Ara som dos quarts de dotze del migdia, nou minuts i mig,
matí de Tarragona Ràdio, sortim dels prestatges de la Biblioteca Pública
i saludem en Jaume Fornós.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
El Jaume és el pare de la Clàudia, si se'n recordaran.
Fa uns dies van estar aquí a la ràdio la jove tarragonina de 12 anys
que havia de recórrer pràcticament a començar aquests dies aquest periple
amb un cotxe d'autoescola.
Doncs han hagut de suspendre el seu viatge després que els Mossos d'Esquadra
hagin obert diligències perquè consideren que no està a dins del que marca el Codi.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia.
Jo recordo que el dia que vau venir aquí a la ràdio,
justament un dels interrogants que ens plantejàvem nosaltres,
però també gent que teniu a prop i que us ha recolzat molt en aquest projecte,
doncs dient, escolta, però legalment això ho podeu fer,
i vosaltres, clar, lògicament ho havíeu mirat, ho havíeu consultat i vau veure,
que hi havia com una mena de reconet legal que permetia que poguéssiu fer això
complint tot un seguit de normes, no?
Sí, veritablement ens vam assessorar,
hem continuat fent les consultes perquè realment sigui legal,
i hi ha dos aspectes.
Diríem que des de la seguretat viària, des del Codi de la Circulació,
segueix sent absolutament legal,
és a dir, ni tan sols des de les autoritats se'ns ha denegat,
però s'ha obert una altra línia, que és el meu parer molt incorrecta,
molt agressiva i molt incorrecta,
que és la línia, diguéssim, penal,
en quant a que jo em pogués fer un ús malintencionat,
coaccions cap a la meva filla,
cosa que és totalment incorrecta.
Home, quan es parla de temes, de termes legals,
el que passa és que la llei no coneix les persones,
però tota la gent que et coneix a tu, la teva família, la teva filla,
mai pensaria que faries una cosa així,
però clar, això és subjectiu, lògicament.
La llei no ho és, i aleshores, si hi ha una línia legal,
doncs es veu que la Nura...
Però això t'ha sorprès a tu, no?
Sí, perquè, en principi, les acusacions des de les autoritats
són bàsicament dues.
Una, el que en diríem l'atemptat al fet diària,
és a dir, que no som aptes els professors per portar,
no la Clàudia, sinó qualsevol aspirant a formació
que pugui començar les seves primeres classes des de zero,
no com la Clàudia, que ja porta temps amb el càrting,
sinó moltes persones que comencem a diari i amb bon rotllo,
aquelles que venen amb por de començar des de zero
i el professor, en tot moment, controla
i ha de controlar els comandaments
perquè la solidaritat diària no es vegi afectada,
i, de fet, és així, no?
O sigui, des d'aquest punt de vista,
aquesta acusació em sembla totalment fora de lloc,
completament fora de lloc,
perquè quasi podríem adivinar o pensar
que els professors, quan tenen un alumne una mica indecis,
un alumne que no és massa hàbil,
doncs, vaja, que estem circulant de forma...
I això no, no voldria que hi hagués aquesta alarma social.
I, per altra banda, per un altre aspecte,
el tema de com a pare que estic obligant a la Clàudia
a fer una cosa que ella no volgués,
i aquí voldria posar un exemple, una referència molt senzilla,
i és que si jo he arribat a convèncer la meva filla
que faci això en contra de la seva voluntat i pressionant-la,
com és que la meva dona, la tieta, els pares, els familiars,
els amics, els pobles,
tots els mitjans de comunicació, també us he convençut.
No, no, i a més, parlant amb la Clàudia,
que va ser ella, que va estar aquí amb tu,
precisament la Clàudia es mostrava absolutament entusiasmada.
Jaume, com es produeix aquesta comunicació?
Vosaltres ja ho teníeu tot a punt,
un bloc preparat, tota la intendència,
us acompanyava tota la família a un altre cotxe.
Aleshores, en quin moment i de quina manera
se us notifica que des dels Mossos d'Esquadra
s'han obert diligències?
Bé, en principi se'm notifica des del sotinspector de trànsit,
se'm notifica personalment a mi
que jo hauria d'aturar-ho
i que sembla ser que des de Fiscalia no ho veuen bé.
I com que el pilar bàsic nostre sempre ha estat la legalitat,
des del moment que hi havia una sospita,
que encara no sabíem quina era,
només que hi havia una sospita il·legal,
vam aturar-ho, vam posar-ho així a la web
i ho vam comunicar amb rodes de premsa
el diumenge al matí, l'endemà,
que m'ho comuniquessin al sotinspector.
A partir d'aquí, tot i aturant,
i realment no hem sortit,
esperant unes notícies més concretes
per part de les autoritats,
ja no hi ha hagut cap comunicació escrita,
sinó que hi ha hagut un atac directe
contra, bueno, amb aquesta línia de seguretat diària
i...
I la teva actitud com a pare, no?
I la actitud com a pare.
Que jo imagino que això és el que et més, el dol,
per sobre de tot.
Sí, la veritat és que...
A veure, em dol molt,
però a la vegada estic completament tranquil
i, bueno, quan ens mirem amb la Clàudia i els familiars,
el que se'ns escapa és un somriure,
volguem dir, però què estan dient, no?
O sigui, no...
És tan infundat que no té cap...
Hores d'hora, clar, heu aturat
aquesta experiència, lògicament.
Lògicament, clar.
Però legalment, diguem-ne,
que el que feia era prohibir
que tirésseu endavant la iniciativa,
però diguem-ne, que teniu algun tipus
de conseqüència legal ara, Jaume,
o no?
Ja s'ha aturat el tema.
No, no, no, està aturat.
Completament aturat.
Que si sortíem,
doncs hi havia aquesta possibilitat,
bueno, no, posi tant,
no, amenaça directa,
que ens aturàvem,
ens detenien,
a mi, concretament,
per provocar un perill a sota diària
o, i també, perdó,
per coaccionar i utilitzar la meva filla
des de la forma mediàtica,
anem de lucre, etcètera, etcètera.
Això són les diligències informatives,
de moment,
perquè no ens ha arribat res per escrit,
i també val a dir que en el primer moment
i en el primer contacte del sotinspector
la conversa va ser totalment correcta
i només va ser informativa.
Però, clar,
davant de la incapacitat
de mostrar-me per escrit
quina era la llei
i quin és el punt
que nosaltres estàvem infringint,
doncs, en principi,
doncs, jo
semblava que
podíem continuar-ho,
però quan ja em va fer referència
a la fiscalia
vaig dir, doncs, aturat.
Només que hi hagi el mínim dubte,
nosaltres no ho volem lluitar.
Això,
heu parlat amb algun advocat,
sap si pot tenir alguna conseqüència,
només diligències informatives,
té alguna conseqüència posterior
o la cosa es queda aquí?
Bé, els advocats nostres,
bueno, una d'elles és la meva germà,
i els altres també ens han comunicat
que a nivell penal
no hi ha d'haver cap conseqüència
perquè hem aturat.
És a dir,
allò que podia haver provocat
un delicte o una infracció,
al no fer-la,
doncs, ja no es pot sancionar.
Però, en tot cas,
la difamació
està allà,
als mitjans de comunicació,
i això és una cosa
que també els advocats
estan estudiant,
a veure si s'ha de fer alguna cosa.
Jo, en principi,
tinc la consciència tranquil·la,
una vegada més,
i potser no li voldria donar
més toms,
però bé,
l'altra part de la família
ara s'ho han agafat
amb moltes ganes.
Home,
de pensar que posin
una miqueta
que qüestionin
el teu paper com a pare,
jo m'imagino
que en l'entorn familiar
és un tema
que no ha agradat gaire,
lògicament, no?
Exacte, exacte.
I per això,
doncs,
l'advocada,
la tieta de la Clàudia,
doncs,
està molt a sobre
estudiant el cas.
Què tal està la Clàudia,
Jaume?
Molt bona pregunta,
Iolanda.
Molt bona pregunta,
Iolanda.
Està molt trista.
Està molt trista,
perquè...
perquè avui
tenia que ser un dia
d'alegria
i de fer les coses
ben fetes
i de demostrar-li
amb ella
que fent les coses
ben fetes
se pot arribar
molt lluny.
Però no tinc arguments
per dir-li què.
Li he de dir ara jo.
Ella està trista,
però també,
com a personeta
ja molt responsable,
doncs,
entenc que a vegades
dient no és per què no,
sense més arguments.
També serà una experiència
per ella, no?
Sí.
Veus com funcionen les coses.
Sí, sí, sí.
Jaume,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
com sempre heu fet,
només faltaria.
Sí, sí, sí.
que deixem enrere,
doncs,
de moment,
aquesta experiència.
Esperem que,
sobretot,
que us recupereu
anímicament,
moralment,
que és el més important
i que no vagi més enllà,
que no hi hagi
cap conseqüència
ni cap problema.
No, no, no.
No volem lluitar
contra qualsevol indici
d'il·legalitat
i ho hem aturat
o hem suspès
i, en tot cas,
el que volem és,
quan ens doneu
aquesta oportunitat,
de poder,
senzillament,
dir que no,
que no volíem fer
les coses mal fetes,
però les estem ben fetes
i bé,
que la vida continua,
no?
Moltíssimes gràcies,
Jaume,
una abraçada per tu
i una altra naturalment
per la Clàudia, eh?
Moltes gràcies,
Iolanda.
Fins aviat.
Adeu-siau, Jaume.
Gràcies.
Adeu-siau.
Adéu-siau.