amb problemes econòmics, que segurament són més a causa de la crisi econòmica,
que ens afecta molt directament el conjunt de la societat
i especialment aquestes franges socials.
Per això, aquest matí hem convidat el director de la casa del Transeun,
situada a la part alta, una casa que gestiona Càritas.
Ens acompanya el seu director, com dèiem, el senyor Josep Maria Castrilló.
Senyor Castrilló, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el president del patronat de la Fundació Bona Nit,
el periodista Antoni Coll.
i és una fundació que treballa també molt estretament amb Càritas.
Antoni Coll, també bon dia.
Bon dia.
Senyor Castrilló, s'està notant la crisi?
Vostès també noten la crisi, igual que el conjunt de la societat dels ciutadans
notem la crisi econòmica?
També l'estan notant vostès en el dia a dia?
Això mateix.
També estem notant aquesta crisi,
sobretot pel canvi de perfil que estem tenint allà a la casa.
Això vol dir que la gent que ens ve ara
té un altre perfil, un altre teregnar,
una altra forma de venir a la casa.
Fins ara nosaltres sempre hem tingut la gent
que trobem en els caixers automàtics,
que trobem en les places pidulant, etc.
Aquest perfil existeix i segueix existint aquí a Tarragona.
Però a més a més, en aquest moment queda com una mica desplaçat
per un altre perfil que venen a primera hora,
que venen sabent a qui truquen perquè ens diuen
que ens trobem al carrer, no tenim res en aquests moments.
Què us ha passat?
Un arriba al carrer per diferències circumstàncies,
no és una solament.
El tema treball és força important,
és el que dona la possibilitat econòmica.
Però també, quan un ha trencat el tema relacions,
no sap on trucar, a la seva família, als seus amics.
Queda això trencat també.
I aleshores, veus com persones totalment estructurades,
que anirien com nosaltres perfectament ben vestits,
cuidats, neteixats, dutxats,
doncs venen i diuen, sisplau, ajuda.
No tinc a on anar en aquests moments.
M'he quedat sense feina.
No sé a on trucar, a quina família, a quin amic.
Em trobo en el carrer.
I la Casa del Transuní Caritats pot fer front
aquest increment de la demanda?
Perquè ja deia que el perfil habitual,
el perfil de sempre, no ha desaparegut, es manté.
Ara tenen més persones que els truquen a la porta
i els demanen ajuda.
Davant d'aquesta situació,
hi poden fer front, en la mesura de les seves possibilitats?
En aquest moment estem fent front.
Arribem justos.
Si més no, no volem fer com una crida
a tota la gent que està més en el carrer,
perquè ens està venint tota aquesta gent,
que és la primera vegada.
perquè trobar-se al carrer per primera vegada és molt dur.
És molt dur perquè no solament et trobes sense res
i no saps a on trucar,
sinó que és tot el dany moral, psicològic,
que la persona té de vergonya,
de sentir-se impotent,
de sentir que ha fracassat a la vida,
que no tinc res,
solament em queda el nom.
I això és molt dur.
Amb Càritas, entre d'altres,
col·labora, com dèiem, la Fundació Bona Nit.
De la Fundació ja n'havíem parlat alguna altra vegada
amb el president del Patronat,
el company periodista Antoni Coll.
Ara mateix, Antoni, què és el que esteu fent?
Com col·laboreu amb Càritas?
O amb quines altres coses esteu treballant com a pròpia Fundació?
Bé, nosaltres per tercer any consecutiu
hem començat el curs, podem dir,
perquè va des de l'1 de novembre fins al 30 d'avril
de les activitats de la Fundació Bona Nit.
La gestió de la Fundació,
com a ser, porta Càritas des del punt de vista
de parlar amb les persones que poden ser acollides
i veure quines ho necessiten més,
quin és el seu grau de necessitat
per poder entrar i estar el temps que faci falta.
perquè nosaltres tenim una pensió,
un lloc és la pensió Carmen que tenim
i en diem de baixa exigència
en el sentit que simplement per estar allí
basta que la gent ho demani
i que naturalment no hi hagi d'altres
que tinguin més preferència
perquè es trobin pitjor,
hi ha una situació de malaltia
o situacions, persones grans, etcètera,
que poden tindre una preferència.
Si no és així, tenim classes
i tenim aquestes 15 classes que oferim
i aquest any suposo que ens quedarem curts
precisament per allò que comentava
el companys Maria Castelló.
Us trobeu...
Teniu aquesta sensació que cada cop també...
Suposem, sí.
Ara encara no perquè he començat
tot just fa una setmana,
bé, he començat l'1 de novembre,
però molt aviat
jo suposo que ens faltarà places també.
Les places d'aquesta pensió
per a aquestes persones
les manteniu durant un temps determinat?
No per cada persona al mateix temps.
Cada cas és diferent?
Cada cas és diferent.
I això és el que precisament
ho fan les persones especialistes
que són les de Càritas.
Amb el tracte personal amb ells
i les entrevistes que fan,
doncs veuen quina persona
se'ls renova setmanalment,
doncs durant...
inclús algunes se'ls ha renovat
els sis mesos,
els altres tres mesos,
els altres anys, no?
I el normal,
el promitge és que estiguin
doncs unes setmanes,
tres setmanes,
quatre setmanes,
però pot ser que un estigui
només una setmana
i l'altre estigui tres mesos.
això ja depèn de la necessitat
de la persona.
Són 15 places
en aquesta pensió
que s'assumen
a les que pot tenir directament
la Casa del Transión.
Vostès,
en tots els casos,
des de la casa,
des de Càritas,
senyor Castelló,
fan el mateix
amb totes les persones
que els hi venen?
És a dir,
analitzen el seu cas,
la seva situació?
D'alguna manera,
quina és la manera
en què...
com treballen
la gent,
els experts,
els professionals,
els voluntaris
que estan amb vostès,
què fan
amb la persona
que els truca a la porta?
Molt bé,
doncs primer
és una acollida,
una acollida a la persona
i davant d'aquesta acollida
sempre hi ha
darrere una demanda.
Aquesta demanda
s'estudia.
No és una oferta
de part nostra,
sinó una demanda
i de dir
què et passa,
com estàs,
com vens?
i primer lloc
doncs és la demanda
de les necessitats primàries,
com pot ser el menjar,
com pot ser el vestit,
com pot ser la neteja,
la higiene personal,
tot això ho intentem cobrir
des d'un inici,
no?
Ja?
I aleshores,
doncs continua la demanda.
Què vols fer?
Hi ha persones que diuen
mira noi,
necessito 15 dies,
necessito 10 dies,
perquè ara mateix
fa una hora
un senyor
que vivia a Lleida
porta 25 anys
al nostre país,
del Marroc,
de tots els papers
ben arreglats
ja definitivament
i diu
necessito
en aquells moments
una setmana
d'estar amb vosaltres
perquè vull anar-me
a Jaén
a recollir l'oliva
i aleshores
necessito aquesta setmana
un moment de descans
i un moment també
per recollir uns diners
fent uns contactes
amb amics meus.
Molt bé,
necessito canviar-me,
necessitaré roba nova
i de més.
aquestes coses
doncs
entren dintre
del nostre programa
i aquesta persona
està una setmana.
Un altre cas
que tenim
perquè tenim
el perfil
també s'està posant
molt més jove,
tenim persones
que no arriben
als 30 anys.
Que no arriben als 30.
És això mateix.
Aleshores,
què ha passat aquí?
Què és el que has trencat?
moltes vegades?
Moltes vegades
són situacions familiars
i situacions
de, podríem dir,
normals entre cometes
d'un adolescent
que trencat
que trencat amb la seva família.
si estem parlant
de 24 anys,
potser l'adolescència
s'ha ampliat,
com tots sabem,
aleshores de dir
com podem reconduir
aquesta situació?
No pintes res aquí.
Un jove,
no pintes res aquí.
Què ha passat
amb la teva família?
I aleshores,
ajudar a fer
tota aquesta reflexió
interior
de la persona
de dir,
he de trucar a casa,
he de tornar
a casa meva.
Com podem fer-ho?
Com poden enviar-te
un ingrés
o un gir
de tants diners
per poder tornar a casa?
Això són situacions.
Altres situacions
són molt més complexes.
L'altre dia
denunciava
en el sentit,
informava
en el diari Tarragona
de la persona
que necessitava
90 euros
per poder formalitzar
els seus papers.
De seguida
van escriure
i van trucar
dient que
aquesta persona
ja tenia resolt.
I en aquest moment
no solament
té resolt
els 90 euros
per taxes
de paperassa
per poder tenir
la seva residència
i el seu treball aquí,
sinó ja
en aquest moment
algú
ha pogut
oferir feina.
tenim
necessitat
d'oferir feines
en aquest moment.
No és un perfil
solament de crònics
que tenim allà.
Hi ha persones
que necessiten
estar més temps
perquè el seu programa
de rehabilitació,
de recuperació
a la vida
necessita
passar per,
potser,
un programa
un programa
al costat
de recuperació
per qüestions
de problemes
d'edicions,
sigui en l'alcohol,
sigui en altres substàncies.
Doncs molt bé,
aquesta persona
comença un programa,
sigui en el CECAS,
sigui en el cas
de Joan XXIII,
etcètera.
I aleshores
no té on dormir,
el tenim a casa.
Quant durarà
aquest programa?
Sis mesos?
Un any?
Tu ets fidel
al programa?
Tens aquí lloc.
T'ajudem
a que la teva vida
pugui tirar cap endavant.
aleshores
hi ha
un programa
que diríem
de curta estada
de 15 dies,
una setmana,
un mes,
dos mesos
i un altre programa
en el qual
doncs pots estar
mig any,
un any.
Li anava a preguntar
i més homes que d'hores?
I tant,
sempre per ara.
Sempre.
Però està creixent
el perfil també
de la dona.
Parlàvem
en aquest estiu
d'unes estadístiques
d'un 17%
de dones
que estem trucant.
La dona
quan ve
ve
amb un problema
més clonificat,
sofreix més,
pateix més
el problema
en el seu interior
i quan ve
aquí que estic
no puc més
i Déu-n'hi-do
aleshores
per poder
ajudar
aquesta dona
a tirar endavant
costa més.
Per què?
Perquè el patiment
de la persona
doncs
l'aguanta més,
el té més
en el seu interior
i aleshores
necessitarem
després més temps
també
per recuperar
aquesta persona.
Parlant d'usuaris
i de les persones
que necessiten
l'ajuda de Càritas
o de la Fundació
Bonanit,
precisament la Fundació
amb la memòria
de l'any passat
parla d'un centenar
de persones
que es van beneficiar
de la vostra feina.
Sí,
més d'un centenar
de molts diversos països
i per cert
hi havia
em sembla que van ser
set o vuit dones
i el rest
eren homes
el que hem dit
però per exemple
una de les dones
hi va estar
als sis mesos
perquè realment
una estava
especialment
gent molt variada
en la procedència
una bona part
són de Tarragona
de Tarragona
ciutat
i també dels voltants
del camp de Tarragona
sobretot
però també
hi ha gent
del resta d'Espanya
i després
de països estrangers
els que predominin
en el nostre cas
són el Marroc
i Romania
ara per exemple
n'hi havia d'Argèlia
d'altres
de molts llocs
és com una petita ONU
com diem a la memòria
perquè realment
hi ha persones
de tots els països
inclús de Palestina
de Rússia
tot arreu
Com funciona la fundació?
Antoni Collés
és el president
d'un patronat
com funciona
a nivell econòmic
i a nivell intern
d'organització?
Nosaltres fem
unes reunions de treball
que són mensuals
de les persones
del patronat
i després de juntes
extraordinàries
pròpies d'una fundació
però sobretot
el que estem fent
és
bàsicament
és buscar
fonts
a través de les empreses
a través de particulars
a través d'institucions
per poder acudir
a pagar
tots aquests costos
que té això
i bé
estem molt contents
d'una cosa
i és que cada vegada
té més base social
la fundació
actualment
ja tenim 160 socis
socis
no és propriament
perquè no és una associació
però bé
persones adherides
a la fundació
que donen 50 euros
diaris
i això
per nosaltres
ja és molt important
qualsevol persona
que s'interessi
o vulgui ajudar
doncs
unes cal que busqui
la fundació
bona nit
a Google
que és el més fàcil
totalment a Google
busqui allí
i trobarà tota la informació
per poder ajudar
i nosaltres ho agraïm molt
perquè pensem
que una cosa així
aquí a Tarragona
ha de tindre
aquesta base social
perquè són
els tarragonins
els que han d'acudir
afortunadament
també les institucions
ens ajuden
i també moltes entitats
i empreses
també
això per una part
és el que fem
que és
aquest assumpte
que és
buscar
els cèntims
i per altra part
els contactes que tenim
amb Càritas
com a institució
que és la que ens gestiona
el dia a dia
amb la pensió Carmen
que és allà on els tenim
bàsicament
són els contactes nostres
també en la comunitat
de Sant Egidi
que ens porta persones
o a la Guàrdia Urbana
en fi
en tots aquells
que troben gent pel carrer
que el condueixen
cap a la Fundació
Amb el tema econòmic
perquè la gent
també en tinc una referència
les dades econòmiques
de l'exercici anterior
parlen d'uns 86.000 euros
és a dir
això perquè la gent
recordi
90.000 euros
són 15 milions
de pessetes
del moviment econòmic
de l'any passat
això arriba
com deies
a través d'institucions
empreses particulars
temeu
o teniu algun indici
que pugui haver-hi
un descens d'aportacions
precisament per la situació
de crisi
o compteu amb una base
prou sòlida
d'institucions
i d'empreses
que mantindran
les aportacions
el que hem hagut de fer
aquest any
precisament per la crisi
és ampliar
el nombre de contactes
perquè l'any passat
hem de tenir
una vintena
o trenta
uns 25 o 30
devien ser
les entitats
i empreses
que van col·laborar
i aquest any
estem
potser parlarem
en 40 o 50
per fer el mateix
i és que
efectivament
hi ha algunes
que adueixen
el tema
de la crisi
per retrasar
o per dir
que ara no poden
o que aquest any
no poden donar tant
etc.
però bàsicament
tenim això
per altra part
també hem passat
d'un centenar
d'aquests amics
que tenim
que fan
l'aportació individual
a uns 160
de manera que
anem compensant
d'algunes maneres
tot això
i el que estem convençuts
és que arribarem
al pressupost
perquè puguin
estar aquestes persones
no solament dormir allí
sinó també
donar-los el menjar
que mengen
les tres vegades
del dia
i rentar la roba
en fi
aquests serveis bàsics
que requereixen
la dignitat humana
sí
perquè és un servei
recordem
de dormir
que aquestes persones
dormen en aquest pensó
però també
tenen els diferents
àpats
cada dia
i a Caritas
senyor Castrillo
temen també
que pugui haver-hi
un descens
a les aportacions
o que moltes
de les persones
habituals
que col·laboren
amb vostès
facin
frenin una mica
precisament
per aquest context
de crisi
tan greu
que estem vivint
sens dubte
ja ho han notat
potser
o comencen a notar
sí
ja hem notat
que
ja
és molt normal
l'efecte
aquest efecte
de replegar-se
una mica
de dir
de fer butxaca
no
abans dels anys
d'abonança
la gent
doncs
poder
és més esplèndida
no veu el perill
però és molt normal
aquest efecte
de replegament
de guardar
en aquests moments
els teus diners
perquè poden
passar
algunes coses
no
aleshores
hem vist
que hem armat
les nostres
arques
per a si dir-ho
d'aportacions
de subscriptors
aprofitem
per animar la gent
hi ha un problema social
i es veu
i és notori
i cada vegada més
tindrem aquest problema social
nosaltres
des de Càritas
veiem
per als estudis
que estem fent
a nivell nacional
que
el mes de març
d'abril
pot haver
una mica
de sotrac social
què vull dir amb això
a veure
les prestacions socials
de la gent
que està a l'atur
en aquests moments
dintre de sis mesos
acabaran
com podrà menjar
la gent
no sé
si haurem de
tornar
al que fèiem abans
de la sopa calenta
al carrer
no ho sé
com haurem de fer
això sí
estem
en aquests moments
ens estem començant
a coordinar
amb les institucions
municipals
i altres
fundacions
i ONGs
com Creu Roja
per dir
davant d'aquesta situació
podem fer previsions
què pot passar a Tarragona
estem començant
a coordinar-nos
en aquest sentit
bé
però volia dir
que bé
els diners
és una cosa important
i mou
les coses
i pots comprar
la cart
pots comprar
el vestit
pots mantenir
l'electre
de la casa
de segons
etc
però hi ha
una cosa
molt més important
per nosaltres
a Càritas
Càritas sempre és una institució
de voluntaris
aleshores
necessitem
el temps
de les persones
això és una gran riquesa
i a més
en aquesta relació
d'una persona
amb una altra
creix la persona
rep molt
volem dir
que veritablement
Càritas
en aquests moments
en tots els seus programes
i en la casa
de Transun
casa s'anaguri
també què diem
doncs
necessitem gent
que vingui
a donar un cop de mal
per fer què?
per posar un exemple
molt bé
podríem
per exemple
si s'han trencat
aquesta gent
que tenim
en la casa
de Transun
han trencat
les relacions
s'han trencat
uns nivells
de sociabilització
s'han de recuperar
aquests nivells
tan fàcil
com prendre un cafè
com jugar
una partida
de dominó
com estar
en la sala
d'estar
ajudant
que la persona
recuperi
el ser persona
i això
com es fa?
doncs això
hola Antoni
com estàs?
com ha anat el dia?
què has pogut fer?
has pogut
llogar aquests papers
va seiem
prenem ara un suc
clar
tan senzill com això
com de dir
escolta
el nostre magatzem
s'ha de classificar
la tira de lots
d'aliment que tenim
necessitem persones
s'ha de portar
una comptabilitat
càritas
càritas
càritas sempre és de voluntaris
no diem
això ho volem tancar
que n'hi entri ningú
no, no, no
el voluntari
ha de portar càritas
per això necessitem
cada vegada
més persones allà
s'ha de rebre la gent
potser no pot ser
servei de recepció
d'atendre el telèfon
aquest
el temps de la gent
és valuós
per nosaltres
són dues hores a la setmana
dues hores
com professional
com treballó de càritas
i ets un professional
com voluntari
però un professional
que estàs fent
donant el teu servei
el teu temps
les teves habilitats
per a persones
que en aquests moments
estan patint
mancances importants
en la seva vida
amb aquesta crida
doncs
a fer-se voluntari
de càritas
ajudar càritas
en uns moments
especialment difícils
i complicats
que a més a més
tenen unes perspectives
d'anar a pitjor
en els propers mesos
ens quedem
agraïm molt
avui que hagi vingut
el director
de la casa del Transeun
que gestiona càritas
a la part alta
el senyor
Maria Castrilló
i agraïm molt
al president
del patronat
de la fundació
Bona nit
Antoni Coll
que ens hagin acompanyat
com dèiem
que ens hagin parlat
d'aquesta realitat
que la tenim aquí
al costat de casa
i que entre tots
els puguem ajudar
a vostès
com a entitats
i fundacions
que treballen
amb aquestes persones
més necessitades
doncs els puguem ajudar
precisament
que aquestes persones
pelin
en la mesura
del possible
la seva situació
moltes gràcies
felicitats
per la feina feta
i ens tornarem
a trobar ben aviat
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu bon dia