Explica'ns una mica, Antoni, com neix la idea, la iniciativa,
si fa també molt de temps que els quatre grups,
o de manera individual,
algun dels col·lectius que esteu darrere de l'organització,
penseu en l'organització d'unes jornades d'aquestes característiques.
Bé, de fet, totes les persones que formen part del comitè organitzador
i les entitats que representen,
ja fa temps que treballen en l'àmbit del riu
des de diferents vessants,
la conservacionista, l'estudis, la intervenció,
i per tant, el que es pretenia era una miqueta
obrir el coneixement del riu que hi ha en tots els seus aspectes,
en un aspecte globalitzador,
entendre una miqueta i, sobretot, participar a la societat civil.
Quin és l'objectiu, doncs?
És un objectiu que va adreçat a persones molt especialitzades
o molt interessades en aquest àmbit de la conservació, de l'ecologia,
o el que preteniu és, precisament,
obrir-vos al conjunt de la societat?
Doncs una miqueta, ja ho has definit-ho bé,
una mica la intenció de tot plegat, al cap i a la fi,
és de trobar un punt comú perquè tothom pugui dir la seva.
Per una banda, evidentment, la gent que fa anys
que està treballant al voltant del riu Gaià,
ja sigui des del vessant històric, al vessant naturalístic,
de fet, una miqueta, com després parlarem dels diversos blocs
que té aquestes jornades,
veureu que està obert una miqueta a tot.
De fet, el centre és el riu Gaià
i, en essència, el parc natural de les Terres del Gaià,
que segurament és allò que va fer sorgir una miqueta aquestes jornades,
la difusió d'aquest anhelat
o d'aquesta proposta de parc natural de les Terres del Gaià.
Llavors, una miqueta, l'objectiu era adreçar-ho,
per una banda, a aquesta gent que està treballant,
com deia l'Antoni ja, des de fa anys al riu,
però també a la societat civil en general,
que moltes vegades parla del Gaià.
Aquests dies els tarragonins i tarragonines
han anat fins a Sant Bregí de la Orofaganya
a buscar aigua del Gaià
i molta gent, doncs, simplement coneix el Gaià
això d'anècdotes,
a vegades que parlem de la desembocadura,
de Sant Magí i poca cosa més.
Doncs una miqueta la intenció, la voluntat,
era arrossegar la gent
precisament en un lloc simbòlic com és Sant Escreus,
o sigui, la part mitja del riu,
i amb l'excusa d'aquesta jornada,
doncs també aprofitar i veure
de què estem parlant, no?,
de què és el riu Gaià.
Les jornades es faran al Monestir de Sant Escreus,
seran el 14 i el 15 de novembre.
Com les heu estructurat?
Amb ponències, amb taules redones,
amb debats, per temàtiques?
Com prepareu les jornades?
Hem fet tres blocs
que corresponen a tres àmbits
que es treballaran en tres moments diferents
de manera bastant profunda.
Una, sobretot, doncs,
en aquest aspecte històric,
que hem anomenat el Gaià ahir,
l'herència del passat,
una mica, doncs, és el patrimoni,
aquesta herència, doncs,
que ens han deixat de les rescloses,
de les sèquies, dels recs, dels castells,
tot una miqueta, doncs,
aquest aspecte més relacionat amb la societat.
On un segon aspecte, doncs,
més naturalístic, més biològic,
és la situació del Gaià avui en dia
en el seu aspecte, doncs,
en el seu estat ecològic,
intentant també, doncs,
integrant tota la conca,
des del naixement fins a la suposada
on hauria d'estar la seva desembocadura.
I una altra, això seria el Gaià avui,
doncs, és la situació en què ens la trobem ara.
I una miqueta, també, doncs,
el tercer broc és el que parlem
de com ens agradaria veure el Gaià demà,
una miqueta, doncs,
com és el futur, el que veiem,
molt enfocat, sobretot, doncs,
a la participació,
on pensem, doncs, que realment,
doncs, la gent que viu a la conca
o que la disfruta,
d'alguna manera,
hi té molt a dir
i per això, doncs,
s'ha encarat molt de cara, doncs,
a discutir i a parlar-ne
com és i com ha de ser
la participació social.
Aquí heu convidat a les jornades,
perquè en el programa veiem que hi ha gent
del món de la universitat
i de diferents col·lectius i entitats, no?
A veure, per obrir foc, diguéssim,
el divendres 14,
doncs, volíem tindre alguna persona així
d'un cert reconeixement
i que no només parlés del Gaià,
sinó de les situacions en general
dels rius al nostre país,
que és un tema complex i complicat
perquè encara que localment els rius,
doncs, a cada lloc tenen una problemàtica,
doncs, en general,
ens trobem amb unes qualitats, doncs,
bastant poc desitjables.
Llavors, vam voler escollir l'Enric Tello,
que és catedràtic d'Història
de la Universitat de Barcelona,
perquè ens il·lustrés una miqueta
sobre la situació dels rius
i com la societat s'ha anat aproximant
i allunyant del riu.
Això pel que fa el divendres.
Llavors, el dissabte,
dintre d'aquests tres blocs
que ens comentava l'Antoni,
doncs, cada un d'aquests blocs
l'obrirà una persona.
En aquest cas concret,
a l'àmbit primer,
el Gaià, ahir,
vam escollir el Jordi Blay,
que és professor d'aquí
de la Universitat Rovira i Virgili,
una miqueta perquè ens expliqués,
sobretot amb el seu treball
de molins, hidrologia,
suposo que intentarem abordar molt
en aquest món.
En el segon àmbit,
vam escollir el Jaume Soler,
que també treballa aquí a Tarragona,
perquè ens faci una mica
un relat naturalístic,
zoològic,
de quina és la situació
de la fauna i de més
a tota la conca.
Per últim, en el tercer àmbit,
hi ha la taula rodona,
hem volgut portar
diferents persones
d'àmbits molt diferents.
A més, curiosament,
que cap d'aquests
que estan a la taula rodona
no sé si és gent
que visqui directament
aquí a Tarragona
o a cap zona
del Parc Natural,
precisament per intentar
donar una visió
del riu
una miqueta neutral
i que després sigui
la pròpia gent
amb les seves aportacions
que vagi orientant
una miqueta
la dinàmica
de la conferència.
Parlem també
de coses pràctiques,
per a aquella gent
que ens estigui
escoltant
i que pugui estar
interessada en el tema,
com es pot participar,
com es pot inscriure
en aquestes jornades,
quins són els terminis
i les maneres
d'això,
de participar
o de col·laborar
d'alguna manera
en la trobada?
Per inscriure,
hem distribuït
ja diversos opuscles
en diferents seus,
diguéssim,
d'institucions,
per tant,
a tots els ajuntaments
de la conca
per anar bé
haurien de poder
trobar els fulls
d'inscripció,
on aquests,
hi ha un preu
d'inscripció
a les jornades
que hem volgut posar
a nivell molt popular
que és de 12 euros
per tenir una miqueta
l'accés a la documentació,
per poder tenir
certs recursos,
per poder tenir
una documentació
suficient
i de qualitat
i a la vegada
també amb la possibilitat
d'un dinar
de dissabte
per 19 euros,
però això
hem volgut fer-ho
optatiu
per qui només
vulgui fer la jornada
i el que cal
és fer arribar
amb un compte corrent,
el compte corrent
del Centre d'Estudis
del Gallà,
però el que sí que,
en tot cas,
qualsevol persona
que estigui interessada
en fer-ho
ja d'estar aquí,
en tot cas,
enviant un correu electrònic
al Centre d'Estudis
del Gallà,
que de la Tregeré
és c-e-g-a-i-a
arroba
hotmail.com
de Centre d'Estudis
del Gallà,
arroba
hotmail.com
probablement posant
en qualsevol buscador
centres d'Estudis
del Gallà
que està a Vilarrodona,
trobaran
el correu electrònic
per poder-ho enviar
una miqueta,
demanar aquesta informació
perquè també
li podem enviar
la butlleta
a través
de correu electrònic.
Aleshores,
també hi ha
un tèrmini
per presentar
comunicacions
que són
treballs
o documents
que algú
hagi elaborat
o estudis
al voltant
de les terres
del Gallà
que això
el que hem fet
ha sigut
un termini
fins al 15 de setembre
per presentar
el que és el títol
i una resenya breu
que ens permeti
nosaltres classificar
una miqueta
en funció
del calendari
de les jornades
on se podrien
introduir
cadascuna
de les comunicacions
i després
a partir
del mitjans
d'octubre
ja sí que caldrà
tenir
tota la documentació
necessària
i a partir
del 31 d'octubre
com a màxim
amb la inscripció
com a assistent
la decisió
d'organitzar
aquestes primeres
jornades
és un símptoma
un signe
que per part
dels organitzadors
és a dir
de les quatre
entitats ecologistes
que esteu
al darrere
i al davant
de l'organització
de la trobada
és un signe
de preocupació
que esteu
preocupats
realment
pel present
i pel futur
del riu
i de la seva conca
sí
però jo no
no em parlaria
de preocupació
sinó que
parlaria més
de
de voluntat
durant aquests
darrers anys
ara
salvem el gaia
farà 10 anys
des que està treballant
profundament
pel tema
del cabal ecològic
el que hem anat notant
és que
la gent que vivia
molt d'esquenes
al riu
de fet tu parlaves
del riu
hi havia molta gent
que ni sabia on era
o ni tan sols
on neixia
o on desembocava
doncs en aquests
darrers anys
hi ha hagut un
socialment
la gent
s'ha anat
conscienciant
més
potser la paraula
és que
cada vegada
hi ha un nivell
major de conscienciació
social
vers els nostres rius
aquí a Tarragona
passa el mateix
una miqueta
amb el tema
del francolí
la situació del francolí
doncs preocupa
i és un tema
que també d'aquí uns mesos
si vols
en parlarem
perquè hi ha una història
que també s'està preparant
llavors el tema
del gaia
una miqueta
va per aquí
hi ha un augment
de conscienciació
social
que ens ha portat
per una banda
a anar obrint
els diversos fòrums
de debat
que s'estan fent
a diferents
seus
de tota la comarca
parlant sobre
el parc natural
de les terres del gaia
i una mica
una conseqüència
directa
d'això
han sigut
aquestes jornades
per poder treballar
amb més profunditat
no és que ara
resulta que hi hagi
molta gent
que estigui
preocupada pel tema
sinó que
una miqueta
entre tots
ens hem anat
donant compte
que per una banda
hi ha molt poca cosa
publicada sobre el riu
i que hi havia
aquest que fa aquesta coseta
aquell que fa
aquella altra cosa
i una miqueta
la voluntat és això
ajuntar-los a tots
a més
anar a un lloc
com és Santes Creus
un lloc
segurament emblemàtic
i una miqueta
poder anar a parlar
llavors
una mica
amb l'objectiu aquest
de conscienciar-nos
entre tots
que cal un riu millor
i un dels reptes
de futur
ha de ser
retornar
que l'aigua
vagi corrent
de forma habitual
i continuada
en el tram final
del riu
aquest ha de ser
un dels reptes
que s'han de marcar
les entitats
que organitzen les jornades
però en fi
la societat en general
del camp de Tarragona
aquest és un dels reptes
vitals
o el gran repte
és bàsic
perquè el riu
tingui el caràcter de riu
el riu
doncs
té que tenir
un cert cabal
generador
que és potser
l'últim nom
un cabal
de manteniment
no cal que porti
aigua
durant tot l'any
però sí que és necessari
que arrossegui
algunes riuades
que netegen
que reguen
que aporten nutrients
que inunden
i que fan
una miqueta
donant al riu
totes les característiques
que té que tenir
sobretot en el seu tram final
que és el que està
completament tallat
però a la vegada
també s'està estudiant
a tot el llarg
del seu tram
doncs mirant una miqueta
les concessions
dels regants
doncs a veure
doncs també
per aconseguir
també que en el seu tram mig
doncs procuri
no falta mai l'aigua
sou optimistes
com a entitats
que esteu treballant
en la zona
sobre que això
pugui ser una realitat
en aquest tram final
del riu
avui mateix
escoltàvem el president
del consell comarcal
del Tarragonès
dient que estan parlant
que estan negociant
amb Repsol
que aquí també hi ha
el tema dels santregants
sou optimistes
vosaltres
per la possibilitat
que tornem a beure
aigua habitualment
en el tram final
del Gaià
home
l'optimisme
és l'últim
que s'ha de perdre
i en aquest sentit
jo crec que sí
a més et diré també
que hi ha hagut
un canvi de percepció
entre les administracions
i nosaltres
en el fet que
ara com a mínim
sembla que siguin
més receptius
estan acceptant
les nostres propostes
de fet
cal recordar
que l'any passat
va ser Salvem el Gaià
que va proposar
aquesta reunió
entre l'Agència Catalana
de l'Aigua
i el Consell Comarcal
es va dur a terme
i ara precisament
a principis
d'aquest mes de setembre
hem sol·licitat
una reunió
amb l'Agència Catalana
de l'Aigua
que se'ns ha concedit
i llavors de primera mà
podrem saber
quina és la situació real
perquè també ara
ens hem trobat
que no sabem
en quin punt estem
llavors pensem
que d'aquí a unes setmanes
tindrem més informació
sobre la situació
i veient
com està la qüestió
doncs pensem
que segurament
la recuperació
del cabal ecològic
del Gaià
doncs és una fita
a mig termini
deixa'm dir-te
que aquí el problema
bàsicament
i per mi
és un problema econòmic
pel tema
de la concessió
de Repsol
però sobretot
també perquè
la llera del riu
hi ha tota una sèrie
de problemàtiques
està destrossada
després de tant de temps
i cal una recuperació
de la llera
per tant
no només és voluntat política
sinó que també
és un problema econòmic
molt bé
doncs estarem pendents
com dèiem
d'aquestes jornades
encara falten tres mesos
l'organització
però ja està molt avançada
i segur que
a principis del proper mes
de novembre
tornarem a parlar
amb més detalls
d'aquesta primera
de les terres del Gallà
Antoni Ruiz de Castroviejo
Héctor Hernández
dos dels membres
de l'organització
de les jornades
felicitats per la feina
feta fins ara
i en fi
que acabi d'ultimar-se bé
tots els detalls
de la trobada
i que vagi molt bé
fins la propera