Quin toc és aquest?
Ho podem identificar o així d'enllaunat?
És un toc de festa.
És un toc de festa, no?
Però d'aquests dos de festa
que no estan reglamentats amb el campanar.
Aquests són d'aquests
que nosaltres els fem
com una miqueta
reivindicant els nostres propis
tocs.
Vull dir reivindicant
perquè hi ha vegades que
les campanes són una miqueta monòtones
i així els donem una miqueta més
de trempera.
En cas que estigui mal dit.
Ho fem una miqueta més
amb la lletra.
Que la gent que desperti,
que surti, que digui
què és el que passa avui.
A mi em perdonaran la referència personal.
És lleig
que la fem, però és que jo
tant el Tofu com el Jesús
els tinc un gran apreci, a banda perquè són gent de la festa,
són gent de Tarragona i són gent formidable,
des del punt de vista personal, que em consta.
Amb ells, Joan Maria Bertran,
que també està aquí, el nostre company tècnic,
van pujar al campanar.
Us en recordeu?
Sí, sí.
Bé, vosaltres heu pujat molta gent
i potser no us en recordeu,
però jo sí.
Sí que ens en recordem.
perquè va ser la primera vegada
i a més vaig tenir ocasió
de tocar les campanes.
I va ser una experiència tan extraordinària
quan agafes aquella campana
i hi ha allò de la dita castellana
no vull que me lleven
perquè la campana t'arrossegava pel campanar.
Era impressionant allò.
Ara no m'estranya
que la primera vegada que toqueu campanes
doncs ja no ho podeu deixar.
És com una addicció que no es pot deixar, no?
Nosaltres ja ho portem d'abans de pujar.
Ah, no m'estranya.
Però quan pujas t'enganxes.
Vull dir, és realment una experiència impressionant.
Vas arribar a ser campaner a través del Tòfol.
Sí, senyor.
Si no ho recordo malament.
Ell coneixia el meu pare
i jo portava molts anys taladrant el meu pare
que vull pujar al campanar,
que vull pujar al campanar,
que vull pujar al campanar
i un dia de corpus,
que estàvem a la catedral,
ells passaven que pujaven.
Mon pare va marxar un moment,
va anar a parlar amb ell
i em va dir,
bé, és que t'esperen.
i llavors, mira,
a partir d'aquell moment
em va anar...
l'anava trucant,
escolta, que te'n recordes de mi,
que te'n recordes de mi,
que te'n recordes de mi...
Està tira pesadet, no, Tòfol?
No, però...
Entusiasta.
Ja va bé que hi hagi gent així.
Sí, sí.
I ara ja em truca ell.
I escolta una cosa,
quan vas pujar per primera vegada al campanar?
Va ser el dia de corpus de l'any 98.
Quina edat tenies?
Fa 10 anys, quasi.
Està a punt de fer 10 anys.
No, més, més de 10 anys, ja fa...
El corpus era lluny,
estem al setembre.
i no me la van deixar tocar.
I a més, va ser una experiència especial,
perquè era just quan l'estaven desmantellant
per arreglar-les.
I doncs vaig arribar
i estava tot ple de campanes per allà
i l'altre company,
l'Albert Magaroles i més gent,
intentaven desfer el que havien fet els operaris,
tornar-les a penjar
per poder tocar alguna cosa
durant la professor.
I la que vaig tocar jo, la primera,
ja no van tenir més temps
i amb la grua que tenien
la van aixecar un pam de terra
dins del campanar
i m'han dit, tu aquesta!
I jo, vale!
Quina és la teva preferida, Jesús?
A veure, la preferida
per molts motius és la fructú.
No diguis la meva perquè t'arrigui.
Bueno, la compartim.
Vinga, va, siguem generosos.
A veure, la fructú és una campana
molt especial.
És una campana molt especial
amb molts sentits
i que vam tenir l'oportunitat
i la sort
de poder recuperar el toc
al voltant del 98,
una entrenau llàstima
que va ser durant molt poc temps
perquè ara
la toquem igualment
però no pot bellugar.
Però...
Això toca d'aquesta manera.
Pam, pam,
perquè si no,
el voltant
no tenim tanta força
per anar al voltant
amb aquesta velocitat.
Toful,
quan va ser la primera vegada
que vas pujar al campanar?
Suposo que tindria uns tres anyets o així.
Tres anys?
Sí, sí.
Però vas tocar?
No, perquè tan petit.
Me'n preguntes
la primera vegada
que vaig pujar.
I la primera vegada
que vas tocar campanes?
Doncs tindria sis o set anys.
I recordes
quina va ser la campana
que vas tocar?
Sí, està clar.
Quina va ser?
Va ser la sorda del Simbori.
Ah, ja la conec.
I dic que va ser
la sorda del Simbori
perquè la que tocava
amb un germà
i clar,
li vaig armar una
que m'ho ha dit
i la corri,
i m'hi ha dit, home.
I des d'aleshores
no has deixat
de tocar les campanes?
Jo gairebé diria que no.
També he de ser puntual
dient que
clar,
si estàs
a la mitja
i repicant
no pots estar.
No, clar,
i mai millor.
Si has estat a escolar
doncs moltes vegades
he dit que sorti
de la processó
i no he pogut
anar a tocar
el dia de Santa Tegla.
Però
els repics
d'entrada
pontifical
o bé
el dia
de vigília
de miestres
sí que els he tocat.
Clar,
podríem dir que
els campaners
i la gent que treballa
amb els mitjans de comunicació
som col·legues
perquè de fet
fa moltes i moltes dècades
a través de les campanes
igual que nosaltres
diem si fa bo
si fa dolent
si arriba un port
un barco
al port de Tarragona
o si hi ha algun esdeveniment
o ha passat alguna cosa
això ho diem
a través del micròfon
però els campaners
dècades enrere
ho feien saber
a la gent de la ciutat
a través de les campanes
no?
Sí, sí
sabien
a través de les campanes
sabien el tot
o sigui
hi ha pobles
que encara es fa
més com a tradició
que per necessitat
per exemple
el toc
a Cervera
i el toc dels perduts
aquest quin és
que significa?
és un toc
que es toca els dies
de boira
quan el peixer
es torna a casa
per orientar-se
a tenir el poble
hi ha un bon lent
una campana grossa
que toca lenta
perquè el peixer
doncs pugui arribar
fins al poble
a València
hi ha el toc
d'obrir
i tancar la muralla
que és la porta
de la ciutat
la porta de Serranos
que és allò
de si no arribaves
a temps
et quedaves
a la lluna de València
ah, clar
no, si tot té sentit
al final
tancaven la porta
aquí a Tarragona
tenim un toc
no és massa freqüent
que és el toc
a tres quart d'otze
de cada dia
es trucava
amb la capó
en els tres tocs
tong
tong
tong
repetidament
que era el toc
de la sal
per recordar
la senyora
que tenia
que mirar
aviam com estava
el brou
que feia l'home
a dinar
a les dotze
però quin detall
no, cap a les mestresses
de casa
a dir senyores
deixin ja de xerrar
vagin a mirar
l'olla
a veure que allò
ja vull
i...
però això ho feia
el campaner
que era home
això que hagués estat
tot a mi
que hagués estat muda
no?
sí, suposo que sí
que estaria xerrant
amb algú
no, no
és que l'home
és el que anava
a dinar
a les dotze
clar, clar, clar
i el campaner
com que era home
Maria
ens recorda
de mi
que sóc del campanar
i el toc de la sal
s'identificava perfectament
no només pel so
sinó per l'hora
clar, ja tothom sabia
que era
que era aquella hora
i que tocava la capona
era la capona
la que...
no tocava una campana
de dintre del campanar
sinó la de més amunt
i ara hi ha campaners
i campaneres
o només campaners?
campaners, campaneres
i de totes les edats
però això
més o menys
quants sou ara
de tocar campanar?
ara som un grup
de ben bé dotze persones
assiduament
i en teniu prou
vull dir
no, no
que no visco feina
no en tenim prou
no en teniu prou
les portes de la campana
estan obertes
ja ho diem
amb el llibre
que benvinguda
aquella mà novella
que ve a estirar
de la campana
un dia a Santa Tecla
que vol dir
que el campaner
doncs
podrà descansar
dona pas a un altre
li dona el barí
suficient
perquè torni a vindre
no, no
si ja
vosaltres
ja capteu bé
la gent
perquè sempre que puja
algú al campanar
tothom que puja
ha de tocar alguna cosa
per poc que es pugui
i tornar
que es necessita
per ser campaner
o campanera
has de saber
solfeig
no, ganes
ganes
i estar molt atent
estimar-te les campanes
i has de tenir uïda
més que res
uïda
molta uïda
però
els que en saben
t'expliquen
és a dir
tu allà
pots aprendre moltes coses
però també has de saber escoltar
si tu véns
i no escoltes
marxes
igual que véns
però allà tens la sort
tenim la sort
de tenir persones
que ininterrompudament
s'han anat passant
generació per generació
uns amb altres
tota la informació del campanar
un exemple és el Cristóbal
ell
ha estat en contacte
amb l'últim campaner
pràcticament
contractat
per fer aquesta feina
és una informació
que s'ha anat passant
que s'ha anat passant
de generació en generació
clar
tu has d'estar atent
i ell t'explica
i està atent
a la campana
el que veus
a posar-ho en pràctica
això és l'únic que necessites
les campanes
les campanes i els campaners
i seran
tenen el futur assegurat
aquests tocs
que ja no es fan servir
probablement es vagin perdent
no?
n'han perdut molts de tocs
sí
la part que jo buscava
i que tinc
que m'ha costat més
i que és l'espina pendent
que tinc clavades
tot l'aparell cívic
allò que comentàvem
Tarragona
era ja
des de l'Ajuntament
una corta
amb l'arcabisbat
amb el capítol
i es pagava mitges
tot el sistema
de senyals cíviques
amb tots aquests tocs
que comentava el Cristóbal
que en altres llocs
han perdut
comentava ell
l'anècdota d'això
però que probablement
tindria alguna cosa més
clar
que clar
és el que ens queda pendent
una mica
i és el que és difícil
de trobar
els litúrgics
com que encara
poc o molt
s'han fent
missa n'hi ha
entrada del capítol
encara que siguin
més espaiats
d'allò
encara es van fent
però somatent
quants anys fa
que no s'ha fet
si és que s'ha fet mai
somatent
somatent tocava
la capona
la capona tocava somatent
clar
litúrgics
doncs entenem
una miqueta
perquè clar
seria doncs
corpus
difunts
cada dia
tot el relacionat amb l'església
tot el relacionat amb l'església
és litúrgic
tot el que és relacionat amb la ciutat
és el cívic
clar i ja no sé
si la nostra uida
doncs podria conèixer
i saber exactament
doncs a què pertany
cada toc
però la gent més entesa
en aquella època
distingia perfectament
quan era un toc de difunts
que sabia qui s'havia mort
quan era un toc
doncs perquè no sé si
els naixements
també es podien anunciar
d'una manera o una altra
els casaments
tot això tenia una tràia
tot això tenia una tràia
que havia nascut un nen o una nena
i això ho determinava
la campana o el tipus de toc
el tipus de toc
tipus de toc
i amb la campana
que es començava
o sigui
segons en la campana
que es començava
havia nascut un nen
o una nena
encara que es toqués igual
els pobles encara hi és
i ara toquem
els litúrgics
i punt
i les festes
i així ja està
com comences a fer el llibre
perquè clar
ara hem posat així
damunt de la taula
tota una sèrie d'experiències
del tofu
tu a teves també
que tot i que ets molt jove
tens ja experiència també
en el món dels campaners
com comences
com et planteges
i quin és el punt de partida
de les veus
de la catedral de Tarragona
a veure
no va ser
realment no va ser
una proposta meva
jo
col·laboro
amb l'associació cultural
de Sant Fructuós
de fet ara en soc el secretari
i en aquella època
una de les sòcies
la Imma Teixell
era la que es cuidava
de fer l'anuari
i em va començar
escolta tu que vas al campanar
que allà hi ha la Fructuosa
perquè tu no m'escrius alguna cosa
que tu no sé què
que tu no sé quantos
i doncs veia estar un estiu
preparant-me un article
per l'anuari
i doncs aquest anuari
va caure a mans
aquesta és la seva querida
l'assumpte és la teva querida
l'assumpte
i aquí al costat la Fructuosa
però és compartida
la teva també és l'assumpte
la Fructuosa
no?
de tota la vida
compartiu querida doncs
no, perdó
la meva la Fructuosa
la teva és la Fructuosa
i la seva l'assumpte
bueno, vale
per no
que el jefe no s'enfadi
d'acord
i llavors l'article aquest
va anar a parar
estic a ser per on va ella
ui, no me feu por tots plegats
a ser per on va
tot això
l'article aquest
va caure a mans
del Jordi Bertran
de l'Ajuntament
i llavors ja fa un parell d'anys
ell i la Imma
m'han dit
escolta aquest article
que vas fer
molt maco
però això ho hauríem de convertir
en un llibre
i llavors bueno
a mi realment
m'ha fet moltíssima il·lusió
jo d'entrada
sí que havia anat
recuperant informació
jo era el que sempre
anava perseguint el Cristóbal
i escolta això no em quadra
i això d'on surt
i això què fa
i això per on tira
i però
i anava recollint la informació
i els tocs
però no m'havia plantejat
home
a la llarga
però tan aviat no
i mira
va ser una sorpresa
jo m'ho vaig prendre
amb moltes ganes
home aquí hi ha un treball
de recerca important
perquè ja intentes
arrencar pràcticament
des que es té coneixement
de la presència
de les campanes
clar jo la idea que tenia
és una mica
fent un petit resum
clar les campanes
hi són per un motiu
hi ha una catedral
la catedral per què hi és?
perquè hi ha un bisbe
d'on venen els bisbes?
el primer Sant Fructuós
doncs fas un petit repasset
fins que comencem
a construir la catedral
i llavors hi ha
el campanar
i llavors hi ha tot el que hi ha dintre
que és curiós
les campanes
són més antigues
que el campanar
les campanes
són més antigues?
les tres rocabartines
o almenys segurament
segur segur dues
són tres o quatre anys
anteriors
a que es comenci
a construir el campanar
que també és una anècdota
i la incògnita
d'on estaven
potser pregunto
una vaginada
de quin material
estan fetes?
bronza no?
de bronzo
de bronzo totes?
totes
totes
i se'n fan d'un altre tipus
de material avui dia?
se'n poden fer
però que tinguin
la mateixa o no
hi ha moltíssimes
el que passa doncs
que hi ha campanes
com per exemple
les que porten els barcos
que més que campanes
són timbres
timbres
pel tipus de nota
que donen
perquè clar
hem de tenir present
que per exemple
a la mar
pot haver boira
pot haver altres sorolls
dels barcos
llavors el mateix barco
llavors clar
té que ser un sonido
doncs
més segur
que una campana normal
per això
s'anomenen timbres
hi ha fotografies
extraordinàries
des de la sorda
els mecanismes
per aquí
és clar
és que tot el llibre
em crida l'atenció
el detall de l'audífon
utilitzat com a detector
d'avions
durant la guerra civil
la maquinària
del rellotge
del segle XVI
has trobat
has tingut molta dificultat
per trobar
tot aquest material
a banda del que és
la informació oral
que t'han pogut proporcionar
els campaners veterans
com era el TOFO
home
tinc la sort
que ja fa anys
que t'ho m'ho parla
i que va recollint informació
si hagués hagut de començar
ara de cop
ho hauria tingut
bastant complicat
però bueno
tirar de maroteca
tirar d'escrits
que saps que s'han fet
de llibres
que parlen
de la catedral
i que de refiló
toquen
alguna cosa
de les campanes
però de fet
sí que realment
hi ha
molt poca cosa
centrada en el campanar
i que et parli
de les campanes
per tant
que és un llibre
que fins a cert punt
resulta innovador
i pot ser un punt
de partida realment
per tenir una mica
sintetitzat
tot el que podem saber
del campana
i les campanes de Tarragona
sí sí
almenys que jo sàpiga
sí
jo el tinc entre les mans
i els asseguro
vagin aquesta tarda
a la presentació
que per cert
ja té presentador
el llibre avui
sí
és el professor
Lluís Maria Monconill
home
molt ben triat
tenint en compte
ell
quan jo escrivia aquest llibre
jo anava passant
el que anava escrivint
el Cristóbal
el professor Monconill
allò perquè m'ho anessin
repassant
anessin corregint
també
coses que un
no s'acabava de recordar
l'altre se'n recordava
i li feia saltar
i anaves creuant informació
i també anava molt bé
em va anar molt bé
parlar amb ells dos
i vaig pensar
que la persona
que el podia presentar
era ell
i s'ho va agafar de seguida
i li he fet molta il·lusió
a final del llibre
hi ha un anecdotari
i lògic
i també unes partitures
no les poseu davant
per tocar les campanes
vosaltres
les partitures
però no us en les sabeu demà
jo sense partitures
no sé tocar
què dius?
ara no m'ho crec
no perquè són instruments de cord
i costa molt d'afinar
sí
com s'afinen les campanes
ah no ho sé
per això no s'afino mai
eh
ja directament
jo de cop
bonc
vinga va
pica més fort
pica més fort
sí
i tu el tema
de l'afinamenta aquesta
com s'afinen les campanes
no té més
també l'uïda
jo també l'estic fet
és allà
el toc de l'Àngelus
que es devia fer a les 12
encara
encara es fa
encara es fa el toc de l'Àngelus
el toc de difunts
aquest és més
aquest és més trist
és trist
però és bonic alhora
és
no bonic pel que representa
sinó aquell so
somort
el que passa doncs que clar
també hem de comptar
que a la catedral hi ha dos tocs de difunt
el de quera i l'altre
hi ha el toc de difunt normal
i hi ha el toc de difunt
d'una persona allà que està pel damunt
per exemple
quan toquem parlar de funció d'un arquivisbe
d'un canonge
ve del rei o del papa
és a dir
si pertanyen
diguem-ne
a la jerarquia
clasiàstica
o civil
hi ha un tipus de toc
i el populatxo
si em permeteu l'expressió
tenim un altre
més o menys
en el cas que les toquessin
sí que es tocaven
llavors també hi havia
el toc de difunt
normal
però el que no era tan normal
era la categoria del difunt
hi havia enterraments
de primera
i de primera especial
de segona
de tercera
i de quarta
hem de recordar-nos
que quan érem petits
i no volíem llegir
o no volíem explicar-nos
a l'escola
ens deien
que em portaràs pocs
de capellà ens han d'enterro
un i mut
perquè no fa res de moto
i això passava
surt la partitura
del toc de la sal
també
el de prima
i el toc de prima
de festa
que són molts semblants
l'únic que canvien les campanes
en quant a anècdotes
segur que n'hi ha
unes quantes
tantes com campaners
les conserven
a la memòria
però destaqueu
la salvació de les campanes
durant la guerra civil
i l'últim rellotger
de la catedral
Sí, això és un
ho vaig trobar
allò buscant
a la morta
que em va sortir
i era un home
que va jubilar l'any 83
i que fins a aquell moment
havia pujat cada dia
d'un acord
del rellotge
i una mica
venia la queixa
que a partir d'aquell moment
hi havia hagut dificultats
per mantenir
el so de les hores
que fins i tot
durant un temps
va estar
bastant parat
a la cosa
fins que ells
amb el grup de campaners
van començar
a moure
per recuperar
les campanes
que van començar
a fer els primers passos
perquè recuperés
el rellotge
i com a anècdota
també
comentes
la recuperació
dels tocs
de la catedral
Sí, sí
va ser això
vull dir
l'escola
bueno
els amics de la catedral
demanen
Albert Magaroles
com a bomber
com a membre
com a soci
una persona responsable
del grup de campaners
que es formava
a través
dels amics
de la catedral
i llavors
és clar
Albert Magaroles
la gran sort
que va tindre
és que
l'estall
com de cap
de bombers
doncs
va
exposar
aquesta idea
de salvar
les campanes
amb els bombers
i de seguida
van sortir
bombers voluntaris
per poder tocar
les campanes
i de fet
quan vam començar
a recuperar
el campanar
i m'hi va
afegir
jo
una altra vegada
doncs
jo em vaig trobar
amb els bombers allí
i em van ser
de vol
nomi
a tot el campanar
doncs
de molta ajut
perquè
inclús amb material
cordes que per exemple
doncs
d'escalada
que s'han estirat
i ja no la poden fer servir
perquè es podia trencar
doncs
deixant-se-les
o donant-se-les
per lligar els batalls
escales
per poder
fer les campanes
a la banda de dalt
els nessos
per poder treballar
tot i això
ens ho van subministratant
els bombers
com està
el campana
i les campanes
ara?
fantàstic
estupendo
no?
fred dels coloms
que bueno
ja saps què són
no n'hi ha
està molt solventat
el campana físicament
el campana físicament
i les campanes físicament
estan en la mar de bé
l'únic
petita espina
que tenim els campaners
és que hem hagut de pagar
un petit preu
que em ve del benestar
de moment
a veure
a veure
parlem-ne
i en ve de les campanes
de la seva conservació
i la conservació
de l'edifici
s'han hagut de posar dintre
amb la qual cosa
totes
tal com estan col·locades
es molesten
les unes a les altres
i ha provocat
que la majoria de campanes
físicament
no es puguin bellugar
es continuen tocant
amb els batalls
continuen vives
diàriament
amb els electromalls
però
el que s'havia aconseguit
amb el grup de campaners
que era
que totes
poguessin
tornar
a bellugar
això
és un preu
que hem hagut de pagar
una mica
de moment
com deia el Cristóbal
en ve de la seva conservació
que abans
sí que era
la fructuosa
la vam restaurar
i a dalt
el campanar
corríem el risc
que de seguida
es tornes a fer malbé
per la colomassa
i la resta de campanes
és el mateix
el que està claríssim
és que
les campanes
i el campanar de Tarragona
tenen una història
però
jo diria que
el més interessant
és que té molt de futur
això esperem
i és molt important
el llibre
el presenteu aquest vespre
a la casa de la festa
a un quart de nou
de nou del vespre
i després
a qualsevol llibreria
de Tarragona
el podem trobar
a la distribució
sabeu com anirà
jo sé que segur
estarà aquí
a l'estat de les festes
a l'estat de les festes
aquí al mèdul
que estan aquí al costat
molt bé
jo suposo que
les llibreries
més tradicionals
de Tarragona
suposo que també
el tindran
home doncs
val la pena
a més el subtítol
està molt bé
manual per als futurs
campaners de la seu
per això jo jugava
una mica amb la història i el futur
Toful Jesús
enhorabona per aquest treball
i pel que feu
dia rere dia
al campana de Tarragona
ha estat un ple de veritat
moltíssimes gràcies
molt bon dia
adeu-siau