Ara són tres quarts d'una del migdia d'una sala a l'altra de la sala Trono, que està d'aniversari.
Anem cap a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Aquest dissabte inicien un cicle molt atractiu, es titula Beu i so,
i l'encetarà Miquel Gil, que ara l'estem escoltant de fons.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres Nando Terino, és el responsable de la programació.
Nando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Miquel Gil és tota una autoritat en el que és la música tradicional
i, a més, aquesta aposta que fa per buscar la fusió i anar arreplegant ritmes de tot arreu.
Doncs sí, de fet, Miquel Gil és un...
Des de l'any 2001...
Bé, el 2001 ja era important, però el 2001, quan va treure el disc orgànic,
va representar una revolució pel món del folk, diguem-ne, o de la música tradicional,
perquè sempre la música tradicional podia haver estat criticada de mirar cap enrere,
i, en canvi, Miquel Gil és un dels responsables
que, actualment, la música tradicional o folk sigui una música moderníssima,
perquè barreja el llenguatge tradicional amb qualsevol altre llenguatge del món
i, inclús, moltes vegades, amb propostes de futur, amb nous instruments, etcètera.
Té una veu molt personal, no?, la seva.
Sí, sí, és un personatge històric.
A banda que el que volem reivindicar amb veu i so és que la música folk
o la música tradicional no només és música per anar a ballar per festa major,
com moltes vegades es pensa a la gent, sinó que, darrere del llenguatge tradicional,
hi ha personalitats on tenen un discurs artístic molt més proper al que seria una cançó d'autor,
com és el cas del Miquel Gil o del Javier Mogruza, que el tindrem d'aquí dues setmanes.
De fet, jo m'imagino que cada cop és més complicat pels programadors classificar les músiques,
perquè, afortunadament, és de les coses que són més puroses i més es poden anar interrelacionant.
A banda que, bé, els programadors i els músics cada cop els agrada menys.
Tu també ets músic.
Jo també soc músic.
Per tant, pots mirar-ho des de les dues bandes.
I una cosa que no ens agrada mai és que ens etiquetin, no?
Però, clar, és inevitable, i més quan fas un cicle de música, d'alguna manera ho has de titular.
Aquí teníem un greu problema, perquè ajuntar el Miquel Gil, el Javier Mogruza i el Gerard Quintana
en un sol cicle, on sí que l'arrel és més o menys folk, diguem-ne, ens presentava un greu problema de títol, no?
Perquè no podíem titular-ho música tradicional, perquè no és tampoc això, sinó que són propostes d'autor
on s'agafa la música tradicional, d'alguna manera, com a pretext, com a via d'expressió d'un llenguatge molt més profund, no?
Que és la proposta poètica del Mogruza, o també poètica del Gil, no?
Els anglosaxons tot ho arreglen ràpid. World Music, ja, el que passa és que és una...
La música darrere, la música ètnica...
Però és una cosa, el World Music, que es va posar molt de moda, sobretot als anys 80, pel Peter Gabriel i tota aquesta gent, no?
I, de fet, van haver-hi segells de música discogràfiques que es deien així, no?
Però, clar, és absolutament eurocentrista, no?
És una...
No, no, és un producte.
World Music, no?
Un producte com a altra cosa.
O sigui, el que és música del primer món, o és música... és el que és en anglès, i la resta és música del món, no? No és això.
Parlem de música, parlem de veu i so, realment és encertat perquè és la veu i el so.
Els que tenen ja una edat recordaran que Miquel Gil va ser un dels fundadors i una de les veus importants del grup Altall, del País Valencià,
que van ser dels primers que van treballar i molt en el que era el folclor del País Valencià, amb arrels àres.
Clar, clar, van recuperar la tradició més purament valenciana i cantant en valencià, clar que sí.
El tindrem aquest dissabte.
Aquest dissabte. El Miquel Gil comença el cicle veu i so, aquest dissabte 9 de febrer, a dos quarts d'onze del vespre, a l'Auditori Caixa Tarragona.
Ho vull remarcar perquè en algun lloc ha sortit malament la data, és a dir, el Miquel Gil és el 9 de febrer, és a dir, dissabte vinent,
i el Javier Muguruza és el 23 de febrer. Ho remarco perquè en algun lloc han sortit canviats els concerts.
Realment és així, el 9 de febrer Miquel Gil i el 23 el Javier Muguruza.
En aquest cas, ve acompanyat de l'orquestra àrap, també, el Miquel Gil?
Sí, vindran, no en la seva màxima formació, però si no m'han enganyat seran set persones sobre l'escenari.
És un espectacle magnífic. Aquells que no el coneguin, acostin-se, perquè de veritat que...
Sí, perquè, a més, el món de la fusió tradicional o el mestissatge, que es diu avui dia,
és una etiqueta que moltes vegades està mal interpretada.
I a més, moltes vegades quan es parla de mestissatge t'esperes que siguin el Manu Chau i los ojos de Brujo, no?
I, en canvi, que són músiques que moltes vegades estan molt bé, no?
Sí, música de bar i el que vulguis, però...
Però, en aquest cas, és realment música tradicional nostra, valenciana, catalana, mediterrània, diguem-ho,
però absolutament modernitzada.
És a dir, que quan algú sent el Miquel Gil, ningú veu una cosa antiga o tradicional en el sentit pejoratiu,
que moltes vegades es diu, ah, això és tradicional, això és dels meus avis, no?
No, això és del més vanguardista que hi ha, no?
I també ho escoltes i dius, hòstia, clar, però si aquest tio és el més modern que hi ha, no?, el Miquel Gil...
A més, una música integradora, universal, i que té el segell de la Mediterrània.
Sí, sí, clar.
No cal posar-hi res més.
La primera cita, dissabte després, què hi ens visitarà, Nando?
Doncs, el 23 de febrer, també a la mateixa hora, sempre a dos quarts de la nit,
el Javier Mogruza, que és prou conegut també per la seva trajectòria com a cantautor,
també el vam introduir en aquest cicle perquè la seva proposta és molt propera al folk, també,
perquè va acompanyat sempre d'una guitarra i d'una cordió,
i com és sabuda la seva trajectòria, s'ha basat bàsicament en musicar poemes tradicionals bascos,
canta en eusquera, tot i que jo sempre que l'he vist fa sempre explicacions sobre de què va el poema que ha musicat
i després no ens passa a l'acció.
És un... així com el Miquel Gil pot crear moments allò una miqueta pujats,
el de Javier Mogruza és un ambient molt íntim i molt suau, generalment, no sé si en aquest cas també,
perquè com que tots dos presenten treball discogràfic, no?
Sí, no, no, amb el Miquel Gil és molt probable que la gent tingui tanta sensació d'aixecar-se i ballar,
cosa que no prohibim ni molt menys, si algú vol aixecar que balli a l'auditori no passa res.
I amb el Javier Mogruza és més similar a un recital,
és més la música, poemes i poemes també d'artistes del País Basc,
absolutament desconeguts la majoria de les vegades per nosaltres,
però que està molt bé perquè ell mai tira el concert i ja està,
sinó que explica peça per peça de què va cada poema,
què és el que s'està explicant, quin és l'arrel d'aquell poema musicat, etc.
Per tant, la llengua no serà una barrera, ni de bon tros, al contrari.
No, home, mai hem pretès que la llengua sigui una barrera.
És un atractiu més.
Allò que comentàvem fa un moment,
de vegades sembla que la música que no estigui feta en anglès no sigui bona,
i això és mentida.
No sigui música.
No sigui música, no?
Doncs clar, tots els idiomes tenen el seu encant i la seva musicalitat.
Bé, tanca el cicle, molta presentació no necessita perquè és prou conegut,
però vaja, és el Gerard Quintana, aquest també més intimista, no?,
que hem trobat en els últims temps.
Tots ens fem grans, ja se sap, busquem altres territoris.
Sí, sí, s'ha tornat, aquest home a més sembla com que renunciï al seu passat roquero, no?
Que, bueno, no em sembla ni bé ni malament, però...
Que faci el que vulgui.
A nosaltres ens continua agradant molt la música de sopa de cabra.
La veritat és que la reconversió que ha fet és prou interessant, no?,
perquè entenc que tampoc et pots passar tota la vida saltant per escenaris grans
i que també vols fer coses més intimistes.
I a més el Gerard Quintana ha fet una cosa que jo crec que és molt intel·ligent,
i és que ha sabut anar a buscar també altres poetes,
com el Casases, per exemple, per musical, com a matalàs per la seva música, no?
Moltes vegades el que sol passar amb aquests antics roqueros
és que tenen l'ego tan pujat que volen ser ells i ja està.
I veritablement el Gerard Quintana s'ha sabut envoltar de gent molt interessant,
ha sabut buscar gent que li faci les lletres
i ha sabut buscar-se productors que li embolcanyin la seva proposta inicial.
Això és molt interessant perquè moltes vegades en el món de la música
és molt més difícil saber-te envoltar de la persona correcta
que no pas ser tu el que tira endavant.
El Gerard Quintana ha demostrat molt de seny en aquest sentit.
I l'aposta per poetes contemporanis i no tan mirant el passat
com fan altres cantants, que està molt bé, però...
De fet, això, el que hem de dir a favor del Quintana, per exemple,
és que l'Enric Casases era un poeta que no coneixia gairebé ningú
i, de fet, els últims 3-4 anys és el poeta de moda gairebé de Catalunya.
Tothom parla d'aquest home i, en moda, per suposo que és gràcies
a la feina que ha fet el Quintana.
Tot el que serveixi per donar a conèixer la creació dels artistes està molt bé.
Doncs un cicle molt rodonet.
Té tres dissabtes seguits que tenim aquesta proposta musical.
Deixa'm tornar a dir per última vegada que el 9 de febrer...
Tantes vegades com vulguis.
I ja ho recordarem els oients també, eh?
El dissabte, que vinguin tots a veure el Miquel Gil.
Sí, perquè no és com està en alguns programes.
Nando, jo imagino que ja tornarem a parlar.
Continua el cicle Martin Scorsese.
Començarà també amb Mans de dones,
que és un altre cicle que arriba per aquesta època amb molt d'èxit.
A més, comença amb una pel·lícula que ha tingut molt de ressòcia.
Té meses de billar francès.
Déu-n'hi-do.
Home, intentem anar força amb el cinema.
El cinema és una de les apostes fortes de la Fundació Caixa Tarragona per enguany.
I, de fet, per qui no ho hagi notat encara,
estem programant cinema cada dimecres de l'any.
És a dir, des de finals de setembre, que va començar la temporada,
cada dimecres, només parant per Nadal o per Setmana Santa,
hem programat cinema dintre d'algun cicle,
com en Mans de dones o de Martin Scorsese.
És a dir, que ja...
Matins en Família, aquest diumenge hi ha espectacle.
Ja que estàs aquí, aprofitem per recordar-ho.
Doncs sí, dues sessions, a dos quarts de dotze i...
Perdó, a les onze i a dos quarts d'una.
Teatre Mòbil.
I el Tot Corda també comença.
Aquest diumenge overbooking a l'auditori.
Home, Déu-n'hi-do, perquè al matí tenim els infantils
i a la tarda el Tot Corda.
Que no comença, el vam iniciar ja amb un primer concert
el mes anterior.
I avui és el diumenge serà el segon concert
amb l'OM Piano Trio,
que és una formació de les que més prestigi està tenint
a Catalunya darrerament.
El desconcert tornarà el 17 de febrer.
Tornarà el 17 de febrer, a les dotze,
amb el Corda i Descorda,
un espectacle de l'Auditori de Barcelona,
que com tot el que portem des de l'Auditori de...
O sigui, que contractem a l'Auditori de Barcelona
solen ser espectacles molt rodonets i molt ben treballats.
I aquest molt divertit, a més a més, aquest que fareu.
Hi ha algun moment que estigui l'Auditori lliure,
ni que sigui per passar el motxo?
Bueno, alguna nit ho intentem, però costa.
Perquè després les entitats a l'Auditori,
quantitat d'entitats que també fan les seves representacions...
Sí, sí.
És un espai molt utilitzat.
Home, és un espai, clar,
el problema, entre cometes, que tenim a Tarragona
és que hi ha pocs espais com l'Auditori,
i aleshores ens l'acostumen a demanar força.
Nando, no m'agradaria oblidar dir una cosa,
que el preu de l'entrada és més que raonable,
però és que, a més a més, el que es recapta
és per una entitat, en aquest cas una entitat
que fa molts anys que treballa aquí a la ciutat de Tarragona,
que és la Fundació Eura, no?
La Fundació Eura, sí.
El preu és de dos euros i mig
i és una entrada donatiu.
Veus que és un preu simbòlic
i tot el que es recapti en el cicle Beu i So
anirà a parar a la Fundació Eura.
Recordem que és una fundació que treballa
a atendre joves
que han estat, doncs, diguem-ne,
tutelats per la Generalitat,
que han tenit 18 anys,
surten al carrer i necessiten una certa orientació
i que cada cop més, diguem-ne,
que amplia aquest treball,
fins i tot en temes de dones,
maltractaments, en fi,
és una fundació, diguem-ne,
amb prou entitat i prou confiança
com perquè estiguem encantats
que vagi aquesta donació.
Sí, sí, la recaptació.
Sempre que cobrem una entrada
que no supera mai els dos euros i mig
va per alguna entitat benèfica.
Molt bé, Nando,
t'esperem un altre dia
a mesura que es vagin iniciant més cicles.
De moment, torna a dir allò de Miquel Gil
aquest dissabte perquè ningú s'equivoca.
Així, amb la música de fons.
Miquel Gil el dissabte, 9 de febrer,
9 de febrer a dos quarts d'11,
a l'Auditori Caixa Tarragona.
Ens quedem amb Gerard Quintana,
que en aquest cas està acompanyat de Toni Xuclà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.