Les 12 del migdia, 4 minuts, seguim en directe des de la Carpa Espacio Avanza
del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, aquí ubicada, instal·lada al Parc de la Ciutat.
La veritat és que després de les 12 del migdia continua transitant moltíssimes persones,
en bona part, i insistim, grups d'escolars de diferents edats,
fins i tot hem vist alguns que per la seva alçada i el seu aspecte, jo diria,
que no passaven d'EP4.
També tenim joves estudiants de secundària, de primària,
tots van fent les activitats pròpies,
i moltíssimes persones, grans, adultes, que es van passejant
i que es van aturant en aquells aspectes que més els criden l'atenció.
D'aquí uns moments tornarem a anar a l'àrea que es dedica més a l'administració,
perquè a les 12 del migdia, com dèiem, està previst fer una demostració
de com es fa el carnet d'identitat, el document nacional d'identitat,
si ho diem en propietat, digitalitzat.
És un document que es materialitzarà, en el cas de la ciutat de Tarragona,
en només 15-20 dies, per tant, té un interès més destacable,
tenint en compte que no parlem d'un exercici que es farà a llarg termini.
Però a banda d'aquesta qüestió, no ho neguem, farragosa, de l'administració,
el món de les noves tecnologies ofereix unes possibilitats increïbles de lleure.
Jo diria que és el que més s'utilitza, però, en fi, tampoc no serem malpensats.
Quan parlem de lleure, també parlem de creació artística, lògicament,
i ens acompanya com cada setmana, com cada divendres.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Avui has vingut molt d'hora.
Doncs sí, és que volia veure això amb...
Ja, la qual cosa em fa sospitar que no sé per què no vens tant d'hora
quan estem a la ràdio.
És a dir, si et traiem fora, vens puntual.
Estàs a punt de dir que no sé què.
Si és a la ràdio, dius, mira, tu ja esperaran, no?
Bé, no és exactament això, però avui tenia motivacions especials.
No, a veure, les coses...
És broma, el David només faltaria que a sobre li retreguéssim la seva puntualitat.
El David, a banda que és una persona formal,
doncs ha vingut perquè volia veure aquest espai
i perquè has vingut molt ben acompanyat.
Exactament.
Dius, calla, que ja que fem això,
et portaré dos companys, dues persones,
que entenen-hi molt d'això de la creativitat,
de les noves tecnologies i de cinema.
Evidentment.
Fes-los honors, David.
Aquí tenim el Juanjo Ferrer,
que és un autèntic crac de l'animació.
Bones.
Muy buenas, Juanjo.
I després el Víctor Navarro,
que és l'hombre videogame total.
Bon dia.
És a dir, animació en 3D, videojocs...
Vosaltres sou l'aristocràcia en l'actualitat de la vida moderna, no?
Home, ja m'agradaria.
Jo no dic com si et guanyes bé la vida o no.
Jo parlo en quant a consideració social.
Avui dia, les persones que us dediqueu a aquesta feina,
realment comenceu a ser uns tòtems, no?
La veritat és que fa relativament poc
que el videojoc està molt ben considerat
i jo crec que tothom que estudia i treballa dins del videojoc
està sorprès encara.
Fa poquet era només una joguina
i un tema bastant de segona o de tercera.
O sigui, estic content que ens consideris l'aristocràcia.
Jo sí, jo crec que sí.
A més, us guanyareu molt bé la vida,
si és que no us la guanyeu encara,
que ara no entrarem en aquest tema,
primer perquè és de mala educació
i perquè no ens interessa i ens interessa més
conèixer la vostra feina.
Quan el Jordi em digui, anirem al carnet digital,
nosaltres anem parlant amb el Juanjo,
amb el David, amb el Víctor.
Aviam, jo crec que els oients en aquest moment,
i entenguin com ho dic,
tenen un cert avantatge
i és que com que jo soc una absoluta analfabeta
en aquest tema,
us preguntaré coses que per vosaltres són molt evidents
però que ens ajudaran a entendre aquest món.
És un món que parteix de la creativitat absolutament personal,
que res té a veure amb la tecnologia
i després es va desenvolupant i es va plasmant en la tecnologia.
Jo no sé si vosaltres no tinguéssiu a l'abast aquesta tecnologia
cap a on haguéssiu tirat la vostra creativitat.
Jocs de taula, per exemple, en el teu cas, Víctor?
No, no, jo el meu cas el veig molt com a...
A mi el que m'agrada és explicar històries
i veig el videojoc de una manera totalment narrativa.
Jo crec que és el llenguatge narratiu del...
Si no del futur, sí que tindrà molt pes en el futur
i és una altra manera d'explicar històries.
Si no hi haguéssim videojocs,
la literatura, el cinema, el còmic,
són maneres igualment vàlides d'explicar una història.
De fet, els llibres interactius
ja fa temps que s'estan fent servir.
Els llibres de paper de tota la vida.
La penya dels tigres, els llibres infantils,
que tens la teva targeta,
ja has d'anar buscant...
És un tema que, per tant,
no resta el tema del videojoc,
sinó que, en tot cas,
suma altres possibilitats de lleure
que poden tenir els joves i no tan joves.
Exacte.
Quan comences tu a dedicar-te al tema dels videojocs?
Jo sempre he tingut molt d'interès,
ja et dic, en...
o sigui, en explicar històries.
I arriba un moment en què veig
que el videojoc pot tenir possibilitats
i les comença a tenir
i que ha d'haver-hi algú que doni una empenta
per arribar a aquesta nova forma narrativa
que pot ser el videojoc
i que està començant a ser ara.
Llavors, jo estic ara fent un doctorat en comunicació
i va ser en el moment de decidir
quin seria el meu camp.
Dic, el tema del cinema està molt explotat,
el tema de...
el tema de tot el món audiovisual
com a món narratiu
ja està molt ben explicat,
però ningú ha parlat
de com pot el videojoc explicar una història
i què té el videojoc per explicar una història
que no té el cinema
o que no té el videoclip,
que no té el curtmetratge.
I és aquí que fa poder un parell d'anys, només,
quan vaig decidir que el videojoc
necessitava algú que l'estudiés
i jo necessitava estudiar el videojoc.
Per tant, no és un germà petit
del món audiovisual,
sinó que ja té la seva majoria d'edat
i ha entrat de ple dret, no?
Exacte, per mi és un llenguatge audiovisual
de ple dret, com tu ben has dit,
i que ha nascut com a germà petit
de l'audiovisual, del cinema, més ben dit,
però és que el cinema va néixer
com germà petit del teatre.
O sigui, el cinema va néixer
amb el naixement d'una nova tecnologia,
es va començar a aplicar
com una mena de...
no sé, d'espectacle de segona,
de Bodevil,
i poquet a poquet van anar sorgint narradors
que van saber aprofitar el llenguatge
del propi que tenia,
va sorgir el muntatge,
va sorgir tot un món que el teatre no tenia,
i hem arribat a una forma,
jo crec que molt forta,
considerem que el cinema té només 100 i escaig anys,
i encara més amb el videojoc aquest procés és més accelerat.
O sigui, en qüestió de 20-25 anys
tenim un llenguatge bastant sòlid.
De fet, alguna vegada amb el David han parlat
que hi ha pel·lícules en l'actualitat
que parteixen de la història d'un videojoc.
És a dir, després de la pel·lícula sí que és típic
que es faci el videojoc,
que l'esrec, l'esrec...
En fi, no posarem exemples, que hi ha moltíssims.
Però també hi ha hagut pel·lícules,
algunes d'elles fallides.
La majoria.
La majoria, jo no volia ser tan dura,
que han partit d'un videojoc.
Hem de ser durs.
Magnífic.
Sí.
I després han fet unes pel·lícules desastroses.
Sí, sí.
És que el problema que tenim
és que el pas del videojoc al cinema
i del cinema al videojoc
només s'entén com a estratègia comercial.
De moment estan explotant el nom.
Si fan Resident Evil,
que en el cas de Resident Evil
la primera pel·lícula va ser una pel·lícula molt bona,
però pel seu gènere i pel seu...
les seves aspiracions.
Però bé, diguem-ne el Mortal Kombat
o el Street Fighter
o...
Són pel·lícules que agafen un nom
que té molta tirada comercial
i l'exploten al cinema.
Però no entenen què és el que fa especial
aquesta història.
El cas que em va...
va ser bastant trist per mi,
va ser Silent Hill.
És una pel·lícula que tenia molt bones intencions
a nivell estètic,
a nivell musical,
a nivell...
Pensava jo que anava ben encarrilada,
que anava a recollir bastant bé
l'experiència personal
que passes tu quan jugues al videojoc,
però el nivell de guió,
que és el més important,
és on va fallar.
Perquè no va entendre
què és el que experimenta el jugador
quan agafa el mando
i es posa davant de Silent Hill.
Em creuràs si et dic
que mai he jugat
amb un videojoc?
Et creuré.
Em creus?
I aviam,
internet,
el món de la informàtica,
perfectament està integrat
a la meva vida
o a la d'altres persones.
Però mai he jugat
a un videojoc?
No, et crec
i també et creuré
si em dius que d'aquí a tres anys...
No, però no estic en contra, eh?
És que no m'he trobat mal
amb la circumstància de jugar.
No m'atreu.
Aquest és el cas
de gairebé tothom
avui en dia
passant dels 30 a 40
que comença a descobrir-lo ara.
O sigui,
jo et crec que no has jugat mai,
però no creuria
d'aquí a cinc anys
que no haguessis jugat.
Em fa por jugar
i que m'agradi.
Això és el que em fa por.
Jo crec que en el fons
és això el que em passa.
No, i també...
Mira, ara parlàvem
del cas d'aquest aparell gran
que estaven jugant amb l'avui
i és que ara estem
no només amb el salt narratiu
del videojoc,
o sigui, la gent que ja portem
tota la vida amb el videojoc
estem veient un canvi bastant fort,
però també és el moment
en què gent nova
entra al món del videojoc
i es comença a entendre
que el videojoc
no només és un conjunt
d'històries de guerra,
de lluita, d'estratègia,
sinó que es pot fer,
per exemple,
amb el tema dels entrenadors mentals,
dels jocs de bitges aquestos.
O sigui, el mercat
està donant possibilitats
a tota una gama d'usuaris
que no tenia accés al videojoc,
perquè no tenia videojocs
al seu gust,
com és el cas d'aquest aparell jove
i segurament d'aquí a 5 anys
em vindràs i em diràs
mira, he trobat aquest videojoc
que és el que jo volia veure
de fa 30-40 anys.
És a dir, tu estàs dient
que encara no han inventat
el videojoc que a mi m'agradaria
o que no l'he descobert?
O que no l'has descobert.
Perquè clar, la cosa aquella
del drac, el monstre,
t'arrilo, bum-bum,
que va matar en la guerra,
però també l'exemple dels cims,
de tot el que és la recreació
de la vida quotidiana,
tot aquest tipus de coses,
està fent, realment,
jo no sé si té més jugadors
i més usuaris,
aquests temes que intenten
reproduir la vida quotidiana,
hotels, hospitals, els cims,
o d'altres,
o aquests que són més de fantasia,
de monts ocults,
de ciència-ficció, de guerra...
Bueno, hi ha nínxols de mercat,
però sí que el gran públic
està acollint millor
el tema dels cims,
del...
Mira, aquí tenim el Nintendo,
tenim l'Animal Crossing.
L'Animal Crossing és fantàstic,
jo no he jugat,
però veig jugar,
que tinc canalla,
i bueno,
i compren les balles,
i per fin que balles
te cambio la casa
i te pongo un comedor nuevo,
no?
Sí, sí, sí,
és divertidíssim,
jo sí que he jugat.
I els veus que van
i van a la botiga
i compren,
no, hi ha jocs realment
maquíssims.
Sí, sí,
per això que el Sims
és bon exemple
perquè va obrir molt mercat,
sobretot en les dones...
Va canviar la imatge,
Sí, va canviar la imatge,
exacte,
és que és un tema d'imatge.
Molta gent encara pensa
que el videojoc és això,
una joguina,
i de monstres,
i de dimonis,
però tant a nivell d'explicar històries,
el que et deia abans,
és el Silent Hill
a nivell emocional
és molt més fort
el videojoc que la pel·lícula
i el tema
de pur entreteniment,
també entreteniment
per la gent gran,
com les bitlles.
Tu recordes
el primer videojoc
al que vas jugar?
Segurament,
segurament et podria dir tres
i encertaria
en un dels tres.
El primer,
Castlevania,
un món de vampirs,
d'homenatge total...
Va, doncs el David
segur també
per tot aquest món
li encanta.
És que a més
el Castlevania
era un homenatge
al cinema clàssic
del Vela Lugosi,
del Karloff,
ja la relació
ve de lluny.
El Castlevania,
el Pac-Man,
com tothom
i algun d'aquestos
del Mario,
segurament.
Ah, clar,
bueno,
aquest és un clàssic.
Home,
jo convidaria el Juanjo
i el David naturalment
que intervinguessin
quan volguéssim.
Clar,
el Juanjo,
diguem-ne,
aquesta en un altre vessant
o no?
Perquè quan parlem
d'animació
en tres dimensions
parlem de videojocs,
parlem de cinema,
parlem de moltes coses,
no?
Sí,
està tot relacionat.
Clar.

el autor ante el ordenador
o la pantalla
o el papel
en blanco
tiene que construir
realmente otro mundo
solo con las palabras
vosotros tenéis
otros elementos.
Claro,
antes del 3D
que os dan
muchísimas posibilidades.
Antes del 3D
tiene que haber un escritor
que esquiva la historia.
Pero lo que se ve
realmente es tu hijo.
Es lo que he dicho,
cada pixel has decidido
tú que esté ahí
y hay millones.
y bueno,
pues eso es fascinante.
Es creación de universos.
De hecho,
hace poco comentábamos
la película maravillosa
de Bill Wolf
que potencia absolutamente...
Aquella me va agradar a mí
o no?
Es que no me'n recordo.
Yo pienso que sí.
Aquella me va agradar?
Que pel tema
ja era una cosa interessant.
Seguramente sí.
Es que si no em fa memoria
jo no me'n recordo.
Sí, sí.
Es molt bona película.
Bill Wolf
es una mostra clarísima
de lo que está dient
el Pajo.
O sea,
com es pot recrear
un univers
mitològic
en vida propia
a donar-li
totes las llums
a los ambients
a las emociones
continguda
pixel a pixel.
Com això
es eclosiona
i las retinas
de l'espectador
pues evidentemente
penetran en un món
que es inimaginable
desde el punto de vista
de los mitjans
más tradicionales.
Pero eso a más a más
es un proceso
de elaboración
muy largo.
Sí,
es un proceso
tremendo.
De los dibujos
que hacía Disney
y decía
que se estaban
como cinco años.
No, no,
con las nuevas tecnologías
esto,
te metes en el ordenador
y ya está.
No,
para nada.
Explícanos un poquito
el proceso.
Aquí se puede optimizar
un poco
el tiempo
de la animación
porque tú creas
un personaje,
le creas los huesos,
le creas la forma
de manejarlo.
Los huesos también.
Sí, sí,
le tienes que crear
los huesos
y cómo reacciona
la piel
enfrente a...
Empezamos con una lección
de anatomía
de entrada, ¿no?
Sí,
porque muchas veces
pasa que le diseñas
los huesos,
mueves un dedo
y se te dispara
un píxel de la rodilla...
¿Qué me dices?
No había pensado nunca
que pudiera suceder
eso cuando está...
Algo perturbador.
O sea,
tú dices...
Ahora,
señala allí
al muñequito.
Perdona,
no lo digo en un tono,
sino el muñeco
señala allí
y se lo mueve un pie.
Sí.
Entonces, bueno,
en plan Dr. Frankenstein,
me parece que no ha conectado
bien los cables.
Entonces tienes que
prácticamente decirle
píxel a píxel.
Este píxel
tiene que ser movido
por este hueso.
Ya te he dicho
que hay millones de píxeles.
Esto es difícil.
Sí.
Lo encuentro que es
una compresión.
Pero una vez...
Una vez está hecho esto,
se optimiza bastante
el tiempo de animación,
no demasiado,
porque es un arte también,
y que consiste en que
tú animas el personaje
que has creado
y te has hecho tus herramientas
para que ande,
para que hable y tal.
En cambio,
en animación artesanal
pues tienen que seguir dibujando
fotograma a fotograma.
Ya hay 24 por segundo.
Tienen que dibujar
todas las acciones.
A ver,
¿quién no recuerda
el vídeo de Blancanieves
que luego te ponen
al final el making of
y ves los dibujitos
en blanco y negro
de Blancanieves
ayudando saltitos,
bailando con los enanitos?
Claro, es...
Todo un proceso.
Y a la hora de crear
los personajes,
no tanto desde el punto
de vista material,
sino emocionalmente,
igual que le dotas
de movimiento,
de movimiento a través
del píxel,
las manos,
las piernas,
que camine,
tú determinas las acciones
que tiene que hacer,
le dotas de un cuerpo
la personalidad,
la manera de actuar.
Ahí entras tú más,
no tanto la técnica,
sino más tu cabeza,
¿no?
Sí,
ahí está el arte
del animador,
que es prácticamente,
podría ser una carrera entera.
Yo sé animar,
pero no es mi rama.
Claro,
porque hay especializaciones
dentro de esto.
Sí, sí,
se tiende a dividir
el trabajo
en todas las especialidades.
Y, bueno,
el trabajo de animador
está súper pedido.
Es una profesión que...
Yo creo que un animador
tiene que ser alguien
que tenga una capacidad
de observación enorme,
que mire un caballo
y examine cada movimiento
por separado,
que mire a alguien respirar
y vea cómo se le mueve
el pelo al respirar.
Es un trabajo
muy laborioso.
Sí, sí,
se centran simplemente
en la animación.
Y, de hecho,
da igual que hagan 3D
o que hagan animación
sobre papel,
que la profesión
es la misma.
Y no hay animadores.
En el mercado
hay una demanda
de este tipo de profesionales.
Sí, hay demanda.
Sí,
y, por ejemplo,
un animador
no tiene por qué saber
nada de 3D.
Es curioso,
un animador 3D
no tiene por qué saber 3D.
¿Qué tiene que saber
un animador?
Aparte de esta capacidad
de observación
que cuando Víctor lo decía,
yo intentaba hacer el ejercicio
y os miraba a vosotros
y digo,
ves, claro,
esta pestaña
se mueve hacia allí.
esto lo puedes hacer puntualmente,
pero concentrarte realmente
en todo el movimiento
de aquel espacio visual
es agotador, ¿eh?
Es muy agotador.
Ah.
Sí,
pues saber captar
cualquier expresión
que yo creo
que eso lo hacen
los animadores
y los jugadores de póker.
O sea,
que un jugador de póker
puede ser
un animador, ¿no?
Sí, yo creo que sí.
Lo desideas, ¿eh?
Yo soy de partidario
de si hay que animar
a un personaje humano,
copiar a un actor
que para eso
son los que mejor
transmiten las sensaciones.
Mejor a un actor
que a un personaje ordinario
que vaya por la calle.
Sí.
Bueno,
copiar a un modelo humano.
Si quieres captar espontaneidad
y grabas a uno
sin que se dé cuenta,
pues bueno.
Claro.
Pero a mí lo que hacen muchos
del propio animador
mirarse al espejo
y animar la cara,
a mí no me convence.
Pudiendo...
Es un poco de megaloma, ¿no?
También.
Pudiendo tener un actor,
un buen actor.
Claro.
Como han hecho
en El Señor de los Anillos.
Exacto.
El Gollum es un actorazo.
Vale.
Y han copiado exactamente
sus movimientos.
¿Es uno de vuestros iconos?
Hombre,
yo creo que es uno
de los iconos
de todo el mundo
que admira el 3D.
Sí, ¿no?
Sí, sí.
Es una obra maestra del 3D.
¿Sí?
¿Y alguno más?
King Kong.
Pues...
El King Kong de Andy Serkis también.
Sí, King Kong también,
pero es que es el mismo actor.
Claro.
Sí, sí.
Es que...
Supongo que los mismos animadores.
Pero qué triste pasara la historia
como el actor que hiciste,
que inspiró Gollum,
que inspiró King Kong, ¿no?
Sí, pero no lo habría hecho
nadie mejor que él, ¿eh?
Es verdad, sí, sí.
Yo lo comparo mucho
con las nuevas de la Gran Galaxy.
Que en la Gran Galaxy
realmente eran los animadores
delante de un espejo
copiándose las expresiones.
Y se notan los monstruitos y tal
que son falsos.
Esto que diré
no se ha dicho nunca,
pero para la época que era
estaba muy bien, ¿no?
No, yo digo las nuevas.
Ah, las nuevas.
Ah, no, las nuevas.
No, no, yo digo las primeras.
Digo, hombre,
tampoco se ha gustado tan duro.
Me parece mucho más creíble.
La marioneta de Yoda,
que era una marioneta
en las antiguas.
Es que, de hecho,
el Yoda digital
cuando mejor funciona
es cuando copia
el movimiento de la marioneta.
El ligero temblor de oreja
cuando camina,
el renquear de la mano
apoyando el bastón
es cuando mejor funciona.
Sí.
Cuando copia algo orgánico.
A ver,
explicarnos cuál es
vuestro trabajo específicamente.
Víctor,
¿tú qué haces exactamente?
Y aparte de que estás
haciendo este doctorado,
digamos,
¿cómo trabajo, trabajo?
Yo,
como trabajo de videojuegos,
yo lo que hago
es analizarlos.
Yo todavía no soy creador,
no tengo esa suerte.
Pero te gustaría ser creador.
Me gustaría acabar llegando
a ser creador de videojuegos.
Pero de momento
soy analista
a nivel de lenguaje,
digamos.
¿Y qué analizas exactamente?
A ti te llega un videojuego
y ¿qué coges?
¿Las pinzas?
¿Empiezas a diseccionarlo?
Yo me centro sobre todo
en la historia.
Como he comentado antes,
yo miro un videojuego nuevo
y me gusta sobre todo
ver qué puntos narrativos
desarrolla
y con qué herramientas
las desarrolla.
Mira,
pondré el ejemplo
de un juego
que he probado hace poquito,
el Assassin's Creed,
que salió hace un par de meses
para PlayStation 3 y Xbox,
que comienza con una introducción
muy bien hecha
porque da sensación
de integración al jugador
haciéndole estar en la piel
de un personaje
que está atado a una camilla.
Entonces,
él solo puede mover la cabeza
y una serie de personajes
le van explicando
todo lo que será
el desarrollo de la historia
posteriori.
Entonces,
es una forma que el cine...
El punto de partida
ya es tremendamente bueno.
Sí, sí, sí.
A mí me recuerda un poco
al juego que hacía
Michael Haneke
en Funny Games.
Sí.
Si recordáis que los asesinos
van hablándole a la cámara,
le van guiñando el ojo
y es convertir al jugador
en una especie
de espectador involuntario
que está dentro de la historia
pero no puede modificarla.
Y es un poco
cuando el videojuego
realmente consigue la fuerza,
cuando te integra dentro
y te obliga a ver una historia.
Yo no soy tan partidario
de que el videojuego
te deje manipular la historia
sino que te obliga a vivirla,
que te haga experimentar
en primera persona.
Víctor Juanjo de Vitoi,
que em perdoneu,
continuarem aquesta conversa
apassionant d'aquí uns moments
que s'incorpori també
al Pep Calvet,
perquè ara em penso
que el Josep Sunyer
està a la zona
on estan fent
aquest exercici
de digitalització
del document nacional
d'identitat
i estem encuriosits
aviam com funciona.
Josep, ja ho han fet això
o encara estan
en procés de fer-ho?
Pep, bon dia.
Bon dia, Yolanda.
Doncs mira,
ho estem fent en aquests moments.
Estem veient ara la pantalla,
han introduït un DMI electrònic
en un d'aquests portals
que hi ha aquí
per poder fer-ho
i el que estan fent
en aquests moments,
per exemple,
estem veient la plana web
de la ciència tributària
i a través d'aquest DMI electrònic
la persona,
el monitor que està
doncs amb Joa Maria Balló
sob a la cap del govern
doncs mirant
quins tràmits
es poden fer
a través d'aquest nou sistema
doncs estan mirant
doncs com,
per exemple,
podríem fer la declaració
de la renda
a través d'aquest portal
i a través del DMI electrònic
podríem...
saps aquelles enganxines
que hi ha
doncs per fer la declaració?
Sí, sí,
doncs tu per aquí
des d'aquí, per exemple,
podries imprimir-les
a través d'aquest DMI electrònic
s'introdueix
en una mena de traslladar
com si fos un caixer automàtic
llavors tu tens uns codis
uns codis d'accés
i quan ja s'ha accedit
pots anar a fer molts tràmits
que habitualment
et comportarien temps
a traslladar-te
en diferents ocasions
a algun organisme oficial
i aquí es poden fer
directament online
és totalment interactiu
és a través també
de la pantalla tàctil
i ara doncs
el sublegat del govern
Joan Maria Balló
i aquest monitor
doncs estan fent proves
estan literalment
doncs mira
introduint còdics
estan
és realment fàcil
és a dir
si qualsevol que sigui capaç
d'anar a un caixer automàtic
a treure diners
jo crec que també podria fer
un tràmit d'aquests
perquè és pràcticament el mateix
això ho podem fer tots
materialment
el document aquest no existeix
si existeix
a veure si ho podem explicar
una miqueta millor
els oients
el document vols dir
és a dir
això s'ha de tenir l'accés
directament per fer tràmits
amb l'administració
això mateix
el que passa que tu
per fer els tràmits
abans has d'introduir
com una tarja de crèdit
que és el teu nou DNI electrònic
és el que t'anava a dir
és com una tarja
com la tarja sanitària
et posa el meu
els dos condoms
el nom
el teu número DNI
posa el mateix
document nacional d'identitat
foto no
la foto també
també foto
que passa que la foto
és digital
ja com de fet
no és qualsevol document
d'aquests que siguin
ja no se menys
actuals
i la cosa del dit
de l'empremta digital
també?
l'empremta digital
també és un altre
dels sistemes
que permetrà
identificar-se
a través d'aquest
detenit electrònic
deixa'm dir-te
que aquest mateix mes de gener
ara ho comentava
el subdelegat del govern
aquest mateix mes de gener
les noves dependències
on es podran fer tramitacions
i on es podran renovar
el DNI
que seran just aquí al costat
una mica més avallons
amb nosaltres
a l'avinguda
crec que Ramon i Cajau
recordar
de memòria
ho hem dit aquest matí
l'informatiu
doncs bé
ja es podran tramitar
els primers DNIs electrònics
o sigui que això és
qüestió de dies
molt bé Pep
doncs tu te l'has de renovar
d'aquí a poc
o ja el tens acabat
de renovar?
la veritat és que no me'n recordo
crec que està a punt
de calucar-se
doncs seràs un dels afortunats
que tindrà
aquesta nova targeteta
aquest DNI
et podràs fer el xuluet
a la ràdio
d'acord
d'acord Iolanda
gràcies Pep
fins ara
i continuem en directe
des d'aquesta carpa
Espacio Avanza
recordem que estàvem parlant
amb el Juanjo
amb el Víctor
i amb el David
del món
més lúdic i creatiu
que donen
les noves tecnologies
i ens estava explicant
el Víctor
el que fa
realment analitzar
videojocs
i ens parlaves
d'un lliz
que no me'n recordo
del nom
de l'Assassin's Creed
aquest
estava posant l'exemple
de l'Assassin's Creed
a nivell de llenguatge
per la implicació
que porta el jugador
per exemple
tu fas el rol
d'un assassí
exactament
i tu has de ser dissimulat
i intentar que no et vegin
llavors
la sensació
que t'ha de barrejar-te
amb la multitud
i intentar portar a terme
la missió
és molt més forta
que el cinema
perquè tu estàs veient
el personatge
però no ets tu
en una pel·lícula
però saps que
al cap i a la fi
si ho ha de fer
ho farà
i si no ho ha de fer
no ho farà
i aquí ets tu
qui pren la decisió
exacte
aquí estem
i per això
el món que més m'agrada
a mi he portat
el videojoc
el gènere
que jo crec que millor funciona
i que ja ha superat
amplement el cinema
és el món del terror
per això parlava abans
del Silent Hill
el Resident Evil
el Resident Evil
també és un molt bon exemple
una sèrie de videojocs
que
al cinema
hi ha un passadís
a les fosques
no impressiona
perquè ja estem molt acostumats
però en un videojoc
el passadís
l'has de creuar a tu
és una opinió
molt personal
d'algú que no té ni idea
però
trobo que
a l'hora del videojoc
jugar a la vida quotidiana
ja tens la teva
anar a compres
o pagar una hipoteca
o fer-me una casa
això ja ho he de fer
obligatoriament
ja que em poso a jugar
que em portin a mons de fantasia
jo estic d'acord
és un parer
que l'has de jugar
el que vulgui
només faltaria
Juanjo
per fer la teva vida normal
dius home
doncs no
la virtual
que sigui
com aquestes coses
aquest joc
aquesta història
que hi ha gent
que es construeix
una vida en paral·lel
que trobés
tant d'èxit
jo tinc prou
amb treure els gossos
cada dia
un parell de vegades
no vull tenir un gos
a la consola
però és una opinió
és el que t'anava a dir
tenir una vida en paral·lel
virtual
dius home
ja tens la meva real
ja en tinc prou
i vinga
mons de fantasia
que no falti
jo en esto
soy bastante radical
porque
no juego
ni a juegos de coches
ni de fútbol
porque conducir
puedo conducir
cuando me dé la gana
y jugar al fútbol
también
però trobar-te
el monstre del llac
allò que t'agafa pel coll
això no tens oportunitat
afortunadament cada dia
i a més
saps que sortiràs il·les
que al final
pots passar una estona
terrorífica
però al final
tornaràs a estar
al sofà de casa teva
i això és una garantia
és saltar amb xarxa
senzillament
saps que no et passarà
absolutament res
i la capacitat
de decidir
la capacitat
de modificar
el teu propi destí
probablement
sigui una de les coses
que treguin més els jugadors
Sí, però ja et deia abans
que a mi m'interessa més
forçar el jugador
a passar una experiència
que no que tingui l'opció
que surti bé
o surti malament
perquè jo crec que
el paper del guionista
ha d'estar encara
en primera línia
Per tant, dins d'aquest món
estem parlant
de diferents perfils professionals
estem parlant
d'una feina en equip
i des del punt de vista
de la formació
avui dia
es poden formar
tots aquests professionals
o han d'anar una miqueta
encara com en altres oficis
que ara ja estan reglats
de forma autodidacta
m'agrada que te pregunte
En el mundo del 3D
realmente tenemos un problema
yo vivo aquí
y me tuve que ir a
podía haber ido a Barcelona
o a Madrid
y me fui a Madrid
para conocer Madrid
que en Barcelona había vivido
y aprendí todo lo que aprendieron todos
pero luego vine aquí
y no tenía nadie
con quien hacer proyectos
en cambio los que estaban allí
donde está la escuela
viven allí
y se montan sus proyectos
y llegan lejos antes
entonces
lo veníamos hablando
de que la radio
nos da la oportunidad
de que alguien
monte una escuela
de 3D
de videojuegos
y todo lo que implica
nuevas tecnologías
y hay mucha gente aquí en Tarragona
con grandes conocimientos
y que se dedica
mucha gente que se muere de ganas
esto lo hemos visto
en temas de cine
en temas de vídeos
hay gente muy buena
necesitamos
lo que está claro
es que es como en otras ciudades
que tienen sus City Labs
sus centros
donde realmente se reúne
todo un colectivo
que puede aportar
sus conocimientos
sus inquietudes
y entonces se generan
los garajes
donde realmente
surgen todas estas iniciativas
que está diciendo Juanjo
si os juntáis
un animador
un buen guionista
porque el tema de los guiones
ya sabemos como está
exacto
una persona que desde el punto
de vista técnico
pues tenga
sea también un crack
es un trabajo de equipo
porque cuantas personas
pueden intervenir
en alguno de estos trabajos
que estamos hablando hoy
bueno en realidad
no hay límite
no hay límite
las que el
yo vendré
yo os traigo los bocadillos
también colaboro
en algo
y el café
cuanto más gente haya
o mejor saldrá
o antes se acabará
exacto
hombre en un videojuego
de primera línea
hay equipos muy grandes
muy grandes
de decenas de personas
trabajando
todo el día
o sea es un trabajo
muy largo
muy laborioso
con muchísima atención
al detalle
Juanjo hablaba antes
de la creación del mundo
que esto es algo
que comparten
el cine en 3D
y el videojuego
que cada pixel
tiene que estar colocado
ahí por un propósito
y te obliga a pensar
por qué está ahí
entonces también creo
que eso favorece
si el creador
se lo toma con esfuerzo
y con ganas
que salgan obras de arte
que a lo mejor
no tenían por qué plantearse
como es el caso de Ico
o Shadow of the Colossus
en la Playstation 2
que fueron casos
que abrieron mucho
bueno
más que debate
abrieron un foro
muy importante
sobre por qué
no se considera arte
el videojuego
a nivel estético
Ico
es una de las mayores obras
de la última década
seguramente
que no se considere arte
determinadas manifestaciones
audiovisuales
es algo incomprensible
y es que realmente
el mundo de la cultura
y el mundo del arte
que siempre se ha tenido
por vanguardista
innovador
es de lo más conservador
que hay
es el más conservador
que hay
realmente es así
de todas maneras
yo no sé
si os encontráis
seguramente sí
como puede pasar
por ejemplo
con los realizadores
de cortometrajes
que tradicionalmente
encuentran
muchísimas dificultades
para financiar proyectos
para entrar
en los circuitos comerciales
claro
estamos hablando
de una serie de obras
en la que vosotros estáis
que mueven muchísimo dinero
que lógicamente
están
absolutamente
son dueñas
grandes
corporaciones
claro
los creadores
que van surgiendo
habrá algunos
que si lo encuentran
y es legítimo
estarán deseando
tener un contrato
de aquellas grandes empresas
pero estas grandes empresas
no llegan a todos
a nivel pequeño
a nivel colectivo
a nivel independiente
está saliendo también
gente como sale
en el mundo del cine
o en el mundo de la literatura
que crean sus propias
pequeñas editoriales
están saliendo
pero cuesta mucho
es mucho más caro
¿verdad?
es caro
hay que batallar el triple
no el doble
el triple
yo en este sentido
envidia a Francia
porque Francia
tiene unas ayudas
bueno
generosísimas
al mismo nivel del cine
y realmente
lo encargan
como algo cultural
y apuestan
por el videojuego
al 100%
bueno al 200%
y aquí
hay que batallar
el triple
volvemos a alguien más
de también
en este tema
¿no?
sí
no se invierte
no se apoya
¿qué crees Juanjo?
pues
hombre yo soy partidario
de
de no contar
con los apoyos
porque no sabes
que va a pasar
si tienes que esperar
a uno
pero la verdad
es que
se necesitan
porque yo
me encargaron
un teaser trailer
que es
un teaser trailer
es
bueno un trailer
son
el trailer
lo hemos entendido
son recortes
son recortes
de la película
que se ha hecho
para promocionar
un teaser trailer
es enseñar
cómo va a ser
la película
antes de hacerla
¿vale?
entonces yo tuve que hacer
un teaser trailer
de una serie de animación
el teaser trailer
duraba
no llegaba a dos minutos
pues estuve dos
estuve un año
un año para hacer dos minutos
y no es que seas lento
es que requiere ese tiempo
sí
y entonces
eso es
muy costoso
hay que hacer ese sueldo
hombre
esto solamente
lo pueden pagar realmente
pues
los grandes
que no son muchos
por otra parte
en el mundo de los videojuegos
gracias a que
la tecnología ha avanzado
nos da la oportunidad
de
de reutilizar
la tecnología antigua
por ejemplo
cuando estaba
en el tema
de Super Nintendo
de hace
¿cuántos años?
años quizá
pues yo soñaba
con poder programar
esos juegos
entonces llega el momento
en que puedo programar
esos juegos
bueno
hacer los gráficos
pero veo que ya están
súper avanzados
pero resulta
que te salen los móviles
y los móviles
los juegos que utilizan ahora
son la tecnología
de Super Nintendo
que está al alcance
de muchos de nosotros
es que el móvil
está siendo
un cagrocutivo
y te da la oportunidad
de reengancharte
al tren
el móvil está siendo
una repetición
de la historia
de los videojuegos
aún más acelerada
entonces es una
muy buena oportunidad
que se va perfeccionando
la tecnología
en el momento
que también llega el móvil
es que el móvil
es una versión
bueno
es lo que dice Juanjo
es un volver al pasado
de forma aceleradísima
porque de hecho
se han recuperado
juegos clásicos
como el Punk
que era algo
que yo jugaba de pequeño
¿qué juego es este?
este de disparar
y romper bolas
que van botando
yo tenía
pero de botoncito
y agua dentro
nada que ver con la tecnología
perdona pero seguro
que salió de ahí
siempre hay una idea
primera
para móvil hay un simulador
de ese juego
de las bolitas y el agua
no y es una buena oportunidad
para que se enganchen
los desarrolladores
que empiecen por el móvil
el móvil va a tener
un desarrollo
aceleradísimo
entonces tienen la oportunidad
de aprender todo
casi casi desde cero
pasarán por la época
de los 8 bits
por la de los 16
y en cuestión de 3 años
el móvil
pues seguramente
estará al nivel
de las portátiles
que haya
el móvil
el iPod también
como un elemento
de juego
una pantalla
que también
cada vez se está
generalizando más
hace poquito
salió la versión
para iPod
de Guitar Hero
un juego
que se toca
con una guitarra
de plástico
y
¿en qué consiste?
¿de aquí?
David
me voy a comprar
un video
y estoy agafando
yo aquí
una adicción
Guitar Hero
es un simulador
musical
que es uno
de mis géneros
favoritos
en el que
con una guitarra
física
de plástico
tiene una serie
de botones
y tú tienes que
imitar el movimiento
real de la guitarra
te van indicando
los botones a pulsar
el Jordi i el Pep
ho saben
vosaltres
clar
seguramente
a tu t'agrada
no Jordi
tu eres
jo en jugador
jo en he jugado
jo en he jugado
i el punk
i el punk
també
anem avançant
anem avançant
una miqueta
quina vergonya
penso que sobro
aquí
directament
és important
perquè la teva visió
és la visió
de la persona
que pot entrar
en aquests mons
i en aquests universos
sóc una jugadora potencial
encara faré una dona
de profit
Juanjo
quin és el joc
que vas jugar
la primera vegada
a la teva vida
te'n recordes?
pues yo creo
que era un cartucho
de Atari 2600
que és eso
que és una
una de las primeras
videoconsolas
de segunda generación
era un cartucho
de 800.000 juegos
en realidad eran tres
que les cambiaban
a cada uno el color
y un poco la velocidad
de la pelotita
yo lo tuve este
y después ya
la cosa fue evolucionando
¿no?
sí
yo el primer gran juego
que recuerdo
es el Sonic
de Mega Drive
que supongo
que habremos jugado todos
este me suena
por la publicidad
que es el primer juego
que dices
pueden llegar lejos
los videojuegos
¿y cuál es el que
de los que has jugado
hasta el día
iba a decir de ayer
pero hasta esta mañana
¿cuál es el que más
te apasiona ahora
en este momento?
pues ahora mismo
mi novia me regaló
el Mass Effect
que es una especie
de juego de rol
en el universo
¿vale?
no es que sea en una ciudad
es en el universo
y vas de planeta
en planeta
investigando
la trama
la trama consiste
en que la
la humanidad
ha encontrado
vida extraterrestre
y lo que ello conlleva
¿vale?
resulta que los extraterrestres
ya llevan muchísimos
siglos reunidos
haciendo
gobiernos
organizándose
y tal
y el ser humano
se tiene que adaptar
y tiene que ser aceptado
es un juego
es alucinante
yo he visto jugar
mucho
así en un entorno
cercano
a este de los romanos
que hacen las batallas
con los
al Imperium
el Imperium
el Imperium
ves este de los romanos
el Imperium
oye pero van con los estercios
arriba
abajo
llegan a los puertos
preparan los batallones
reclutan soldados
no está mal
el género de la estrategia
es un género
que precisamente viene
del juego de mesa
del RIS
del Warhammer
todo esto
y está muy desarrollado
Warhammer
los soldaditos
están también en internet
y tienen su mundo
exacto
su mundo en videojuego
está a punto de sacar
este mes saldrá
creo que es este mes
el Warhammer 40.000
no
bueno aún queda
pero está a punto de salir
y pintan muy bien
tiene una
¿por qué no hablar del wow?
wow
aquí va a parar yo
ahí ahí
wow
eso son palabras mayores
sorpresa wow
eso son palabras mayores
pues Warhammer
pretende recuperar
su
su
su puesto de
de icono
de la fantasía
medieval
épico medieval
que es el que le ha quitado
wow
el World of Warcraft
que viene precisamente
de un juego de estrategia
Warcraft
que después de tres versiones
decidieron dar el salto
y crear ese mundo
el mundo que antes
se limitaba a batallitas
hicieron de él
un mundo real
en el que puedes comerciar
puedes formar clanes
bueno
hay ciudades enteras
hay criaturas
a decenas
puedes coger incluso
un hipogrifo
y volar por encima
de las ciudades
el hermano de David
es un experto jugador
en
es que yo te lo digo
porque yo sé que tengo
una persona cercana
perdona pero si tú tienes
un elfo herbario
de los Warhammer
no sé si podría
con el personaje
de tu
cuidado
yo conozco los Warhammer
pero los materiales
los materiales
tengo los elfos
y estas cosas
es una maravilla
David no se puede hablar
de Warcraft
porque realmente
porque realmente es lo que yo comentaba
como experiencia total
de entrar en el universo
viajar a través de él
entrar en las cuevas
de los Enanos
y crear toda una vida
que realmente partes de cero
y vas creciendo
te vas interrelacionando
y la sensación de integración
es tan espectacular
que superen
el Tep Calvet
no sé si ha marxat
el tenim allà
mirant el ordinador
però ha d'entrar
comentem les pel·lícules
de la setmana
perquè se'ns està passant
comentem un o dues
vosaltres també
heu de comentar
jo parlaria molt ràpidament
de dues pel·lícules
perquè em si donaré pas
a comentaris del Víctor
des de luego
El viatge d'Erling
que era la pel·lícula
que volia parlar
aquesta setmana
que era l'avís
aquest matí
me l'ha comentat
de Will Sanderson
i que jo la setmana passada
la vaig deixar molt bé
dient
no l'he vista
però pot suposar
una immersió
en un univers particular
d'un creador de mons
com és el Will Sanderson
tu què opines Víctor?
per mi Will Sanderson
és una figura necessària
és un narrador total
té un domini
de la direcció
de l'escriptura
de direcció
d'actors
complet
és un tio
que crea un món molt fort
sap com explicar històries
i pot agradar o no
perquè és bastant difícil
entrar al món
de Will Sanderson
però qui entra
s'enamora
jo em vaig enamorar
amb Life Aquatic
que a més tenia
tenia l'avantatge
de comptar amb Bill Murray
que sempre em guanya
i ara
amb el viatge d'Argeling
he sortit contentíssim
és una pel·lícula
en aparència molt freda
aquest tio dirigeix
abans ho parlàvem
la seva clau
és la naturalitat
i de la naturalitat
tan exagerada que té
dona lloc al patatisme
dona lloc a l'humor
a la tragèdia
i al contacte directe
amb el personatge
és una immersió
totalment recomanable
aquesta realment
podríem dir que serien
les pel·lícules necessaries
per anar a veure
el món del videojoc
ja porten altres
universos
i altres
és una bona manera
de començar l'any
estaries d'acord
amb el discurs del Víctor?
sí
lo que pasa es que no he visto
esta última película
he visto las dos anteriores
i realmente lo que me gusta
es que te retratan unos personajes
desastrosos
en gran parte egoístas
pero que te enamoras de ellos
de todos
però això normalment passa
els perdedors que reflecteix el cinema
tenen a vegades
molt més atractiu
que els que els ha sortit bé
aquest tio va més enllà
i no només un perdedor
sinó que són
són tios
que no cauen bé
que si te'l trobessis a la vida real
no t'acostaries
aquesta persona
però la pantalla ja t'agrada
el perdedor simpàtic
dels Farrelly
per exemple
dels Farrelly dels bons temps
sí que ja ve
però els tios del Wes Anderson
no
Bill Murray
com a Steve Sissou
a Life Aquatic
cau malament d'entrada
tenim alguna cosa
bé
hi ha moltes estrenes
però no les comentem
però parlarem
de l'Alien vs Predator
que de fet
és una pel·lícula
que amb el tema dels videojocs
doncs podia entrar perfectament
perquè és la típica pel·lícula
tret de Hollywood
jo no sé si és necessària o no
perquè se la podrien a veure estalviat
potser
la tenim a veure
però és el blockbuster
de la setmana
i és una pel·lícula
que ens parla
en un petit publet
nord-americà
doncs tenen la desgràcia
que cauen
una nau
dels predadors
amb un carregament
d'àliens
la qual generarà
una catàstrofe
mediambiental
d'aquí t'espero
clar
quan parlàvem dels cims
i de la fantasia
clar
la vida normal
no et cauen uns àliens
a casa teva
de cop i volta
doncs és la gràcia
ho havia passat
però no
en aquest cas
o sigui
jo estic segur
que d'aquesta pel·lícula
parlarem molt poc
la setmana vinent
però d'altres
li donarem molt més ressò
altres estrenes
que realment
poden competir
d'igual a igual
amb el món dels videojocs
perquè aporten història
aporten relat
i aporten humanitat
és que de fet
l'Alien vs Predator
és un bon exemple
perquè no ve directament
del videojoc
però la idea
de barrejar
les dues franquícies
va sortir amb un còmic
el 91 de Dark Horse
que va ser un còmic
molt bo a nivell de guió
i molt respectuós
amb Alien i amb Predator
i poc després
va començar a sortir
tota una col·lecció
de videojocs
basats en Alien vs Predator
que es podria considerar
l'origen
de les pel·lícules
i el debat a internet
l'opinió generalitzada
és que els videojocs
són infinitament millors
que les pel·lícules
a nivell d'ambientació
de història
tot
no tenim gaire bé temps
vaja
a mi m'ha passat volant
jo espero que els oients
també
de totes maneres
Juanjo, Víctor
què serà de la vostra vida
en les properes setmanes
que teniu a entremans
a banda d'aquí
ho pregunto interessadament
perquè ens vingueu a veure
de tant en tant a la ràdio
posar-nos al dia
que és des del punt de vista
de la creació
de la feina
pues yo por mi parte
estoy a punto
de firmar un contrato
con una distribuidora
de juegos para móviles
pero bueno
i te l'havies guardat
fins al final
yo
bueno
con unos amigos
y Víctor lo sabe
estamos haciendo
videojuegos para móviles
yo hago los gráficos
y nada
pues el contrato
con una distribuidora
distribuidora
d'aquelles potents
no cal que diguis nom
si no vols
són distribuidoras
que distribuyen
a las compañías telefónicas
las compañías
no cogen el juego directamente
y bueno
tenemos un juego acabado
y a ver qué pasa
y aparte trabajando en el tema del video
con la empresa que trabaja por las mañanas
en Visual Spring
cuando ya estigui el juego circulando
con los móviles
vindràs a explicar-ho
ho dic per no explicar res
no sé
si no al всегда
pero no lo podemos más
no lo podemos hacer
pero no ya que voy a ver
Vamos a explicar
Et, que aquest joc, el disseny gràfic el fa fer el Juanjo Víctor,
te'n tornes cap a França o et quedes aquí?
No, no, jo estic aquí.
Tu ja estàs aquí.
Jo vaig estar a Alemanya fa poquet, de fet vaig estar treballant a Nintendo
com a provador de videojocs.
Apa, quina feina, el somni de qualsevol jugador.
És com ser provador de matalassos a qui li agradi dormir.
Però quan et trobes la realitat no és tan bona.
No, i ara treballa molt, jo em guanyo la vida amb el món de l'audiovisual
i el món de la comunicació.
Seguir obrint camí el videojoc i, bueno, escoltant-vos a vosaltres.
Ai, que bé, i a més es ullam de Tarragona Ràdio, si és que ho té tot.
Doncs, de veritat, a mi m'agradaria que de tant en tant vinguéssiu a la ràdio
perquè justament una altra de les maneres de posar-nos al dia,
de fer difusió del que són les noves tecnologies en el camp d'en Lleure,
doncs no és només seguint les grans campanyes publicitàries,
que no hi ha més remei, sinó coneixent aquest món des de dins
i això només uns ho podeu explicar, la gent que hi treballeu.
Víctor, Juanjo, un plaer de veritat, eh?
Igualment.
Fins quan vulgueu.
David, tu també vindràs divendres que ve?
Per suposat, i parlarem a fons de cinema.
I vindràs puntual?
Bé, intentaré.
A més, la setmana vinent ho intentarem molt.
I no farem l'espai per telèfon?
No, no crec. La setmana vinent, què és?
No, ho farem aquí directament a la ràdio.
No, aquí no, a la ràdio. No vinguis aquí, que et conegui, ets un despister.
Sóc capaç, només per l'avui, sóc capaç de vindre.
Moltíssimes gràcies, David, de veritat.
Un petonàs i bon cinema a tothom.
I bon cap de setmana.
I molt ràpidament fem una pausa molt petita
i ara m'he de genollar i demanar disculpes al Pep Calvet,
que porta una hora aquí
per parlar-nos una miqueta del món aquest de l'aventura i la natura.
Una petita pausa per la publicitat i saludem el Pep.
Em mira amb una cara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.