Les 10 del matí, pràcticament 33 minuts,
aquesta música, aquesta cançó que sentim té arrels africanes,
ens arriba des del Senegal, des de l'Àfrica negra,
l'Àfrica subsahariana, i ens serveix per introduir
la pròxima qüestió, el pròxim tema que volem abordar
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Relacionada també amb un altre col·lectiu professional.
Ara fa un moment parlàvem dels agents de la propietat immobiliària,
parlàvem dels APIS, parlàvem del sector de la construcció,
del sector immobiliari i de l'estancament que s'està vivint
ja des de fa setmanes, des de fa alguns mesos.
I ara volem parlar d'un altre col·lectiu,
el dels pescadors de Tarragona,
que també viu un cert moment d'estancament o de crisi,
com a mínim pel que fa al tema de la mà d'obra.
Un problema que ha obligat fins i tot
a la confraria de pescadors del Serrallo
a buscar treballadors fora del nostre país.
Treballadors, precisament, senegalesos,
amb els quals segurament els pot identificar
aquesta cançó que escoltem de fons.
De fet, es tracta d'un grup de 12 senegalesos
que aquesta passada nit han treballat per primera vegada
en algunes barques de l'encerclament del Serrallo.
Per aquesta raó i per d'altres,
perquè hi ha altres notícies relacionades amb els pescadors,
aquest matí hem desplaçat la unitat mòbil
fins a la confraria, fins al barri del Serrallo.
Anem fins a la confraria de pescadors
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Josep Sunyer als micròfons.
Josep, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Ara fa un parell d'hores arribaven els senegalesos,
arribaven a terra després de treballar, com dèiem,
la seva primera nit amb barques de l'encerclament, no?
És així, unes barques que han arribat cap a les 8 del matí,
les primeres, en un dia que no ha estat fàcil,
perquè les condicions meteorològiques, el clima,
les onades també i la direcció del vent
són molt importants a l'hora de sortir la llum,
les barques de la llum,
i avui algunes han hagut de sortir una mica més tard
del que era habitual, ja entrar de la matinada,
cap a les 5 de la matinada,
perquè les onades,
ells truquen cada dia a la plataforma Casablanca
i allà els informen de quina alçada té les onades,
com està la direcció del vent,
i avui, francament, no eren massa bones les condicions climatològiques.
Malgrat tot, alguns han sortit de l'hora prevista,
n'hem pogut parlar, escoltar els testimonis,
i han tret peix, han vingut amb peix,
amb peix, fonamentalment, sardines,
alguns han capturat 70 caixes,
en fi, en conjunt, unes 400-500 caixes avui de peix,
que per un dia normal, doncs, bé, no és gaire,
però, tinguent en compte les condicions meteorològiques,
doncs, està prou bé.
I en aquestes embarcacions hi anaven als sanagressos,
també escoltarem alguna de les veus,
en què ho comentarem i com és el que s'ha fet,
com és que s'ha anat a contractar en origen al Senegal.
Ens acompanya el president de la confraria,
Esteve Ortiz, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ara escoltarem algunes veus, però com va sorgir la idea?
És a dir, no hi ha mà d'obra aquí,
la gent no vol treballar a la mar?
Bé, realment no hi ha mà d'obra,
doncs, com he dit altres vegades,
el jovent busca més aviat, doncs,
treballs que se'ls asseguri un sou,
la mar és molt dura,
i, clar, això va cada vegada més en baixada.
Per tant, s'ha d'anar a contractar aquesta gent amb origen.
Una experiència que, en principi,
amb els patrones amb els que hem parlat,
la valoren com a positiva.
Ells diuen que, si bé n'hi havia alguns
que no estaven gaire bregats,
com s'acostuma a dir, no?, amb el Bargot,
però, vaja, vull dir que,
qui més qui menys, ha anat bé aquesta nit, eh?
Sí, bueno, de fet, és normal.
És la primera nit, ha fet mal temps,
ha fet ben de llevant.
Malauradament, aquests dies enrere
havia fet molt bon temps
i avui ha començat el mal temps
i aquesta gent, com els altres,
doncs, s'han trobat en aquest mal temps,
doncs, de llevant
i això, doncs, també interfereix molt
amb el que és la pesca i la manera de fer.
Quant temps estaran aquí, aquests senagalesos?
Són 12, concretament.
I on s'allotjaran?
Perquè ara són a la Casa del Mar,
però crec que hi ha intenció
d'ubicar-los en un pis de la confraria.
Sí, bé, aquesta gent
porten un contracte d'un any.
Això és un conveni fet
entre la confraria Pescadors de Tarragona,
l'Institut Social de la Marina,
i el Ministeri d'Afers Socials, no?
Per tant, doncs,
una vegada se'ls acabi el contracte,
tornen amb origen
i es poden tornar a contractar.
Després d'aquests dies,
per exemple, a la Casa del Mar,
els han pogut deixar allotjats allí,
més que nosaltres els preparem
un pis que tenim aquí a la confraria,
se'ls està condicionant
perquè puguin, doncs, viure allí
i al mateix temps els tenim, doncs,
aquí al Serratllo
que sempre, d'alguna manera o altra,
doncs, s'han integrat
en aquesta gran família
que és el món de la pesca.
Avui hem estat aquí a les 8 del matí,
hem pogut assistir a l'arribada
d'alguna d'aquestes embarcacions de la llum.
Escoltarem d'entrada els patrons,
dos dels patrons amb els que hem pogut parlar.
De fet, un és un armador
que avui ha volgut venir a la barca,
doncs, per veure com anava aquest primer dia,
aquesta primera jornada dels senegalesos.
Són en Pasqual Brull,
ell és de l'embarcació del Perla
i l'armador del quadrat, l'Agustis.
Escoltem-nos-nos-nos.
I pel primer dia
que em portem aquesta gent nova de Senegal,
em portem 4 senegalesos,
doncs, hem anat per veure com funcionava tot
i, bueno, en principi,
s'ha trobat alguna cosa de pit,
el que passa que érem a l'hora
i no hem treballat.
Han treballat 3 o 4 llums, no?
Però, bueno, els ànimos,
crec que, en principi, no està malament.
Són valents i treballadors,
bons nois, segons.
En principi, estic molt content d'ells, jo.
No hem treballat,
no ens ha de ser a la mare encara,
però ja es veu que...
si anem bons elements, sí.
Molt content estic jo.
N'hi ha dos que parlen bastant bé l'espanyol
i els altres dos,
doncs, els costa una mica,
però, bueno,
com ja anem traduint-ho l'un a l'altre,
doncs, una mica de francès
i una mica d'espanyol,
doncs, anem bé.
Ens falten mariners,
cada vegada fa més nois,
perquè la joventut d'avui en dia
no poden anar a pescar,
no els espanyols.
I, bueno, tenim aquests xiquets
que són com ara,
quan nosaltres érem petits.
S'han criat dalt d'una barqueta petita
i són bons...
Els que són de la mar
ja se'n noten seguida,
ja són bons elements.
Si agafem pes ja guanys
i si no agafem res,
doncs, no hi ha guanys.
Anem segons la captura que fem,
doncs, ja venem el percentatge, no?
Home, que confio en guanyar la vida
i si ens guanyem la vida nosaltres,
se la guanyem tots.
No es pot dir mai
el que guanyem amb aquest ofici, no?
Igual pots guanyar molts diners que...
Sí, home, 1.500, 2.000 es va guanyar
amb més bo i tant.
Això és una oportuna per ells.
Aquests nois hi ha...
En 300 euros o 350 que envien allà
viuen de la seva família,
però estupendament.
Per exemple,
en porto un que té 3 germans,
una germana,
i pare i mare,
i en 300 euros viuen...
No, home, no com a ministres,
però poden viure una família normaleta d'aquí a Espanya.
amb aquests diners.
O sigui que si poden estar aquí
i importar-se'n l'any 12.000 euros
perquè el poble,
doncs...
Bon son.
Jo crec que la gent,
doncs...
Es quedarà en temps aquí,
fins al final de temporada,
o sigui, fins al desembre,
tenen 10 mesos de contracte,
no hi ha cap problema.
I després,
si interessa a ells
o a nosaltres
mos interessa tornar-los a agafar,
si volen vindre'ls agafarem
i si no volen vindre
agafarem uns d'altres
o veurem el que farem.
Ens han marejat,
el penyà d'esperits
és per aguantar-se dalt de la barca
i no...
Són gent que no han anat mai a la mar.
No han anat...
No han fet mai aquest ofici.
Esperarem a veure si ho aprenen aviat
perquè, si no, malament.
Sí, sí,
perquè parlen en francès
i doncs s'entén
i la meitat marroquí
també parlen de francès,
doncs sí,
amb això s'aclarim alguna cosa.
Ells guanyaran igual que guanyen els altres,
un tant per cent per captura,
o sigui,
van a la part,
un tant per cent
és el que cobraran igual que els altres,
o que jo i tot.
Doncs podria ser un més bo
2.000 euros
o...
Depèn, a l'estiu...
Depèn,
és depèn,
perquè l'any passat va ser molt dolent.
En canvi, ara fa dos anys
o tres anys
va ser més bo
i un mes se poden treure
fins a 2.000 i escaig
o 3.000 euros.
Se poden treure...
En canvi, un més dolent, res.
Doncs ja ho s'entien,
un més dolent,
un més dolent, res.
Això va com va, no?
És a dir, a la part.
Sí, sí, exacte, a la part.
Vull dir,
el món de la mar
no se sap mai
per on sortirà, no?
Per tant,
com no hi ha un sou fixe,
sinó simplement
depèn del peix que agafis
i el prou que el venguis,
doncs és el que cobraràs.
I així va tot el sistema.
M'agrada l'Agustí
que explicava
que diu
que els nois són com nosaltres
quan érem joves, no?
Que estan acostumats
a anar a la barca.
Sí,
realment se'ls veu una il·lusió.
Ja veia,
que he estat
des del primer dia amb ells
i els veu il·lusionats.
Està veu pel carrer,
ells saluden, no?
Inclús veu un president,
em diu.
I se'ls veu una il·lusió, no?
No allò que vagin forçat,
sinó que per ells
és una nova vida
i que, bueno,
que ho s'han pres
amb molta empenta.
Ells també estan il·lusionats.
Hem pogut parlar
amb un parell d'ells,
un parlava espanyol.
I l'altre ens ha fet
de traductor el Jacint,
que és un noi marroquí
que treballa aquí
en una de les embarcacions.
Escoltem el que t'ha conversat amb ells.
Com va passar la nit?
C'est bien.
Bien, la nit,
la s'est bien passada
en la batufa.
Ells diu que ha passat
una buona nit
en el barco
i s'amarellat un poco.
Pregúntale
si estan contentos
d'haver venit aquí
a Catalunya
a treballar.
Ells ha dit
si te he contat
de venir aquí
a Catalunya.
Oui,
yo estoy très contenta
de venir aquí.
Sé que eres
molt, molt contento
de venir aquí
a Catalunya.
En su país,
bueno,
en Dakar,
en la ciudad
donde viven,
hay mucho trabajo,
poco,
¿cómo está la situación?
¿Te ha dit
a Dakar
si hay mucho trabajo
o cómo va la...
Un poco,
ya hay trabajo,
pero no es mejor.
Si es mejor,
mejor,
un poco.
Ells diu
que aquí es mejor.
Ahí hay trabajo,
pero no para todo el mundo.
¿Y antes había trabajado
en el mar o no?
Ells ha dit
si avant
ya treballé
a la mer.
con un barco
como este
o más pequeño?
Él te dice
si hay un bateau
grande o un...
No sé
como el barco,
si hay un petit bateau.
los barcos pequeñitos,
caíucos,
botes pequeñitos.
Y una última pregunta.
Con el primero que ganar aquí,
nos calculamos que gane,
por ejemplo,
2.000 euros al mes,
por ejemplo,
¿qué podría hacer en Dakar?
Ojalá,
1.500,
va.
¿Qué podría hacer en Dakar?
Un euro
de ahí 700 francs
senegalés.
¿Cuánto es un euro?
Un euro,
750 francs.
750 francs.
¿Y qué era con lo que gane aquí?
¿Qué era?
El argent que gane aquí.
¿Qué es que tú vas a hacer
con el argent?
Yo soy con mi familia,
yo voy bien solo
para vivir con mi familia.
Él va a venir aquí
para que viva su familia
y el dinero que gane
para su familia.
Él es casado
y tiene hijos.
¿Está contento
con los compañeros de trabajo?
¿Buen gente?
Él te ha dicho
los amigos del trabajo,
si son de buenos o no.
Sí,
son de buenos.
Son de buenos.
Son de mis,
son de musulmans.
tú seré el mismo.
¿Yo sí?
Sí,
y así.
Él es bien,
él me ha acogido
bien,
bien aquí.
Gracias,
loco.
Sí,
él me ha bien acogido.
¿Es que lo dice?
Sí.
Él te ha dicho
que ha aportado con él bien.
Gracias.
A tu tal vez.
Venga,
adiós.
Ok,
buen día.
Gracias.
El Cicé
es un de los que
se ha estrenado
en esta barca.
Cicé,
¿qué tal?
¿Cómo estás?
Bien,
bien.
¿Cómo ha ido?
Bien,
como siempre.
¿Te gusta el mar,
no?
Sí,
me gusta mucho,
demasiado.
¿Y cómo ha ido ese trabajo?
¿Distinto o cómo lo has visto?
Trabajar está bien,
no complicado,
está bien,
trabajar bien,
tranquilo,
está bien.
¿Estáis contentos
de haber venido a Cataluña
a trabajar?
Sí,
sí,
sí,
muy contento,
porque aquí
me parece que hay mucha faena.
Allí en Dakar no hay trabajo,
es distinto,
no pagan,
pagan menos.
Aquí hay,
hay trabajado,
no mucho,
si no tengo suerte,
no puedo trabajar.
¿Tú tienes familia allí,
si sé?
Sí,
tienes familia,
sí.
¿Tienes hijos?
No,
no tiene,
no tiene mujer,
no tiene.
¿Tienes familia,
no?
Sí,
tienes familia,
mi padre,
mi madre,
hermana.
¿Tú d'aquí vas a enviar
dinero para allí
para que ellos
estén enviando?
Sí,
si hay dinero,
cada mes
mando ese dinero.
Doncs son dos o dos xicots
d'aquests dos de Sanaglaesos
que están aquí
treballant a la llum
en aquestes embarcacions
contents estaven,
si més no,
se'ls veia contents.
Sí,
sí,
realment,
ara hem vist aquí mateix
mentre esteu aquí
entrevistant,
que en sortien dos
i saludaven,
diuen,
a donar un ton per aquí
i esperar aquesta nit
a veure si el temps
acompanya
i es pot anar a pescar bé.
dèiem que a Dakar
no és igual que aquí,
és molt difícil la situació,
deien,
si tinc sort
trobarà feina d'allà un d'ells,
no?
Sí,
sí,
realment,
jo hi he estat a Dakar
i la situació
no té res a veure,
no?
Vull dir,
Dakar està en part
desestructurat,
no?
Simplement hi ha,
doncs,
coses del govern,
temes oficials
i realment hi ha
l'economia submergida,
no?
Que és el que es veu per allí
i per tant,
aquesta cosa que tenim aquí,
aquesta ordenació
i aquest sistema
per ells és molt nou
però els agrada,
no?
a veure que totes les coses
van correctes.
No sé quant deuen ser,
750 francs,
un euro,
francs senaglesos,
no sé què deu equivaldre això,
no?
Vull dir que sopar,
per exemple,
a Dakar,
què costa?
Si parlem d'euros,
costa molt?
El nivell de vida
és molt més barat que aquí?
Bueno,
clar,
el que passa que
els turistes que vas allí
evidentment menges en restaurants
que són de companyies franceses
i et cobren el que et deuen cobrar
doncs
en un lloc europeu,
no?
Ara ells,
doncs allí,
a veure,
el menjar se'l fan per allí,
i mengen pel carrer,
vull dir,
tot és molt,
molt casolà,
no?
És molt difícil comparar.
Sí que podran ajudar moltes,
gran part de la família
doncs amb aquest sou
que aconsegueixin aquí
a la conferència de Tarragona
amb aquests pescadors.
Més enllà d'això,
és un tema d'actualitat,
avui on s'ha ocupat
i tenia molt d'interès
de saber com anava
aquesta primera jornada,
però més enllà d'això
hi ha altres qüestions
que també ens interessen.
D'això,
els passats es renovava,
es renovava,
de fet,
el conveni
per la comercialització de peix
amb Pesca Nova,
bé,
Pesca Fresca,
per ser exactes,
deien que el 85%
de les captures
no pas del fet
del peix blau
d'aquest que estem parlant
concretament
el compra aquesta multinacional gallega.
Com ha anat aquest acord
i què és el que esperen
d'aquest acord?
Bé,
aquest acord ja va començar
fa un any i mig,
en guany,
diguéssim,
aquests dies
doncs s'ha fidelitzat
amb la signatura
del propi president
de Pesca Nova,
que Pesca Nova
doncs té diverses filials
en la qual hi ha Pesca Fresca
que és el senyor
Manolo Fernández
en el qual ens assegura
un cobrament semanal
que els pescadors
cobren a la setmana
pel qual
doncs podrem
d'alguna manera o altra
evitar els impagats
que han hagut
en aquesta coferdia
durant molts anys
en aquest pagament semanal
i després també
doncs,
bé,
que tot el peix
que arribi
es comercialitza
amb un preu
doncs jo crec
que pel damunt
de la mitja
de comercialització
dels altres ports.
Per tant,
jo crec que és un bon acord
i l'únic que jo dic
sempre que fa falta
és que hi hagi peix.
Si hi ha peix
tot funcionarà,
si no hi ha peix
doncs tots aquests acords
que ha pogut firmar
no serviran per res.
En algun cas
hi ha pogut dir
que no hi hagués
aquest 85% de peix
què passaria?
Bé,
de moment
aquests altres anys
doncs han anat aguantant així
si no doncs
intentarem
a veure que
fer una aportació
de les altres cofredies
perquè entrin
en aquest sistema
de comercialització
que és un sistema
únic
arreu de l'estat espanyol.
normalment
totes les altres cofredies
van amb el sistema
de subhasta
i aquí hem començat
aquesta nova experiència
entre la cofredia de Tarragona
i aquesta multinacional
com és Pesca Nova.
Com va l'engranatge
és el dia a dia
aquí dins de la cofredia
en aquest conveni
hi ha un senyor
de l'empresa dins
doncs que
com va
com funciona?
Sí, ells tenen aquí
un empleat
en el qual és el comercial
nosaltres
el que fem aquí
a la cofredia de Tarragona
a través de l'organització
de productors del Peix Blau
és
diguéssim
fer tot el muntatge
del peix
no?
facturar
seleccionar
enviar-li
tot això
i és el que fan
és el tema comercial
doncs vendre'l
per tant
tota l'estructura
és de la cofredia
on
s'ha realitza tot aquest treball
i el que fan
és enviar-los als llocs de destí
per la seva venda
S'ha hagut d'adaptar una mica
a la instal·lació
hi ha algunes màquines noves
com està tot plegat?
Sí, de fet
s'ha de fer
una gran reestructuració
jo diria que són
unes màquines úniques
en tot l'estat espanyol
que subvencionades
amb un 70%
per la pròpia Generalitat
de Catalunya
doncs
en vam anar
un milió d'euros
aquestes instal·lacions
és el que valen
per treure el benefici
que hem de treure
de bé peix
perquè si no
realment
la instal·lació
és única
moderna
i amb vista de futur
però si no hi ha peix
tot això queda obsolet
per tant
jo demano
que hi hagi peix
Què fan aquestes màquines?
És a dir
quin és el procés
hem vist
descarregaven les caixes
de sardina
és a dir
les barques
arriben del llum
cap a les 8 del matí
o a les 7
en fi depèn de l'hora
però vaja
arriben
descarreguen les caixes
de sardina
i a partir d'aquí
què passa a dins?
Bé
a dins
llavors
se mida segons el tamany
i la qualitat
se tira dintre unes tolves
d'aigua
amb aigua salada
i gel
perquè quedi
més fort el peix
també té un procés
d'ossó
únic també
ja dic
a tot arreu
que s'aplica
directament a l'aigua
i al gel
que va damunt
llavors s'encaixa
pot ser encaixes
de pòrex
normalment
és aquest tipus
de material
en el qual s'envia
i una vegada
això surt ja tot
encaixat
doncs
s'empaleta
diguéssim
es fa per blocs
i després ja esperen
els camions
per enviar-ho a destí
on hi ha un mercat
bastant gran
de peix blau
és a Portugal
per tant
aquí és on
majoritàriament
ara s'està enviant
el peix blau
d'aquí a Tarragona
conveni renovat
per 4 anys
sí, sí
per 4 anys
un conveni
en el qual
la cofredia
ha tret més benefici
també
s'han ajustat
els tants percents
comercials
un treballador
que teníem nosaltres
han fet càrrec
aquells mateixos
de Pagal
i hem reestructurat
de manera
que abans teníem
uns treballadors
i ara donem
l'oportunitat
als propis mariners
que van embarcats
a les barques
d'encerclament
que ells puguin
treballar
dintre les instal·lacions
i fer unes hores
allà
per caure's
un sobresol
més optimisme
de cara al futur
amb la renovació
del que conveni
s'ha diut
d'una altra manera
ara?
bé, sí
jo crec que
primer ha sigut
un conveni pilot
un conveni experimental
en vist que el conveni
funciona
i que
de cara al futur
ens assegura una miqueta
tot això que he dit
que els grans
impagats
d'aquesta cofredia
van vindre
pel tema
del peix blau
perquè és on
se belluga més quantitat
de diners
i per tant
només una setmana
o 15 dies
que et deixin de pagar
o ja no et paguin
fa un forat molt gros
dintre de l'economia
de la pròpia cofredia
per tant
això està assegurat
tenim el tema comercial
també
de venda de peix
a un preu
comercial
a una mitja alta
per tant
per aquí està assegurat
ja dic
ara l'altra aportació
que l'hem de fer nosaltres
que és portar
el peix al por
és el que ens doni la mar
i el que ens permeti
el temps
abans hi havia aquests impagats
que feien que els pescadors
no cobressin
els pescadors i els armadors
no cobressin
la setmanada
és a dir
que això era així de clar
no no no
aquí hi ha hagut una cosa
molt clara
aquí la cofredia
sempre ha fet de coixí
ells sempre han cobrat
la cofredia
és qui realment
ha rebut els cops
que al cap
la cofredia
són tots els pescadors
la cofredia
a vegades hi ha gent
que es pensa
que som uns quants
els que estem aquí
ja soc un simple
gerent de cofredia
per tant
han rebut tots
i la cofredia
ha fet de coixí
el que ha provocat
això en part
el que és per exemple
el peix blanc de la tarda
ho hem parat moltíssim
amb els compradors
són quantitats més petites
per a tothom
està al corrent de pago
i el gran forat
venia per aquest peix blau
que jo crec
que amb aquest sistema
ho hem solucionat
i com és això
és a dir
com s'arriba a aquesta situació
o en fi
què falla
l'engranatge
perquè s'arribi
a aquests impagats
tan grans
bé
el fallo bé
doncs que
a veure
hi ha una sèrie de compradors
o hi havia una sèrie de compradors
en les quals
doncs anava tot el peix
si hi havia un gran comprador
que comprava
doncs un 40%
d'aquest peix
i resulta que a ell
no li pagava
no li pagaven tard
i es anava retressant
amb els pagos
i això
arriba un moment
és com una roda
que es va parant
quan tu perds aquesta roda
doncs és molt difícil
recuperar-la
perquè parlem de molts de milions
per tant
doncs qui repercutia
al final
com la cofredia
paga els pescadors
cada setmana
ho treia de les seves arques
o de les seves pòlisses
de crèdit
que tenia contratada
si després la cofredia
no rebia aquests diners
doncs el forat
ja estava fet
i aquí és on ha vingut
el gran què
alguns peixeters
d'aquests han plegat
els altres
ha sigut difícil
d'alguna manera
doncs tirar-los-hi-mà
per dir-ho així
alguns els tenim a tribunals
els tenim denunciats
i bueno
intentar recuperar
el que es pugui
però que
moltes pèrdues
doncs seran irrecuperables
doncs ara això
queda diguéssim
garantit
no?
amb aquest conveni
amb aquesta renovació
del conveni
amb la gran multinacional
és una empresa
que si més no és gran
i hi ha d'unes certes garancies
certs avals
només per això
no?
pel fet de ser gran
sí, sí
és molt solventa
realment
Pescanova
és la primera multinacional
de peix
d'Espanya
i m'assembla
que a nivell mundial
potser és la segona
la tercera
m'assembla
que és a nivell mundial
per tant
el contrari
perdona
el contracte
ja està estipulat
que el pago
és semanal
i que no hi pot haver
un retras d'aquest pago
sinó automàticament
tot això seria denunciable
bé
jo crec que això
és una garantia
per nosaltres
i que bueno
jo espero que
si en guany
doncs la cosa funciona
com ha de funcionar
si tenim sort
que hi hagi peix
doncs que les altres
cofradies que tenim
al redondors
donin en compte
que és un sistema
de futur
que anem cap a un tema
de comercialització directa
i que s'afegeixin
en aquest tema
que serà per un benefici
de tots els pescadors
hi ha algunes cofradies
que no cal negar i lluny
però hi ha algunes
que no ho passen
no ho estan passant bé
en aquests moments
vull dir que
no caldi noms
però vaja
vull dir que hi ha
cofradies de per aquí
a la barca
que ho estan passant malament
sí
jo crec que en general
totes les cofradies
ho passen malament
cada una és perquè són petites
les altres perquè són grans
però totes tenen
el seu què
llavors nosaltres aquí
hem fet
unes mesures de contenció
en el sentit d'intentar
no tenir tantes despeses
nosaltres potser
som la cofradia
més gran de Catalunya
i unes de les més grans
del Mediterràn
i el que intentem és reduir gastos
per no tindre
que augmentar
els tants percents
hi ha altres que han apostat
per augmentar els tants percents
però clar
això cada vegada
ho feia més els pescadors
i aquesta no és
diguéssim
la dinàmica
que seguirem
aquesta cofradia
Esteve Ortiz
president de la Conferia de Tarragona
gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres
per l'interès
això tot és aquí
des de la Conferia de Pescaus
de Tarragona
és el que hem volgut explicar-vos
d'una banda
l'arribada d'aquests anagressos
a treballar la llum
i de l'altra
la situació
aquesta renovació
del conveni
en Pesca Nova
per cert
un darrer punt
les eleccions
a la Conferia
seran dos mesos
més enllà
del que estava previst
havien de ser l'abril
i per tant
seran dos mesos
més enllà
per un d'aquest
de la Generalitat
això ara si voleu
un altre lliç
us explicarem amb més calma
fins ara
bon dia
gràcies
Josep Sunyer
l'actualitat
que ens venia
aquest matí
des del Serraio
amb aquesta renovació
del conveni
en Pesca Nova
però sobretot
per la primera nit
de feina
d'aquest grup
de 12 senegalesos
que s'han instal·lat a Tarragona
per treballar
durant un any
com a pescadors
una notícia
hem sentit
hem sentit
una mostra
de les seves veus
d'alguns d'ells
i també
d'alguns dels patrons
que els tindran
a les seves ordres
durant els propers mesos
notícies
que ens porten
al Senegal
la música
que avui
amb la qual
s'identifiquen
aquest grup
de senegalesos
residents
des d'aquesta
passada setmana
aquí a la ciutat
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona