4 minuts a 3 quarts de 12 del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vostès i saludem el llibreter Ramon Marrugat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. La llibreria La Rambla, del centre de la ciutat,
un cop més serà l'escenari d'una activitat que en aquest cas
s'enmarca en tot aquest seguit d'accions que tenen a veure
amb el Dia de les Dones, però també amb la Setmana del Llibre en català.
Es farà una lectura pública de la plaça del Diamant.
Segur que és l'obra més celebrà de la Mercè Rodoreda,
d'aquí enguany, com vostès saben, es comemora el centenari del seu naixement.
De totes maneres, la llibreria La Rambla, jo ara ho recordàvem el Ramon,
ha estat tota la vida més que una llibreria.
Ha estat escenari de moltes conxorxes, de presentacions, d'activitats,
algunes d'elles ja veteranes, que continueu, malgrat que ha trobat altres escenaris,
com són els tallers d'escriptura de l'Escola de Lletres, no, Ramon?
Sí, sí, sí. I ara començarà un taller de lectura a final de mes
que portarà el solió Ricardo Trigo i un taller de lectura en què...
Un taller de lectura, clar, què us dejo en un taller de lectura?
Maneres de veure-ho. Un taller de lectura és millorar la comprensió de la lectura
per part de la gent.
I ells faran lectura de quatre tipus de literatura.
una cosa catalana, una europea, l'Humberto Eco, amb el nom de la rosa,
una llatinoamericana, que és el Cinellos de Soledad,
i després una nordamericana, que és el Paul Auster i la trilogia de la Mallorca.
una pororàmica de la tria preciosa.
Més bona i molt popular, a més a més.
A més, està obert a tothom i la gent pot anar allí i es treballaran,
es faran... llegiran trossos dirigits i aleshores veuran quina interpretació
la gent en fa de les coses, l'intercanvi d'opinions,
i això pot ajudar molt a aquelles persones que estan aficionades a llegir.
Acollireu també, això no sé si serà dijous, en penso,
el llibre de la Rosa Queralt.
Sí, un llibre extraordinari.
En parlarem amb la Rosa, que ens visitarà el dijous, per parlar-ne.
Doncs cal felicitar-la, perquè és un llibre...
Jo aquest matí me l'estava llegint, un altre tros que em faltava,
i, hòstia, és extraordinari.
Aigua i genols, les dones del Delta, no?
Com collien l'arròs i com plantaven i el...
Sí, és un llibre que té una visió antropològica, si es vol,
sociològica, i també dialectal,
i una cosa sentir, veure escrit,
de la manera que es parla l'Ebre, no?
Hi ha les opinions de les dones de l'Ebre,
de les dones que anaven a curir l'arròs,
que, a més a més, per cert, que feien el mateix econòmic,
cobraven menys, és una cosa, és una cosa, és una cosa que tothom ho acceptava.
Venim d'una època que les coses eren així, no?
Jo recordo, perdona, Ramon, que la Rosa m'explicava
que aquelles dones acabaven amb les cames terriblement plenes de picades d'insectes.
Sí, sí, sí, el que allà en diuen, el tic, no sé com la diuen,
i les sangoneres.
I les sangoneres.
I les sangoneres, la cosa, que aquí ho veiem a les pel·lícules, això, però...
La Rufa Margo, no?, les pel·lícules italianes, aquelles...
Ui, quina pel·lícula, una pel·lícula de treball.
I quines actrius, que sortien més potents.
El llibre el presenten dijous, a les 8 del vespre,
i a banda de ser la Teresa Victoria Pellegrin,
Estralà Dolors Comas, que és una dona també,
que dins del camp de l'antropologia,
a banda de la seva vessant política, i la Montserrat Duc.
Són actes que s'inclouen dins d'aquesta agenda
de la Setmana de la Igualtat, que s'està duent a terme.
I en aquest sentit, teníem interès, a banda de recordar tot això
que es fa a la llibreria, a la Rambla, amb el Ramon.
És aquesta lectura pública, perquè d'entrada aquest és un acte,
quan es diu públic, es diu de debò, és obert a tothom.
Sí, sí, sí.
Però s'emmarca dins d'una lectura arreu de Catalunya.
Sí, és la Setmana del Llibre Català aquesta,
i aleshores, com a col·lèndia amb la benentesa
que dissabte és el dia de la dona treballadora,
a més, el centenari de Mercè Rodoreda,
i no oblidem també una cosa, també,
el dissabte és una altra cosa, que és el dia de reflexió.
També, és que tenim molts fronts oberts, eh, dissabte?
Sí, doncs, això, i aleshores...
Però és curiós, eh?
És a dir, nosaltres vam fer una...
la publicitat que hem anat fent de la cosa,
doncs, demanàvem que la gent, si sabia més o menys l'hora que venia,
que ho digués.
En aquest moment hi ha una vuitantena de persones apuntades.
L'acte pot durar tres o quatre hores.
Començarà a les onze del matí, pot durar tres hores.
La gent vindrà a llegir un tros, segons la gent que hi hagi en aquell moment,
llegirà més, llegirà menys, i seran substituït.
Però és curiós, hi ha molta gent que vindrà,
però no sap l'hora, vindrà quan pugui, al llarg del matí, no?
Començarà amb un...
El primer lector serà la persona representativa de la ciutat,
com és l'alcalde, Fèlix Bellesteros,
ell començarà a llegir.
Llegarà un tros, i de seguida, doncs, la gent hi haurà el relleu,
doncs, fins que s'acabi, tres o quatre hores pot durar,
i en funció dels relleus pot durar més i tot.
Bé, aquestes lectures públiques tenen un calcom especial,
de constatar una identitat literària,
constatar la importància d'una dona que parlava molt de les dones,
a més a més, és una perspectiva molt particular.
I aquest any, en Rodoreda, Ramon, us estan demanant més llibres?
Sí, sí.
A banda que ho fan llegir a l'ESO,
enguany, és un dels llibres que entra dins de l'àmbit acadèmia,
però hi ha com...
Han sortit més reedicions, lògicament, també, no?
És que Mercè Rodreda és un nom català universal, en aquest moment.
Penso que Mercè Rodreda en aquest moment es pot llegir en més de 30 llengües,
diferents, en tot el món.
De les novel·les catalanes, de les més traduïdes, eh?
Parlo de Passa el Diamant, sí.
De Passa el Diamant.
Sí, recordo fa anys que les coses, les notícies, ens arribaven d'aquella manera,
doncs hi va haver una revista literària soviètica que, com un complement de la revista,
doncs ho va enviar els seus suscriptors a la plaça el Diamant.
800.000 ejemplars.
Ja dius.
Clar, aquí...
Clar, clar, clar.
8.000 ejemplars a tots els suscriptors de la revista, que si és la lliç, no se l'ha llegit,
però el probable és que sí o no, perquè allà hi ha un índex de lectura a Rússia,
l'índex de lectura és elevat, eh?
i, on deia, és que...
Això per explicar una mica, no?
Però aquest moment, és que la plaça el Diamant...
Però, a més a més, per exemple, aquí a Tarragona, doncs, el magatzem,
recordo, m'he vist escenificacions de trossos de la Mercè Rodoreda,
sobre les flors, viatges i flors, sobre diferents coses d'elles,
el Metropol també l'hem fet,
aquest moment s'està fent, que el vaig veure jo al teatre...
El Metropol, aquesta última, adaptació al teatre?
Sí, no, la...
L'anterior amb la Montserrat Carolla.
La plaça el Diamant, que es feia al Teatre Nacional de Catalunya, no?
Ah, sí, sí, que eren aquelles visions de la jove, la més gran...
Sí, que durava pràcticament uns quatre hores,
i jo pensava, dic, ai, mare de Déu, com m'avorriré,
a més a més, com que tu has llegit ja fa tants anys i això,
i no hi...
Ningú es va...
Tothom quedava parat de no haver-se avorrit gens.
I és una cosa que hi ha hagut una sèrie televisiva,
que va ser molt popular,
doncs la visió és diferent,
perquè la plaça el Diamant es pot llegir de diferents maneres
i de diferents situacions.
Saps que em crida l'atenció, Ramon,
que quan es fa algun aniversari
o alguna, diguem-ne, alguna data cronològica
que permet ressuscitar, en molts casos,
autors, no sé ara, penso, Gabriel Ferraté,
podríem posar-ne molts exemples,
sí que realment ressuscitem autors
perquè estan una miqueta perduts
de la pista de determinades generacions.
En el cas de Mercè Rodoreda,
jo tinc la sensació
que no se l'ha rescatat d'enlloc
perquè sempre ha estat present.
És una obra, és una lectura,
des de les adaptacions al cinema,
les lectures als instituts,
les lectures personals que fa cadascú,
un referent com a dona escriptora
en llengua catalana.
És a dir, es dona la circumstància
que en guanyes el centenari del seu naixement,
però no és d'aquells escriptors o escriptores
que estaven una miqueta perduts
en el que era la història de la nostra literatura.
Sí, a més, hi ha una circumstància sociològica.
La Mercè Rodoreda és novel·la, novel·la, novel·la.
I el percentatge de lectors de novel·les,
dones-homes, és molt superior a les dones.
És una veritat de fa molts anys,
no aquí, a tot el món.
No vol dir que els homes llegeixen,
conjuntament potser llegeixen més els homes que les dones,
però en novel·la llegeixen més les dones que els homes.
I Mercè Rodoreda és una...
És una autora que la sensibilitat de les dones,
doncs, hi arriba.
És una dona que va tenir una vida molt accidentada
i que té les seves experiències personals,
poc o molt es noten,
i un dia, doncs, arriba, eh?
Mercè Rodoreda arriba.
I, a més a més, sense concessions.
Sí que hi ha alguns contes que són bonics,
els contes són preciosos,
però les novel·les són novel·les de...
No diria la paraula viscudes,
que no és la paraula,
però són novel·les de circumstàncies,
doncs, que la gent les pot entendre.
Però diguem que no ha calgut un impuls especial
aquest aniversari,
quan es va també commemorar el tema de solitud,
doncs, també sí que va necessitar d'un suport de campanya,
de Víctor Cabal,
de campanya promocional,
per recordar qui és,
qui deixa de ser la novel·la,
redicions amb molt de suport institucional.
En el cas de Mercè Rodoreda,
diguem-ne que d'una forma molt natural
s'està fent aquest centenari
perquè mai ha deixat d'estar en el referent literari.
També és una dona que ens ha agafat més a prop en el temps.
Sí, sí, no, esclar,
és la circumstància seva,
és la...
després, el panorama,
o sigui, el decorat de les obres de Mercè Rodoreda,
sempre hi ha, doncs,
la guerra, l'angili,
són les circumstàncies de les nostres generacions,
perquè encara que hi ha hagut aquell silenci opressiu
sobre el que les generacions més grans han tingut
i la por de parlar de les coses que havien passat
i aquestes coses,
la nostra generació ha mamat de petits,
aquesta cosa,
abans hi havia això, hi havia allò altre,
això acabava sabent-ho.
I Mercè Rodoreda
personifica una mica
una mica aquesta època de...
I en la situació de la dona, evidentment,
evidentment, això del...
Bé, el tema del delta que parlava
és una realitat.
Les circumstàncies econòmiques
anaven variant
i, aleshores,
les situacions injustes
es posaven més de relleu,
i això suposo que la Mercè Rodoreda
doncs es nota.
No sent una literatura
especialment reivindicativa.
No, no, en absolut,
perquè moltes noies joves d'ara
llegeixen la plaça del Diamant
i diuen
jo no tinc res a veure amb la Colometa,
és que no m'hi vull ni semblar, no?
És lògic,
però per això,
tot i així,
la lectura és necessària
i no hem d'oblidar
que no només hem de parlar
d'aspectes reivindicatius
des del punt de vista literari
és una obra deliciosa
i a vegades hem de saber
també valorar cada cosa
en el seu lloc.
La Setmana del Llibre en català
es materialitza a la ciutat de Tarragona
amb aquest acte,
poca cosa més, no?
Sí, no sé si algú ha muntat
a l'altra cosa.
Però en principi és...
Bé, aquest acte
es presenta a l'URB,
fan unes conferències,
hi ha més coses
i diferents organitzacions
doncs munten.
Ara, literàriament,
jo penso que, clar,
evidentment és el més notable
de punt de vista literària.
parlaves de 80 persones
que ja s'han inscrit
per tant,
és bastant imprevisible.
No, la gent inscrita és més.
Més.
Jo penso,
els que tenim hora,
tenim hora posada
que sempre és...
Diuen, jo vindré
abans a les 12,
doncs apuntes,
entre dos quarts a les 12,
i així sou,
anem apuntant d'aquesta manera
perquè l'hora precisa no...
Escoltar podem anar-hi
però encara hi som a temps
per anar a llegir?
Sí, sí, sí.
Tothom qui vingui
podrà llegir.
Si hi ha més gent
llegiran menys, però doncs...
Menys trosset per a llegirat.
Menys trosset, sí, sí.
És presentar-se a la llibreria,
que és on ho fareu,
no cal dir que és la llibreria
a la Rambla.
Sí.
No cal dir res més.
I, a més a més,
tots, alguns els tindrem preparats,
els que s'han inscrit,
i si no els altres ja els hi prepararem,
tots els hi farem una mena
de recordatori, diploma,
d'haver estat...
L'actors de Mercè Rodorena.
Sí, no, no,
a la gent les agrada això,
és que és una cosa...
I són aquelles coses
que el teu nom i tota la vida
ho guardes,
no hi passa de pares a fills,
no?,
perquè és una cosa, doncs,
bonica,
una penyora
d'haver estat allí, no?
Doncs les dones,
els llibres,
la Rambla de Tarragona,
un dissabte de reflexió,
com deia el Ramon,
molts fronts oberts
i tots, doncs,
per fer un acte comunitari
en favor de la literatura.
Ramon Marrugat,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Enhorabona per la iniciativa.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.