Saludem ja a Mar Cendra, ella és la directora del Col·legi d'Educació Especial de Sant Rafael.
Mar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com va el curs?
Bé.
Són els primers dies, no?
Home, ja portem amb els alumnes, doncs mira, des del 15 de setembre...
Ah, clar, que vosaltres comenceu al setembre.
Sí, i el dia 1 ja estàvem allí per posar-ho tot en marxa, no?
Perquè quan ells arribessin ja fos com si no hagués passat tot un estiu, no?
Que és el que passa.
El Col·legi amplia la seva oferta educativa per sota, com si diguéssim,
i a partir d'ara també poden anar nens i nenes de 3 anys.
Sí, sí, ja tenim nens fins i tot de 2 perquè compliran les 3 el que queda de 2008.
El que és el P3, clar.
Sí, és una aula de P3.
I sí, ens hem estrenat aquest curs, és una oferta que ja la teníem, diguéssim, autoritzada,
però no se'ns derivaven alumnes d'aquesta franja d'edat tan petits.
i, mira, aquest any, doncs sí, ha estat possible i ja tenim una aula amb 6 alumnes matriculats.
Home, 6 alumnes està per ser el primer any, no?
Sí, sí, sí.
De fet, sou un col·lectiu força ampli, tenint en compte que cadascuna de les persones,
dels nois i noies que van a l'escola de Sant Rafael, necessiten un tractament especial
perquè dins de la seva, diguem-ne, que puguin tenir determinades necessitats especials,
tots ells són diferents.
I tant.
Per tant, això s'ha de particularitzar molt, no?
Moltíssim.
Per això estem tantes persones treballant en aquests centres
i de perfils professionals tan diversificats,
perquè justament per això, perquè el perfil de l'alumnat també és molt divers, no?
I per tant, per això també tenim logopedes i fisioterapeutes i psicòlegs
i tenim mestres de taller de construcció i de fusteria, no?
Perquè és tot molt, molt diversificat i diferent, no?
A Vesteu Edats, des dels 3 anys ara fins als 21.
Exacte, imagina't.
Per tant...
Tota una vida.
Clar, currículums hi ha moltíssims, l'oferta educativa és molt àmplia.
Ho toquem tot.
Clar, a més, ho parlem perquè hem tingut la sort d'anar-hi al col·legi de Sant Rafael
i hem vist com es treballa i hem vist l'ambient que es viu
i sobretot hem conegut els nois i noies que van a l'escola.
Magnífics també han vingut a la ràdio,
per tant els oients també han tingut oportunitat de sentir-los.
I el que sí que és el que dèiem, que és un grup molt heterogèni,
amb interessos molt diferents.
Nois i noies, alguns d'ells vinguts de fora, vull dir que...
Molts, molts vinguts de fora, eh?
Molts.
Tenim un tant per cent molt alt també.
Que s'afegeix també a la primera fase d'adaptació per tema d'idioma,
per tema d'entendre una miqueta el seu entorn.
Vull dir que fer una feina que aquí, si no la feu particularitzada,
no us en sortiria o de cap manera.
Exacte, hi ha molt d'acolliment, no?
És possible fer aquest acolliment potser més profund, no?
I ampli, perquè som més gens,
perquè potser en aquest sentit estem més preparats, eh?
No estic dient que no es pugui fer bé
amb altres centres educatius,
però en el nostre, clar, particularment,
doncs el tema de l'acolliment dels alumnes nou vinguts
com del nou alumne que ve de qualsevol barri de Tarragona, eh?
Doncs es fa amb molta cura, no?
I està molt, molt preparat i pensat.
Jo ja sé que és una pregunta que potser és...
No sé si és oportuna o no,
però, clar, parlem d'un centre educatiu,
vull dir formalment,
d'educació especial.
Quins són els paràmetres amb els quals es determina
que un noi o una noia
té necessitats especials educatives?
Perquè, clar, hem conegut els alumnes
de l'Escola de Sant Rafael
i són nois i noies
que són personalitats completament diferents,
no tenen res en comú, algunes d'elles, no?
I estan al mateix centre.
Ja sé que és una pregunta, no sé si és oportuna o no,
però és una mica per conèixer els paràmetres,
perquè, clar, necessitats especials,
a vegades que en tenim per necessitats especials,
tal com està el panorama educatiu en la qualitat,
Sí, quasi que ja estaríem una mica
de modèix, no?
Sí, clar, és clar.
De modèix, per dir-ho d'alguna manera,
perquè ja no es parla d'integració,
es parla d'inclusió,
no es parla tant de necessitats educatives especials
i es parla més de barreres per a l'aprenentatge.
A l'escola ordinària hi ha nois i noies
que tenen necessitats educatives especials.
I tant, clar, clar que n'hi ha.
És que hi han de ser
perquè el nostre sistema educatiu
contempla la inclusió i la integració
en l'educació ordinària, no?
El que passa és que no sempre és possible
atendre amb un nivell de qualitat alt
a l'ordinària tots els perfils,
tots els alumnes amb necessitats educatives especials,
perquè, a veure, hi ha unes ràtios, tu saps,
en els centres educatius
en els que hi ha un nombre determinat
per grup d'alumnes amb necessitats educatives especials.
Això implica dotar de més professoresat, també.
Exacte. Implica això o implica que a vegades
no és possible atendre'ls.
Ja no només perquè no hi hagi els recursos
parlant, quantitativament parlant,
sinó també perquè a vegades aquestes barreres
per a l'aprenentatge o aquestes necessitats
educatives especials necessiten
uns serveis específics
amb més intensitat,
no només potser en un dia el mes
de l'Ugopèdia en té prou,
o en un dia el mes
de psicoterapia,
m'acomprens,
i llavors, clar, necessiten
molta més atenció
i tenen que ser derivats
en un centre d'educació especial
perquè nosaltres aportem
tots aquests recursos.
Aleshores, generalment,
el circuit, Mar,
és que els nens i nenes
s'escolaritzen
dins del que és
el sistema educatiu ordinari
i és el propi sistema educatiu
que deriva,
o a vegades són les famílies
que s'interessen
per la manera de fer
que teniu a l'escola
i directament poden anar
al col·legi.
Mira, te trobes
amb tots els casos,
els casos que és la pròpia família
que vol
una escolarització específica
i especial,
o també trobes
que la família
no és conscient
potser d'aquests recursos,
ni tan sols els coneix.
Pot ser un cas.
I també un altre cas,
bé, tenim els equips
d'assessorament psicopedagògic
que van als centres educatius
on la direcció
o els propis tutors
els fan saber,
he detectat
que aquest alumne
presenta aquestes dificultats
i llavors els observen,
els hi passen unes proves
i determinen
si és un alumne
que pot tenir
un dèficit
d'algun tipus.
Ells són els especialistes,
ells determinen
els suports
que necessita.
Si aquests suports
estan en el centre ordinari
i és possible
atendre el nen,
doncs el nen continuarà
escolaritzat
al centre ordinari.
Si els suports
que necessita
van més enllà
i no són possibles
de donar-los
en el centre ordinari
és quan
es planteja
i es valora
la possibilitat
de l'escolarització
en un centre
d'educació especial.
En el cas de Sant Rafael,
el que és
el tema
de formació
segueixen
els cicles
de primària?
Fa una primària adaptada.
També tenim
una aula
de trastorns greus
del desenvolupament
que tindrien nens
psicòtics,
autistes.
També tenim
un programa
de transició
a la vida adulta
que és un programa
que el que pretén
és que aquests alumnes
amb uns dèficits
més greus
a nivell intel·lectual
puguin
assolir
una sèrie
d'objectius
respecte
a l'autonomia
personal,
l'autonomia social
i es prioritza
bàsicament
l'autonomia
i la comunicació
perquè són alumnes
que no podrien
seguir
uns ensenyaments
per dir-ho
d'alguna manera
més reglats.
Mentre que altres
poden fer
la primària adaptada,
posteriorment
poden passar
a l'ESO adaptada
o a les aules obertes
on ja
allà
ja introduïm
nosaltres
un 50%
de formació
tipus
professional
perquè ja
les aules obertes
que també funcionen
a l'ordinària
ja són
per una tipologia
d'alumnat
que no estan
ja es veu
que no estan
assolint
les competències
bàsiques
de secundària
i ja es veu
que el que necessiten
és aprendre
potser una professió
llavors
Teniu grans fusters
a l'escola
i grans dibuixants
que ho sabem
Sí, sí
És veritat
Sí, i tant
que és veritat
Prenent uns tallers
allà
perquè puguin aprendre
Clar, després
de les aules obertes
passen els programes
els PQP
que han canviat de nom
en els PGS
eren els programes
Tradueix, tradueix
Tradueix
Eren els programes
de garantia social
i ara amb la llei
orgànica d'educació
s'han derogat
aquests programes
i s'han introduit
els programes
de qualificació
PQP
programes de qualificació
professional inicial
són com els programes
programes de garantia social
el fons
el fons
i l'objectiu últim
és exactament
la base
és la mateixa
Des del punt de vista tècnic
seria com un aprenentatge
en una escola taller
per exemple
Exacte
Exacte
tenim els sis perfils
que ja coneixes
i que has tingut el gust
de passejar
i veure què fan
És això que dius
d'adaptar-se a la vida adulta
tres anyets
molt tutelats
molt mimats
com a qualsevol altra criatura
de tres anys
quan entra a l'escola
al P3
però clar
penses 21 anys
aquesta
més que suposada
majoria d'edat
són persones
que han d'obrir-se
al món
independentment
de les seves circumstàncies
familiars
per assolir l'autonomia
com tu deies
és l'objectiu fonamental
però clar
si no tinguéssiu
com intenteu també
doncs
relació constant
amb l'exterior
amb sortides
això fora impossible
per molt que aprenguessin
un ofici
per tant que no esteu tancats
al centre
ni de bon tros
no no no
és molt important
estem molt oberts
molt oberts
i a veure
és que tens tota la raó
és que ja ho has dit tot tu
vull dir
de què serviria
tot el que ells poguessin aprendre
si no duen a terme
una vida
el més
per dir-ho d'alguna manera
corrent
possible
no
tenen que
conèixer la ciutat
tenen que conèixer
les tradicions
celebrar
com celebrem
tots les festes
etc
vull dir
ells
l'educació especial
aquella
de fa mil anys
que recordem tots
amagada
amb unes institucions
molt tancades
això
passat a la història
no
jo crec que
ni al meu centre
ni a la resta
de centres d'educació especial
de la demarcació
ja no tenen aquesta orientació
per res
som molt participatius
i a veure
de fet formem part del sistema educatiu
no som un satèl·lit
sinó que
estem integrats
i aneu al Tarraco Viva
i al que convingui
i a la Dixi
i a la Dixi
i també
no no clar
i a comprar figuretes de pessebre
i a tot
vull dir
activitats esportives
que tenen molt d'èxit
el futbol sobretot
els porta
doncs allò de cap
no?
tinc entès
sí
junts
amb bastant futbolers
alumnes
escolta una cosa
tu ja fa una estoneta
que estàs de directora
i que treballes al centre
sí
quatre
anirem als quatre anys
t'ho dic
perquè un referent
ja tens
joves que hagin sortit
ja del centre
que hagin fet els 21 anys
o potser abans
perquè ja estaven habilitats
i han trobat una feina
amb altres empreses
que també tenen convenis
especials
amb persones
amb determinades necessitats
no has vist?
sí
ja per veure que el sistema
realment en aquest sentit
l'està encertant
l'està encertant
sí
això és una pregunta
que ens la fem
no?
ja sempre ens l'estem fent
aquesta pregunta
perquè un dels indicadors
més importants
de la qualitat
d'un centre
en el cas del nostre centre
o que nosaltres ens hem marcat
és la inserció
no?
és un fracàs
quan saps que l'alumne
s'ha quedat a casa
o és un fracàs
quan saps que està pel carrer
no fent res
no?
per nosaltres això
seria un fracàs
i ens hauria de fer
reflexionar
sobre com
canvia
aquesta situació
afortunadament
de moment
tenim una època
en aquest sentit
bona
perquè
doncs
sí
sabem que la major part
un tant per cent
molt elevat
d'alumnes
van a una inserció
laboral
sigui de tipus
protegit
com no
perquè també tenim
algun cas
que treballa
en algun hotel
vull dir que
no necessàriament
tots són
centres especials
de treball
no
i bé
alguns
doncs
amb la família
altres no
una mica de tot
i alguns fracassos
també
no t'he de dir
que no
però
en general
hi ha un tant per cent
molt elevat
no sé si
l'últim càlcul
que vam fer
era un
70 o un 80%
ara potser
m'estic
doncs
Déu-n'hi-do
quan es parla
del fracàs
escolar
estàndard
a nivell general
i que estés
movent en aquests
percentatges
és un triomf
realment
sí
i més
ara
tots patim
perquè amb això
de la crisi
i tal
i veient
les xifres
de l'atur
i veient
doncs
clar
nosaltres també
ens preocupem
hi ha col·lectius
més vulnerables
que patiran
més que d'altres
dins del que és
l'atur
ja és difícil
la inserció laboral
de la persona
amb discapacitat
sigui
de quin tipus
imagina't tu
en un moment
de crisi
econòmica
a nivell
mundial
és complicat
perquè
fa patir
que pugui haver
un
que anem
a la baixa
però bueno
nosaltres
seguirem
lluitant
i seguirem
intentant
i formen
joves
de manera
integral
perquè sembla
que només estem
parlant
de la vessant
professional
i laboral
però clar
vosaltres
els esteu
acompanyant
en totes les fases
de la seva vida
han tingut contactes
amb adolescents
aquests adolescents
se'ls ha de propiciar
una educació sexual
se'ls ha de donar
tota una sèrie
d'habilitats
socials
per anar a comprar
per anar al cinema
per comportar-se
davant d'una
com a qualsevol
altre noi
però diguem-ne
fent una incidència
major encara
i tant
sí sí
exactament
com ho estàs dient
aquest camí
no sé si és més difícil
aquest
o ensenyar
fusteria
o jardineria
aquest és més difícil
que ensenyar fusteria
sospitava que sí
que realment era més difícil
aquest és més difícil
és una escola mixta
a més a més
vull dir que les relacions
entre nois i noies
les relacions d'amistat
els enamoraments
tot aquest tipus de coses
han d'anar també
exactament igual
que qualsevol
col·lectiu
d'un institut
o d'un col·legi
vull dir que sí
que això és una prioritat
també
és que a veure com
els has d'ensenyar
a ser puntuals
i responsables
en una feina
si abans
no els has ensenyat
a saber-se comportar
en un transport públic
entrar en un supermercat
i comprar
i fer tot el que s'ha de fer
però tot això
també ho fan
jo t'anava a dir
que des d'aquest punt de vista
hi ha molts nois i noies
que tenen necessitats especials
perquè no ho fan
ni són puntuals
ni són educats
altres afortunadament
sí
però també
hi ha
a la programació
a més d'una unitat
del centre
hi ha el fet
de sortir a comprar
de sortir a comprar
sí sí
d'entrar al Mercadona
i reconèixer
doncs on estan
els aliments
les neveres
perquè això està aquí
perquè això està allà
i el fet de posar-ho al carro
i de no
i el consum
també és responsable
vull dir
tot és que és
és molt ampli
és que els heu d'ensenyar
a viure
exacte
no només un ofici
a viure
exacte
hi ha tota la part
aquesta personal
i social
i afectiva
que és molt important
hi ha un punt
transcendent
i que sovint
les comunitats educatives
sobretot la part
de professors
i les juntes directives
de les escoles
es queixen
no generalitzem
que és la poca implicació
dels pares
en particular
a través de les ampes
que sembla
que es convoca
l'assemblea
reunions
vull dir que els pares
a nivell individual
amb els seus fills
segurament que sí
que hi posen de tot
però a nivell col·lectiu
com a AMPA
com a entitat
sembla que estem una miqueta
de cap a caiguda
vosaltres us trobeu també
com a les altres escoles
no hi ha una participació
molt activa
per part dels pares
o al contrari
o com sempre
no es pot generalitzar
mira
a veure si
nosaltres tenim unes mares
molt participatives
unes mares
unes
no totes
ja no dic pares
sí
mira que
és així
és així
tenim unes mares
a veure
no ho puc dir així
i menys a la ràdio
perquè jo tinc una
tenim al centre
unes mares
que estan molt implicades
la veritat
que són fantàstiques
però sí
que he de dir
la veritat
que voldríem
que moltes més
o molts més pares
s'impliquessin
però mira
pensa que
ja que mal de muchos
és consuelo de tontes
ja sabem
aquest ditxo
de l'abuela
però clar
nosaltres tenim
alumnes
de moltes poblacions
molts pares
que acaben de treballar tard
que viuen a pobles
perquè no diem
un col·legi de Tarragona
més o menys
tots viuen
al redor del barri
que correspon
per la zona educativa
però clar
nosaltres tenim alumnes
de diverses poblacions
no només de Tarragona
sinó també
de Baix Camp
de Conca
del Baix Penedès
clar
com molts pares d'aquests
els hi és impossible
una participació
tan activa
perquè ja per començar
doncs haurien de desplaçar
altres que tenim
en molts barris
més lluny
del que és el centre
de la ciutat
i això ja és
una dificultat
que hi afegiríem
a la poca participació
a nivell general
que deies tu
dels pares
i les mares
però implicació
sí que hi ha
si no tant
la participació
la implicació
i l'interès
a veure
intentem
que com a mínim
una o dues vegades
vinguin al centre
cosa que és
una fita
que ja hem aconseguit
però que jo sé
que en moltes escoles
no ho aconsegueixen
hi ha moltes escoles
que no coneixen
els pares
en tot el curs
exacte
i són escoles
que els pares
igual viuen
a dos carrers
de l'escola
per tant
repeteixo
no és que això
ens consoli
però jo sempre
és que soc
molt animadora
els professors
queixen molt
d'això
els professionals
que els pares
no participen
que no venen
però sempre hem de mirar
el got mig ple
no podem mirar
el got mig buit
és una mica
també el que em toca
a mi fer
com a director
animar tothom
i veure la part bona
i positiva
i jo penso que sí
que anem fent passets
anem fent passets
i ara que dius passets
sis marrecs
que teniu per allà
de tres anyets
amunt i avall
què tal?
són l'alegria
de la casa
i als més grans
els crida l'atenció
que hi hagi canelleta
tan petita?
sí
jo crec que sí
que estan una mica allò
no és que
no coincideixen gaire
pel temps
perquè la veritat
el recorregut horari
és diferent
però sí que
fa gràcia
perquè clar
són tan petitons
amb paquete
i algun encara
va amb el xumet
i amb bolquer
i clar
sí que fan molta gràcia
la veritat
és que
són una alegria
els petits
entre 3 i 21 anys
una comunitat
ben heterogènia
i que treballa
el que deia ara
la Mar
per aprendre
a viure
i tirar endavant
malgrat
les seves necessitats
especials
com es diu
eufemísticament
parlant
escolta una cosa
Mar
que torneu
a l'aventura
de la vida
i tant
estem més contents
perquè les escoles
de sempre
s'han afegit de noves
i hi ha algunes
que comencen a ser veteranes
com el col·legi de Sant Rafael
a tots no tornem
no ens hem mogut
ja a l'aventura de la vida
torneu quan torni
l'aventura de la vida
m'he expressat malament
vosaltres vau entrar un dia
i us heu quedat
cosa que ens fa molt feliços
per tant
ja hi estem
esperem amb una bona representació
d'alumnes
com la resta d'escoles
de la ciutat
per cert
que ja podem avançar
que enguany
l'aventura de la vida
presenta canvis
creiem que
en positiu
molt més adaptats
al que és
l'entorn més immediat
i com que hi ha
una gran demanda
de les escoles
de la ciutat
en lloc de començar
després de les festes
nadalenques
n'haurem de començar
abans
perquè no tenim prou dies
de programa
fins al final de curs
vull dir que
és una bona cosa
ja mirarem el calendari
a veure quan us toca
venir a la ràdio
Marc Indra
enhorabona a tu
i a tots els mestres
i professors del centre
gràcies
a tots els professionals
a vosaltres
adeu-siau
adeu