4 minuts, 3 quarts de 12 del migdia, matí de Tarragona Ràdio,
una estona de lectura divertida,
perquè, a veure, no descobrirem la sopa d'all,
però llegir és molt i molt divertit,
sobretot si són temàtiques com les curiositats
que ens ha portat avui en Abel Lambea.
Sortim de la biblioteca i no ens allumiem gaire,
perquè ens aturem al teatre al magatzem.
Fins demà!
El conte de Nadal és l'espectacle familiar de teatre musical
dirigit per Marc Chornet
i que es presenta avui, demà i el dia 2, a la sala al magatzem de Tarragona.
Ens acompanya Marc Chornet, bon dia, Marc.
Hola, bon dia.
Benvingut i ens acompanya la directora musical d'actors de veus,
en fi, és la Teresa Valls, bon dia, Teresa.
Bon dia.
És que com que té molts fronts oberts aquesta dona,
a vegades no sabem ben bé com presentar-la.
i saludem l'Anna Abad.
Hola, Anna, bon dia.
Bon dia.
És una de les cantants i actrius.
Parlem de cantants i actrius perquè, de fet,
ja hem dit així en l'anunciat,
que és un espectacle musical.
Sí.
Abans que res, deixa'm dir que aquestos títols
que ens has posat honorífics,
en el cas del conte de Nadal,
són títols honorífics com a companyia, diguéssim,
que és el que som.
Jo tinc direcció i dramatúrgia teva.
No, no, no, cap problema.
Direcció musical i de veus, Teresa Valls.
Sí, sí, sí, sí.
Però a part d'això, doncs,
ha sigut la gran col·laboració.
Vull dir que, a la Xerima,
doncs funcionem així,
però a part d'això,
el conte de Nadal ha sigut una creació
que hi ha hagut més mans, no?
I que, bueno, el Joan Manel Brunet,
que és un dels actors habituals de la companyia,
doncs ha anat bastant al davant
de la direcció d'actors
i també de la dramatúrgia
i també ha fet molta feina,
doncs, la Paula Fernández-Pacheco,
doncs, en això,
a l'hora de concebre l'espectacle, no?
Vull dir que hi ha hagut més mans
que les habituals a aquest espectacle.
Quan passa amb totes les produccions
que fa Xerima al Teatre Blanc,
que sou molta gent que treballa,
que, com que a més teniu,
esteu en diferents altres espectacles,
però aneu a parar
quan des d'aquesta companyia
munteu un espectacle,
aneu a parar tots, eh?
Sí, no,
el que passa és que llavors
tenen per aquí per allà.
Són més complicats que un ministeri, eh?
No, però això és bo, no?
El secretari d'això,
que si no...
Però, en fi...
No, però això vol dir
que cada vegada tenim més feina
i que hem d'anar diversificant tasques, no?
I això és bon assenyal.
I aquest espectacle en concret,
doncs,
que és el que,
bueno,
cada any venim a pagar-vos el rotllo
sobre el que hem parit per Nadal,
doncs, aquest en concret,
doncs, tenia una vocació
d'estrena un espectacle per Nadal
i també una mica de...
un punt de vocació pedagògica, no?
Perquè barreja, doncs,
gent ja bastant involucrada
en el món de la interpretació
i del teatre
amb gent que comença
que hem estat formant
durant alguns projectes
més o menys amateurs
i que ara ja
els intentem posar
en un espectacle més seriós.
Per exemple,
l'Anabat,
que la tenim aquí.
Espectacle de creació pròpia,
com és habitual?
Bueno,
està basat en el conte de Dickens.
Basat en un conte,
però diguem-ne
que vosaltres heu fet l'adaptació
i heu fet un espectacle
a la mida del públic,
a més,
que espereu que vingui, no?
Molt familiar, sí, sí.
A la mida del públic,
a la mida dels actors,
a la mida que la gent
hi pugui disfrutar
i passar-s'ho bé
i sobretot en la part musical
que pugui participar també
i engrescar el personal.
A veure,
és que quan parlava
al Marc del tema de formació,
no estem parlant només
d'actors i actrius,
parlem d'actors i actrius
que cantin
i que se sàpiguen
moure per a l'escenari,
que ballin.
Cantar, cantar,
i jo ho dic
perquè m'ho ha dit
una professional,
la Teresa diu
que tothom pot cantar
i tothom pot cantar bé.
Hi ha alguna excepció mundial,
segur,
però amb tècnica,
amb preparació,
es pot cantar bé.
No de forma brillant,
però bé,
tothom.
Bé,
l'Anna Plaza diu
que ella mai cantarà bé,
però Anna,
és qüestió de temps
i paciència.
El temps no hem dit,
eh?
A veure.
com pot trigar una feixa.
Per tant,
aquí estem parlant
que hi ha hagut
un treball previ
tècnic importantíssim.
Sí, clar.
I no dic que no sabeu cantar,
que segur que sabeu molt,
però cantar a l'escenari
a partir d'un muntatge teatral
és diferent.
Controlar la veu,
controlar l'espai,
controlar el text,
controlar el cos,
perquè tot funcioni,
una cosa és cantar una cançó
i l'altra cosa és cantar
la mateixa cançó
dintre d'un espectacle.
Encara que teòricament
és el mateix,
a la pràctica no,
perquè hi ha molts més elements
a controlar.
L'actor de teatre musical
és sempre més complet.
Encara que hi ha molta gent
que quan ho dic se m'enfada.
El món dels erudits contemporanis
de Barcelona
no estan molt a favor
d'això del teatre musical,
però l'actor de teatre musical
és molt més complet.
Poden estar a favor o no,
però el públic
compleix els teatres
que ofereixen
una proposta musical
i al final,
aviam,
és el públic
que dona sentit
a un espectacle.
Si no hi ha públic
tu ja pots fer
la virgueria que vulguis.
No hi ha més argument
que valguin això.
Està claríssim.
M'ha semblat entendre
que l'Anna,
diguem-ne que és una
recent incorporació
a la companyia.
Sí, sí.
Tu ets nova.
Sí, sí,
la de prueba,
la novata.
Ui,
i què?
Et tracten bé?
Sí, sí, sí,
tractar-me molt bé,
el que passa que és
durillo,
és durillo.
Tu ets tu,
a l'amunt de l'espectacle.
No sé,
jo per exemple
vaig començar
canant amb la Teresa
fa no res.
Ja cantava allò
que cantes per tu mateix
a la dutxa i tal,
no?
Però,
i clar,
no és el mateix.
Comences l'espectacle,
vas movent,
vas cantant
i veus que no té res a veure
i mare meva
on t'has ficat.
Una cosa és la partitura
davant,
la profe al costat
amb el piano
concentrada absolutament
només
en el que és
el teu aparell sonor
i de cop i volta
dius,
no només he d'estar pendent
d'això,
sinó que he d'estar pendent
d'un text,
dels companys de repartiment,
de tot,
no?
Però l'Anna
juga amb avantatge
perquè ella té
una molt bona formació musical,
és una gran pianista
i aleshores
això
sembla que no,
dius,
oh,
però cantar és una altra cosa,
sí que és una altra cosa,
és un moment que toca el piano,
però això t'aguanta musicalment,
això et respalda
i pots tirar endavant
molt més fàcilment.
Per tant,
on has hagut d'incidir
una mica més
és en el tema teatral
d'interpretació,
l'àmbit escènic,
no?
És d'on has hagut de treballar més,
potser.
Bé,
has hagut de treballar en tot,
lògicament,
però aquesta part...
La part gestual
potser és una mica
que costa,
no?
Llavors,
em descentrava una mica,
però va,
al final li he agafat
el truquillo,
sí,
sí.
Fas de nena
i de fantasma del passat.
Sí,
sí,
més o menys.
Sí,
faig de nena,
però clar,
s'ha de veure,
s'ha de veure,
s'ha de veure,
no es pot explicar,
s'ha de veure.
No,
és que es passegen els personatges
entre ells,
és una obra d'aquestes,
com les que fèiem en Tanyo,
que tots fan massa de tot,
els personatges els van passant
molt sovint
i hi ha molts canvis de personatge.
De totes maneres,
de l'obra,
de l'argument de l'obra
i tot plegat,
explicarem el que es pugui explicar,
perquè com bé dieu,
s'ha de veure.
Sí,
es pot explicar tot.
Però vaja,
dieu que està basada
en el conte de Nadal de Dickens,
però vosaltres ho feu
com a molt familiar,
poseu una parenta
de Charles Dickens
per allà
i que a partir d'aquí
no sé exactament què passa.
A veure,
explica una miqueta
el fil conductor.
És la Margarideta Dickens,
que és la germana
que no va passar a la història,
però no per res,
per ser dona.
Llavors,
la història ha tapat
el gran geni
de la família Dickens,
que és la Margarideta,
i llavors,
nosaltres traiem a la llum
aquesta descoberta
que les obres de Dickens,
les bones,
entre elles el conte de Nadal,
perquè l'Olivertui
sempre ha trobat un rotllo
solemne,
doncs les bones
estan escrites
per la seva germana
que no va poder passar
a la història
per culpa d'aquest món masclista
en el que vivim.
I llavors,
això ho expliquem als nens
amb aquesta lleugeresa
i rigor històric
amb què estic parlant jo,
i ja està,
i a partir d'aquí
apareix el conte de Nadal,
que venint corrents
i mullant-me,
estava pensant
que el conte de Nadal
és una gran obra.
És una de les grans obres, eh?
Sí,
perquè això
és una d'aquelles coses
que treballant
te'n dones compte,
quan tens un material
a les mans,
que el facis com el facis,
que l'única cosa
que t'està donant
és possibilitats creatives
en lloc de restringir-te,
és que és un molt bon material.
I això passa
amb el conte de Nadal.
Els fantasmes
del president,
del passat,
del futur,
es poden fer com es vulguin
i sempre funcionen.
S'han fet adaptacions de Disney,
s'han fet pel·lícules contemporànies,
històriques
i sempre funcionen.
Això vol dir
que el material és bo
i, bueno,
doncs mira,
ens hem rendit,
nosaltres som més mediterrànies
normalment
que anglosaxons
en les propostes,
però aquesta
doncs ens ha anat
molt bé
perquè realment...
I et permet moltes coses,
no?
Et permet en aquest cas
posar-hi música
que inicialment no...
Són tres fantasmes,
no?
També en el vostre...
Sí,
el que passa és que
hi ha molts personatges,
hi ha la situació
de...
hi ha la visió del passat,
del futur i del present,
però no tenim més...
Molt bé,
tenim aquest text original
de Dickens
que l'adaptem
posant en rellevància
el paper de la seva germana
com moltes companyes
de grans compositors
o familiars i escriptors
sempre han quedat a l'ombra
i sortosament es va recuperant
mica en mica.
Una gran dona,
diuen,
no?
Sí,
sí,
en fi.
Diuen.
I aleshores hi ha l'altra part
que és que
poseu música
però dius que allà
què hem de fer?
Una partitura expressament
per això?
Hem de buscar estàndards
que puguem adaptar
i que la gent
se senti còmoda
perquè escoltar
en una funció
una peça absolutament nova...
Com heu treballat
el tema de la música?
No,
tenint en compte
que l'obra
és això,
com que surts del teatre
molt content
i satisfet
té final calí
amb el Nadal.
S'ha d'acabar bé,
s'ha d'acabar bé.
Aleshores vam buscar
unes cançons
que també
ens portessin
una mica
aquesta cosa,
aquesta cosa del Nadal,
una mica nyonyo
però traient-li
la nyonyeria,
no?
Aquestes Nadales
que a vegades
hem de fer-les
de 50.000 maneres
deus
ai,
és que tornem a cantar
aquesta,
què tal?
Jo volia escoltar
el Pau Riba
amb un funfum flamenco
molt curiós,
eh?
Amb la distància
que teníem
el Pau Riba
però,
bueno,
hem fet versions
de cançons
populars
i no populars
de Nadal.
Sí.
I llavors,
bueno,
al final hi ha un mix
en què la gent
hi pot participar
i doncs per entre mig
n'hi ha algun altre
que cada personatge
canta.
Música en directe?
Sí.
Les veus?
Les veus en directe.
Les veus en directe.
I, bueno,
em sembla que,
bueno,
ens ha demostrat
que funciona
perquè ja porten...
Molts personatges
però quatre actrius
i un actor,
tres actrius
i un actor,
en aquest cas
l'Adrià Díaz
que jo m'imagino
que deu fer
de Charles Dickens.
Sí,
sí,
li hem donat
el personatge
dolent
perquè és de Reus.
Ah,
bé ho he fet.
He pensat
que li donaríem
el Dickens
que és un tostón
i l'Scrooge
que és el viejo
i tot lo dolent
s'ho ha quedat d'ell.
L'Anna Tarragón
l'Anna Bat
que és aquí
i la Neus Pami
és que està malalta
però em penso
que superarà
totes les dificultats.
Tres actrius,
un actor
i molts personatges
i tres representacions.
Sí,
avui,
demà
i el dia dos.
Com ho porteu això
de fer un muntatge
així per tres representacions?
No,
porten un munt de funcions.
Heu anat a fer-les
per altres...
Hem fet bolos.
Ah,
d'acord,
ja si heu fet
però amb aquesta mateixa obra.
Sí,
sí.
Ah,
clar,
perquè dic allà
és que per tres dies
no seria la primera vegada
que passa,
no?
Que es fa un muntatge.
No,
moltes vegades
fes una cosa,
es negis morts
i això és una llàstima.
Però en aquest cas
i amb d'altres.
Per tant,
és un espectacle
que arriba al magatzem
molt rodat ja.
ha passat el pitjor
i ha passat el fet d'anar a la gira
sempre és més dura
que estar en un teatre
tranquil·lament
sense haver de desmuntar.
Què tal ha funcionat?
Bé.
Molt bé,
jo el que he vist,
no ho sé,
l'Anna que és la que...
Anna,
la que ha estat dalt
de l'escenari.
Bé, bé, bé.
Què tal els bolos,
bé?
Sí,
algú més que altre
però molt bé.
Com tot,
clar.
Bueno,
també és un gran aprenentatge
descobrir la quantitat
de lius
que surten
anant de bolos.
que és l'ofici.
És l'ofici.
Per mi una novetat.
Sí,
una novetat més.
Això dels pobles
munta,
desmunta,
veus diferents escenaris,
alguns més adequats,
altres no,
però bueno,
acaba sortint bé.
Tu t'hi veus
continuant en aquesta línia?
Sí.
És massa cansat.
Per què no?
Jo la veig.
És entretingut.
Jo la veig molt a mi,
al Camp Donin,
que ja m'està bé,
no?
Veig a l'anar
molt desinvolta
i molt disposada.
No,
la nevat ens fa molta por
a la Tres i a mi
perquè n'estem buscant
ja subsidiar d'atur
perquè aquesta gent
quan posi ens faran fora.
Sí, sí,
no,
estic pensada a veure
si trenco una cava
perquè si no em quedé.
Quatre dies,
no?
Ens faran fora.
Aquesta joventut,
escolta,
no tenen compassió,
eh?
Sembla mentida.
Quin poc respecte
als seus grans.
A veure,
espectacle familiar,
què vol dir això?
A partir de quines edats?
El límit no hi és
per sobre,
però per sota potser
hi ha canalleta molt petita
que potser cada espectacle...
Això s'ha d'explicar bé
perquè a vegades dius,
home,
una criatura de dos anyets,
doncs home,
no sé,
però potser de set,
vuit anys
doncs és una obra que pot...
No,
i de dos anyets no,
però de tres,
quatre sí que potser.
Sí,
ja la veieu.
És molt visual
i bueno,
de vegades surt millor,
de vegades surt pitjor,
però sempre que treballem
espectacles familiars
el que intentem
és que hi hagi
el màxim de contingut visual
perquè la canalla
com més petita
pugui més o menys
seguir una història en concret
i després sempre
donar-hi guinyos
per a la gent gran
perquè el pare,
la mare,
l'avi que acompanya
a l'infant,
doncs no s'oporreixi en absolut,
saps?
No siguin només
unes titelles
que es mouen
i diuen coses
molt de nens,
al contrari,
no?
Vull dir,
el llenguatge
que tingui
diverses dimensions
de lectura,
no?
Que és una cosa
que sempre ens ha funcionat
i de vegades surt millor,
de vegades surt pitjor,
però sempre ho intentem
i en aquest cas
crec que hi és.
Els ingredients
són bons,
un bon text,
com tu deies,
universal,
música,
coreografia,
interpretació,
la sala al magatzem
que amb les seves limitacions
d'espai
és una sala que,
jo no sé,
és com si anéssim
a la saleta de casa nostra,
és molt familiar,
molt acollidora.
Ja la tenim molt per la mà.
I està molt per la mà
i a més a més
una escenografia,
un vestuari,
és a dir,
que té tots els elements
per un bon espectacle.
Esperem que sí.
Recordem horaris,
a veure,
avui a dos quarts de set,
demà a dos quarts de set
i el divendres.
Sí, divendres a dos quarts de set.
Divendres en dos de gener.
Per cert,
que des de la companyia
i des del teatre al magatzem
volen obsequiar
els oients del matí
de Tarragona Ràdio
en quatre entrades
per l'espectacle d'avui
i quatre entrades
per l'espectacle de demà.
En tot cas,
si volen marcar el telèfon,
ens separen quatre minuts
per les dotze del migdia,
però probablement,
probablement podrem rebre
un parell de trucades.
Qui vulgui anar al teatre,
només cal que ens truqui ara
i, doncs,
en la mesura que el temps
ens ho permetin,
quatre entrades
per l'espectacle d'avui
i quatre per l'espectacle
de demà.
I si ens ho permeteu,
nosaltres ens agrada molt
regalar-les de dues en dues.
perquè dic que al teatre
s'ha d'anar acompanyat,
que Soler
s'ha acompanyat, eh?
Doncs hi ha algú
que ja vol anar.
Era previsible, eh?
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Glòria Herrera, Jolanda.
Què tal, Glòria?
Com van les festes?
Mira, ben sempre,
perquè amb aquesta pluja
tot el dia a casa.
Però és aigua, eh?
Sí, ja.
És aigua
i de moment no en congirem,
però vaja.
I al teatre
teniu goteres al magatzem?
No.
No, escolta,
ja pot ploure demà?
Tinc moltes cares,
però goteres.
Doncs mira, Glòria,
l'únic que has de fer
és demà,
un estonet abans de la funció,
anar al teatre,
identificar-te,
perquè ells ja tindran
les teves dades
i et donaran
aquestes dues localitats,
d'acord?
Per demà, no?
Per demà.
Gràcies per trucar, Glòria.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu-siau.
977-24-47-67,
continuem...
Són generosos.
Clar, com que hem vist
el que li passava
al protagonista del conte
de dir que es digui
que siguem generosos,
que no vingui el fantasma del futur
i ens vegi allà,
com ells deien,
amb el subsidi d'atur
i tot això que comentàvem.
Això ho teniu com un fantasma,
us he vist molt afectats.
Ja veus.
Donem pas a una altra trucada.
No?
S'ha tallat la comunicació?
Doncs, de totes maneres,
les entrades són obsequides
de la companyia,
del teatre al magatzem
i si el temps no ens ho permet,
perquè arriben les notícies,
tenim altres moments
al matí de Tarragona Ràdio
amb el qual podrem obsequiar
amb aquestes invitacions.
Encara tenim dues
per la funció d'avui
i tindrem quatre
per la funció de demà.
Digues, Teresa.
No, em sembla que ho dic
tot al revés, però bueno.
No, doncs digues tu.
Em sembla que aquesta senyora
era per demà.
No, no, per avui, ha dit, no?
Doncs que truqui la Lúcia.
Això és molt casolà, eh?
Ja ho entenc,
però bé,
és el que diuen
de la ràdio de proximitat.
Té els seus avantatges, eh?
Que és com si et piquessis
a la porta de la veïna.
Gloria, sisplau,
apa, truca'ns,
perquè jo penso
que t'he dit
que era per la funció
d'avui,
però com que ja em coneixeu,
doncs a lo millor
he dit per la de demà.
En tot cas,
la Gloria,
que li digui al Lluís
quina funció vol,
la d'avui
o la de demà?
Per l'error,
que em poses
a la Gloria per antena?
Ah, no?
Què t'ha dit la Gloria?
Una altra senyora,
doncs vinga,
que passi.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Roser Santamaria.
Què tal, Roser?
Molt bé.
Quant vol anar a veure
aquest espectacle?
Demà.
Vinga,
Roser Santamaria
i ho apuntem
per la funció
de demà.
Ara ho apuntarem bé
i en tot cas
la Gloria,
Gloria,
Gloria Herrera,
sisplau,
truca'n
i diga'ns
quan vols anar
a veure l'espectacle.
El que sí que està clar
és que ja hem regalat
quatre entrades
i queden quatre més.
En tot cas,
a mesura que avanci
el programa
de ben segur
que trobarem
un raconet
per poder obsequiar
amb la resta d'entrades.
Hi ha una altra trucada,
no sé si és
Gloria Herrera,
és la Gloria,
que passi,
que passi,
Gloria.
Bon dia.
Si em dient que truqui,
vos truco una altra vegada.
Sí, dona,
perquè és que
ja em coneixeu
que em despisto una mica,
deu ser l'edat.
Tu m'has dit
per avui o per demà?
Hombre,
si me les dones per avui
millor,
però si me les dones per demà
ja no.
No, no, perfecte,
te les donem per avui.
L'havia dit per demà,
eh que sí.
Però jo he dit per demà,
doncs t'ho he dit malament.
Doncs Gloria,
per avui,
avui pots anar-hi,
eh?
Cap problema.
D'acord?
Gràcies a tu per trucar.
Adéu-siau,
bon dia.
Ho deixem aquí.
Oi que a mi mai
em contractaríeu al teatre?
Perquè ara li toca cantar aquesta
i cantar l'altra.
Millor que aquesta no li diem res.
Això no té preu.
Això és pura cosa mi.
Això és allò que és la comèdia d'enredo.
Marc, Anna, Teresa,
moltíssimes gràcies.
Molta merda,
ni que sigui Nadal,
però és el que mana el ritual.
I que vagi molt bé l'espectacle.
Molt bon dia.
Són les dotze les notícies.
Gràcies.