diari,
a 14,50 euros.
Informació i reserves al 977-22-1769.
Restaurant La Pleta.
I ara,
prova el nostre sortiment de tapes
la nit de dijous i divendres,
una forma divertida i boníssima de sopar.
Sí, sí,
aquests animals
que són
com a peces,
peces,
que són
el típico restaurante
donde tú comes,
muy caro.
Algunos viajes pueden ser eternos.
Nuevo Toyota Auris Sport,
con 177 caballos.
Ven a conocerlo en Autoforum.
Autoforum.
A l'autovia Reus Tarragona,
urbanització a l'Albada,
carrer Caràbia.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 11 del matí,
6 minuts,
seguim en directe amb tots vostès.
Matí de Tarragona Ràdio,
en directe des dels jardins de Tabacalera,
en un dia absolutament ennubulat,
amb una davallada de temperatures
important,
però insistim,
no és impediment
per continuar amb aquest recorregut històric.
De fet,
la primera hora especial
d'aquest programa de Tabacalera
del matí de Tarragona Ràdio,
l'hem dedicat a fer
aquest itinerari
al voltant de la història econòmica,
però també social
de la fàbrica de tabacs.
Ara ens situarem més aviat en el present
i ens agradaria mirar cap al futur
i per això els convidats
que saludem tot seguit
són l'alcalde de Tarragona,
senyor Josep Félix Ballesteras,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Ens acompanya l'atinent d'alcalde de Patrimoni,
Rosa Rossell.
Senyora Rossell, bon dia.
Bon dia.
Quina fresqueta que tenim.
Això de bon dia és un dia.
Un dia perquè és agradable.
Estem aquí recordant vells temps
i vostès també,
perquè tenen antecedents familiars
que van formar part
de la plantilla de Tabacalera,
em penso, no?
Sí, jo, ma mare,
que va estar pocs anys,
em sembla que va estar dos anys
i escaig,
i la meva tia,
que es va jubilar als 52 anys
ara fa tres o quatre anys.
Ah, és de les últimes treballadores.
Recents, recents, sí.
Jo hi tinc,
si parins alluny,
una cosina del meu home,
també va estar treballant aquí,
després unes amigues
de la meva mare també,
i jo recordo ara
aquí en aquest pati que estem,
aquí on estem situats,
normalment hi havia l'escenari
on tocava l'orquestra
per Santa Rosa
i es feia...
I avall.
Es menjava coca,
jo també venia.
Es menjava una coca boníssima
i un cava semisec.
Que es portava en aquella època.
Sí, jo era petit
i no m'ho deixava tastar.
No, si n'altros no.
Jo com a molt feia la coca-cola
o el Blandinieres.
El Blandinieres.
o la Mirinda.
Que també és de l'època, no?
La Gaciosa Blandinieres
era el que ens donaven a la canalla
quan veníem aquí a la festa.
Ara era divertit,
perquè a mi havia tota la gent del grup
empresa tabaquera,
que suposo que estic...
Ara, ara, després vindran de seguida.
I muntaven unes festes
realment importants.
Unes festes molt maques, eh?
I feien també el Dia de Reis.
Sí, el que passa que això,
per exemple, a mi ja no...
A mi no em tocava.
A mi només em va tocar un any.
Només em va tocar.
No sé per què,
només van venir un any,
però realment és d'aquelles festes
també boniques i màgiques,
com totes les Nils de Reis pels nens.
És un espai increïble,
és un espai que té un futur complex.
No, té un futur complex.
O no tant.
No tan complexa.
No, té un futur
que no és en un any,
que estarà fet i que ho veurem,
però té un futur explàndit.
Suposo que en parlarem.
Complexa en quant a tot el tràmit, eh?
Que no sé si és molt complicat,
perquè estem parlant
de moltes administracions...
El complicat l'hem acabat ara.
Sí?
Sí.
I creguim que ha estat molt complicat
perquè hem tingut un procés econòmic
i de papers i de reparcel·lacions
complicat que va acabar
amb la signatura de banc notari
i, per tant, la recepció
de la propietat el mes de gener.
i ara amb un informe de cultura
que era preceptiu,
que, per tant,
està a punt de tancar-se
i desencallar-se ja
tot el procés de futur.
Aquests dies podem dir
que ha començat el futur.
de la tabacalera.
Però a dia d'avui,
la titularitat de tabacalera,
és a dir,
des del punt de vista administratiu,
de paperassa,
si em permeteu l'expressió,
en quin moment estem?
A dia d'avui, 27 de març?
Entrar-ho a registre de la propietat
per tal de registrar
tot aquest espai meravellós
que ens envolta
com a propietat municipal
de l'Ajuntament de Tarragona.
Estim al procés de...
Davant notari,
el gener vam signar,
vam signar tota l'operació
al Tadis,
és a dir,
amb el Tadis
i amb els propietaris
de l'antiga sofrera,
per entendre'ns,
perquè sabeu
que aquesta és una operació urbanística
que afectava...
Podem explicar una miqueta?
Sí.
Aquest equipament
el tenim
perquè l'Ajuntament
i el govern de Catalunya
van fer una modificació puntual
de pla general
per tal que es pogués construir
edificis i habitatges
en l'antic terreny,
en el triangle
de l'antiga sofrera,
aquí al costat.
I a més a més
que es poguessin fer
habitatges socials,
com a conseqüència
d'aquesta operació,
l'espai comprès
entre Vidal i Barraquei
i Francesc Bastos,
allà on hi ha
ara l'aparcament,
que agafa un trosset
del Rallera.
Perquè el Tadis
ens donés aquest edifici
i els treballadors
poguessin prejubilar-se
en condicions més adequades
i millors pels treballadors,
es va fer aquest pacte.
Això es va signar
davant notari
ara el mes de gener
i els tràmits
que quedaven pendents
fins al registre
de la propietat,
com diu la senyora
Rosa Rosell,
molt bé,
estan tancats
ara mateix.
Per tant,
podem dir que tenim
la titularitat,
però encara no han fet
els papers
per la propietat.
Ara bé,
en aquest moment
el que sí tenim
és una cosa
que no havíem tingut
en aquesta ciutat fins ara,
que és definició
d'allà on volem
amb el Museu Nacional Arqueològic.
El desembre
es va fer una reunió
amb el conseller Tracerres,
amb el director general
de Patrimoni
i la senyora Rosa Rosell
i jo
com a màxim responsables
i van fixar
i determinar
amb una comissió mixta
que això seria
el Museu Nacional
Arqueològic,
entre altres coses
que suposo que ara...
Sí, perquè aquí hi ha
molts metres, eh?
Molts, molts.
Hem estat aquest matí
i és impressionant.
N'hi ha 34.000.
34.000 metres.
34.000 metres serà
tot l'espai
d'equipaments.
D'equipaments.
I després hi ha
els sis edificis
del darrere
que seran els que passaran
a titularitat municipal
completament,
que no seran cedits
pel Museu Arqueològic
i que l'Ajuntament
gestionarà
com el gran centre cultural
independent, diguem,
del que seria el museu.
Estem parlant dels magatzems.
Estem parlant dels magatzems
edifici que hi ha
al darrere de la Tabacalera
que, diguem,
tindran l'entrada
per a Vidal i Barraquer.
I seran equipaments culturals
en principi.
Sí.
Si hi ha oficines...
No, tot això serà
un gran equipament cultural
també, evidentment,
històric, artístic
i arqueològic.
Perquè hi ha un gran patrimoni
arqueològic vinculat
a la Necròpolis
i fins i tot,
com algú apuntava,
per sota de Ramon y Cajal
vinculat a la basílica
de l'Erosqui,
del Parc Central.
I és un equipament
de primer ordre.
Realment,
Tarragona,
en aquest espai,
guanya un gran equipament cultural.
Jo no diria
com poques ciutats,
com cap ciutat
pot tenir a Catalunya
en aquest moment.
que passa que sempre
jo quan deia
això trigarem a veure
o la senyora Rossell
deia no tant,
no tant,
però clar,
és que ja estem,
hi ha com una mena
de resignació
en aquesta ciutat
de dir,
sí,
però això ja veurem,
ja veurem.
D'entrada,
ja sabem que és molt complex
el tema burocràtic
en quant a les competències
de cadascuna...
Museu Nacional Arqueològic,
jo suposo que s'ha de parlar
en totes les administracions
i que aquests són processos lents.
Jo no parlo
de quan entrin els paletes,
que això,
mira,
va com va.
Però hi ha un procés
que pot anar paral·lel,
que pot ser la gestió
que l'alcalde de la ciutat
es pugui fer
amb el conseller Tres Serres
i amb el nou ministre
o ministresa de Cultura
del govern central,
doncs de cara
a establir un ens
de cessió
d'aquest espai.
No sé
si ha de ser un consorci
o una cessió.
Jo crec que en el fons...
La forma jurídica
encara s'ha de buscar.
Ens és igual.
Jo crec que la foina
és d'explicar.
Diríem que la ciutat
ja han fet,
la senyora Rosa Rossell
i jo ja han fet la fenya,
que és posar aquest equipament
a disposició
de les dues administracions
que tenen competències
en matèria de cultura,
que és el ministeri
pel que fa a la titularitat
i la generalitat
pel que fa a la gestió
i a la competència
en matèria cultural.
A partir d'aquí,
nosaltres el que reclamem
és que no tardin gaire
a posar-se d'acord
perquè el que no podem tenir
és la fàbrica aquesta,
fent-se amb el bé eternament.
És que hi ha un deteriorament important, eh?
No, no, que pot haver-hi de fer.
Ara no s'ha produït,
però si hi estigués molts anys
es produiria.
De tota manera,
sí que hi ha el compromís
que els treballadors
que han quedat sense recol·locar
es dediquin,
a través d'una empresa municipal,
tal com es va pactar amb ells
en el seu moment,
a fer un manteniment continuat
de la fàbrica
perquè no es deteriori,
efectivament,
i a més a més
a mantenir una vigilància
permanent i constant
per evitar que hi hagi actes
de gambarrisme,
de delinqüència,
que malmetin aquest espai
que és magnífic
i és extraordinari.
La definició de tot plegat
la tindrem força aviat.
Jo crec que abans d'un any
podem tenir tot això
més que definit.
És molt aventurat,
però si abans d'un any
la part, diguem-ne,
administrativa i jurídica
es pot tenir definida,
quant de temps es pot trigar
a instal·lar o ubicar
un Museu Nacional Arqueològic?
Home, trigaran temps?
Doncs mirin,
el de Mèrida
va estar sis anys
per fer-se.
Jo crec que el de Tarragona
no estarà tant de temps
perquè el de Mèrida
l'havien de construir de nou,
aquí l'únic que s'ha de fer
és condicionar uns espais,
però no són pocs diners.
Estàvem parlant,
en el moment en què en parlàvem
d'això fa sis anys,
estàvem parlant de no menys
de 15.000 milions
de les antigues pessetes
d'inversió.
Per tant,
és una inversió
prou important
com per no fer-la
de qualsevol manera.
Perquè a partir d'això,
a partir de tenir
aquest gran Museu Nacional Arqueològic,
la ciutat de Tarragona
fa un salt endavant
importantíssim en matèria
de patrimoni històric-artístic.
No és només
el Museu Nacional Arqueològic,
sinó el que és
el concepte de Tàrraco,
el concepte patrimonial.
Perquè és que llavors,
quan això estigui funcionant,
la part del museu,
més la part cultural
que tindrem
en els magatzems de darrere,
això serà el punt de partida
de tota una ruta
de la part baixa
de la ciutat
que pot lligar
amb Eroski,
amb la basílica de l'Eroski,
pot lligar perfectament
amb les excavacions
que s'han de fer aquí al davant,
al camí de la Fonteta,
amb la part
de les termes
del carrer Sant Miquel,
la part del teatre romà,
fins i tot
la possibilitat
que ens agradaria
poder aconseguir
és de fer visitable
la Font del Lleó,
el Conícolons
del carrer Gasòmetre,
diguem que
que establiríem
una gran segona ruta
arqueològica
dins la ciutat de Tarragona
que ara,
d'alguna manera,
quedava molt lligada
a la part alta
de la ciutat.
Jo no vull insistir
en aquest terme
perquè vostès
ja ho han deixat
molt clar,
però el tema
de la utilització
d'una part
de l'espai
que diuen
que serà exclusivament
per equipaments culturals,
ja saben com van les coses,
que si no,
que ho canviarem
pel banc d'Espanya
i posarem oficines
de l'administració central.
Agafarem una altra part
que això podria passar,
no ho contemplen?
No,
això serà
un gran complex públic
i això serà
un gran complex públic
i cultural.
La senyora Rosa Rossell
ja va pactar
amb els artistes,
aquests famosos artistes
de la Xertrés,
els del Centre de Creació
Contemporània,
d'Art i Pensament Contemporània.
Que un dels equipaments
d'aquests edificis
serà per ells
i per tant serà
un gran equipament cultural
també d'art contemporani
i en aquesta línia
és en què volem anar treballant,
d'anar omplint
de contingut cultural
aquests grans edificis
que realment són grans edificis.
És que hi ha la possibilitat
fins i tot
que l'ICAC
en aquests moments
comença a estar
una mica apretat d'espai,
doncs estem iniciant converses
de veure
si els interessaria
baixar cap aquí baix
perquè si l'Institut d'Arqueologia Clàssica
està al costat
del gran nucli arqueològic
és una gran coherència
que fos aquí, no?
Doncs és molt coherent, no?
Llavors, doncs clar,
estem en aquest punt, no?
De mirar a veure
què és tot el que
podem instal·lar aquí baix
sense que això
s'hagi de convertir
amb una botigueta
de quatre entitats.
No, no volem això.
Volem realment
que sigui
un espai cultural
molt potent
per a la ciutat.
No, per això estem fent
l'encàrrec
que té la senyora Rossell
entre les seves competències
que és el pla
d'equipaments culturals
de la ciutat, no?
Això no és una anècdota,
no és un pla més,
és un pla absolutament
imprescindible
perquè en aquesta ciutat
hem anat reivindicant
permanentment espais
però no teníem
ni tenim
ara ja el tenim
pràcticament embestat
un pla d'equipaments culturals.
que significa
tenir clares
la funcionalitat,
el paper
que ha de jugar
cada un dels equipaments
en el conjunt
de la ciutat
i en el territori
perquè no hem d'oblidar
que som capital
i per tant
tenim una responsabilitat
territorial.
Com hem de jugar
cadascuna
de les administracions
i del sector privat
a dins d'aquest
pla d'equipaments culturals
i a més a més
com es finança
tot això
que és el tall.
i la gestió
d'alguns d'aquests espais
perquè clar
no pots
anar creant
bolets
si no saps
evidentment
allò que estigui
tot interrelacionat
El que sí
han de tenir
la seguretat
i la tranquil·litat
a tothom
és que
anem fent
el que vam
comprometre'ns
és a dir
vam prometre
els artistes
de l'Oxar 3
entre cometes
com se'ls coneixia
que tindien
una obligació
alternativa
i que això
no aniria
per llarg
i efectivament
en aquest moment
ja s'està parlant
amb ells
de tot el tema
aquest
amb la Generalitat
i espero
que també
amb la Diputació
que s'hi va comprometre.
i anem avançant
probablement
més a poc a poc
del que la gent voldria
però de manera molt sòlida
i sense vendre fum
No toca
però com que ho ha dit
dues vegades
el dels artistes
de l'Oxar 3
és que sempre
m'ho encarreguen
pel carrer
Com està l'Escola Oficial
d'Idiomes?
No sé si n'ha parlat res
Doncs ara comencen obres
abans de final d'any
i el 2010
la tindem en marxa
Comencen a finals d'any
les obres?
Sí, sí
I per què comencen a finals d'any
és que estan desesperats?
Perquè s'han de lluny
No, però no estan desesperats
Aquí vam tenir els 25 anys
de l'escola
amb un acte
de la Caixa de Tarragona
i la directora
la senyora
Jolanda Scott
ja va anunciar
que la pròpia directora
i per tant
tot l'equip directiu
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
s'obriria
per tant funcionaria
efectivament
l'any 2010
i aquesta és la perspectiva
amb la que hem treballat
des del primer moment
Amb el tema
d'equipament cultural
amb el tema
de l'edifici
que avui ens ocupa
amb Jordi Piqué
i amb la Maria Jesús
la part dels historiadors
comentàvem
una possibilitat
que realment
seria extraordinària
i és que un cop
es tirés endavant
aquest macro projecte cultural
a la ciutat de Tarragona
que no s'oblidés l'espai
i en aquest sentit
parlant de la possibilitat
amb tot el material
que hi ha
de crear un centre
d'interpretació
de la història
de Tabacalera
Ja té lloc
Ja té lloc
establert
on t'anirà
que serà
l'edifici
que hi ha
el cantó
tocant
els terrenys
de la Sofrera
que és una de les cases
d'un dels enginyers
d'aquí
de la Tabacalera
i que darrere
hi ha un magatzem adusat
que per tant
queda molt independent
de tot l'espai
i llavors allà
s'hi vol posar
doncs tot l'arxiu
que ara està guardat
aquí en un magatzem
de tot l'arxiu històric
de la Tabacalera
i posar una mica
de centre d'interpretació
i volíem fer fins i tot
un petit museu
però aquí
hem tingut un problema
que és que
quan vam vindre a veure
la Tabacalera
quan encara no estava decidit
ni firmar tot el traspàs
hi havia tota una sèrie
de material aquí
que ara no hi és
i llavors
hem d'intentar
que torni a vindre
perquè hi ha
doncs falten uns quadres
falta
la Vilaseca
m'ha comentat el Jordi
que és una màquina
d'embolica
un cotxe dels anys 30
sí senyora
sí senyora
doncs
tot això
ho reclamarem
i estic seguret
té l'inventari fet el Jordi
sí sí
clar és que a veure
en aquell moment
es va fer un inventari
que ara no és real
i que per tant
en el cas
que totes aquestes coses
no tornin
s'han de donar
de baixa de l'inventari
i s'haurà de fer
doncs
alguna modificació
no però que ningú pateixi
que la memòria industrial
del Tadis
o Tabacalera
i de la ciutat de Tarragona
no es perdrà
i és més
vam animar els treballadors
que creessin
una mena
d'associació cultural
per anar recordant
periòdicament
amb activitats
amb exposicions
i
i farien ball
per Santa Rosa
o seria perfecte
la Rosa
suposo que estaria d'acord
perquè és el seu sant
home
a part de ser el meu sant
i jo soc molt festera
a més és el mes d'agost
que ve de gust
i aquí a la vora del riu
que encara que no hi ha aigua
però
doncs sempre s'està fresquet
però
la mantindrem
la memòria
inclús els treballadors
han fet alguna proposta
de fer algun petit monument
recordatori
a les tabaqueres
i els treballadors
home, fins i tot
hi ha una proposta
de canvi de nom
del passeig
sí, sí
ah clar
per tant tot això
ho anirem mantenint
sense cap mena de problema
d'acord amb els treballadors
i sobretot
per mantenir
la memòria històrica
d'aquesta ciutat
és que en aquest sentit
abans comentàvem
mentre anava a la publicitat
amb el Jordi i la Maria
és que això
quan sigui al museu
miràvem enrere
les lletres
fàbrica de tabacos
l'escut
són aquells detalls
que dius
que se n'ha de fer
de tot això
que m'ha d'anar a canviar
la fesumia
això són coses
ja de tallets
diguem-ne
decoratius
sí, ja ho diran
les institucions
però que et fa pensar
una miqueta
el fet de la necessitat
d'aquest centre
d'interpretació històrica
però és que jo
penso que
fàbrica de tabacos
jo crec que s'hauria
de deixar
vull dir
això és la fàbrica
de tabacos
i per molt
museu arqueològic
i per molts noms que hi posem
això serà la tabacalera
sí, perquè això d'altaris
encara la gent no ho té
no, això és la tabacalera
i llavors
doncs la gent
quan parli del museu arqueològic
dirà
sí, allà baix a la tabacalera
és que de fet
la memòria industrial
allò que s'anomena
arqueologia industrial
aquí a Tarragona
ho hem tingut una mica abandonat
molt abandonat
s'han tirat
naus a terra
petites fàbriques
tot el carrer real
amb totes les bodegues de vins
i les naus de vins
tot això és una llàstima
la pròpia chartres
la pròpia chartres, sí
que està en bona part
està al museu de Terrassa
sí, però s'han deixat
deteriorar massa
han desaparegut coses
també, en fi
jo no vull dir
que ningú hagi robat res
però en fi
són coses que efectivament
no hem tingut suficient cura
i jo crec que
a partir de la recuperació
d'aquest espai
justament hem de començar
un procés de recuperació
també de la memòria històrica
industrial
fa un any
que es va tancar la fàbrica
d'aquí un any
potser tornem
a fer un altre programa
s'atreveixen
com si fos un pronòstic
del nàstic
aquest no els hi faré
tal com està la situació
s'atreveixen
guanyarem
guanyarem
segur
és que o guanyem
o fatal
o guanyem o guanyem
o guanyem
no hi ha alternativa
d'aquí un any
s'atreveix a fer un pronòstic
de com pot estar el tema
d'aquí un any
jo crec que
tots dos
podem assegurar
que tindrem
d'aquí damunt de la taula
tots els espais
amb la seva funcionalitat
espero que tindrem
una còria
amb les dues administracions
estat i generalitat
per tirar endavant
el Museu Nacional Arqueològic
i un plantejament
de les restes arqueològiques
que hi ha
a prop de la necròpolis
i el camí de la Fonteta
que això serà molt
serà molt
perquè vol dir
que tindrem ja definit
i fins i tot
i fins i tot possiblement
ja puguem començar
a endreçar
diguem
el que serà
l'entrada
de la part
de Vidal i Barraquer
de Vidal i Barraquer
perquè hi ha
la tanca
que està en perfecte estat
que a més
és molt nova
que l'altadis
la va fer
quan es va
quan es va
arreglar tot el carrer
però llavors
hi ha una tanca interna
al mig
que allò ha d'anar a terra
i bueno
volem que
que tot el davant
d'aquests sis edificis
sigui
una zona verda
important
on s'hi puguin
fer concerts
on hi puguem
instal·lar
una terrasseta
i un bar
i diguem
que l'entrada
doncs
a tota aquesta part
cultural
de la ciutat
aquest gran centre
cultural
doncs
sigui un lloc
agradable
i amb zona verda
i que s'hi pugui
passejar una miqueta
perquè a veure
l'espai
l'espai serà gran
són extraordinaris
les moreres
aquestes
quan estan
quan han brostat
totalment
són fantàstiques
perquè fan
fan un ombra
és un camici
d'entrada
és molt bonic
això és important
el que ha dit
la senyora Rossell
tot aquest
espai cultural
tindrà
una zona verda
perimetral
molt important
que permetrà
fer activitats
a l'aire lliure
d'escultura
de música
de teatre
o el que sigui
per tant
quina ciutat
que estem pintant
jo de veritat
els hi dic
jo ja m'hi veig
aquí darrere
i a més
ens la creiem
això és el més important
és que si no ens la creiéssim
penso que no hi parlaríem
amb aquest somriure a l'orella
que hi parlem
no, no, els veig molt animats
amb el tema
la veritat és que sí
segur
els sembla que si d'aquí un any
fa bo
ens tornem a trobar
als jardins de Tabacalera
si fa bo
si no ho ajornaríem
si fa bo aquí fora
i si no fa bo dins
podem estar dins
efectivament
senyor Ballester
o senyora Rossell
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
ha estat un plaer
i tot i que ens veurem
al llarg d'anany
tenim una cita d'aquí un any
aquí a Tabacalera
d'acord?
aquí estarem
moltíssimes gràcies
bon dia
bon dia
atent
vas de bo d'enguany?
ets el padrí
o el testimoni
o un convidat?
oh ja sé
ets el nubi
bé
siguis qui siguis
ho tenim tot per tu
on?
doncs clar
a Pizarro Gala
tots els complements
en armilles
corbates
camises
i molt més
tota la nova col·lecció
al teu abast
amb vestits
de tots els estils
i models
perquè tinguis
un poder a escollir
amb les primeres
firmes en cerimònies
Sabato Russo
Enzo Romano
Antonio Miró
perquè aquest dia
sigui el més elegant
i inoblidable
Pizarro Gala
Cárren Mallorca 27
telèfon 977 22
8073
Tarragona
i recorda que
per la compra del teu vestit
et regalem camisa
corbata
mitjons i cinturó
la búsqueda del control
la búsqueda de la potència
la búsqueda de la emoción
Lexus IS 220D
un motor diesel
de 177 caballos
los más avanzados sistemas
de seguridad
y un silencio absoluto
Lexus IS 220D
la búsqueda de la perfección
Lexus Tarragona
Autovía Tarragona
Reus
Calle Carabia
número 11
Tarragona
Y después de las rebajas
siguen las ofertas
en Top 3 Sillos
Top Moplas
En precio y calidad
no nos gana nadie
venga y se convencerán
consulte nuestros precios especiales
y cambie su habitación
por tan solo
35 euros al mes
¿Eh?
Sí
35 euros al mes
tenemos de todo
y con las mejores condiciones
paguen 10 meses
sin intereses
visítenos en la calle
Vidal y Barraquem
delante de Par Central
Erosquim
Top 3 Sillos
Top Moplas
La experiencia nos hace grandes
Fira Abril
Fira multisectorial
de la mel y l'oli
Es la teva fira
Viní al Perelló
els dies 12 i 13 d'abril
Viní a degustar
l'oli i la mel
i els productes típics
del Perelló
No t'ho perdis
Pots guanyar
el teu pes en mel
o el salmitres
de l'olivera d'oli
Viní a gaudir
del plaer
de la muntanya
vora el mar
T'hi esperem
Aula Magna
La resposta al teu futur
Mossos d'Esquadra
Guàrdia Urbana de Tarragona
Policia local
Bombers
Agents rurals
Funcionaris de presons
Professors d'autoescola
Un de cada 100 Mossos
d'Esquadra de tot Catalunya
s'ha format a casa nostra
Aula Magna
Líder absolut
en percentatge d'aprovats
Plaça Alcalde Lloret 1
Darrere el Diari de Tarragona
I a Sant Pere i Sant Pau
al costat del Campus Sassalades
977-22-2277
Aula Magna.es
Família
La fira de Setmana Santa
ja és aquí
La fira ha tornat a Tarragona
amb la seva muntanya russa
els autos de xoc
el Badel
el Baisser i Pirata
el Supercangur
les millors atraccions
per tota la família
T'esperem tots els dies
al parc de la ciutat
La fira
ha tornat a Tarragona
A reventar
A reventar
A reventar
Don Tresillo Las Gavarras
tiene sus precios
a reventar
Sofás 99 euros
Sofás cama 99 euros
Colchones látex 99 euros
Sillones masajes rodillos
199 euros
Sillones relax 99 euros
¿Cómo tiene los precios
Don Tresillo Las Gavarras?
A reventar
Don Tresillo Las Gavarras
la tienda más grande
de Cataluña
No cerramos al mediodía
Són dos quarts de dotze del migdia
en gairebé un minut
Seguim en directe
des dels Jardins de Tabacalera
en aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio
un any després
que es tanqués
aquesta planta
de la que ja hem fet
una mica d'història
història econòmica
història social
però volem endinsar-nos
en el que era
la vida comunitària
dels treballadors
i treballadores de Tabacalera
15 anys després
de l'inici de la producció
a la fàbrica
de la companyia
arrendatària de tabacos
en aquella època
l'any 1947
es constituïa
el grup d'empresa tabaquer
hi havia moltíssimes activitats
i moltíssimes iniciatives
destaquen
abans ho comentàvem
amb l'alcalde
i amb la regidora
de Patrimoni
la festivitat
de Santa Rosa
de Lima
el repartiment
de joguines
dels Reis Mags
i celebracions artístiques
que també feien
els propis treballadors
tenim entre nosaltres
representants
d'aquesta entitat
que s'encarregava
de la dinamització social
del col·lectiu
ens acompanya
la Natàlia Andreu
Natàcia
l'última presidenta
Natàcia bon dia
bon dia
diem Natàcia
perquè ens han dit
que és com et coneix tothom
és el nom de guerra
Antonio Blázquez
vicepresident
de l'última junta
Antonio bon dia
gràcies per venir
Mercè Ramon
membre de l'última junta
Mercè bon dia
bon dia
jo no sé
si vostès havien entrat
feia molt de temps
aquí als jardins
de Tabacalera
perquè l'ha restat
tancat l'últim any
quan va ser l'última vegada
que van entrar aquí
que van entrar aquí
va ser abans de tancar
l'any passat
abans de tancar
fa un anyet i alguna cosa
segurament
exacte
l'any passat
perquè encara van fer
una última activitat
quina va ser?
bé
si cas
després ho comentem
perquè és un seguit de coses
molt bé
doncs anem als inicis
des que vosaltres
formeu part
d'aquest col·lectiu
quin tipus d'activitat
es feia
com funcionàveu?
bé
mira
el grup d'empresa
com bé has dit tu
que es va
funcionar
va ser al començament
del 47
l'any 1947
i s'havien fet
moltes activitats
jo et dic
s'havien fet
perquè jo vaig entrar
posterior
és que el que us anava a preguntar
que no vull preguntar
i és important
quant de temps
veu estar treballant
aquí a Tabacalega
jo 35
Déu-n'hi-do
jo 45
45 anys
i l'Antonio
28
doncs podeu
és tota una vida
tota una vida
laboral i personal
sí
doncs bueno
del que parlàvem
de les activitats
moltíssimes
jo quan vaig entrar
estava
molt més fort
del grup d'empresa
perquè jo vaig entrar
aquí l'any 66
i llavors
imagina't
no hi havia
televisió
no hi havia
les parcel·les
clar clar
els xalets
i la segona
residencia
van acabar amb
la vida social
les parcel·les
exacte
exacte
i llavors
doncs feien
moltes activitats
aquí
jo em vaig quedar
molt impressionada
la primera vegada
que vaig assistir
a un festival
que feien aquí
els treballadors
que era
un gran festival
musical
que deien
la plaça
dels Braus
i
sí
si havien actuat
doncs
tots
eren treballadors
uns cantaven
els altres
ballaven
els altres
recitaven
o sigui
feien tota classe
d'actuacions
gratuïta
clar
i s'omplia
la plaça
dels Braus
i vaig anar
i vaig dir
tot això
són els meus companys
que fan aquestes coses
i bueno
aquí en tinc una
que també havia sigut
una de les pioneres
que també havia
actuat
que després
me'n vaig entrar
clar
amb els anys
que estàs treballant
i com organitzàveu
aquestes actuacions
feieu reunions
quedàveu
i llavors
ens baixava
el cos de ball
ens baixava
un bailarín
del
del cabaret
aquell
que hi havia
al carrer
Sant Francesc
al Màxims
i tant
ens baixava
i a dalt
s'entrenava
és a dir
venia un bailarí
del Màxims
i aquí a la mateixa
fàbrica
assajàveu
els balls
a dalt
a dalt
d'una sala
de dalt
i a la tarda
donaven unes hores
perquè llavors
ens donaven les hores
i ens ensejava
ell
era una motivació
important
per vosaltres
llavors
també teníem
l'equip de bàsquet
que jo també
bueno
jo quasi
també jugaves
a bàsquet
també jugava
a bàsquet
ballaves
jugaves a bàsquet
sí
estaven federades
perquè clar
llavors
havíem d'estar federades
i què tal éreu
com a equip
vaig
la Natasha
diu
bueno
no està malament
així
Antonio
com eren
com a equip
no
aquesta època
no la vam veure
perquè jo vaig entrar aquí
l'any 56
i llavors
el 57
58
aquí ja es va començar
a fer totes les activitats
i
clar
en aquella època
a Tarragona
el tema del lleure
i tot això
com a totes les ciutats
no hi havia res
aleshores
totes aquestes convocatòries
que fèieu vosaltres
no quedaven tancades
a la gent de Tabacalera
sinó que era a la ciutat
penso que una de les
es va començar a fer
barbena
m'apenso
si no recordo malament
l'any 60
per Santa Rosa
o 62
la nostra patrona Santa Rosa
es va fer
una barbena
al Camp del Nàstic
i es va omplir
el Camp del Nàstic
llavors allí
s'ha fet moltes barbenes
cada any
les de Sant Joan
tots els xòfers
i la de Santa Rosa
es va fer
al Camp del Gimnàstic
i després
se va continuar fent
barbenes
a tot arreu
hasta que
penso que
va ser el 80
o 83
no recordo bé
aquí
es va fer
aquí
per primera vegada
als jardins
de la fàbrica
i bueno
aquí
era immens
moltíssima gent
tot Tarragona
pràcticament
tothom
tothom teníem
algun
familiars
o amistats
llavors
entraven
unes invitacions
sí
més o més
podies entrar
moltíssimes coses
i llavors
clar
home
Tabacalera de Tarragona
ha sigut una institució
encara que sigui
una cosa
d'una
factoria
ha sigut
una institució
era alguna cosa
més
que una fàbrica
alguna cosa més
vull dir
ha influït molt
a Tarragona
i amb els tarragonins
vaja
i no sé
nosaltres
nosaltres
ho hem portat
dintre
a part de la fenya
tot això
les activitats
perquè sempre
hi ha d'haver
algú que ho porta
no parlo
perquè jo ara
fos l'última
presidenta
sinó que
l'Antonio
va ser president
un any
abans que jo entrés
el 88
però ja
abans ja
perteneixia
a la
i tots
estàvem
molt pocs treballadors
estàvem
no hi eren
a dintre del grup
pràcticament
tots hi eren
pràcticament
eren
quasi al 100%
sempre
i teníeu unes hores
com dèieu
per preparar activitats
teníeu algun espai
de la pròpia fàbrica
vostra
sí
a hores
no ens havíem posat
mai pegues
per fer
segons quines activitats
a veure
quan per exemple
s'havien de fer
aquests festivals
el director
que hi havia abans
que era
Don Luis Colmeiro
sempre
amb aquestes coses
li havia agradat molt
que la gent
participés
i donava
moltes facilitats
perquè
ells baixessin
i poguessin
entrenar
amb bàsquet
podrien entrenar
amb el que fos
segons quines hores
quan havien de vindre
competicions
i després
van participar
a carnavals
i donaven
tota classe
de facilitats
per fer
la carrossa
amb hores de treball
vull dir
aquestes coses
les hem tingut
molt
jo tinc la sensació
Antònia
que la senyora
es tallava molt
el bacallà
vosaltres
no us deixaven
fer gaire cosa
o què?
no sé
però bueno
és normal
és normal
bé
no li diré que no
no li diré que no
sí o bé
no però ja
ja anava de ella
molt actives
però els senyors també
hi participaven
i prenien part
de les activitats
sí
sobretot
el treball manual
els tocaven altres
i elles les artistes
elles feien
sí
però bueno
ja n'hi ha hagut aquí
d'homes
que han treballat
moltíssim
per bellugar
tot això
ja saps tu
que al començament
les dones
eren més aviat
de compar-se
a les coses
fins que
al final
han volgut ser
igual
abans
quan hem entrat
a fer una mica
de visita
encara quedaven
alguns prestatges
la fàbrica és buida
pràcticament
no hi ha res
però encara hem vist
uns prestatges
amb alguns trofeus
que hem intuït
que eren trofeus
que guanyaven
els integrants
del grup d'empreses
de campionats
en què hi prenien part
sí sí
perquè
no sé
si va ser també
el 78
o així
es va començar
a fer unes reunions
a Madrid
part dels presidents
de les diferents
fàbriques
de grups d'empresa
que també
es havien format
de fer una activitat
a l'any
de juntar-se
amb fàbriques
i fer
tornejos
i aquí Tarragona
va ser
la pionera
la pionera
que es va fer
entre la fàbrica
de València
i la fàbrica
d'Alicant
Tarragona
un triangular
i s'ajuntàvem
doncs
un cap de setmana
es vam ajuntar
i doncs
cadascú
doncs
vam fer
futbol
futbol sala
tenis
o front tenis
pesca
pesca submarina
vull dir
tots vam
i llavors una puntuació
uns premis
i trofejos
és aquí també
hoquei damunt patins
escats
això ja és més
més cap aquí
jo no el vaig conèixer
això del hoquei
sobre patins
jo molt poc
quan vaig entrar
el 66
però sí
es havia jugat
fins a un campionat
en petit
comitè
com si diguéssim
amb el Reus Deportiu
i havia baixat aquí
Josep Maria Sabater
una seva
o Sabater
sí sí sí
que era president
i ara és president
Sabater i l'Alegret
l'Alegret
i hem baixat aquí
a ensenyar
o practicar
clar
perquè aquí també
tots eren treballadors
no sé si
va coincidir
amb l'època
que éreu vosaltres
però hi havia
un orfeó tabaquer
una coral
una coral
una coral
sí
però jo no la vaig conèixer
i un grup de teatre
també
també hi va haver
un grup de teatre
sí
un dels grups
també
o una secció
que es va formar aquí
de motoristes
van començar
tothom a tindre la motoreta
també motoristes
escolta
això era com un partemàtic
hi havia de tot
sí sí
va començar
la Vespa
i la Montesa
i totes aquestes marques
no
i llavors
doncs van fer
i cada setmana
sortien
i feien amb les senyores
no
o amb els fills
o sols
i feien excursions
doncs clar
esmorzar aquí
esmorzar allà
es diu que aquí
a Tabacalera
hi havia una certa endogàmia
jo no sé si clar
a banda de la treballar
tanta vida social
si també s'hi van fer parelles
aquí a Tabacalera
matrimonis
i que es van conèixer aquí
i es van casar
jo en coneixia molts
però no sé si és
que es van conèixer aquí
o fora
però bueno
però vaja
que aquí s'hi van fer
si Mercè tens constància
que hi van haver
ella diu
amb cara de picardia
no sé si és que hi ha
algunes coses
que no ens vol explicar
que ho entenc
d'altra banda
que ho entenc
hi va haver de tot
clar
com a tot arreu
és que éreu com una
com una societat
amb tota
no?
Sí, sí
a més a més
a part de tot això
ens estimàvem
i ens apreciàvem molt
i ens discutíem molt
també no?
perquè clar
no és tot també tan bonic
com ho pintem
perquè les hores laborals
no te les treu ningú
amb els debats
que hi havia
doncs
amb els convenis
i aquestes coses
com era un dia
qualsevol vostre
com a treballadores
i com a dones
que estàveu
en el grup d'empresa
al cap davant de la Junta
bé
d'horari
a quina hora entraveu
no, no
fèiem l'entrada normal
com tots els treballadors
les 6 de matí
fins a les 2
i de 2 a 10
però vull dir
no fèiem un horari
no, no, no
no ho dic en aquest sentit
sinó després a la tarda
compaginàveu
també per fer coses
de l'up d'empresa
perquè clar
aquestes coses
no es munten així sol
i també
amb les hores de treball
moltes coses
no les podies fer
doncs
per exemple
a la millor
l'Antonio
anava a demanar els permisos
per fer la barabena
i l'altre
el secretari
doncs
anava a demanar els permisos
per competir
i fer els concursos de pesca
a l'associació
vull dir
totes aquestes coses
s'havien de fer
també hi havia
Tiro el plat
molt important
aquí
el Tiro el plat
va ser
amb personal
molt
molt
bo
ha trucat un oient
Jordi Sorinyac
m'ha passat una nota
que es diu Tecla
i que ens diu
a veure si us podem preguntar
què ha estat
de la talla
de la imatge
de la verge
de Santa Rosa
que hi havia aquí a la fàbrica
sí
bueno
jo si vols
fer-me un resum
una miqueta
sí
sí
clar
el moment de repartir
el patrimoni
que tenia el grup d'empresa
doncs clar
era una miqueta
problemàtic
no
perquè
aquí hi ha hagut gent
de tots els barris
que ha juntat
tot Tarragona
no
des de la part baixa
hasta de Sant Pere
Sant Pau
Sant Salvador
bueno
Bona Vista
Torreforta
gent de tot
de Reus
gent de Reus
vull dir
i llavors
clar
si haguéssim començat
a dir
a veure qui vol això
uns pel nostre barri
els altres pel nostre
i això
ens va donar
una miqueta
de mal de cap
a tota la Junta
no
al final
no sé si és
el més idoni
però vam decidir
a donar
molta
cosa
de
de
de jocs
i
els tratges
que naltros
també havíem fet
sempre
tota la vida
s'havia fet
la festivitat
dels Reis
sí
d'Orient
aquí
i un pessebre
també
sí
un pessebre
gran
doncs llavors
ens ho vam
donar
a
a Sant José
a lo que era
abans
Sant Josep
l'assilo
l'assilo
Sant Josep
ara
no sé
quin nom té
bueno no sé
vam trucar allí
i vam dir
que si és que ho volien
i doncs sí
es van quedar
totes
les taules de pim-pom
les coses més grans
tot el material
per fer esports
i tot això
una sortida
molt noble
alguna sortida
perquè vam dir així
doncs sabem que
se'n poden aprofitar
i els vestits
dels Reis
també van dir
si ells ho volien
perquè ho van preguntar
amb diverses entitats
i van dir que no
perquè
aquestes coses
que també es perd
bastant
i llavors
s'ho van quedar
ells
després
tot el que era
biblioteca
que eren uns 6.000 exemplars
si no m'equivoco
o més
no ho sé
no ho sé
perquè vam treballar
de valent
per treure'l
ho vam fer donació
a
una ONG
que se n'encuiden
a l'Horito
llavors
ho vam portar
cap dalt
a l'Horito
tot
amb unes furgonetes
ho vam fer
trasllat
nosaltres mateixos
i llavors tenim un document
com conforme
heu fet aquesta donació
perquè ells
la majoria de llibres
eren molt antics
eren molt de coses
de religió
hi havia de mecànica
hi havia de
de molts temes
hi havia novel·les
de tota manera
era molt extensa
la biblioteca
i després
doncs clar
la Santa Rosa
la imatge
de Santa Rosa
llavors
els últims anys
de les festes
que fèiem
nosaltres
Santa Rosa
aquí
a la fàbrica
ja no ho fèiem
la missa
abans fèiem
a Barbena
i missa
i tot això
es va perdre
molt
la gent no venia
teníem molts problemes
i vam decidir
de no ho fer
després el problema
era de buscar
el capellà
també
teníem el conciliari
nosaltres d'aquí
sempre
que havíem tingut
però doncs
ja
ja s'havia mort
llavors
buscaven capellà
per vindre a fer la missa
aquí de campanya
que diguéssim
perquè era aquí
els jardins
no en trobàvem
i llavors vam anar
a la ciutat residencial
a la capella
i anàvem a fer
la celebració
allí
any darrere
any
llavors ja fèiem
allí
una miqueta
d'homenatges
jubilats
i fèiem
l'entrega
dels prèmits
a les diferents
competicions
que es havien portat
a terme
per Santa Rosa
i llavors
els vam dir
que sí
és que
ells
volien fer càrrec
de la imatge
i l'any passat
que va ser
l'última festivitat
que vam fer
per Santa Rosa
el 96 va ser
ai
el 2006
el 2006
l'any passat
no
el 2006
vam fer ja
l'última celebració
allà baix
a la ciutat residencial
i la capella
la vam deixar
allí
i la imatge
està
a la ciutat residencial
sí
llavors van dir
que si a cas
allí no es quedés
que no es preocuparien
que es quedaria
al Montnàs
a l'església
de Montnàs
per un tema
també de més seguretat
de més seguretat
i que es pogués
visitar més
perquè
hi ha temporades
que la ciutat residencial
està tancada
per tant
que vulgui
contemplar aquesta imatge
que vagi a la residencial
o de Montnàs
un dels dos puestos
però nosaltres
no vam fer donació
allà baix
la tenim aquí al costat
abans parlàvem
amb l'alcalde
i la regidora
de patrimoni
del tema
de la creació
d'un centre
d'interpretació històrica
perquè per molt
de museu arqueològic
i complexa cultural
que es vulgui crear
en aquest espai
no s'ha de perdre
aquest origen
aquesta memòria industrial
de la ciutat de Tarragona
i deien que efectivament
que ho tenen
que ho contemplen
i que fins i tot
estaria molt bé
deia l'alcalde
que els treballadors
extreballadors
creixin
alguna associació
a algun tipus d'entitat
que donés suport
després del tancament
de la fàbrica
de tot plegat
les persones
que éreu més actives
en el grup d'empreses
continuen mantenint
una relació
us podrieu plantejar
en un moment determinat
crear alguna associació
d'extreballadors
a Tabacalera
o alguna cosa així
on esteu ja
per reparar històries?
no ho sé
l'última
que vam fer
ja
pràcticament
ja era
l'any passat
que es va tancar
es feien aquests triangulars
i aquests duals
que t'he dit jo
amb les altres fàbriques
i llavors
quedava molt despenjada
la fàbrica
de l'Ican
que clar
nosaltres si tancaven
doncs no podien
fer res més
perquè València
tampoc no hi era
els anava molt malament
d'anar a Sant Cap Baix Andalusia
o anar a Cap Dalt
a Santander
o a Logroño
i llavors
la direcció de la companyia
ens va donar
uns diners
perquè poguéssim
participar
encara que ja
es tancava la fàbrica
al mar
que poguéssim participar
i anar a l'Ican
a l'Ican
a fer la celebració
i llavors
sí que ens va costar
una miqueta
Antonio i Mercè
de buscar la gent
perquè molts
ja no volien
saber res
estaven molt
desmoralitzats
però
per fer una miqueta
de pinya
i ja no vam mirar
ni el que havia quedat
primer classificat
ni res de res
sinó d'anar buscant
més o menys
els que havien
participat
quasi sempre
de temps
i llavors
vam fer això
però
jo
la veritat
m'han anat
molt tranquil·la
i deixant les coses
pràcticament bé
bé
el meu modo
de veure
és clar
hi ha gent
que pot opinar
de tot
però vull dir
jo em penso
que nosaltres
ja vam arribar
fins a l'on havíem d'arribar
sempre
si ens demanessin
una aportació
o alguna
això
jo sempre estaria disposada
però
al frente
ja no
allò ja dius
escolta
ja hem organitzat
prou saraus
sí
ja hem organitzat
prou
ja hem estat
molt
molt
lligats
vull dir
no és el mateix
explicar-ho
que viure-ho
seríeu capaços
d'allò
escorcollant
una miqueta
en la memòria
recordar
algun moment
algun anècdota
algun aspecte
de tots aquests anys
com a grup d'empreses
com a activitats
com a treballadors
senzillament
que us hagi quedat
en la memòria
moments més emotius
més divertits
jo en tinc una
doncs expliquem
la Natasha
va
jo en tinc una
que
en aquests
festivals
ai aquests triangulars
que jugaven
tots eren molt joves
i es va
fer
un partit
de futbol sala
allà baix
al Sant Jordi
que avui en dia
està abandonat
i mira
ja aprofito
per parlar
i a veure si
la Generalitat
o l'Ajuntament
s'hi posen
una miqueta
ferms
perquè si no
el poc que tenim
a Tarragona
encara ho anem perdent
malament rai
doncs bueno
es va fer allí
un partit
de futbol sala
entre València
i Alacant
que llavors
érem
Tarragona
València
i Alacant
es feia
el triangular aquest
i va haver
una esbatossada
entre els jugadors
perquè llavors
allò
ho vivien
saps
a mort
a mort
una esbatrossada
tremenda
però molt
hi havia
moltíssima de gent
perquè
aquell dia
el director
que llavors
estava aquí
a la fàbrica
que hi havia
el Satuer
i va deixar
plegar
a la gent
a mitja tarda
perquè poguessin
vindre a veure
el partit
de Balló
i van vindre
a veure
el partit
amb el mono
de treballar
i les dones
i les dones
amb l'uniforme
a veure
aquell partit
i ells
va
saps on
va
de bufetada
límpia
amb els jugadors
entre els jugadors
i el públic
també
amb una miqueta
una miqueta
engrescadet
i en sec
van veure els grisos
que entraven
per la porta
però els jugadors
s'hi van animar
els jugadors
van ser els que van començar
i llavors
el públic
doncs clar
un i la millor
hi tenia el fill
l'altre el germà
i l'altre aquí
que jugaven
i llavors
una esbatossada bona
i vam veure
entrar els grisos
i llavors ja
la intervenció dels grisos
i tot
ara
no hem averiguat mai
qui va ser
el que va avisar
els grisos
doncs sí
perquè la veritat
és una anècdota
que et queda molt
no no
jo te'n recordes
veure una batalla
campal d'aquestes
Mercè tu recordes
algun moment
del moment artístic
per exemple
tu que em sembla
que eres molt artista
en això dels festivals
que fèieu
bueno
del moment artista
estàvem actuant
a la plaça
de Toros
era
i estàvem
tot el ballet
i amb això
que una havia
de desplaçar
és allò
que ballava
més així
i en sec
ens apega
amb un cable
i se'n va a terra
bueno
allò va ser
ja
el no va mas
el no va mas
perquè clar
tothom se van posar
riure
no podien parar
perquè la música
no va parar
una situació
molt còmica
sí
aquella es va aixecar
com va poder
i va continuar
per cert
es va apelar
els llinons
Déu-n'hi-do
també
Antonio
cap cosa
així tu anaves
seguint allò
vinga
treballar
hores allò
organitzant les coses
molt serviós
la part manual
treballar
aixecar
Déu-n'hi-do
són
molts records
els que queden
per cert
que jo tinc
una fotografia
per aquí
d'un tríptic
que va editar
l'Ajuntament
en motiu
d'aquelles primeres
visites
que es feien
i veig
que d'uniforme
hi havia
una bata
no sé quin color
perquè és en blanc
i negre
blau marí
blau
blau
no era blau marí
un blau
blau a safata
que es deia antigament
un blau elèctric
blau elèctric
va ser
l'uniforme
que vau portar
fins al final
sempre de la bata blau
o elèctric
sigui d'un model o de l'altre
però era el mateix color
sempre
sempre la mateixa
les mestres
anaven amb una bata negra
segons la categoria professional
podria canviar color
les mestres eren com
encarregades de tallers
sí
de tallers
anaven amb la bata negra
més fosca
més fosca
sí que està
en la fotografia
que suposa que és el director
aquest senyor
deu ser
dic jo
perquè està aquí
al cap davant de tot
no
era
el conciliari
ah d'acord
ah molt bé
i després doncs
com bé dius
hi ha senyores
que duen així
la bata més fosca
negra
perquè era
llavors en aquella època
hi havia encarregades
de tallers
i en deien mestres
com veieu
la possibilitat
ja per acabar
o el projecte
que hi ha
en aquests moments
de convertir
aquest espai
en el que hi vau
passar tantes hores
treballant-hi
en un gran complex
cultural
al Museu Nacional Arqueològic
a mi m'agradaria
moltíssim
que fos això
que fos això
que sigui
algú
però que estigui obert
que estigui obert
al públic
i que la gent
que hi hem treballat
hi puguem anar
a veure
doncs
el Museu Arqueològic
i podem anar
a veure
a la millor
tot l'arxiu
que hem deixat
a l'Ajuntament
al grup d'empresa
els comitès
doncs
llavors
les seccions sindicals
i tot això
que ho puguem
anar
doncs un dia
i veure
i de dir
ai mira
aquesta és l'àvia
l'altra
no sé què
bueno
que fessin
algo
i que si volen
fer
dels músics
que facin
que hi ha espai
per tot
i més
que s'ompli
això és enorme
és enorme
és enorme
és molt
molt gran
perquè nosaltres
hi hem treballat
moltíssima de gent
i no ho hem vist
mai ple
del tot
vull dir
que anaves amb naus
i encara ho veies
tot buit
i tot desert
és que és enorme
és molt gran
hem estat aquest matí
i ens ha impressionat
aquest espai
és que una fàbrica
monumental
i fins i tot
des de representants
del Tadis
del Madrid
ens deien
és que de les fàbriques
que hi ha a Espanya
aquesta és de les més grans
ens comentaven
que no havíem vist
hi ha alguna també
però
sí
aquesta s'assembla molt
amb la de Màlaga
però en petit
de Màlaga
m'assembla
que li falta
la fanxada
una miqueta
la mugueta
aquí hem vist
tenim un llistat
del que s'ha fet
a les importants ciutats espanyoles
que tenien fàbrica de tabacs
el monestir renaixentista
de les Clarisses
a Santander
es reconvertirà
en seu judicial
la real fàbrica
de tabacos
de Sevilla
actualment
es troba
al rectorat
de la universitat
a la de Madrid
està previst ubicar
el museu
de reproduccions artístiques
i arts decoratives
a la de Logroño
l'antiga
l'antiga
el Parlament
de la Vieja
a la de Màlaga
acollirà el museu
de pedres precioses
i de l'automòbil
encara no
encara
per això
ho dic jo
encara totes estan
una miqueta
en aquest procés
a Sant Sebastià
acollirà una biblioteca
tenim entès
i a València
es veu que hi ha
una mica d'enrenou
per tema urbanístic
i tot això
no hi ha massa
bona sintonia
no hi ha bon rotllet
eh
que diria
això
nosaltres
des d'aquests micròfons
demanem
que hi hagi bon rotllo
en fer coses
importants
per Tarragona
ens ho mereixem
els tarragonins
perquè fa molts anys
que no s'hi fan coses
importants
eh
sí
obres allò que siguin
que molts establiments
de molta categoria
estan molt abandonats
eh
i llavors
doncs pensem
que no sigui un més
que no s'abandoni mai
això volem que no sigui un més
com d'altres ja
com els altres
la Sabinosa
que de petits
ja ho han vist
i no sé si ho veurem mai més
i bueno
cada dia
doncs
el Banc d'Espanya
cal desitjar
que aquest espai
no tingui
eh
la cadència
ni el ritme d'evolució
que aquests que acabes d'esmentar
que nosaltres tots
som joves encara
eh
i ho volem veure
vindrem tots
a la inauguració del museu
només faltaria
i ho volem veure
sí Mercè
si no em miris així
que vindrem tots
ho volem veure
o sigui
i a veure si tu
llavors ens fas una entrevista
també
les que convingui
perquè de veritat
que ha estat un plaer
i llavors direm
mira que ha estat bé
i
mira amb l'alcalde
hem quedat d'aquí un any
eh
per parlar de com està l'assumptu
ah doncs m'ha semblat molt bé
calla que no fem una agenda entre tots
perquè no podem si acas vindrem
a fer la canya
molt bé
doncs estarà molt bé que vingueu
nosaltres estarem encantats
de convidar-vos
Natàlia, Andreu, Natasha
Antonio Blázquez, Mercè Ramon
moltíssimes gràcies
de veritat
per la vostra companyia
i per la vostra aportació
que ha estat importantíssima
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
ànim
i que treballem força per Tarragona
fins la propera ocasió
bon dia
Més de 45 anys construint llars
Construint Benestar
Promociones José Luis
Més de 45 anys d'experiència
en la construcció de vivendes
avalen un equip de professionals
que treballen
amb totes les garanties
per vostè
Promociones José Luis
Avinguda Roma 6A
Tarragona
977-21-7950
Promociones José Luis
fent ciutat
Neix un nou restaurant
a Tarragona
Restaurant La Pleta
amb una nova direcció
gent jove
molt preparada
amb una cuina tradicional
evolucionada
i de qualitat
amb una nova carta
i plats innovadors
sorgits de la mà
d'una de les millors cuines
Restaurant La Pleta
un lloc màgic
envoltat de simbolismes
tarragonins
per gaudir d'una cuina
d'alt nivell
i quan celebris
el teu bateig o comunió
pensa en el restaurant La Pleta
carrer Eivissa 22
Tarragona
També tenim menú diari
a 14,50 euros
Informació i reserves
al 977-22-1769
Restaurant La Pleta
I ara
prova el nostre assortiment
de tapes
la nit de dijous i divendres
una forma divertida
i boníssima de sopar
Catalunya Informació
Són les 12 del migdia
L'Audiència Nacional
condemna 11 anys de presó
al propietari
de Géscartera
Antonio Camacho
per apropiació
indeguda
i falsedat documental
hi ha 7
condemnats més
i 6
absolts
pel frau
a l'agència de valors
detectat l'any 2001
que va afectar
4.000 inversors
El PSOE tanca aquest matí
amb el PP
la roda de contactes
amb les formacions
amb representació parlamentària
de cara a la Constitució
de les meses del Congrés
i el Senat
Eduardo Zaplana
representa els populars
a l'espera
que es facin públics
els nous portaveus
Comença a França
el judici
contra un dels considerats
assassins en sèrie
més perillosos del país
Michelle Fournier
la seva dona
Monique Olivier
els jugen
per 7 crims de noies
tot i que se sospita
que podrien ser responsables
d'altres desaparicions
La Comissió Europea
dona a Itàlia
un termini
que expira
a les 6 de la tarda
perquè aporti informació
sobre la contaminació
amb dioxines
de la mozzarella
sota l'amenaça
d'un tancament
de fronteres
a aquest producte
Nova estratègia
del govern israelià
contra el terrorisme
Segons publicar
el diari Arets
l'executiu
estaria al darrere
de vídeos
penjats
al portal
d'internet
YouTube
amb imatges
de l'últim atemptat
mortal a Jerusalem
i el missatge
en anglès
actua ara
atura la cegnia
Avui se celebra
el dia mundial
del teatre
A banda d'aprofitar
la jornada
per fer públiques
les reivindicacions
del sector
teatres com el Romea
a Barcelona
organitzen visites
guiades
per mostrar els secrets
dels muntatges
que s'hi representen
Catalunya Informació
Titulars d'Esports
Al Barça
Carles Pujol
i Gavi Milito
sabran avui
en quines condicions
estan per afrontar
el partit de dissabte
contra el Betis
el català té una contusió
al turmell
i l'argentí
té povàlgia
el partit de dissabte
encara no té seu
avui el comitè
de palació
ha de decidir
sobre el recurs
del Betis
el nedador australia
i Aymond Sullivan
és el nou plus marquista mundial
dels 50 lliures
ha fet una marca
de 21 segons
i 41 centèsimes
9 centèsimes
inferior a la marca
del francès
Alain Bernard
en noies
la també australiana
Libby Triquet
ha batut el rècord
dels 100 lliures
amb un temps
de 52 segons
i 88 centèsimes
i el temps
en dia
ennubulat i fred
amb precipitacions dèbils
sobretot a l'interior
que aquesta tarda
tendiran a desaparèixer
al Pirineu
la neu podria caure
en especial
a la cara nord
amb una cota
que pujarà
a partir del vespre
dels 800
cap als 1.600 metres
els pròxims dies
el temps
s'estabilitzarà
i les temperatures
pujaran
temperatures
a aquesta hora
Vic
a Osona 5 graus
al Parelló
al Baix Hebre 12
i a Torres de Segre
al Segre
i a l'Avisbal
al Baix Empordà
tenen 9 graus
de temperatura