logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 del matí i 3 minuts i mig.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vostès en directe.
Sintonia de la ràdio de la ciutat el dia de les eleccions,
una jornada electoral i una jornada informativa i de ràdio
que estem compartint i ho fem amb molt de gust amb tots vostès
des de les 9 en punt amb tot un equip d'aquesta casa
de la ràdio de la ciutat que transita pels carrers
portant-los la informació de tot el que està passant a les meses
amb diferents connexions que també estem efectuant
des dels estudis de l'Avinguda Roma amb subdelegació del govern
que ja ens apuntava el seu subdelegat a primera hora del matí
que en principi s'havien constituït els col·legis electorals
i les meses sense cap incidència.
Hem conversat amb diferents representants
dels principals partits polítics
per conèixer com s'estan desenvolupant
aquestes primeres hores de la jornada
i com preveuen que serà el vespre.
Hem conegut aspectes relacionats
amb les noves tecnologies,
el vot electrònic i aquesta iniciativa
realment reivindicada i esperada
que ara els invidents del nostre país
que puguin votar de manera, ara sí, al 100% secreta.
Han estat moltes les converses que hem mantingut,
diferents connexions amb la unitat mòbil
i moltes més les que mantindrem des d'ara i fins al final,
fins a dos quarts de dues.
Un final que més aviat serà un punt i seguit
perquè a partir de les 4 de la tarda
ja saben que aquesta casa, Tarragona Ràdio,
els oferirà la prèvia del partit Nàstic Elge
a partir de les 5 de la tarda, la retransmissió del partit
i a tres quarts de vuit del vespre
el programa dels resultats electorals en clau local.
En total, sumarem unes 15 hores de ràdio en directe
en les que treballem tot un equip.
La totalitat pràcticament de la gent
que està en aquesta casa, que és la seva,
la ràdio de la ciutat.
Volem conèixer més aspectes que tenen a veure
amb processos electorals com el que estem vivint avui.
La nostra societat, el nostre perfil de societat
ha canviat moltíssim.
Abans Jordi Sorinyà, que ens parlava
a través també de la veu de Manel Sant Romà,
de com la tecnologia ha modificat
i modificarà, de fet, el que són processos electorals.
La nova realitat social del nostre país
també, tard o d'hora, haurà de modificar
o, com a mínim, replantejar-se
com s'han de tirar endavant aquests processos electorals
comptant amb un col·lectiu cada cop més ampli,
el col·lectiu de nous ciutadans, nous veïns, immigrants,
diguem-ho com vulguem.
És una realitat aquesta aquí.
Per això volem conèixer el punt de vista
i com es treballa des de determinats col·lectius
de nouvinguts des d'aquest punt de vista.
No és un nouvingut, ni de bon tros,
perquè porta molt de temps visquent aquí a Catalunya.
Es tracta de Gilal Tarkou.
És el president de l'Associació de Ciutadans
per a la Convivència i Desenvolupament.
Senyor Tarkou, molt bon dia.
Benvingut.
I ens acompanya Mulai Drits.
Mulai, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per estar aquí.
El sembla que primer presentem la seva associació una miqueta
perquè els oients sàpiguen amb quin col·lectiu estem parlant.
Gràcies i bon dia
i gràcies per convidar-me.
A veure, la nostra associació ACD,
Associació Ciutadans per a la Convivència i Desenvolupament,
és una associació jove
que es va fundar al març del 2007,
va fer bastant tasca,
jo crec important des del nostre punt de vista.
Una associació com ha restat l'associació,
treballar per a la convivència,
treballar per a la gualet de drets i deures,
treballar per fomentar tot el que sigui la convivència
i treballar per al desenvolupament personal de les persones
i una associació que de cap manera
s'entén com que simplement està dirigida
a un determinat col·lectiu,
sinó que és una associació oberta a tothom
perquè és el nostre objectiu
i com el seu nom indica,
Ciutadans, de cap manera,
volem fer referència a aquest determinat.
Sí que és cert que som,
diguem, la que portem,
la que vam portar aquesta iniciativa d'origen marroquí,
sí, però no significa
que aquesta associació estanca el col·lectiu marroquí
sinó està oberta a tothom.
Hem dit abans,
com tota l'associació,
sinó a nivell de lucre,
ha intentat de treballar i col·laborar
i fomentar el que és la convivència
i treballar per la cohesió social
i per el sentit comú.
D'entrada,
ja el nom de l'associació està ben triat
perquè en cap moment apareix la paraula immigració,
en cap moment posa un origen
de les persones que han d'integrar-la,
per tant,
ja el nom convida a participar-hi.
Tot i així,
la majoria d'integrants de l'entitat
sou de la zona del Magré,
marroquins,
o també aplegueu altres persones
que vinguin d'altres punts del món?
A banda de gent que viu aquí de tota la vida,
gent més local,
com si diguéssim.
Soc d'origen marroquí,
però soc nacionalitat,
nacionalitat,
bueno,
jo dic preferència
de la societat catalana
o que no la vulguin,
però al mateix temps,
bueno,
societat ciutadà espanyola
o nacionalitat espanyola.
Altres persones
que són autèntic catalans
també estan dins de l'associació.
Hi ha marroquins,
la majoria d'ells,
però això ja que dic abans,
que és una societat,
diguem-ne,
és una associació oberta,
inclús estic convidant,
inclús a professors meus
que participen també
dins de l'associació
i segurament encara a futur
tindrem convidats
o socis de l'UXA
o integrants de l'associació de l'UXA,
sobretot,
i no hi ha una altra cosa,
diguem-ne,
un altre integrant tan important
com un gestor del coneixement
diguem-ne,
diguem-ne,
de la societat.
És una cosa que no s'orgulli
i a més a més
és una cosa que no es fa sentir
una mica més,
més acollit.
Imagina,
fa 19 anys
que encara digui aquesta paraula,
no?
Però, bueno,
això no és
anar-me amb un senyal,
diguem-ne,
d'agrair a la societat
en la que he visc
i la que he viscut
i la que realment
m'han donat aquesta oportunitat
fins i tot
arribar a sentir-me còmode
i,
diguem-ne,
d'entrar la mateixa.
És curiós que dius
després de 19 anys
encara utilitzo
aquesta paraula
acollit.
En altres circumstàncies
segurament algú
que anés a viure
a algun lloc
que després de 19 anys
ni li passaria pel camp,
no?
Poc o molt
sempre es porta
una mica interioritzat
o són els altres
que t'ho fan recordar.
No sé si en el cas
de Mulai Dris
quants anys
portes també
aquí a Catalunya?
Bueno,
jo arribi aquí
bueno,
fa tres anys
que visc aquí.
Més recentment
que no pas
que no pas
Gilal.
El tema
del dret a vot
dels drets
és un dels temes
que dins de l'associació
ho poseu damunt la taula.
Esteu per tot
el que convingui
que tingui a veure
amb la convivència
amb el dia a dia
però a mig o a llarg termini
un dels punts
que treballeu
justament
és poder assolir
en un moment determinat
tenir els mateixos drets
que tenen
les persones
nacionalitzades
espanyoles
que han nascut aquí
etcètera.
És curiós
que realment
vivim
en una societat
democràtica
o un país democràtic
que ha aguitat
per la democràcia
que sempre ha amat
la democràcia
que arribi
a fomentar
la democràcia
inclús
a nivell exterior
però clar
s'oblida
que hi ha una part
important
de persones
diríem
que ara
se representa
l'immigració
el 10%
de la societat
direm
el 5%
segurament
tenen el dret
a votar
el que no pot ser
acceptable
de cap manera
que un 2 milions
de persones
podrien estar
privats
del seu dret
que és lamentable
però bueno
comencem per aquí
però a més a més
com ho he dit abans
i agradeixo
la seva
observació
sé que realment
ens preocupa molt
no ens preocupa
i a més a més
ens molesta
i mira
que dic ens
per molt nacional
el que tinc
em molesta
que
diguem
que la gent
o diguem
els propis polítics
els propis
presentants nostres
que pensen
que amen
la democràcia
per al mateix temps
atacen
unes persones
realment
no tenim cap
diguem
no sé
de quin fin
a quin punt
el dan
el que hem fet
perquè ho puguin atacar
i simplement
per fet
que no tenien vot
perquè no podem votar
simplement
perquè està
en aquesta situació
la primera cosa
que hem fet
i és el mes
demà
d'abril
final d'abril
hem establert
una reunió
amb tots els partits polítics
de la nostra ciutat
de Reus
i una de les coses
fonamentals
era
ja sabíem
que venia
i alguns partits
polítics
intenten
aprofitar
aquesta
menòria
ètniques
per alguna forma
ho anirà
a determinar
els vots
i així
arriben al poder
però no s'obliden
que quan arriben
al poder
i en el cas
que arriben
i no han arribat
per gràcia
de Déu
perquè no han arribat
doncs aquestes persones
el que intentaven
era d'alguna forma
guanyar vot
i hem establert
tota la reunió
amb aquestes
diguem
aquest partit polític
perquè no
fan ús
diguem
de l'hostiació
hem trobat
amb aquesta persona
diguem
inclús
entre ells
és el partit popular
el que més complicació
hem tingut
en dia d'eleccions
més val que no es manté
en partits
si et sembla
parlem de col·lectius
parlem d'un tema
en general
o dic que
en un sentit
de la prudència
no no
res a perdonar
ni molt menys

jo el que va fer
és establir
el contacte
amb tots els partits polítics
i hem anat
per aquesta línia
diguem
escolteu
sisplau
no utilitza la immigració
com a mitjà
diguem
per
benueu a vots
perquè si vostè
arriba
a ser el meu representant
m'ataques
per guanyar vots
i enunciaràs
realment
un representant legítim
perquè m'has atacat
i si governa
és governar per tot
no governar
simplement
per aquella persona
que han votat a vostè
vol dir
és una discussió
va ser bastant tensa
amb tots els partits polítics
uns d'ells
tres exactament
concretament tres
que m'han firmat
però les altres
van quedar-se darrere
encara
estic esperant
la seva paraula
que m'han donat
als seus despatxos
però bueno
alguns l'han dit
públicament al diari
que faran aquest pacte
s'adhereixen
al pacte
del sentit comú
i cohesió social
que hem firmat
allà
en partits polítics
vol dir que
és una cosa
que ens ha interessat moltíssim
i a més a més
escolti
l'últimament
el 6 de novembre
vam organitzar
un dibuix
sobre aquest dret
dret a vot
van participar
professors de la universitat
i altres membres
del col·lectiu marroquí
també
i altres
inclús espanyols
van participar
i va
de veritat
va sortir
un comentari
bastant
interessant
sobre això
i de cap manera
algun
va establir
el correquisit
per què?
D'acord dret a vot
no està lligat
no està lligat
a
aix de complir
un requisit
el dret a vot
està lligat
amb decisions
polítiques
amb tractats
internacionals
simplement això
i
jo he de
conèixer
un exemple
clar
fa poquet
la Comuna Europea
era de 25
i ara
som 27
algú requisit
ha establert
algun
company
que ha vingut
de Romania
o algun
ciutadà
que ha vingut
de Bulgària
no
no l'ha establert
no sabem
l'idioma
tampoc
no sabem
si ha integrat
o no
no sabem
de cap manera
vull dir
fins i tot
al venir
ja voten
el primer mes
i és la cosa
però per respectar
altres
se demanen
requisits
demanen
drets
i deures
jo me pregunto
i
bueno
i ara
com m'ha dit
que no tinc
que mencionar
ningú
però bueno
està bé
és una pura
qüestió
legal
i del tema
de legalitat
tu ja en tens molt
estem en el dia
de les eleccions
i no és un dia
justament
per entrar
exacte
i per altra banda
diguem
jo pregunto
a aquell
que sempre surt
i diu
drets
i deures
quins drets
i quins deures
de totes maneres
el legislador
després farà
les lleis
faran
les reformes
oportunes
si es considera
seguint
el sistema
democràtic
i
però més enllà
dels partits polítics
la pròpia societat
creieu que
veuria amb bons ulls
i que apostaria
perquè els immigrants
amb unes condicions
ja diguem-ne
d'estar consolidada
la seva presència
aquí
no una persona
que ve
i s'està aquí 15 dies
entenem
creieu que la pròpia societat
ho veuria amb bons ulls
en general
sí, sí, sí, sí
jo
això no hi ha cap dubte
perquè realment
inclús
es veu com
un acte discriminatori
el que no podia ser
és que
m'ho puc
diguem-ne
com a ciutadà
com tots
compro totes les deures
compro totes les deures
tinc les meves obligacions
compleixo amb tot
el que em diuen
inclús
amb una lei més
que és la lei d'estrangeria
que no hi ha estat
per cap ciutadà
sinó simplement
per estrangers
vull dir que
no són ni deures
com les deures
leis i tots
i no sé quins deures
i deures
a vegades
diguem-ne
obligacions i deures
que se mencionen
jo realment
m'ho perdo
però sé que m'agrada
que me l'expliquen
amb tot això
i no compleix
pagues el teu post
o se resideix un temps
tens el nen
escolaritzat
participes
estàs dintre la societat
diguem-ne
quan necessita un certificat
en base
a l'Ajuntament
l'ho fas
si has de
diguem-ne
de tenir un dret civil
o solicitar un dret civil
has de complir
tot el requisit
com tot resta
però clar
quan arriba aquest punt
diguem-ne
que podia decidir
jo també tinc veu
o sigui
una cosa que no m'agrada
he de manifestar-la
i l'única forma
democràtica
solemne
a mitjà en la qual
s'ha manifestat
és a mitjà en el vot
i per tant
em quedo privat
quina raó
votar i ser votat també
votar i poder-te presentar
unes eleccions
home clar
no només parlem
de votar
sinó formar part
del sistema democràtic
exacte
si aquestes leis
s'apliquen a tothom
com un m'ho puc
jo
simplement
pot fer alguna cosa
i l'altre no
vull dir clar
si el principi
diguem-ne
de les normes
és genèric
que es desaplica
la tot
el que no puc ser
per un sí
i l'altre no
si complo els impostos
si diguem
pago els impostos
complo
complo tot
el que m'exigeix
diguem-ne la norma
no podia ser
és que
la norma
sigui discriminatora
a mi
cosa que és
contrària
amb la pròpia
Constitució
si la Constitució
és la norma suprema
per tant
si fem
si actuem d'aquesta forma
és que estem
contra
la pròpia Constitució
per molt
que intentem
no no
està establert
la Constitució
establert en principi
perquè clar
la tecla
3 apuntadors
ja ho estableix
el principi
de reciprocitat

però quina culpa
tinc jo
de complir
una cosa
que no volia fer
el país d'origen
per exemple
o el país d'origen
de l'altre company
que venia de Senegal
o la que venia de Camerón
si el seu país
no es dona el dret
a votar
ho està vivint
perquè clar
aquest ha volgut
per la seva voluntat
ha vingut
no sé quants milers
de quilòmetres
i va tenir
l'oportunitat
de residir
aquí
en aquest país
democràtic
vostè
el que ha de fer
és fomentar
aquesta democràcia
no simplement
a nivell intern
sinó inclús
que sigui
aquesta persona
ambaixador
pel seu propi país
per fomentar
aquesta democràcia
realment
jo no sé
fins a quin punt
els nostres polítics
no han d'anar
en compte
us heu
emmirallat
o clar
en aquesta tasca
que esteu fent
de reivindicar
aquests drets
us heu emmirallat
en algun altre
país europeu
en el que
tenen més experiència
amb el fenomen
de la immigració
que potser
ja estan
amb la segona
tercera generació
de persones
que havien vingut
i han resol
el tema
d'una manera
diguem-ne
raonable
per tothom
i hagin adquirit
els drets
a votar
a veure
teniu coneixement
a veure
el gran exemplar
tenim ara
el ministre
de Justícia
França
amb Sarkozy
i altres
que són
en el parlamentari
tenim el parlamentari
que està
en la Generalitat de Catalunya
tenim
en Bèlgica
inclús
no sé si
hi ha alcaldes
o deputats
també
hi ha deputats
en Holanda
també
en Holanda
també
vol dir
que hi ha
diguem-ne
la immigració
està
en diversos llocs
vol dir
no és de la mateixa forma
vol dir
fins que punt
que parla
diguem
d'Espanya
que la immigració
és jove
no senyor
estem del 85
que la primera
era l'estrangeria
85 fins ara
porten més de 20 anys
20 anys
no és tan jove
vol dir
ara
diria experiències
segons
com ja hi ha directives
penso
i espero
no convocar-me
em sembla
que vam
per aquesta
direcció
sembla que
Bèlgica
em sembla
que ja estan
dint
el dret a votar
els municipals
no
comptar
de seguretat
però un treball
que tenim
a fons
de fer
i continuar
a buscar
tota la informació
corresponent
per intentar
fomentar
i treballar
perquè
les persones
que han
escollit
aquest país
de forma
voluntària
i ara ja
m'ha sort
la idea
de contracte
absurd
que és el que
diuen
i ha arribat
aquí
vol dir
és el gran
contracte
que han tingut
que es
diguem
resideix
de forma
voluntària
i han
acceptat
aquest país
com a país
on podien
tenir
els seus fills
que creixen
els seus fills
i tenir
la seva casa
i desenvolupar
la seva vida
realment
en aquest moment
en aquesta
alçada
al segle XXI
estem privades
d'un dret
com és el dret
polític
el dret a vot
les persones
que esteu al voltant
de l'associació
sou persones
amb una àmplia
militància
dins d'aquests
drets
persones que aposten
per una convivència
futura
en igualtat
etcètera
però probablement
aquesta sensibilitat
tampoc no
existeixi
entre l'ampli
col·lectiu
d'immigrants
probablement
hi hagi
determinats grups
que estiguin
per la feina
per tirar endavant
la seva família
però que
diguem-ne
que no mostren
gaire interès
per la política
com passa
també amb amplis
col·lectius
de la societat
d'origen
que tampoc
no demostra
molt d'interès
per la política
mobilitzar
diguem-ne
si utilitzem
termes polítics
a les vostres bases
també deu ser
així complicat
no?
no, és veritat
el que passa
és que
Espanya
la immigració
com una nova realitat
si me permito
bueno
expressar-me
castellano
no?
com
sigui més còmode
molt allà
tinc poc
de temps
aquí a Catalunya
cap problema
i estic aprenent
a poc a poc
no?
però com la immigració
és una nova realitat
aquí a Catalunya
i amb els tràmits
que són molt lentos
per exemple
cada immigrante
el primer any
té papeles
de un any
i té que renovar
cada dos anys
llavors
el
el
el
el
el
inmigrante
cuando llega aquí
sempre està
entre el
el martillo
de
de renovar
cada año
cada dos anys
i
i
els
Bueno, con los gastos que tienen, con la responsabilidad de ayudar a las familias del país donde vienen, tienen que trabajar más de 40 horas por semana.
Es decir, la persona inmigrante tiene que ver al país donde viene para ayudar y no le queda tiempo.
La incertidumbre de su propia situación hace que se concentre en otros temas y no es de esos, porque tampoco sabe qué va a pasar mañana.
Seguramente es esto.
Y depende también del nivel de cada persona, pero con el tiempo, si tiene estudios en su país y tiene una experiencia, ya se ve con el tiempo que puede consolidar su presencia aquí seguramente.
No, no, es que no les interesa, no es que no les interesa, es que tienen unas prioridades que son muy básicas y que hay que cumplir.
En aquest sentit també volies dir, hi ha mobilización, no hi ha mobilización, interesa realment.
A veure, el tema de la situació de la nova realitat, ciutadans que han escollit aquest país com a país de residència, com a país on podien desenvolver la seva vida personal de seus fills.
Estem segurs que existeix una inestabilidad.
Hi ha coses que realment són primàries, bàsiques, que han de, diguem, agüitar per aquestes coses, no?
Però, clar, existeix un altre punt que és el que realment considero fonamental i la que, diguem, no fa que aquests col·lectius surten la llum i van treballant per aquest tema, com és el tema d'inseguretat.
Inseguretat no a nivell, inseguretat respecte a l'hostiació, perquè amb el por a cara de demà, que no tindrà feina, has de ser la persona més complidora a la seva feina,
sempre està amb l'angostia que demà perd la feina o els fills, doncs, d'alguna forma no tindrà els mitjans per la seva atenció.
I tot això, a veure, aquesta desconfiança que demà es quedarà sense feina o que podria comportar alguna cosa de risc per ell i per la seva família,
tampoc és un motiu, diguem, important perquè aquesta persona deixa d'exercir o, diguem, d'intentar de demanar un dret o de guetar per un dret com és el dret de vot.
El barulament va tot lligat, no?
Exacte. Ara, si diríem, diguem, bueno, aquest, doncs, mira, si es queda en el marge, no és que es queda en el marge,
és que fins i tot quan hi ha un sentiment, i això és el que estic guetant,
que fins que no hi ha un sentiment que no es treballa, això, home, portem un pla d'immigració que hi ha, amb tot respecte,
i soy una mica crític amb això, perquè no es treballa que fer-li sentir que realment formen del poble.
Aquest sentiment fomentar d'aquesta persona que porta molt de temps, ningú, explica que,
escolta, senyor, que és del poble, no oblidis, que és del poble, els teus fills estan aquí,
preguntes-ho, és que això no parla en català, parla en de meravella, els seus millors amics són catalans.
Escolta, fins a quin punt vostè es queda exclòs d'aquesta societat, no?
Jo crec que és el moment clau que ell forma part de la ciutat, el moment clau quan se sent integrant,
integrant, integrat, diguem-ne, dintre la societat, i a més a més, el dret d'aquest,
no és el que demàrem ell, que demanar-lo o guaitar per ell.
I això és el que a mi, ho diguem-ne, és el treball que ens toca fer.
És una qüestió de temps, segurament, perquè és un procés que anem endavant.
Breument, perquè ja estem fora de temps, justament,
en dies com avui, el col·lectiu d'immigrants,
parla de col·lectiu sempre, perquè cada persona, lògicament, és diferent.
Un dia com avui, que els ciutadans d'aquest país van a votar,
com us sentiu vosaltres?
Jo pregunto col·lectiu individualment, com vulgueu.
Yo personalmente, bueno, bueno, vuelvo a repetirlo,
perquè els tràmits d'aquí a Espanya a nivell administratiu.
I imagina't, per exemple, per a pedir un dret com a la nacionalitat espanyola,
necessitem, com a mínim dix anys.
A fer la primera renovació, la segona, la tercera,
i sempre mostrar que estic treballant a nivell laboral,
perquè per renovar tinc que estar amb contratos.
Llavors, per tenir aquest dret bàsic de nacionalitat espanyola,
per poder votar, com avui,
és una...
és una...
és una cosa que no és...
ara no tinc aquest dret bàsic,
encara que estic participant...
Com a la societat.
No sé com contempleu a la nit,
quan surten els partits polítics,
quan ja se'n coneixen els resultats,
hi ha aquelles més o menys celebracions,
qui ha guanyat, qui ha perdut,
bé, sempre tothom guanya.
Jo tinc tota la sinceritat,
jo tinc tota la sinceritat,
i, bé, aquesta...
jo crec que és una...
aquesta el·ligència la va seguir
amb una bastant intensitat,
jo personalment.
Perquè és una, diguem-ne, una hostiació de veritat.
Imagina't que tants anys que porto aquí,
quasi 20, bueno, 19 anys...
Però Gil, tu votes.
Sí.
Clar.
Sí, ja voto, ja.
19 anys...
Però he tardat quasi 13 anys.
20 o 20.
13 o 14 anys,
per a què poder votar.
Per això, no, no,
votes, però després de tot aquest procés,
llarguíssim.
Exacte.
i, primera, mira,
que m'ha tocat el municipal com a president de taula.
O sigui, és una cosa molt curiódosa, no?
Però que, primera, que t'ha tocat votar,
doncs mira.
És a dir, que amb això,
el sentiment, el que m'has dit,
el sentiment realment,
jo personalment,
trobo injust,
un sentit molest,
un sentit,
diguem-ne,
un sentiment que realment
desagradable,
que trobes un món de gent
que no podia votar
i l'altre,
amb tota la llibertat,
i en el lloc, diguem-ne,
és més noble de la democràcia,
que tot va votar
i arresta una part de la societat,
de la ciutadania,
doncs no exerceix aquest dret.
Jo volia apuntar una cosa,
i que el nostre polític,
jo crec que és molt important
de tenir en compte
com és el dret de vot
d'aquestes persones.
No hi ha una altra forma
tan integradora,
tan important,
i quan parlem d'integració,
si aquest dret
se queda fora,
diguem-ne,
del seu exercici,
aquesta persona
mai s'interessa integrada
i mai arribarà
a la plena integració
d'aquesta gent.
I, per altra banda,
el dret de vot
no simplement
actua com
com un limitador,
limitador a diverses
bandes.
Limita els partits
faxistes,
aquest és el seu lloc,
i ells no tindran
massa,
massa,
diguem-ne,
força de sortir.
Per què?
Perquè tot el que fomenten
la participació
és immigrant,
ja seran
el partit,
diguem-ne,
majoritaris,
en el qual
aquestes persones
votaran,
per tant,
ja no podien atacar
perquè tenen dret a vot,
perquè el que volien,
si volien realment
tenir vots,
han de treballar per tot
perquè podien tenir
més vots,
vull dir,
ja limita
aquests partits,
limita les agressions,
limita tot
qualsevol
atemptat
contra la dignitat
d'aquestes persones,
i, per altra banda,
limita
a que altres,
diguem-ne,
els propis
païs d'origen
tinguin en compte
i que deixen
la seva
forma d'actuar
quedi limitada
perquè hi ha democràcia
que està venint
des de fora,
o sigui,
està fomentant
a través dels seus ciutadans
i aquests ciutadans
demanaran,
escolti,
les nostres famílies,
la nostra família
que viuen aquí,
nosaltres,
com a part
d'aquesta societat,
veurem que la democràcia
es fomenti.
Per tant,
que hi ha
coses molt clares
al respecte
i, per tant...
Anem acabant,
sisplau,
Gelal,
és que ja no tenim
gaire temps.
I amb això,
acabo de que
hem de tenir en compte
aquest dret a vot,
aquesta ciutadania
que hi ha
i està privada
i, per tant,
l'única forma
d'integrar-los
i de parlar d'integració
en paraules
de camp de pes
és donar-li
dret a vot.
Amb aquesta última intervenció,
el que sí que ha quedat clar
és que va més enllà
del dret a vot,
sinó que teniria
tota una sèrie
de conseqüències positives,
com tu deies,
que ajudaria
a altres processos.
Gil Altarcou,
president de l'Associació
Ciutadans per a la Convivència
i el Desenvolupament,
Mola Idris,
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos
unes hores del diumenge,
del dia de festa,
i venir aquí
a Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies,
fins la propera.
Molta gràcia,
i me'n vaig a votar.
Ara sí,
que tu pots votar.
El dia de les eleccions
a Tarragona Ràdio.
Ràdio.
Esta es la historia
de un corazón
que andaba por el mundo
buscando una razón.
Una razón pa' vivir,
una razón pa' morir,
una razón pa' seguir latiendo
al ritmo que marcaba el viento.
Una razón pa' vivir la vía
de día y de noche,
de noche y de día,
y latí sin parar
buscando la verdad
al ritmo de un cuaguantá.
Corazón de cristal,
corazón de madera,
corazón de verdad,
corazón que bombea,
corazón de la trampa,
corazón de la guerra,
corazón de la paz,
corazón de mi tierra.
Corazón de no ríe,
corazón que no siente,
corazón que no late,
corazón que se muere,
corazón transparente,
corazón que no miente,
corazón que se mueve,
Corazón de mi gente, cuatro eran los bitles, treinta pétalos, la margarita,
diez son los mandamientos y solo uno la vida, cuarenta son los ladrones, cero las reglas para el amor,
cuatro son los colores, miles las flores y solo uno el cuore.
El corazón pequeño y fuerte seguía viajando y conociendo el mundo y encontró otro corazón que como él buscaba un sitio para vivir,
para morir, para seguir latiendo al compás de ese ritmo creado por el viento y con todo lo que vio y escuchó por ahí escribió una canción,
la canción del corazón que late.
El corazón pequeño en la mano, conocer el amor, encontrar un hermano, un corazón diferente,
que lo diera un presente, que quisiera creerse, que había un mundo mejor.
Y un día que llegó al mar y lanzó una botella con un breve mensaje que aprendió la carrera y era que bajo el cielo había un mundo imperfecto
con un corazón bueno que seguía latiendo.
Cuatro eran los vites, treinta pétalos, la margarita, diez son los mandamientos y solo uno la vida,
cuarenta son los ladrones, cero las reglas para el amor, cientos son los países, mil las raíces y solo uno el cuore.
Corazón que se sabe, que sube, que late, que muerde, que vale, que viene y que va.
Corazón que escucha, que calla, que grita, que baila, que sabe, que habla y se oye para quitar.
Corazón que se siente, que salta y se cae, que larga, que pide, que no tiene nada.
Corazón que la viene y el que se va, y el que no ofrece, y el que te da, el que te toca, el que se aparta, el que la quiere y el que la mata.
Que late, que late, que late, que late, que late.
Corazón de león, corazón de pantera, corazón por amor, corazón que no espera, corazón de una noche, corazón de pelea, corazón de pasión, corazón, corazón.
Corazón de león, corazón de pantera, corazón por amor, corazón que no espera, corazón de una noche, corazón de pelea, corazón de pasión, corazón, corazón, corazón de pantera.
Ara són dos quarts de dotze del migdia, en vuit minuts, és la sintonia de la ràdio de la ciutat Tarragona Ràdio,
en aquest programa especial d'eleccions des de les nou en punt i tocant tots els pals, com es diria en el flamenc,
perquè no ens hem oblidat que ja fa una estoneta que estan en ruta cap a Elx els companys de la redacció d'Esports.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa a l'última hora de l'equip.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Per tant, s'imposa una edició petiteta del futbolí en un matí de diumenge i estan, com dèiem, en ruta.
Penso que podem parlar en aquests moments amb Quim Pons. Quim, bon dia.
Bon dia.
Bon dia de nou, perquè ja ens hem saludat aquesta primera hora del matí, ja fa una estoneta que viatgeu cap a Elx.
Així és, a prop de la fonda de la Figuera, per agafar el terratre d'aquest viatge cap a la carretera cap a Elx.
Ah, doncs ja queda poquet, eh? Un parell duret es esteu a l'anar.
Qui guanya, això, de les eleccions?
Qui guanya? Això no és com el futbol, Quim.
Això, de moment, no pots veure el partit tan directament.
Perquè, clar, al futbol tu vas mirant, vas mirant, i si hi ha algun golet,
però, clar, els gols de moment estan dins de les urnes, no sabem exactament.
Ah, val, val.
Però tu no et preocupis, eh, que ja t'ho direm.
Ah, o sigui, no es pot saber res encara, no?
No, no, no, no, no.
Ah, val, val, val, val, val.
A lo millor ja saben alguna cosa, com que ho sabeu tots.
No, no, clar, i us he dit, se sap alguna cosa? No.
De moment no se sap res, com és normal en aquests processos.
I nosaltres, què sabem? Que hem d'anar...
Hem d'espavilar aquesta tarda, no? Si no, ho tenim fatal.
Sí, home, per anar bé hauríem de treure alguna cosa positiva a ells.
De fet, és el que ha dit la plantilla, ha dit Serrano, ha dit tothom.
Per aquest partit, de fet, Serrano divendres etiquetava el partit com a partit clau.
jo anem divendres que Pudents sorprenia una mica a tots,
quan tothom esperava que digués com era un partit en el Nàstic,
no tenia tanta pressió com d'altres.
Ell va dir que no, que era el partit clau per entendre
el darrer tant de temporada pel gimnàstic de Tarragona.
Una victòria al Martínez Valero podria rellençar els grana
i podria servir també perquè l'equip va fer encara més aire
i poder sortir de la situació complicada en la que es troba.
Això és que el Nàstic necessita guanyar perquè ells van produir diferents resultats
que no li calen d'anar al Nàstic, victòries al Poliejido,
empat al Córdoba, baixa.
Resultats que amb caramboles fiquen la situació de sota
encara una mica més apretada.
El partit arriba en situació molt diferent, a més pels dos equips.
L'Els cal recordar que està només a quatre puntets de la zona descens
i el Nàstic necessita guanyar per sortir de sota.
És allò dels dos pols obusats de la taula,
amb pressions totalment obusades,
però segurament els dos equips arriben amb força pressió en aquest encontre.
Ferran de fer variacions, com a mínim en la convocatòria,
sembla que l'11 inicial no n'hi haurà,
però sí que n'ha fet a la convocatòria, una convocatòria
on destaquen el retorn, per exemple,
d'Oscar Arpón, Damingua,
Maldonado, en aquesta llista
i n'han caigut homes com David Sánchez,
com Mico o com Òscar López,
que es pensaven que tornaria a entrar
en aquesta llista i que finalment
al lateral Barcelona no hi ha entrat, Iolanda.
Doncs així ja estan les coses, arribar-hi a temps,
us donarà temps de dinar, de reposar una mica,
o és arribar i moldrar?
És arribar a dinar i moldrar, ja.
I vinga, i moldrar directament.
A partir de les 4 de la tarda, no, Quim?
A partir de les 4 en directe és el Martí des de l'Erodeix.
I escolta, a banda de la sorpresa i l'alegria
que ens pugui donar el Nàstic si guanya,
aquesta casa com a tal també vol donar una sorpresa als oients.
Tu creus que podem fer una miqueta d'abans
d'aquest regal magnífic que farem
d'un estat de donors tipar a dues persones
entrades a Palco-Vip?
Però jo ho dius tot tu, ara.
No, no, però tu dóna més detalls, home,
que tu ets l'expert.
Home, detalls, detalls, detalls.
A veure, en cap d'enviar missatges, vinga, va,
no siguis mandrós.
El 5588 s'ha debutat el millor joc del Nàstic,
és aquell concurs habitual que tenim obert
durant tot l'any, però entre tots els missatges
jo s'ho anem dient una mica avançant,
però apareu-vos perquè hi ha sorpresa.
Aquesta tarda ens en tireu ja de sal,
que ens en tireu ja tot fet,
perquè volem regalar, acompanyant a l'actip,
el viatge a Donosti,
el partit que jugarà en Real Cetat
i Gimnàstic de Tarragona,
i serà, doncs, un cap de setmana a Donosti
amb by the face, com es diu,
i ho han d'allò per la patilla,
amb hotel pagat, amb entrades pagades
i amb entrades, no entrades qualsevols,
no, entrades B, per anar a la llotja
de l'estadi de Noeta
per acompanyar el Gimnàstic de Tarragona
en aquest desplaçament.
Vaja, que és un tros de regal, eh?
cap de setmana a Donosti,
a Euskal Herria, per acompanyar l'equip,
per veure que en Gimnàstic,
i a més a més, amb hotel pagada
i entrades i gratis.
Que no falti de res.
A veure, aquesta tarda...
Tinc una casa per la finestra.
Sí, sí, un petit avenç,
però aquesta tarda ja donareu detalls
i ho presentareu en societat,
podríem dir, eh?, aquest concurs.
Iolanda, no cal que hem vist missatges, eh?
No, t'ho dic perquè...
No, no, jo ja sé que jo no puc.
Perquè l'últim concurs que serà aquest,
vas col·lapsar la centraleta i no cal.
No, però em vau dir,
un cop jo tenia tots els missatges enviats,
que em vaig gastar una pasta,
em vau dir que jo no podia participar.
Però, en fi...
A veure, amb aquesta familiaritat que has entrat,
Quim, ja per acabar, sisplau,
em deus el souvenir d'Eiber.
Espero que no em deixis a deure el d'Elx.
Sí, sí.
El truc de la cobertura.
Bé, Quim, si no has de portar souvenir,
demà no cal que vinguis a fer el futbolí.
Amb tot el que això implica, ja ho saps, d'acord?
D'acord, d'acord, molt bé.
Una abraçada, us seguirem atentament aquesta tarda.
Quim, gràcies.
Igualment. Adéu-siau.
Doncs no res, així estan les coses.
Els nostres companys, Jordi Blanc,
aquí en Pons, camí de la ciutat d'Elx,
el pont de la Figuerà,
era aquesta cruïlla, eh?,
podríem dir, de carreteres
que estan atrevessant en aquests moments
i a partir de les 4 de la tarda els tindrem en directe
i, naturalment, la resta de companys d'esports
des d'aquí, des dels estudis de l'Avinguda Roma.
Ens separa un minut de 3 quarts a 12 del migdia,
fem una petita pausa
i, tot seguit, em penso que estarem ja en condicions
de saber, doncs, alguns caps de llista,
les primers caps de llista que hi ha, a més, al seu vot.
Les nostres companyes d'informatius,
tot el mateix que també els estan seguint
i crec que estarem en condicions
de poder escoltar les primeres veus.
Fins ara mateix.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a Tarragona Ràdio.
L'Ajuntament de Tarragona i Viatges Barceló
organitzen un creuer per la Mediterrània,
visitant els principals vestigis romans del Mare Nostrum.
Florència, Roma, Pompeia, Malta, Càrtago...
Gaudeix d'una fabulosa setmana de creuer
del 7 al 14 d'abril.
Per més informació, Viatges Barceló,
Rambla Nova 42, Tarragona.
Telèfon 977-21-7600.
A Tarragona torna a sonar el Dixi
de les arrels africanes a les grans orquestres.
Dimarts, 11 de març, concert inaugural amb Didi Bridgewater.
La diva negra de París,
una de les millors veus del jazz vocal actual,
s'aporta al Teatre Metropol,
el seu particular viatge cap a les arrels africanes del jazz.
La Terra Vermella, un viatge a Mali,
Didi Bridgewater,
venda d'entrades a les taquilles del Teatre Metropol,
al Cervicaixa o al 902-33-22-11.
De l'11 al 16 de març,
15è festival de Dixi de Tarragona.
Organitza l'Ajuntament de Tarragona,
Torracumana, Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
El dia de les eleccions a Tarragona Ràdio.
El dia de les eleccions a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Des de les 9 en punt del matí,
la idea és continuar amb tots vostès fins a dos quarts de dues.
Després farem, podríem dir, una petita pausa a partir de les dues,
perquè a dos quarts de dues arribarà un resum informatiu del matí
i a les 4 de la tarda, ja ho saben,
la prèvia del partit Ells Nàstic.
I a tres quarts de vuit del vespre,
la nit electoral en clau local.
No perdin aquesta sintonia
que estarà dedicada totalment al llarg de prop de 15 hores
a la política, d'una banda,
aquesta jornada electoral del 9 de març
i aquest partit transcendent,
sens dubte, del Nàstic.
Però ara anem a conèixer altres moments
de les primeres hores de la jornada electoral,
com el moment en què voten els candidats.
Teresa Ortega, bon dia.
Hola, bon dia.
El mes matiner, qui ha estat?
De moment ha estat Jordi,
gener, el que ha matinat més aviat,
ho ha fet a dos quarts d'onze del matí,
a l'Arbós, al col·legi instal·lat,
al carrer major d'aquest municipi del Baix Penedès,
ha anat a votar en aquest col·legi electoral
i fer una crida a participar,
fer també una crida a decidir aquell que creiem
que ha de defensar millor els interessos a Madrid
del camp de Tarragona i de Catalunya.
la crida, com dèiem, a la participació,
agafant com a excusa l'assassinat divendres
d'àlex regidor socialista de Mondragón.
Ha dit que fets com aquest
han de fer que ens hi aboquem més tots en dies
com aquest, com el d'avui,
el dia de les eleccions generals.
Els catalans avui hem de decidir
qui creiem que pot defensar millor
els nostres interessos
al nostre territori a Madrid
i des de Convergència i Unió
demanem la màxima participació,
que la gent vagi a votar,
molt especialment després del brutal atemptat terrorista de divendres.
Ara més que mai, el que cal
és que totes les formacions democràtiques
que hem defensat sempre a la lluita contra el terrorisme,
que tots siguem capaços d'aparcar les discrepàncies
i fer pinya junts.
Era el moment després de votar
del cap de llista de Convergència i Unió per Tarragona,
Jordi Janer.
Ha dit que passarà el dia amb família,
que anirà a dinar a Bandallós
amb la família de la seva dona,
que és originària d'aquesta localitat tarragonina.
A partir de les vuit,
seguirà els resultats electorals
des de la seu de Convergència i Unió,
instal·lad en aquesta nit electoral a Tarragona,
a l'Hotel Ciutat de Tarragona.
Sabem que Lluís Aragonès també a hores d'ara
ha emès el seu vot?
Ha emès també el seu vot.
Ho ha fet a Riudoms.
Ell és originari d'aquest municipi del Baix Camp
i ha votat allí.
Ha estat acompanyat del president del Parlament de Catalunya,
Ernest Banach.
Posteriorment, Lluís Aragonès,
acompanyat a Banach,
ha dipositat el seu vot a Reus
i ha baixat fins a la ciutat de Tarragona,
on també ha acompanyat a les urnes
el president d'Esquerra Republicana,
Josep Lluís Carot Rovira.
Carot Rovira ha votat a la Diputació de Tarragona,
al Col·legi Electoral de la Diputació de Tarragona.
Ha estat des d'allí on Lluís Aragonès
feia també una crida a la participació
i deia que avui és la festa de la democràcia.
Avui els missatges jo crec que
estan fins i tot per damunt dels territoris.
Avui és la festa de la democràcia
i això no és un tòpic, sinó que és una realitat
i sobretot en una jornada com la d'avui
que ha estat marcada per un final de campanya tràgic.
I que per tant no es pot dir altra cosa
que animar la gent a participar,
que vagin a votar, que votin en consciència,
perquè és l'única eina que tenim els demòcrates,
l'única eina que tenim els ciutadans i les ciutadanes
per decidir el nostre futur.
Lluís Aragonès, que també explicava les seves impressions
de la jornada després de dipositar el seu vot,
ha dit, a més, que passarà la nit electoral
seguint l'evolució del recompte de vots
entre les seus d'Esquerra Republicana de Reus
i la de Tarragona.
Gràcies, Teresa Ortega.
En la propera hora recollirem el moment de vot
del número 1 del Partit Popular a la llista
i, naturalment, del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Francesc en Vallès.
Serà després, perquè ara, Jordi Sorinyac,
em penso que tenim ja les primeres dades de participació.
Doncs sí, són dades de participació locals
de la ciutat de Tarragona,
dades corresponents a les 11 del matí,
per tant, recullen les dues primeres hores,
des de les 9 que han obert els col·legis electorals
fins a les 11 del matí,
s'han difós ara.
Són dades que, per cert,
tots els ollents poden consultar també
a través de la pàgina web de l'Ajuntament de Tarragona,
a través de tarragona.cat.
Hi ha un apartat a la columna de links a la dreta
on hi diu eleccions generals.
Què diuen aquestes dades?
Doncs que la participació, insistim, a les 11,
ha estat lleugerament inferior a la dels comissis del 2004.
A les 11 del matí, ara, fa 4 anys,
havíem votat el 13,96%, gairebé, per tant,
el 14% dels electors,
i en aquests moments, el 2008,
han votat el 12,61%,
una disminució de poc menys d'un punt i mig
respecte als comissis de fa 4 anys.
Aquestes dades també ens arriben desglossades per zones.
Tenint en compte això, hem de dir que la zona de Bonavista,
el barri de Bonavista,
és la zona on, de moment,
la participació està sent més elevada.
Un 14,75% dels electors
ja han dipositat el vot a l'urna.
Una altra zona geogràficament allunyada completament,
com és la part alta,
també està registrant un índex de participació força elevat,
a prop del 14,5% dels electors,
i en contra, el lloc on, fins ara,
la participació està sent més minsa,
és a la zona de les urbanitzacions de Llevant,
on fins ara, fins a les 11 de matí,
han votat poc més del 10% dels electors.
En línies generals,
excepte una zona molt concreta de la ciutat,
amb totes les 12 zones
en què s'ha dividit la ciutat de Tarragona,
els índexs de participació
estan sent jaugerament més baixos
que ara fa 4 anys.
Doncs ja veurem com es va desenvolupar
en aquesta jornada electoral,
com acaben de sentir també
en l'anterior conversa amb Teresa Ortega,
tots els caps de llista
fan una crida a la participació.
De fet, a la primera hora del matí,
que també parlàvem amb diferents representants
de les principals formacions polítiques,
aquest era, diguem-ne, el lema,
el discurs fonamental,
participació i participació,
que de moment, com acabem de sentir,
està resultant més minsa,
quan portem ja dues hores
amb els col·legis electorals
amb les seves portes obertes.
Sabem quan es podrien conèixer
noves dades de participació?
Doncs sí, teòricament,
les properes dades locals,
com aquestes,
s'haurien de difondre
a tres quarts d'una del migdia,
però tenint en compte
el retard que ens oferta
en aquest primer lliurement,
calculem que ja seria
fins a dos quarts de dues
en què ja serien accessibles
als mitjans de comunicació
i també a tots els electors.
Insistim que a les dues del migdia,
més ben dit,
a dos quarts de tres del migdia,
a través de Madrid,
es difondran dades generals
de la participació
a tot l'estat espanyol.
Aquestes seran, evidentment,
només en clau local,
que és l'objectiu
d'aquest programa especial
que els ofereix
la sintonia
de la ràdio de la ciutat,
aquesta mirada local
a la jornada electoral
del 9 de març.
Una jornada
que de moment
continua desenvolupant-se
amb absoluta normalitat
a la ciutat de Tarragona
i en la que des de la ràdio
estem posant veu
a cadascun dels moments
que es viuen,
ben diferents
tots ells.
Ara repassarem
l'actualitat nacional
i internacional
i de tornada
continua.
El que serà ja
la quarta hora, Jordi,
que em perdo?
Sí, quarta hora
d'aquest programa especial.
Tenim molts temes
damunt la taula
i entre ells
una nova connexió
amb la nostra unitat mòbil
que assistirà
en directe
a aquest acte
realment important
per una
de les persones
invidents
invidents
que podran emetre
el vot
exclusivament
en secret
per primera vegada
a la seva vida.
Aquest moment
també el compartirem
a través dels companys
de la unitat mòbil
però també tindrem ocasió
de parlar
de la llei electoral
de conversar
amb altres convidats
que puguin estar
en els col·legis electorals
de la ciutat de Tarragona
moltes coses més
per tant
no abandonin
la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
mig minut
a les 12
fem un cop d'ull
el més destacat
de l'actualitat
nacional i internacional
fins ara mateix.
El dia de les eleccions
a Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Gràcies.