El matí de Tarragona Ràdio.
Un minut a tres quarts d'una del migdia al matí de Tarragona Ràdio.
Fem referència a una activitat que ja és veterana,
una convocatòria a la ciutat de Tarragona.
Clar, veterana perquè porta més d'una dècada.
Estem parlant de la onzena edició
de la trobada de dones emprenedures de Tarragona
que enguany comptarà, entre altres,
amb la participació de la consellera de Treball, Marc Serna.
Ens acompanya la presidenta de l'associació, Laura Roger.
Molt bon dia.
Bon dia.
Elisenda Pujol, cap de protocol. Bon dia, Elisenda.
Bon dia.
Benvinguda. Ja teniu a punt una altra trobada
que, com intenteu fer cada any,
aneu canviant una miqueta, modificant el que és la convocatòria,
però l'esperit és el mateix.
Sí, sí, anem.
Canviem una mica els horaris,
perquè antes ho fèiem al dematí, durava fins a la tarda,
però amb l'experiència vas veient que va més bé la tarda,
que les dones ja pleguen de les botigues o de les empreses
i llavors té més èxit a la tarda.
Hem anat evolucionant amb l'experiència.
L'altre dia em vaig recordar de tu per una cosa,
a banda d'altres, evidentment,
i dels cromos, que ja en parlarem,
però em vaig recordar perquè vam fer doctora honoris causa,
Rosa Maria Calaf, a la Universitat Rovira i Virgil,
la primera dona que fan doctora honoris causa
a les universitats catalanes,
i vaig pensar que justament va ser l'any passat
la convidada de la trobada, no?
Allí va ser on se van conèixer el rector,
perquè el rector va venir,
la vicerectora també va venir a la trobada,
i allí els vaig presentar jo,
i allí va sorgir la idea,
mentre es preníem una copa...
Doncs mira, no va ser un parlar per parlar.
Sí, sí, sí, es va materialitzar.
I vaig estar el dia que la van fer honoris causa,
i quan me va veure la Rosa Maria de seguida
em va vindre a abraçar,
i molt contenta estava.
Perdó, de la mateixa manera que aquest any
la consellera també va sortir la invitació
d'un acte que va vindre protocolari
que no tenia absolutament res a veure,
però es van conèixer amb la Laura,
i la Laura la va invitar a la nostra trobada.
És que, a més, va ser molt curiós,
perquè la consellera, la Mercerna,
que és una dona molt sensible
amb el tema d'emprenedores,
ella és la que ha muntat el tema
d'àgora directiva,
el curs de jo directiva,
fa ara un programa de mentoring,
de dones amb experiència,
que són mentores i les mentoritzades,
i és molt sensible, no?,
amb aquest tema.
I llavors, un dia que vam estar dinant juntes,
em va dir, diu,
l'única càmera de Catalunya
que no conec per dins,
que no hi he estat,
és la de Tarragona.
I dic, doncs, això té molt fàcil solució.
Dic, vindràs a la onzena trobada.
I va dir molt...
I des de Nadal,
que tenim confirmada la seva assistència.
És curiós, aquest cap de setmana
podíem llegir a la premsa
un estudi que...
Parlo de memòria,
si m'equivoco, que em perdonin.
Un estudi en el qual, doncs,
en dibuixaven una miqueta
quin és el panorama
en quant a dones directives
en l'empresa privada, parlem.
L'empresa pública i l'àmbit de la política
és un altre món.
L'empresa privada.
Ronda el 21%
de dones
en directives
a les empreses catalanes.
I té l'índex
més alt de l'Estat.
Estem parlant del 21%.
El més baix,
si no recordo malament,
era Extremadura,
en el que hi havia un 13 o un 14,
si arribava.
La mitjana espanyola
és d'un 20%
de dones directives
a l'empresa espanyola.
Entre aquest percentatge
i aquella primera trobada
de dones emprenedores,
que encara recordo
que parlàvem dels microcrèdits
que es demanaven als bancs
i tot això...
Ara ja està superat.
Home, en aquest període
s'ha avançat.
Mirem-ho des de la part més positiva,
no, Laura?
Segurament.
I Elisenda,
que també és una dona
que està en el món empresarial
des de fa molts anys, també.
Sí, s'ha avançat,
però encara es va molt a poc a poc.
inclús una anècdota
que em va passar a mi l'altre dia
em va fer molta gràcia
perquè vaig anar a Madrid
i tornant amb l'Ave,
el meu vagó,
que en aquell moment
se suposa que l'horari
de tornada cap a Tarragona
doncs érem tots persones
del món laboral,
era l'única dona
i em va cridar l'atenció
perquè els veies tots
amb el seu malatí
i la seva corbata
i tots ben posats,
que ja t'ho dic,
tornaven tots cap a casa
i a la persona
que venia amb mi al tren
jo li vaig comentar
i dic,
te'n dones compte
que soc l'única dona del vagó
en la qual em vaig pensar
que aquest món empresarial
continua estiguent dominat.
Gràcies a Déu,
cada vegada anem a més.
Però no deixa un 20%,
Jolanda,
és un percentatge
que no és gens representatiu
quan hi ha dones magnífiques.
Però també hi ha dones
que no volen entrar en aquest món,
que els interessa
un altre tipus
de perfil professional
i no tant
està en aquest món
de l'empresa.
També és cert,
vull dir que
i és com a altres dones
que també es planteja
davant d'aquesta imatge
de les dones empresàries
que van entrant,
també és una imatge
que cal tenir en compte
els homes
que cada cop veus més
anant a la compra
un divendres a la tarda
o anar a buscar els nens.
També es baixa el percentatge
però també comencen a veure's més.
Ha d'anar en paral·lel probablement
perquè es pugui assolir l'objectiu.
La Jolanda,
jo em penso que es referia
quan se va fundar
l'associació de empresàries.
Hi havia un tutelatge dels marits
per demanar crèdits
per tot això que era lamentable.
Totalment, totalment.
Sí, sí, això és veritat.
A veure,
jo me'n recordo
que no hi havia
ni una sola dona
en cap de les quatre càmeres
de la província de Tarragona.
Te'n recordes?
Ara n'hi ha,
a les quatre,
o només a la de Tarragona?
A totes quatre, sí.
La Tarragona va ser la pionera
en això, no?
Molt bé, sí.
I després Tortós
en van entrar sis de cop
en l'última legislatura
i ha sigut també
gràcies a l'associació, no?
I, bueno, però...
Te'n recordes
quan parlàvem
de la firma del marit?
És que a mi això
em va arribar a l'ànima, eh?
Em va arribar a l'ànima
perquè jo recordava
quan la meva mare m'explicava
que per treure's
el carnet de conduir
havia de tenir el permís del marit,
que per sortir de viatge
fora d'Espanya
havia de tenir el permís del marit,
per tot havien de tenir
el permís del marit, no?
I que fa 10, 12 anys
una dona que volgués
muntar una empresa
hagués de buscar també
l'assignatura del marit,
estem parlant de 10, 12 anys,
és que no estem parlant
dels anys 40.
Muntar més enllà,
vull dir, estem parlant
d'una dècada
que una dècada
se suposa que encara
no té d'haver-hi
tanta diferència, no?
I encara existia.
I encara moltes vegades
poden haver-hi coses d'aquestes
que a vegades
les desconeixem, no?
I això sí que és
el que fa més por,
que el que no es veu,
vull dir, en principi
comencem a sortir
i la llum
sembla que hi hagi
molta transparència
i molta igualtat
i després te'n dones compte
que no és així, no?
Per això et dic
que a vegades
és el que fa més por.
Això ajuda molt també,
doncs abans tu comentaves
aquesta observació
que és fruit
de l'experiència personal
però que és molt il·lustrativa
del perfil
que hi havia a l'AVE,
la majoria d'homes.
Si vals a centres
de formació d'adults,
la majoria són dones.
Si vas a les escoles
oficials d'idiomes,
la majoria són dones,
vull dir que...
I a la universitat.
A la universitat
hi ha molt més dades.
La dona jove
és evident
perquè diguem
que ja els hi ve
una miqueta afortunadament
de sèrie,
però les dones
que ara estan
en aquesta edat emprenedora,
entre els 30-40 anys
continuen formant-se
d'una manera
molt important.
Nosaltres a l'associació
també el que hem trobat
és que ara
hi ha moltes emigrantes
que volen muntar
la seva petita botiga
o la seva petita empresa.
Venen gent de fora.
Ah, sí?
Heu detectat aquest perfil.
Venen a assessorar-se,
els hi donem
molt de suport,
els ajudem a fer
tot el que és
el projecte
i venen noies
amb titulació
sud-americanes
que volen
instal·lar-se aquí
o d'altres països.
De veritat,
venen moltes
de fora.
Però, bueno,
és la nostra funció
ajudar.
Però, sí,
hem evolucionat molt
però encara queda molt.
Allò com a les notes
de final de curs,
evoluciona favorablement.
Evoluciona, eh?
Evoluciona, exacte.
No ha arribat a...
No sé si favorablement
o no,
però evoluciona.
No, no, no.
A veure,
tampoc ens queixem
tant com és això.
Sí que encara
hi ha molta lluita.
Jo sempre,
o sempre diem
el mateix,
que si realment existeix
l'associació
d'altres empresaris
és perquè hi ha d'existir,
no?
Això és una cosa
que evidentment
suposo que amb generacions
anirà passant,
però ara encara és així.
Però gràcies a Déu
podem parlar ja
d'una altra manera.
Nosaltres hem aportat...
També hi ha associacions
d'homes empresaris
i no estan discriminats.
No, però mira,
però per exemple,
nosaltres jo crec que
un dels problemes
que tenim en general,
i jo m'incloc,
és que cadascú
té la seva feina,
en la qual tens el dia
preocupat,
i quan són les nostres
hores de reunió
tenim prou problemes
per trobar-nos,
en la qual o ens trobem
un dissabte o un diumenge
a la millor per poder
parlar i inclou-nos
a la família,
o entre setmana
et va molt malament,
perquè aleshores
quan tu acabes de treballar,
depenent l'hora que sigui,
tens l'altra tasca
que no la pots al·ludir
i que ens és impossible
reunir-nos,
aleshores jo crec que
les associacions
o patronals masculines
no tenen aquesta cosa,
no?
Al contraí.
Això de les reunions
i tot que...
Clar, clar, vull dir, són...
No és feminisme barat,
o és que és un fet real?
Ara,
t'anava a dir,
i no em queixo tampoc,
nosaltres ja el trobem al moment,
perquè és una cosa
que ens agrada,
ens hi hem bolcat
i estem prou involucrades
com perquè
és un projecte
que no el deixem,
al contrari,
que l'anem creixent dia a dia
amb tot el que anem fent,
però sí,
és cert que el temps
l'hem de treure
d'un altre lloc
i involucrem,
com et dic,
a la família,
perquè quan ens trobem
a lo millor,
com et dic a dues hores,
és allò de
portem els nens,
portem els nens...
Que juguin mentre parlem.
Ah, exacte.
Que juguin i que també aprenguin.
El que passa és que a nosaltres
no ens molesta res.
No.
No.
En principi,
jo diria que no.
No, no, no,
t'ho dic en sèrio.
Jo crec que no ens molesta res.
Si hem d'incloure-ho,
ho fem.
On poseu l'accent
en la trobada d'enguany?
El fet que vingui la consellera?
Sí, home,
jo crec que sí.
Però una miqueta
quin és el tema,
el leifmotiv d'enguany
a altres anys
d'on heu posat l'accent
en determinats perfils professionals,
en guany,
per on aniria?
Una mica explicar
el panorama laboral
de les dones
al nostre país.
Seria aquest l'objectiu?
Sí, sí, la situació
com està al nostre país
tot el tema de les dones
i doncs explicar
tot el que s'està fent
des de la Generalitat
s'estan fent...
Des d'aquí a la Marcerna
s'estan fent moltes coses
per nosaltres,
les emprenedores.
La veritat,
ella i la Sara Berbel
estan molt sensibilitzades
i ens estan ajudant molt.
I parlar, doncs,
de tots els projectes
que ella vol portar a terme
i donarem una plataforma
que pugui explicar-ho, no?
I més que res,
també des de vegades
la basada institucional, no?
Quina idea tenen?
Quin perfil?
Quins ajuts?
Perquè moltes vegades,
com deia la Laura,
hem de donar informació
perquè la gent està perduda.
Jo crec que realment
no saben exactament
per on han de tirar.
Ja sigui creada o no, eh?
Desperden oportunitats
per falta d'informació.
Correcte, correcte.
Aleshores, jo crec que,
evidentment,
amb el canvi polític també
que hi ha hagut
dintre del nostre panorama,
és important saber
quina idea hi ha,
diguem-ho així,
per portar a terme
en un futur.
Plantegeu una tarda
en la que hi hagi
doncs una miqueta
de també de...
Asistireu a l'exposició de...
Més que res perquè faig...
Estarà acabada d'inaugurar.
Val a dir que no se la perdi
i ja en parlarem al seu moment,
però és una exposició
d'art contemporani magnífica
que s'inaugura
a la Fundació La Caixa,
la conferència,
els actes...
En guai no feu dinars?
Fem sopar.
Feu sopar.
Fem el còctel,
però és un còctel molt...
Per allò dels horaris també.
Sí, era pels horaris.
I llavors fem un còctel
que ja serà sopar.
És com un sopar fred
dalt a la terrassa.
Ojalà no ens plogui,
em sembla que no plourà,
estarà núvol,
però no plourà.
ara a la càmera
i farem el sopar dalt.
Que és el moment,
així a peu dret,
tothom pot parlar amb tothom.
Tothom es pot apropar
a la consellera,
que si fas un sopar
amb cadires,
hi ha la presidència
i mai no tenen la gent
oportunitat
de poder parlar
amb els convidats.
Quan diem oportunitat,
la xerrada
de la consellera
tot plegat
és un acte obert a tothom.
I tant.
No és restrictiu
a les dones emprenedores
ni als homes.
Tothom pot anar.
I tant de bo
que hi anessin molts homes també.
No, i tenim
confirmacions masculines.
Però sempre ens ha passat.
És un tema
que evidentment
la sòcia ja ve de per si
perquè, com la dèiem,
se sent molt identificada
amb l'associació.
Però sí que és cert
que hi ha noms
i hi ha noms
que els interessa moltíssim.
Jo diria
que totes les trobades
hem tingut
bastanta representació masculina.
Mira, fa dos anys
o tres
que va venir
de convidada
la Carme Ruscalleda
i van fer
un tas de vins.
Ui, va ser factor.
Aquell any
van venir tants homes,
tants,
va ser una avalanxa.
Per dir, escolta, que vosaltres
ja teniu la vostra trobada, no?
Sí, però sí que passa
que en aquell moment
de la Ruscalleda
estàvem implicats molt
l'home masculí
a la cuina.
I això és un tema
que no s'havia fet mai,
que era una mica
trencar l'esquema
que estava muntat
de dir
com podem veure
els polítics,
me'n recordo,
els polítics de casa nostra.
vam passar un DVD
amb el que llavors
ens era president
de la Diputació,
l'Arejo,
amb el davantal
a la cuina
de l'hotel
Ciutat de Tarragona
i diversos polítics,
tots amb el seu davantal
i treginant
a la cuina.
I aquell vídeo
va ser espectacular.
Suposo que els temes
que es toquen
són tan...
estem tan cansats
que a vegades
això...
Aquesta frescura
que jo li...
És un respiro, no?
Exacte, aquesta frescura
que tu li puguis donar
una miqueta
i canviar
una miqueta l'aire...
Home, el món laboral
empresarial
té una base enlúdica
que no podem deixar
de banda,
sinó tot al contrari,
que la feina
no només sempre
ha de ser feixuga.
Per cert,
l'objectiu era
parlar d'aquesta trobada,
deixar claríssim
que tothom està convidat,
hi haurà intercanvi
de cromos, Laura,
aprofitareu la bienentesa,
ho dic perquè,
mira,
això és un no parar, eh?
Ara hi havia
un xarxu d'aigua
allà a l'entrada
de la càmera
coneguat.
Tu ets la ideòloga
d'això de la col·lecció
del jubilar,
sí o no?
Jo et dic que sí.
Tu ets la ideòloga,
tu ets la culpable,
tu ets la culpable.
Però ha estat divertit.
Home, i és encara,
perquè encara va tothom...
I encara no s'ha acabat,
perquè l'altre dia
a la reda de premsa
un periodista,
no sé quin preguntava
quina valoració fèiem,
jo vaig dir que això
ho faria el president
de la càmera
quan arribés
i que ho faria passat...
Encara no han acabat
tots els actes
lligats amb aquest tema,
perquè, clar,
falta la rifa
dels 50 originals,
falta la venda
que n'hi ha ja
un munt de venuts
i tots els cèntims
que recollim
seran pel càncer,
no?
Però la veritat
és que ha sigut,
hi ha unes anècdotes
però per no parar,
per fer un llibre.
I a més, Laura,
allò que sempre diem
perquè ens agrada
allò on deixar-nos
anar amb els tovis
que t'arroguen,
la gent es musta,
la gent no es mou,
la gent no té...
Depèn de per què, no?
Llavors hi dones un estímul
que crida l'atenció,
doncs ja veiem que...
Però bosti,
que no ha canviat una miqueta.
Jo crec que sí,
però vaja.
Jo parlo en general,
jo crec que la ciutadania
de Tarragona,
i t'ho dic perquè vosaltres
potser encara que sou filles d'aquí,
però jo que soc filla de fora
i fa molts anys
que som aquí,
però sempre recordo
que la meva mare
és una de les persones
que a més diu
que Tarragona,
evidentment,
va fer un canvi
parlant de la ciutadania
en general,
del que la gent
es volca a la ciutat,
a la qual jo crec
que avui en dia
és un tema
que el tenim
prou arregat.
Qualsevol acte...
De totes maneres,
aquest moviment
que hem vist
amb els cromos,
només calia passar
per la plaça
d'on està
l'hotel Imperial Tarraco,
l'entrada
l'havia augustat.
Ui, horrorós.
A les 10 del matí
estava allò col·lapsat.
Sí, sí,
a mi em va passar.
I què?
No,
és que venen a buscar un cromo.
Com que venen a buscar un cromo?
Sí, sí,
és un fenomen.
I el dia
que va venir
la Pilarín Vallès,
que la cua,
ella venia
a les 7 de la tarda
o les 6,
doncs a les 12 del matí
ja hi havia cua
assentats a les escales
de la càmera,
la gent.
Jo comparo
aquest fenomen social
al que va passar
quan Tarragona
va pujar
a primera divisió.
Hi va haver
aquesta il·lusió,
hi va haver
aquesta il·lusió
de la gent,
aquesta...
la il·lusió,
no?
És crear il·lusió.
Escolteu,
una cosa,
no tenim més temps.
De totes maneres,
com ve d'elles.
A més ara em preguntaries
pels prèmits,
que aquí donava molts prèmits.
Sí,
però és que fixa't,
ens posem a parlar
doncs els prèmits.
Et dona temps
en 10 segons,
no crec.
10 segons,
Laura,
que és molt mica tant.
El prèmit d'honor
el donem
a la directora general
de la Caixa,
l'Empard Martínez,
el prèmit de l'empresària
de l'any
el donem
a la Mercedes de Pablo
de PortAventura,
el prèmit de l'emprenedora
de la jove emprenedora
monanoia de la Sènia,
doctor Tosa,
Gràcies, Elisenda,
que vagi molt bé la trobada.
Gràcies.
A tu, gràcies.