Les 10 del matí i 11 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
D'aquí uns mesos, a la tardor segurament,
començaran al barri de la Granja
les obres de construcció d'una residència per a persones
amb un alt grau de dependència.
Es tracta d'un projecte de la xarxa social i sanitària de Santa Tecla
que compta amb el suport del govern de la Generalitat.
Fa un parell de setmanes la consellera Carme Capdevila
va venir a Tarragona a signar precisament
un conveni de col·laboració d'aquest projecte
i d'altres qüestions en volem parlar durant els propers minuts
amb el director territorial del Departament d'Acció Social i Ciutadania
del govern de la Generalitat aquí a Tarragona,
el senyor Jordi Tous.
Senyor Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què suposarà la construcció per part de la xarxa de Santa Tecla
d'aquesta residència?
Sí, miri, la legislatura anterior,
quan va començar el govern catalanista i d'esquerres,
una de les prioritats que ens vam fixar
va ser créixer en places d'acolliment residencial
en aquelles comarques, com el cas del Tarragonès,
que eren clarament deficitàries.
Ja vam aconseguir en l'etapa anterior, del 2003-2006,
passar d'un 2,78% a un 3,40% de places d'acolliment residencial.
I en aquesta línia de creixement per assolir el 5%,
que és l'indicador europeu de referència
amb què ens basem en les nostres programacions
i planificacions de places,
vam considerar oportú donar suport a aquesta iniciativa
del Consorci Social i d'Atenció a la Dependència
vinculat a Santa Tecla.
Una iniciativa que permetrà que Tarragona es doti
amb un parell d'anys, tal com va anunciar el senyor Zerà,
el gerent del grup,
de 180 places més d'acolliment residencial
i 40 de centre de dia,
en una de les zones de Tarragona,
on fins ara mancaven recursos d'aquesta mena,
que és la zona de Ponent.
Per tant, han valorat molt bé la iniciativa,
tant pel que fa al creixement de places
com per la ubicació.
I en aquest sentit, el departament,
com en altres casos,
col·labora econòmicament en el finançament
en 4.900.000 euros.
Ara l'hi va preguntar precisament com era,
és a dir, en què consistia la col·laboració
del Departament de la Generalitat en aquest tema.
Aquesta és la col·laboració
de cara al que és la construcció de l'edifici.
Però més enllà de la construcció,
el Consorci per l'Atenció Social
i la Dependència vinculat a Santa Tecla
ja ens ha manifestat que té la intenció
de tenir tantes places públiques
com la demanda i la necessitat obligui.
Per tant, hi ha una previsió
de poder dotar la ciutat de Tarragona
i la seva comarca de les places que necessiti.
Recordem que el projecte
l'executarà la xarxa socialista de Santa Tecla,
que suposa una inversió de 14 milions d'euros.
Les obres començarien segurament a la tardor.
Aquestes són les previsions.
Han calculat també el termini d'obres,
d'execució de les obres?
Sí, sí.
Això sempre és un ofici de risc,
fer aquests càlculs en l'àmbit de la construcció.
Però els que hi entenen diuen dos anys,
doncs ens els haurem d'escoltar.
Ja que estem en aquest àmbit d'equipaments necessaris,
abans comentava tants percents,
el dèficit de places que tenim d'aquest tipus
a la comarca del Tarragonès,
hi ha altres projectes de la iniciativa privada
o directament impulsats per l'administració pública,
que es puguin plantejar en un termini relativament curt
o a mig termini de temps?
Doncs sí, miri, precisament també amb Santa Tecla,
amb el grup de la Tecla,
tenim en marxa, i així es va explicitar en la signatura d'un conveni,
l'adequació d'un espai per tenir a la ciutat de Tarragona
una nova llar residència per a discapacitats
per 21 persones, per 21 usuaris,
és un servei del qual som deficitaris,
necessitem créixer en places,
i en aquest sentit, doncs, a través de la Tecla
ho aconseguirem en un termini també ens diuen d'un any.
I també hi ha un altre projecte també liderat,
col·liderat pel departament i la Tecla,
que és una nova llar d'acollida, 0-3 anys,
en aquest cas destinada a la infància
que totlem des de la Generalitat,
una llar d'acollida que estarà situada
al vell mig de la ciutat de Tarragona
i que donarà servei a 20 places.
I vull aprofitar per remarcar, doncs,
el fet que la Tecla s'ha posicionat
com una entitat prestadora de serveis al departament,
no només en un àmbit,
que és el de la gent gran,
on, diguem-ne, hi ha sempre molta oferta,
sinó que en tots aquells reptes que tenim nosaltres,
per créixer amb serveis i en places,
la Tecla ens està donant resposta.
I això ho valorem molt positivament, no?
I ens permet, doncs, tenir aquest operador de referència
per les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès.
Aquest allar d'acollida,
que ara comentava aquest projecte també de la Tecla per a nens,
d'alguna manera permetrà descongestionar
el centre d'acollida de la Mercè?
Efectivament.
És una de les múltiples mesures
que en aquest darrer any
tenim planificades, doncs, d'endegar
i que teníem previstes de posar en marxa.
Aquesta n'és una.
La previsió és que a finals d'enguany
aquest recurs ja estigui en marxa.
Però jo voldria recordar altres projectes, no?
que estan a punt de començar a funcionar.
Per exemple, el mateix complex de la Mercè
en aquests moments està en procés d'adjudicació
la llar d'acollida d'urgència
que ens dotarà de 10 places més
per acolliments d'urgència.
És a dir, quan es presenta la policia
amb un menor a les 3 de la matinada,
tenir un dispositiu que sempre estigui permanentment
disposat a poder acollir amb condicions
aquests nois i noies.
També la posada en marxa
d'un nou centre residencial d'acció educativa
de 20 places,
el mateix complex de la Mercè.
A banda d'aquesta dotació en aquest spa
i en aquest centre,
també hi ha previst un increment important
de professionals en els equips d'atenció a la infància
de Tarragona i del Tarragonès.
En el cas de la comarca del Tarragonès,
el ZEAIA hauran incrementat
amb 3 persones, amb 3 professionals més
a partir del mes de setembre,
i en el cas de la ciutat de Tarragona,
l'EAIA de la ciutat de Tarragona, amb un professional més.
I quan tots els recursos que estan en aquests moments
o a punt de ser adjudicats o que aviat es podran posar en marxa
funcionin, el Tarragonès creixerà amb 78 professionals més
destinats, dedicats a l'àmbit de la infància.
Un àmbit que vull aprofitar per dir-li que es caracteritza
i es diferencia d'altres com el de la gent gran
pel fet, per exemple, que no hi ha llista d'espera.
És a dir, el centre d'acollida de la Mercè,
nen o nena que arriba, nen o nena que acollim.
I després, és feina nostra de veure com l'encabim,
com el situem dins de l'equipament, no?
Però no està mai la porta tancada, cap ingrés.
No hi ha llista d'espera.
Lògicament, això tensiona el sistema i això passa a Tarragona,
però també passa a altres indats de Catalunya,
no ens n'hem d'enganyar.
I per què passa això?
Doncs mira, passa perquè les polítiques del Departament d'Acció Social
i Ciutadania en temes d'infància
són unes polítiques cada vegada més proactives
que volen tractar sobretot la detecció i la prevenció
i no haver d'actuar com dissortadament ha passat
aquests anys passats, doncs, a pilota passada,
quan ja s'ha produït el maltractament.
Això, lògicament, fa que es detectin més casos,
fa que, doncs, certament s'evita el risc del maltractament,
però que els nostres centres es vegin, diguem-ne, sobreocupats.
I això ja ho hem dit i ho reconeixem.
També és un fet que els equipaments que estan previstos de posar en marxa
o de fer-se de nous, com el de Terres de l'Ebre,
un centre d'acollida per 20 places que permetrà descongestionar el de la Mercè,
perquè ara és de referència per tot el que és, diguem-ne,
la província de Tarragona.
Doncs bé, aquests equipaments tenen un procediment administratiu i constructiu
que dura X temps, en torn de, doncs, els dos anys.
Però la necessitat la tenim immediata i la demanda és pel moment,
no és per d'aquí dos anys.
I això sempre fa que, diguem-ne, patim, no?, en aquest sentit.
Això és una cosa.
Ara, dir com ha aparegut en algun nivel a través d'internet
que la canalla no està atesa en bones condicions,
que els espais no estan adequats,
que, diguem-ne, fins i tot s'ha arribat a dir que no estan prou nets,
diguem-ne, això no és ni molt menys així.
I, a més a més, és un atac frontal als professionals
que estan treballant en aquests centres
i que estan fent mans i mànigues cada dia,
les 24 hores de l'any, cada dia,
per atendre amb les millors condicions aquests nens i nenes
que ens arriben, ja li dic, en qualsevol moment
i que sempre són atesos.
Ja hem repassat, doncs, les mesures que vol adoptar
i, en fi, la línia de treball del Departament d'Acció Social
en matèria d'infància.
Havíem anat a parar aquest col·lectiu d'infància
a partir d'aquesta llar d'acollida que vol construir,
que construirà la xarxa de Santa Tegla,
en el marc dels convenis entre el Departament d'Acció Social
i la xarxa de Santa Tegla.
Tornem, de totes maneres, més al col·lectiu de gent gran
que ens havia ocupat al principi del programa,
perquè són majoritàriament gent gran, no sempre, però gent gran,
les persones que són el col·lectiu, d'alguna manera,
més afectat pel tema de la llei de la dependència
i val la pena fer, segurament, o començar ja a fer un balanç
de com ha anat el primer any d'aplicació d'aquesta llei,
com des del Departament d'Acció Social es veu, en fi,
tots els recursos que s'han pogut concedir
o els que encara no s'han pogut concedir
a les persones afectades dins d'aquesta llei.
Des del punt de vista del Departament d'Acció Social,
què s'ha fet i què queda encara per fer
en aplicació d'aquesta llei?
Miri, queda per fer molt perquè la llei, com vostès saben,
es desplegarà en un període de cinc anys,
per tant, superarà tot just el primer any.
Però també és veritat que hem fet molt,
jo penso que hem fet molt, tot i que els resultats
fins ara no es comencen a veure,
però sí que hem posat les bases de desplegament del sistema.
Un sistema, penso que això,
en podem parlar amb tota tranquil·litat,
ho hem d'explicar i ho hem de dir,
que quan es va implementar a nivell de l'Estat
i, per tant, a nosaltres ens va correspondre,
també posar-lo en marxa,
no comptava amb les eines adequades,
no s'havien creat encara les eines,
començant, per exemple, pel tot el que és l'aplicatiu informàtic,
això vol dir que sobre la marxa
hem hagut d'anar-nos dotant d'aquestes eines.
Per tant, jo penso que s'ha fet molta feina,
sobretot una feina molt interna,
molt d'organització,
encara l'estem polint, encara l'estem acabant,
però a partir d'ara ja estem començant a veure resultats.
Fixi's que sovint quan parlàvem amb els mitjans,
aquí mateix a la ràdio,
parlàvem molt de les valoracions,
quantes valoracions s'havien fet,
però ens costava parlar ja de persones
que percebessin suport econòmic,
que percebessin algun servei derivat
de l'implementació de la llei de la dependència.
Doncs això ja està començant a canviar.
Ara ja tenim usuaris,
amb noms i cognoms,
que estan rebent i percebent
aquestes prestacions.
Per tant, podem dir que estem començant
ja a agafar velocitat de creuer
i tal com va anunciar la consellera Capdevila,
acabarem l'any,
i segurament ja ha passat l'estiu,
anant el dia pel que fa a terminis.
Ja no serà un problema tenir plans individuals d'atenció,
ara ja en tenim,
però segur que a passar l'estiu
no només en tindrem molts més,
sinó que a més a més ja la majoria estaran dins de termini.
Això, per il·lustrar-ho,
els he portat algunes dades.
En principi, el que seria la ciutat de Tarragona,
data 20 de maig, són aquestes dades,
hi havia 653 resolucions
que donaven dret a alguna mena de prestació
per a les persones de grau 3, nivells 2 i 1.
D'aquestes 653,
170 ja tenien el corresponent
pla individual d'atenció
i ja rebien aquesta prestació.
Això és un 26,03%.
En el cas del Tarragonès,
les resolucions que donaven lloc a dret
eren 261
i les persones que ja tenien el seu PIA
i ja rebien una prestació
eren 90, que representa el 34,48%.
Per tant, el Tarragonès, en conjunt,
se situaria entre aquells municipis
que estan entre un 25 i un 39% de compliment
pel que fa a la realització de PIAs,
xifra que, sens dubte,
d'aquí passat l'estiu i sobretot finals d'any
ja estarà plenament, diguem-ne,
dins dels terminis que pertoquen.
També vostè ha fet referència
a quin perfil d'usuaris són els que reben
majoritàriament les prestacions
i, com ha dit vostè molt bé, es tracta de persones grans,
de persones majors de 65 anys, en un 80%,
les quals opten per una prestació
vinculada a un servei domiciliari no professional,
en un 72%,
mentre que la resta fan, diguem-ne,
opció d'institucionalització.
També això ens va bé perquè,
quan parlem del dèficit de places d'acolliment residencial,
que és veritat que hi són,
que és veritat que n'hi ha, no perdem de vista
el que sempre diem.
Hi ha tota una sèrie de serveis de proximitat,
servei d'atenció domiciliària, centre de dia,
que cal tenir en compte i que, de fet,
el departament, a través dels contractes programa
que signarà properament amb l'administració local,
vol dotar d'economia suficient
perquè puguin, doncs,
implementar-se
i puguin, doncs, retardar
en el possible, i en la mesura que l'usuari
ho vulgui, l'ingrés i la institucionalització
en un centre.
I aquestes persones que han començat ja a rebre el supereconòmic
en el marc de la llei de la dependència
són casos majoritàriament
del grau màxim de dependència
o no?
S'ha començat pels casos més greus, no?
Sí, sí, sí.
Com vostès recordaran,
la llei es desplega progressivament
dels casos més afectats,
que són grau 3, nivell 2 i nivell 1.
Això, diguem, era l'encàrrec que teníem pel 2007.
i aquest 2008, l'encàrrec és els de grau 2,
nivell 2, si no recordo malament,
i l'any que ve ja serà grau 2, nivell 2 i 1.
Políticament, doncs, el Departament fa una valoració positiva
del desplegament, encara que s'estigui fent
amb una mica de retard en relació a les previsions inicials?
Sí, la valoració és positiva,
però no per això, diguem-ne,
ens abandonem el cofoïsme,
sinó que som autoexigents
i creiem que hem de millorar.
Evidentment que hem de millorar,
perquè el ciutadà té dret
a poder-se moure dins dels terminis
que fixa la llei en el que fa els seus,
diguem-ne, en les prestacions
i els serveis que ens sol·liciten, no?
Per tant,
anem bé, però necessitem millorar.
Anem bé, però necessitem millorar
per poder-nos ajustar en els terminis.
Hem començat l'entrevista parlant d'un projecte,
d'un equipament important,
com el de la xarxa Santa Tegla,
que vol fer aquesta residència
a la zona de Ponent de Tarragona.
Tornem per un moment a qüestions concretes d'equipaments.
Tenim les obres, un clàssic, una pregunta clàssica
quan es parla de temes de serveis socials
del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Tenim les obres de la residència de la Mercè.
Un tema, en fi, llarguíssim.
En quin moment es troba el projecte?
Bé, doncs, estem en un molt bon moment.
Si vostès han tingut ocasió de passejar
per les rodalies de la residència,
hauran pogut comprovar com aquest equipament
ja presenta un aspecte exterior molt diferent
del que presentava només fa uns mesos.
És a dir, ja disposa d'un nucli
de comunicacions vertical exterior plenament acabat
que entrarà aviat en funcionament.
Hi ha tot el que és façana de l'edifici
i ha quedat perfectament acabat.
I ara estaríem en les fases de remodelació
d'algunes de les plantes d'aquesta emblemàtica residència.
Per això també va sortir el mes d'abril a concurs
l'adjudicació de les obres que han de permet acabar d'una vegada ja l'obra.
Unes obres valorades amb més de 6 milions d'euros,
la qual cosa ha obligat a publicar-ho al Diari Oficial Europeu.
Això vol dir 56 dies d'exposició pública
i aquesta segona quinzena de juny s'adjudicarà aquesta obra.
Fixi's que parlàvem sempre del segon trimestre del 2009
per tenir l'obra acabada i l'obra està prevista per 18 mesos.
Si s'adjudica ara al juny i es comença a treballar al juliol,
són justos aquests 18 mesos que ens queden per acabar el 2009.
I a partir d'aquí ja tindrem aquest edifici enllestit.
En els propers mesos el que vostès podran observar
és que es procedirà a l'enderroc d'un ascensor molt singular
que hi ha a la façana que toca la Diputació,
que és un ascensor funicular.
És un dels pocs que hi ha a Catalunya,
penso que n'hi ha un altre a Montserrat,
i que en comptes de pujar verticalment puja en diagonal.
Doncs bé, ara l'obra més vistosa exterior d'aquesta residència
serà l'enderroc d'aquest ascensor.
Molt bé. Ens quedem amb aquest calendari,
amb la perspectiva dels 18 mesos que queden.
Ja per acabar, parlant d'un altre equipament,
en aquest cas de la iniciativa privada,
però del qual també es va parlar molt
durant un temps aquí a la ciutat de Tarragona.
Van tancar la residència de les germanetes dels pobres
i ara hi ha uns promotors privats que volen refer.
De fet, tenen ja tot el projecte en marxa
per adequar aquell edifici com a nova residència.
Què en sap la generalitat d'aquest projecte d'iniciativa privada
i quina voluntat té el govern de poder concertar
un nombre determinat de places
quan la residència estigui operativa?
Sí. Bé, el grup que ara actualment
té la titularitat d'aquest edifici,
pel que nosaltres sabem, és Sanites,
i la seva voluntat és de fer una reforma integral d'aquest conjunt
i destinar-lo a fer-ne unes 180 places d'acolliment residencial.
La previsió que tenen és de poder-ho fer en un any,
sembla que a nivell de permisos ja tenen bastant avançat
i que les obres han començat o han de començar de forma immediata.
La nostra voluntat i també pel que ens vam manifestar
a la vegada que ens vam entrevistar amb els representants de Sanites
és de poder tenir places concertades,
per la qual cosa hi haurà una injecció més de plaça pública
per a la ciutat de Tarragona,
a la qual hauríem d'afegir el projecte que hem comentat abans
dels barris de Ponent,
i altres iniciatives que tenim coneixement,
que estan previstes tant a la ciutat de Tarragona
com també a la seva comarca.
I de la seva comarca vull parlar, per exemple,
del cas de la Mora,
on hi ha un hotel tocant a Baixa Mar
que l'ha comprat un grup privat
per adequar-lo per fer-ne una residència
de 50 places assistides,
de les quals una part també ens ha demanat de concertar.
És a dir que aquesta legislatura,
Tarragona i la seva comarca,
deixaran d'estar entre les comarques de la Cua,
pel que fa a acolliment residencial,
a places d'acolliment residencial,
per situar-se a la franja,
jo m'atreviria a dir,
per sobre la mitjana de Catalunya.
Si tots aquests projectes veuen la llum.
Doncs amb aquests anuncis acabem aquest repàs.
Algunes qüestions,
algunes competències del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Ens queden altres temes
que abordarem en una propera entrevista
amb el director territorial dels serveis del departament
aquí al camp de Tarragona,
el senyor Jordi Taussén.
Moltes gràcies per venir aquest matí en directe
i fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-sia, bon dia.