Francesc Joan, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Per què la idea de fer un llibre recopilant la història d'aquests 28 esportistes
que han participat en un moment o altre en els Jocs Olímpics de l'època moderna?
Doncs mira, primer que tot perquè crec que era el moment,
ara tot just abans de Pekín, de fer-ho, si s'havia de fer.
I vaja, com a homenatge també a tots aquests esportistes
que han sigut grans esportistes de la demarcació de Tarragona
i crec que tocava d'alguna manera fer-los un reconeixement amb ells
i perquè les noves generacions de gent els conegui, no?, també, d'altra banda.
Mai s'havia fet un treball, d'alguna manera, de recerca d'aquests esportistes, no?,
perquè, en fi, alguns, evidentment, són molt recents,
que segurament la majoria de gent coneix,
però d'altres és de fa moltes dècades la seva participació als Jocs.
Exacte, el que teníem eren referències, doncs, com molt bé deies tu,
dels esportistes més recents, tipus la Natàlia Rodríguez, la Berta Castells,
la Heretxa Quintanal, gent que ha anat als darrers Jocs d'Atenes
i que ara lluita també per anar als propers Jocs de Pequín,
però realment no teníem cap treball en aquest sentit.
És a dir, que aquí hi ha una tasca de recerca important també,
que d'alguna manera, doncs, tot neix,
la idea del llibre neix ara fa dos anys,
quan tot just va caure a la redacció del Diari de Tarragona
un llistat d'una convocatòria de la Selecció Espanyola de Natació Sincronitzada
i allà ens adonem que entre les inscrites hi ha l'Andrea Fuentes
i ens apareix la dada que és nascuda a Valls i que havia competit a Atenes.
Era una dada que no coneixíem i a partir d'aquí, doncs, lògicament,
se'ns dispara la pregunta, no?
Si apareix aquesta noia que realment no teníem coneixement.
Segurament hi ha més gent al darrere que potser se li ha perdut el rastre pel camí, no?
I, efectivament, tot neix a partir d'aquí.
Contactem amb el Comitè Olímpico Espanyol,
amb la sort que allà hi treballa el Gaeta Cornet, que és un dels olímpics,
i a través d'ell, doncs, podem fer un buidat de dades de tota la gent de Tarragona
i ens apareixen algunes sorpreses, efectivament.
Per tant, quan comença la recerca, no saps que són 28 els protagonistes finals del llibre?
No, no. Sabem que n'hi ha una vintena, aproximadament.
Ja et dic, teníem referències dels d'ara, d'alguns clàssics, no?
Doncs el Jardí Mariner, l'Aladi Valldobí, el mateix Gaeta Cornet,
gent de tota la vida, diguem-ho així, dels coneguts,
però realment no sabíem fins on podia arribar, no?
Són 28 esportistes de quantes especialitats?
Doncs, aproximadament d'una dotzena d'especialitats diferents.
Predomina alguna en concret?
Home, l'atletisme, perquè lògicament té moltes submodalitats dintre d'ella,
i després també el REM, és a dir, aquí el Club Nàutic en Posta,
és el club de la demarcació que més esportistes ha aconseguit situar en uns Jocs Olímpics,
amb quatre en total, i és la modalitat per excel·lència a les Terres de l'Ebre
que més vegades ha anat a uns Jocs.
Quin és l'esportista més antic dels que surten en el llibre,
que per tant dels que han participat en uns Jocs de l'època moderna?
Doncs el més antic és una de les troballes que ara et feia referència,
és el Ramon Balcells Rodon, nascut a Valls,
i que va participar als Jocs de Helsinki 52.
Ell també després va anar a Múnich 72, amb el Joan Llort, el tarragoní,
i amb el seu fill, el Ramon Balcells Comas,
i aquest senyor va néixer a Valls, va tenir molta relació amb la província de Tarragona,
perquè després, tot i que va marxar a Barcelona,
i lògicament a partir d'aquí se li va perdre la pista,
perquè ell va desenvolupar la seva trajectòria esportiva a Barcelona,
amb el Club Nàutic Barcelona, i després va tornar.
Era una època que lògicament no hi havia el boom d'informació que hi ha ara,
i per tant aquí se li va perdre una mica la pista.
Ja et dic, ell va muntar una empresa al Polígon Entre Vies,
laminadures i tubos Balcells, es deia,
dedicada al sector de la metal·lúrgia,
i després va tenir la seva pròpia valeria a Daltebra,
per tant és una persona molt vinculada aquí a Tarragona.
A més a més el seu fill va estudiar al Col·legi PACS,
o sigui que molta gent potser el recorda també.
Ramon Balcells el més antic, la més nova, la més recent, l'Andrea Fuentes,
que d'alguna manera és l'espurna que fa...
Sí, sí, sí, sí.
Que després treballis en el llibre.
Que desperta la curiositat i a partir d'aquí no és el llibre.
No podem parlar dels 28 protagonistes del llibre,
però si haguéssim de destacar,
o si tu haguessis de destacar alguns dels protagonistes,
per algun motiu que durant la recerca t'ha sorprès especialment,
per alguna anècdota,
per algun fet destacat en la seva especialitat esportiva,
quins en destacaries?
Home, doncs mira, per començar l'Adi Valldobí,
que ell fa tirar el plat, és de Reus,
i ell ha arribat a anar a cinc Jocs Olímpics.
Després del Manel Estiarte i d'un genet Luis Ángel de Cervera,
amb sis,
és un dels esportistes espanyols que, vaja,
que més palmeres té a la història de l'olimpisme.
Amb la peculiaritat...
Ell va encadenar cinc Jocs consecutius,
des de Múnich 72,
amb la peculiaritat que en Múnich 72 viu l'atemptat
del comando palestí sobre la delegació israeliana.
Va viure molt de prop, a més a més,
perquè el pavelló espanyol estava molt a prop de l'israelí,
i lògicament, quan va sentir els trets d'escopeta de matinada,
ràpidament va pensar que alguna cosa greu estava passant,
perquè per les hores que eren,
ni hi havia competició al voltant,
ni es tractava de cap acte festiu,
d'arrencada dels jocs.
Per tant, la seva experiència...
Ell detalla molt bé, en el començament del capítol,
com es van desencadenar tots aquests fets.
Jo, en el llibre, he intentat sempre reproduir
les vivències d'ells,
des de com van viure fets tan emotius
com la desfilada a l'estadi,
l'encesa de la flama,
la competició,
però també les seves pròpies anècdotes.
A partir d'aquí, ell és una de les vivències més fortes que té.
I després, bé,
tothom té alguna cosa d'interessant,
però no ho sé,
el Jordi Villacampa, per exemple,
també té una història maca d'explicar.
Primer de tot s'emporta un cop molt fort.
Jordi Villacampa, parlem del president del joventut de Badalona.
Ara t'anava a preguntar què no és de Badalona,
no és nascut a Badalona.
No, és nascut...
Família originària d'allà,
però realment nascut a Falset
i, per tant, és també una de les curiositats del llibre.
Nascut realment aquí.
Ell, d'entrada,
era un cas molt semblant,
com podria ser ara el Ricky Rubio,
del joventut,
un jugador amb molta projecció.
Amb el Ricky se l'emporten ara als Jocs.
Amb ell,
tothom comptava que se l'emportarien a Los Angeles,
perquè, a més a més,
havia participat al Preolímpic,
que havia classificat la selecció espanyola,
però l'Antonio Díaz Miguel decideix a última hora
no emportar-se'l amb la patacada,
que això significa per ell.
S'emporta un altre jugador,
com era el José Manuel Beirán,
que potser els grans aficionats del bàsquet el recorden.
I un jugador que després no acaba participant als Jocs,
i acaben guanyant la medalla de plata.
I el Jordi sempre li diu al Beirán
quan se'l troba que aquella medalla és mig seva.
Després ell va tenir, lògicament, més alegries,
començar a anar als Jocs de Seúl i a Barcelona,
i a Barcelona tenir l'experiència d'enfrontar-se al Dream Team.
Amb una altra anècdota,
que abans de començar el partit,
parlant amb el Rafa Jofresa,
el de menys era què passaria en aquell partit,
perquè tothom tenia clar que guanyaria la selecció dels Estats Units,
d'alguna manera pacten que es repartiran els marcatges
del Magic Johnson i del Michael Jordan,
i que al cap d'una estoneta se'ls intercanviaran,
més que res per tenir una foto amb cadascun d'ells.
Són algunes anècdotes que s'explica en el llibre.
Parlant d'anècdotes dels protagonistes,
són, com dèiem, 28.
De fet, el llibre està plantejat personatge a personatge
de l'actualitat cap enrere, no?
Sí, d'alguna manera perquè comencem
pels que estan en actiu encara,
he preferit fer-ho d'aquesta manera,
i anem en l'ordre invers, no?
Tot i que al quadre també,
al llibre també es reprodueix un quadre explicatiu
que en aquest cas sí que porta l'ordre cronològic, no?
On realment s'aprecia que realment hi ha gent
que a més a més ha repetit en molts Jocs,
realment són des de Tòquio fins als nostres dies,
on sempre hi ha hagut algun representant de casa nostra
als Jocs Olímpics, per tant, en 13 edicions diferents,
i en total sumen 43 participacions,
és a dir, que hi ha gent que ha repetit des de 5 cops,
hi ha gent que n'ha repetit 3,
com el cas del Pepo T. Ballester, per exemple,
que és un regatista del Canà,
que a més és l'únic medallista d'or
que tenim a la demarcació,
a banda del Xavier Ocalagan,
que en el seu cas va aconseguir medalla de bronze,
en en vol,
i bé, a partir d'aquí, doncs,
es van desenvolupant tots, cada cas per cas.
28 esportistes, 43 participacions d'esportistes terraunins,
del camp de terrauni de les Terres de l'Ebre.
Suposo que això és difícil de comparar,
però creus o tens la sensació que això demostra
que el conjunt de les comarques terraunines
ha estat a un nivell prou acceptable
per la població,
en fi, per les dimensions del territori,
del nostre territori,
en el marc d'uns Jocs Olímpics,
a l'època moderna?
Teniu elements, o has tingut elements,
per poder-ho comparar, en fi, amb altres territoris?
Suposo que és una qüestió difícil,
però podem sentir-nos mínimament satisfets?
Sí, a veure,
tenint en compte que classificar-se
per uns Jocs Olímpics
és una fita realment molt complicada,
és a dir, que a part d'aconseguir mínimes,
també hi ha una criba per part de cada federació,
per tant, no hi pot anar tothom
que acabi aconseguint la mínima.
En el cas de l'atletisme, per exemple,
hi poden anar tres esportistes
per país i prova, no?
I moltes vegades ni s'aconsegueix això.
Però sí que hi ha alguna dada
i, home, no és que estiguem molt, molt, molt bé
comparats amb altres demarcacions,
perquè, bueno, més o menys surt
a tres esportistes
per cada edició dels Jocs, no?
Aquest any, potser,
en aquests Jocs de Pequín,
potser se superarà aquesta fita,
perquè de moment tenim tres atletes classificades,
que són la pròpia Andrea Fuentes,
en natació sincronitzada,
la Sònia Franquet,
que és una tiradora d'escor,
de pistola,
i la Laia Forcadell,
que és una atleta de 400 tanques de Tortosa.
I, a més a més,
ara mateix hi ha gent que té el repte,
en aquests moments,
d'aconseguir la marca mínima,
com són també tres atletes més,
la Heratxa Quintanal, en pes,
la Berta Castells, en martell,
i la Natàlia Rodríguez,
en els 1.500,
que és un repte difícil després de la seva maternitat,
però vaja, que té ganes d'intentar-ho.
Ara que citaves tantes noies,
tantes dones,
més dones que homes,
en la participació esportiva o no?
Històricament, més homes.
Històricament, són 21 homes i 7 dones,
però sí que és veritat
que en els darrers anys
està pujant el número de dones,
la prova és en aquesta propera edició,
que n'hi ha tres i en poden caure tres més,
per tant, d'alguna manera,
en els darrers temps,
s'està invertint aquesta proporció.
Francesc, jo, gràcies,
i fins la propera, que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Bon dia.