D'aquí sis minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Canviem de tema, canviem de registre,
deixem enrere les qüestions relacionades
amb la política municipal i abordem ara una de les notícies.
De fet, la primera notícia, la més destacada
avui dels informatius de Tarragona Ràdio,
ja us ho avançàvem ahir al migdia,
ha quedat desconvocada la vaga
que hi havia prevista a l'Hospital Joan XXIII,
una vaga prevista pels dies 2 i 3 de juny.
La junta de personal de l'hospital i la direcció del centre
arribaven ahir al matí a un acord
en una reunió de mediació que van mantenir el Departament de Treball.
Ahir i avui ja us hem anat explicant de forma general
l'acord, aquest principi d'acord,
el que han arribat els treballadors i la direcció de l'hospital,
però ara volem entrar una miqueta en el detall
i conèixer les raons que han portat afortunadament
a la desconvocatòria de la vaga.
I per això ens acompanyen avui dos representants
de la junta de personal de l'Hospital Joan XXIII,
que són a més representants del sindicat CATAC.
La Marina Roig, Marina, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Gaspar González, Gaspar, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, han estat unes negociacions complicades,
difícils o han estat relativament ràpides,
tenint en compte que vosaltres vau anunciar
la convocatòria de vaga fa pocs dies
i ahir ja anunciàveu la desconvocatòria de vaga
per l'acord amb el cap i ho ha arribat.
No han sigut unes negociacions fàcils,
han sigut més bé llargues.
N'altres també portàvem molt de temps reivindicant tot això.
La convocatòria de vaga havia sigut una de les últimes accions
dins de les nostres reivindicacions.
Llavors pensem que sí, que ha sigut difícil.
Ja vam tenir les primeres reunions el divendres,
al matí,
i vam quedar més o menys en un preacord
que se'ns feia arribar durant el cap de setmana
i en què hem estat treballant tota la junta de personal
tot el cap de setmana
per intentar tenir tot lligat ja per l'acta de conciliació
que vam fer ahir i que vam arribar a aquest acord
que us hem comunicat.
Quina senten les principals reivindicacions
o el que demanàveu principalment, Gaspar,
i d'aquí, quin és l'acord final
o aquest acord que permet desconvocar la vaga
perquè us sentiu mínimament ja satisfets?
Bueno, principalment podríem dir que eren dos bloques
els que estan motivant aquest malestar
i el que havien justificat aquesta convocatòria de la huelga.
Un primer bloque que, en definitiva,
era una qüestió purament de plantilla
i, com bé comentava mi companya Marina,
això no ha sigut una qüestió
que hagi iniciat amb la convocatòria de la huelga,
sinó que és una qüestió que viene de anys atrás.
De fet, ja en el 2006
se iniciaron mobilitzacions també a nivell de tota la junta de personal
per, de alguna manera,
exigir que se adecuase
la plantilla d'aquest hospital
a les cargas reales.
Puesto que el punt de partida
que tenia aquest hospital
era un punt de partida
muy por debajo
de lo que otros hospitales
dentro del ámbito del Ix
que podrien tenir un grado de complejidad
i un grado de actividad similar,
com podria ser el hospital Tureta de Girona
o el Arnava de Villanova de Lleida,
estaban en una situació de plantilla
mucho mejor dotada que este hospital.
Este era uno de los motivos fundamentales
por los cuales nosotros convocamos la huelga.
Y otro de los motivos, bueno,
tenia mucho que ver con el tema del compromiso
en cuanto al tema de inversiones,
inversiones tanto estructurales
como en lo referente a equipamientos.
Bueno, partimos de que es un hospital
que tiene 40 años de edad.
Se han ido haciendo modificaciones
a lo largo del tiempo.
Algunas nosotros las hemos catalogado
como verdaderos parches.
Otras realmente, digamos,
han sido modificaciones de mayor calado.
Pero si bien es cierto
que se ha reconocido políticamente
esa necesidad de crear unas urgencias nuevas,
de una cafetería nueva,
de una cocina nueva,
además de todas las estructuras,
en cuanto a lo que se refiere, digamos,
a cuestiones de mantenimiento.
Una de las cuestiones que también
ha salido sobre la mesa es que, por ejemplo,
hay tres plantas de hospitalización
que actualmente no están climatizadas.
Esto no es una cuestión que repercuta
única y exclusivamente
a los trabajadores del hospital,
sino que evidentemente también al usuario.
En definitiva,
se había conjugado de alguna manera
una cuestión con la otra
y realmente esto estaba generando
un malestar importante
en cuanto al tema de los trabajadores.
Y son los dos bloques
en los que realmente
ha habido un cierto compromiso de solución.
Aleshores,
parlem dels compromisos
en aquests dos blocs.
En tema de personal,
en tema de plantilla,
quin, d'alguna manera,
és el principi d'acord
amb el que heu arribat?
Bueno,
en tema de plantilla,
nosaltres havíem fet
un comunicat de premsa
que havíem acordat
demanar 150 places estructurals
i un estudi de l'adequació
de la plantilla
que és el que comentava
el meu company Gaspar
fa un moment.
Llavors,
el que s'ha negociat
fins a aquest moment
són realment 122 places,
que aquestes 122 places
són a tancar
el que és pràcticament aquest any,
entre aquest any
i el primer semestre de l'any que ve.
I llavors adequar
el primer semestre de l'any que ve
la plantilla,
incrementar la plantilla
en 57 places en el fons
com a mínim.
Això vol dir adequar
la plantilla realment
a les necessitats
que avui per avui té l'hospital
d'una forma bastant mínima
però d'una forma
que entenem
que és començar
a aproximar realment
les postures.
Perquè les necessitats
de plantilla
afecten a alguna secció
en concret
o afecten en general
a tot el personal
del centre?
Afecten a tot
el personal del centre.
A més,
el que nosaltres diem
és que s'han desvestit
uns sants
per vestir-nos nosaltres.
Realment les plantilles
en no créixer
el que es fa
si obres noves línies
d'actuació
i amplies l'hospital
i no amplies les plantilles
és que s'estira del personal
per dir-ho d'alguna manera.
D'acord?
I llavors això també
porta al malestar.
Llavors hi ha problemes
en les substitucions
i hi ha problemes
en moltes altres coses.
Estabilitzar la plantilla
també garanteix
una continuïtat assistencial
de qualitat.
Sobre aquest punt,
Gaspar,
podríem dir
que heu arribat
amb un principi
suficient per a vosaltres
per poder millorar
la qualitat
en el futur
de l'hospital
amb aquests augments
que comentava ara
la Marina.
Sí,
des de luego.
Esto implica
una estabilización
importante
en lo que se refiere
de una manera
más o menos
proporcional
a todas las categorías
profesionales.
Supone, digamos,
una estabilización
importante
en lo que se refiere
a personal facultativo,
en cuanto a lo que se refiere
a enfermeras,
auxilios de enfermería,
personal de administración,
celadores,
técnicos.
De alguna manera,
estas primeras
122 plazas
permitirán
un respiro importante
para el hospital
y luego hay una segunda parte
y es que se ha comprometido
la elaboración
de un estudio
en el que
haya una verdadera
medición
de esas cargas
de trabajo
que finalice
en una adecuación
de las plantillas
a las necesidades reales.
Això pel que fa
al tema plantilla,
el bloc aquest
que comentava
Gaspar
al principi
de l'entrevista.
Pel que fa
al tema
d'inversions,
és a dir,
tot això
que també
de tant en tant
ens han anat
anunciant
per part dels responsables
del Departament
de Salut
i de l'Institut Català
de Salut,
quins són els compromisos
als que ho ha arribat?
A veure,
els compromisos han sigut
que durant aquest any
ja es tancarà
amb tot el que serà
la nova construcció
del servei d'urgències,
la nova construcció
de la cafeteria,
la nova construcció
de la cuina,
ha d'estar tot licitat
i tot ha d'atinar endavant.
Això és molt important
perquè l'estructura
de l'hospital
com ve del Gaspar
té 40 anys
i realment
és molt deficient.
Llavors,
també s'han compromès
durant aquest any
d'avaluar un calendari
que teòricament
ha d'estar llest
a l'octubre
per detectar
quin és el material
mèdic,
d'utilització mèdica,
que no reuniria
tecnològicament
les millors condicions
per seguir
i fer la seva tasca
o que tecnològicament
al mercat
hi ha coses millors.
A partir d'aquí
amb aquest calendari
s'apactarà
la substitució
de tot aquest material
i cada any
hi ha el compromís
de fer aquest calendari
amb aquesta substitució
de material
per tenir un hospital
realment
amb les mateixes condicions
que tots els altres
tecnològicament parlant.
El que sí està clar
és que la tecnologia avança
i si tu no ets capaç
d'integrar-la a la medicina
el quedes desfassat
tecnològicament
i medicament.
En unes negociacions
mai s'aconsegueixen
el 100%
de les reivindicacions
però queda
algun serrell
alguna cosa important
del que preveieu
els sindicats
els representants
de la Junta de Personal
o realment amb això
podeu anar
a una assemblea
que em sembla
que hi ha convocada
per avui mateix
amb els treballadors
del centre
i dir que la situació
en un termini
curts
relativament curts
de temps
pot millorar l'hospital
o teniu la sensació
que encara queda
algun serrell
alguna cosa
important a negociar
en el futur?
Vamos a ver
por nuestra parte
la valoración
que hemos hecho
a nivel de Junta de Personal
es una valoración
de entrada positiva
teniendo en cuenta
que el hecho
de materializar
una huelga
en definitiva
por parte
de las organizaciones
sindicales
y más teniendo en cuenta
que estamos hablando
de un servicio esencial
para la comunidad
entendemos
que ha de ser
necesariamente
digamos
la última ratio
entonces
bueno
podemos
hay cuestiones
digamos
que quedan
supeditadas
a posteriores estudios
los problemas
más acuciantes
en lo que se refería
al tema de plantillas
sí que hay una respuesta
más o menos inmediata
no hay un listado exhaustivo
en cuanto a lo que se refiere
digamos
en tema de inversiones
más es un compromiso
de materializar
esas inversiones
pero
en el documento
no se ha trabajado
digamos
de manera exhaustiva
que es lo que sería necesario
de alguna manera
digamos sustituir
hay un
hay un problema
digamos
que no creo que sea
específico
del hospital 93
sino que es muy común
de la administración
y es que en cuanto
a equipamientos
material
bueno
hay una primera adquisición
pero no se plantea
al igual que como cualquier
otra empresa
que hay un proceso
de amortización
y que llega un momento
en que ese material
se convierte
y ese equipamiento
en un equipamiento obsoleto
y esto es uno de los problemas
que padece
no exclusivamente
este hospital
pero evidentemente
bueno
pues quizás ahora
en este momento
sí que se ha visto
digamos
como un problema
más serio
el tema de las obras
el compromiso
al que se ha llegado
es que
antes de julio
tendremos fechas
de inicio
y las fechas de inicio
serán durante el año 2008
claro
esto evidentemente
no
desgraciadamente
no vamos a poder tener
unas urgencias nuevas
en el año 2008
sería deseable
insisto
no solamente
para los trabajadores
sino también
para los usuarios
quizás había una cuestión
de que sí
había una serie
de compromisos
había aparentemente
una serie
de voluntades políticas
pero que no se terminaba
de materializar
y era
lo que de alguna manera
todos esperábamos
y confiemos
en que
realmente
digamos
el hecho
de que
se inician ya
pues sea
digamos
el principio
digamos
del fin
de estos problemas

de cualidad
de la máxima
cualidad
posible
¿como
s'ha conviscut
tot això
vosotros que
sois representantes
de la comunidad
de trabajadores
¿ha estat
complicat?
desde luego
que sí
desde luego
porque
bueno
era un poco
lo que comentábamos
en un principio
evidentemente
somos plenamente
conscientes
de que estamos
somos trabajadores
de una empresa
de servicios
y servicios esenciales
para la comunidad
como es el tema
de la sanidad
la realidad
es que
la complejidad
de este hospital
y de la sanidad
en general
se ha ido incrementando
y eso
bueno
se ha traducido
en un incremento
importante
de la carga
y de la atención
asistencial
para los propios
trabajadores
y los usuarios
no perdamos de vista
que nosotros
también somos usuarios
de la sanidad
a la vez
que trabajadores
lógicamente
queremos una sanidad
de primera calidad
para poder tener
esa sanidad
de primera calidad
necesariamente
tienen que haber
los recursos
que permiten
que esa sanidad
sea así
sí, es cierto
digamos
ha habido
un tensionamiento
importante
porque
bueno
es lógico
que todos
queramos
las mejores condiciones
posibles
tanto laborales
como de servicio
de todo el que
he explicado
imagino
y aparte
acabando
que el servei
d'urgencias
era el más necesidad
es el más necesidad
es el que
haría
estas obras
per tant
els treballadors
que están
en aquest servei
no sé si
han estat
en aquesta última època
o ara mateix
encara continuen
sent els més
perjudicats
o els que viuen
en una situació
més conflictiva
o més problemàtica
o és en general
tots
Marina
és en general
tot l'hospital
realment
el que sí està clar
és que les deficiències
estructurals
d'un lloc
repercuteixen
evidentment
primer en l'usuari
i en l'organització
dels treballadors
però molt bé
que vulguis
organitzar una cosa
que només té
l'espai que té
i que hi era
deficital
que es va obrir
evidentment
tot això també
sobrecarrega
i sobretenciona
la relació
entre l'usuari
i el treballador
perquè el treballador
no pot fer més
si l'usuari
tampoc ho entén
i nosaltres ho hem de respectar
però realment
la tensió
no era únicament
d'un únic servei
realment
les mancances
estructurals
són de tot l'hospital
com ha dit
molt bé el Gaspar
és un hospital
que té 40 anys
que durant 40 anys
no s'havia fet
quasi absolutament res
són aquests
cinc últims anys
en què s'ha començat
a fer inversions
sobre alguna cosa
que té 40 anys
a partir d'aquí
evidentment
són un parche
darrere d'un altre
i ho hem qualificat així
es millora molt
quan es climatitza
es millora molt
però tot això
penseu que són obres
mentre l'hospital
està obert
sí que tindrem
unes urgències noves
i segurament
seran molt maques
i aniran molt bé
però també haurem
de patir unes obres
tant els usuaris
com els treballadors
vull dir
el fet d'anar
renovant un hospital
que té 40 anys
també sobrecarrega
tant el treballador
com l'usuari
perquè evidentment
durant el transcurs
d'aquest procés d'obres
és necessari
fer-les mentre està obert
no podrem tancar
el servei d'urgència
de l'hospital
Joan XXIII
per fer-lo nou
primer perquè no demanem
per la nostra responsabilitat
amb el territori
i sanitària
i segon
perquè realment
seria un problema
per tots
però realment
haurem de viure
un procés
en el que haurem
de tancar
o de parchejar
el que tenim
per anar acabant
en alguna cosa
molt millor
però també
l'haurem de patir
i viure
això també
és un pas
però és el començament
simplement
i que
hi ha un procés
L'hospital
com dèiem
fa 40 anys
potser no hi havia
fins ara
gaires motius
per celebrar
l'aniversari
ni entre els treballadors
ni entre la direcció
del centre
ni tampoc
entre els usuaris
però potser
aquest acord
i aquests compromisos
en tema de plantilles
que dèiem
i en tema d'inversions
és un bon motiu
entre cometes
per poder celebrar
aquest 40 aniversari
aquests 40 anys
de vida
de l'hospital
amb una renovació
important
insistim
tant de personal
com d'inversions
en infraestructura
i en equipaments
de cara al futur
en fi
és una bona notícia
que avui volíem comentar
amb Marina Roig
i Gaspar González
representants de la Junta de Personal
representants del sindicat Catac
que són dues de les persones
que han conduït
aquestes negociacions
que es van tancar
ahir dilluns
amb la direcció del centre
i amb la mediació
del Departament de Treball
de la Generalitat
Marina Roig
Gaspar González
moltes gràcies
felicitats per la feina feta
i per haver pogut arribar
a aquest acord
amb l'administració
gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies
bon dia